A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    Goa ]    [ Godo ]    [ Goi ]    [ Golo ]    [ Gomb ]    [ Gomez i C ]

Si la teva única oportunitat és ser igual, llavors no és oportunitat. (Margaret Thatcher)

1 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Goà, torre de  (Castell de Vernet / Saorra, Conflent)  Antiga torre medieval arruïnada, situada entre els dos municipis, al cim (1.268 m alt) de la serra que separa les valls de Saorra i de Cadí, al sector septentrional del massís del Canigó.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Goarbes, serra de  (Viella / Canejan, Vall d'Aran)  Alineació muntanyosa que separa la vall de Toran de la de Varradòs, a llevant del Montlude. Culmina al tuc de Goarbes (2.356 m alt), que domina pel nord l'estany de Goarbes, a la capçalera de la coma de Goarbes.

3 ILLES BALEARS - CULTURA

GOB  (Illes Balears)  Sigla del Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGoberna, Antoni  (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1828 – Barcelona, 1897)  Religiós jesuïta. Impulsà la fundació del col·legi del Sagrat Cor de Barcelona en 1897. Excel·lí per les seves múltiples activitats en altres establiments de la Companyia de Jesús.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Goberna i Franchi, Robert  (Barcelona, 1859 – 1934)  Compositor i organista. Exercí la crítica a "Las Noticias" i publicà el mètode El órgano moderno. Mestre de capella de la Concepció, a Barcelona, és autor d'una àmplia producció, especialment de caràcter religiós.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Goda, la  (Argençola, Anoia)  Poble (706 m alt), aturonat, a la capçalera del torrent de la Goda (afluent, per l'esquerra, de la riera de Tous). L'antic terme formà, el s XIX, un municipi amb Clariana (Clariana i la Goda).

7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Godalest  (Marina BaixaVeure> Guadalest.

8 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MontsiàGodall  (MontsiàMunicipi: 33,59 km2, 168 m alt, 673 hab (2014). Estès entre el pla de la Galera i la mola de Godall (398 m alt). El terreny és accidentat i en bona part ocupat per pasturatges. Drena el terme el torrent de Godall, afluent de la rambla de la Galera per la dreta. El territori, molt accidentat, és ocupat en bona part per pasturatges i garrigues. El municipi basa la seva economia en l'agricultura de secà, dedicada principalment a l'olivera i a la vinya, seguides pels garrofers i els cereals; té una petita extensió dedicada al regadiu (ametllers i presseguers), regada amb aigües subterrànies, i complementada per la ramaderia (bestiar oví i porcí), l'avicultura i algunes activitats industrials derivades de l'agricultura (vi, oli, farina). Hi ha una cooperativa agrícola. La població tendeix tanmateix a disminuir. El poble és en una fondalada; l'església parroquial és dedicada a sant Salvador. Dins el terme hi ha la masia i antic poble de Merades i l'antic lloc de la Vallmesquida. Àrea comercial de Tortosa.Inici página Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Agrupació Musical - Agrícola de Godall

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Goday, Rafael  (Catalunya, s XVII)  Dirigent destacat del Corpus de Sang, que havien de desfermar la guerra de Separació. Havia estat a la presó, condemnat a mort per causes desconegudes, i n'escapà durant els avalots del 22/mai/1640. Era considerat el cap dels grups rebels del Prat de Llobregat. Sembla haver estat el principal organitzador de l'esmentada revolta del dia de Corpus (7/jun/1640). Dirigí la crema de les cases d'alguns jutges, que precisament havien intervingut a la seva condemna precedent.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Goday i Casals, Josep  (Mataró, Maresme, 1882 – Barcelona, 1936)  Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1905. Arribà al càrrec d'arquitecte en cap de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona; en aquesta ciutat construí els grups escolars Baixeres, Milà i Fontanals, Pere Vila i Ramon Llull, creats per fer tangible el pla cultural del municipi. En col·laboració amb Jaume Torres, dirigí la construcció de l'edifici central de Correus de Barcelona, projectat el 1914 i no executat fins al 1927, i, amb Adolf Florensa, el del Foment del Treball Nacional, també a Barcelona. També restaurà edificis antics, especialment la Casa de l'Ardiaca, i amplià la Maternitat (1924). Alguns dels seus edificis exhibeixen un predomini de la línia historicista, però d'altres, com els grups escolars, són representatius de la plenitud de l'estil neocentista. Redacta, amb J. Puig i Cadafalch i amb A. de Falguera, L'arquitectura romànica de Catalunya (1909-19).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Goday i Misser, Josep  (Canet de Mar, Maresme, 1811 – 1889)  Escriptor i eclesiàstic. També va ésser poeta, tot i que se n'han perdut els poemes, i autor teatral costumista, publicà una Doctrina per a pàrvuls i un Tractat de moral cristiana.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGoded Llopis, Manuel  (San Juan de Puerto Rico, 1882 – Barcelona, 12/ago/1936)  Militar. Pel feb/1936 fou designat comandant militar de les Balears. Hi preparà l'aixecament, i la Junta Suprema de la conspiració li assignà, en un principi, l'encapçalament del sollevament a València, però ell preferí (i convencé Mola) encarregar-se de Barcelona. El matí del 19/jul/1936  proclama l'estat de guerra a Mallorca; després, sense esperar el seu substitut (el general Bosch, de Menorca) i sense saber quina era la situació a Barcelona, s'hi dirigí amb un hidroavió. Hi arribà prop de la una de la tarda, i des de capitania general (on detingué el general Llano de la Encomienda) intentà, sense èxit, d'obtenir la col·laboració de la guàrdia civil (general Aranguren). A la tarda, les forces republicanes i populars penetraren a l'edifici i fou detingut personalment pel comandant Pérez Farrás. Després, Companys aconseguí que parlés per ràdio induint a la rendició els militars revoltats. Traslladat al vaixell Uruguay, l'11 d'agost fou sotmés a un consell de guerra; fou afusellat a Montjuïc l'endemà.

13 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaGodella  (Horta del NordMunicipi: 8,41 km2, 30 m alt, 13.125 hab (2014). Situat al nord-oest de València, a la zona anomenada els Deserts de Dalt. La sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, fan possible el regadiu que ocupa l'est del terme i és destinada als conreus hortícoles, com el blat de moro, xufla, patates, hortalisses, etc. El secà (garrofers i oliveres) s'estén cap a l'interior, a la part més muntanyosa. Altres recursos econòmics són algunes indústries tèxtils i del calçat i l'explotació de pedreres, si bé bona part de la població treballa a València. El poble (godellans o godellers) forma pràcticament una conurbació amb Burjassot; s'hi destaquen l'església parroquial de Sant Bartomeu, construïda en 1744-54 sobre el temple primitiu (romànico-gòtic), i algunes cases del barri de Campolivar, antic centre d'estiueig de l'alta burgesia valenciana. Dins el terme hi ha el santuari del Salvador de Godella. Àrea comercial de València. Ajuntament

14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaGodella de Xiva  (Foia de BunyolVeure> Godelleta.

