|
|
|
Anar a: [ Som ] [ Son C ] [ Son N ] [ Soni ] [ Sore ] [ Sorig ] Cap lector no és aliè al pes increïble de tots els llibres que han estat escrits. (Màrius Serra) 1 CATALUNYA - HISTÒRIA Som (Benifallet, Baix Ebre) Antic lloc, al sud del terme, a l'esquerra de l'Ebre, al límit amb el municipi de Tivenys. El puig de Som (251 m) s'alça a la riba mateix del riu i l'antic camí de Tortosa a Benifallet ha de guanyar altura en aquest indret pel coll de Som. 109 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Som...! (Barcelona, 1918 - París, França, 1965) Periòdic nacionalista radical. Adherit a la Unió Catalanista, Edità cinc números entre ago i des/1918. Els seus redactors eren, entre d'altres, Vicenç A. Ballertes, Josep M. Batista i Roca i Daniel Cardona. Amb el mateix títol i editat per exiliats catalans, sortí l'any 1925 a Perpinyà amb el subtítol "Fulla d'avantguarda catalana". Tornà a emprar-se el mateix nom per a un suplement de "Nosaltres sols!", editat l'any 1933 amb motiu de la diada de l'onze de setembre. Les joventuts del partit Estat Català van utilitzar-lo novament l'any 1937 per editar una revista setmanal, que tingué poca durada. L'any 1965, a París, Manuel Viusà començà l'edició d'uns quaderns amb el títol "Som". Edità tres números, 2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Somal, rambla de (Sogorb, Alt Palància) Curs d'aigua intermitent, afluent esquerrà de la rambla d'Arguines, que neix al vessant septentrional de la serralada de Portaceli, dins el terme de Sogorb. S'uneix al seu col·lector al límit amb el Camp de Morvedre. 3 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Somatent, Lo Veure> Sometent, Lo 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sombiela i Mestre, Josep Antoni (València, s XVIII – 1825) Polític i jurista. Estudià dret a València, on més tard fou professor de la universitat. En iniciar-se la guerra del Francès (1808), fou membre de la junta de València i representant d’aquesta a les corts de Cadis, on féu publicar el seu Discurso sobre los tribunales protectores de la fe (1813). Més tard abandonà la causa liberal; fou oïdor de l’audiència de València i publicà el Manifiesto que escribió en un calabozo el general don Francisco Xavier Elío... (1823). 5 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sombrerer, venta del (Foios, Horta) Antic hostal, que ha donat nom al barri de la Venta del Sombrerer. 6 CATALUNYA - HISTÒRIA sometent (Catalunya) Institució catalana consistent en la mobilització general dels veïns d'un lloc per perseguir els delinqüents que haguessin atemptat contra la pau pública. El seu origen es remunta a l'edat mitjana, i segueix l'esquema germànic de l'obligació que té tot ciutadà de contribuir al manteniment de la pau pública del propi indret o país. Aquesta organització sembla datar del regnat de Jaume I, el qual institucionalitzà el sometent en els seus trets fonamentals per mitjà d'ordenances, complementades més tard 7 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Sometent, Lo (Barcelona, 24/oct/1868 – 1869) Revista satírica subtitulada "periòdic polític liberal". Fou el producte de la fusió de "La Rambla" i "La Barretina" i defensà la república federal. Hi col·laboraren Emili Vilanova, Francesc Matheu, Tomàs Padró, etc. 8 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Sometent, Lo (Reus, Baix Camp, 15/ago/1886 - 16/jul/1903) Diari regionalista en català (ort ant: Lo Somatent). Fou fundat per Pau Font i de Rubinat, que formà part de la redacció ensems amb altres reusencs. El 1901 s'incorporaren joves de la Lliga Catalanista. Entre el 25/mar i el 17/abr/1897 publicà un suplement diari escrit pels redactors de "La Renaixença", que aleshores havia estat suspesa. 9 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sometimes, es (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri residencial, a la costa, entre Can Pastilla i s'Arenal. 10 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Somma, ducat de (Nàpols, Itàlia) Títol senyorial concedit el 1506 a Alfonso Sanseverino. Fou concedit de nou el 1534, amb la prèvia confiscació als Sanseverino per rebels, a Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, comte d'Oliveto. Passà als seus descendents -cognomenats Fernández de Córdoba-, als Osorio de Moscoso, comtes d'Altamira, i als Ruiz de Bruesta. 