|
|
|
Anar a: [ Goa ] [ Godo ] [ Goi ] [ Golo ] [ Gomb ] [ Gomez i C ] Si la teva única oportunitat és ser igual, llavors no és oportunitat. (Margaret Thatcher) 1 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Goà, torre de (Castell de Vernet / Saorra, Conflent) Antiga torre medieval arruïnada, situada entre els dos municipis, al cim (1.268 m alt) de la serra que separa les valls de Saorra i de Cadí, al sector septentrional del massís del Canigó. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Goarbes, serra de (Viella / Canejan, Vall d'Aran) Alineació muntanyosa que separa la vall de Toran de la de Varradòs, a llevant del Montlude. Culmina al tuc de Goarbes (2.356 m alt), que domina pel nord l'estany de Goarbes, a la capçalera de la coma de Goarbes. 3 ILLES BALEARS - CULTURA GOB (Illes Balears) Sigla del Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Goberna i Franchi, Robert (Barcelona, 1859 – 1934) Compositor i organista. Exercí la crítica a "Las Noticias" i publicà el mètode El órgano moderno. Mestre de capella de la Concepció, a Barcelona, és autor d'una àmplia producció, especialment de caràcter religiós. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Goda, la (Argençola, Anoia) Poble (706 m alt), aturonat, a la capçalera del torrent de la Goda (afluent, per l'esquerra, de la riera de Tous). L'antic terme formà, el s XIX, un municipi amb Clariana (Clariana i la Goda). 7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Godalest (Marina Baixa) Veure> Guadalest. 8 CATALUNYA - MUNICIPI
9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Goday, Rafael (Catalunya, s XVII) Dirigent destacat del Corpus de Sang, que havien de desfermar la guerra de Separació. Havia estat a la presó, condemnat a mort per causes desconegudes, i n'escapà durant els avalots del 22/mai/1640. Era considerat el cap dels grups rebels del Prat de Llobregat. Sembla haver estat el principal organitzador de l'esmentada revolta del dia de Corpus (7/jun/1640). Dirigí la crema de les cases d'alguns jutges, que precisament havien intervingut a la seva condemna precedent. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Goday i Casals, Josep (Mataró, Maresme, 1882 – Barcelona, 1936) Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1905. Arribà al càrrec d'arquitecte en cap de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona; en aquesta ciutat construí els grups escolars Baixeres, Milà i Fontanals, Pere Vila i Ramon Llull, creats per fer tangible el pla cultural del municipi. En col·laboració amb Jaume Torres, dirigí la construcció de l'edifici central de Correus de Barcelona, projectat el 1914 i no executat fins al 1927, i, amb Adolf Florensa, el del Foment del Treball Nacional, també a Barcelona. També restaurà edificis antics, especialment la Casa de l'Ardiaca, i amplià la Maternitat (1924). Alguns dels seus edificis exhibeixen un predomini de la línia historicista, però d'altres, com els grups escolars, són representatius de la plenitud de l'estil neocentista. Redacta, amb J. Puig i Cadafalch i amb A. de Falguera, L'arquitectura romànica de Catalunya (1909-19). 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Goday i Misser, Josep (Canet de Mar, Maresme, 1811 – 1889) Escriptor i eclesiàstic. També va ésser poeta, tot i que se n'han perdut els poemes, i autor teatral costumista, publicà una Doctrina per a pàrvuls i un Tractat de moral cristiana. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
15 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Godes i Terrats, Pasqual (Barcelona, 1898 – 1944) Compositor i director d'orquestra. Fou professor de piano i de fagot a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, director d'orquestra de diversos teatres de Barcelona i autor de comèdies musicals, com L'Hereu Riera i La Gloriosa (1934), entre d'altres. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gòdia i Sales, Francesc (Barcelona, 1920 – 1990) Pilot automobilista i col·leccionista d'art. Entre els anys 1954 i 1959 prengué part en competicions de les categories turisme, gran turisme i fórmula 1. Afeccionat a l'art, va reunir una important col·lecció a l'edifici del s XVI anomenat el Conventet (Pedralbes), en part descrita i catalogada per Lluís Monreal i Agustí (1971-72) i parcialment adquirida per la Generalitat el 1994. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
