|
|
|
Anar a: [ Brun ] [ Brus ] [ Buda ] [ Bui ] [ Bulb ] [ Bun ] Viure a la Terra és car, però inclou un viatge gratis a l'entorn del Sol cada any. (Anònim) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brun, Josep (Barcelona, s XIX) Metge que gaudí de gran prestigi. El 1853 obtingué el premi Salvà de l'Acadèmia de Medicina per una notable Topografía higiénica de Barcelona. 2 EUROPA - BIOGRAFIA Brun, Pere (Ginebra, Suïssa, s XV - Sevilla ?, Andalusia, s XVI) Impressor. Fou un dels introductors de l'art d'imprimir a Catalunya. Treballà amb Nicolau Spindeler a Tortosa (1477) i a Barcelona (1478), i amb Pere Posa a Barcelona (1481). El 1492 s'establí a Sevilla, on treballà amb impremta pròpia fins després del 1506. Cal remarcar les seves impressions dels Rudimenta Grammaticae de Perotti (Saragossa 1477) i dels Disticha del Verino (Sevilla 1506). 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bruna, Pau (Catalunya, s XVII - 1665) Organista i compositor. Dit el Cec de Daroca. Molt apreciat pels seus contemporanis i per Felip IV. Hom en conserva, a la Biblioteca de Catalunya, algunes obres d'orgue i una 4 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Brune, Pierre (Epinay-sur-Seine, Illa de França, 1887 - Ceret, Vallespir, 1956) Pintor. Malalt, s'instal·là el 1916 a Ceret, al Castellàs. Conreà sobretot el paisatge. Fundà el 1950 el Museu d'Art Modern de Ceret. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brunells, Joan (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, s XIX – 1854) Compositor. Fou mestre de capella del monestir de Sant Joan de les Abadesses. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brunesilda (Aragó, s XII - Catalunya ?, s XII) Dama. Es casà amb el comte Ponç II d'Empúries. Fou la mare d'Hug III. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brunet, Gabriel (Barcelona, s XV) Brodador que destacà a mitjan s XV. 8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Brunet, Miquel (Manacor, Mallorca, 1919 - 2007) Pintor. Destacà entre els conreadors de l'art abstracte. Sobresortí també com a dibuixant. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brunet i Bellet, Josep (Barcelona, 1818 – 1905) Escriptor i bibliòfil. Reuní una biblioteca amb importants incunables. Col·laborador en diverses revistes, publicà moltes obres erudites, bé que mancades de rigor científic: Egipte, Asúria i Babilònia; Per què es diu llengua d'Oc?; La gorra catalana (1887), Errors històrics: ni iberos ni fenicis (1887), Ni arios ni indoarios (1889), La Creu. Los monuments megalítics (1892), Els grecs, els etruscos (1895), L'escriptura. Lo gravat. L'impremta. Lo llibre (1898) i De la pretenguda i malentesa civilització arabe (1899), i sobre jocs: Lo joc de naips o cartes (1886), El ajedrez (1890). 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brunet i Torroll, Llorenç (Badalona, Barcelonès, 1873 – Barcelona, 1939) Dibuixant i aquarel·lista. Dit Bru-Net. Estudià a l'Escola de Belles Arts amb Antoni Caba i Lorenzale. Fou també deixeble d'Eusebi Planas i del litògraf Mercier a París. Col·laborà a diverses publicacions del país. Conreà el cartell, la caricatura política i la pintura a l'aquarel·la, gènere en el qual es distingí. Publicà dues col·leccions de dibuixos a la ploma: Caps de casa (1922) i Testes de terra (1929). 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brunet i Vancells, Eudald (Vic, Osona, 1854 – 1928) Escultor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Fou imatger notable i bon restaurador. Realitzà figures de pessebre artístic d'una remarcable qualitat. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA - MUNICIPI
