A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    Brun ]    [ Brus ]    [ Buda ]    [ Bui ]    [ Bulb ]    [ Bun ]

Viure a la Terra és car, però inclou un viatge gratis a l'entorn del Sol cada any. (Anònim)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brun, Josep  (Barcelona, s XIX)  Metge que gaudí de gran prestigi. El 1853 obtingué el premi Salvà de l'Acadèmia de Medicina per una notable Topografía higiénica de Barcelona.

2 EUROPA - BIOGRAFIA

Brun, Pere  (Ginebra, Suïssa, s XV - Sevilla ?, Andalusia, s XVI)  Impressor. Fou un dels introductors de l'art d'imprimir a Catalunya. Treballà amb Nicolau Spindeler a Tortosa (1477) i a Barcelona (1478), i amb Pere Posa a Barcelona (1481). El 1492 s'establí a Sevilla, on treballà amb impremta pròpia fins després del 1506. Cal remarcar les seves impressions dels Rudimenta Grammaticae de Perotti (Saragossa 1477) i dels Disticha del Verino (Sevilla 1506).

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bruna, Pau  (Catalunya, s XVII - 1665)  Organista i compositor. Dit el Cec de Daroca. Molt apreciat pels seus contemporanis i per Felip IV. Hom en conserva, a la Biblioteca de Catalunya, algunes obres d'orgue i unaInici página nadala a quatre veus. És autor d'un Tiento sobre la lletania de la Verge.

4 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Brune, Pierre  (Epinay-sur-Seine, Illa de França, 1887 - Ceret, Vallespir, 1956)  Pintor. Malalt, s'instal·là el 1916 a Ceret, al Castellàs. Conreà sobretot el paisatge. Fundà el 1950 el Museu d'Art Modern de Ceret.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brunells, Joan  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, s XIX – 1854)  Compositor. Fou mestre de capella del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brunesilda  (Aragó, s XII - Catalunya ?, s XII)  Dama. Es casà amb el comte Ponç II d'Empúries. Fou la mare d'Hug III.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brunet, Gabriel  (Barcelona, s XV)  Brodador que destacà a mitjan s XV.

8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Brunet, Miquel  (Manacor, Mallorca, 1919 - 2007)  Pintor. Destacà entre els conreadors de l'art abstracte. Sobresortí també com a dibuixant.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brunet i Bellet, Josep  (Barcelona, 1818 – 1905)  Escriptor i bibliòfil. Reuní una biblioteca amb importants incunables. Col·laborador en diverses revistes, publicà moltes obres erudites, bé que mancades de rigor científic: Egipte, Asúria i Babilònia; Per què es diu llengua d'Oc?; La gorra catalana (1887), Errors històrics: ni iberos ni fenicis (1887), Ni arios ni indoarios (1889), La Creu. Los monuments megalítics (1892), Els grecs, els etruscos (1895), L'escriptura. Lo gravat. L'impremta. Lo llibre (1898) i De la pretenguda i malentesa civilització arabe (1899), i sobre jocs: Lo joc de naips o cartes (1886), El ajedrez (1890).

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBrunet i Fita, Frederic  (Barcelona, 1873 – 1929)  Pintor i escenògraf. Membre de l'escola barcelonina, nascuda a la seguna meitat del s. XIX com a producte de la importància de les representacions teatrals. Fou deixeble d'Antoni Caba. Excel·lí com a escenògraf. Com a pintor participà en les exposicions de Barcelona del 1894 i el 1898, amb un repertori reiteratiu dels patis d'Andalusia.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manuel Brunet i SolàBrunet i Solà, Manuel  (Vic, Osona, 1889 – Figueres, Alt Empordà, 1956)  Periodista. Fou influït per les idees revolucionàries de l'època, sobretot a través d'Andreu Nin, amb el qual treballà a l'agència Fabra. Tornà al catolicisme i fou un gran apologeta i polemista, sota l'empremta d'Action Française. Col·laborà com a redactor a "La Veu de Catalunya" i a "La Publicitat", i, durant la postguerra, a "Destino" sota el pseudònim de Romano; també dirigí la revista "Mirador". És autor de les obres El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries (1925), Cada dia és festa (1946), Salteri de la Mare de Déu de Montserrat (1948) i Pàgines de la vida de Jesucrist (1961), que diexà inacabades.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brunet i Torroll, Llorenç  (Badalona, Barcelonès, 1873 – Barcelona, 1939)  Dibuixant i aquarel·lista. Dit Bru-Net. Estudià a l'Escola de Belles Arts amb Antoni Caba i Lorenzale. Fou també deixeble d'Eusebi Planas i del litògraf Mercier a París. Col·laborà a diverses publicacions del país. Conreà el cartell, la caricatura política i la pintura a l'aquarel·la, gènere en el qual es distingí. Publicà dues col·leccions de dibuixos a la ploma: Caps de casa (1922) i Testes de terra (1929).

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brunet i Vancells, Eudald  (Vic, Osona, 1854 – 1928)  Escultor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Fou imatger notable i bon restaurador. Realitzà figures de pessebre artístic d'una remarcable qualitat.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBruniquer, Esteve Gilabert  (Granollers, Vallès Oriental, 1561 – Barcelona, 1641)  Cronista. Fou notari públic de Barcelona, escrivà de ració del consell municipal (1603) i síndic de la ciutat (1608). Anà a Roma enviat pel Consell de Cent com a representant de la ciutat. Per encàrrec del consell formà la Rubrica regiorum previlegiorum (1610), inèdita, continuà la Rúbrica d'ordinacions de Bernat Soler i redactà el Cerimonial dels magnífics consellers i regiment de la ciutat, coneguda per Rúbriques de Bruniquer, recopilació del dret administratiu de Barcelona, la qual fou començada el 1608 i va publicar-se entre els anys 1912 i 1916. També escriví algunes obres sobre la ciutat, com la Relació sumària de l'antiga fundació i cristianisme de la ciutat de Barcelona..., obra redactada el 1630, que és una història més o menys llegendària de la ciutat amb la descripció dels aspectes econòmic, cultural, urbà i religiós, i que es publicà en dues edicions (1871 i 1885); així com també, el Manual de novells ardits o Dietari dels anys 1603-07.