15 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Foia de BunyolGodelleta  (Foia de BunyolMunicipi: 37,45 km2, 266 m alt, 3.408 hab (2014), (ant: Godella de Xiva). A l'àrea de parla castellana del País Valencià, accidentat a l'est per la serra Perranxisa i a l'oest pels contraforts de la serra de Xiva (Miravalència, 443 m alt), al límit amb l'Horta de l'Oest i la Ribera Alta. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura, predominantment de secà, amb conreus de vinya, oliveres, garrofers, cereals, ametllers i llegums; al regadiu, que aprofita l'aigua de fonts, hi ha hortalisses, farratges i fruiters, complementada per la ramaderia de llana, la cria de bestiar i l'activitat d'algunes petites indústries de la fusta i forns de calç. Després d'anys de decadència, a partir del 1960 ha recuperat part de la seva població, gràcies a la proximitat de zones industrials i al desenvolupament de l'estiueig. El poble té l'origen en una alqueria islàmica; església parroquial de Sant Pere, construïda a partir del 1835. Dins el terme hi ha el mas dit dels Escolapis. Àrea comercial de València. Ajuntament (en castellà)

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Godes i Terrats, Pasqual  (Barcelona, 1898 – 1944)  Compositor i director d'orquestra. Fou professor de piano i de fagot a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, director d'orquestra de diversos teatres de Barcelona i autor de comèdies musicals, com L'Hereu Riera i La Gloriosa (1934), entre d'altres.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gòdia i Sales, Francesc  (Barcelona, 1920 – 1990)  Pilot automobilista i col·leccionista d'art. Entre els anys 1954 i 1959 prengué part en competicions de les categories turisme, gran turisme i fórmula 1. Afeccionat a l'art, va reunir una important col·lecció a l'edifici del s XVI anomenat el Conventet (Pedralbes), en part descrita i catalogada per Lluís Monreal i Agustí (1971-72) i parcialment adquirida per la Generalitat el 1994.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGodlana  (Catalunya, s IX – s X)  Dama. Era casada amb Benció, fill del comte Sunyer II d'Empúries. El 915 el seu marit i el germà d'aquest, Gausbert, heretaren el comtat d'Empúries i el governaren associats. Benció morí en tot cas l'any següent i restà Gausbert de comte únic, ja que no quedaven fills mascles del matrimoni de Godlana. Aquesta, segons Rovira i Virgili, podia ser una filla del comte Miró, el germà de Guifré I el Pilós.

19 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Godó  (Valldellou, Llitera, s XVIII - )  Família d'industrials. A la segona meitat del s XVIII ja estaven establerts a Igualada, on tingueren fàbriques d'indianes i de filatura de cotó. El primer membre documentat és el paraire Ramon Godó.

20 CATALUNYA - EMPRESA

Godó, Grup  (Catalunya, 1990 - )  Grup empresarial de mitjans de comunicació. Inicià la seva activitat a la dècada del 1990 i es constituí com a holding multimèdia al jun/1998. Opera en diversos àmbits del món de la comunicació. En la premsa escrita, edita "La Vanguardia" i "El Mundo Deportivo", entre d'altres publicacions periòdiques com ara "Magazine", "Què fem?", "Sports Illustrated", "Barça" i "La revista dels súpers". En l'àmbit radiofònic, inclou la societat Catalunya Comunicació, dins la qual hi ha l'emissora Radiocat XXI, amb els canals RAC1, generalista, i RAC105, dedicat a la radiofòrmula. Té participacions accionarials a Cable i Televisió de Catalunya, a la Sociedad de Servicios Radiofónicos Unión Radio, a l'Agència de Televisió Llatinoamericana de Serveis (Atlas) i Notícies de Catalunya. El grup inclou la societat La Vanguardia Servicios i dues productores dins l'àmbit audiovisual, GDA Pro i GDA Disc. Grup Godó (en castellà)

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Godó, Oleguer  (Igualada, Anoia, s XIX)  Industrial. Parent de Ramon Godó i Llucià, junt amb el qual participà en la creació de Fabril Igualadina (1842), per a la filatura de cotó.

22 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Inici páginaGodó, Ramon  (Valldellou, Llitera, 1717 – Igualada, Anoia, 1792)  Paraire. Primer membre documentat d'aquesta família. Pare de Ramon Godó i Mas.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Godó i Domingo, Antoni  (Igualada, Anoia, 1777 – 1830)  Fabricant d'indianes. Fill de Ramon Godó i Mas, i pare de Leopold, Joan i Ramon Godó i Llucià.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Godó i Lallana, Ramon de  (Bilbao, País Basc, 1864 – Barcelona, 1931)  Industrial i polític. Fou diputat per Igualada (1864-1905). Fundà la Paperera Godó per a subministrar paper al diari "La Vanguardia", creat pel seu pare, Carles Godó i Pié, el 1881. Donà un gran impuls empresarial al periòdic, que es convertí en el primer diari de Barcelona i en un dels primers de l'estat espanyol. Fou nomenat comte de Godó el 1916. Fou el pare de Carles de Godó i Valls.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Godó i Llorens, Francesc Xavier  (Cadaqués, Alt Empordà, 1858 – Barcelona, 1915)  Periodista, autor teatral i advocat. Dirigí "L'Aureneta" i fou redactor en cap del "Diario Mercantil". Publicà més de trenta obres teatrals en català, d'arrel romàntica i de to festiu, com El túnel (1895), El cor i l'ànima (1894), Ànimes perdudes (1908) i Botifarres dolces (1906).

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Godó i Llucià, Joan  (Igualada, Anoia, s XIX – Catalunya, s XIX)  Alcalde d'Igualada. Fill d'Antoni Godó i Domingo i germà de Leopold i Ramon.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGodó i Llucià, Leopold  (Igualada, Anoia, s XVIII - Catalunya, s XIX)  Diputat a les corts per Igualada. Fill d'Antoni Godó i Domingo i germà de Joan i Ramon.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Godó i Llucià, Ramon  (Igualada, Anoia, 1801 – 1865)  Alcalde d'Igualada. Fill d'Antoni Godó i Domingo i germà de Leopold i Joan. Fabricant d'indianes, amb el seu parent Oleguer Godó, participà en la creació de Fabril Igualadina (1842), per a la filatura de cotó. Pare de Carles i de Bartomeu Godó i Pié.