19 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Godó (Valldellou, Llitera, s XVIII - ) Família d'industrials. A la segona meitat del s XVIII ja estaven establerts a Igualada, on tingueren fàbriques d'indianes i de filatura de cotó. El primer membre documentat és el paraire Ramon Godó. 20 CATALUNYA - EMPRESA Godó, Grup (Catalunya, 1990 - ) Grup empresarial de mitjans de comunicació. Inicià la seva activitat a la dècada del 1990 i es constituí com a holding multimèdia al jun/1998. Opera en diversos àmbits del món de la comunicació. En la premsa escrita, edita "La Vanguardia" i "El Mundo Deportivo", entre d'altres publicacions periòdiques com ara "Magazine", "Què fem?", "Sports Illustrated", "Barça" i "La revista dels súpers". En l'àmbit radiofònic, inclou la societat Catalunya Comunicació, dins la qual hi ha l'emissora Radiocat XXI, amb els canals RAC1, generalista, i RAC105, dedicat a la radiofòrmula. Té participacions accionarials a Cable i Televisió de Catalunya, a la Sociedad de Servicios Radiofónicos Unión Radio, a l'Agència de Televisió Llatinoamericana de Serveis (Atlas) i Notícies de Catalunya. El grup inclou la societat La Vanguardia Servicios i dues productores dins l'àmbit audiovisual, GDA Pro i GDA Disc. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Godó, Oleguer (Igualada, Anoia, s XIX) Industrial. Parent de Ramon Godó i Llucià, junt amb el qual participà en la creació de Fabril Igualadina (1842), per a la filatura de cotó. 22 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Godó i Domingo, Antoni (Igualada, Anoia, 1777 – 1830) Fabricant d'indianes. Fill de Ramon Godó i Mas, i pare de Leopold, Joan i Ramon Godó i Llucià. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Godó i Lallana, Ramon de (Bilbao, País Basc, 1864 – Barcelona, 1931) Industrial i polític. Fou diputat per Igualada (1864-1905). Fundà la Paperera Godó per a subministrar paper al diari "La Vanguardia", creat pel seu pare, Carles Godó i Pié, el 1881. Donà un gran impuls empresarial al periòdic, que es convertí en el primer diari de Barcelona i en un dels primers de l'estat espanyol. Fou nomenat comte de Godó el 1916. Fou el pare de Carles de Godó i Valls. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Godó i Llorens, Francesc Xavier (Cadaqués, Alt Empordà, 1858 – Barcelona, 1915) Periodista, autor teatral i advocat. Dirigí "L'Aureneta" i fou redactor en cap del "Diario Mercantil". Publicà més de trenta obres teatrals en català, d'arrel romàntica i de to festiu, com El túnel (1895), El cor i l'ànima (1894), Ànimes perdudes (1908) i Botifarres dolces (1906). 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Godó i Llucià, Joan (Igualada, Anoia, s XIX – Catalunya, s XIX) Alcalde d'Igualada. Fill d'Antoni Godó i Domingo i germà de Leopold i Ramon. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Godó i Llucià, Ramon (Igualada, Anoia, 1801 – 1865) Alcalde d'Igualada. Fill d'Antoni Godó i Domingo i germà de Leopold i Joan. Fabricant d'indianes, amb el seu parent Oleguer Godó, participà en la creació de Fabril Igualadina (1842), per a la filatura de cotó. Pare de Carles i de Bartomeu Godó i Pié. 29 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Godó i Mas, Ramon (Valldellou, Llitera, 1742 – Igualada, Anoia, 1813) Teixidor. Fill de Ramon. Passà a Igualada a la segona meitat del s. XVIII i s'hi establí com a teixidor. Fou el pare d'Antoni Godó i Domingo. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Godó i Muntañola, Xavier de (Barcelona, 1941 - ) Industrial. Fill de Carles de Godó i Valls, del qual heretà i mantingué activa la participació en empreses periodístiques. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Godó i Pelegrí, Joan (Igualada, Anoia, s XIX) Alcalde d'Igualada. Membre de la família Godó. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Godó i Pié, Bartomeu (Igualada, Anoia, 1837 – Barcelona, 1894) Industrial. Germà de Carles, amb el qual decidiren instal·larse a Barcelona, on fundaren una fàbrica de filats de jute. Membre del partit liberal, fou alcalde d'Igualada, regidor de Barcelona i diputat. Per ajudar a la propaganda del partit, el 1881 fundà, junt amb el seu germà, el diari "La Vanguardia". 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Godó i Valls, Carles de (Barcelona, 1899 – 1987) Empresari periodístic. Fill de Ramon Godó i Lallana. Amplià i consolidà els seus interessos en empreses periodístiques. Presidí el grup TISA, propietari de "La Vanguardia", a més d'altres diaris i revistes, emissores de ràdio i televisió i altres empreses. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Goé, Josep (Banyoles, Pla de l'Estany, s XIX – 1899) Metge. Treballà intensament en investigacions referents a la flora i la fauna del Gironès i de la Garrotxa. 36 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA Goellicrestada, port de (Ribagorça / Vall d'Aran) Coll (2.475 m alt) de la serra que separa la vall de Boí de la vall de Valarties, al sud del Montardo. 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Goerlich i Lleó, Xavier (València, 1886 – 1971) Arquitecte. Estudià a Madrid i a Barcelona, on es titulà el 1914. Desenvolupà la seva carrera professional a València. Les seves millors obres són anteriors al 1920 i acusen la influència del modernisme. Però, més tard, optà per un eclecticisme clàssic i monumentalista, ignorant per complet el nou corrent racionalista que s'estava imposant per tot Europa, com la part de la plaça de Castelar, que fou dissenyada per ell (1931). 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA
39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Goges, cau de les (Sant Julià de Ramis, Gironès) Cova on foren descoberts instruments prehistòrics de tècnica solutriana (paleolític superior); és un dels primers indrets on fou possible d'estudiar el solutrià a Catalunya. 40 CATALUNYA - HISTÒRIA Goi, batalla del pont de (Valls, Alt Camp, 15/feb/1809) Fet d'armes de la Guerra del Francès. Tingué lloc en el pont que hi ha damunt el riu Francolí. En la qual les forces napoleòniques comandades pel general Saint-Cyr derrotaren les forces de la Junta Superior a les ordres del general Reding. Amb aquesta acció les forces napoleòniques pogueren dominar tot el Camp de Tarragona. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Goicoechea, Antonio (Barcelona, 1876 – Madrid, 1953) Polític. Ministre de la Governació amb Maura el 1919, col·laborà en el projecte de reforma constitucional de Primo de Rivera. Fundà Renovación Española (1932) i col·laborà amb l'alçament militar de Franco aconseguint l'ajut italià. Dirigí la banca espanyola després de la guerra. 42 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Goient (Saünc, Alta Ribagorça) Santuari (la Mare de Déu de Goient), en un vessant damunt l'Éssera, al nord-est del poble. Erigit el s XI, fou reformat el XVII. El s XX esdevingué residència d'estiu dels jesuïtes. 43 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Goimes, Dionís (Perpinyà, s XVII) Eclesiàstic. Durant la guerra dels Segadors lluità a favor del domini francès del Rosselló; els seus atacs armats als castellans foren recompensats per La Mothe, amb el càrrec 44 MÓN - BIOGRAFIA Goitia, Francisco (Patillos, Mèxic, 1884 – Xochimilco, Mèxic, 1960) Pintor. Després de formar-se a Mèxic, anà a Barcelona (1904), on fou deixeble de Francesc d'A. Galí, que estimulà la seva personalitat. Ajudat econòmicament pel seu condeixeble, Lluís Plandiura, pintà paisatges de Barcelona, el Montseny, Montserrat, la Garriga, Poblet, etc, i alguns retrats. El 1906 exposà a la Sala Parés. Viatjà, pensionat, per Espanya i Itàlia, i el 1912 retornà a Mèxic. Influït a Catalunya per l'estil de Ramon Casas, fou a Mèxic el primer èpic de la revolució (Baile de la Revolución, 1916; El ahorcado, 1917). 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Goixat, Narcís (Catalunya, s XV) Cap remença. Sostingué una actitud rebel constant en contra de les disposicions reials. Per la sentència de Guadalupe (1486), fou condemnat a mort, però marxà a Perpinyà, on fou detingut per les autoritats franceses. Almenys fins a l'any 1491 va mantenir una actitud hostil contra la política de Ferran II, referent a la pagesia del Principat. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gol i Creus, Josep Maria (Barcelona, 1897 – 1980) Pintor, esmaltador de vidre i ceramista. Format a l'Escola de Belles Arts i de Bells Oficis, on fou deixeble de Francesc d'A. Galí i de Pau Gargallo. Exposà individualment per primera vegada a les Galeries Laietanes de Barcelona el 1922. El 1926 ja guanyà una medalla d'Or a l'Exposició Nacional per les obres de vidre esmaltat que hi presentà. Amb Llorenç Artigas féu ceràmica a París (1930) i exposà al Salon des Indépendents; de tornada a Barcelona (1940), conreà principalment la pintura, sense, però, abandonar l'esmalt. Obtingué un gran èxit a l'exposició que féu a 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gola, estany de la (Pallars Sobirà) Estany de la capçalera de la vall d'Unarre, a la vall d'Àneu, dominat pel Mont-roig. És alimentat per un emissari de l'estany de Calberante. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Golarda, riera (Vallès Oriental) Veure> Marfa, riera de. 50 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Golden Farm, The (Maó, Menorca) Veure> Sant Antoni. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Goldregot de Cerdanya (Catalunya, v 920 - v 960) Comtessa de Pallars. Filla de Miró II el Jove, comte de Cerdanya, i muller de Llop I de Pallars. Llurs fills Ramon III, Borrell i Sunyer foren tots comtes de Pallars. D'aquesta manera el casal pallarès entroncava no sols amb el de Cerdanya-Besalú, sinó també amb el de Barcelona, ja que Goldregot era néta de Guifré I el Pilós. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA
53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Goleta, la (Nules, Plana Baixa) Partida, al nord de la vila. 54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Golf, el (Tavernes de Valldigna, Safor) Partida, al sector de marjals costaner. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Golferichs i Losada, Macari (Barcelona, 1866 – 1938) Enginyer de camins, dibuixant i col·leccionista. Inicià els estudis a Madrid i els acabà a París. Personatge polifacètic, fou soci actiu del Centre Excursionista de Catalunya, i col·laborà molt activament en la restauració del monestir de Ripoll. Preocupat pel desenvolupament agrícola, es traslladà a Andalusia per tal d'implantar-hi el sistema català d'emfiteusi, però fracassà. Posteriorment viatjà per Amèrica i Síria, interessat per l'arqueologia, escriví El Islam i Cartago-Hispania, encara inèdits, i col·laborà a diverses publicacions. També escriví una obra sobre l'Alhambra de Granada (1929). Col·leccionista d'art, el 1904, la Junta de Museus de Barcelona li comprà una col·lecció de teixits coptes (Museu Tèxtil). Obra d'ell és la creació, el 1915, del repertori iconogràfic d'Espanya de la Biblioteca de Catalunya. Joan Rubió i Bellver li construí el 1901 la seva casa (el Xalet o casa Golferichs). 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Golfet, el (el Port de la Selva, Alt Empordà) Golf de la costa septentrional de la península del cap de Creus, entre el cap Gros, a llevant, i la punta dels Farallons. 57 CATALUNYA - HISTÒRIA
58 CATALUNYA - MUNICIPI
59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Golobardes, Joan Baptista Veure> Galobardes, Joan Baptista. 118 CATALUNYA - BIOGRAFIA Golobardes i Vila, Miquel Veure> Galobardes i Vila, Miquel. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Golonor (les Pallargues, Segarra) Masia i antiga quadra (ant: Guanalor), a l'esquerra del Sió, aigua amunt de Sisteró. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA
62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gols i Cavagliani, Marçal (Barcelona, 1928 - ) Músic. Fill de Joan Gols i Soler. Deixeble de composició de Cristòfor Taltabull i de Serghiu Celibidache. Habità a Caracas (1940-59), on dirigí, després de la mort del seu pare, la Coral Joan Gols. Dirigí l'Orquestra de Cambra de Joventuts Musicals de Barcelona des del 1960. El 1964 fou nomenat director de l'Orquestra Filharmònica de Las Palmas de Gran Canaria i del conservatori d'aquesta ciutat. El 1972 fou nomenat director titular de l'Orquestra Simfònica de Córdoba (Argentina). 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gols i Soler, Joan (Tarragona, 1894 – Caracas, Veneçuela, 1947) Músic. Fill de Josep Gols i Veciana i germà de Xavier. Estudià medicina, però aviat col·laborà a les activitats del seu pare. S'instal·là a Barcelona el 1920, on exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar; també treballà com a periodista i dibuixant. S'exilià a Veneçuela, on fundà la Coral Catalana de Caracas i un esbart que prengué el seu nom quan morí. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gols i Soler, Xavier (Tarragona, 1903 – 1938) Compositor. Fill de Josep Gols i Veciana i germà de Joan. Fou director de la Societat Filharmònica Tarragonina i és autor, entre altres, de l'obra per a cor mixt Poema de divendres sant, del Quintet en re menor i de Tres preludis rurals, per a piano i orquestra. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gols i Veciana, Josep (els Pallaresos, Tarragonès, 1870 - la Canonja, Tarragonès, 1938) Director i compositor. Fundà i dirigí l'Orfeó Tarragoní i l'Orfeó Canongí. Compongué obres amb elements populars, i música escènica per a Somni de reis (1909). Entre la seva producció religiosa destaca una missa de difunts. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Goltergoda Veure> Goldregot de Cerdanya. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gomà i Civit, Isidre (la Riba, Alt Camp, 1917 – Barcelona, 4/nov/2000) Biblista. Nebot del cardenal Gomà. Canonge lectoral de Barcelona (1948). Professor de Sagrada Escriptura del seminari de Barcelona (1942) i de la facultat de teologia (1967). Secretari general del XXXV Congrés Eucarístic Internacional (1952). A part altres obres, és autor d'un notable estudi: El Evangelio según San Mateo (primera part, 1966), així com de Reflexiones en torno a los textos bíblicos dominicales (1988). El 1989 la "Revista catalana de Teologia" de la Facultat de Teologia de Catalunya li dedicà el volum d'homenatge In medio Ecclesiae. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gomà i Musté, Francesc (Valls, Alt Camp, 16/abr/1915 – Barcelona, 21/mar/1998) Filòsof. Es llicencià en filosofia el 1941 i es doctorà el 1959 a la Universitat de Barcelona, d'on fou catedràtic de fonaments de filosofia i història dels sistemes filosòfics el 1967. En la seva formació ha estat influït per Font i Puig i també per Ortega y Gasset. S'ha dedicat a l'antropologia fenomenològica, en la línia de Merleau Ponty, i també a la psicologia de la forma. De la seva producció es destaca El problema de la psicología de la expresión (1964). Del 1985 al 1990 fou president de la Societat Catalana de Filosofia. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gomà i Pujades, Marià (Lleida, 1915 - Madrid, 1990) Arquitecte i pintor. Es titulà a Barcelona, el 1941. Fou arquitecte municipal de la Seu d'Urgell, de la Pobla de Segur, de Bellpuig i d'altres municipis lleidatans. A Lleida féu alguns edificis (delegació de Finances) i participà a la reconstrucció de la Seu Vella (1945-54). Fou catedràtic de d'escola d'arquitectura de Madrid. Com a pintor ha precticat l'oli i l'aquarel·la, i ha exposat 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gomar (Catalunya, s IX) Veure> Gotmar (eclesiàstic). 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gomar (Catalunya, s X) Veure> Gotmar (cronista). 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gomar, Antoni (Barcelona, s XV) Fuster. Fill de Francesc, amb el qual treballà a la seu de Tarragona. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gomar, Francesc (Catalunya, s XV) Fuster. Amb el seu fill Antoni féu el cadirat del cor de la catedral de Tarragona. El 1443 s'encarregà de la construcció del suport i la decoració del retaule dels Consellers, qua 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gomar, Francesc (Catalunya, s XV) Arquitecte. Treballà un temps a la seu de Tarragona. El 1490 fou nomenat mestre major de les obres de la catedral de Lleida. Hi construí la porta dels Apòstols, obra no conservada. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gomar i de Navès, Josep Antoni de (Bellpuig d'Urgell, Urgell, 1719 - Cervera, Segarra, 1793) Jurista. Fou catedràtic de la Universitat de Cervera. Entre els seus escrits destaca l'estudi De vita et scriptis Josephi Finestres. També és autor de treballs jurídics. 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gomar i Gomar, Antoni (Benigànim, Vall d'Albaida, 1849 – Madrid, 1911) Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València. Excel·lí com a pintor de gènere, dins una línia molt costumista. També conreà el paisatge. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gombau (Barcelona, s X) Segon vescomte conegut de Barcelona. Probablement era fill d'Ermemir, el seu antecessor al càrrec. Certament era pare del seu successor, Guitard. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gombau de Besora Veure> Besora, Gombau I de. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gombau Mir (Catalunya, s XI - d 1067) Noble. Era fill de Mir Geribert i de Guisla. Pel testament del seu parent Folc heretà una part dels dominis del castell de Port. Ajudà el seu pare devers la fi de la seva rebel·lió 81 CATALUNYA - MUNICIPI