15 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SelvaBrunyola  (SelvaMunicipi: 36,61 km2, 247 m alt, 391 hab (2014). Situat al massís de les Guilleries, al nord-est de la comarca, al límit amb la del Gironès, al naixement de l'Onyar, al nord-est de Santa Coloma de Farners. Al terreny, accidentat per la muntanya de Santa Bàrbara, hi abunden pinedes, castanyedes i alzinars, les quals són explotades. La base de l'economia local és l'agricultura, amb predomini del secà (cereals, farratges, blat de moro i, sobretot, avellaners), complementada per la ramaderia (bestiar boví i porcí). La població, tanmateix, ha disminuït de manera constant al llarg del s XX. El poble és format per un petit nucli al voltant de l'església parroquial de Sant Fruitós, que era la capella del castell de Brunyola, avui enrunat. Dins el terme, on s'ha trobat restes prehistòriques, hi ha, també, el poble de Sant Martí Sapresa i la masia i ermita de Serrallonga. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Pessebre Vivent

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercè Bruquetas i LloverasBruquetas i Lloveras, Mercè  (Vilassar de Dalt, Maresme, 1925 - Barcelona, 23/nov/2007)  Actriu. A la dècada delsInici página uns, Mercè dels altres (amb el qual va guanyar el premi Margarida Xirgu el 1977) i La Dolça de les Tàpies, de C. Valls. També ha col·laborat en la ràdio i la televisió.

17 CATALUNYA - HISTÒRIA

Brusa, batalló de la  (Barcelona, 1835 – mai/1837)  Batalló de la milícia urbana. Nom amb el qual fou conegut el dotzè batalló lleuger, integrat per elements obrers de tendències republicanes. Es distingí en les bullangues del 1836 i el 1837. Fou dissolt pel general Francisco Parreño, i els seus components foren confinats a les Balears o a Cuba. Els seus membres anaven uniformats amb una brusa llarga com la dels carreters, d'on provingué el nom de la unitat.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brusi  (Catalunya, s XIX – s XX)  Família d'impressors i llibreters, iniciada per Antoni Brusi i Mirabent.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brusi, Aleix  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Militar. Lluità contra els borbònics durant el setge de Barcelona (1713-14). Es destacà especialment al contraatac final que desallotjà l'enemic del baluard de Santa Clara (14/ago/1714). A l'atac final del 11 de setembre fou destacat pel general Bellver amb la columna que havia de fortificar-se al convent de Sant Pere. Cobert aquest objectiu, Brusi tornà enrera amb una petita secció per contenir l'enemic al carrer del Rec Comtal, lluita durant la qual resultà mort.

20 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Brusi, el  (Barcelona Nom popular del Diario de Barcelona, originari de l'antiga família propietària.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brusi i Ferrer, Antoni  (Barcelona, 4/abr/1815 – 30/des/1878)  Propietari i director del "Diario de Barcelona". Fill d'Antoni Brusi i Miravent, al qual succeí al capdavant del diari del 1838 al 1865, any en què confià la direcció a Mañé i Flaquer. Creà el subtítol "De Avisos y Noticias", la qual cosa féu nèixer el diari comercial amb publicitat pagada. Assaja, amb èxit, una edició de la tarda, més reduïda, però independent de la del matí, seguí els progressos del telègraf i donà més actualitat al diari. El 1875 emprà per primera vegadaInici página coloms missatgers per a transmetre notícies

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brusi i Mataró, Antoni Maria  (Barcelona, 1846 - Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1887)  Periodista. Fou el segon marquès de Casa Brusi. Fill d'Antoni Brusi i Ferrer, del qual continuà (1878) la seva tasca al capdavant del "Diario de Barcelona". Donà completa llibertat ideològica al director, Joan Mañé i Flaquer, home de confiança de la família. Durant le seva època, el diari continuà com el de més difusió a Barcelona, malgrat que en retrocés. En morir deixà dos fills, però l'administració de l'empresa fou exercida pel seu germà Josep-Antoni fins que la seva filla, Maria Josefa Brusi i Garcia, tercera marquesa de Casa Brusi, restà lliure de la tutoria.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brusi i Mirabent, Antoni  (Barcelona, 1782 – 1821)  Impressor i periodista. Durant la invasió napoleònica seguí les tropes antifranceses i edità "Gaceta Militar y Política del Principado de Cataluña" -que imprimí a Barcelona, a Tarragona i a Palma de Mallorca, successivament-, servei que, el 28/oct/1809, la Junta Suprema de Gobierno de Reino recompensà atorgant-li l'edició del "Diario de Barcelona", afrancesat durant la dominació, i que ell edità des del 1814. A Palma de Mallorca havia publicat "Diario Mercantil de Palma" i, havent ja tornat a Barcelona, Kalendario y guía de forasteros, en diverses edicions. L'any 1819, amb l'ajuda de Francesc Salvà i Campillo, establí un obrador de fosa de tipus a la seva impremta, i el 1820 introduí industrialment la litografia a l'estat espanyol per privilegi per a cinc anys d'Aloys Senefelder, inventor d'aquest procediment d'impressió. Fou el pare d'Antoni Brusi i Ferrer.

24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaBrut, cala en  (Ciutadella, Menorca)  Cala de la costa, a l'oest de la ciutat, entre cala en Blanes i cala en Forcat.

25 EUROPA - BIOGRAFIA

Brutails, Jean Auguste  (Viviers, Llenguadoc, França, 1859 – Bordeus, França, 1926)  Arqueòleg i historiador. Arxiver (1889) de la Gironda, fou membre corresponent a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Institut d'Estudis Catalans. Publicà treballs sobre l'art, la història i les institucions d'Occitània i dels Països Catalans. Són remarcables l'Étude sur la condition des populations rurales du Roussillon ay Moyen Âge (1891), L'art religieux du Roussillon, traduït al català per Jaume Massó i Torrents (Barcelona, 1901), La coutume d'Andorre (1904), etc.

26 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Brutus, Gilbert  (Portvendres, Rosselló, 1887 – Perpinyà, 1944)  Esportista. Introduí el rugby de tretze al Rosselló i a França (1934). Anteriorment, al capdavant de l'Associació Esportiva Perpinyanesa fou campió de França la temporada 1910-11.