29 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Godó i Mas, Ramon  (Valldellou, Llitera, 1742 – Igualada, Anoia, 1813)  Teixidor. Fill de Ramon. Passà a Igualada a la segona meitat del s. XVIII i s'hi establí com a teixidor. Fou el pare d'Antoni Godó i Domingo.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Godó i Muntañola, Xavier de  (Barcelona, 1941 - )  Industrial. Fill de Carles de Godó i Valls, del qual heretà i mantingué activa la participació en empreses periodístiques.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Godó i Pelegrí, Joan  (Igualada, Anoia, s XIX)  Alcalde d'Igualada. Membre de la família Godó.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Godó i Pié, Bartomeu  (Igualada, Anoia, 1837 – Barcelona, 1894)  Industrial. Germà de Carles, amb el qual decidiren instal·larse a Barcelona, on fundaren una fàbrica de filats de jute. Membre del partit liberal, fou alcalde d'Igualada, regidor de Barcelona i diputat. Per ajudar a la propaganda del partit, el 1881 fundà, junt amb el seu germà, el diari "La Vanguardia".

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGodó i Pié, Carles  (Igualada, Anoia, 1834 - Teià, Maresme, 1897)  Industrial. Fill de Ramon Godó i Llucià i germà de Bartomeu, amb el qual decidiren instal·lar-se a Barcelona, on Carles es dedicà a la indústria dels tints. Poc després es traslladaren a Bilbao, on establiren una casa de comissió. Arran de la guerra civil carlina, tornaren a Barcelona i n'hi crearen una de similar. Després, amb Pere Milà i Pi, fundaren Godó Germans i Companyia i compraren una fàbrica de filats de jute, la qual funcionà fins a la desfeta colonial del 1898. Membre del partit liberal de Sagasta, fou alcalde d'Igualada i diputat. Per ajudar a la propaganda del partit, el 1881 fundà, junt amb el seu germà, el diari "La Vanguardia". Fou el pare de Ramon de Godó i Lallana.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Godó i Valls, Carles de  (Barcelona, 1899 – 1987)  Empresari periodístic. Fill de Ramon Godó i Lallana. Amplià i consolidà els seus interessos en empreses periodístiques. Presidí el grup TISA, propietari de "La Vanguardia", a més d'altres diaris i revistes, emissores de ràdio i televisió i altres empreses.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Goé, Josep  (Banyoles, Pla de l'Estany, s XIX – 1899)  Metge. Treballà intensament en investigacions referents a la flora i la fauna del Gironès i de la Garrotxa.

36 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Goellicrestada, port de  (Ribagorça / Vall d'Aran) Coll (2.475 m alt) de la serra que separa la vall de Boí de la vall de Valarties, al sud del Montardo.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Goerlich i Lleó, Xavier  (València, 1886 – 1971)  Arquitecte. Estudià a Madrid i a Barcelona, on es titulà el 1914. Desenvolupà la seva carrera professional a València. Les seves millors obres són anteriors al 1920 i acusen la influència del modernisme. Però, més tard, optà per un eclecticisme clàssic i monumentalista, ignorant per complet el nou corrent racionalista que s'estava imposant per tot Europa, com la part de la plaça de Castelar, que fou dissenyada per ell (1931).

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGoerri, tuc de  (Vall d'AranCim (2.400 m alt) del massís que separa les valls de Toran (el barranc de Goerri n'és la capçalera) i de Varradòs (amb els estanys de Goerri a la capçalera), i els rasos de Liat, on es forma la vall de l'Unyola.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Goges, cau de les  (Sant Julià de Ramis, Gironès)  Cova on foren descoberts instruments prehistòrics de tècnica solutriana (paleolític superior); és un dels primers indrets on fou possible d'estudiar el solutrià a Catalunya.

40 CATALUNYA - HISTÒRIA

Goi, batalla del pont de  (Valls, Alt Camp, 15/feb/1809)  Fet d'armes de la Guerra del Francès. Tingué lloc en el pont que hi ha damunt el riu Francolí. En la qual les forces napoleòniques comandades pel general Saint-Cyr derrotaren les forces de la Junta Superior a les ordres del general Reding. Amb aquesta acció les forces napoleòniques pogueren dominar tot el Camp de Tarragona.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Goicoechea, Antonio  (Barcelona, 1876 – Madrid, 1953)  Polític. Ministre de la Governació amb Maura el 1919, col·laborà en el projecte de reforma constitucional de Primo de Rivera. Fundà Renovación Española (1932) i col·laborà amb l'alçament militar de Franco aconseguint l'ajut italià. Dirigí la banca espanyola després de la guerra.

42 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Goient  (Saünc, Alta Ribagorça)  Santuari (la Mare de Déu de Goient), en un vessant damunt l'Éssera, al nord-est del poble. Erigit el s XI, fou reformat el XVII. El s XX esdevingué residència d'estiu dels jesuïtes.

43 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Goimes, Dionís  (Perpinyà, s XVII)  Eclesiàstic. Durant la guerra dels Segadors lluità a favor del domini francès del Rosselló; els seus atacs armats als castellans foren recompensats per La Mothe, amb el càrrecInici página vitalici de capellà del castell de Perpinyà.

44 MÓN - BIOGRAFIA

Goitia, Francisco  (Patillos, Mèxic, 1884 – Xochimilco, Mèxic, 1960)  Pintor. Després de formar-se a Mèxic, anà a Barcelona (1904), on fou deixeble de Francesc d'A. Galí, que estimulà la seva personalitat. Ajudat econòmicament pel seu condeixeble, Lluís Plandiura, pintà paisatges de Barcelona, el Montseny, Montserrat, la Garriga, Poblet, etc, i alguns retrats. El 1906 exposà a la Sala Parés. Viatjà, pensionat, per Espanya i Itàlia, i el 1912 retornà a Mèxic. Influït a Catalunya per l'estil de Ramon Casas, fou a Mèxic el primer èpic de la revolució (Baile de la Revolución, 1916; El ahorcado, 1917).

