|
|
|
Anar a: [ Ava ] [ Avellan ] [ Avi ] [ Avinyon ] [ Aym ] [ Az ] Un polític corrupte hauria d'ésser una vergonya pel seu partit i per la democràcia. (Ramon Piera) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ava (Catalunya, s X – 962 ?) Comtessa de Cerdanya i de Besalú. En morir el seu marit, el comte Miró II el Jove (octubre 927), assolí la tutoria dels seus fills menors (Sunifred, Guifré, Oliba Cabreta i Miró) i, en llur nom, l'administració dels comtats, fins al 942. Fou àvia de l'abat Oliba. La seva actuació ha deixat constància en moltes donacions fetes a diversos centres eclesiàstics. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Avacés, Bartomeu (Tarragona, s XVI – Tarragona ?, s XVI) Jurisconsult. És autor del tractat Ordo procedenti contra invasores, secundum consuetudines tarraconenses. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Avall, l' (Corbera de Llobregat, Baix Llobregat) Veïnat, vora la riera de Rafamans, aigua amunt de Cases d'en Roig. 4 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
5 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Avançada d'Albercutx, l' (Pollença, Mallorca Septentrional) Altre nom de la fortalesa d'Albercutx. 6 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Avant (València, 1930 – 1931) Setmanari. Dirigit per Adolf Pizcueta. Representatiu de la burgesia esquerrana, lluità en favor de l'autonomia del País Valencià i fou portaveu de l'Agrupació Valencianista Republicana. Era redactat íntegrament en català. En sortiren 32 números; a la seva darrera etapa alterà la peridiocitat i aparegué, per raons tàctiques, com a full gratuït de propaganda. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Avedoga d'Adons, l' (Tremp, Pallars Jussà / el Pont de Suert, Alta Ribagorça) (ort ant: la Bedoga d'Adons) Tossal (1.834 m alt) de la serra de Sant Gervàs, termenal dels dos municipis, a 8 km al sud d'Adons, que forma un gran espadat per la banda de llevant. 8 CATALUNYA - CULTURA Avelina Argüelles, Companyia de Dansa (Barcelona, 1980 - ) Companyia de dansa. Fundada per Avelina Argüelles, coreògrafa, ballarina i professora de dansa contemporània a l'Escola Superior de l'Institut del Teatre de Barcelona. Ha presentat, entre d'altres, els muntatges Anells sense dits (1980), Avui dimecres, demà dimecres (1983), Els set pecats capitals (1986), Nits (1987), Perfums (1988), No trepitgeu la gespa (1993), El vent no té repòs i Al voltant del drac (1996). 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Avellà, Baltasar (Catalunya, s XV – s XVI) Impressor, clergue i beneficiat de Cervera. Consta que tingué impremta a Girona, i hi ha notícies d'obres sortides de les seves premses el 1501 (Cobles de Bernat Estrús), 1502 (Passió en llatí) i 1505 (citacions de literatura popular). Estigué relacionat amb el cercle de l'impressor 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Avellà, coll de l' (la Pobla de Cèrvoles, Garrigues / Vilanova de Prades, Conca de Barberà) Coll (975 m alt) de la serra la Llena, 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Avellà, l' (Font-rubí, Alt Penedès) Caseriu, situat al vessant meridional de la serra de l'Avellà (776 m alt), que separa la conca de l'Anoia de la del riu de Foix. 12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Avellà, l' (Catí, Alt Maestrat) Santuari de la Mare de Déu de l'Avellà (o de la Misericòrdia) i balneari amb aigües sulfuroses (banys de l'Avellà), situats a la zona muntanyosa que limita el Maestrat i els Ports, a la capçalera del riu de Cervera. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Avellà i Navarro, Pere Josep (Barcelona, s XVIII – Roma, Itàlia, 1852 ?) Eclesiàstic. Fou bandejat de Tarragona pel marquès de Campoverde, al nomenament del qual s'oposava, i confinat a Mallorca, on publicà un Manifiesto que presenta el juicio y censura de la nación española (1811) que suscità escrits polèmics. Governador de la mitra de Barcelona (1820), hagué d'exiliar-se durant el trienni liberal, i tornà amb l'exèrcit francès el 1823. Tingué una participació assenyalada en la repressió dels constitucionals. Auditor de la Rota (1834), fou prelat domèstic de Gregori XVI. Evolucionà posteriorment cap al carlisme. Deixà una important correspondència especialment sobre la vida religiosa i política de Barcelona el 1812-14. 14 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Avellana, l' (Tolba, Ribagorça) Antigua quadra de l'antic mun. de Lluçars, prop de Lasquarri, de la parròquia de la qual depenia. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA
103 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Avellaneda, Alonso Fernández de (Aragó ?, s XVI - s XVII) Escriptor. Pseudònim encara sense identificar amb que apareix signada una segona part apòcrifa del Quixot, publicada a Tarragona el 1614. Cervantes afirma en la segona part autèntica que es tractava d'un aragonès. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Avellaneda i Cañadell, Mateu (Terrassa, Vallès Occidental, 1902 – 1949) Dibuixant. Excel·lí com a il·lustrador. 17 CATALUNYA - MUNICIPI
18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Avellanet (Castellbó, Alt Urgell) Llogaret (1.158 m alt), situat, però, a la vall de Pallerols. La seva església depenia de la parròquia de Gramós. 19 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Avellanet (els Masos, Conflent) Veïnat, situat prop del límit amb el municipi de Prada. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA
104 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Avellanos (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà) Poble (1.376 m alt) de l'antic mun. de Benés (Alta Ribagorça), situat a la dreta del riu d'Avellanos, afluent, per l'esquerra, del riu de Manyanet. La seva església depèn de la de Castellnou d'Avellanos. El s XIX formava un municipi amb aquest darrer poble i Vilancós. 105 CATALUNYA - GEOGRAFIA Avellanosa (Riner, Solsonès) Caseriu, a la capçalera del torrent d'Avellanosa, afluent, per la dreta, de la riera de Solsona. 106 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Avellans (Conat, Conflent) Forma antiga del nom del poble de Vellans. 107 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Avellans, pla dels (Bolquera, Alta Cerdanya / la Llaguna, Capcir) Petita plana a l'alta vall de la Tet, dominat pel roc de la Calm al sud i pel roc d'Aude al nord. Hi ha la central elèctrica del pla dels Avellans amb una producció mitjana anual de 20.000.000 kwh. 21 CATALUNYA - CULTURA Avenç, campanya lingüística de l' (Barcelona, jul/1890 – s XX) Campanya iniciada amb una sèrie d'articles d'Eudald Canivell (La rutina del català escrit) i de Joaquim Casas i Carbó (Estudis de llengua catalana), publicats a la revista "L'Avenç", campanya encarrilada "a millorar d'ortografia i a posar el llenguatge escrit d'acord amb el llenguatge parlat". Tant la campanya de la revista com l'aparició de l'Ensayo de gramática del catalán moderno (1891) foren rebudes més aviat amb fredor: gairebé no hi hagué controvèrsia. Tot i aixó, la majoria de les reformes proposades foren adoptades després per l'Institut d'Estudis Catalans i incorporades, l'any 1913, a les seves Normes ortogràfiques. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA
23 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Avenç, L' (Barcelona, 1881 - 1893) Revista fundada per Jaume Massó i Torrents. Es destacà per l'esperit renovador, la defensa del català i la preocupació per la unificació de la llengua, adherint-se a les propostes ortogràfiques i lingüístiques de Fabra. Al llarg de les diferents etapes introduí els corrents més avançats com el positivisme, el naturalisme i el modernisme. 24 CATALUNYA - EMPRESA Avenç, L' (Barcelona, 1891 - s XX) Establiment tipogràfic i editorial. Fundada per J. Massó i Torrents i R. Casas. Convertida poc després també en llibreria, esdevingué un centre de tertúlia intel·lectual. Exercí una gran influència en el món literari del moment i donà a conèixer els principals autors modernistes. Publicà l'obra pòstuma de Verdaguer i creà la col·lecció de butxaca de la Biblioteca Popular de l'Avenç (152 volums). 