27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Buades i Frau, Agustí  (Palma de Mallorca, 1804 – 1871)  Pintor i dibuixant. Considerat un dels millors retratistes mallorquins del s XIX. S'adaptà als més diversos estils. Deixeble de Guillem Ferrer. Conreà la pintura mural i, sobretot, el retrat, com els del seu fill i dels bisbes de Mallorca Rafael Manso i Miquel Salvà. És autor d'una gran quantitat de còpies de teles famoses. Demostrà bones condicions d'escenògraf amb el seu pessebre de figures retallades.

28 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Buart, Vicenç  (Rosselló, s XVIII)  Escriptor i eclesiàstic. Fou rector de Sant Llorenç de la Salanca des del 1763. El 1777 escriví una adaptació de la Tragèdia Santa o drama de la Passió en dues parts (Presa de Jesús a l'hort de Getsemaní i Triumfo de la creu).

29 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaBubot, es  (Felanitx, Mallorca OrientalAltre nom amb que també és conegut el poble de s'Horta (o es Bubots).

30 CATALUNYA - CULTURA

Búbulus, Companyia de Dansa  (Barcelona, 1991 - )  Companyia fundada pels ballarins i coreògrafs Carles Salas i Rosa Muñoz. A partir del 1992 n'assumí la direcció Carles Sales. Han realitzat diversos espectacles.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Buch, Antoni  (País Valencià, s XVIII – s XIX)  Polític liberal. El 1810 publicà a València una Miscelánea política y militar. El 1814, amb el retorn a l'absolutisme, fou confinat a Maó. Durant el Trienni Constitucional fou secretari de la junta interna de govern del Principat de Catalunya (1820) i cap polític interí de Mallorca (1821-22) i de Valladolid. Fou membre de la Societat Econòmica d'Amics del País, de València.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bucheli i Sabater, Carles "Carlston"  (Barcelona, 9/abr/1903 - 1981)  Il·lusionista. De família suïssa, de ben jovenet se sentí atret per la màgia, que practicà primer com a aficionat i més tard com a professional. Basant-se en llegendes i tradicions hindús, el 1939 muntà el fastuós espectacle Misterios de la India legendaria, amb què triomfà als locals de més renom de l'estat espanyol gràcies a la pulcritud, la luxosa presentació i la imaginativa posada en escena amb que executava els jocs. Client assidu de la botiga El Rey de la Magia de Joaquim Partagàs, a la mort d'aquest adquirí l'establiment, que convertí en una escola d'il·lusionisme per a professionals, aficionats i intel·lectuals.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Buçot, Bernat  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller i militar. El 1392 fou convocat a Barcelona per Joan I, per al consell en què fou àmpliament debatut el projecte de fer una expedició reial a Sardenya. El 1396 fou un dels capitans principals dels preparatius per contenir la invasió del comte de Foix. Fou adscrit després a les forces principals de contenció, comandades pel comte d'Urgell. El 26/nov, havent-se destacat amb algunes companyies del quarter general de Cervera, baté completament algunes forces enemigues que es dedicaven aInici página cremar i saquejar la comarca.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Buda, illa de  (Tortosa, Baix Ebre)  Illa al·luvial de 6 km de longitud, a l'extrem oriental del delta de l'Ebre, limitada per les goles de Llevant i de Migjorn, de forma triangular; el cap de Tortosa (extrem oriental) ha avançat durant algun període fins a 10 m anuals: el far de Buda, construït el 1862 al cap mateix, n'és actualment a més de mig quilòmetre. A l'interior hi ha les llacunes de Calaix Gran (o de Dalt), Calaix de la Mar (o de Baix) i la bassa de Pradot. Conreus d'arròs mitjançant el canal de Buda i important zona de pas d'ocells migradors. També s'hi troba una caseria formada al voltant de l'església de Buda. Reserva integral dins del parc natural del delta de l'Ebre.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Budellera, la  (Tarragona, Tarragonès)  Partida, al nord-est de la ciutat.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Budó, Joan  (Barcelona, 1822 – s XIX)  Músic i gravador. Fou bon instrumentista de clarinet i d'oboè. Es dedicà també al gravat musical, amb una producció de qualitat remarcable.

37 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Buen y del Cos, Odón de  (Zuera, Saragossa, Aragó, 1863 – Mèxic, 1945)  Naturalista i oceanògraf. Catedràtic d'història natural a la Universitat de Barcelona (1900), en fou separat a causa de les seves idees evolucionistes. Fundà i dirigí (1907) el Laboratori de Biologia Marina de les Balears, a Mallorca. El 1939 s'exilià a Mèxic.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Andreu Buenafuente i MorenoBuenafuente i Moreno, Andreu  (Reus, Baix Camp, 24/gen/1965 - )  Periodista i humorista. S'inicià a Ràdio Popular Reus-COPE el 1982. El 1983 passà a Ràdio Reus on, el 1988, creà el primer programa propi presentat en solitari El pot de la ràdio. El 1989 creà el programa El terrat i el 1990 començà les col·laboracions a Ràdio Barcelona, on entrà definitivament el 1991 amb una nova edició d'El terrat. En premsa ha col·laborat en els diaris "Diario Español", "Nou Diari" i "Reus Diari". En televisió ha intervingut en els programes Tot per l'audiència (1993), Persones humanes (1994), com aInici página col·laborador, i Sense títol (1995-96), Redacció de campanya (1995) i Sense títol 2 (1996-97), com a director.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Buenaventura i Ricart, Francesc  (Santa Eulàlia de Vilapicina, Barcelona, 1894 - Barcelona, s XX)  Escriptor. Ha estrenat i publicat els drames La fúria (1932) i Foc a la platja (1955), i les comèdies Els fills de tothom (1934) i La masia dels miracles (1955).

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bueno i Ferrer, Pasqual  (Barcelona, 1930 - )  Pintor. Fill d'un artesà decorador, aviat prengué contacte amb la pintura i alternà l'esforç autodidacte amb diversos estudis d'art (Escola Provincial de Mestres Pintors i Escola de Belles Arts) a Barcelona. Enriquí la seva formació amb els viatges que realitzà per Europa i Amèrica. Sempre s'ha manifestat com a pintor paisatgista i figuratiu, dins d'un estil clàssic lligat al postimpressionisme català. Des del 1954 ha realitzat nombroses exposicions individuals als Països Catalans, a la resta de l'estat i a l'estranger. Hi ha obra seva a museus de diversos països (Itàlia, EUA, l'Uruguai).