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - HISTÒRIA Brusa, batalló de la (Barcelona, 1835 – mai/1837) Batalló de la milícia urbana. Nom amb el qual fou conegut el dotzè batalló lleuger, integrat per elements obrers de tendències republicanes. Es distingí en les bullangues del 1836 i el 1837. Fou dissolt pel general Francisco Parreño, i els seus components foren confinats a les Balears o a Cuba. Els seus membres anaven uniformats amb una brusa llarga com la dels carreters, d'on provingué el nom de la unitat. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brusi (Catalunya, s XIX – s XX) Família d'impressors i llibreters, iniciada per Antoni Brusi i Mirabent. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brusi, Aleix (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714) Militar. Lluità contra els borbònics durant el setge de Barcelona (1713-14). Es destacà especialment al contraatac final que desallotjà l'enemic del baluard de Santa Clara (14/ago/1714). A l'atac final del 11 de setembre fou destacat pel general Bellver amb la columna que havia de fortificar-se al convent de Sant Pere. Cobert aquest objectiu, Brusi tornà enrera amb una petita secció per contenir l'enemic al carrer del Rec Comtal, lluita durant la qual resultà mort. 20 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Brusi, el (Barcelona) Nom popular del Diario de Barcelona, originari de l'antiga família propietària. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brusi i Ferrer, Antoni (Barcelona, 4/abr/1815 – 30/des/1878) Propietari i director del "Diario de Barcelona". Fill d'Antoni Brusi i Miravent, al qual succeí al capdavant del diari del 1838 al 1865, any en què confià la direcció a Mañé i Flaquer. Creà el subtítol "De Avisos y Noticias", la qual cosa féu nèixer el diari comercial amb publicitat pagada. Assaja, amb èxit, una edició de la tarda, més reduïda, però independent de la del matí, seguí els progressos del telègraf i donà més actualitat al diari. El 1875 emprà per primera vegada 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brusi i Mataró, Antoni Maria (Barcelona, 1846 - Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1887) Periodista. Fou el segon marquès de Casa Brusi. Fill d'Antoni Brusi i Ferrer, del qual continuà (1878) la seva tasca al capdavant del "Diario de Barcelona". Donà completa llibertat ideològica al director, Joan Mañé i Flaquer, home de confiança de la família. Durant le seva època, el diari continuà com el de més difusió a Barcelona, malgrat que en retrocés. En morir deixà dos fills, però l'administració de l'empresa fou exercida pel seu germà Josep-Antoni fins que la seva filla, Maria Josefa Brusi i Garcia, tercera marquesa de Casa Brusi, restà lliure de la tutoria. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brusi i Mirabent, Antoni (Barcelona, 1782 – 1821) Impressor i periodista. Durant la invasió napoleònica seguí les tropes antifranceses i edità "Gaceta Militar y Política del Principado de Cataluña" -que imprimí a Barcelona, a Tarragona i a Palma de Mallorca, successivament-, servei que, el 28/oct/1809, la Junta Suprema de Gobierno de Reino recompensà atorgant-li l'edició del "Diario de Barcelona", afrancesat durant la dominació, i que ell edità des del 1814. A Palma de Mallorca havia publicat "Diario Mercantil de Palma" i, havent ja tornat a Barcelona, Kalendario y guía de forasteros, en diverses edicions. L'any 1819, amb l'ajuda de Francesc Salvà i Campillo, establí un obrador de fosa de tipus a la seva impremta, i el 1820 introduí industrialment la litografia a l'estat espanyol per privilegi per a cinc anys d'Aloys Senefelder, inventor d'aquest procediment d'impressió. Fou el pare d'Antoni Brusi i Ferrer. 24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
25 EUROPA - BIOGRAFIA Brutails, Jean Auguste (Viviers, Llenguadoc, França, 1859 – Bordeus, França, 1926) Arqueòleg i historiador. Arxiver (1889) de la Gironda, fou membre corresponent a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Institut d'Estudis Catalans. Publicà treballs sobre l'art, la història i les institucions d'Occitània i dels Països Catalans. Són remarcables l'Étude sur la condition des populations rurales du Roussillon ay Moyen Âge (1891), L'art religieux du Roussillon, traduït al català per Jaume Massó i Torrents (Barcelona, 1901), La coutume d'Andorre (1904), etc. 26 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Brutus, Gilbert (Portvendres, Rosselló, 1887 – Perpinyà, 1944) Esportista. Introduí el rugby de tretze al Rosselló i a França (1934). Anteriorment, al capdavant de l'Associació Esportiva Perpinyanesa fou campió de França la temporada 1910-11. 