82 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Gomera (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Antic nom del castell del Temple. 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gomes i Corella, Vicent (València, 1560/65 – 1638) Cronista i poeta. Dominicà (1581), es doctorà en teologia a Tarragona (1592). Tornà a València i exercí el magisteri a la Universitat. És autor de les relacions de festes i justes poètiques celebrades a València per la canonització de Ramon de Penyafort (1602), en honor del dominicà Domènec Anadon el 1606, juntament amb la seva biografia i uns quintets (1607), i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran (1609); és també autor d'una biografia de sant Ambrós de Siena, a més a més de traduccions del llatí, de l'italià i del portuguès i de sermons, tot en castellà. 119 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gómez, Francesc (País Valencià, s XVIII – Amèrica, 1755) Pintor. Emigrà a Amèrica. Destacà com a retratista. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gómez, Just (Barcelona, 1893 - s XX) Actor. Començà a treballar a la companyia de Miquel Rojas (1919). El 1923 passà al Teatre Català del Romea, on es distingí. Posteriorment ingressà a la formació del Novetats, on obtingué bons èxits. 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gómez, Lluís (Oriola, Baix Segura, 1484 – Fano, Itàlia, 1542) Prelat. Era doctor en dret i canonista de gran prestigi. Visquè molts anys a Roma, on col·laborà amb els papes Juli II, Lleó X i Pau III. Fou nomenat bisbe de Fano. És autor d'obres jurídiques i piadoses. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gómez, Roser (Barcelona, s XX - ) Cantatriu. Estudià al Conservatori del Liceu. Es presentà al Teatre del Liceu. Ha destacat com a mezzosoprano en les seves nombroses actuacions. 88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gómez, Vicent (València, 1638 – s XVII) Frare dominicà. Exercí diversos càrrecs dins l'orde. Publicà nombroses obres de caràcter religiós, històric i polític, entre les quals destaca el Gobierno de príncipes y de sus consejos para el bien de la República, assaig aparegut el 1626. 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gómez de Barreda i Salvador, Joaquim (València, 1849 – 1923) Marí. Fou comandant, al llarg de la seva carrera, de deu navilis de l'armada espanyola; també fou comandant de marina de la província de València i es distingí en la defensa del port de Manzanillo (Cuba), fet que narrà en l'opuscle Los yankees en Manzanillo (1898). Assolí el grau de contraalmirall. 91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gómez de la Serna, Pere (Maó, Menorca, 1806 – Madrid, 1871) Jurista i polític. Afiliat a la política liberal d'Espartero, fou governador de Guadalajara (1836) i de Biscaia (1840). Diputat per Sòria, el 1843 ocupà el ministeri de la Governació i hagué d'emigrar amb Espartero a Anglaterra, on redactà la famosa protesta del regent. Tornà a Espanya i fou ministre de Gràcia i Justícia en el gabinet Rivas (1854), membre de l'Academia de la Historia i president del Tribunal Suprem. Fou un dels principals redactors de la llei d'enjudiciament civil i va escriure diverses obres jurídiques. 92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gómez de Llarena i Pou, Joaquim (València, 1891 - País Valencià, s XX) Geòleg. Estudià a la universitat de Madrid, on es doctorà en ciències naturals. A més a més d'ésser catedràtic a l'Institut Jovellanos de Gijón, va tenir càrrecs a la Societat Española de Historia Natural i al Museo de Ciencias Naturales. Col·laborà a revistes científiques espanyoles i també alemanyes. En nombroses comunicacions i 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gómez Arias, Federico (Salamanca, Castella, 1828 – Barcelona, 1900) Catedràtic i director de l'Escola Provincial de Nàutica de Barcelona. Publicà obres didàctiques i de divulgació sobre invents, com ara Memoria sobre la Propulsión Aéro-Dinámica (1876), on descriu el projecte d'un vehicle volador propulsat amb motor de coet. També proposà l'ús de propulsors altres que la pòlvora, fins i tot líquids. A Seis inventos notables con los detalles para su ejecución (1880) proposà un escafandre espacial destinat a l'ascens a altes regions de l'atmòsfera. També publicà lllibres de poemes (La flor de las auras, etc) i estudis de filosofia i literatura. 116 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gómez Bellard, Carlos (Madrid, 1956 - ) Arqueòleg. Féu els seus estudis a la Universitat de València, on es doctorà l'any 1987 i on fou professor d'arqueologia des de l'any 1989. Ha centrat el seu treball de recerca en el món feniciopúnic de la Mediterrània occidental, particularment al Païs Valencià i les Pitiüses, on ha participat en diferents treballs d'excavació. Ha estat director de la revista "Saguntum" (1988-98). Entre les seves publicacions cal destacar Urna de orejetas con incineración infantil del Puig des Molins (1983), La necrópolis del Puig des Molins (Ibiza). Campaña de 1946 (1984) i (amb altres autors) La colonización fenicia en la isla de Ibiza (1990). 