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bueno y Bengoechea, Manuel  (Pau, Bearn, França, 1874 – Barcelona, 1936)  Escriptor i periodista en llengua castellana. Els seus articles, precisos i sentenciosos, foren seleccionats a Palabras al viento (1952). Entre altres novel·les, escriví El sabor del pecado i Los nietos de Danton (1934).

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bueso i Garcia, Adolf  (Valladolid, Castella, 1889 – Barcelona, 1979)  Dirigent obrer. Residí a Barcelona (des de 9 anys hi treballà de tipògraf), on fou membre fundador de la CNT, participà en la vaga general de l'ago/1917 i col·laborà a "Solidaridad Obrera", amb el pseudònim d'Ángel Rojo. El 1925 substituí Maurín en la direcció de "La Batalla", però fou empresonat poc temps després, acusat, falsament, de pertànyer a la direcció del Partit Comunista. Alliberat el jul/1928, formà part del Comitè Regional de Catalunya de la CNT; membreInici página del grup dels trentistes i dirigent de la Federació Obrera d'Unitat Sindical, organització sindical del POUM. Durant la guerra civil tornà a la CNT, i pel gen/1939 s'exilià a França. Retornà a Barcelona, on morí després de veure publicats els seus Recuerdos de un cenetista (dos volums, 1976-78).

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bufaganyes  (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà)  Veïnat, al límit amb els termes de Castell-Platja d'Aro i de Sant Feliu de Guíxols.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bufalà  (Badalona, Barcelonès)  Barri, situat a la riera del Canyet, entre aquest barri i el centre de la ciutat.

45 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaBufali  (Vall d'AlbaidaMunicipi: 3,26 km2, 239 m alt, 175 hab (2014). Estès a la dreta del riu Clariano, prop de la seva confluència amb el riu d'Albaida, que travessa el terme pel sud i rep aigües del barranc de Iunda, límit meridional del terme. La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb predomini dels conreus de secà (cereals, garrofers, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses i blat), que aprofita les aigües de la font del Palomar. Les terres de conreu són explotades pels propietaris. Hi ha ramaderia (cria de bestiar cabrum i porcí). El poble, que formà part del marquesat d'Albaida, està situat sobre un petit turó prop del riu d'Albaida i del barranc de Iunda; hi destaca l'església parroquial de la Mare de Déu del Loreto. Lloc de moriscs, era habitat per 96 famílies el 1609. El municipi comprèn també el petit enclavament de la Muntanya de Bufali, entre els termes de Carrícola, Bèlgida i la muntanya del Palomar. Àrea comercial d'Ontinyent. Ajuntament

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bufera, la  (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat)  Estany del delta del Llobregat, al sud-oest del terme, pròxim a l'estany de Remolar.

47 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaBufilla  (Bétera, Camp de Túria)  Despoblat (o Torre Bufilla). El 1237 fou donat al comanador d'Alcanyís. Només en resta una torre enrunada.

48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Bugaia  (Xixona, Alacantí)  Vall, al vessant oriental de la serra de la Carrasqueta. Enclou els dos districtes rurals de Bugaia Alta i Bugaia Baixa.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bugantó, riera de  (GironèsCurs d'aigua, afluent de l'Onyar per la dreta. Neix a les Gavarres, prop de Santa Pellaia, dins el terme de Cruïlles (Baix Empordà), i després de rebre, prop de Llambilles, la riera de Castellar per la dreta, desemboca al seu col·lector aigua amunt de Fornells de la Selva.

50 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca dels SerransBugarra  (SerransMunicipi: 40,3 km2, 165 m alt, 756 hab (2014). A la zona de parla castellana del País Valencià, estès a banda i banda del Túria. El terreny, accidentat pels contraforts de la serra de Xiva, és ocupat en tres cinquenes parts del territori per la vegetació natural (pasturatges). La base de l'economia local és l'agricultura, amb predomini del secà, dedicat especialment a la vinya (que produeix vi de bona qualitat), oliveres, garrofers i ametllers; el regadiu (hortalisses i arbres fruiters), aprofita l'aigua del Túria a través de diverses sèquies. Les terres de conreu són explotades principalment pels propietaris. La ramaderia (bestiar oví i cabrum) i dues mines de caolí, complementen l'activitat econòmica. La població tendeix a disminuir de manera lenta però constant. El poble es troba a l'esquerra del Túria; hi destaca l'església parroquial de Sant Joan Baptista, del final del s XVII. Àrea comercialInici página de València. Ajuntament (en castellà)

51 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaBúger  (Mallorca SeptentrionalMunicipi: 8,29 km2, 105 m alt, 1.030 hab (2014). Situat als vessants d'un turó, a la plana anomenada es Pla, al nord-est de Palma de Mallorca. El terme és drenat pel torrent de Búger o de Son Vivot (afluent per la dreta del torrent de Sant Miquel), que en forma el límit oriental. Hi ha algunes hectàrees de boscos de pins i d'alzines. La vida econòmica local es basa en l'agricultura principalment de secà (cereals i ametllers) i també hi ha una part de cultius de regadiu (arbres fruiters i hortalisses). Ramaderia porcina. Algunes activitats industrials, com la de plàstics, o tradicionals, com la de culleres i esquelles. La població, amb lleugeres oscil·lacions durant les últimes dècades, tendeix a disminuir. El poble, que havia estat una alqueria islàmica, es troba en un turó, al voltant de l'església parroquial de Sant Pere, construïda entre el 1649 i el 1718 en l'estil clàssic. Àrea comercial d'Inca. Ajuntament

52 CATALUNYA - HISTÒRIA

Buida-sacs  (Clariana de Cardener, Solsonès)  Antiga quadra, situada al límit amb el terme de Cardona, a la vall del Cardener. El s XIX formà un sol terme amb la quadra de Borrelles.