11 CATALUNYA - LITERATURA somni, Lo (Catalunya, s XIV) Obra cabdal de Bernat Metge. Escrita al començament del 1399, sens dubte a la seva casa del carrer de la Corretgeria, a Barcelona. Fingeix que poc temps abans, quan l’escriptor era a la 12 CATALUNYA - LITERATURA somni de Joan Joan, Lo (Catalunya, 1496) Obra de Jaume Gassull. Publicada per primera vegada el 1497. Constitueix una mena de continuació de Lo procés de les olives, i en ella l'autor simula un somni d'un tal Joan Joan en el qual aquest, dins la cambra d'una partera, segueix una conversa entre diverses dones; aquestes continuen, en un moment donat la discussió encetada en Lo procés... sobre la capacitat amatòria dels homes vells, en la qual intervenen diversos personatges (entre altres Joan Moreno, la deessa Venus, la Raó, etc) i que acaba amb el triomf absolut dels joves. L'obra, que conté una burla molt poc àcida de l'estament burgès (juristes, advocats, notaris), és escrita en vers de codolada i constitueix un interessant document de llenguatge i costums de l'època. 13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Somo, el (Bocairent, Vall d'Albaida) Casa (1.093 m alt), prop del cim de l'altiplà que limita els termes de Bocairent (capçalera del Vinalopó) i d'Alcoi (Alcoià). 14 CATALUNYA - HISTÒRIA Somorrostro (Barcelona, Barcelonès) Antic barri de barraques, situat a la platja (entre la Barceloneta i el Poblenou), que desaparegué vers el 1970 amb el trasllat dels seus habitants (en una gran proporció gitanos) a habitatges de l'Obra Sindical del Hogar, caracteritzats per la seva baixa qualitat d'edificació. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA
16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Son Bonet, aeroport de (Marratxí, Mallorca Occidental) Aeròdrom, situat al nord-oest des Pont d'Inca i al nord-est des Pla de Na Tesa. L'any 1901 l'exèrcit espanyol cedí a l'ajuntament de Palma els terrenys que ocupaven les murades en canvi d'una finca de 32 ha que posseïa dins el terme de Marratxí. Afectat al tràfic civil, esdevingué l'aeroport de Mallorca ja abans del 1936 i amb un desenvolupament accelerat en el període 1939-59. Substituït en la darrera data per l'aeroport de Son Sant Joan, ha esdevingut la seu de l'Aeroclub de les Balears. El 2008 hi operaven, a part del Real Aeroclub de Mallorca, escoles de pilots i d'helicopters. 17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Son Bru (Puigpunyent, Mallorca Occidental) Barri de la vila (o Çon Bru). 18 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Son Calderó (Felanitx, Mallorca Oriental) Caseria (o Çon Calderó), al nord-oest de la ciutat, al límit amb el terme de Porreres. 19 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Son Carrió (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Oriental) Poble (o Çon Carrió), al sud-est del terme, al límit amb el municipi de Manacor. Sorgí a partir del 1860, en parcel·lar-se la possessió de son Carrió. En 1866-73 fou construïda l'església (Sant Miquel), erigida el 1888 en vicaria dependent de la parròquia de Manacor. Una nova església fou beneïda el 1907. El 1892 passà a formar part de nou municipi de Sant Llorenç 20 ILLES BALEARS - MUNICIPI
21 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Son Cotoner (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri (o Çon Cotoner), al nord-oest del nucli urbà, entre sa Riera i la carretera a Son Serra. 22 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Son Cotoneret (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri (o Çon Cotoneret), a l'oest del nucli urbà, contiga a So N'Espanyolet. 23 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Son Dureta (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Nom donat a l'hospital de la seguretat social (o Çon Dureta), damunt So N'Armadans, vora la carretera de Gènova. 24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