27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Buades i Frau, Agustí (Palma de Mallorca, 1804 – 1871) Pintor i dibuixant. Considerat un dels millors retratistes mallorquins del s XIX. S'adaptà als més diversos estils. Deixeble de Guillem Ferrer. Conreà la pintura mural i, sobretot, el retrat, com els del seu fill i dels bisbes de Mallorca Rafael Manso i Miquel Salvà. És autor d'una gran quantitat de còpies de teles famoses. Demostrà bones condicions d'escenògraf amb el seu pessebre de figures retallades. 28 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Buart, Vicenç (Rosselló, s XVIII) Escriptor i eclesiàstic. Fou rector de Sant Llorenç de la Salanca des del 1763. El 1777 escriví una adaptació de la Tragèdia Santa o drama de la Passió en dues parts (Presa de Jesús a l'hort de Getsemaní i Triumfo de la creu). 29 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
30 CATALUNYA - CULTURA Búbulus, Companyia de Dansa (Barcelona, 1991 - ) Companyia fundada pels ballarins i coreògrafs Carles Salas i Rosa Muñoz. A partir del 1992 n'assumí la direcció Carles Sales. Han realitzat diversos espectacles. 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Buch, Antoni (País Valencià, s XVIII – s XIX) Polític liberal. El 1810 publicà a València una Miscelánea política y militar. El 1814, amb el retorn a l'absolutisme, fou confinat a Maó. Durant el Trienni Constitucional fou secretari de la junta interna de govern del Principat de Catalunya (1820) i cap polític interí de Mallorca (1821-22) i de Valladolid. Fou membre de la Societat Econòmica d'Amics del País, de València. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bucheli i Sabater, Carles "Carlston" (Barcelona, 9/abr/1903 - 1981) Il·lusionista. De família suïssa, de ben jovenet se sentí atret per la màgia, que practicà primer com a aficionat i més tard com a professional. Basant-se en llegendes i tradicions hindús, el 1939 muntà el fastuós espectacle Misterios de la India legendaria, amb què triomfà als locals de més renom de l'estat espanyol gràcies a la pulcritud, la luxosa presentació i la imaginativa posada en escena amb que executava els jocs. Client assidu de la botiga El Rey de la Magia de Joaquim Partagàs, a la mort d'aquest adquirí l'establiment, que convertí en una escola d'il·lusionisme per a professionals, aficionats i intel·lectuals. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Buçot, Bernat (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller i militar. El 1392 fou convocat a Barcelona per Joan I, per al consell en què fou àmpliament debatut el projecte de fer una expedició reial a Sardenya. El 1396 fou un dels capitans principals dels preparatius per contenir la invasió del comte de Foix. Fou adscrit després a les forces principals de contenció, comandades pel comte d'Urgell. El 26/nov, havent-se destacat amb algunes companyies del quarter general de Cervera, baté completament algunes forces enemigues que es dedicaven a 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Buda, illa de (Tortosa, Baix Ebre) Illa al·luvial de 6 km de longitud, a l'extrem oriental del delta de l'Ebre, limitada per les goles de Llevant i de Migjorn, de forma triangular; el cap de Tortosa (extrem oriental) ha avançat durant algun període fins a 10 m anuals: el far de Buda, construït el 1862 al cap mateix, n'és actualment a més de mig quilòmetre. A l'interior hi ha les llacunes de Calaix Gran (o de Dalt), Calaix de la Mar (o de Baix) i la bassa de Pradot. Conreus d'arròs mitjançant el canal de Buda i important zona de pas d'ocells migradors. També s'hi troba una caseria formada al voltant de l'església de Buda. Reserva integral dins del parc natural del delta de l'Ebre. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Budellera, la (Tarragona, Tarragonès) Partida, al nord-est de la ciutat. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Budó, Joan (Barcelona, 1822 – s XIX) Músic i gravador. Fou bon instrumentista de clarinet i d'oboè. Es dedicà també al gravat musical, amb una producció de qualitat remarcable. 