53 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Buielgues  (Bissaürri, Alta Ribagorça)  Poble (1.400 m alt), al vessant occidental del tossal d'Abella, a la vall de la Múria.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Buïgas i Garriga, Joaquim  (Barcelona, 1886 – 1963)  Escriptor i editor. De jove visqué a l'Argentina, i el 1917 tornà a Barcelona, on fou un dels fundadors del setmanari infantil "TBO". Col·laborà a "La Il·lustració Catalana", i publicà De tots colors (1918) i De la Rambla a l'Argentina (1959).

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBuïgas i Monravà, Gaietà  (Barcelona, 21/jul/1851 – 1919)  Arquitecte. El 1881 guanyà el concurs per al projecte del monument a Cristòfor Colom, a Barcelona, i el 1886 en començà la construcció al portal de la Pau. Fou inaugurat amb motiu de l'Exposició Universal del 1888, de la qual Buïgas construí també la Secció Marítima. Realitzà d'altres remarcables construccions a Catalunya, a l'Argentina i a l'Uruguai.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carles Buïgas i SansBuïgas i Sans, Carles  (Barcelona, 18/gen/1898 – Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 27/ago/1979)  Enginyer luminotècnic. Fill de Gaietà Buïgas i Monravà. Autodidacte, des del 1916 formà part de la comissió de treballs preparatoris per a l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929, i el 1926 en fou nomenat cap de la secció d'aigües i il·luminació. Projectà els brolladors del palau de Pedralbes i la primitiva font lluminosa de Montjuïc, així com l'il·luminació i les fonts monumentals de formes i colors canviants que presidien el recinte de l'exposició. Col·laborà també en el projecte del transbordador aeri del port de Barcelona (inaugurat el 1931). El 1934 va il·luminar les coves del Drac, de Mallorca. Posteriorment va dissenyar i projectar d'altres fonts, com la de l'Exposició de París (1937), i les de Lieja i Nova York (1939), Lisboa (1940), Roma (1953), Granada, València (1963), Sant Sebastià (1963), etc. Fou autor del projecte per al Teatre Integral d'Aigua i Llum. El 1969 l'ajuntament de Barcelona li concedí la medalla d'or al Mèrit Artístic. És autor també de narracions de ciència-ficció: Bajo las estrellas (Viajes de Gil Delmar).

57 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Buira  (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)  Llogaret (1.125 m alt) de l'antic mun. de Benés (Alta Ribagorça), situat a 1 km a l'esquerra del riu de Bellera. L'església, antigament parroquial, de Sant Corneli fou agregada a la de Sentís.

58 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Buira  (Bonansa, Alta Ribagorça)  Poble, situat en un coster, damunt la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, prop del Pont de Suert. La seva església depèn de la parròquia de Sirès. El s XIX formava un municipi amb el seu agregat de la Torre de Buira.

59 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaBuixalleu de la Selva  (Selva)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Buixareu, Josep  (Catalunya, s XIX)  Arquitecte. D'arrel neoclàssica, és autor del mercat de Santa Caterina (1847) i, juntament amb Francesc Vila, del bloc de cases dels Porxos d'En Xifré (1836), erigit davant la Llotja i molt representatius de les orientacions urbanístiques de l'època.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Buixasse, estany de  (Pallars SobiràEstany de la capçalera de la vall d'Unarre, a la vall d'Àneu, al vessant meridional del Mont-roig.

62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Buixcarró, serra de  (Quatretonda, Vall d'Albaida)  Serra (621 m alt), que forma part de l'alineació que uneix la serra Grossa amb la serra de Valldigna, que separa la Safor, la Costera i la Vall d'Albaida. És coneguda per les importants pedreres de marbre (dit marbre de Buixcarró, especialment el de color rosat), explotades des d'època romana.

63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Buixerques  (Vilallonga de la Safor, Safor)  Barri de la vila. Antic lloc de moriscs (13 focs el 1563).

64 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Bula, torrent de la  (RossellóCurs d'aigua, afluent de la Tet per l'esquerra. Neix prop de Calce, i desembocaInici página entre Bou i Sant Esteve del Monestir.

65 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóBula d'Amunt  (RossellóMunicipi: 23,22 km2, 483 m alt, 65 hab (2012), (fr: Boule-d'Amont). Situat al sud-oest de la comarca, a la dreta del riu de Bulès, afluent de la Tet, al peu del Roca-roja, a la zona muntanyosa dels Aspres, al límit amb el Conflent. Els recursos econòmics del municipi són pobres a causa de les condicions del territori, sec a més d'accidentat, que no han permés el desenvolupament de l'agricultura (només hi ha conreus de secà per a consum local) ni de la ramaderia. La població, en conseqüència, ha minvat notablement a partir de mitjan s XIX. El poble és a la vora esquerra del riu de Bulès; es va formar al voltant de l'església parroquial de Sant Sadurní, romànica dels s XI-XII; a l'altra cantó del riu hi ha el barri del Serrat. Dins el terme es troben l'antic poble i monestir de Serrabona i el llogaret de Sant Joan d'Arsós. Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bulard, mall de  (Salardú, Vall d'AranAltre nom del tuc de Pietà de l'antic mun. de Bagergue.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bulart i Rialp, Alexandre  (Barcelona, 1889 – 1949)  Advocat i escriptor. S'especialitzà en temes mercantils. Membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1929). Va contribuir a incrementar les relacions catalano-occitanes. Col·laborà a "La Tralla". Entre els seus escrits cal citar la novel·la El relliscall (1922) i l'assaig Sinopsi mistralenca (1932). És autor, també, de comèdies i escrits diversos.