108 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Son Ferrer (Calvià, Mallorca) Urbanització, situada entre sa Porrassa i el Toro. 25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Son Ferriol (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Raval (o Çon Ferriol), 5 km a l'est de la ciutat, al llarg de la carretera de Manacor i unit, de fet, al poble de sa Creu Vermella. Sorgí, al segon decenni del s XX, vora el cafè de can Tunis (el barri és conegut també com a Can Tunis). La primera església s'erigí el 1929; el 1953 esdevingué parròquia (Sant Antoni) i hom construí una nova església en 1957-59. 26 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Son Fortesa (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri obrer (o Çon Fortesa), al nord-est del nucli urbà, vora la carretera d'Inca, després de Can Capes. 27 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Son Gotleu (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri obrer (o Çon Gotleu), al nord-est del nucli urbà, al sud-est de la carretera d'Inca. 28 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Son Joan Arnau (Lloret de Vistalegre, Mallorca Septentrional) Antic monestir de monges dominicanes (o Çon Joan Arnau), al nord-oest de la vila, al límit amb el terme de Sineu. La comunitat hi és testimoniada des dels primers anys del s XVIII. 29 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
30 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Son Marc (Pollença, Mallorca Septentrional) Antic llogaret (o Çon Marc o redol de Son Marc), a la vall d'en Marc, al voltant de l'antiga possessió de son Marc. 31 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Son Matet (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri de la ciutat (o Çon Matet), al sector oriental, entre Portopí i Cala Major. 32 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Son Mendivil, colònia de (Llucmajor, Mallorca Oriental) Colònia agrícola (o de Çon Mendívil), creada vers el 1875 per Antoni de Mendívil en la seva possessió de ses Casanoves d’Aljub (o son Mendívil). El 1879, moment d’auge de la colònia, hi residien 23 famílies; tanmateix, no prosperà, i el 1898 només hi havia 3 cases habitades. El 1962 hi havia una sola casa habitada i la resta del nucli es trobava en ruïnes. 33 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Son Mesquida des Camí (Felanitx, Mallorca Oriental) Llogaret (o Çon Mesquida des Camí), a l'oest de la ciutat. La seva església, dedicada a la Immaculada Concepció, fou inaugurada el 1803; el 1938 fou erigida vicaria in capite. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Son Moles (Begur, Baix Empordà) Raval (o Çon Moles). 35 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
36 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Son Negre (Felanitx, Mallorca Oriental) Llogaret (o Çon Negre), al sud de la ciutat, al límit amb el terme de Campos. El 1817 fou construïda l'església, erigida el 1938 vicaria in capite. 37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Son Negre (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri obrer (o Çon Negre), al nord-est del nucli urbà, entre Son Gotleu i la carretera d'Inca. 38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Son Proenç (Felanitx, Mallorca Oriental) Llogaret (o Çon Proenç), al nord-est de la ciutat. El 1938 fou creada la vicaria in capite. 39 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Son Ramis (Llubí, Mallorca Septentrional) Barri (o Çon Ramis), que forma un sol nucli amb el de sa Raval, al sud de la vila. 40 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Son Rapinya (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri (o Çon Rapinya), al nord-oest de la ciutat, més enllà del camí dels Reis, al llarg de la carretera de son Vida; forma pràcticament un sol nucli amb sa Vileta i Son Serra. Sorgí durant la segona meitat del s XIX per la parcel·lació de la possessió de son Llull (o son Rapinya). Inicialment era un nucli de cases d'esbarjo. L'església fou construïda a partir del 1880; hom hi venera la imatge a l'oli del Sant Crist des Set Cantons, del s XVI, abans a Palma; el 1913 fou erigida en vicaria in capite, i el 1954, en parròquia. El barri prosperà notablement amb la parcel·lació de son Quint. 41 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
42 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