25 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Avenç, L' (Barcelona, feb/1977 - ) Revista mensual d'història sobre els Països Catalans. El cos central el constitueix el "Dossier", tema monogràfic tractat per diversos especialistes, a més de col·laboracions soltes i seccions fixes, tot plegat acuradament il·lustrat. El juliol del 1999 tingué lloc un important procés de renovació de la direcció de la revista. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Avencó, l' (Tagamanent, Vallès Oriental) Veïnat, situat a l'esquerra de la riera de l'Avencó, prop del nucli urbà d'Aiguafreda; l'església de Sant Salvador de l'Avencó, a la dreta de la riera, pertany al terme d'Aiguafreda. La riera de l'Avencó, afluent, per l'esquerra, del Congost, és formada per la unió de les rieres de Picamena i de la Llobina. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Averçó, Bernat d' (Catalunya, s XIII – s XIV) Alt funcionari reial de Jaume II. L'any 1293 apareix com a notari de Barcelona i anys més tard escrivà de la cancelleria reial. El 1299 fou nomenat sots-batlle de Barcelona, càrrec per al qual havia estat nomenat el seu pare Ponç d'Averçó un any abans. El 1301 fou nomenat guarda-segells del monarca; dins la cancelleria reial, fou potser la personalitat més influent després de la del canceller. Tingué una intensa activitat, centrada en la política internacional; intervingué, sobretot, en l'ocupació de Sardenya. El rei li atorgà molts privilegis i drets pecuniaris, entre d'altres, sobre els molins del Clot i sobre l'aljama dels jueus de Barcelona. En morir Jaume II (1327) s'eclipsà també la seva carrera política. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Averçó, Francesc d' (Barcelona ?, s XIV – a 1396) Alt funcionari reial. Ciutadà de Barcelona, el 1354 fou mostassaf de Barcelona, i l'any següent conseller quart. Fou capità en les armades oficials i en la guerra de cors contra Gènova. Pere III el nomenà vice-almirall de Catalunya (1364-81), participà en la guerra contra Castella, al capdavant de les galeres del Principat, i en nombroses missions de vigilància i de defensa de les costes de Sardenya i de Sicília. Del 1381 al 1384 fou veguer de Barcelona. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Averçó, Lluís d' (Catalunya, s XIV – Barcelona, v 1415) Escriptor i home de lleis. Fou conseller de Barcelona el 1395 i el 1403, i durant l'interregne li foren encarregades algunes missions pel parlament de Catalunya. Joan I el designà, el 1393, amb Jaume March, mantenidor dels primers jocs florals de Barcelona. És autor del Torsimany, tractat retòric i gramatical, seguit d'un diccionari de rimes. Segurament no tingué difusió, però és important perquè recull allò que a l'època era considerat vàlid per a l'art de trobar, i té interès per a la comprensió de la poesia cortesana anterior a Àusias March. 31 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Avi, l' (Catalunya) Nom popular del president de la Generalitat Francesc Macià i Llussà. 33 CATALUNYA - MUNICIPI
101 CATALUNYA - ART Avià, frontal d' (Berguedà) Frontal d'altar, de fusta, pintat pel mestre d'Avià a mitjans del s XIII o abans, procedent de l'antiga església parroquial de Santa Maria d'Avià i conservat al Museu d'Art de Catalunya. Presidit per una Mare de Déu amb l'infant, té quatre compartiments: el de l'Anunciació i la Visitació, el dels Reis Mags, el de la Nativitat i el de la Presentació. L'enquadrament i la separació dels compartiments imita, amb guix sobredaurat, treballs d'argenteria. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Avicebró (Màlaga, Andalusia, 1020 ? - València, 1050/58) Poeta i filòsof jueu. Nom amb que fou conegut als Països Catalans Sälomó ibn Gabirol. Visqué gran part de la seva vida a Saragossa. Escriví Kéter malkut (Corona reial), l'obra filosòfica Font de la vida (molt important), Collar (gramàtica hebrea en versos), Llibre de la correcció dels caràcters (manual pràctic d'educació) i Selecció de perles (compilació de màximes morals). Considerat el millor poeta hebreu andalusí. 35 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Avidesa (Alzira, Ribera Alta, 1958 - ) Empresa alimentària. Creada per l'industrial Lluís Suñer i Sanchis. Ha experimentat una forta expansió en el camp dels gelats, granges avícoles i preparats alimentaris. El volum de vendes assolí 9.220 milions de ptes. l'any 1980 i ocupava 1.800 empleats. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Avilès, Miquel (Vic, Osona, 1730 – Arequipa, Perú, d 1800) Militar i heraldista. Marquès d'Avilès. És autor del tractat Ciencia heroica o del blasón (1780). Conquerí Maó en 1782. L'any 1800 era virrei del Perú. Deixà a la catedral de Vic un calze i unes canadelles d'or, que no arribaren a destí fins al 1850. 37 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Avilés e Iturbide, José de (Castella, s XVII - s XVIII) Militar i heraldista. Tinent coronel de dragons de l'exèrcit de Felip V a Catalunya. És autor d'un tractat d'heràldica en dos volums Ciencia heroica reducida a las leyes heráldicas del blasón (Barcelona, 1725). 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
39 CATALUNYA - HISTÒRIA Avinganya (Seros, Segrià) Antic nom del monestir de Vinganya. 40 CATALUNYA - MUNICIPI
41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Avinyó, Bartomeu (La Jana, Baix Maestrat, s XVI – Nàpols, Itàlia, 1625) Escriptor. El 1580 ingressà a l'orde dominicà. Fou enviat a Roma per a sol·licitar la canonització de Lluís Bertran i esdevingué provincial de Nàpols. Escriví una vida de Lluís Bertran en castellà, basada en les de Vicent Justinià Antist i de Baltasar Joan Roca, traduïda a l'italià (Vita, virtú e miracoli del Beato Luigi Bertrando, Roma 1623). 42 CATALUNYA - HISTÒRIA
43 CATALUNYA - HISTÒRIA Avinyó, comtat d' (Catalunya) Títol senyorial, concedit el 1848 pel pretendent carlí Carles VII al general Rafael Tristany, en recompensa de l'acció bèl·lica d'Avinyó (1848). N'ha estat l'únic titular. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Avinyó, Dalmau d' (Catalunya, s XIV – Sardenya ?, Itàlia, s XIV) Cavaller. Participà a l'expedició de l'infant Alfons -el futur Alfons III el Benigne- per dominar Sardenya (1323-24). Es distingí especialment al setge de Càller. Rebé terres a l'illa de les quals figurava com a propietari el 1332. Fou element destacat del precari domini català sobre Sardenya. En 1347, després d'haver organitzat a Catalunya una part dels preparatius exigits, tornà a Sardenya amb l'expedició de reforç del malaurat Hug de Cervelló, expedició que no trigaria a ser delmada al desastrós combat dels Aidu di Turdu, en lluita amb els Oria. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Avinyó, Joan d' (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s XV – Catalunya, s XV) Cavaller. En 1462 prengué partit per la Generalitat a la lluita contra Joan II. Anà a Barcelona per reunir-se a l'exèrcit que hi formava el comte Hug Roger III de Pallars. Entrà en foc amb aquestes tropes, assetjant a la Força de Girona la reina Joana Enríquez i l'infant Ferran, el futur rei Catòlic. En aquesta operació fou un dels capitans distingits a l'assalt del dia de Corpus de l'any esmentat. Manà la conestablia (companyia d'uns vint-i-cinc homes) que vigilava la bretxa oberta pels sapadors de Bernat Gilabert de Cruïlles. Prengué part a moltes altres accions de la guerra. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Avinyó, Marc d' (Catalunya, s XIV – s XV) Noble. Fou un dels representant de Jaume d'Urgell durant l'interregne que procedí el compromís de Casp. Tot just després d'aquest (1412), recusà davant el parlament de Catalunya l'elecció irregular dels compromisaris. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Avinyó, Ramon d' (Catalunya, s XIII – Lleida, 1327) Prelat. Fou bisbe de Lleida des del 1324. Hi succeí Ponç de Vilamur. Tingué una governació curta. El succeí el famós Arnau Sescomes. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Avinyó i Andreu, Joan (Barcelona, 1871 – 1939) Historiador del lul·lisme. Fou deixeble de Salvador Bover i autor de nombrosos treballs sobre Ramon Llull, de reimpressions d'obres, traduccions al català, repertoris bibliogràfics, catàlegs de documents i, sobretot, de la primera Història del lul·lisme (1925). 51 CATALUNYA - MUNICIPI