37 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Buen y del Cos, Odón de (Zuera, Saragossa, Aragó, 1863 – Mèxic, 1945) Naturalista i oceanògraf. Catedràtic d'història natural a la Universitat de Barcelona (1900), en fou separat a causa de les seves idees evolucionistes. Fundà i dirigí (1907) el Laboratori de Biologia Marina de les Balears, a Mallorca. El 1939 s'exilià a Mèxic. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Buenaventura i Ricart, Francesc (Santa Eulàlia de Vilapicina, Barcelona, 1894 - Barcelona, s XX) Escriptor. Ha estrenat i publicat els drames La fúria (1932) i Foc a la platja (1955), i les comèdies Els fills de tothom (1934) i La masia dels miracles (1955). 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bueno i Ferrer, Pasqual (Barcelona, 1930 - ) Pintor. Fill d'un artesà decorador, aviat prengué contacte amb la pintura i alternà l'esforç autodidacte amb diversos estudis d'art (Escola Provincial de Mestres Pintors i Escola de Belles Arts) a Barcelona. Enriquí la seva formació amb els viatges que realitzà per Europa i Amèrica. Sempre s'ha manifestat com a pintor paisatgista i figuratiu, dins d'un estil clàssic lligat al postimpressionisme català. Des del 1954 ha realitzat nombroses exposicions individuals als Països Catalans, a la resta de l'estat i a l'estranger. Hi ha obra seva a museus de diversos països (Itàlia, EUA, l'Uruguai). 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bueno y Bengoechea, Manuel (Pau, Bearn, França, 1874 – Barcelona, 1936) Escriptor i periodista en llengua castellana. Els seus articles, precisos i sentenciosos, foren seleccionats a Palabras al viento (1952). Entre altres novel·les, escriví El sabor del pecado i Los nietos de Danton (1934). 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bueso i Garcia, Adolf (Valladolid, Castella, 1889 – Barcelona, 1979) Dirigent obrer. Residí a Barcelona (des de 9 anys hi treballà de tipògraf), on fou membre fundador de la CNT, participà en la vaga general de l'ago/1917 i col·laborà a "Solidaridad Obrera", amb el pseudònim d'Ángel Rojo. El 1925 substituí Maurín en la direcció de "La Batalla", però fou empresonat poc temps després, acusat, falsament, de pertànyer a la direcció del Partit Comunista. Alliberat el jul/1928, formà part del Comitè Regional de Catalunya de la CNT; membre 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bufaganyes (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà) Veïnat, al límit amb els termes de Castell-Platja d'Aro i de Sant Feliu de Guíxols. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bufalà (Badalona, Barcelonès) Barri, situat a la riera del Canyet, entre aquest barri i el centre de la ciutat. 45 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bufera, la (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat) Estany del delta del Llobregat, al sud-oest del terme, pròxim a l'estany de Remolar. 47 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bugaia (Xixona, Alacantí) Vall, al vessant oriental de la serra de la Carrasqueta. Enclou els dos districtes rurals de Bugaia Alta i Bugaia Baixa. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bugantó, riera de (Gironès) Curs d'aigua, afluent de l'Onyar per la dreta. Neix a les Gavarres, prop de Santa Pellaia, dins el terme de Cruïlles (Baix Empordà), i després de rebre, prop de Llambilles, la riera de Castellar per la dreta, desemboca al seu col·lector aigua amunt de Fornells de la Selva. 50 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
51 ILLES BALEARS - MUNICIPI
52 CATALUNYA - HISTÒRIA Buida-sacs (Clariana de Cardener, Solsonès) Antiga quadra, situada al límit amb el terme de Cardona, a la vall del Cardener. El s XIX formà un sol terme amb la quadra de Borrelles. 53 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Buielgues (Bissaürri, Alta Ribagorça) Poble (1.400 m alt), al vessant occidental del tossal d'Abella, a la vall de la Múria. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Buïgas i Garriga, Joaquim (Barcelona, 1886 – 1963) Escriptor i editor. De jove visqué a l'Argentina, i el 1917 tornà a Barcelona, on fou un dels fundadors del setmanari infantil "TBO". Col·laborà a "La Il·lustració Catalana", i publicà De tots colors (1918) i De la Rambla a l'Argentina (1959). 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
