|
Anar a: [ Oliver, P ] [ Oliver de ] [ Oliver i E ] [ Olivera ] [ Oliveres i ] [ Olives, l ] Tres mals danyen de la mateixa manera: esterilitat, malaltia, un veí. (Pal·ladi) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliver, Pere (Catalunya, s XVII – s XVIII) Eclesiàstic. Era canonge del capítol de Vic i fou jutge del Breu. El 1695 dirigí l'enfrontament del Reial Consell amb la inquisicó. En temps de Felip V les autoritats borbòniques volgueren destituir-lo per considerar-lo afecte a la causa auatriacista. Adherits ja a aquesta els catalans, fou elegit oïdor eclesiàstic de la Generalitat per al període 1705-08. 2 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oliver, Pere "Botifoc" (Sòller, Mallorca, s XV - Palma de Mallorca, 1522) Dirigent agermanat, de la facció extremista de la Germania mallorquina. Arran d'un intent de contrarevolució contra la política extremista dels germans Colom, dirigida pel regent de la governació misser Esbert, fou pres i degollat a la plaça de Cort en l'anomenada Nit dels Set. 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Oliver, Pere Joan (València, v 1498 - França ?, 1553) Erasmista, llatinista i hel·lenista. D'origen jueu i mallorquí. Estudià grec a Alcalà amb excel·lents mestres i a París amb un nebot de Musurus. Al col·legi del cardenal Lemoine fou deixeble de Lefèvre d'Étaples. Passà tres anys a Anglaterra, on es relacionà amb els humanistes, que l'acolliren favorablement a causa potser de les recomanacions de Lluís Vives. Conegué Erasme, possiblement a Bruges, el 1522, i mantingué amb ell correspondència en llatí. El 1528 tornà a València, on, com a fervent erasmista, s'enemistà amb el rector de la Universitat Joan Salaia, fet que l'impossibilità per a fer de professor de grec i de llatí, càtedres que li havien ofert els jurats. Amic de l'erasmista castellà Alfonso de Valdés, li escriví des d'allí unes dures i interessants... Segueix... 4 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oliver, Pere Joan (Palma de Mallorca, s XVII - Valldemossa, Mallorca, 1736) Frare cartoixà. Escriví les obres Floralia mariana, Nomenclator Marianum, Canon, Salutatio ad Sanctisimam Feiparam entre d'altres. 5 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oliver, Pere Onofre (Illes Balears , s XVI – s XVII) Eclesiàstic. Fou rector de l'església de Sant Miquel, a Palma. És autor, en col·laboració, d'un Manual sacramentorum acordat a les disposicions dels bisbes de la seva diòcesi. 6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oliver, Rafael (Algaida, Mallorca, s XIX) Eclesiàstic. Era beneficiat de la catedral de Palma. És autor d'un Discurs interessant per ses mares, per ses fies i per tots els joves i veis que han de casar o estan enamorats sia de lo que sia (1860), i de Misèries humanes (1860-62), obra que aparegué en quatre fulletons. El Discurs esmentat fou acusat per alguns d'excessiva cruesa d'expressió, i fou prohibit pel bisbe de la diòcesi. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliver, Rafael (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1886 - Catalunya, s XX) Religiós escolapi. Publicà una gramàtica per a l'aprenentatge del francès (1899), un llibre de lectures moralitzants titulat Jardín de las niñas (1901), i diverses comèdies en un acte. També escriví en català. 8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oliver, Reginald (Felanitx, Mallorca, s XVI – País Valencià, 1649) Frare dominicà. Prengué hàbit el 1589. Fou prior dels convents de l'orde a València i mestre de teologia. Escriví una obra sobre la devoció del Rosari. 9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oliver, Sebastià (Illes Balears, s XVII – 1722) Frare franciscà. És autor de l'obra Ejercicio de confesores y escrutinio de penitentes a modo de diálogo. L'obra, que seria molt consultada pels confessors de l'època, aparegué a Palma en quatre volums, del 1705 al 1716. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliver, Vicenç (Tossa, Selva, s XVII - Catalunya, s XVIII) Patró de barca. El 1702 navegaba amb la seva embarcació, tripulada per nou mariners, prop d'Alacant, quan fou sorprès per una sagetia mora de cent homes. Els mariners, espaordits, fugiren cap a la costa amb la llanxa, i deixaren sol a bord Vicenç Oliver, que no volgué deixar la barca. La sagetia posà en mar la seva pròpia llanxa, per fer un abordatge doble. Oliver es defensà frenèticament amb totes les armes de foc que tenia a bord. Encertà tants enemics que els infongué pànic i els féu retirar-se. Aquest cas tingué una recompensa excepcional. Fou donada a Oliver una embarcació nova, qualificada de la millor barca de Catalunya, i tingué permís especialíssim d'anar amb ella a les Índies, d'on tornà feliçment. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliver, Victorià (Catalunya, s XIX – 1906) Actor. Féu molts papers de galant a obres conegudes de diversos autors. Actuava a la companyia de Teatre Català del Romea. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliver de Boteller, Francesc (Tortosa, Baix Ebre, s XVI – Barcelona, 1598) Eclesiàstic i polític. Abat de Poblet (1583-98) i president de la Generalitat (1587-90 i 1596-98). Era fill natural del vescomte de Castellbó, Lluís d'Oliver, i per aquesta raó era incapacitat per exercir càrrecs; però rebé dispensa especial del papa Pius V. Com a abat de Poblet, el 1587 assistí al capítol general del Císter, on aconseguí el permís per edificar un col·legi al priorat de Sant Vicenç de València i un dormitori per a monjos joves a Poblet. És diu d'ell que el 1585, quan Felip II visità Poblet, no li volgué obrir les portes quan s'anuncià com a rei d'Espanya, però el deixà entrar quan el monarca, advertint les raons que se li oposaven, s'identificà com a comte de Barcelona. El 1587 fou elegit diputat eclesiàstic i president de la Generalitat. Exercí el càrrec amb dignitat i es preocupà molt d'impulsar noves construccions al monestir. Fou reelegit el 1596, i durant aquest segon període féu construir l'obra nova del Palau de la Generalitat, incloent-hi la façana. Morí al priorat de Natzaret, a Barcelona, i fou enterrat a la sala capitular de Poblet. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliver de Boteller i Saragossa, Gregori (Tortosa, Baix Ebre, 1663 – Barcelona, 1708) Prelat. El 1704 fou elegit abat del monestir de Benifassà. Era partidari de Carles d'Àustria, fet que li costà una denúncia i que l'obligà a refugiar-se a Barcelona amb 23 dels seus monjos. Un cop dominada Catalunya pels austròfils, el rei Carles el nomenà conseller. Morí poc després d'expirar el seu quadrienni com a abat. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliver de Boteller i Saragossa, Jacint (Tortosa, Baix Ebre, 1654 - Viena, Àustria, 1748) Militar. Fill de Gregori Oliver de Boteller i de Jordà-Curto. Austriacista com els seus germans Josep i Gregori, defensà Barcelona com a capità de la Coronela (1706); Carles III li concedí el títol de vescomte (1706), la dignitat de correu major de València i l'hàbit de cavaller d'Alcántara (1708). Tingué un paper molt actiu en l'organització i en el sosteniment de la resistència, i fou un dels negociadors de la capitulació de Barcelona el 1714 amb el duc de Berwick. Ocupada la ciutat, en fou decretada la confiscació dels béns. S'exilià a Viena, on arribà el 1715. L'emperador li concedí una pensió de tres-cents florins sobre les rendes de Flandes i el marquesat d'Oliver (1724), títol que fou rehabilitat el 1905 pels Despujol. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliver de Boteller i Saragossa, Josep d' (Tortosa, Baix Ebre, 1653 – Barcelona, 11/set/1714) Militar. Germà de Jacint. El 1684 fou capità de la coronela de Barcelona. Membre de la Junta de defensa de la ciutat durant el setge del duc de Vendôme (1697), intentà d'impedir que el lloctinent Fernández de Velasco capitulés. El 1704 fou membre de la comissió que, tot i l'ordre expressa de Felip V, es negà a admetre esmenes en les còpies del testament de Carles II, arxivades a Barcelona. Durant la Guerra de Successió lluità a favor del rei-arxiduc Carles III, que el creà vescomte (1706) i comte de Camprodon (1707). Morí en la defensa del setge de Barcelona. 15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oliver i Billoch, Francesc (Manacor, Mallorca, 1890 – 1967) Escriptor. Procurador dels tribunals, col·laborà a "La Aurora" i usà el pseudònim Mitja-Bota. Publicà l'obra de teatre satírica El rey Herodes manacorí (1919) i El patrón de pesca de Mallorca (1944). 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliver i Bosch, Magí (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1877 – Barcelona, 1964) Pintor. Freqüentà a Barcelona el Cercle Artístic i Els Quatre Gats. Exposà des del 1905 i féu diverses exposicions individuals seguint conceptes impressionistes. Fou premiat a exposicions de Brussel·les (1910) i de Barcelona (1911). 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliver i Buxó, Antoni (Sabadell, Vallès Occidental, 1833 – 1904) Pintor i financer. Fou un dels fundadors del Banc de Sabadell i, com el seu germà Frederic, fou deixeble de Josep Margalef i pintor de temes casolans i religiosos d'un realisme detallista i clar. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliver i Buxó, Frederic (Sabadell, Vallès Occidental, s XIX - s XX) Pintor i llicenciat en dret. Fou, com el seu germà Antoni, deixeble de Josep Margalef. 19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oliver i Cabrer, Maria Antònia (Manacor, Mallorca, 4/des/1946 - ) Escriptora i traductora. Ha escrit novel·les (Cròniques d'un mig estiu, 1970; El vaixell d'Iràs i no Tornaràs, 1976; Crineres de foc, 1985; Antípodes, 1990; Amor de cans, 1995, etc), narracions (Coordenades espai temps per guardar-hi les ensaïmades, 1975; Figues d'un altre paner, 1979; Tríptics, 1989, etc) i guions per a la televisió (Muller qui cerca espill, 1980; Vegetal, 1981; Què patines, Laura, 1987). Autora, en col·laboració amb A. Catany, del volum Les Illes (1975). Ha conreat també la literatura infantil (Margalida perla fina, 1985; El Pacaticú, 1988) i el teatre (Negroni de Ginebra, 1993). 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliver i Castañer, Emili (Barcelona, 1839 – 1905) Professor mercantil. Fundà una editorial el 1875. Establí també el Col·legi de Tenidors de Llibres. Procurà una renovació profunda de l'estudi i de la pràctica mercantils. És autor de bon nombre d'obres professionals. (DBA) 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliver i Castañer, Jaume (Barcelona, 1869 – 1922) Economista. Germà d'Emili. Era bibliotecari del Foment del Treball Nacional. És autor d'escrits tècnics i d'articles sobre temes històrics i lingüístics. Fou bibliòfil destacat. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliver i d'Aymauri, Francesc (Poboleda, Priorat, 1813 - Catalunya, s XIX) Músic. Infant de la catedral de Lleida, fou nomenat mestre de capella el 1830 i director de l'escola de cant del Liceu Artístic i ì Literari de Lleida. Exercí el càrrec de músic major de la banda municipal d'aquesta ciutat. Fundà i dirigí la capella de música del Roser (1846-56). Compongué gran quantitat de composicions musicals. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliver i de Boteller, Carles d' (Catalunya, s XVII – s XVIII) Noble. Participà a la junta de braços de 1713 que acordà la continuació de la resistència contra Felip V. Fou capità de la Coronela. Es distingí molt especialment el 14/ago/1714 durant la batalla del baluard de Santa Clara, en que els borbònics foren expulsats de les posicions que acabaven de conquerir. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliver i de Boteller, Lluís (Tortosa, Baix Ebre, s XV - Catalunya, d 1548) Vescomte de Castellbó. Amb 400 soldats catalans que ell s'encarregava de soldejar lluità a Itàlia el 1521. 26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oliver i Domenge, Pere (Palma de Mallorca, 1886 - Felanitx, Mallorca, 1968) Republicà. Apotecari de Felanitx, participà en l'organització del partit d'Acció Republicana (1932) i formà part del consell regional d'Esquerra Republicana Balear (1934). Amb l'adveniment de la Segona República, fou alcalde de Felanitx. Mallorquinista i pancatalanista, col·laborà el 1917 a "La Veu de Mallorca", fou soci fundador de l'Associació per la Cultura de Mallorca (1923), escriví a "La Nostra Terra" i intervingué en la discussió del projecte d'Estatut Autonòmic del jul/1931. També col·laborà a "República". És autor de La catalanitat de les Mallorques (1916), Joanot Colom i Cifré (1929) i d'una Història de Felanitx contada als infants. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Oliver i Estellés, Benvingut (Catarroja, Horta, 1836 – Madrid, 1912) Jurista i historiador. L'Academia de la Historia de Madrid va encomanar-li la direcció de la publicació de Las Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y principado de Cataluña. Cal esmentar-ne, a més, les obres Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia (1877) i Llibre de les costums generals escrites de la insigne ciutat de Tortosa (1881). 28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oliver i Feliu, Antoni (Palma de Mallorca, 1711 - Buenos Aires, Argentina, 1787) Frare franciscà i escriptor. Fou professor de filosofia i teologia, secretari provincial de l'orde i notari apostòlic. Va caure malalt per excés de feina, i, el 1751, en recuperar-se, anà a les missions del Perú. Hi fundà el col·legi de Tarija, i fou nomenat visitador del Tercer Orde en aquell país. Va escriure en llatí i en castellà, i compongué algunes poesies en català. Traduí l'Eneida de Virgili, les poesies líriques d'Horaci i els Epígrames de Marcial. Confegí un Vocabulario trilingüe mallorquín, castellano y latino, que restà inèdit, un Rethoricae institutionis epitome (1746), un Tractatus Theologico-practico-moralis de praeceptis i Las costumbres de los niños, una història de la província franciscana que incloïa una sèrie biogràfica d'alguns membres destacats i altres escrits, que restaren inèdits. 29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oliver i Fullana, Nicolau d' (Palma de Mallorca, 1623 - Amsterdam, Holanda, d 1692) Militar i geògraf. Serví a les campanyes de Flandes. Tenia unes certes vel·leïtats d'enciclopedista i, de la seva copiosa bibliografia, cal esmentar Discurso panegírico de la caza (1685) i Recopilación històrica de los reyes, guerras, tumultos y rebeliones de Hungría desde su población por los hunos (1687). 