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Goixat, Narcís  (Catalunya, s XV)  Cap remença. Sostingué una actitud rebel constant en contra de les disposicions reials. Per la sentència de Guadalupe (1486), fou condemnat a mort, però marxà a Perpinyà, on fou detingut per les autoritats franceses. Almenys fins a l'any 1491 va mantenir una actitud hostil contra la política de Ferran II, referent a la pagesia del Principat.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gol i Creus, Josep Maria  (Barcelona, 1897 – 1980)  Pintor, esmaltador de vidre i ceramista. Format a l'Escola de Belles Arts i de Bells Oficis, on fou deixeble de Francesc d'A. Galí i de Pau Gargallo. Exposà individualment per primera vegada a les Galeries Laietanes de Barcelona el 1922. El 1926 ja guanyà una medalla d'Or a l'Exposició Nacional per les obres de vidre esmaltat que hi presentà. Amb Llorenç Artigas féu ceràmica a París (1930) i exposà al Salon des Indépendents; de tornada a Barcelona (1940), conreà principalment la pintura, sense, però, abandonar l'esmalt. Obtingué un gran èxit a l'exposició que féu aInici página Londres el 1929.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordi Gol i GurinaGol i Gurina, Jordi  (Barcelona, 1924 – 1985)  Metge. Estudià a la Universitat de Barcelona i s'hi llicencià el 1949; fins el 1954 fou metge de l'Hospital Clínic i professor ajudant de la facultat de medicina. A partir del 1961 exercí com a metge de zona de la Seguretat Social. Del 1970 al 1975 fou cap del servei de medicina interna de l'Hospital de la Creu Roja de Barcelona. Membre de la Societat Catalana de Biologia i de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques, ideà i presidí el Comitè d'Informació i Documentació Sanitàries, fou el principal ponent de Funció social de la medicina del Xè Congrés de Metges i Biòlegs (1976) i, vice-president del XIIè (1984); fou un dels primers redactors de la ponència de l'Àmbit Sanitari del Congrés de Cultura Catalana (1977), vice-president de la Fundació Jaume Bofill (1969-84), membre de la comissió permanent del primer Consell Pastoral de Barcelona (1981-83). És autor o coautor dels llibres Reflexions científiques a propòsit de la "Humanae vitae" (1969)...  Segueix... 

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gola, estany de la  (Pallars SobiràEstany de la capçalera de la vall d'Unarre, a la vall d'Àneu, dominat pel Mont-roig. És alimentat per un emissari de l'estany de Calberante.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Golarda, riera  (Vallès OrientalVeure> Marfa, riera de.

50 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Golden Farm, The  (Maó, MenorcaVeure> Sant Antoni.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Goldregot de Cerdanya  (Catalunya, v 920 - v 960)  Comtessa de Pallars. Filla de Miró II el Jove, comte de Cerdanya, i muller de Llop I de Pallars. Llurs fills Ramon III, Borrell i Sunyer foren tots comtes de Pallars. D'aquesta manera el casal pallarès entroncava no sols amb el de Cerdanya-Besalú, sinó també amb el de Barcelona, ja que Goldregot era néta de Guifré I el Pilós.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGoleró, el  (el Perelló / Tortosa, Baix Ebre Antiga gola de l'Ebre, actualment del riu Fondo, al port del Fangar, al límit dels dos termes.

53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Goleta, la  (Nules, Plana BaixaPartida, al nord de la vila.

54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Golf, el  (Tavernes de Valldigna, Safor)  Partida, al sector de marjals costaner.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Golferichs i Losada, Macari  (Barcelona, 1866 – 1938)  Enginyer de camins, dibuixant i col·leccionista. Inicià els estudis a Madrid i els acabà a París. Personatge polifacètic, fou soci actiu del Centre Excursionista de Catalunya, i col·laborà molt activament en la restauració del monestir de Ripoll. Preocupat pel desenvolupament agrícola, es traslladà a Andalusia per tal d'implantar-hi el sistema català d'emfiteusi, però fracassà. Posteriorment viatjà per Amèrica i Síria, interessat per l'arqueologia, escriví El Islam i Cartago-Hispania, encara inèdits, i col·laborà a diverses publicacions. També escriví una obra sobre l'Alhambra de Granada (1929). Col·leccionista d'art, el 1904, la Junta de Museus de Barcelona li comprà una col·lecció de teixits coptes (Museu Tèxtil). Obra d'ell és la creació, el 1915, del repertori iconogràfic d'Espanya de la Biblioteca de Catalunya. Joan Rubió i Bellver li construí el 1901 la seva casa (el Xalet o casa Golferichs).

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Golfet, el  (el Port de la Selva, Alt Empordà)  Golf de la costa septentrional de la península del cap de Creus, entre el cap Gros, a llevant, i la punta dels Farallons.

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaGolifàs  (Bellcaire d'Urgell / Linyola, NogueraDespoblat i antic terme (o Gallifàs), al límit dels dos municipis.

58 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pla d'UrgellGolmés  (Pla d'UrgellMunicipi: 16,59 km2, 275  m alt, 1.734 hab (2014). Situat al centre de la plana, entre el canal d'Urgell i el riu Corb, afluent del Segre, a l'est de Mollerussa i de Lleida. El principal recurs econòmic del municipi és l'agricultura de regadiu, que s'alimenta del canal d'Urgell i ocupa gairebé la totalitat de la superfície del terme: cereals (blat) associats amb farratges, cebes i arbres fruiters (presseguers, pomeres i pereres). També és important l'activitat ramadera (porcina, ovina i aviram). Algunes petites indústries derivades de l'agricultura completen l'oferta econòmica. Part de la població, tanmateix, treballa a les indústries de Mollerussa. La població es triplicà entre el 1787 i el 1857. El poble, que havia estat un antic centre vinícola, fou urbanitzat a la fi del s XVIII; destaca l'església parroquial dedicada a sant Salvador. Era de la baronia de Bellpuig. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Francesc Arenes

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Golobardes, Joan Baptista  Veure> Galobardes, Joan Baptista.

118 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Golobardes i Vila, Miquel  Veure> Galobardes i Vila, Miquel.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Golonor  (les Pallargues, SegarraMasia i antiga quadra (ant: Guanalor), a l'esquerra del Sió, aigua amunt de Sisteró.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGolorons, Dídac  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Polític. Resident a Barcelona, en 1713-14 formà part de la Junta 24na agregada al govern provisional català. Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona amb la categoria de mercader. Participà a les reunions governatives durant el setge borbònic de la ciutat. Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels ocupants.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gols i Cavagliani, Marçal  (Barcelona, 1928 - )  Músic. Fill de Joan Gols i Soler. Deixeble de composició de Cristòfor Taltabull i de Serghiu Celibidache. Habità a Caracas (1940-59), on dirigí, després de la mort del seu pare, la Coral Joan Gols. Dirigí l'Orquestra de Cambra de Joventuts Musicals de Barcelona des del 1960. El 1964 fou nomenat director de l'Orquestra Filharmònica de Las Palmas de Gran Canaria i del conservatori d'aquesta ciutat. El 1972 fou nomenat director titular de l'Orquestra Simfònica de Córdoba (Argentina).