57 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Buira (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà) Llogaret (1.125 m alt) de l'antic mun. de Benés (Alta Ribagorça), situat a 1 km a l'esquerra del riu de Bellera. L'església, antigament parroquial, de Sant Corneli fou agregada a la de Sentís. 58 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Buira (Bonansa, Alta Ribagorça) Poble, situat en un coster, damunt la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, prop del Pont de Suert. La seva església depèn de la parròquia de Sirès. El s XIX formava un municipi amb el seu agregat de la Torre de Buira. 59 CATALUNYA - HISTÒRIA
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Buixareu, Josep (Catalunya, s XIX) Arquitecte. D'arrel neoclàssica, és autor del mercat de Santa Caterina (1847) i, juntament amb Francesc Vila, del bloc de cases dels Porxos d'En Xifré (1836), erigit davant la Llotja i molt representatius de les orientacions urbanístiques de l'època. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Buixasse, estany de (Pallars Sobirà) Estany de la capçalera de la vall d'Unarre, a la vall d'Àneu, al vessant meridional del Mont-roig. 62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Buixcarró, serra de (Quatretonda, Vall d'Albaida) Serra (621 m alt), que forma part de l'alineació que uneix la serra Grossa amb la serra de Valldigna, que separa la Safor, la Costera i la Vall d'Albaida. És coneguda per les importants pedreres de marbre (dit marbre de Buixcarró, especialment el de color rosat), explotades des d'època romana. 63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Buixerques (Vilallonga de la Safor, Safor) Barri de la vila. Antic lloc de moriscs (13 focs el 1563). 64 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Bula, torrent de la (Rosselló) Curs d'aigua, afluent de la Tet per l'esquerra. Neix prop de Calce, i desemboca 65 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bulard, mall de (Salardú, Vall d'Aran) Altre nom del tuc de Pietà de l'antic mun. de Bagergue. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bulart i Rialp, Alexandre (Barcelona, 1889 – 1949) Advocat i escriptor. S'especialitzà en temes mercantils. Membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1929). Va contribuir a incrementar les relacions catalano-occitanes. Col·laborà a "La Tralla". Entre els seus escrits cal citar la novel·la El relliscall (1922) i l'assaig Sinopsi mistralenca (1932). És autor, també, de comèdies i escrits diversos. 68 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bulbena i Estrany, Eveli (Barcelona, 1888 – 1960) Escriptor en castellà i dibuixant. Fill d'Antoni Bulbena i Tusell. És autor de la biografia Ramón Amadeu (1927), d'un historial de l'Associació de Pessebristes de Barcelona (1954) i de diversos llibres de poesia. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bulbena i Masferrer, Antoni (Barcelona, 1901 – Madrid, 1922) Pintor i dibuixant. Mort d'accident. Durant la seva breu carrera artística fou il·lustrador remarcable. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bulbena i Masferrer, Cèsar A. (Barcelona, 1888 - Catalunya, s XX) Pintor. Germà d'Antoni. Ha destacat com a decorador i escenògraf. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bulbena i Masferrer, Romà (Barcelona. 1894 - Catalunya, s XX) Pintor. Germà d'Antoni i Cèsar A. Ha treballat com a esmaltador i com a vidrier artístic. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bulbena i Tusell, Antoni (Barcelona, 1854 - la Garriga, Vallès Oriental, 1946) Escriptor i gramàtic. Membre de l'Acadèmia de la Llengua Catalana. De tendències arcaïtzants i amb poc rigor científic, s'oposà a les normes de Pompeu Fabra. Publicà en edicions populars o de bibliòfil, sense gaire rigor, texts catalans medievals i una Crestomatia de la llengua catalana (des del s. IX al XIX) (1907). Féu traduccions i adaptacions des d'Homer fins a Zola. És autor, entre altres obres de valor desigual, d'un Diccionari 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bulbena i Tusell, Artur (Barcelona, 1858 – Algeciras, Andalucia, 1938) Pintor. Germà d'Antoni. Excel·lí també com a dibuixant. S'especialitzà en la pintura de tapissos. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Buldú i Nogués, Ramon (Cervera, Segarra, 1815 – Barcelona, 1889) Eclesiàstic i escriptor. Frare franciscà del convent de Barcelona (1832). Fou exclaustrat l'any 1835 i anà a Itàlia. Havent tornat el 1844, inicià a Vila-real (Plana Baixa) la restauració de l'orde; fou nomenat comissari provincial (1865-78) i més tard provincial de Catalunya (1887). El 1859 contribuí a la fundació de les terciàries franciscanes de la Immaculada. Publicà diverses obres de caràcter religiós, com una Historia de la Iglesia en España (1856) i dirigí algunes publicacions, com la "Revista Franciscana" (1873-89). 107 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Bulès, el (Rosselló) Riu, afluent dretà de la Tet. Neix al vessant nord-est del puig de l'Estela, dins el terme de la Bastida. Després de passar per Bula d'Amunt, per sota Casafabre, i per Bulaternera, deixa part de la seva aigua a la sèquia de Corbera i continua pel Riberal, gairebé parel·lelament a la Tet, d'Illa a Millars, passat el qual s'uneix al seu col·lector. La vall del Bulès és la més occidental del Rosselló, a la zona de contacte entre els Aspres i el massís del Canigó. 108 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Buletó, el (Rosselló) Curs d'aigua dels Aspres, que es forma prop de Prunet i desemboca al Bulès, per la dreta, aigua avall de Bula d'Amunt. 76 CATALUNYA - HISTÒRIA
77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bullent, riu (Oliva, Safor / Pego, Marina Alta) Curs d’aigua, a la zona de contacte entre les dues comarques. Neix al vessant oriental de la serra de Mostalla, i és aprofitat per al regatge dels arrossars de les marjals dels dos municipis, dels quals és termenal; convertit en canal de drenatge (sequiol del Vedat o riu Calapatar), desemboca a l'extrem sud de la platja d'Oliva. És unit al sistema de regadiu i de drenatge del Molinell. 78 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Bulletín de la Société Agricole, Scientifique et Litteraire du Roussillon (Perpinyà, 1835 - ) Publicació. Fundada com a òrgan de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals (d'acord amb el nom de la societat, dugué fins al 1843 el títol de "Bulletin de la Société Philomatique de Perpignan"). Abasta una temàtica molt àmplia, amb especial referència, però, als temes agrícoles. D'una periodicitat gairebé anual, el 1880 incrementà la seva producció, fins el 1914, que decaigué notablement. Des del 1881 hom hi publicà texts en català. Entre els articles publicats cal esmentar la Bibliographie roussillonnaise, de Pere Vidal i Josep Calmette (1906), i la taula general de matèries (1966). L'havia precedit el "Bulletin de la Société d'Agriculture, Arts et Commerce des Pyrénées-Orientales", que, dependent de la societat d'aquest nom que precedí l'anterior, havia publicat 11 números a partir del 1820. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bulló i Roca, Joan (Sanaüja, Segarra, 1540 – Barcelona, 1614) Religiós carmelità descalç (1573). El seu nom a l'orde era Joan de Jesús. Graduat en arts a Barcelona (1566), exercí el seu ministeri sacerdotal a la Roca del Vallès. Traslladat a Alcalá de Henares, fou prior a Castella de diversos convents i el primer procurador general davant la Santa Seu. Obtingué de Roma el breu d'erecció de la reforma, en província a part (1580). A partir del 1585 treballà en l'establiment de la reforma carmelitana al Principat (vint convents) i en fou provincial (1588-91 i 1600-03). Fou bandejat a Castella pel govern central de l'orde (1603), en part per les seves normes pastorals, entre les quals destaca el manament que els religiosos catalans parlessin habitualment català i que prediquessin sempre en aquesta llengua fora ciutat (1601). És autor de diverses obres religioses, que romangueren inèdites. Tornà al Principat (1613) i predicà a les festes de la beatificació de Teresa de Jesús (1614), amb la qual havia mantingut correspondència (1576, 1581). 