30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oliver i Gazà, Bartomeu (Campos, Mallorca, s XVII - Illes Balears, s XVII) Teòleg i poeta. Professà al convent mercedari de Palma de Mallorca el 1637. Catedràtic de teologia lul·liana de l'Estudi General i orador sagrat. Deixà inèdit un Manuale Theologiae Lullianae i un extens poema, en tres codolades, sobre l'origen dels jueus mallorquins i els actes de fe del 6/mai i del 28/jun/1691, que descriu detalladament i dels quals fou testimoni ocular. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliver i March, Joan Josep (Riudoms, Baix Camp, s XIX - Reus, Baix Camp, s XIX) Metge. Es doctorà a Montpeller, Exercí durant un temps a l'Havana. Treballà després a Reus. És autor d'alguns escrits professionals. 32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oliver i Nadal, Antoni (Sóller, Mallorca, 1770 - Palma de Mallorca, 1842) Advocat i filòsof. Estudià humanitats i filosofia a Madrid i a Múrcia i drets a València, a Oriola i a Mallorca, on rebé el títol de doctor (1794). Fou secretari de cambra del bisbe Bernat Nadal i Crespí. Publicà El verdadero filosofismo en defensa de la religión (1813) i diversos sil·labaris (1836) i deixà manuscrites, entre altres obres, una gramàtica llatina i una Historia de la esgrima y de los desafíos. 82 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oliver i Oliver, Gabriel Veure> Majoral, Biel (nom del cantautor, polític i filòleg mallorquí). 33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oliver i Ordinas, Gabriel (Valldemossa, Mallorca, 1907 - Barcelona, s XX) Pintor. La seva dedicació artística es manifestà de forma tardívola. Ha exposat diverses vegades a Barcelona i també a Nova York (1964). 34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oliver i Orell, Bartomeu (Binissalem, Mallorca, 1894 - Caracas, Veneçuela, 1927) Pedagog i humanista. Estudià filosofia i lletres a Barcelona, on s'instal·là i dirigí el col·legi Institut Tècnic Eulàlia. Arran de la guerra civil s'exilià a París i d'allà a Caracas, on exercí la docència a les escoles normals, a l'Instituto Pedagógico i a la Facultad de Humanidades y Educación de la Universidad Central de Caracas, de la qual fou degà. Fou també director i fundador de l'Instituto de Filología Clásica, i escriví diverses obres, entre elles un tractat de morfologia llatina i El legado de Cicerón (1958). 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliver i Pi, Antoni (Barcelona, s XIX – 1861) Metge. És autor de l'obra mèdica El apuntador de enfermedades de las mujeres, de obstetricia y de niños i un petit tractat científic titulat Viajes atmosféricos, o tratado teórico-práctico de la dirección de los armazones aerostáticos (1860). 36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oliver i Sabrafin, Joan Lluís (Palma de Mallorca, s XIX – 1897) Periodista. Era el pare de Miquel dels Sants Oliver. Col·laborà a "El Diario de Palma", "El Correo de Mallorca", "El Progreso", "El Anunciador" i "La Opinión". Fundà el diari "La Almudaina" el 1887, el qual dirigí fins a la seva mort. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliver i Sallarès, Joan "Pere Quart" (Sabadell, Vallès Occidental, 29/nov/1899 – Barcelona, 18/jun/1986) Escriptor. D'una família de tradició dins de la burgesia industrial sabadellenca; el seu besavi patern fou Pere Oliver, fundador de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, i el seu avi matern, Joan Sallarès i Pla. Estudià a Barcelona la carrera de dret, però des de jove es decantà per les lletres i escriví poemes, teatre i prosa literària. Formà part, amb Francesc Trabal i Armand Obiols, del Grup de Sabadell, de caràcter avantguardista. Col·laborà en el "Diari de Sabadell" (1930-34), "La Veu de Catalunya", "La Publicitat", "La Revista de Catalunya", "Mirador" i "D'Ací d'Allà". Fou cofundador, a Sabadell, de la col·lecció literària de edicions La Mirada, que entre el 1925 i el 1935 publicà una dotzena d'obres. El 1928 publicà el seu primer llibre, Una tragèdia a Lil·liput, sàtira de la burgesia local. L'any següent debutà en l'aventura teatral, amb la presentació a "Mirador" de Gairebé un acte o Joan... Segueix... 38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oliver i Salvà, Guillem (Palma de Mallorca, 1775 – Barcelona, 1839) Home d'empresa i polític. Durant la guerra del Francès es va encarregar d'equipar l'exèrcit del Principat. Va ésser diputat a corts (1820) i, com a vocal de la Junta Governativa de Barcelona del 1835, va redactar el manifest que aquesta va adreçar als catalans incitant-los a combatre per les idees liberals. L'any 1837 va ésser batlle de Barcelona. Coneixedor de diversos idiomes, es va dedicar a l'estudi de les ciències exactes i polítiques. Va escriure unes Memorias económico-patológicas (1820), entre altres obres. 