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gols i Soler, Joan  (Tarragona, 1894 – Caracas, Veneçuela, 1947)  Músic. Fill de Josep Gols i Veciana i germà de Xavier. Estudià medicina, però aviat col·laborà a les activitats del seu pare. S'instal·là a Barcelona el 1920, on exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar; també treballà com a periodista i dibuixant. S'exilià a Veneçuela, on fundà la Coral Catalana de Caracas i un esbart que prengué el seu nom quan morí.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gols i Soler, Xavier  (Tarragona, 1903 – 1938)  Compositor. Fill de Josep Gols i Veciana i germà de Joan. Fou director de la Societat Filharmònica Tarragonina i és autor, entre altres, de l'obra per a cor mixt Poema de divendres sant, del Quintet en re menor i de Tres preludis rurals, per a piano i orquestra.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gols i Veciana, Josep  (els Pallaresos, Tarragonès, 1870 - la Canonja, Tarragonès, 1938)  Director i compositor. Fundà i dirigí l'Orfeó Tarragoní i l'Orfeó Canongí. Compongué obres amb elements populars, i música escènica per a Somni de reis (1909). Entre la seva producció religiosa destaca una missa de difunts.Inici página Fou el pare de Joan i Xavier Gols i Soler.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Goltergoda  Veure> Goldregot de Cerdanya.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gomà i Civit, Isidre  (la Riba, Alt Camp, 1917 – Barcelona, 4/nov/2000)  Biblista. Nebot del cardenal Gomà. Canonge lectoral de Barcelona (1948). Professor de Sagrada Escriptura del seminari de Barcelona (1942) i de la facultat de teologia (1967). Secretari general del XXXV Congrés Eucarístic Internacional (1952). A part altres obres, és autor d'un notable estudi: El Evangelio según San Mateo (primera part, 1966), així com de Reflexiones en torno a los textos bíblicos dominicales (1988). El 1989 la "Revista catalana de Teologia" de la Facultat de Teologia de Catalunya li dedicà el volum d'homenatge In medio Ecclesiae.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gomà i Musté, Francesc  (Valls, Alt Camp, 16/abr/1915 – Barcelona, 21/mar/1998)  Filòsof. Es llicencià en filosofia el 1941 i es doctorà el 1959 a la Universitat de Barcelona, d'on fou catedràtic de fonaments de filosofia i història dels sistemes filosòfics el 1967. En la seva formació ha estat influït per Font i Puig i també per Ortega y Gasset. S'ha dedicat a l'antropologia fenomenològica, en la línia de Merleau Ponty, i també a la psicologia de la forma. De la seva producció es destaca El problema de la psicología de la expresión (1964). Del 1985 al 1990 fou president de la Societat Catalana de Filosofia.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gomà i Pujades, Marià  (Lleida, 1915 - Madrid, 1990)  Arquitecte i pintor. Es titulà a Barcelona, el 1941. Fou arquitecte municipal de la Seu d'Urgell, de la Pobla de Segur, de Bellpuig i d'altres municipis lleidatans. A Lleida féu alguns edificis (delegació de Finances) i participà a la reconstrucció de la Seu Vella (1945-54). Fou catedràtic de d'escola d'arquitectura de Madrid. Com a pintor ha precticat l'oli i l'aquarel·la, i ha exposatInici página individualment i col·lectivament en diverses ciutats del país.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isidre Gomà i TomàsGomà i Tomàs, Isidre  (la Riba, Alt Camp, 17/ago/1869 – Toledo, Castella, 22/ago/1940)  Eclesiàstic i escriptor. Fou canonge de Tarragona i bisbe de Tarassona (1927). El 1933 fou nomenat arquebisbe de Toledo i creat cardenal el 1935. Reticent amb la República o hostil a ella, en esclatar la guerra civil fou uns quants mesos representant oficiós de la Santa Seu prop del govern de Salamanca. Amb la seva influència personal -cartes privades, pastorals, discursos a congressos internacionals- contribuí decisivament al reconeixement de la causa del Movimiento Nacional, legitimat per la Carta colectiva del episcopado español (1937), escrita per ell mateix. No aconseguí, malgrat les pressions, la signatura del cardenal Vidal i Barraquer i s'adreçà públicament a José Antonio Aguirre per excusar l'afusellament de capellans bascs pels franquistes. En un acte religiós a Madrid (1939) rebé l'espasa victoriosa de Franco. A la pastoral Lecciones de la guerra y deberes de la paz (1939) revelà...  Segueix... 

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gomar  (Catalunya, s IX)  Veure> Gotmar (eclesiàstic).

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gomar  (Catalunya, s X)  Veure> Gotmar (cronista).

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gomar, Antoni  (Barcelona, s XV)  Fuster. Fill de Francesc, amb el qual treballà a la seu de Tarragona.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gomar, Francesc  (Catalunya, s XV)  Fuster. Amb el seu fill Antoni féu el cadirat del cor de la catedral de Tarragona. El 1443 s'encarregà de la construcció del suport i la decoració del retaule dels Consellers, quaInici página havia de pintar Lluís Dalmau.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gomar, Francesc  (Catalunya, s XV)  Arquitecte. Treballà un temps a la seu de Tarragona. El 1490 fou nomenat mestre major de les obres de la catedral de Lleida. Hi construí la porta dels Apòstols, obra no conservada.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gomar i de Navès, Josep Antoni de  (Bellpuig d'Urgell, Urgell, 1719 - Cervera, Segarra, 1793)  Jurista. Fou catedràtic de la Universitat de Cervera. Entre els seus escrits destaca l'estudi De vita et scriptis Josephi Finestres. També és autor de treballs jurídics.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gomar i Gomar, Antoni  (Benigànim, Vall d'Albaida, 1849 – Madrid, 1911)  Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València. Excel·lí com a pintor de gènere, dins una línia molt costumista. També conreà el paisatge.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gombau  (Barcelona, s X)  Segon vescomte conegut de Barcelona. Probablement era fill d'Ermemir, el seu antecessor al càrrec. Certament era pare del seu successor, Guitard.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gombau de Besora  Veure> Besora, Gombau I de.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gombau Mir  (Catalunya, s XI - d 1067)  Noble. Era fill de Mir Geribert i de Guisla. Pel testament del seu parent Folc heretà una part dels dominis del castell de Port. Ajudà el seu pare devers la fi de la seva rebel·lióInici página contra Ramon Berenguer I de Barcelona. Era senyor del castell d'Eramprunyà.

