|
|
|
Anar a: [ Foixa-B ] [ Folc ] [ Folch i G ] [ Fom ] [ Fondo ] [ Fonollet ] Quan canvien el govern de l'estat, els catalans només canviem el nom dels amos. (Ramon Piera) 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà-Boixadors, Vicenç Domènec de (Catalunya, s XVIII - d 1755) Varvassor de Foixà i de Boixadors. Nom que adoptà Vicenç Domènec de Xetmar i de Copons en succeïr a Bernat de Foixà-Boixadors-Salbà i de Xetmar, el qual morí sense descendència. El seu fill i successor fou Joan Francesc de Foixà-Boixadors i de Copons. 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà-Boixadors i de Balay de Marignac, Ignasi de (Catalunya, s XVIII – s XIX) Baró de Foixà. Fill i hereu de Joan Francesc de Foixà-Boixadors i de Copons i pare de Narcís de Foixà i d'Andreu, que l'heretà. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà-Boixadors i de Copons, Joan Francesc de (Catalunya, s XVIII – 1800) Baró de Foixà. Fill i successor de Vicenç Domènec de Foixa-Boixadors. Fou succeït pel seu fill Ignasi de Foixà-Boixadors i de Balay de Marignac. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà-Boixadors i de Cruïlles, Lluís Benet de (Catalunya, s XV) Varvassor de Foixà. Fill i successor de Bernat Guillem de Foixà i de Boixadors, possiblement vers el 1442, bé que hom parla encara del pare el 1455, quan, seguint la qüestió amb els Xetmar, és adjudicat a aquest el castell de Foixà per a completar les rendes de l'Armentera. Lluís Benet fou també rebel a Joan II, i els seus béns foren confiscats i donats al seu cunyat Juan de Salcedo, casat amb la seva germana Elisabet de Foixà. Lluís Benet fou succeït, com a senyor titular de Foixà, pel seu fill Joan de Foixà i de Santmiquel, germà d'Alemany. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà-Boixadors i de Santmiquel, Alemany de (Catalunya, s XV – s XVI) Senyor de Boixadors. Fill de Lluís Benet de Foixà-Boixadors i de Cruïlles i germà d'Aldonça i de Joan de Foixà i de Santmiquel. Féu hereu al seu fill Pau Galceran de Foixà-Boixadors i d'Ivorra. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà-Boixadors i de Xetmar, Jerònima de (Catalunya, s XVI – s XVII) Varvassora de Foixà i Boixadors. Filla de Galceran de Foixà-Boixadors i d'Escales. Es casà el 1590 amb Sever de Salbà i de Vallseca. El fill d'aquests, que la succeí, s'anomenà Galceran de Foixà-Boixadors-Salbà. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà-Boixadors i d'Escales, Galceran de (Catalunya, s XVI – 1601) Varvassor de Foixà. Fill i successor de Bernat Alemany de Foixà-Boixadors i de Cruïlles i germà de Gaspar i de Rafael de Foixà i d'Escales. Continuà el litigi familiar per a recuperar Boixadors, amb Gaspar de Vilanova, nét d'Aldonça de 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà-Boixadors i d'Ivorra, Pau Galceran de (Catalunya, s XVI) Senyor de Boixadors. Fill i successor de Alemany de Foixà-Boixadors i de Santmiquel. Morí sense descendència i l'heretatge passà als fills de la seva tia Aldonça de Foixà i de Santmiquel. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà-Boixadors-Salbà, Galceran de (Catalunya, s XVII – v 1639) Varvassor de Foixà i Boixadors. Fill i successor de Jerònima de Foixà-Boixadors i de Xetmar. Tingué dos fills Tomàs i Bernat de Foixà-Boixadors-Salbà i de Xetmar, que el succeïren. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà-Boixadors-Salbà i de Xetmar, Bernat de (Catalunya, s XVII) Varvassor de Foixà i de Boixadors. Fill de Galceran de Foixà-Boixadors-Salbà i germà de Tomàs, al qual succeí. Morí sense fills, i la successió passà aleshores a Vicenç Domènec de Xetmar i de Copons, besnét d'Agnés de Salbà, filla de Jerònima de Foixà-Boixadors i de Xetmar, el qual s'anomenà Vicenç Domènec de Foixà-Boixadors. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà-Boixadors-Salbà i de Xetmar, Tomàs de (Catalunya, s XVII) Varvassor de Foixà i de Boixadors. Fill i successor de Galceran de Foixà-Boixadors-Salbà. Morí sense fills i fou succeït pel seu germà Bernat. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà-Camporrells i de Balaguer, Antoni de (Catalunya, s XVII – 1732) Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d'Espoia. Fill i successor de Lluís de Foixà i Marcillo. Fou succeït pel seu fill Antoni de Foixà-Camporrells i de Móra. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Foixet (Ròtova, Safor) Veure> Alqueria d'en Foixet, l'. 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fola, Josep (Castelló de la Plana, s XIX) Escriptor. És autor d'algunes obres teatrals en castellà. La titulada Teresa obtingué un cert èxit. 17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fola i Igúrbide, Apolinar (Sòria, Castella, 1844 - Castelló de la Plana, 1900) Matemàtic. Visqué des de molt jove en terres valencianes. Fou carrabiner, com el seu pare, i arribà a capità. El 1881, essent comandant del post de Benicàssim, edità Investigaciones filosóficas sobre las cantidades imaginarias. Publicà la segona part de l'obra el 1891. Era membre corresponent de l'Academia de Ciencias de Madrid, a la qual deixà la seva biblioteca i els seus escrits. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Folc (Catalunya, s XI) Eclesiàstic. Fill de Geribert i d'Ermengarda i germà del famós Mir Geribert. Era senyor del castell de Port, a Barcelona. El deixà al nebot Guillem, fill de l'esmentat Mir Geribert. 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Folc de Cardona Altre nom del llinatge de Cardona. 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Folc de Cardona, Antoni (València, 1623 – Madrid, 1694) Noble i escriptor. Era marquès de Castellnou i de Ponts, i baró de Massalavès, Paranxet i Prades. Fou gentilhome de cambra de Joan d'Àustria, el fill de Felip 21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Folc de Cardona, Antoni Veure> Cardona-Borja i de Sotomayor, Antoni de. 22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Folc de Cardona, Felip (València, s XVII – 1672) Noble. Tingué el títol d'almirall d'Aragó. Fill seu fou el prelat franciscà Antoni. 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Folc i Cardona, Francesc (València, 1737 - d 1792) Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles. El 1787 era director de l'Academia de Bellas Artes de Múrcia. Destacà com a retratista. Pintà al fresc les voltes de l'església de Jumella (Múrcia). 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Folc i Costa, Jaume (Barcelona, 1755 – 1821) Escultor i pedagog. De tendència neoclàssica. Estudià a l'Escola de Nobles Arts de Barcelona, on fou deixeble de F. Tremulles i amplià estudis a Madrid i Roma (1773-80). Director de les escoles de belles arts de Granada, en la seu d'aquesta diòcesi realitzà el sepulcre del bisbe Moscoso. El 1805 passà a ésser director de l'Escola de Belles Arts de Barcelona, a la qual renuncià per no haver de jurar davant el govern napoleònic, i passà a Mallorca, on treballà a la cartoixa de Valldemossa. A la tornada de Ferran VII, fou restituït en la direcció de l'Escola de Llotja, i col·laborà, amb altres artistes, en l'altar major de l'antiga església del Carme, a Barcelona. Féu nombroses escultures de tema històric i mitològic. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Folch, Ramon (València, s XIV – 1444) Frare dominicà. Fou prior del convent de Sant Domènec de València, de 1421 a 1438. Escriví treballs teològics i reculls de sermons. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Folch i Amich, Francesc de Paula (Catalunya, 1799 – 1888) Metge. El 1832 viatjà per Europa formant part d'una comissió per a l'estudi del còlera. En 1830-80 fou catedràtic de patologia general i anatomia patològica (el 1845 publicà un tractat d'aquestes disciplines) a la facultat de medicina de Barcelona, de la qual fou degà. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Folch i Andreu, Rafael (Montblanc, Conca de Barberà, 1881 – Madrid, 1960) Farmacèutic. El 1911 s'establí a Madrid, on era preparador químic de l'Estació Agronòmica de l'Institut Agrícola Alfons XIII des del 1914, el 1915 obtingué la càtedra d'història de la farmàcia a la universitat. Fou president de la Unión Farmacéutica Nacional, fundador del Museu de la Farmàcia de Madrid i membre de diverses acadèmies, entre les quals la Internacional d'Història de la Farmàcia, de l'Haia. És autor de diverses obres sobre història de la farmàcia. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Folch i Brossa, Lluís (Barcelona, s XIX) Ebenista. Germà de Josep Maria. Consta afiliat al gremi de fusters fins al 1890. Tenia l'obrador a Gràcia i una botiga al carrer de Santa Anna de Barcelona, on es feien sovint exposicions de pintura i d'escultura. Fou pare de Manuel, Josep Maria, Ignasi i Joaquim Folch i Torres. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Folch i Camarasa, Lluís (Barcelona, 1913 – 1999) Metge i pedagog. Especialitzat en trastorns psicològics, socials i educatius en el món de la infantesa i de l'adolescència, ha estat fundador i director dels serveis de psiquiatria infantil a diversos centres. Professor de la Universitat de Barcelona (1956-82), fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1990 i president de la Societat Catalana de Pedagogia. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA
33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Folch i Capdevila, Rafael (Barcelona, 1881 – 15/oct/1961) Polític i escriptor. Es llicencià en dret, pertangué a la Unió Socialista de Catalunya i col·laborà a "Justícia Social-Octubre". Dirigí la revista "Vida Nova" (1902-03). Publicà poesia (Visions meves, 1910; Poemes de la Guerra Gran, 1921) i també el Vocabulari jurídic català (1934) i els llibrets 34 regles per escriure correctament la llengua catalana (1931), sovint reeditat, Tots els verbs catalans (1953) i Gramàtica popular de la llengua catalana (1953). 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Folch i Folch, Josep (Montblanc, Conca de Barberà, 22/gen/1897 - 8/feb/1985) Polític i agricultor. Pertangué al grup radical autònom de Tarragona i fou alcalde de Montblanc i cap sindicalista camperol de la comarca durant la República. Fou elegit diputat per Tarragona de l'Esquerra Republicana de Catalunya (1932) per al parlament català, del qual fou secretari el 1938. Residí, exiliat, a Mèxic. Tornà a Montblanc cap al 1977. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Folch i Franquès, Bernat (Barcelona, s XIX) Fuster i agrimensor, amb títol del 1842. Creà una escola al carrer de la Canuda, on va dedicar-se a l'ensenyança artística dels menestrals, ajudat pels seus fills Josep Maria i Lluís Folch i Brossa. Excel·lí en la construcció naval i en la realització de rellotges de sol. És autor de Cuadernos del artesano o propietario. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Folch i Gener, Josep (Montblanc, Conca de Barberà, s XVII - Catalunya, s XVIII) Teòleg. És autor d'un Angelicus tractatus phisicus (1702), que es conserva manuscrit. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Folch i Pi, Albert (Barcelona, 10/oct/1905 - Mèxic DF, Mèxic, 1993) Professor de farmacologia a l'Instituto Politécnico Nacional de Mèxic. Germà de Jordi, junt amb el qual formà part, abans de la guerra civil, de l'equip d'investigació de l'Institut de Fisiologia de Barcelona. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Folch i Rusiñol, Albert (Barcelona, 1922 – 1988) Químic i industrial. Enginyer tècnic químic, amplià els estudis als EUA i, més tard, es graduà com a professor mercantil. Gran afeccionat a l'etnologia, desenvolupà una gran tasca com a promotor d'expedicions científiques arreu del món. Amb aquest objecte creà la Fundació Folch (1976) i col·laborà activament amb el Museu Etnològic de Barcelona al qual cedí part del material recollit. El seu esforç en aquest camp de la cultura, reconegut per diverses institucions i organismes catalans i estrangers, li valgué la medalla d'or de l'ajuntament de Barcelona al Mèrit Científic i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, entre moltes altres condecoracions. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Folch i Torres, Ignasi (Barcelona, 1883 – 1927) Escriptor. Un dels fundadors de les revistes "Futurisme" i "Actualitats" i de l'Associació d'Amics de la Música. Fou director de "D'Ací i d'Allà" (1919-24). Publicà diverses novel·les, d'un valor desigual, entre les quals, Els adéus, Ídol vivent (sd), Vides humils i Les dues germanes (1923), i algunes comèdies, com Mal d'amor, Per damunt les boires, etc. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Folch i Torres, Lluís (Barcelona, 1879 - 1946) Pedagog i crític d'art. Fill de Lluís Folch i Brossa. Impulsà la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona, de la qual dirigí la part educativa. Fou el director tècnic del Tribunal Tutelar d'Infants (1925-27) i creà, l'any 1928, la institució per a deficients mentals Torremar, a Vilassar de Mar, única en el seu gènere a Catalunya fins l'any 1936. Col·laborà en diverses publicacions periòdiques i dirigí el "Portaveu de l'Associació Escolar Artística" (1912-13). 