68 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóBulaternera  (RossellóMunicipi: 10,63 km2, 180 m alt, 880 hab (2012), (o Bula Terranera, fr: Bouleternére). Situat a la part baixa de la vall del Bolès, a l'àrea que connecta la zona muntanyosa dels Aspres amb el Riberal. El terreny és accidentat pel coll de Ternera; hi ha alzinars i garrigues. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura, amb predomini del regadiu, principalment arbres fruiters i hortalisses, que és possible gràcies a la sèquia derivada del Bolès i al rec de Corbera; hi ha una part de secà, on hom hi cultiva vinya. També s'explota una pedrera de marbre. El poble ésInici página esgraonat al vessant del darrer contrafort dels Aspres, a l'esquerra del Bolès. És presidit per les restes de l'antic castell de Bulaternera i l'església parroquial de Sant Sulpici, gòtica, que va substituir l'antiga església romànica, de la qual conserva el portal. Dins el terme es troba també l'antiga església de Sant Nazari de Barbadell. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bulbena i Estrany, Eveli  (Barcelona, 1888 – 1960)  Escriptor en castellà i dibuixant. Fill d'Antoni Bulbena i Tusell. És autor de la biografia Ramón Amadeu (1927), d'un historial de l'Associació de Pessebristes de Barcelona (1954) i de diversos llibres de poesia.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bulbena i Masferrer, Antoni  (Barcelona, 1901 – Madrid, 1922)  Pintor i dibuixant. Mort d'accident. Durant la seva breu carrera artística fou il·lustrador remarcable.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bulbena i Masferrer, Cèsar A.  (Barcelona, 1888 - Catalunya, s XX)  Pintor. Germà d'Antoni. Ha destacat com a decorador i escenògraf.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bulbena i Masferrer, Romà  (Barcelona. 1894 - Catalunya, s XX)  Pintor. Germà d'Antoni i Cèsar A. Ha treballat com a esmaltador i com a vidrier artístic.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bulbena i Tusell, Antoni  (Barcelona, 1854 - la Garriga, Vallès Oriental, 1946)  Escriptor i gramàtic. Membre de l'Acadèmia de la Llengua Catalana. De tendències arcaïtzants i amb poc rigor científic, s'oposà a les normes de Pompeu Fabra. Publicà en edicions populars o de bibliòfil, sense gaire rigor, texts catalans medievals i una Crestomatia de la llengua catalana (des del s. IX al XIX) (1907). Féu traduccions i adaptacions des d'Homer fins a Zola. És autor, entre altres obres de valor desigual, d'un DiccionariInici página català-francès-castellà (1905), Diccionari de les llengües francesa i catalana (1921) i Assaig de bibliografia paremiològica catalana (1915).

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bulbena i Tusell, Artur  (Barcelona, 1858 – Algeciras, Andalucia, 1938)  Pintor. Germà d'Antoni. Excel·lí també com a dibuixant. S'especialitzà en la pintura de tapissos.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Buldú i Nogués, Ramon  (Cervera, Segarra, 1815 – Barcelona, 1889)  Eclesiàstic i escriptor. Frare franciscà del convent de Barcelona (1832). Fou exclaustrat l'any 1835 i anà a Itàlia. Havent tornat el 1844, inicià a Vila-real (Plana Baixa) la restauració de l'orde; fou nomenat comissari provincial (1865-78) i més tard provincial de Catalunya (1887). El 1859 contribuí a la fundació de les terciàries franciscanes de la Immaculada. Publicà diverses obres de caràcter religiós, com una Historia de la Iglesia en España (1856) i dirigí algunes publicacions, com la "Revista Franciscana" (1873-89).

107 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Bulès, el  (Rosselló)  Riu, afluent dretà de la Tet. Neix al vessant nord-est del puig de l'Estela, dins el terme de la Bastida. Després de passar per Bula d'Amunt, per sota Casafabre, i per Bulaternera, deixa part de la seva aigua a la sèquia de Corbera i continua pel Riberal, gairebé parel·lelament a la Tet, d'Illa a Millars, passat el qual s'uneix al seu col·lector. La vall del Bulès és la més occidental del Rosselló, a la zona de contacte entre els Aspres i el massís del Canigó.

108 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Buletó, el  (Rosselló)  Curs d'aigua dels Aspres, que es forma prop de Prunet i desemboca al Bulès, per la dreta, aigua avall de Bula d'Amunt.

76 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaBullangues, les  (Barcelona, 1836 - 1843)  Conjunt de tumults. Provocats, en part, pel descontentament de la burgesia barcelonina per la crisi econòmica, de la qual feia responsable el govern de Madrid, seguida pels elements populars, esperonats per les repercussions de la crisi social (temor a l'atur, problemes de les quintes i dels consums) i conduïts per elements republicants i exaltats, sovint afiliats a societats secretes. La bullanga del 1837 acabà amb l'afusellament de Ramon Xaudaró i el desarmament de la Milícia Nacional, i la del 1842 amb el bombardeig de Barcelona per Espartero; la del 1843 és coneguda per la Jamància.

77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Bullent, riu  (Oliva, Safor / Pego, Marina Alta)  Curs d’aigua, a la zona de contacte entre les dues comarques. Neix al vessant oriental de la serra de Mostalla, i és aprofitat per al regatge dels arrossars de les marjals dels dos municipis, dels quals és termenal; convertit en canal de drenatge (sequiol del Vedat o riu Calapatar), desemboca a l'extrem sud de la platja d'Oliva. És unit al sistema de regadiu i de drenatge del Molinell.

78 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ

Bulletín de la Société Agricole, Scientifique et Litteraire du Roussillon  (Perpinyà, 1835 - )  Publicació. Fundada com a òrgan de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals (d'acord amb el nom de la societat, dugué fins al 1843 el títol de "Bulletin de la Société Philomatique de Perpignan"). Abasta una temàtica molt àmplia, amb especial referència, però, als temes agrícoles. D'una periodicitat gairebé anual, el 1880 incrementà la seva producció, fins el 1914, que decaigué notablement. Des del 1881 hom hi publicà texts en català. Entre els articles publicats cal esmentar la Bibliographie roussillonnaise, de Pere Vidal i Josep Calmette (1906), i la taula general de matèries (1966). L'havia precedit el "Bulletin de la Société d'Agriculture, Arts et Commerce des Pyrénées-Orientales", que, dependent de la societat d'aquest nom que precedí l'anterior, havia publicat 11 números a partir del 1820.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBullidor, el  (Barbens, Urgell)  Poble, al camí de la Fuliola, format per unes quantes cases de camp al voltant de l'antiga església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu. Fou municipi fins a mitjan s XIX. La baronia del Bullidor fou comprada el 1487 per Dalmau de Copons i de Guimerà, i el 1688 fou adquirida per Pere Jaume de Massot; el 1859 el títol passà als Dalmases.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bulló i Roca, Joan  (Sanaüja, Segarra, 1540 – Barcelona, 1614)  Religiós carmelità descalç (1573). El seu nom a l'orde era Joan de Jesús. Graduat en arts a Barcelona (1566), exercí el seu ministeri sacerdotal a la Roca del Vallès. Traslladat a Alcalá de Henares, fou prior a Castella de diversos convents i el primer procurador general davant la Santa Seu. Obtingué de Roma el breu d'erecció de la reforma, en província a part (1580). A partir del 1585 treballà en l'establiment de la reforma carmelitana al Principat (vint convents) i en fou provincial (1588-91 i 1600-03). Fou bandejat a Castella pel govern central de l'orde (1603), en part per les seves normes pastorals, entre les quals destaca el manament que els religiosos catalans parlessin habitualment català i que prediquessin sempre en aquesta llengua fora ciutat (1601). És autor de diverses obres religioses, que romangueren inèdites. Tornà al Principat (1613) i predicà a les festes de la beatificació de Teresa de Jesús (1614), amb la qual havia mantingut correspondència (1576, 1581).