81 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del RipollèsGombrèn  (RipollèsMunicipi: 43,34 km2, 919 m alt, 195 hab (2014), (o Gombreny). Situat a la vall del Merdàs (o vall de Gombrèn), afluent del Freser per la dreta. El relleu és accidentat per serres pre-pirinenques (Mogrony, costa Pubilla, la Pedra Picada, etc) i en bona part cobert de pinedes de pi roig, alzinars, fagedes i rouredes. L'economia del municipi es basa en l'agricultura tradicional de secà (cereals d'hivern, farratges i patates), que ocupen una mínima part de l'extensió del terme; la ramaderia bovina i el turisme. La població, que inicià una notable davallada a partir de mitjan s XIX, darrerament s'ha estabilitzat. El poble és a l'esquerra del Merdàs; església parroquial de Sant Pere. El municipi comprèn, entre altres, els antics pobles d'Aranyonet, Sant Martí de Puigbó, Mogrony (amb el santuari de Mogrony) i Merolla, les esglésies de Solanllong i de Sant Joan de Mataplana (amb l'antic castell de Mataplana), el veïnat de Xoriguera i el raval dels Cortals. Àrea comercial de Ripoll. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Jardí Botànic

82 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Gomera  (Palma de Mallorca, Mallorca OccidentalAntic nom del castell del Temple.

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gomes i Corella, Vicent  (València, 1560/65 – 1638)  Cronista i poeta. Dominicà (1581), es doctorà en teologia a Tarragona (1592). Tornà a València i exercí el magisteri a la Universitat. És autor de les relacions de festes i justes poètiques celebrades a València per la canonització de Ramon de Penyafort (1602), en honor del dominicà Domènec Anadon el 1606, juntament amb la seva biografia i uns quintets (1607), i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran (1609); és també autor d'una biografia de sant Ambrós de Siena, a més a més de traduccions del llatí, de l'italià i del portuguès i de sermons, tot en castellà.

119 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGómez, Antònia  (Castella, s XVIII - València, 1780)  Impressora. Muller de Josep Jaume d'Orga i Ximeno, a la mort del qual continuà la impremta familiar, que el 1757 passà a València, on imprimí, entre moltes altres obres, 1.062 peces de teatre castellà antic. Foren fills seus Josep, Antònia i Tomàs d'Orga i Gómez.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gómez, Francesc  (País Valencià, s XVIII – Amèrica, 1755)  Pintor. Emigrà a Amèrica. Destacà com a retratista.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gómez, Just  (Barcelona, 1893 - s XX)  Actor. Començà a treballar a la companyia de Miquel Rojas (1919). El 1923 passà al Teatre Català del Romea, on es distingí. Posteriorment ingressà a la formació del Novetats, on obtingué bons èxits.

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gómez, Lluís  (Oriola, Baix Segura, 1484 – Fano, Itàlia, 1542)  Prelat. Era doctor en dret i canonista de gran prestigi. Visquè molts anys a Roma, on col·laborà amb els papes Juli II, Lleó X i Pau III. Fou nomenat bisbe de Fano. És autor d'obres jurídiques i piadoses.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gómez, Roser  (Barcelona, s XX - )  Cantatriu. Estudià al Conservatori del Liceu. Es presentà al Teatre del Liceu. Ha destacat com a mezzosoprano en les seves nombroses actuacions.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gómez, Vicent  (València, 1638 – s XVII)  Frare dominicà. Exercí diversos càrrecs dins l'orde. Publicà nombroses obres de caràcter religiós, històric i polític, entre les quals destaca el Gobierno de príncipes y de sus consejos para el bien de la República, assaig aparegut el 1626.

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGómez d'Aranda i Serrano, Lluís  (Alacant, 1916 - )  Jurista i escriptor. Doctor en dret i en ciències polítiques i econòmiques. Ha obtingut premis importants de caràcter oficial. És autor de les obres titulades El sentido poético de la Edad Media en las leyendas de Bécquer (1940), La seguridad social en el campo (1953), Capitalismo y comunismo en el mundo actual (1954), Permanencia de la doctrina de José Antonio y llamamiento a la nueva generación (1957), Unidad y diversidad de los hombres de España (1961), El espíritu de Teresa en la crisis del mundo entero (1964) i El tema de las ideologías (1966).

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gómez de Barreda i Salvador, Joaquim  (València, 1849 – 1923)  Marí. Fou comandant, al llarg de la seva carrera, de deu navilis de l'armada espanyola; també fou comandant de marina de la província de València i es distingí en la defensa del port de Manzanillo (Cuba), fet que narrà en l'opuscle Los yankees en Manzanillo (1898). Assolí el grau de contraalmirall.

91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gómez de la Serna, Pere  (Maó, Menorca, 1806 – Madrid, 1871)  Jurista i polític. Afiliat a la política liberal d'Espartero, fou governador de Guadalajara (1836) i de Biscaia (1840). Diputat per Sòria, el 1843 ocupà el ministeri de la Governació i hagué d'emigrar amb Espartero a Anglaterra, on redactà la famosa protesta del regent. Tornà a Espanya i fou ministre de Gràcia i Justícia en el gabinet Rivas (1854), membre de l'Academia de la Historia i president del Tribunal Suprem. Fou un dels principals redactors de la llei d'enjudiciament civil i va escriure diverses obres jurídiques.

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gómez de Llarena i Pou, Joaquim  (València, 1891 - País Valencià, s XX)  Geòleg. Estudià a la universitat de Madrid, on es doctorà en ciències naturals. A més a més d'ésser catedràtic a l'Institut Jovellanos de Gijón, va tenir càrrecs a la Societat Española de Historia Natural i al Museo de Ciencias Naturales. Col·laborà a revistes científiques espanyoles i també alemanyes. En nombroses comunicacions iInici página publicacions -Excursión por el miocénico de la cuenca del Tajo (1913), La estratigrafía del Moncayo (1917)-, va estudiar el cambrià, el quaternari i el glacialisme, així com la magnesita i els carbonats sedimentaris. No es coneixen les circumstàncies de la seva mort.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gómez Arias, Federico  (Salamanca, Castella, 1828 – Barcelona, 1900)  Catedràtic i director de l'Escola Provincial de Nàutica de Barcelona. Publicà obres didàctiques i de divulgació sobre invents, com ara Memoria sobre la Propulsión Aéro-Dinámica (1876), on descriu el projecte d'un vehicle volador propulsat amb motor de coet. També proposà l'ús de propulsors altres que la pòlvora, fins i tot líquids. A Seis inventos notables con los detalles para su ejecución (1880) proposà un escafandre espacial destinat a l'ascens a altes regions de l'atmòsfera. També publicà lllibres de poemes (La flor de las auras, etc) i estudis de filosofia i literatura.