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Folch i Torres, Manuel (Barcelona, 1877 - 1928) Advocat i escriptor. Fill de Lluís Folch i Brossa. S'inicià en les lletres col·laborant en "L'Aureneta" i "L'Atlàntida". Milità a la Lliga Regionalista, dirigí el "Cu-cut!" i fou secretari de la Societat d'Atracció de Forasters, de Barcelona. Rebé el mestratge en gai saber (1914) i li 47 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Folcrà, Andreu (Illa, Rosselló, s XVII - Catalunya Nord, 1664) Religiós agustí. Fou prior dels convents de Girona i de Perpinyà. Entre altres càrrecs, ocupà el de vicari provincial del Principat de Catalunya. Fou filòsof i teòleg de mèrit, i ensenyà aquestes disciplines a diversos convents de l'orde. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Folgado i Forteza, Vicenç (Barcelona, 1921 - ) Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, ciutat on es presentà individualment el 1951. Conreà especialment la natura morta, amb una extraordinària minuciositat en el detall, que donà a la seva pintura un ambient que recorda sovint el del realisme màgic. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Folgar i Ascaso, Constantí (Barcelona, 1892 - Buenos Aires, Argentina, 1983) Tenor. Actuà amb el nom de Tino Folgar. Debutà a l'Orfeó Gracienc amb La Bohéme (1922), i actuà sovint a Itàlia, Holanda, etc; el 1929 enregistrà un Rigoletto sencer. Més tard passà a la sarsuela, i actuà a l'estat espanyol i a l'Amèrica del Sud. Assolí una gran popularitat amb La canción del día, un dels primers films sonors del cinema espanyol. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Folguera, Joan (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1881) Mestre de minyons. Publicà dues obres didàctiques. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Folguera i Duran, Manuel (Sabadell, Vallès Occidental, 1867 – Barcelona, 1951) Enginyer i polític. Pare de Joaquim Folguera i Poal. President de la Unió Catalanista i de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Presidí la comissió que exposà a la reina regent les reivindicacions catalanes (1900). Redactà un primer projecte de Mancomunitat (1909), essencial en l'aprovació final de la institució. Col·laborà en diverses 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Folguera i Poal, Joaquim (Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat, 1893 – Barcelona, 1919) Crític literari i poeta. Fill de Manuel Folguera i Duran. A causa d'una greu malaltia va haver d'abandonar els estudis d'enginyeria. Va ésser un dels membres més destacats i ben dotats de l'avantguarda noucentista i va assajar la poesia cal·ligràfica. Traductor de poetes francesos i italians, col·laborà també a diverses publicacions. Va publicar tres llibres de poemes i alguns assaigs, dels quals destaca Les noves valors de la poesia catalana (1919). Com a poeta simbolista, donà a conèixer uns Poemes de neguit (1915) i El poema espars (1917). Pòstumament sortiren Poemes (1920), Articles (1920), Traduccions i fragments (1921) i Cartes a Claudi Rodamilans. Amb J.M. López i Picó va fundar la publicació "La Revista". 54 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Folgueres, Pere (Grècia, s XIV ) Cavaller. El 1371, fracassada una invasió de l'Àtica feta per Lluís d'Enghien, pretendent francès al ducat d'Atenes, fou l'encarregat de negociar una pau amb els invasors, amb 55 CATALUNYA - MUNICIPI
56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Folgueroles (Caldes de Malavella, Selva) Veïnat (150 m alt), dit popularment Israel, a 3 km de la vila. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Folletera, roca (Benifallet / Tivenys, Baix Ebre) Espadat, damunt l'esquerra de l'Ebre, al límit dels dos municipis. Forma part del congost de Miravet i, almenys des del 1148, fou el límit septentrional del terme. A causa de l'aspecte que li dóna la seva constitució d'esquists triàsics, és anomenat també penya dels Orguins. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Folquer (Artesa de Segre, Noguera) Llogaret, damunt un contrafort de la serra de Comiols, al nord del turó de Montmagastre; en són el centre la casa gran de Folquer (702 m alt) i l'església parroquial de Sant Gili. Un quilòmetre al nord-oest, a l'encreuament dels antics camins d'Artesa (actual carretera) i de Ponts a Tremp, hi ha l'antic hostal de Folquer. Al s XIX esdevingué el centre de la parròquia de Folquer i Comiols, dins la baronia de Montmagastre. 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