43 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Son Sant Joan (Alaró, Mallorca Septentrional) Raval (o Çon Sant Joan), al sud de la vila. La possessió de son Sant Joan era una antiga cavalleria pertanyent als Santjoan. 44 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Son Sardina (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Poble (93 m alt), situat al nord de la ciutat. 45 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Son Serra de Marina (Santa Margalida, Mallorca Septentrional) Caseria i colònia d'estiueig (o Çon Serra de Marina; o colònia del Carme), situada a la costa arenosa de la badia d'Alcúdia, al límit amb el terme d'Artà. És moderna i formada per uns pocs carrers llargs paral·lels a la costa. L'església ès dedicada a la Mare de Déu del Carme. 47 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Son Servera (Mallorca Oriental) Veure> Son Cervera. 48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Son Valls de Pardines (Felanitx, Mallorca Oriental) Caseria (o Çon Valls de Pardines), al nord-oest del terme, al voltant de la possessió de son Valls de Pardines' i de l'oratori construït en 1940-53. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sonadell (Segrià) Veure> Sudanell. 50 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sonarrossa (Sencelles, Mallorca Septentrional) Caseria (o So Na Rossa o Ço Na Rossa), prop de Biniali. El nom recorda l'antic terme musulmà de Canarrossa. 51 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Soneja (Alt Palància) Nom castellà de Soneixa. 53 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sonella (Onda, Plana Baixa) Despoblat i partida, a la dreta del riu de Sonella o riu Sec de Betxí, curs d'aigua intermitent, que neix a la serra d'Espadà, al nord del pic de la Ràpita, dins el terme de l'Alcúdia de Veo (a la capçalera és anomenat riu de Veo); a Tales rep, per l'esquerra, el barranc de Castres i, entre Onda i Betxí, per la dreta, la rambla d'Artana. Desemboca a mar, aigua avall de Borriana, vora el Grau. 54 CATALUNYA - EMPRESA Sonimag (Barcelona, 1963 - ) Saló internacional de la imatge, el so i l'electrònica. Se celebrà anualment dins el marc de la Fira Oficial i Internacional de Mostres. El primer només fou dedicat a la fotografia; l'any 1964 fou ampliat afegint-hi el so, i a partir del 1966, comprén també electrònica. El 1976 fou homologat com a saló internacional. De fet, constitueix una exposició monogràfica de les manifestacions més importants dels mitjans àudio-visuals i electrònics. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sonsor (Prats i Sampsor, Baixa Cerdanya) Veure> Sampsor. 56 CATALUNYA - CULTURA Sopa de Cabra (Girona, 1986 - 2001) Grup de rock. S'encabia dins del moviment de Rock català, tot i que van renunciar sovint que els fessin entrar dins d'un mateix sac musical pel sol fet de cantar en català. Les seves cançons més populars foren L'Empordà, Camins, El Far del Sud o El Boig de la Ciutat. El set/2011 es 57 FRANJA PONENT - MUNICIPI
58 CATALUNYA - EMPRESA Sopena, Editorial Ramon (Barcelona, 1894 - ) Editorial fundada per Ramon Sopena. S’ha especialitzat en diccionaris bilingües en castellà i una vintena de llengües. Ha publicat una extensa enciclopèdia, molt reeditada, la Historia del mundo moderno, en quinze volums i obres literàries, infantils, d’història natural (algunes en català). Té filials a Mèxic, Colòmbia, Veneçuela i l’Argentina. En depenen també les Gràfiques Ramon Sopena. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA
60 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Soperuny (Areny de Noguera, Ribagorça) Poble (1.227 m alt), fins al 1965 del terme de Cornudella de la Valira, a la capçalera de la vall de Cornudella, al vessant oriental de la serra del Cis. L'església parroquial (Sant Martí) depenia del monestir d'Alaó. 61 ANDORRA - GEOGRAFIA Soquer, cortals del (Andorra la Vella, Andorra) Grup de bordes, del terme de les Escaldes, proper a Sant Miquel d'Engolasters. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sor, Ferran Veure> Sorts i Muntades, Josep Ferran. 63 CATALUNYA - MUNICIPI
64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
65 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Soraja (Bolulla, Marina Baixa) Despoblat. Antic lloc de moriscs, el 1563 tenia 5 focs. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sorba (Montmajor, Berguedà) Poble, al sud-oest del terme, en bona part envoltat dels municipis de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a la vora de l'aigua d'Ora. L'església parroquial (Santa Maria) havia pertangut al monestir de Ripoll des del s IX. L'actual edifici és romànic; en depèn l'església de Sant Jaume de Codony. El lloc formà part del vescomtat (després comtat i ducat) de Cardona, dins la batllia de Cardona. 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sorbet (Viladecavalls, Vallès Occidental) Veure> Sant Martí de Sorbet. 68 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sorda, sa (Campos, Mallorca Oriental) Caseria, a l'oest de la vila. 69 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA sordons (Catalunya Nord) Poble pre-romà que ocupava el Rosselló. No es poden fixar amb precisió els límits del seu territori; se situen entre els indigets de l’Empordà, al sud, i els elísics del Narbonès, al nord. Són considerats ibèrics o iberitzats, i la cultura material coneguda per les excavacions els situa al costat dels altres pobles ibèrics de Catalunya, bé que Hecateu els considera lígurs. Els dos nuclis urbans més destacats del territori dels sordons eren Iliberris (Elna) i Ruscino (Castellrosselló). 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA
71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sorell, Pau (Catalunya, s XVII – s XVIII) Escultor (o Surell). Entre els anys 1697 i 1701 dugué a terme l'obra d'escultura de la porta salomònica de l'església de Caldes de Montbui, el projecte de la qual sembla que fou degut a Pere Ruppin, així com també els treballs inicials (1689). La fornícula fou obra exclussiva de Sorell (1701-02), que treballà novament per a l'església de Caldes entre els anys 1723 i 1725. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sorelló, Miquel (Barcelona, v 1700 - Roma, Itàlia, 1756) Gravador. Es formà a Barcelona, on practicà el gravat al boix i a l'acer. Vers el 1724 s'establí a Roma i fou deixeble de Trey. L'any 1739 residia novament a Barcelona, i entre el 1750 i el 1754 a Florència. De retorn a Roma, fou nomenat gravador oficial del Vaticà. És autor de nombrosos retrats i d'una sèrie de gravats que reprodueixen les pintures trobades a Herculà i que foren publicats en tres volums (Roma, 1757-61). També és autor d'una estampa de la Mare de Déu de Montserrat voltada per l'Escolania. 73 CATALUNYA - HISTÒRIA Sorerols (Tavertet, Osona) Antic castell, prop de l'església de Sant Miquel de Sorerols. Pertangué a la família Sorerols (s XI-XII), Malla (XII-XIV) i Rovira, de Sant Joan de Fàbregues (XIV-XVI). El 1587 el comprà Antoni Vilà, baró de Savassona, que l'annexà al terme de Tavertet. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sòria i Badia, Enric (Barcelona, 14/nov/1937 - ) Arquitecte (1970). Es formà a l’Escola de Barcelona, de la qual fou professor. Treballa juntament amb Jordi Garcés. Entre les obres que han realitzat sobresurten la fàbrica Resintex, a Gavà (1973-77); un edifici d’habitatges al carrer del doctor Pi i Molist, de Barcelona (1978-81); un centre d’assistència sanitària a Móra la Nova (1983-86), premi FAD del 1988, i, sobretot, el 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sòria i Escudero, Marià (Lleida, 1889 - Catalunya, s XX) Metge. Fou oftalmòleg molt destacat. Professà a les facultats de medicina de Madrid (1912-20), Cadis (1920-26) i finalment, des del 1926, a Barcelona. És autor d'un mètode original per a practicar la dacriocistorinostomia. Publicà treballs mèdics molt remarcables. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sòria i Ferrando, Ricard (València, 1839 – 1906) Escultor. Fou professor de l'Acadèmia de Sant Carles. Era tallista molt notable. Quasi tota la seva producció és de caràcter religiós. 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sòria i Parra, Enric (Oliva, Safor, 30/jul/1958 - ) Escriptor. Com a poeta ha publicat Mirall de miratges (1982), Varia et memorabilia (1984, premi València), Compàs d'espera (1993) i L'instant etern (1999, premi Carles Riba). Els seus versos són meditacions sobre el pas del temps i la natura humana expressades amb un llenguatge que busca la claredat i l'eficacia. També ha publicat el diari Mentre parlem (1991, premi Joanot Martorell) i els aplecs assagístics Sermonari laic (1994) i Incitacions (1997), sobre temes diversos, especialment literaris. Ha traduït al català obres de Thomas de Quincey i de Franz Kafka. 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sòria i Zapater, Salvador (València, 30/mai/1915 - Benissa, Marina Alta, 12/mar/2010) Pintor i escultor. El 1939 s'exilià a França, on féu les primeres exposicions, i el 1953 tornà a València. El 1955, partint de l'informalisme, inicià la pintura de matèria, en un estil que l'acosta a Antoni Tàpies. A partir del 1964, ha fet escultura dins la línia de la mecànica plàstica (Màquines per a l'esperit). Fou un dels integrants del grup 79 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Soriana (Estopanyà, Ribagorça) Llogaret (728 m alt), al nord del terme, al límit amb l'antic de Casserres del Castell. L'església parroquial (Sant Pere) depenia del convent dominicà de Benavarri. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soriano, Bartomeu (Catalunya, s XVII – s XVIII) Arquitecte i contractista. Actiu a Girona, es féu càrrec de la construcció de la gran escalinata de la seu (1690-94) i del segon cos de la façana el 1691, any en què passava a dirigir el conjunt d'obres de la seu; el 1698 emprengué el tercer cos de la façana. Fora de Girona acabà el campanar de Vilanova i la Geltrú (1693-1706), planejat per fra Josep de la Concepció. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soriano, Francesc (Catalunya, s XVII - Barcelona, s XVIII) Arquitecte. Dirigí les obres de la Universitat de Cervera (1720). Establí algunes modificacions al projecte de Montaigu que havia de seguir. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Soriano, Gonçal (Alacant, 1913 - ) Pianista. Estudià al Conservatori de Madrid. Ha ofert recitals a diversos països europeus i orientals, sempre amb gran èxit. Són remarcables les seves interpretacions de música espanyola. Nombrosos compositors li han dedicat alguna obra. 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Soriano, Vicent (València, s XVI – 1610) Eclesiàstic. Estudià gramàtica i retòrica. Ensenyà aquesta disciplina al monestir de Poblet. Després es doctorà en teologia. En fou catedràtic a València. Fou paborde de l'Almoina, a la seu. Sobresortí com a teòleg expert i persona d'altes virtuts. És autor d'un Libro de la reverencia debida al altísimo sacrificio de la Misa, publicat l'any de la seva mort. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Soriano i Martí, Vicent (València, 1869 – s XX) Pintor. És autor de pintures sobre temes històrics i religiosos. Il·lustrà diverses obres. És autor dels llibres El grabado y la caricatura (1915) i Un curso de historia (1923), tots dos publicats a Reus. 86 ÌLLES BALEARS - BIOGRAFIA Soriano i Murillo, Benet (Palma de Mallorca, 1827 – Madrid, 1891) Pintor. Format a París i a Roma. Fou professor de dibuix (des del 1858) i catedràtic d'anatomia pictòrica (des del 1864) de l'Escuela de San Fernando de Madrid, sots-director del Museo del Prado (des del 1864) i acadèmic de mèrit de San Fernando (1880). Fou premiat a exposicions a Madrid i a Baiona. Es dedicà als temes mitològics i històrics i al retrat. 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Soriano i Pradas, Joan Josep (Requena, Plana d'Utiel, 1824 – València, 1898) Advocat i polític. Llicenciat en lleis (1845), s’afilià al partit federal i es distingí en la revolució del 1868; fou secretari de la junta de València, i posteriorment, regidor i diputat provincial. Durant la Primera República fou governador de Logronyo i diputat a corts. Treballà en la reconstitució del seu partit, i en morir era president del directori federalista de València. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soriano i Tombas, Ramon (Barcelona, s XIX – 1902) Mestre d'obres. Alguns projectes seus foren 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA
90 CATALUNYA - MUNICIPI