81 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Bullosa, la (els Angles, Capcir / Angostrina, Alta Cerdanya) Antic aiguamoll de gran extensió, situat a la capçalera de la Tet, entre el Carlit i el roc d'Aude. Juntament amb els aiguamolls de la Bulloseta i la bassa dels Ànecs formava el grup de les Bulloses. Després de la construcció (1902) d'una resclosa de 350 m de longitud, 15 d'amplària a la base i 20 d'alçària, ha esdevingut el gran pantà de la Bullosa. 106 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bulons, Joan (Barcelona, s XV) Filòsof lul·lista. Professor de l'escola lul·liana que funcionava al Palau Menor de Barcelona i difusor del lul·lisme a Itàlia. A Pàdua acabà la primera producció original coneguda de l'escola barcelonina, Lectura artis generalis (1433), glossa o comentari de l'art general de Ramon Llull. 83 CATALUNYA - EMPRESA Bultaco (Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 1959 - 1979) Metocicleta esportiva. Fabricada per Cemoto SA, dissenyada per l'enginyer Francesc X. Bultó. El model Sherpa T 1965, tot terreny guanyà el campionat mundial del 1970. Altres models foren Matador, Alpina, Pursang i Metralla. L'empresa suspengué pagaments el 1979. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bunyegas, Pau Pseudònim de l'escriptor i periodista Conrad Roure i Bofill. 85 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
86 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Bunyol (la Ginebrosa, Matarranya) Despoblat. 87 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Bunyol, comtat de (País Valencià) Títol, concedit el 1604 a Gaspar Mercader i Carròs, vuitè senyor de Bunyol, Setaigües, Iàtova, Alboraig, Mirabonell i Macastre (Foia de Bunyol) i batlle general del Regne de València. Es títol passà als Milà d'Aragó, als Roca, als Mercader i als Santonja, marquesos de Villagracia. El vincle de Bunyol havia estat fundat el 1467 per Berenguer Mercader i Miró. 88 ILLES BALEARS - MUNICIPI
89 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Bunyola, vescomtat de (Illes Balears) Títol, concedit el 1349 per Jaume III de Mallorca a Aitó de Grimaldi, que fou l'únic que el portà. 90 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Bunyolí (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Possessió, al terme d'Establiments, a l'oest d'aquest nucli. La baronia de Bunyolí era una antiga jurisdicció concedida el 1232 a Ramon Saclusa; una part del seu terme, parcel·lada, donà origen a la caseria i després vila d'Establiments. 91 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Buràs (Montanui, Alta Ribagorça) Santuari (la Mare de Déu de Buràs), prop de Casterner de Noals. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Burbe, comes de (Anserall, Alt Urgell) Lloc de pasturatges, de l'antic mun. d'Ars, de bestiar de llana, al vessant oriental del ras de Conques, sobre Ars. El bosc de Burbe, un dels més grans de la comarca, s'estén al sector més baix del vessant. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Burbe, portilló de (Vall d'Aran) Nom amb què també es conegut el port d'Et Portillon. 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Burés, colònia (Castellbell i el Vilar, Bages) Colònia industrial (o el Burés), a l'esquerra del Llobregat, a 1 km i aigua amunt del Borràs, centre del municipi. Hi ha una fàbrica tèxtil cotonera, fundada el 1874 per Esteve Burés i Arderiu; el 1971, que un aiguat la destruí, ocupava 800 treballadors. La coral Capella de Música Burés fou fundada el 1915. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA
96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Burg (Farrera, Pallars Sobirà) Poble, situat al centre de la coma de Burg, a la dreta del barranc de Burg. En direcció al coll de Màniga, a 1.550 m alt, hi ha les bordes de Burg. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Burg, coma de (Farrera, Pallars Sobirà) Vall, una de les tres que formen les valls de Tírvia. És al sud de la vall Ferrera, de la qual és separada per la serra de Màniga (2.504 m alt), i al nord de la Ribalera. Al vessant meridional hi ha extensos boscs. És drenada pel barranc de Burg, afluent de la ribera de Tírvia per l'esquerra, i pel seu afluent per l'esquerra, el barranc de Mallolís. Al centre de la vall hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Serra. Defensada per l'antic castell de la Glorieta, la coma de Burg formà part del quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbó. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Burgada, Antoni (Barcelona, s XVII) Fabricant i tècnic industrial. Originàriament era teixidor de lli. Aprengué a França i a Flandes les noves tècniques en la fabricació de teixits. Tornat a Barcelona el 1682, sol·licità amb èxit un privilegi perquè li fos subvencionada una mena d'indústria-pilot dedicada a la fabricació de les especialitats que volia fer. El Consell de Cent li cedí locals a la Casa de Misericòrdia, i pagà les instal·lacions i els honoraris de Burgada mentra durà el seu privilegi. Passat el termini de concessió, durant el qual els individus del gremi tenien dret a instruir-se sota la direcció de Burgada i treballant a la nova factoria, les especialitats restaven d'explotació gremial lliure i Burgada passava a la categoria de mestre de la confraria de Velers. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA
100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Burgal, el (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà) Antiga abadia benedictina (Sant Pere del Burgal), dita més tard priorat d'Escaló, situada a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, a migdia d'Escaló, a l'extrem meridional de la vall d'Àneu. La seva fundació és desconeguda; el 859 Rampó de Tolosa concedí al seu abat Deligat un privilegi d'immunitat. Decaigué aviat, i fou cedida a Gerri abans del 908 i a la Grassa abans del 948. Del 948 al 960 fou un monestir femení. A la fi del s XI es convertí en priorat de la Grassa. Fou secularitzada el 1570, si bé subsistí fins a la desamortització del s XIX. Queden algunes restes de l'església (s XII), de planta basilical, amb tres naus i tres absís; les pintures del mestre de Pedret, també del s XII, es conserven en gran part al Museu d'Art de Catalunya. 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Burgar, el (Reus, Baix Camp) Caseriu i antic terme (ant: el Brugar), al nord-est de la ciutat. L'antiga església parroquial de l'Esperança fou agregada a la parròquia de la Selva. 102 CATALUNYA - GEOGRAFIA Burgar, plana del (Baix Ebre / Ribera d'Ebre) Depressió d'uns 15 km de longitud, transversal a la Serralada Pre-litoral, entre les serres de Cardó i del Boix, a l'oest, i les muntanyes de Tivissa, a l'est, oberta per la riera del Comte, afluent de l'Ebre per l'esquerra, el qual hi ha disposat diverses terrasses. La part meridional pertany al municipi del Perelló i la resta és entre els de Rasquera i de Tivissa. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA
104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Burgebut, barranc de (Aitona, Segrià) Afluent esquerrà del Segre. En travessar el canal de la Canadenca la seva aigua és recollida en el petit pantà de Burgebut. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Burgès, Manuel (Barcelona, 1874 – 1945) Compositor i director d'orquestra. Estudià al conservatori de Colònia i fundà a Barcelona l'Escola Musical Internacional Burgès, d'on fou professor. Escriví unes vuit-centes obres, entre les quals la Sonata dramàtica, per a piano, i els poemes simfónics Festa oriental, Una idea fixa, El vertigen i La vida al camp (1900), executat a les principals ciutats europees.
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Brunet i Solà, Manuel
Bruquetas i Lloveras, Mercè
Buenafuente i Moreno, Andreu (
Bufali
Bugarra
Búger
Buïgas i Sans, Carles
Bula d'Amunt