60 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Foment (Reus, Baix Camp, 1906 - 1939) Periòdic. Fundat com a "setmanari socialista republicà". El 1915 esdevingué portaveu de les comarques tarragonines de la Unió Federal Nacionalista Republicana. Pel jun/1930 inicià una segona època, com a òrgan de l'Esquerra Republicana de Catalunya. El 1936 es convertí en diari. 61 ILLES BALEARS - POLÍTICA Foment de Civisme (Palma de Mallorca, jul/1914 – 1936) Organisme constituït per Jeroni Massanet com a entitat cultural i política. S'inserí en el marc del regeneracionisme, crítica el sistema parlamentari i, després, també la dictadura de Primo de Rivera. Tingué com a òrgan de premsa "La Vanguardia Balear", i, bé que subsistí sota la II República espanyola, la seva influència no fou gaire gran. 107 CATALUNYA - POLÍTICA Foment de la Producció Espanyola (Barcelona, 1876 - 1889) Organisme proteccionista. Constituït per Bosch i Labrús, que s'havia separat del Foment de la Producció Nacional. En fou el primer president el doctor Letamendi. L'objectiu bàsic era estendre la producció catalana a la resta d'Espanya. Organitzà les conferències sobre arts i oficis (1880-81) i la manifestació proteccionista del 1881. El 1889 es fusionà amb l'Institut del Foment del Treball Nacional i formà el Foment del Treball Nacional (1889). 108 CATALUNYA - POLÍTICA Foment de la Producció Nacional (Barcelona, 1869 - 1879) Organisme proteccionista. Creat per combatre la política lliurecanvista de Laureà Figuerola. Fundat per Pere Bosch i Labrús, Domènec Sert i J. Puig 62 CATALUNYA - CULTURA Foment de la Sardana de Barcelona (Barcelona, 1921 - 1936) Entitat. Fundada com a unió dels foments de la sardana dels districtes II i III. L'activitat a la via pública fou intensa durant la Dictadura i fins el 1936. Publicà alguns llibres sota l'epígraf Biblioteca La sardana i un butlletí mensual. 63 CATALUNYA - EMPRESA
64 CATALUNYA - POLÍTICA Foment de Pietat Catalana (Catalunya, 1916 – 1940) Institució. Dedicada a fomentar la pietat popular mitjançant la publicació de llibres i revistes en llengua catalana a uns preus assequibles. En foren antecedents "La Veu de l'Àngel de la Guarda" (1909, mensual) i El primer llibre del noi cristià (1911). Va ésser fundada per mossèn Eudald Serra, sota la presidència honorífica dels bisbes de la Tarraconense. El 1923 s'instal·là en un nou edifici, juntament amb la Biblioteca Balmes. El 1926, a causa de les presions de la 65 CATALUNYA - POLÍTICA
66 ILLES BALEARS - EMPRESA Foment del Turisme de Mallorca (Palma de Mallorca, 1905 - ) Entitat privada. Creada per promoure el turisme a l'illa. A partir de 1920 es va dedicar a fer una tasca de propaganda a gran escala. Com a primera societat d'aquest tipus ha servit de model a d'altres de l'estat espanyol i fins i tot als sindicats d'iniciatives i turisme. 67 CATALUNYA - EMPRESA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fonalleras i Codony, Josep Maria (Girona, 26/jun/1959 - ) Narrador. Estudià filologia catalana a la Universitat de Girona. Ha escrit teatre, novel·la i narracions i també crítica literària. Hom el considerà un dels escriptors joves de més talent de la literatura catalana. Ha guanyat diversos premis. La seva narrativa és d'una gran precisió estilística i amarada d'un profund sentit de l'humor. 69 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Fonaments (Catalunya, 1978 - ) Revista d'arqueologia, prehistòria i antiguitat. Fundada i dirigida per Miquel Tarradell fins a la seva mort. És l'única publicació d'aquesta temàtica redactada íntegrament en català, i amb un abast geogràfic limitat essencialment als Països Catalans. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fonç, Bernat de (Catalunya, s XIII – s XIV) Militar. El 1313 tenia el comandament efectiu de les forces catalanes destacades a Tunísia després de la pau i l'aliança establertes per Jaume II el Just. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA
72 CATALUNYA - MUNICIPI
73 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