81 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Bullosa, la  (els Angles, Capcir / Angostrina, Alta Cerdanya)  Antic aiguamoll de gran extensió, situat a la capçalera de la Tet, entre el Carlit i el roc d'Aude. Juntament amb els aiguamolls de la Bulloseta i la bassa dels Ànecs formava el grup de les Bulloses. Després de la construcció (1902) d'una resclosa de 350 m de longitud, 15 d'amplària a la base i 20 d'alçària, ha esdevingut el gran pantà de la Bullosa.

106 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaBullosa, pantà de la  (Capcir)  Embassament, al massís del Carlit, aprofita la conca de l'antic estany de la Bullosa i desguassa cap a la Tet. Fou construït per a l'agricultura de regadiu, i fou ampliat en 1925-35; representa la primera etapa del desenvolupament hidroelèctric d'aquest sector pirinenc. La capacitat del pantà és de 13 hm3. A la vora de la resclosa, on arriba una carretera des de Montlluís, hi ha un refugi obert al públic. També se'l coneix per pantà o estany de les Bulloses.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bulons, Joan  (Barcelona, s XV)  Filòsof lul·lista. Professor de l'escola lul·liana que funcionava al Palau Menor de Barcelona i difusor del lul·lisme a Itàlia. A Pàdua acabà la primera producció original coneguda de l'escola barcelonina, Lectura artis generalis (1433), glossa o comentari de l'art general de Ramon Llull.

83 CATALUNYA - EMPRESA

Bultaco  (Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 1959 - 1979)  Metocicleta esportiva. Fabricada per Cemoto SA, dissenyada per l'enginyer Francesc X. Bultó. El model Sherpa T 1965, tot terreny guanyà el campionat mundial del 1970. Altres models foren Matador, Alpina, Pursang i Metralla. L'empresa suspengué pagaments el 1979.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bunyegas, Pau  Pseudònim de l'escriptor i periodista Conrad Roure i Bofill.

85 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Foia de BunyolBunyol  (Foia de BunyolMunicipi: 112,4 km2, 441 m alt, 9.835 hab (2014), (cast: Buñol). Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a l'alta vall del riu de Bunyol, afluent del Magre. El terreny és accidentat per la serra de Malacara; hi ha pinedes, alzinars i pasturatges. La vida econòmica local es basa en la indústria, principalment paperera i del ciment, la ramaderia (bestiar boví i porcí) i l'agricultura, on predomina el regadiu (cereals, arbres fruiters, vinya i oliveres), que aprofita aigua del riu i de les moltes fonts escampades pel terme, que unit al paisatge ha fet que Bunyol hagiInici página estat anomenat emfàticament la Suïssa valenciana. El municipi és també un tradicional centre d'estiueig. La vila és a l'esquerra del riu de Bunyol, al vessant d'un turó presidit per les restes de l'antic castell de Bunyol, que esdevingué centre del comtat de Bunyol; l'actual església parroquial de Sant Pere és del s XVIII. Dins el terme hi ha el barri de Las Ventas de Buñol, al nord de la vila, i el despoblat de Mirabonell. Àrea comercial de València. Ajuntament (en castellà) - Festa de La Tomatina

86 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Bunyol  (la Ginebrosa, Matarranya)  Despoblat.

87 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Bunyol, comtat de  (País Valencià Títol, concedit el 1604 a Gaspar Mercader i Carròs, vuitè senyor de Bunyol, Setaigües, Iàtova, Alboraig, Mirabonell i Macastre (Foia de Bunyol) i batlle general del Regne de València. Es títol passà als Milà d'Aragó, als Roca, als Mercader i als Santonja, marquesos de Villagracia. El vincle de Bunyol havia estat fundat el 1467 per Berenguer Mercader i Miró.

88 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaBunyola  (Mallorca OccidentalMunicipi: 84,7 km2, 240 m alt, 6.662 hab (2014). Situat al vessant sud de la serra de Tramuntana, al nord de Palma de Mallorca, pla al sud, és accidentat al nord per la serra d'Alfàbia i drenat pel torrent de Brunyola, i en bona part ocupat per pasturatges i boscos de pins i d'alzines. Les principals activitats econòmiques del municipi són l'agricultura, amb gran predomini del secà (cereals, garrofers, oliveres, ametllers), la ramaderia (bestiar oví i porcí) i la indústria, molt diversificada, si bé hi destaca la tèxtil, la destil·lació de licors i la producció d'oli. La població ha crescut durant els darrers anys, en bona part a causa de la proximitat de Palma de Mallorca. La vila, aturonada, a la dreta del torrent de Brunyola, és d'origen islàmic; hi destaca l'església parroquial de Sant Mateu, barroca (s XVIII), on hi ha la imatge d'alabastre de la Mare de Déu de la Neu (s XIV). Dins elInici página comercial de Palma de Mallorca. Ajuntament - Grup Excursionista - Club es Pedal

89 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Bunyola, vescomtat de  (Illes BalearsTítol, concedit el 1349 per Jaume III de Mallorca a Aitó de Grimaldi, que fou l'únic que el portà.

90 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Bunyolí  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Possessió, al terme d'Establiments, a l'oest d'aquest nucli. La baronia de Bunyolí era una antiga jurisdicció concedida el 1232 a Ramon Saclusa; una part del seu terme, parcel·lada, donà origen a la caseria i després vila d'Establiments.