94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gómez i Brufal, Joan (Elx, Baix Vinalopó, 1912 - ) Escriptor. Estudià la carrera de filosofia i lletres a València. És autor de treballs monogràfics breus. Col·laborà a la Bibliografía de Elche del seu germà Salvador. 95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gómez i Brufal, Salvador (Elx, Baix Vinalopó, 1908 – Alacant, 1967) Escriptor. Germà de Joan. Era advocat. És autor de les obres Catálogo de la exposición bibliográfica de juristas alicantinos, en dos volums 96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gómez i Cros, Antoni (València, 1808 – Madrid, 1863) Pintor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles i a Madrid amb Vicent López. Fou premiat als concursos de San Fernando i a les exposicions del 1856, 1860 i 1862. Gran colorista i dibuixant, conreà el retrat, el quadre d'història i la natura morta. La seva obra, no gaire llunyana del neoclassicisme, fou apreciada per la casa reial; fou nomenat pintor de cambra el 1846. La seva obra es conserva a Madrid. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gómez i Curt, Enric (Barcelona, 1942 - ) Regatista. Pertanyent al Club Nàutic de Vilanova i la Geltrú, ha participat a les més importants regates de llarga navegació en solitari i amb tripulació, a bord del Costa del Sol, Ilusión i H2O amb participació destacada a les regates de l'Aurora, la Twotransat, la Parmelia, la Mare-Nostrum (en solitari), la Mil a dos, la Giraglia. Juntament amb altres, ha creat un sindicat per projectar i construir un vaixell català que participi en la regata de la volta al món. 98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gómez i Ferrer, Ramon (València, 1862 – 1924) Metge pediatre. Fou catedràtic (1888) i degà de la Universitat de València, i president de l'Acadèmia de Medicina (1917). Dirigí la revista "La Medicina Valenciana" i el sanatori de Malvarosa. Va escriure La herencia orgánica desde el punto de vista higiénico (1884), La atrofia muscular progresiva y la parálisis grosolabiolaríngea (1885) i Aforismos sobre higiene escolar. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gómez i Gabernet, Frederic (Catalunya, s XX - Cervera, Segarra, 1963) Erudit i paleògraf. Realitzà diversos estudis notables relacionats amb temes cerverins. 100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gómez i Ibars, Josep (Aitona, Segrià, 1920 - ) Escriptor. Cec de naixença, s'ha dedicat a estudiar la situació dels qui no hi veuen. Ha publicat En el món dels invidents (Introducció a la psicologia i a la problemàtica dels cecs) (1963). 103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gómez i Marco, Manuel (Alacant, 1698 – València, 1776) Arqueòleg i eclesiàstic. Es doctorà en teologia. Publicà diverses obres d'arqueologia i també algunes de caràcter religiós. Fou secretari perpetu de l'Acadèmia de Belles Arts de València. 104 PAÍS VALENCIÀ -/ BIOGRAFIA
105 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Gómez Miedes, Bernardino (Alcanyís, Aragó, v 1520 - Albarrassí, Aragó, 1589) Escriptor i eclesiàstic. Residí deu anys a Roma; fou canonge de la seu de València i bisbe d'Albarrassí (1585). Com a escriptor publicà De vita et rebus, gesti Jacobi Primi, regis Aragonum (1582), traduïda al castellà el 1584, i Epitome seu compendium constitutionen sanctae metropolitanae ecclesiae valentinae (1582). 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gómez i Muntané, Maria Carme (Barcelona, 1949 - ) Musicòloga. Formada amb Josep M. Llorens, s'ha especialitzat en el domini de la polifonia medieval catalana. El 1977 obtingué el Premio Nacional de Musicología per la seva tesi doctoral, La música en la Casa Real catalano-aragonesa, 1336-1442, publicada el 1979. El seu treball L'Ars Antiqua a Catalunya meresqué el Premi Higini Anglès de la Societat Catalana de Musicologia, l'any 1978. Ha publicat també La música medieval (1980). 