74 FRANJA PONENT - MUNICIPI
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fondevila i Padrol, Josep Maria (Barcelona, 1915 - ) Jesuïta i teòleg. Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i codirector de la revista "Estudios Eclesiásticos" i del diccionari internacional Sacramentum Mundi. Ha publicat diverses obres sobre teologia. 76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fondo (Crevillent / Elx, Baix Vinalopó) Llacuna entre els dos municipis, a la zona de separació entre els deltes del Segura i del Vinalopó. Una zona de saladar la separa de l'albufera d'Elx. Les terres bonificades de les Pies Fundacions (Sant Felip Neri) la limiten per ponent. Constitueix una important reserva ornitològica (unes 200 espècies d'ocells); hom hi practica la caça. 77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fondo, riu (Tortosa, Baix Ebre) Antic braç de l'Ebre, al nord del delta, transformat ara en canal i llacuna litoral, entre el port del Fangar i la bassa de l'Estella. 79 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fondó de Monòver, el (Monòver, Vinalopó Mitjà) Poble, a l'oest de la ciutat, vora la rambla de Xinorlet. L'església fou erigida en parròquia (Santa Caterina) el 1957. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fondo de Sant Martí, el (Barcelona, Barcelonès) Sector de l'antic municipi de Sant Martí de Provençals, sorgit a la fi del s XIX al voltant de la masia de can Pol, al barri de la Sagrera. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA
83 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
84 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Fonduco, es (Maó, Menorca) Sector del port, dins el terme des Castell, a llevant de cala Figuera. És un barri residencial. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fonogedell (Casserres, Berguedà) Llogaret, al sud del terme, a la dreta de la riera de Merola. L'església (Sant Miquel) és romànica. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA
88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fonoll, Reinard (o Desfonoll) (Anglaterra, s XIV - Montblanc ?, Conca de Barberà, v 1362) Mestre d'obres i picapedrer. Actiu a Catalunya des del 1331, on es casà i fins catalanitzà el seu nom. Fou l'introductor al país de les formes flamígeres, procedents d'Anglaterra i usades ací un quart de segle abans que a França i a Castella. Hom ja el troba documentat en el contracte que féu amb Pere Alegre, abat de Santes Creus, on s'especifiquen amb detall totes les qüestions de les obres i el compromís de l'artista a no fer en vida cap altra obra sense permís de l'abat; d'altra banda, el monestir excloïa cap altre mestre d'obres i li donava plens poders sobre els altres operaris. Acabà les obres del claustre de Santes Creus, enllestides en 1340, amb el refetor del monestir. És remarcable la fauna desacostumada a Catalunya que esculpí als relleus de les pilastres i, sobretot, el traçat flamiger de les claraboies dels arcs del claustre. En 1359 i el 1362 treballava a Montblanc. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA
89 CATALUNYA - BIOGRAFIA
90 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Fonollar (Morellàs i les Illes, Vallespir) Veure> Sant Martí de Fonollar. 91 CATALUNYA - HISTÒRIA Fonollar, comtat del (Catalunya) Títol senyorial, concedit el 1711 pel primer Carles III a Josep d'Amigant i de Ferrer (mort el 1713). Passà, vers el 1813, als Despujol, marquesos de Palmerola. 109 CATALUNYA - HISTÒRIA Fonollar de Sant Boi, el (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat) Antiga quadra (o Fenollar). El casal, anomenat castell de Fonollar o Torre de la Vila, té una capella dedicada a sant Sebastià. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fonollera, la (Torroella de Montgrí, Baix Empordà) Jaciment arqueològic, situat a l'aire lliure, que presenta quatre fases d'ocupació humana. A la primera correspon una petita agrupació de cases de l'edat del bronze. La següent correspon a la fase més important del poblat, durant l'edat del bronze final, amb cabanes fetes de materials peribles. Les dues darreres fases corresponen a l'època romana, republicana i del Baix Imperi, respectivament, moment en què el poblat fou utilitzat com a establiment comercial per a distribuir els productes que arribaven per via marítima. Els habitants de la Fonollera aprofitaven els recursos que l'entorn els oferia. Foren caçadors, pescadors, recol·lectors de moluscs i agricultors. Tot i que el jaciment fou descobert el 1883, fou a partir del 1975 que, sota la direcció d'E. Pons, foren iniciades les excavacions de forma sistemàtica. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA
94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fonolleres (Granyanella, Segarra) Poble, en un tossal, a la dreta del riu d'Ondara, dominat pel castell de Fonolleres. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. El lloc és esmentat ja el 1118. 95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fonolleres (Llagostera, Gironès) Veïnat, a l'est de la vila. 96 CATALUNYA - HISTÒRIA Fonollet (Puig-reig, Berguedà) Antiga església parroquial (Sant Sadurní, abans Santa Fe), a l'esquerra de la riera de Merola; és un edifici d'origen romànic (s XIII). El lloc, esmentat ja el 984, fou donat pel vescomte Guillem de Berguedà als templers el 1083. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fonollet (Coll de Nargó, Alt Urgell) Masia i antic terme, al nord-est del poble de Montanissell. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fonollet, Sant Jaume de (Sant Bartomeu del Grau, Osona) Veure> Sant Jaume de Fenollet. 99 CATALUNYA - MUNICIPI
100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fonollosa, la (Cabra del Camp, Alt Camp) Caseria, prop del torrent de la Fonollosa, afluent, per la dreta, del Francolí, que neix a la serra del Cogulló. 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fons, estany (Pallars Sobirà) Estany, al sud del massís de la pica d'Estats, a la vall Ferrera, l'emissari del qual, és afluent, per l'esquerra, del barranc de Sotllo. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fons, Joan Pau (Piera, Anoia, 1576 – Barcelona, 1622) Religiós jesuïta. Fou bon predicador i autor d'obretes piadoses en castellà i llatí. 103 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fons, Josep (Perpinyà, 1866 – 1930) Poeta en francès. Publicà els reculls Premières rêveries (1894), Rêveries nouvelles (1895) i Sylves des veillées (1903). Signà amb el pseudònim Jyeffe poemes publicats a "Le Coq Catalan". 104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fons i Jofre de Villegas, Bartomeu (Palma de Mallorca, 1888 – 1962) Polític i advocat. Dirigent maurista, a partir del 1918 fou regidor, alcalde de Palma de Mallorca (1920 i 1921-22) i diputat provincial (1923, 1924). Posteriorment, el 1931 fundà el Partit Regionalista de Mallorca. En coalició amb les dretes vencé en les eleccions a corts del 1933 i fou diputat, reelegit el 1936. Com a advocat dirigí la Salinera 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fons i Vilardell, Pere (el Palà de Torroella, Navars, Bages, 23/jul/1955 - ) Poeta i narrador. Coordinador de la revista literària "Faig". La seva poesia és de caire realista: Espellifada solitud (1975), Aquesta música porosa (1977), Bumerang (1980) i En ambre (1982). L'home pedra (1985) és el seu primer llibre de narracions. 106 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fons-Godail, Andreu (Perpinyà, 1871 – 1954) Pintor. Formà part de la primera generació de paisatgistes rossellonesos, amb Terrus, Bausil i Brune. S'interessava per l'escultura, el gravat i la ceràmica, i també per la poesia i la música (construïa instruments de corda). Inventà un paracaiguda ejectable (amb patent del 1914). Féu diversos oficis abans d'ésser conservador del Museu de Pintura i Escultura de Perpinyà, després de Lluís Delfau, conservador del Teatre Municipal i professor a l'Escola Municipal de Belles Arts de Perpinyà. Feia regularment exposicions a París, i té pintures a Londres i a Nova York. La millor part de la seva obra consta d'aquarel·les (jardins de Sant Jaume, fortificacions de Perpinyà), remarcables per la sensibilitat i l'espontaneïtat.
Anar a: [ Foixa-B ] [ Folc ] [ Folch i G ] [ Fom ] [ Fondo ] [ Fonollet ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Folch i Camarasa, Ramon
Folch i Guillén, Ramon
Folch i Torres, Joaquim
Folch i Torres, Josep Maria
Folgueroles
Foment de les Arts Decoratives (FAD)
Foment del Treball Nacional
Fondarella
Fondeguilla
Fondespatla
Fondó de les Neus, el
Fonoll i Casanoves, Celdoni
Fonollosa