91 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Buràs  (Montanui, Alta Ribagorça)  Santuari (la Mare de Déu de Buràs), prop de Casterner de Noals.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Burbe, comes de  (Anserall, Alt Urgell)  Lloc de pasturatges, de l'antic mun. d'Ars, de bestiar de llana, al vessant oriental del ras de Conques, sobre Ars. El bosc de Burbe, un dels més grans de la comarca, s'estén al sector més baix del vessant.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Burbe, portilló de  (Vall d'AranNom amb què també es conegut el port d'Et Portillon.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Burés, colònia  (Castellbell i el Vilar, Bages)  Colònia industrial (o el Burés), a l'esquerra del Llobregat, a 1 km i aigua amunt del Borràs, centre del municipi. Hi ha una fàbrica tèxtil cotonera, fundada el 1874 per Esteve Burés i Arderiu; el 1971, que un aiguat la destruí, ocupava 800 treballadors. La coral Capella de Música Burés fou fundada el 1915.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBureta, comtessa de  Veure> Azlor i de Villavicencio, Maria de la Consolació d'.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Burg  (Farrera, Pallars Sobirà)  Poble, situat al centre de la coma de Burg, a la dreta del barranc de Burg. En direcció al coll de Màniga, a 1.550 m alt, hi ha les bordes de Burg.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Burg, coma de  (Farrera, Pallars Sobirà)  Vall, una de les tres que formen les valls de Tírvia. És al sud de la vall Ferrera, de la qual és separada per la serra de Màniga (2.504 m alt), i al nord de la Ribalera. Al vessant meridional hi ha extensos boscs. És drenada pel barranc de Burg, afluent de la ribera de Tírvia per l'esquerra, i pel seu afluent per l'esquerra, el barranc de Mallolís. Al centre de la vall hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Serra. Defensada per l'antic castell de la Glorieta, la coma de Burg formà part del quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbó.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Burgada, Antoni  (Barcelona, s XVII)  Fabricant i tècnic industrial. Originàriament era teixidor de lli. Aprengué a França i a Flandes les noves tècniques en la fabricació de teixits. Tornat a Barcelona el 1682, sol·licità amb èxit un privilegi perquè li fos subvencionada una mena d'indústria-pilot dedicada a la fabricació de les especialitats que volia fer. El Consell de Cent li cedí locals a la Casa de Misericòrdia, i pagà les instal·lacions i els honoraris de Burgada mentra durà el seu privilegi. Passat el termini de concessió, durant el qual els individus del gremi tenien dret a instruir-se sota la direcció de Burgada i treballant a la nova factoria, les especialitats restaven d'explotació gremial lliure i Burgada passava a la categoria de mestre de la confraria de Velers.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBurgada i Julià, Joan  (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1870 – Barcelona, 1946)  Periodista. Milità en el partit conservador, i fou redactor del diari "La Dinastía". El 1906 ingressà al "Diario de Barcelona" el qual va dirigir del 1923 al 1946. Presidí l'Associació de la Premsa de Barcelona (1934). És autor de Balmes, periodista (1928).

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Burgal, el  (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà)  Antiga abadia benedictina (Sant Pere del Burgal), dita més tard priorat d'Escaló, situada a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, a migdia d'Escaló, a l'extrem meridional de la vall d'Àneu. La seva fundació és desconeguda; el 859 Rampó de Tolosa concedí al seu abat Deligat un privilegi d'immunitat. Decaigué aviat, i fou cedida a Gerri abans del 908 i a la Grassa abans del 948. Del 948 al 960 fou un monestir femení. A la fi del s XI es convertí en priorat de la Grassa. Fou secularitzada el 1570, si bé subsistí fins a la desamortització del s XIX. Queden algunes restes de l'església (s XII), de planta basilical, amb tres naus i tres absís; les pintures del mestre de Pedret, també del s XII, es conserven en gran part al Museu d'Art de Catalunya.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Burgar, el  (Reus, Baix Camp)  Caseriu i antic terme (ant: el Brugar), al nord-est de la ciutat. L'antiga església parroquial de l'Esperança fou agregada a la parròquia de la Selva.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Burgar, plana del  (Baix Ebre / Ribera d'EbreDepressió d'uns 15 km de longitud, transversal a la Serralada Pre-litoral, entre les serres de Cardó i del Boix, a l'oest, i les muntanyes de Tivissa, a l'est, oberta per la riera del Comte, afluent de l'Ebre per l'esquerra, el qual hi ha disposat diverses terrasses. La part meridional pertany al municipi del Perelló i la resta és entre els de Rasquera i de Tivissa.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBurgas i Burgas, Josep  (Barcelona, 1876 – 1950)  Escriptor. Col·laborà a "L'Esquella de la Torratxa" i altres períodics humorístics, on popularitzà el pseudònim de Mayet. Autor de reculls poètics, com Primera volada (1893), Vidamor (1905), El llibre dels petons (1909) i Florida d'estels (1927), va col·laborar en la seva activitat dramàtica amb Santiago Rusiñol. Entre les seves peces dramàtiques cal citar: Jordi Erín (1906), Els segadors de Polònia (1912), Sota el cel de la Pàtria (1916), El drap sagrat (1920), Els esclaus de la terra (1933). Excel·lí sobretot pels sainets, com Gloriós Sant Medí, La colla dels Tibats, L'estanquera maca, Nuvis a Montserrat, La barberia d'en Quim, Un bateig a Can Culleretes, Fresquets i alegrets, Per tu ploro, El premi de l'hermosura i Les germanetes.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Burgebut, barranc de  (Aitona, Segrià)  Afluent esquerrà del Segre. En travessar el canal de la Canadenca la seva aigua és recollida en el petit pantà de Burgebut.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Burgès, Manuel  (Barcelona, 1874 – 1945)  Compositor i director d'orquestra. Estudià al conservatori de Colònia i fundà a Barcelona l'Escola Musical Internacional Burgès, d'on fou professor. Escriví unes vuit-centes obres, entre les quals la Sonata dramàtica, per a piano, i els poemes simfónics Festa oriental, Una idea fixa, El vertigen i La vida al camp (1900), executat a les principals ciutats europees.

Anar a:    Brun ]    [ Brus ]    [ Buda ]    [ Bui ]    [ Bulb ]    [ Bun ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons