|
|
|
Anar a: [ Corna ] [ Cornellas ] [ Cornu ] [ Corominas i G ] [ Corone ] [ Corrale ] Estimar és crear, és convertir allò estimat en tresors i joies. (Friedrich W. Nietzsche) 1 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cornador, es (Escorca / Sóller, Mallorca Septentrional) Cim (980 m alt) de la serra de Tramuntana, al límit dels dos municipis. 2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cornavaques, serra de (Pollença, Mallorca Septentrional) Serra (544 m alt), que forma part de l'alineació muntanyosa de l'extrem nord-est de la serra de Tramuntana, entre les serres de la Font i de Sant Vicent. Separa les valls de Ternelles i del Castell de les de Cuixac i de Sant Vicent. 3 CATALUNYA - HISTÒRIA Corneli, castell de (Tavertet, Osona) Antic castell. Dominava la vall de Sau, situat probablement al límit amb el terme de Vilanova de Sau, al lloc dit actualment puig de la Força. És esmentat ja el s X. 4 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
5 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Cornell, Pere (Ribagorça, s XIII) Noble. Ja de molt jove estigué lligat amb el seu oncle Eiximèn Cornell al cercle de consellers de Jaume I de Catalunya-Aragó. A la mort del seu cunyat Pero Ahonés (1226), figurà com a cap de Ribagorça i Sobrarb, entre els cavallers que, entorn de l'infant Ferran, es dreçaren contra el rei. Reconciliat amb aquest (1227), lluità des d'aleshores fidelment al seu servei i participà en la conquesta de Mallorca al davant de cent cinquanta cavallers (1229), i després, de Borriana (1233) -d'on fou nomenat capità-, de València i d'Almenara. Intervingué en l'atorgament dels furs als nous pobladors del Regne de València. El 1236 era majordom del regne d'Aragó. 6 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Cornell i Cardona, Lluís (Aragó, d 1330 - Franja de Ponent, d 1391) Senyor de la baronia d'Alfajarín, d'una família noble de Benasc establerta a la vall de l'Ebre. Estigué al servei de Pere III de Catalunya-Aragó en la lluita contra Castella (1358-63), i de Martí l'Humà a Sicília. Propens a les bandositats, la qual cosa el féu famós, lluità contra el comte de Foix i el vescomte de Castellbó, que obstaculitzaren el seu casament amb Blanca de Foix (1357). Es casà aleshores amb Brianda de Luna (germana de la qui havia d'ésser la reina Maria de Luna), separada de Lope Ximénez de Urrea; tanmateix, l'anul·lació del primer matrimoni, denegada el 1379, no fou aconseguida sinó el 1391, cosa que fou motiu, en aquests anys, de bandositats entre els Cornell i els Urrea. 7 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
8 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Cornell i Ferraz, Antoni (Benasc, Alta Ribagorça, s XVIII – s XIX) Polític i militar. Fou secretari de guerra de Carles IV (1799-1801), capità general de Mallorca (1796-98), de València (1798-99) i de Catalunya (1799). Fracassà en pretendre d'organitzar batallons de milícia a València, davant l'oposició de la ciutat. El 1808 no volgué prendre el comandament de la ciutat de Saragossa. Sufragà les despeses per a la construcció dels banys de Benasc (1801). 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cornell i Maça de Liçana, Lluís (País Valencià, s XV – Perpinyà, 1473) Cavaller errant. Fill del també cavaller errant Pere Maça de Liçana i Cornell i de Brianda Cornell i de Luna, que li imposà el seu cognom. Tanmateix, era també conegut per Lluís Maça i Cornell. Es debatè, ja el 1427, conjuntament amb el seu pare, contra Pere Boïl i Lladro, a València, per raó d'uns deutes. El 1429 prengué part en les incursions contra Castella i triomfà a Saix, al Regne de Múrcia. Fou capturat més tard, amb el rei Alfons el Magnànim, arran de la desfeta naval de Ponça (1435). Vers 1447-49 sostingué correspondència cavalleresca amb Nicolau de Pròixida, i, poc temps després (1453), les seves rivalitats amb el comte de Cocentaina Eiximèn Peris de Corella no s'aturaren fins que el mateix rei de Navarra i lloctinent general cridà els... Segueix... 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cornellà, Bernat de (Catalunya, s XIV) Cavaller. El 1386, poc abans de morir Pere III el nomenà lloctinent reial del comtat de Girona, perquè era personalment addicte al monarca. Aquest havia destituït personalment d'aquest càrrec el vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí, perquè es mostrava partidari del príncep Joan, duc 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cornellà, Galceran de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Fou cortesà de Jaume I durant la primera part del regnat efectiu del monarca. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cornellà, Guillem de (Catalunya, s XIV) Cavaller. El 1386 fou enviat a Grècia per Pere III el Cerimoniós, arran d'haver estat nomenat vicari general dels ducats d'Atenes i Neopàtria Bernat de Cornellà. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cornellà, Jaume de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Destacà a la guerra contra Castella durant el regnat de Pere III el Cerimoniós. Anà a lluitar al front d'Aragó el 1363, amb els reforços catalans que hi foren enviats després de la caiguda de Carinyena. 14 CATALUNYA - HISTÒRIA Cornellà, marquesat de (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat) Títol concedit el 1889 a Melcior Ferrer i de Bruguera. 15 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
16 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Cornellà de Conflent, monestir de (Cornellà de Conflent, Conflent) Canònica augustiniana (Santa Maria de Cornellà de Conflent) fundada com a priorat l'any 1097 per Guillem Jordà, comte de Cerdanya, complint la voluntat del seu pare Guillem Ramon. El temple, construït al s XII i reedificat als s XIII i XIV, té tres naus i cinc absis; conserva un campanar llombard, restes d'un primitiu claustre d'arcs sense columnes i amb capitells esculturats, del s XI. És remarcable el monumental timpà del s XII, un retaule signat de Jaume Cascalls (1345), interessants ferros romànics a la porta del temple, dues imatges de la Mare de Déu, romàniques, i la primitiva imatge de la Mare de Déu del Pessebre, de Cuixà, molt restaurada. 17 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
18 CATALUNYA - MUNICIPI
19 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
20 CATALUNYA - MUNICIPI
111 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cornellana (Lavansa i Fórnols, Alt Urgell) Poble (1.355 m alt), a la vall de Cornellana, tributària, per la dreta, de la vall de la Vansa, al vessant meridional de la serra de Cadí. Esmentat ja el 839, pertangué al capítol de la Seu. La seva parròquia depèn de la de Fórnols. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cornellas, Climent (Perafita, Osona, 1815 - Catalunya, s XIX) Lingüista. Era llicenciat en dret. Ensenyà francès i anglès a Barcelona i a Madrid. Féu una gramàtica per a l'aprenentatge de cada un d'aquells idiomes, amb catorze i sis edicions, respectivament. També publicà El antigalicismo, obra escrita per evitar els gal·licismes fàcils a les versions del francès al castellà. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA
23 CATALUNYA - HISTÒRIA Cornet (Sant Boi de Lluçanès, Osona) Despoblat i actual masia, prop del terme de Sant Martí de Sobremunt. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cor-net Pseudònim del dibuixant Gaietà Cornet i Palau, consistent amb la paraula Net a dins d'un cor. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cornet, Francesc (Catalunya, s XVI) Marí. Fou un dels més distingits a la batalla de Lepant, contra la flota turca, el 1572. 26 EUROPA - BIOGRAFIA Cornet, Ramon de (Sant Antonín, Roergue, Occitània, v 1300 - Pontaut, Gascunya, d 1340) Poeta. És autor de l'obra didàctica Doctrinal de trobar (1324), preceptiva en noves rimades que dedicà a l'infant Pere, fill de Jaume II de Catalunya-Aragó i comte de Ribagorça, i que fou comentada el 1341 per Joan de Castellnou. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cornet i Colomer, Florenci (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1878 – Barcelona, 1953) Dramaturg. Autor de drames com El llop (1916), La fosca (1918), El fill (1921) i Fortitud (1935), alguns dels quals foren editats sovint. Col·laborà també a revistes com "Teatre Català" (1932) i "ATS" publicació de l'Associació de Teatre Selecte (1934). 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cornet i Mas, Gaietà (Barcelona, 1824 – 1897) Enginyer industrial i periodista. President i un dels fundadors de l'Acadèmia de Taquigrafia de Barcelona. D'ençà del 1853 formà part de la redacció del "Diario de Barcelona", el 1856 fundà la "Revista Industrial" i el 1874, la "Revista Taquigráfica". Membre de la Real Academia de la Historia, de Madrid, i de la Societat Econòmica d'Amics del País, de Barcelona. Durant l'Exposició Universal de Barcelona del 1888 fou vicepresident de la Comissió de Propaganda i president de la Secció de Premsa Periòdica en el Consell General. Publicà Compendio de taquigrafía española (1852), algunes guies (de Barcelona, de Manresa i Cardona, de Caldes de Montbui, de Sant Miquel del Fai, de Montserrat, etc) i Una excursión por Cataluña (1888). 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cornet i Mas, Josep Maria (Barcelona, 1839 – 1916) Enginyer industrial i polític. El 1868, en acabar la carrera, va ingressar a La Maquinista Terrestre i Marítima, i en fou director des del 1880 fins a la mort. Fou diputat a Corts, president de l'Associació d'Enginyers Industrials i membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Entre les obres més importants que va projectar hi ha els ponts metàl·lics per al ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses, el mercat del Born i el de Sant Antoni. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cornet i Palau, Gaietà (Barcelona, 1878 – 1945) Dibuixant i enginyer industrial. Deixeble del pintor Pere Borrell. Col·laborà com a dibuixant a les revistes "L'Esquella de la Torratxa", "Cu-Cut!", "En Patufet", "La Veu de Catalunya", "Lectures" i "Esquitx", i conreà la caricatura política. El 1922 fundà la revista infantil "Virolet". Ocupà la càtedra de dibuix industrial i de taller a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, de la qual fou director (1929). Fou president de l'Associació Espanyola d'Enginyers Industrials (1931). Publicà originals literaris i de divulgació científica a les revistes "Técnica", "Hojas Selectas", "Mundo Científico" i 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cornet i Pàmies, Gaietà (Reus, Baix Camp, 1963 - ) Atleta. Especialista en 400 m llisos des del 1989, obtingué el rècord espanyol amb 44 minuts i 96 segons. Fou campió d'Espanya de 200 m llisos el 1989 i de 400 m llisos el 1989, 1990 i 1992. 33 CATALUNYA - HISTÒRIA Corniola (Camarasa, Noguera) Antiga quadra, a l'antic terme de Fontllonga, dins la parròquia de Figuerola de Meià. L'església de Sant Joan de de Corniola és aturonada a 750 m alt. 34 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Cornovis (Tamarit de Llitera, Llitera) Caseria i antic lloc, al sud de la vila. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cornudell, Sant Joan de (Castellar de N'Hug, Berguedà) Veure> Sant Joan de Cornudell. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cornudella (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès) Barri de la població. 37 CATALUNYA - MUNICIPI
38 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Cornudella de Valira (Areny de Noguera, Ribagorça) Antic municipi, agregat a l'actual l'any 1965, que rebé el nom de l'antic castell de Cornudella, desaparegut, que era al cim de la serra de Cornudella (1.207 m alt), contrafort meridional de la serra del Cis, que entre el coll del Vent i la serra de Berganui forma l'acinglerat vessant dret de la vall de la Valira de Cornudella. La capitalitat fou detinguda pel poble de Ribera de Vall. Uns altres nuclis són els pobles de Sant Martí del Sas, el Sas, Puimolar i Suerri; els despoblats d'Iscles, Soperuny, Tresserra, Vilaplana i la Plana. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cornudella i Barberà, Joan (les Borges Blanques, Garrigues, 1904 – Barcelona, 1985) Polític. Milità de jove en el catalanisme i fou secretari general d'Estat Català (1936-38). Dirigent del Front Nacional de Catalunya (1939), participà en la resistència antifranquista, especialment en el Consell Nacional de la Democràcia Catalana (1945-52). Fou detingut diverses vegades. Ingressà al PSC-Reagrupament (1978) i després al PSC-PSOE, pel qual fou elegit diputat, per Barcelona, al Parlament de Catalunya (1980 i 1984). 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cornudella i Capdevila, Josep (Juneda, Garrigues, 1895 – Barcelona, 1985) Metge. Ha estat continuador de l'obra de J. Freixas, de qui féu una biografia. Cap al 1950 creà el servei d'exploració funcional pulmonar i el servei de fisiopatologia respiratòria. Des del 1973 és membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. Ha dedicat la seva vida a la lluita contra la tuberculosi i ha estat un notable impulsor de la pneumologia a Catalunya. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coroleu i Borràs, Wifred (Barcelona, 1877 – 1951) Metge i publicista. Dedicat a la psiquiatria, el 1904 fou nomenat metge del manicomi de l'hospital de la Santa Creu de Barcelona. El 1911 formà part de la inspecció del manicomi de Sant Boi, i el 1916 fou membre de l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coroleu i Inglada, Josep (Barcelona, 16/ago/1839 – 28/mai/1895) Historiador i polític. Estudià la carrera de dret a la Universitat de Barcelona. Es dedicà a l'estudi de les institucions catalanes medievals i s'especialitzà en història del dret medieval. Preocupat sobretot per l'estudi de les antigues llibertats de Catalunya, la seva obra Las Cortes Catalanas (1876), escrita en col·laboració amb J. Pella i Forgas, inicià el renaixement dels estudis històrics a Catalunya. Aquesta obra fou la primera de la seva copiosa producció, en la qual es distingueixen: Los Fueros de Cataluña, descripción comentada de la Constitución del Principado de Cataluña (1878), també en col·laboració amb Pella i Fargas, la reimpressió de les cròniques de Desclot, Muntaner i Pere III el Cerimoniós (1885-86) i la publicació dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya (1889). Fou un dels intel·lectuals fundadors del regionalisme català; com a tal, figurà en el Centre Català des de la fundació i participà en les Bases de Manresa (1892). Presidí l'Ateneu Barcelonès (1888) i fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. També publicà Claris i son temps (1878), Cartas a un obrero (1885), Barcelona y sus alrededores (1887) i Memorias de un menestral de Barcelona, 1792-1864 (1880). 43 CATALUNYA - HISTÒRIA Coromina, comtat de la (Catalunya) Títol, concedit el 1712 a Josep de Boneu i Pi, pel rei-arxiduc Carles III. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coromina, Joan Baptista (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1890 – 1919) Ceramista, pintor i escultor. El 1908 fou presentat a Girona juntament amb Ricard Guino i amb l'arquitecte Rafael Masó, amb qui feu, des d'aleshores, la part més considerable de la seva obra. Fou director de l'Escola d'Arts i Oficis de Palafrugell (1912-17). 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA
46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Coromina, la (Torelló, Osona) Colònia industrial, a uns 3,5 km de la població, a l'esquerra del Ter i a l'interior d'un pronunciat meandre, aigua avall de la vila. El 1874 Josep Pericas, de Vic, demanà l'aprofitament de l'aigua del riu com a força motriu d'una fàbrica de filats i teixits en l'indret del mas de la Coromina. El 1883 hi féu edificar una colònia industrial i una capella (1903). La raó social d'aquesta indústria fou Pericas, Boixedo i Companyia fins el 1946, que la canvià per la de Filatures Ter SA. Fou destruïda parcialment el 1926 per un incendi, i el 1940, per l'aiguat del mes d'octubre. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coromina i Faralt, Josep (Barcelona, 1756 – 1834) Gravador. Excel·lí en el gravat al coure. Fou professor de l'Escola de Nobles Arts i sots-director de l'Escola de Pintura a la capital. Era acadèmic de San Fernando. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coromina i Ferreny, Josep Lluís (Barcelona, 1946 – 1987) Productor cinematogràfic, conegut com a Pepón. Els primers anys del decenni de 1970 desplegà una extensa activitat en el camp del disseny de modes, on aconseguí un veritable ressó. A partir del 1975 s'interessà pel cinema i constituí la productora Ona Films, el 1976 el Barcelona Group i el 1977 la firma Figaro Films SA, en la qual exercí com a productor executiu. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coromina i Subirà, Francesc (Barcelona, 1797 - Madrid ?, 1868) Gravador. Germà de Bartomeu Tomàs. Treballà a la Casa de la Moneda de Sevilla, i més tard a la de Madrid. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corominas (Sabadell, Vallès Occidental, 1797 – 1943) Família d'industrials tèxtils originària de Mura i establerta a Sabadell. Fou iniciada per Josep Corominas i Humbert. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corominas, Benet (Girona, 1832 – Àvila, Castella, 1877) Polígraf. Dominicà, fou professor de dret canònic a la Universidad de Santo Tomás de Manila, de la qual fou rector i canceller el 1874. Fou vicari provincial dels dominicans de Manila (1875). Emmaltí i tornà a Àvila. Publicà el tractat de dret canònic Jacobi Devoti Episcopi olim Anamiensis... Institutionum Canonicorum Libri IV (Manila, 1871) i Las campanas (Manila, 1863), recull d'articles publicats en els periòdics "Católico Filipino" i "El Oriente", de Manila. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corominas i Cornell, Eusebi (Corçà, Baix Empordà, 1849 – Barcelona, 1919) Periodista i polític republicà. Adherit al Partit Republicà Federal, el 1869 creà a Girona el "Boletín Republicano". Fou diputat a corts el 1872 i el 1873. S'adherí a Castelar i posteriorment fou partidari de Salmeron. Fou un dels fundadors del diari "La Publicidad", que dirigí prop de trenta anys. Diputat provincial (1886), regidor de Barcelona (1904-05) i alcalde accidental en diverses ocasions. S'adherí al moviment de Solidaritat Catalana i resultà elegit diputat a corts per Girona el 1907. A partir del 1913 presidí l'Associació de la Premsa de Barcelona. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corominas i Geli, Joaquim (Sarrià de Ter, Gironès, 1951 - ) Pintor. Format a Girona, a Londres (1975-77) i a Berlín. La seva pintura s'inscriu en la línia de recuperació de l'expressionisme abstracte i es destaca per les seves coloracions intenses. L'any 1984 guanyà el premi de la Biennal de Barcelona. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corominas i Humbert, Josep (Sabadell, Vallès Occidental, 1797 – 1874) Industrial tèxtil. Primer membre d'aquesta família. Instal·là a Sabadell un taller rudimentari. Fou el pare de Joan Baptista Corominas i Pla. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corominas i Pla, Joan Baptista (Sabadell, Vallès Occidental, 1823 – 1887) Industrial tèxtil. Fill de Josep Corominas i Humbert, del qual continuà l'activitat. Construí el vapor Corominas, també conegut per l'Esmolet. Fou un dels fundadors del Banc de Sabadell (1881). Pare de Manuel Corominas i Ferret. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corominas i Prats, Domènec (Barcelona, 1870 – 1946) Metge i escriptor. Germà de Vicenç. Començà a escriure per al teatre el 1909. Són remarcables les seves comèdies Burgeseta i Dolça llar. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corominas i Prats, Vicenç (Barcelona, s XIX - s XX) Escriptor. Germà de Domènec. Traduí al català diverses obres teatrals estrangeres. Destacà també com a dibuixant. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corominas i Sánchez, Manuel (Sabadell, Vallès Occidental, 1895 – 1943) Industrial tèxtil. Fill de Manuel Corominas i Ferret, del qual continuà l'empresa, que gira sota el nom de M. Corominas SA. Fou president de la Cambra de Propietat i del Banc de Sabadell. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coromines, Bernardí (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s XVI - Catalunya, s XVI) Jurista i poeta. Fou bon llatinista i hel·lenista. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coromines, Bonaventura (Oristà, Osona, s XVIII – Lleida, 1841) Gravador i impressor. Establert a Lleida, després d'haver treballat a Barcelona i a Osca. Passà un temps internat a França, acusat d'haver fet impresos contra els napoleònics. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Coromines, les (Aguilar de Segarra, Bages) Caseria i antiga quadra, situada al límit oriental de l'altiplà de Calaf. El s XIX, juntament amb Puigfarner, havia depès de Solanelles i de Castellar de Segarra. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Coromines, les (la Pobla de Lillet, Berguedà) Raval (o la Barceloneta), a l'esquerra del Llobregat. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coromines, Magí (Barcelona, s XVIII – 1839) Advocat. industrial i polític. Fou vocal de la Junta de Comerç de Barcelona. Diputat liberal a les corts de 1820-21, hi defensà el proteccionisme. Amb Eudald Jaumeandreu reorganitzà (1820) la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó, i el 1826 la reformà. El 1836 anà a Madrid comissionat per la Junta de Comerç per tal de defensar-hi els interessos dels 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corominola, Pere (Catalunya, s XVIII – Barcelona, 18/jul/1822) Capellà guerriller absolutista. S'afilià a la partida de Tomàs Costa, dit el Misses, però, fet presoner pels liberals que defensaven Blanes -les cases de 70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Corona (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Vénda de l'antic quartó de Balansat, actualment del municipi, una de les que formen la parròquia de Santa Agnès de Corona, poble conegut també amb el nom de Corona. 71 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Corona, La (Barcelona, 9/feb/1843 - 17/mai/1843) Diari en castellà. Publicat sota la direcció de Francesc Serra. Proteccionista, defensor de la constitució del 1837, protestà dels intents de tractats comercials amb Anglaterra. 72 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Corona, La (Barcelona, 11/set/1857 - 28/jul/1868) Títol emprat per periòdic "La Corona de Aragón". El 28/jul/1868 es fusionà amb "Crónica de Cataluña" tot conservant aquest últim nom. 73 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA corona catalano-aragonesa Veure> catalano-aragonesa, corona. 74 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Corona de Aragón, La (Barcelona, 1/nov/1854 - 11/set/1857) Diari progressista. Fundat per Víctor Balaguer. Editat en castellà, procurà defensar els interessos de Catalunya, Aragó, València i Mallorca contra el centralisme. Balaguer va separar-se de la redacció pel setembre de 1857, i el títol del periòdic quedà reduït a "La Corona". 75 CATALUNYA - HISTÒRIA
76 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Corones (Tolba, Ribagorça) Llogaret, al vessant meridional de la serra del Castell de Llaguarres. L'església és dedicada a santa Anna. 77 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Corones, bosc de les (Vallcebollera, Alta Cerdanya) Bosc, que ocupa tota la baga de la capçalera de la Llavanera. 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Corones, Josep (València, s XVIII – s XIX) Oficial de l'armada. Publicà Observaciones sobre la pesca llamada de parejas de bou: utilidad y necesidad de su uso en el golfo de Valencia (1821), i deixà manuscrita una Historia de las cloacas de Valencia. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Corones, turó de (Ogassa, Ripollès) Contrafort (1.517 m alt) meridional de la serra de Sant Amanç (a la qual s'uneix pel collet de Saltor), damunt Sant Martí d'Armàncies. 80 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Corones, vall de (Benasc, Alta Ribagorça) Vall del massís de la Maladeta, la capçalera de la qual es constituïda per les seves crestes del Mig i de Cregüenya. Formen la primera cresta el pic d'Aneto, el coll de Corones (3.173 m alt) -vora el qual hi ha el petit estany glaçat de Corones-, el pic de Corones (3.310 m) -que Henry Russell ascendí per primera vegada el 1864-, el coll del Mig, la punta d'Astorg i el pic Maleït, i la segona, el pic Maleït i el pic d'Aragüells. Adossada a aquesta línia de crestes s'estén la galera de Corones, 81 CATALUNYA - EMPRESA Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) (Catalunya, 1983 - ) Entitat pública. Creada per Parlament de Catalunya per a la direcció i administració dels canals de televisió "TV3", "Canal 33", TVC Satèl·lit i les emissores de ràdio "Catalunya Ràdio" i "Ràdio Associació de Catalunya", a les quals d'afegiren després "Catalunya Música", "Catalunya Cultura" i "Catalunya Informació". 82 CATALUNYA - EMPRESA Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB) (Catalunya, 1974 - 1987) Òrgan rector de l'Entitat Metropolitana de Barcelona. S'ocupa de la planificació i la gestió urbanística i la prestació de serveis d'interès metropolità (transport, avaries, escorxadors...). El seu consell metropolità o ple l'integren alcaldes o regidors d'alguns municipis interessats. 83 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
84 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
85 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Corpus Christi, convent del (Llutxent, Vall d'Albaida) Antic convent dominicà, al cim d'un turó (364 m alt), al nord de la vila. Fou bastit el s XV al voltant d'una església construïda el 1335 per a commemorar el miracle dels Corporals de Daroca, i subsistí fins al 1835. 86 CATALUNYA - HISTÒRIA
87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Corradó, Joan Antoni (País Valencià, s XVII – Barcelona, 11/set/1714) Militar. El 1713-14 fou un dels tinents coronels del regiment que agrupava als valencians que es trobaven al setge de Barcelona. Participà amb la seva unitat a moltes i notables accions disputades al baluard de Santa Clara, els dies 13 i 14/ago/1714. Morí durant la batalla final, defensant el sector del Cornalatge. 88 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Corral, cala (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Cala de la costa occidental, al nord de cala Tarida. Hi ha diverses urbanitzacions turístiques. 89 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Corral, María de (Madrid, 1940 - ) Gestora cultural. El 1981 s'incorporà a la Fundació "La Caixa" com a directora d'arts plàstiques. A partir del 1985 començà a formar la col·lecció d'art contemporani d'aquesta institució. De l'any 1991 al set/1994 treballà a Madrid. A partir del 1955 es reincorporà a la Fundació "La Caixa" com a directora de la col·lecció d'art contemporani i assessora d'arts plàstiques. Assessora de diferents institucions i esdeveniments culturals, també exercí com a comissària d'exposicions i membre de jurats, i ha rebut diversos guardons per la seva trajectòria professional. 90 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Corral de l'Olivera (València, 1584 – 1750) Teatre de la ciutat. Depenia de l'Hospital General de València, que l'adquirí (1583) i l'obrí al públic. El 1618 fou reformat i convertit en un local luxós, sovint anomenat Casa de les Farses de l'Olivera. Malgrat els intents contraris de les autoritats castellanes civils i religioses, el teatre, conegut també el s XVIII per Casa de les Comèdies, continuà existint i fou novament reformat (1715) per Josep Padilla. L'arquebisbe Andrés Mayoral s'esforçà a suprimir-lo, intentant-ne primer l'adquisició (1741) i aprofitant després l'efecte del terratrèmol del 1748. El 1750 fou enderrocat el local i hi construí una casa de veïns, que cedí a l'hospital. El Corral de l'Olivera fou emprat per a representacions 91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Corral d'Hinet, el (Bellreguard, Safor) Enclavament (0,82 km2), a la costa, on hi ha la platja de Bellreguard, amb el barri d'estiueig de la Paloma. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corral i Coll del Ram, Ernest (Barcelona, 4/mai/1909 – 8/gen/1992) Escriptor. Ha estat fundador i president de l'Associació de Practicants Escriptors i Artistes el 1958. És autor dels reculls poètics 27 visions de calitja (1964), Al frec d'un aire nou (1968), Penell al vent (1973), Cants de roentor (1975) i Llambrecs (1979), El 1981 publicà La gasosa, recull d'articles periodístics, i el 1990, la poligrafia El retruc. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Corral Rubió, el (Aiguamúrcia, Alt Camp) Caseria de l'antic municipi de l'Albà. 94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Corrales, Los (Utiel, Plana d'Utiel) Poble. 95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Corrals de Valldigna, els (Simat de Valldigna, Safor) Caseria, a la capçalera del riu de Barxeta, al vessant septentrional de la serra de Buixcarró. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Correà (Montmajor, Berguedà) Poble. L'església parroquial (Sant Martí), romànica (s XII), és a la dreta de la riera de l'Hospital; és esmentada ja el 839. Formà un municipi el s XIX juntament amb la parròquia de Comaposada. Els santuaris de la Mare de Déu dels Torrents i dels Sants Metges i la caseria dels Torrents, del municipi de l'Espunyola, en depenien. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Córrecs, els (Perpinyà, Rosselló) Capella de la Mare de Déu dels Córrecs, annexa a la catedral de Perpinyà (Sant Joan el Vell), corresponent al creuer meridional de la primitiva església perpinyanesa consagrada el 1025, damunt el qual fou construït el campanar. El s XII hom hi construí un portal, amb decoració d'inspiració probablement provençal, de gres roig. La imatge de la Mare de Déu, talla de fusta del s XIII, és tradicionalment invocada contra l'esterilitat. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corredisses Pseudònim del periodista Josep Elias i Juncosa. 100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Corredor, el (Dosrius, Maresme) Santuari (Mare de Déu del Socors) al cim de la serra del Corredor, a 632 m alt. Al començament del s XVI hi fou construïda una petita església, ampliada aviat; l'actual edifici, consagrat el 1583, és gòtic, bastit en granit; el campanar és de planta quadrada, i la nau, de creu llatina. L'altar major és renaixentista. Depèn de la parròquia de Sant Andreu del Far. 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA
102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corredor i Pomes, Josep Maria (Girona, 1912 – Perpinyà, 1981) Escriptor. Doctor en lletres per Montpeller, fou professor al Liceu de Perpinyà, on visqué exiliat des del 1939. La seva tesi fou Un esprit méditerranéen: Joan Maragall (1951), editada també en català (1960). Publicà Conversations avec Pablo Casals (1954, en català el 1967), El món actual i el nostre país (1962), De casa i d'Europa (1971), Assaigs i comentaris (1972) i Homes i situacions (1976). 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corredor-Matheos, Josep (Alcázar de San Juan, Castella, 1929 - ) Escriptor. Ha exercit la crítica d'art a "Destino", i col·laborà a "La Vanguardia", "Revista", "Cuadernos de Arquitectura", etc, de Barcelona, i a "Nous Horitzons" de Mèxic. Ha participat en l'organització d'exposicions del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears. És autor del llibre Cerámica popular española (1970), en col·laboració amb Josep Llorens i Artigas, i d'estudis sobre Joan Brotat (1965), Leandre Cristòfol (1967), Angelina Alòs (1967), Emília Xargay (1968), Torres Monsó (1968), Apa (1970), Subirachs (1975), Vida y obra de Benjamín Palencia (1979), Los carteles de Joan Miró (1980), Guinovart, el arte en libertad (1981), etc, i de reculls poètics com Poema para un libro nuevo i el recull de tota la seva obra poètica Poesia (1951-1975) (1981). 104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Correger, Galiè (Illes Balears, s XIII) Escriptor. És autor de la versió catalana, feta probablement durant el regnat de Jaume I de Catalunya-Aragó, del tractat de Chirurgia de Teodorico Borgognoni. 105 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
106 CATALUNYA - GEOGRAFIA Corregó (la Portella, Segrià) Caseria i antic terme, al límit amb la Noguera. 107 CATALUNYA - HISTÒRIA Corregó (Vinaixa, Garrigues) Despoblat, al límit amb el de Vimbodí (Conca de Barberà). 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Correig i Massó, Antoni (Reus, Baix Camp, 22/mar/1910 - 2/set/2002) Poeta. De formació autodidacte, ha fet crítica artística i ha publicat reculls poètics, que giren entorn de Reus, com a experiència personal: Els camins de cada hora (1935), L'arma i l'estel (1948) i Poemes reusencs (1970), entre d'altres. 109 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Correnties (Oriola, Baix Segura) Caseria, a la zona d'horta a la dreta del Segura, dividida entre Correnties Altes i Correnties Baixes. 110 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Correntilla, la (Sant Joan de Moró, Plana Alta) Caseria (o el Mas de la Correntilla), a l'esquerra de la rambla de la Viuda, prop del pantà de Benadressa.
Anar a: [ Corna ] [ Cornellas ] [ Cornu ] [ Corominas i G ] [ Corone ] [ Corrale ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Cornellà de Conflent
Cornellà de la Ribera
Cornellà de Llobregat
Cornellà del Terri
Coromines i Montanya, Pere
Coromines i Vigneaux, Joan
Corporals de Daroca, miracle dels
Corpus Christi, Col·legi del