116 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gómez Bellard, Carlos  (Madrid, 1956 - )  Arqueòleg. Féu els seus estudis a la Universitat de València, on es doctorà l'any 1987 i on fou professor d'arqueologia des de l'any 1989. Ha centrat el seu treball de recerca en el món feniciopúnic de la Mediterrània occidental, particularment al Païs Valencià i les Pitiüses, on ha participat en diferents treballs d'excavació. Ha estat director de la revista "Saguntum" (1988-98). Entre les seves publicacions cal destacar Urna de orejetas con incineración infantil del Puig des Molins (1983), La necrópolis del Puig des Molins (Ibiza). Campaña de 1946 (1984) i (amb altres autors) La colonización fenicia en la isla de Ibiza (1990).

94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gómez i Brufal, Joan  (Elx, Baix Vinalopó, 1912 - )  Escriptor. Estudià la carrera de filosofia i lletres a València. És autor de treballs monogràfics breus. Col·laborà a la Bibliografía de Elche del seu germà Salvador.

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gómez i Brufal, Salvador  (Elx, Baix Vinalopó, 1908 – Alacant, 1967)  Escriptor. Germà de Joan. Era advocat. És autor de les obres Catálogo de la exposición bibliográfica de juristas alicantinos, en dos volumsInici página (1955-56) i Bibliografía de Elche (1957), en col·laboració amb el seu germà.

96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gómez i Cros, Antoni  (València, 1808 – Madrid, 1863)  Pintor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles i a Madrid amb Vicent López. Fou premiat als concursos de San Fernando i a les exposicions del 1856, 1860 i 1862. Gran colorista i dibuixant, conreà el retrat, el quadre d'història i la natura morta. La seva obra, no gaire llunyana del neoclassicisme, fou apreciada per la casa reial; fou nomenat pintor de cambra el 1846. La seva obra es conserva a Madrid.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gómez i Curt, Enric  (Barcelona, 1942 - )  Regatista. Pertanyent al Club Nàutic de Vilanova i la Geltrú, ha participat a les més importants regates de llarga navegació en solitari i amb tripulació, a bord del Costa del Sol, Ilusión i H2O amb participació destacada a les regates de l'Aurora, la Twotransat, la Parmelia, la Mare-Nostrum (en solitari), la Mil a dos, la Giraglia. Juntament amb altres, ha creat un sindicat per projectar i construir un vaixell català que participi en la regata de la volta al món.

98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gómez i Ferrer, Ramon  (València, 1862 – 1924)  Metge pediatre. Fou catedràtic (1888) i degà de la Universitat de València, i president de l'Acadèmia de Medicina (1917). Dirigí la revista "La Medicina Valenciana" i el sanatori de Malvarosa. Va escriure La herencia orgánica desde el punto de vista higiénico (1884), La atrofia muscular progresiva y la parálisis grosolabiolaríngea (1885) i Aforismos sobre higiene escolar.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gómez i Gabernet, Frederic  (Catalunya, s XX - Cervera, Segarra, 1963)  Erudit i paleògraf. Realitzà diversos estudis notables relacionats amb temes cerverins.

100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGómez i Garcia, Carmel  (Oriola, Baix Segura, 1845 – Madrid, 1882)  Escriptor. Abandonà estudis sacerdotals. Féu la carrera de dret a Madrid, on s'establí com a funcionari del ministeri d'Hisenda. Havia estat secretari d'Eleuteri Maisonnave. És autor dels reculls poètics Dulces melodías' (1867) i Mis ocios (1882) i d'algunes comèdies i sarsueles, algunes d'elles escrites en col·laboració.

101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Julià Gómez i Garcia-Ribera "Julià Gorkin"Gómez i Garcia-Ribera, Julià  (Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre, gen/1901 - París, França, 8/ago/1987)  Polític. Conegut amb el pseudònim de Julià Gorkin. Secretari de les Joventuts Socialistes de València, fou un dels fundadors de la Federació Comunista de Llevant. Al començament de la Dictadura de Primo de Rivera s'exilià a París, on fou membre del PC francès i col·laborà estretament en la direcció del PCE. El des/1929 declarà les seves simpaties trotskistes, col·laborà assíduament a "La Vérité" i formà part de l'oposició comunista d'Espanya fins al mes de jun/1931, en què retornà a Espanya i s'afilià al Bloc Obrer i Camperol. Dirigent del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) des del 1935, durant la guerra civil fou el director nominal de "La Batalla". Fou detingut amb altres dirigents del POUM al jun/1937. Exiliat a diversos països d'Europa i Amèrica després de la guerra, el 1948 abandonà el POUM i ingressà al PSOE. És autor de novel·les, com Días de bohemia (1930)...  Segueix... 

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gómez i Ibars, Josep  (Aitona, Segrià, 1920 - )  Escriptor. Cec de naixença, s'ha dedicat a estudiar la situació dels qui no hi veuen. Ha publicat En el món dels invidents (Introducció a la psicologia i a la problemàtica dels cecs) (1963).

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gómez i Marco, Manuel  (Alacant, 1698 – València, 1776)  Arqueòleg i eclesiàstic. Es doctorà en teologia. Publicà diverses obres d'arqueologia i també algunes de caràcter religiós. Fou secretari perpetu de l'Acadèmia de Belles Arts de València.

104 PAÍS VALENCIÀ -/ BIOGRAFIA

Inici páginaGómez i Mazparrota, Eduard  (Gandia, Safor, 1835 – 1908)  Escriptor. Era magistrat, i estigué destinat a les audiències de Sevilla i de Saragossa. Fou escriptor bilingüe. Els seus treballs en vers i en prosa foren aplegats al volum antològic titulat Historias del alma.

105 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Gómez Miedes, Bernardino  (Alcanyís, Aragó, v 1520 - Albarrassí, Aragó, 1589)  Escriptor i eclesiàstic. Residí deu anys a Roma; fou canonge de la seu de València i bisbe d'Albarrassí (1585). Com a escriptor publicà De vita et rebus, gesti Jacobi Primi, regis Aragonum (1582), traduïda al castellà el 1584, i Epitome seu compendium constitutionen sanctae metropolitanae ecclesiae valentinae (1582).