91 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Soriguera (Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Masia i antic poble, prop del llogaret de Soriguerola, al nord-oest del poble d'Urtx, entre el Segre i el riu d'Alp. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Soriguerola (Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Llogaret de l'antic mun. d'Urtx, al nord-oest del poble, a l'esquerra del riu d'Alp, prop de la seva confluència amb el Segre. En depenia el mas de Soriguera. A l'antiga església parroquial (Sant Miquel), dependent de la parròquia d'Estoll, hi havia un important frontal d'influència franco-gòtica (fi del s XIII, Museu d'Art de Catalunya) que té una organització narrativa ja molt més lliure que no les d'obres encara romàniques; hom ha anomenat el seu autor mestre de Soriguerola, i hom ha considerat que podia ésser l'autor d'altres taules de Toses i d'altres llocs del Ripollès. 94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sorió (Xàtiva, Costera) Llogaret, al nord de la ciutat, a l'esquerra del riu Cànyoles. La seva església (la Mare de Déu de la Llet) depèn de la parròquia de la Llosa de Ranes. El 1335 fou desmembrada de Xàtiva i esdevingué rectoria de moriscs. Pertanyia als Sanç, i el 1609 tenia 20 focs de moriscs. Després passà a la jurisdicció del convent franciscà de Xàtiva. Fou agregat a Xàtiva el 1845. 95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sorió, Baltasar (València, v 1457 - Tortosa, Baix Ebre, 1557) Escriptor apologètic dominicà. Mestre en teologia a València (1501), vinculat al convent de l'orde de Barcelona i a partir del 1530 sobretot a Tortosa, on fundà un estudi general (1530) i un col·legi per als moriscs (1544) i fomentà la impressió de llibres. Representant vigorós de l'esperit tradicional, s'oposà a la reforma de l'orde. Fou jutge en el certamen poètic de Santa Caterina, a València (1511). Publicà diversos tractats teològics (1511-22), un d'ells contra Lefèvre d'Étaples (Apologeticus pro unica Magdalena, 1521); deixà inèdit un opuscle De viris illustribus de la 96 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sorita de Llitera (Baells, Llitera) Poble, al nord del terme, al vessant occidental de la serra de Sant Quilis. L'església parroquial és dedicada a sant Pere. 97 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sorivella, Pere (País Valencià, s XV – s XVI) Escriptor. Conreà la poesia religiosa. Concorregué al certamen poètic en honor de Santa Caterina de Siena, celebrat a València el 1511. 99 ANDORRA - GEOGRAFIA Sornàs (Ordino, Andorra) Llogaret, a l'esquerra de la ribera d'Ordino, aigua amunt del poble. 100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sorni i Grau, Josep Cristòfor (València, 1813 – 1888) Polític i advocat. Republicà federal, fou diputat (1854 i 1869) i ministre d'ultramar amb la I República (del 22/feb al 29/jun/1873); com a tal va declarar la llibertat dels esclaus a l'illa de Cuba. Un cop caiguda la República, continuà fidel a Pi i Margall i formà part del 101 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
102 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Soro, Tomàs (València, s XVII – 1749) Frare agustí. Era doctor en teologia. Ocupà diversos càrrecs, com els de prior del convent de Sant Agustí i examinador sinodal de l'arquebisbat. Sobresortí com a orador sagrat. Publicà sermons i l'obra Declamationes ex corde peccatoris lapsi ad poenitentiam, genitusque coram Deo se humiliantis, et misericordiam exposcentis, aquesta en edició pòstuma (1750). 103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sorolla, Guillem Nom amb què era conegut el dirigent agermanat valencià Guillem Castellví. 104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sorolla, Maria (València, 1888 – 1956) Pintora. Era filla de Joaquim Sorolla. La seva producció és remarcable. Té quadres al Museu de València. 105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
106 FRANJA PONENT - MUNICIPI
107 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sorpe (Alt Àneu, Pallars Sobirà) Poble (1.262 m alt), enlairat en un planell, a la dreta de la Noguera Pallaresa. L’església parroquial és dedicada a sant Pere; al Museu d’Art de Catalunya es conserven les restes de les interessants pintures murals que la decoraven. Fou municipi independent fins el 1970, que, juntament amb els de Son i de Gil, fou unit al de València d’Àneu, amb el nom oficial d'Alt Àneu. Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.
Anar a: [ Som ] [ Son C ] [ Son N ] [ Soni ] [ Sore ] [ Sorig ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Son Sant Joan, aeroport de
Soneixa
Sopena i Daganzo, Enric
Soriano-Montagut i Ferré, Innocenci
Soriguera
Sorita de Morella
Sornià
Sorolla i Bastida, Joaquim