83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oliver i Suau, Melcior (Palma de Mallorca, 1800 - 1861) Fabricant d'instruments musicals. S'establí amb el seu germà Josep. Féu viatges a Londres i a París per tal de conèixer els darrers avenços, i fou el primer constructor de pianos de Mallorca. Hi introduí també el piano de tipus vertical. 39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oliver i Tolrà, Miquel dels Sants (Campanet, Mallorca, 4/mai/1864 – Barcelona, 9/gen/1920) Ideòleg, periodista, historiador, narrador i poeta. Com molts altres escriptors de les Illes, estudià dret a Barcelona, on entrà en contacte amb els moviments culturals de Catalunya. Dedicat al periodisme, dirigí a Palma de Mallorca "La Almudaina" i col·laborà a d'altres publicacions. De nou a Barcelona l'any 1904, dirigí el "Diario de Barcelona" (1904-06) i tot seguit "La Vanguardia", periòdic que convertí en un dels diaris de més difusió a la Península i que continuà dirigint fins a la seva mort i al qual donà un nou estil de periodisme i una orientació regeneracionista i matisadament regionalista. Col·laborà també a "La Ilustració Catalana" i fou membre del grup fundador de l'Institut d'Estudis Catalans. La seva obra de creació abraça la narració i la poesia. La poesia enllaça amb la poesia romàntica de la generació floralesca tot acceptant de ple les idees proposades pel modernisme. La seva obra... Segueix... 40 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Olivera, cala (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Cala de la costa oriental, al sud del terme. Hi ha una urbanització turística. 41 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Olivera, pla de l' (Sant Viçent del Respeig, Alacantí) Veure> Pla de l'Olivera, el. 42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Oliveral, l' (València, Horta) Barri del poble de Castellar, al límit meridional del terme, fronterer amb Llocnou de la Corona. 80 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oliveras, Guillem (Illes Balears, s XIV) Arquitecte gòtic. Vers el 1388 fou mestre de les obres de la seu de Palma de Mallorca. És possible que, una vegada enderrocada la mesquita, sota la seva direcció fossin construïts els temple immediatament anteriors al portal del Mirador, obra iniciada per Pere Morey. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliveras i Gensana, Camil (Figueres, Alt Empordà, 1840 – Barcelona, 1898) Mestre d'obres (1869) i arquitecte (1876). Formà part de la primera generació d'arquitectes modernistes catalans. El 1877 guanyà la plaça d'arquitecte provincial de la Diputació de Barcelona. És autor, entre altres obres, de la Casa Provincial de Maternitat (1883-1902), a les Corts de Sarrià, de la cúpula de l'església del Sagrat Cor, de Barcelona, de l'església major de Santa Anna (1887, destruïda el 1936), i d'algunes construccions per al marquès de Comillas. Projectà l'església del convent dels jesuïtes (amb J. Martorell i Montells, 1883-85). Estigué vinculat a l'Associació d'Arquitectes de Catalunya (1879 i 1894), des de la qual publicà l'"Annuari de l'Associació d'Arquitectes de Barcelona". De la seva activitat com a dibuixant, cal destacar particularment segells, orles i capçaleres de llibres. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliveras i Guart, Àngel (Barcelona, 1899 - Aranjuez, Madrid, 9/abr/1990) Pintor. Abandonà la carrera consular per dedicar-se a la pintura. Estudià a l'Escuela de Bellas Artes de Madrid. Visqué algun temps a París. Més tard s'establí a Toledo, on impulsà la fundació d'un museu d'art modern. Paisatgista activíssim, féu llargues estades a Aranjuez, pintant-ne els famosos jardins. Visqué a Tàrrega, on fomentà la creació de l'Escola d'Arts i Oficis, que dirigí. Finalment, fixà la seva residència a Aranjuez. Obtingué premis importants a París, Bordeus i Madrid. Té obres als museus d'art modern de Barcelona, Madrid i París, al museu parisenc de Luxemburg i a l'Academia de Bellas Artes de Toledo. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliveras i Massó, Claudi (Barcelona, 1870 – s XX) Enginyer agrònom. Dirigí les estacions enològiques de Vilafranca del Penedès (1902) i de Reus (1907), projectades per ell mateix, que esdevingueren centres complementaris de l'Escola Especial de Viticultura creada el 1910. Pertanyia a diverses corporacions i actuà en congressos internacionals de la seva especialitat. És autor de nombrosos estudis monogràfics sobre enologia, escrits en castellà i en català. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliveras i Samitier, Josep (Manresa, Bages, 1946 - ) Geògraf. Estudià ciències socials a l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona i a l'Escola Social de Barcelona. Llicenciat en geografia a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona el 1974, s'hi doctorà el 1985. Fou professor de l'Escola d'Assistents Socials i de l'Escola Universitària de Professorat a Manresa. Ha treballat, també, en el sector bancari. Des del 1990 fou catedràtic de geografia regional a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona-Reus. S'ha interessat per la geografia rural, industrial, urbana, històrica, econòmica i regional. Entre les seves publicacions es destaquen La formació dels desequilibris territorials a Catalunya en el segle XIX (1992), Espacio, crisis económica y flujos financieros (1987), i Crisis y resurgimiento de la geografía regional (1992). 