50 CATALUNYA - MUNICIPI
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Avit, Abundi (Tarragona, s IV - Catalunya, s IV) Escriptor llatí. Sojornà a Jerusalem, on contragué amistat amb Pau Oroni. Traduí del grec al llatí el llibre de Llucià, sobre la revelació que aquest prevere havia tingut sobre el Sant Sepulcre. És autor de l'obra De translationes corporis Protomartyris Stephani. Regalà les dues obres a Pau Orosi, transmetent-les amb una epístola d'interès. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Avit, Cneus Abundi (Tarragona, s II) Sacerdot. Pertanyent a la tribu Galèria. Li fou dedicada una làpida de marbre, conservada, per la qual hom veu que pertanyia a l'alt nivell jeràrquic dels Augustals. 54 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Axada, Rafael (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, s XVI - Catalunya, s XVI) Militar. Destacà a l'expedició a Alger de l'emperador Carles V, que salvà de gran perill. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Axaló, Francesc Veure> Eixaló, Francesc. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ayala, Miquel (Cambrils, Baix Camp, s XVIII – Madrid, 1769) Actor còmic. El 1740 començà les seves actuacions en companyies locals i el 1753 es traslladà a Madrid a la companyia de Manuel Guerrero, on representà amb gran èxit el paper de "graciós". Fidel a l'estil tradicional del recitat, destacà en nombrosos intermedis i sainets d'alguns dels quals era l'autor. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ayerbe, Pere d' (Aragó, v 1259 – s XIII) Senyor d'Ayerbe. Fill legitimat de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Teresa Gil de Vidaure; casat amb Aldonça de Cervera. Les donacions de Jaume I li constituïren un considerable patrimoni. El 1285 contribuí a la defensa de la comarca d'Eixea enfront dels navarresos; l'any següent, per mitjà seu, hom concertà treva. Destacà des dels inicis entre els promotors de la Unió, que el designà conseller del seu nebot, Alfons II de Catalunya-Aragó. 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ayguals d'Izco, Venceslau (Vinaròs, Baix Maestrat, 1801 – Madrid, 1873) Escriptor i polític. De tendència liberal, prengué part a la primera guerra carlina amb el grau de comandant i fou elegit diputat diverses vegades. Ja de jove s'establí a Madrid, un obrí una impremta. Va ser deportat a les Illes Balears el 1840. Va traduir E. Sue i va escriure ell mateix diverses novel·les fulletonesques: Maria, la hija de un jornalero 61 CATALUNYA - EMPRESA Aymà, Societat Anònima Editora (Barcelona, 1944 - ) Editorial també anomenada Aymà Editor. Fundada per Jaume Aymà i Ayala i el seu fill Jaume Aymà i Mayol. Publicà principalment llibres d'art i d'història de temes catalans i llibres infantils i de viatge, en català i castellà. L'any 1962 Aymà pare i fill es retiraren de la societat i continuaren llur activitat editorial. L'any 1983 l'editorial restringí les seves activitats i cedí a la Fundació Enciclopèdia Catalana, per a la seva continuïtat, les col·leccions "Biblioteca a tot vent", "Òssa Menor", "La Mirada" i "Quaderns de Teatre". 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aymà i Ayala, Jaume (Barcelona, 1882 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1964) Editor i publicista. Professor de català durant la II República, membre de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, fundador del Teatre Líric Català i col·laborador a "Joventut" i a "El Poble Català". El 1944 fundà amb el seu fill l'editorial Aymà (una de les primeres a reprendre les publicacions en català després de la guerra de 1936-39) i el premi Joanot Martorell, el 1947. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aymà i Mayol, Jaume (Barcelona, 1911 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1989) Editor i publicista. Professor de català a l'Extensió d'Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Autònoms de Catalunya, i membre de la junta directiva del Col·legi Oficial de Professors de Català. Col·laborà a "La Publicitat", "Meridià" i "Revista de Catalunya". Amb el seu pare fundà l'editorial Aymà i el premi Joanot Martorell. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Aymar, Joan Miquel (Dorres, Alta Cerdanya, 1818 - Vilallonga de la Salanca, Rosselló, 1894) Sacerdot. Traductor oficial al català de la butlla Ineffabilis, en la qual era proclamat el dogma de la immaculada concepció de la Mare de Déu (1854); escriví també un Manual del cristià aon son continguts lo formulari de les pregàries, les epístoles i los evangelis en català i en francès (Perpinyà, 1886). 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aymar i Rubió, Agustí (Barcelona, s XIX – 1894) Advocat. Fou secretari de l'Ajuntament de Barcelona des del 1881 al 1894. Era un gran col·laborador de l'obra municipal del famós batlle Rius i Taulet. Intervingué especialment als preparatius de l'Exposició Universal de 1888. 67 CATALUNYA - EMPRESA Aymat, Tapisseries (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1920 - ) Empresa de manufactura de tapissos, fundada per Tomàs Aymat i Martínez. A partir del 1944 sofrí una llarga època de crisi fins que la comprà, el 1957, Miquel Samaranch i Amat. Sota la direcció artística de Josep Grau Garriga, prengué una nova embranzida, de la qual sorgí l'escola catalana de tapisseria. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aymat i Martínez, Tomàs (Tarragona, 1892 – Barcelona, 1944) Tapisser i pintor d'aquarel·les. Format a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, fou deixeble de Francesc Galí i Oleguer Junyent. Becat per l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, estudià l'art de la tapisseria a la Real Casa de Madrid. Més tard, pensionat per la Mancomunitat de Catalunya, completà els seus estudis a París i Brussel·les. Fou professor de tapisseria a l'Escola Superior dels Bells Oficis i la Escola Industrial barcelonina. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aymemí i Ferré, Antoni (Almoster, Baix Camp, 1870 - San Carlos, Guinea, 1941) Missioner claretià a la Guinea Espanyola, des de la seva ordenació sacerdotal (1894). Familiar de l'homònim ?. Ensenyà als col·legis claretians de Santa Isabel i de Batet; fou superior de la missió de Musola. Fundà les reduccions de Basilé i de Nasupú (1926). Estudià els costums i la llengua dels bubis. És autor de Los bubis, d'un Diccionario español-bubi y bubi-español i de catecismes i d'una història sagrada en aquesta llengua. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aymemí i Ferré, Antoni (Almoster, Baix Camp, 1881 – Tarija, Bolívia, 1952) Religiós claretià. Familiar de l'homònim?. Féu una notable tasca evangelitzadora a l'Amèrica Llatina. Fou publicista actiu i dirigí algunes revistes catòliques. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aymemí i Ferré, Manuel (Almoster, Baix Camp, 1878 - Prescott, Arizona, USA, 1927) Religiós claretià. Germà d'Antoni ?. Fou missioner als Estats Units, Cuba i Mèxic. En aquest darrer país fou perseguit repetidament. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Aymerich, Josep (Cadis, Andalusia, 1777 - Palma de Mallorca, 1841) Militar i polític. Fou coronel de voluntaris reialistes. Nomenat ministre de la guerra (1824), dirigí una repressió política antiliberal tan dura que li valgué la destitució (1825) a la fi del període més violent de la dècada absolutista de Ferran VII. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aymerich, Mateu Veure> Aimeric, Mateu. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aymerich, Nicolau Veure> Eimeric, Nicolau. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aymerich, Pere d' (Catalunya, s XVII - Barcelona ?, s XVII) Noble. A l'inici de la guerra dels Segadors, manava un dels cossos de forces catalanes que es posaren en campanya, des de Lleida, pel des/1640, amb el propòsit de distreure l'atenció de l'exèrcit castellà del marquès de Los Vélez, que avançava cap a Barcelona des de Tortosa, i d'infondre respecte al que s'alineava a la frontera d'Aragó. Fruit d'aquestes maniobres diversives fou la reeixida incursió a Tamarit de Llitera, primer èxit franc de les armes de la Generalitat en aquella guerra, que es trobava llavors als seus començos. Passà després a Barcelona. En 1641 hi rebé secretament el delegat francès Argenson, per donar-li la benvinguda a la ciutat, on el nou vingut entrà sense fer pública la seva arribada. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aymerich i Barbany, Carme (Barcelona, 1917 - 2001) Mestra. Especialitzada de l'ajuntament de Barcelona. A partir de l'any 1958 promogué dins el moviment escolta català les activitats d'expressió de tot tipus. Ha organitzat molts cursets d'expressió per a mestres responsables de grups d'infants i joves. Escriví juntament amb la seva germana Maria Aymerich i Barbany el llibre L'expressió, mitjà de desenvolupament 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aymerich i Puig, Pilar (Barcelona, 1943 - ) Fotògrafa. Ha estudiat fotografia a Londres i a París i s'ha especialitzat en la fotografia de retrat i reportatge, especialment de caràcter periodístic. Col·labora assíduament en diverses publicacions catalanes. Obres més destacades: Els cementiris de Barcelona (1981, amb C. Riera) o Amigos (1991, amb Colita). 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ayné, Joaquim (Barcelona, s XIX - Barcelona ?, 1868) Músic. Destacà per les seves activitats pedagògiques. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ayne Bru Veure> Bru, Aine. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ayné i Rabell, Joaquim (Barcelona, 1867 – 1940) Comediògraf, poeta i periodista. Fundà i finançà "Catalunya Artística" i dirigí "El Artesano" i "Catalunya Literària". El 1886 reuní els seus poemes en Branquillons. Escriví algunes comèdies, la majoria còmiques i d'un sol acte (Els amics porten fatics, 1900; Un home de palla, 1891), i algunes de patriòtiques, com L'últim conseller, Rafael de Casanova (1900). 83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ayódar (Alt Millars) Nom castellà del poble d'Aiòder. 84 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ayora (Vall de Cofrents) Nom castellà de la vila d'Aiora. 85 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Azagra (Toixa, Serrans) Nom castellà del despoblat d'Assagra. 86 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
87 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Azaña y Díaz, Manuel (Alcalà de Henares, Madrid, 1880 – Montalban, França, 1940) Polític. Essent president de la II República (1931-33), s'aprovà l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (1932). Després de la caiguda de Madrid durant la guerra civil, s'instal·la a Barcelona amb el govern de la República, després es refugià a França, on dimití de President de la República (28/feb/1939). 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Azara y de Perera, Eustaquio de (Barbuñales, Aragó, 1727 – Barcelona, 1797) Eclesiàstic. Fou abat de Santa Maria d'Amer i de Roses i prior de Sant Cugat del Vallès. Elegit bisbe d'Eivissa (1788-94), hi fomentà l'estudi amb la creació d'un seminari i de tres càtedres, de primeres lletres, de llatí i de retòrica (1794), l'establiment d'una indústria primària i la formació de petits nuclis de població aglomerada al voltant de les parròquies de Santa Eulària del Riu, Santa Gertrudis de Fruitera i Sant Miquel de Balansat, acabades de crear. El 1794 passà a ocupar la seu de Barcelona (1794-97). Protector de les lletres i de les arts, féu editar la Gramática filosófica y razonada de la lengua castellana de Josep Pau Ballot, i hom li deu la construcció de l'ala dreta del palau episcopal barceloní, amb les pintures del Vigatà. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Azenar, Pere (la Jonquera, Alt Empordà, s XIX - Catalunya, s XIX) Metge. És autor de notables escrits professionals. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Azorín Pseudònim de l'escriptor i protagonista de les novel·les autobiogràfiques de Josep Martínez i Ruiz. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Azoy i Castañé, Adolf (Barcelona, 1901 - ) Metge otorinolaringòleg. Fou col·laborador d'Emili Mira a l'Institut Psicotècnic. Posteriorment fou catedràtic a les universitats de Sevilla (1953) i Barcelona. El 1967 fou nomenat director de l'hospital Clínic de Barcelona i membre de la Reial Acadèmia de Medicina (1968). Els seus estudis se centren, principalment, en la fisiopatologia dels vertígens, la patologia del vol i la psicologia i l'audició. 93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Azpiroz, Francesc Xavier (València, 1797 – Madrid, 1868) Militar. Fill de l'intendent de València al temps de la invasió napoleònica, fou educat a París i seguí després la carrera militar. Durant la Primera Guerra Carlina es distingí en el setge d'Alpont, pel qual fou ascendit a mariscal de camp. Afiliat al partit moderat, fou ministre de la guerra durant menys de quinze dies (ago/-set/1840) en un dels governs interins que precediren la presa del poder per Espartero. Nomenat capità general de València. Hom li concedí el títol de comte d'Alpont. 94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Azraq, al- (País Valencià, s XIII – Alcoi, Alcoià, 1276) Capitost musulmà (cat: Alaçrac). Poc anys després d'acabada la conquesta del Regne de València per Jaume I de Catalunya-Aragó (1245) es posà al front dels 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Azriel (Girona, s XIII) Autor hebreu. Pertanyent a la comunitat de Girona. Escriví, amb Ezra, el Bahir o Llibre de la resplandor. Fou deixeble d'Isaac el Cec. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Azúa, Fèlix de (Barcelona, 1944 - ) Escriptor i filòsof. La seva prosa es caracteritza per una visió pessimista i satírica: Conocer Baudelaire y su obra (1978), Mansura (1984), Historia de un idiota contada por el mismo o el contenido de la felicidad (1986), Diario de un hombre humillado (1987), Cambio de bandera (1991), Diccionario de las artes (1996), La invención de Caín (1999). La seva poesia va quedar compilada a Poesia (1968-1978) i Farra (1983). De la seva labor d'assagista destaca Lecturas compulsivas (1998). Del 1993 al 1995 va ser director de l'Instituto Cervantes a París. 97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Azuar i Carmen, Rafael (Elx, Baix Vinalopó, 14/gen/1921 - Alacant, 16/nov/2002) Escriptor. Anà a viure a Alacant. Col·laborà a revistes de Madrid, Alacant i Múrcia. És autor dels llibres poètics Perlas del silencio 98 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Azuébar (Alt Palància) Nom castellà de la vila d'Assuévar. 99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Az-Zaqqaq (Alzira, Ribera Alta, s XI – 1134) Poeta àrab. Fou nebot i imitador del notable poeta Ibn Hafaga. 100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Azzati i Descalci, Feliu (Cadis, Andalusia, 1874 – València, 1929) Polític. Fill de pares italians, arribà a València de petit. S'afilià ben aviat al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez, de qui fou el més íntim col·laborador. Quan Blasco i Ibáñez es retirà de la política activa (1908), Azzati el substituí a la direcció del diari "El Pueblo" i a l'escó parlamentari. El 1912 independitzà el blasquisme de la disciplina lerrouxista, reestructurant l'organització del partit -del qual fou cap indiscutit fins a la seva mort-, que adoptà el nom oficial de Partido de Unión Republicana Autonomista (PURA). Fou diputat a corts en nombroses ocasions i portà el seu partit, per mitjà d'una política poc escrupolosa i oportunista, a controlar la vida política a la província de València. Combaté durament les idees valencianistes, però arran del 1918 modificà aquesta actitud i mantingué una posició política ambigua envers els grups valencianistes. Comptà amb el suport electoral dels anarco-sindicalistes, de decisiva importància al País Valencià. La seva actuació en la vaga de ferroviaris valencians, el jul/1917, durant l'Assemblea de Parlamentaris, fou considerada com la d'un agent provocador del govern. A la seva mort, el PURA, dirigit per Sígfrid Blasco-Ibáñez, entrà de nou en l'òrbita del radicalisme lerrouxista.
Anar a: [ Ava ] [ Avellan ] [ Avi ] [ Avinyon ] [ Aym ] [ Az ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Avinyonet del Penedès (