107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gómez i Nadal, Emili (València, 1907 - València d'Agen, França, 1994) Escriptor. Professor d'història antiga, amb Lluís Pericot, a la Universitat de València. Membre d'Acció Cultural Valenciana, evolucionà cap al marxisme. Formà part de l'Aliança d'Intel·lectuals en Defensa de la Cultura i col·laborà assíduament durant la guerra civil a la revista "Nueva Cultura", de València, amb articles en català sobre qüestions nacionals. Fou membre de la secció històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Valencians (1937). És autor de l'estudi El País Valencià i els altres (1972). Exiliat el 1939, residí a França. 108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gómez Pin, Víctor (Barcelona, 1944 - ) Filòsof. Ha estat professor a les universitats de Dijon, de París, del País Basc i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre les seves obres més representatives cal citar El drama de la ciudad Ideal (1974), Ordre et substance: l'enjeu de la Quete aristotélicienne (1976), Límites de la conciencia y del matema (1983), Filosofía, el saber del del esclavo (XVII Premi Anagrama de Ensayo, 1989), La Dignidad, lamento de la razón repudiada (1995) i Descartes, la exigencia filosófica (1996). El punt de partida del seu treball és la història de la filosofia i especialment Aristòtil i Plató, els primers autors que estudià a fons. Als darrers temps, els seus treballs s'han orientat envers la filosofia de la matemàtica. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gómez i Polo, Enric (Barcelona, 1841 – 1911) Gravador. Destacà en els treballs al boix. Fou un dels litògrafs més remarcables del seu temps. 111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gómez i Polo, Simó (Barcelona, 1845 – 1880) Pintor. Estudià a l'Escola de Llotja i freqüentà el taller del gravador Eusebi Planas. El 1863 se n'anà a París, on féu la coneixença de Thomas Couture, que li aconsellà que es dediqués de ple a la pintura. Tornà a Barcelona i viatjà sovint a Madrid, on estudià i copià els grans mestres del Museo del Prado. Al seu taller de Barcelona féu obres d'encàrrec: temes religiosos (Sant Sebastià, Ntra. Sra. de la Salette), retrats (F. Vidal i Jevelli, ebenista) i quadres de gènere (Els borratxos, Jugadors de daus, L'hereuet, Les cartes). Féu, també, pintures murals a les esglésies del Pi i de Sant Agustí. El seu estil, encara que molt personal i representatiu del realisme català, acusa la influència dels grans mestres espanyols, francesos i flamencs. Són ben coneguts els seus dibuixos a la mina de plom. Rebé una proposició 117 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gómez Rodríguez, Helios (Sevilla, Andalusia, 1905 - Barcelona, 1956) Dibuixant i caricaturista polític. El 1930 fixà la residència a Barcelona i s'uní al grup de "Treball" i a la Federació Comunista Catalano-Balear. Fou empresonat per l'oct/1930. Col·laborà com a dibuixant a "L'Hora" i "La Rambla de Catalunya" i fou el principal il·lustrador de les cobertes dels llibres de l'editorial Ariel, lligada als comunistes. Expulsat de la Federació Comunista per l'ago/1931, es relacionà amb el PCE i posteriorment col·laborà a "Justicia Social - Octubre". Adoptà un expressionisme amb forta influència cubistitzant, molt determinat per les limitacions impossades per les possibilitats tipogràfiques del tipus de publicació en què col·laborà. El 1948 exposà a Barcelona. 112 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gómez i Salvador, Constantí (València, 1865 – 1937) Pintor. Format amb Francesc Garcia i Marco i Joan Peiró. Obtingué premis importants en exposicions tant nacionals com internacionals. Dedicat preferentment a a aquarel·la i al quadret a l'oli de petit format, exercí també la docència, a Manises i a València. Conreà el retrat, la pintura d'història i el paisatge, i sobresortí per la lluminositat i la riquesa del color, que hom ha comparat amb la dels impressionistes. 113 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gómez i Soler, Francesc (Barcelona, 1870 – 1899) Pintor. Fou remarcable il·lustrador de periòdics i llibres, tot i la brevetat de la seva carrera artística. 115 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gómez i Toldrà, Josefina (Barcelona, s XX - ) Pianista. Estudià a Barcelona, Madrid, Bolzano, Arezzo, Viena i Roma. En aquesta darrera ciutat fou auxiliar del mestre Carlo Zecchi a l'Acadèmia de Santa Cecília. Ha actuat repetidament a diversos països d'Europa i de l'Amèrica Central.
Anar a: [ Goa ] [ Godo ] [ Goi ] [ Golo ] [ Gomb ] [ Gomez i C ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Godall
Godelleta
Gol i Gurina, Jordi
Golmés
Gomà i Tomàs, Isidre
Gombrèn
Gómez i Garcia-Ribera, Julià