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliveras i Terrades, Narcís (Catalunya, 1930 - ) Polític. Fou membre del Reagrupament Socialista de Josep Pallach i l'any 1982 ingressà a Unió Democràtica de Catalunya, aquell mateix any fou elegit senador per Girona. El des/1985 substituí Francesc Sanuy com a conseller de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat (fins al mai/1986). Ha estat reelegit senador el 1986 i el 1989. Abandonà l'activitat parlamentària el nov/1994. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliveras i Vayreda, Marià (Olot, Garrotxa, 1924 – 1997) Pintor. Nét de Marià Vayreda i Vila. Estudià a l'Escola de Belles Arts d'Olot sota la direcció de Martí Casadevall, i fou deixeble de Josep Pujol i Iu Pascual. Formà part del grup dels Indiquetes, amb el qual exposà a Girona i Figueres. També ha exposat a Barcelona, Vic, Olot, etc. 48 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oliveres, Elisabet (Rodès, Llenguadoc, 1909 – Perpinyà, 1973) Historiadora. És autora dels llibres Estampes del Rosselló (1964) i El rei sense reialme, biografia de l'infant Jaume de Mallorca (1965). El 1962 rebé el premi de l'Institut d'Estudis Catalans als Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a Santiago de Xile, pel treball Sardenya, glòria i tomba de la grandesa catalana. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliveres, Josep (Catalunya, s XVIII – s XIX) Eclesiàstic liberal. El 1819 fou nomenat canonge de Solsona. Durant el Trienni Liberal, un cop el bisbe Benito i Tabernero abandonà la diòcesi, malgrat les protestes d'aquest, obtingué el nomenament de governador de la mitra; fou un fidel col·laborador del govern liberal, la legislació religiosa del qual glossà laudatòriament en diverses pastorals. Suspengué els rectors de la seva diòcesi que havien pres les armes a favor dels absolutistes. Després del Trienni passà a Barcelona, on gaudí de la protecció del capità general marquès de Campo Sagrado, cosa que, tot i la insistència del seu bisbe perquè li fos lliurat, li permeté d'escapar al procés que li fou obert a Solsona. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Oliveres, les (Fonollosa, Bages) Caseria (o raval de Fals), situada al sud del terme, al límit amb el municipi de Rajadell. Modernament s'hi ha traslladat la població de l'antic nucli de Fals. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Oliveres, les (Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès) Barri perifèric i obrer, al sector muntanyós del nord-est del centre urbà. És format per blocs d'habitatges amb un alt volum d'ocupació del sòl. L'edificació s'inicià els anys 1960 per una empresa privada en un sector qualificat de parc forestal al pla comarcal del 1953. És deficitari dels principals equipaments urbans i només és parcialment urbanitzat. Té associació de veïns. Hom hi ha previst instal·lacions esportives. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliveres, Simeó (Barcelona, s XVI – s XVII) Fuster artístic. El 1598, amb Joan Soldevila, treballava en la construcció d'enteixinats per al palau de la Generalitat. La seva obra, visible a les sales posteriors a la Sala Nova, és de gust renaixentista. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliveres i Brossa, Jaume (la Garriga, Vallès Oriental, 1877 – Barcelona, 1957) Excursionista i sacerdot. Fou ordenat sacerdot el 1901. Cap al 1910 començà a recórrer el Pirineu Central i ingressà al Centre Excursionista de Catalunya, en els rengles del qual fou el més destacat capdavanter de l'excursionisme d'alta muntanya. Realitzà diverses primeres ascensions al massís de la Maladeta, on obrí la cèlebre via dels descalços, a l'Aneto, i als Encantats, i féu conèixer els seus itineraris en conferències i recensions publicades al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. El 1916 protagonitzà un dels episodis més dramàtics i coneguts de l'excursionisme català: en el transcurs d'una ascensió a l'Aneto, un llamp fulminà dos dels seus companys, el guia Sayó i l'alemany Blass, fet que narrà en el cèlebre opuscle Els llamps de la Maleïda (1917). 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliveres i Carbonell, Venanci (Tortosa, Baix Ebre, s XIX – València, 1875) Impressor. Es traslladà de jove a València, on es casà amb la filla de Josep Esteve i Cervera (1821), la impremta del qual continuà. Hi imprimí alguns periòdics i fullets, que en algun cas el dugueren a la presó. Liberal, la persecució absolutista del 1823 li destrossà la impremta i el féu emigrar. Tornat de l'exili (1833), creà una impremta de paper d'oficina. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliveres i de Plana, Marià (Barcelona, s. XVIII - s. XIX) Científic i eclesiàstic. Era doctor en dret. Fou cabiscol de la catedral de Barcelona. Pertanyia a l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts. Hi presentà, del 1790 al 1805, sis memòries sobre temes agronòmics. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliveres i Mata, Antoni (Barcelona, 1820 – s XIX) Cantant. Fou nomenat tenor de la capella reial de Madrid i actuà als teatres del Circo i de la Zarzuela d'aquesta ciutat. Fou un dels fundadors de la Societat Filharmònica de Barcelona. 57 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Olivereta, l' (València, Horta) Raval meridional de la ciutat. 58 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Olivers, Bernat (Rosselló, s XIII) Cavaller. El 1229 participà a l'expedició a Mallorca de Jaume I el Conqueridor. Anava amb les forces de Nunyo Sanç, comte del Rosselló. 59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Olives (Illes Balears, s XVI - Itàlia, s XVI) Família de cartògrafs d'origen mallorquí establerta a Itàlia, on adoptà en el seu cognom la grafia Oliva. Els primer coneguts són els germans Bartomeu i Jaume Olives. 60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Olives, Bartomeu (Illes Balears, s XVI - Itàlia, s XVI) Cartògraf. Dissenyà, entre el 1532 i el 1585, diverses cartes i atles a Messina, Palerm, Venècia i Mallorca, de factura molt perfecta i en què fa figurar les noves terres descobertes a Amèrica. Possible germà seu fou Jaume Olives. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olives, Domènec (Itàlia, s XVI) Cartògraf. Fill de Jaume Olives. En les llegendes dels seus mapes encara emprava un català amb molts italianismes. Fou el pare de Joan Olives. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olives, Francesc (Tarragona, s XV - s XVI) Pintor. Féu el retaule de la Mare de Déu de la Bovera a Guimerà (1481, Museu Episcopal de Vic). Fou potser el pare de Francesc Olives. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olives, Francesc (Tarragona ?, 1502 - s XVI) Pintor. Fill, potser, de Francesc Olives de Tarragona. Ajudant del gotitzant Jaume Segarra a Reus (1517), n'era soci el 1527. Féu companyia poc després amb el seu sogre Joan Albiols i amb Pere Homdedeu, de Tarragona. Les obres que li són atribuïdes (retaule dels Sants Metges de Vallmoll, v 1550) mostren una influència renaixentista. Treballà principalment al Camp de Tarragona. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olives, Jaume (Illes Balears, s XVI - Itàlia, s XVI) Cartògraf. Possible germà de Bartomeu. Actiu a Nàpols. Fou pare de Domènec. 65 EUROPA - BIOGRAFIA Olives, Joan (Itàlia, s XVI) Cartògraf. Fill de Domènec Olives. Autor d'un atles datat a Nàpols el 1580, ja plenament italianitzat. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Olives, les (Garrigoles, Baix Empordà) Poble i cap del municipi, a llevant de l'església parroquial de Sant Sadurní de Garrigoles. Té una església dedicada a sant Vicenç. Hi ha la notable masia de can Ros, que havia radicat al veïnat de Sant Mateu fins al s XVII. 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Olives, les (Peralada, Alt Empordà) Veïnat, situat al nord-oest de la vila. L'església de Sant Sebastià és sufragània de la parròquia de Peralada. 68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Olives, Marc (Ciutadella, Menorca, s XVII – Madrid, 1692) Advocat fiscal i patrimonial de Menorca. Doctor en drets. Defensà la jurisdicció reial contra l'eclesiàstica, defensa que li reportà censures i excomunicacions. Finançà part de les obres de fortificació de Ciutadella i de Fornells. Escriví, en defensa de l'exempció de drets del càrrec d'advocat fiscal de Menorca (1666), un informe demanant al rei la gràcia per a Menorca de l'estanc de tabac i un Memorial de la universitat general de Menorca contra el sistema d'insaculació implantat el 1655 pel governador de l'illa (sd). 69 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Olives, marquesat d' (Sardenya, Itàlia) Títol concedit el 1717 a Miquel Antoni d'Olives, pel rei-arxiduc Carles d'Àustria. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Olives de Sant Esteve de Guialbes, les (Vilademuls, Pla de l'Estany) Poble, a la capçalera de la riera de la Farga, al sud de Sant Esteve de Guialbes. El 1197 fou erigit el priorat canonical de Santa Maria de les Olives, filial, sembla, de Vilabertran, amb el consentiment del bisbe Gaufred de Medinyà. El 1314 hi havia un prior i quatre canonges. Fou secularitzat el 1592 i agregat a la canònica de la seu de Girona, que hi delegà un capellà al servei de l'església de Santa Maria, sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Guialbes. La imatge de la Mare de Déu és un notable exemplar d'alabastre del s XIV; l'església esdevingué centre de romiatges i fou reedificada al s XVIII. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olives i Canals, Jaume (Barcelona, 1907 - Ciutadella, Menorca, 1987) Professor i erudit. Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona i catedràtic de grec d'institut. Fou delegat al Principat i a les Balears de l'Instituto Nacional del Libro Español, des d'on ha propulsat iniciatives de cultura catalana, com el Catàleg de llibres en català, anual i començat el 1967. Ha publicat l'estudi especialitzat Bergnes de las Casas, helenista i editor (1947) i ha traduït, per a la Fundació Bernat Metge, tres volums dels Diàlegs de Plató (1952, 1956 i 1962). 72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Olives i Nadal, Bernat Josep (Ciutadella, Menorca, 1678 – 1715) Escriptor. Primogènit d'una de les principals famílies de l'illa i emparentat per línia materna amb els Nadal i els Despujol. El 1700, amb dos companys i un criat, inicià un llarg viatge per Europa; n'escriví un diari amb descripcions i comentaris tan erudits com curiosos, que palesen un esperit observador i ben informat. Possiblement a França, es féu fer un retrat vestit a la manera cortesana de Versalles. Havent tornat a Ciutadella, es casà el 1705 amb la seva cosina Joana Olives i Martorell. Aquesta morí, l'any següent, d'una estranya malaltia, i com que el fet fou atribuït als maleficis de dues veïnes que tenien fama de bruixes, aquestes foren processades pel Sant Ofici. S'ordenà aleshores (1707) de prevere, i fou beneficiat de l'església major de Ciutadella. Fou sepultat, per ordre seva, a l'església de Sant Francesc. Les variades circumstàncies de la seva vida en fan un dels personatges més interessants de la noblesa menorquina. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olives i Roca, Marià (Lleida, 1787 – 1845) Polític liberal, funcionari i historiador. Cap de milícies (1836), contribuí a l'organització de la diputació provincial de Lleida. Escriví una Historia de Lérida i alguns treballs sobre beneficència i sobre lleidatans il·lustres, que han restat inèdits. La "Revista de Lérida" (1875) publicà les seves Memorias sobre la Agricultura, la Industria y el Comercio que se sabe ha tenido Lérida. La revista "Ilerda", l'any 1944, també publicà el seu treball Lérida en la primera mitad del siglo XIX. 74 ANDORRA - GEOGRAFIA Olivesa, pui d' (Sant Julià de Lòria, Andorra) Turó (uns 100 m alt) a la riba dreta de la Valira, davant la vila, coronat per una vella casa (cal Bringuer), considerada com una de les més antigues de les Valls i on, segons la llegenda, prengué alberg Carlemany. La denominació la Ceca, relativament moderna, ha fet suposar —sense cap prova fins ara— l'existència en temps llunyans d'una torre fortificada en aquell indret. De l'esglesiola de Sant Mateu, encara en peu, en fa esment una donació de l'any 985-86 al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. 75 CATALUNYA - HISTÒRIA Olivet (Valls, Alt Camp) Despoblat, prop del pont de Goi. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olivet, Ramon (Barcelona ?, s XVII) Gravador. Només s'ha pogut datar la seva producció compresa entre el 1632 i el 1642. Gran coneixedor de l'ofici, produí una obra recarregada però precisa, i divulgà les obres mestres del retrat pictòric. L'any 1638 obrà quatre segells per a la Generalitat. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olivet i Legarès, Josep (Olot, Garrotxa, 1887 – Barcelona, 1956) Pintor. En la línia de l'escola d'Olot. Estudià a l'Acadèmia Galí (1911-12) i, després, amplià la seva formació a l'estranger (Itàlia, França, Anglaterra). Residí un quant temps a Madrid, on fou deixeble de López Mezquita. Excel·lí com a paisatgista: pintà, sobretot, vistes de la comarca d'Olot. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olivo i d'Alvèrnia, Francesc (Tàrrega, Urgell, s XVI – s XVII) Eclesiàstic. Va ésser canonge de la seu de Vic, i més tard ardiaca de Santa Maria del Mar de Barcelona. Fou nomenat vicari general d'aquesta diòcesi i inquisidor. Escriptor pulcre en català i en castellà, formà part del jurat en el certamen del 1601 en honor de sant Ramon de Penyafort. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olivo i Formentí, Joaquim (Barcelona, s XIX - s XX) Excursionista. Fou un dels homes que més feren indroduir un esperit cultural a l'excursionisme català. El 1884 pronuncià una sèrie de conferències sobre art romànic a l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques. Publicà una Full d'instrucció arqueològica per als socis de l'entitat. Obtingué alguns premis com a poeta. Anar a: [ Oliver, P ] [ Oliver de ] [ Oliver i E ] [ Olivera ] [ Oliveres i ] [ Olives, l ] |
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|