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gómez i Muntané, Maria Carme  (Barcelona, 1949 - )  Musicòloga. Formada amb Josep M. Llorens, s'ha especialitzat en el domini de la polifonia medieval catalana. El 1977 obtingué el Premio Nacional de Musicología per la seva tesi doctoral, La música en la Casa Real catalano-aragonesa, 1336-1442, publicada el 1979. El seu treball L'Ars Antiqua a Catalunya meresqué el Premi Higini Anglès de la Societat Catalana de Musicologia, l'any 1978. Ha publicat també La música medieval (1980).

107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gómez i Nadal, Emili  (València, 1907 - València d'Agen, França, 1994)  Escriptor. Professor d'història antiga, amb Lluís Pericot, a la Universitat de València. Membre d'Acció Cultural Valenciana, evolucionà cap al marxisme. Formà part de l'Aliança d'Intel·lectuals en Defensa de la Cultura i col·laborà assíduament durant la guerra civil a la revista "Nueva Cultura", de València, amb articles en català sobre qüestions nacionals. Fou membre de la secció històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Valencians (1937). És autor de l'estudi El País Valencià i els altres (1972). Exiliat el 1939, residí a França.

108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGómez i Novella, Vicent  (València, 1871 – 1956)  Pintor i fotògraf. Estudià belles arts a l'Acadèmia de Sant Carles de València i fou deixeble d'Ignasi Pinazo. Tenia un estudi de fotografia que fou cèlebre per les nombroses tertúlies artístiques que s'hi organitzaren. Fou director del Centre de Cultura Valenciana i alguna de les seves obres es conserva al Museu de Belles Arts de València.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gómez Pin, Víctor  (Barcelona, 1944 - )  Filòsof. Ha estat professor a les universitats de Dijon, de París, del País Basc i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre les seves obres més representatives cal citar El drama de la ciudad Ideal (1974), Ordre et substance: l'enjeu de la Quete aristotélicienne (1976), Límites de la conciencia y del matema (1983), Filosofía, el saber del del esclavo (XVII Premi Anagrama de Ensayo, 1989), La Dignidad, lamento de la razón repudiada (1995) i Descartes, la exigencia filosófica (1996). El punt de partida del seu treball és la història de la filosofia i especialment Aristòtil i Plató, els primers autors que estudià a fons. Als darrers temps, els seus treballs s'han orientat envers la filosofia de la matemàtica.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gómez i Polo, Enric  (Barcelona, 1841 – 1911)  Gravador. Destacà en els treballs al boix. Fou un dels litògrafs més remarcables del seu temps.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gómez i Polo, Simó  (Barcelona, 1845 – 1880)  Pintor. Estudià a l'Escola de Llotja i freqüentà el taller del gravador Eusebi Planas. El 1863 se n'anà a París, on féu la coneixença de Thomas Couture, que li aconsellà que es dediqués de ple a la pintura. Tornà a Barcelona i viatjà sovint a Madrid, on estudià i copià els grans mestres del Museo del Prado. Al seu taller de Barcelona féu obres d'encàrrec: temes religiosos (Sant Sebastià, Ntra. Sra. de la Salette), retrats (F. Vidal i Jevelli, ebenista) i quadres de gènere (Els borratxos, Jugadors de daus, L'hereuet, Les cartes). Féu, també, pintures murals a les esglésies del Pi i de Sant Agustí. El seu estil, encara que molt personal i representatiu del realisme català, acusa la influència dels grans mestres espanyols, francesos i flamencs. Són ben coneguts els seus dibuixos a la mina de plom. Rebé una proposicióInici página d'Alfons XII per ésser pintor de cambra (1877).

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gómez Rodríguez, Helios  (Sevilla, Andalusia, 1905 - Barcelona, 1956)  Dibuixant i caricaturista polític. El 1930 fixà la residència a Barcelona i s'uní al grup de "Treball" i a la Federació Comunista Catalano-Balear. Fou empresonat per l'oct/1930. Col·laborà com a dibuixant a "L'Hora" i "La Rambla de Catalunya" i fou el principal il·lustrador de les cobertes dels llibres de l'editorial Ariel, lligada als comunistes. Expulsat de la Federació Comunista per l'ago/1931, es relacionà amb el PCE i posteriorment col·laborà a "Justicia Social - Octubre". Adoptà un expressionisme amb forta influència cubistitzant, molt determinat per les limitacions impossades per les possibilitats tipogràfiques del tipus de publicació en què col·laborà. El 1948 exposà a Barcelona.

112 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gómez i Salvador, Constantí  (València, 1865 – 1937)  Pintor. Format amb Francesc Garcia i Marco i Joan Peiró. Obtingué premis importants en exposicions tant nacionals com internacionals. Dedicat preferentment a a aquarel·la i al quadret a l'oli de petit format, exercí també la docència, a Manises i a València. Conreà el retrat, la pintura d'història i el paisatge, i sobresortí per la lluminositat i la riquesa del color, que hom ha comparat amb la dels impressionistes.

113 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGómez i Serrano, Nicolau Primitiu  (Sueca, Ribera Baixa, 1877 – València, 1971)  Escriptor, editor i bibliofil. Dedicat a l'arqueologia i toponímia, en publicà treballs a la premsa valenciana. President de Lo Rat Penat (1932-35) i degà del Centre de Cultura Valenciana, on dirigí la secció de prehistòria i creà la de filologia i de toponímia. Fou fundador de l'editorial Sicània (1955) i la revista "Sicània" (1958). Defensà, des d'abans de la guerra civil, la denominació de bacavés per a la llengua catalana. Fou autor, entre altres obres, de Contribució a l'estudi de la molineria valenciana migeval (1932), El bilingüisme valencià (1936), De paleotoponímia valenciana, Onda i Quart onda (1949). Industrial, creà una important biblioteca particular de més de 30.000 volums, especialitzada en qüestions valencianes.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gómez i Soler, Francesc  (Barcelona, 1870 – 1899)  Pintor. Fou remarcable il·lustrador de periòdics i llibres, tot i la brevetat de la seva carrera artística.

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gómez i Toldrà, Josefina  (Barcelona, s XX - )  Pianista. Estudià a Barcelona, Madrid, Bolzano, Arezzo, Viena i Roma. En aquesta darrera ciutat fou auxiliar del mestre Carlo Zecchi a l'Acadèmia de Santa Cecília. Ha actuat repetidament a diversos països d'Europa i de l'Amèrica Central.

Anar a:    Goa ]    [ Godo ]    [ Goi ]    [ Golo ]    [ Gomb ]    [ Gomez i C ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons