|
|
|
Anar a: [ Ven ] [ Vent ] [ Ventaf ] [ Ventas ] [ Ventosa ] [ Veny ] Moltes persones es perden les petites alegries mentre esperen la gran felicitat. (Pearl S. Buck) 1 CATALUNYA - HISTÒRIA Vencilles (Das, Baixa Cerdanya) Despoblat, al nord-oest del poble, al camí de Sanavastre a Prats. Es conserven restes de l'antiga església. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Venderia, la (Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental) Barri de la vila, al voltant de la carretera de Caldes de Montbui a Moià. 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vendôme, duc de (Louis Joseph de Borbó) (França, 1654 - Vinaròs, Baix Maestrat, 1712) Noble militar. El 1695 va estar al capdavant de l'exèrcit de Catalunya, va derrotar al príncep de Darmstadt i el virrei de Catalunya, comte de Corzana, i va prendre Barcelona (1697). Durant la guerra de Successió, fou cridat 4 CATALUNYA - MUNICIPI
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vendrell, Jaume (Mataró, Maresme, s XVII) Escultor i arquitecte. Contractà la construcció de l'altar de Sant Isidre de Mataró (1628), on també féu el retaule de Sant Joan (1634-37). Com a arquitecte projectà la casa de la vila de Mataró (1635). 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vendrell de Pedralbes i Estaper, Francesc (Barcelona, 1776 - Santiago de Compostela, Galícia, 1850) Metge i filòsof. Fou catedràtic a la universitat de Santiago. Publicà un Discurso acerca de la perfección vital del hombre sobre todos los seres de la Naturaleza. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vendrell i Fontanillas, Santiago (Barcelona, 12/nov/1917 - ) Escriptor. En col·laboració amb Josep C. Tàpies assolí alguns èxits teatrals amb obres de caire popular: El port de les boires (1954), Una història qualsevol (1954), El gran egoista (1955), Passaport per a l'eternitat (1957) i Melodia eterna (1960). També ha publicat La família Reniu estiueja (1961). 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vendrell i Gallostra, Francesca (Barcelona, 1902 - ) Historiadora. Muller de Josep M. Millàs i Vallicrosa. Estudià filosofia i lletres a Barcelona i es llicencià el 1921. Es doctorà l'any 1931 amb la tesi La corte literaria de Alfonso V de Aragón y tres poetas de la misma (1933). Dedicada a la investigació històrica, ha publicat importants treballs sobre jueus i conversos de la corona catalano-aragonesa al s XV a "Sefarad" i a altres revistes científiques, i sobre l'època de Ferran I (En torno a la redacción del acta de Caspe, 1957; La aljama de Teruel y la proclamación de Fernando de Antequera, 1962-63). El 1945 publicà una edició crítica d'El cancionero de palacio, i el 1956, en col·laboració amb Àngels Masià, Jaume el Dissortat, darrer comte d'Urgell. També és autora del capítol Los cancioneros del siglo XV, de la Historia general de las literaturas hispánicas, dirigida per G. Díaz-Plaja, i de l'obra Rentas reales de Aragón de la época de Fernando I (1412-1416) (1977). 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vendrell i Ibars, Emili (Barcelona, 13/gen/1893 – 1/ago/1962) Tenor. Format a l'Orfeó Català, guanyà una enorme popularitat a tot Catalunya per les seves interpretacions de cançons catalanes i de lieder. Actuà al Teatre Líric Català amb obres d'E. Granados, E. Morera, etc. Fou un gran intèrpret de Cançó d'amor i de guerra, de Martínez i Valls. Fou també figura destacada de l'escena lírica. La seva actuació a Doña Francisquita, d'Amadeu Vives, li donà prestigi a tota Espanya. És autor dels llibres El mestre Millet i jo (1953) i El cant (1955). Pare del també cantant Emili Vendrell i Coutier. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Venècia, platja de (Gandia, Safor) Platja del Grau, a la desembocadura del riu d'Alcoi i al límit amb el terme de Daimús. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Veneno, Kiko (Josep M. López Sanfeliu) (Figueres, Alt Empordà, 1952 - ) Cantant, compositor i instrumentista de pop-rock. Pioner de la fusió entre el flamenc, el blues i el rock, el 1977 fundà el grup Veneno amb els germans Raimundo i Rafael Amador. Gravaren un únic disc, homònim, que es publicà anys després de la separació del grup, el 1978. El 1989 inicià una carrera en solitari, però el reconeixement definitiu li arribà el 1992 amb el disc Échate un cantecito i cançons tan populars com Lobo López i Joselito. L'any 2000 publicà el disc La familia pollo. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Venes i de Llovera, Rosa (Barcelona, s XVIII - s XIX) Heroïna. En iniciar-se la guerra del Francès residia a Tarragona. Col·laborà amb els defensors de la ciutat fabricant municions i prestant altres serveis. S'incorporà a una sortida, durant el setge de 1811, i causà personalment diverses baixes a l'enemic, fet pel qual fou recompensada amb el grau de sots-tinent. Hom li ha atribuït erròniament el sobrenom de la Rossa. 15 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Venjança Catalana, la (Grècia, 1305) Acció vindicativa. Nom amb què es coneix la lluita empresa pels almogàvers contra l'Imperi bizantí com a represàlia per l'assassinat del seu cap, Roger de Flor. Organitzada per Bernat de Rocafort i els altres caps almogàvers, es basà en ràtzies i saqueigs d'extrema violència que arribaren fins a les portes de Constantinoble. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA
17 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Vent, coll del (Areny de Noguera, Alta Ribagorça / Pobla de Roda, Ribagorça) Coll (1.301 m alt) que limita pel sud la serra del Cis. Comunica i es termenal dels dos municipis. 18 CATALUNYA - HISTÒRIA Vent, hostal del (Odèn, Solsonès) Antic hostal, situat a la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys, al límit amb el terme de Lladurs, al coll del Vent, límit meridional de la serra d'Encies. 19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Venta de Gaeta, La (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents) Veure> Gaieta. 20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Venta de la Encina, La (Villena, Alt Vinalopó) Poble: 153 h (2009) (o La Encina), situat al nord-oest del terme, a 320 km de la ciutat, sorgit damunt un hostal al costat de la important estació de ferrocarril on es bifurca la línia de Madrid a Alacant amb la de Madrid a València (i per on té lloc l'única comunicació entre València i Alacant per ferrocarril). La major part de la població és formada per ferroviaris i llurs famílies. L'església (Sant Joan) és annexada a la parròquia de Villena. 21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Venta de Llanussa, la (el Campello, Alacantí) Estació del ferrocarril d'Alacant a Dénia, prop de la costa, al límit amb el terme de la Vila Joiosa (Marina Baixa). 22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Venta de Montalt, la (Gilet, Camp de Morvedre) Caseria, sobre l'antic camí d'Aragó. 23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
24 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Venta del Moro, la (la Pobla de Vallbona, Camp de Túria) Veure> Ventes de Vallbona, les. 26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Venta del Sombrerer, la (Foios, Horta) Barri i antiga alqueria, al nord-oest de la vila. 27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Venta d'Emperador, la (Horta) Veure> Emperador. 28 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Ventafarines (Tamarit de Llitera, Llitera) Caseria, al sud del terme, al límit amb els termes del Torricó (Llitera), de Lleida i d'Almacelles (Segrià). 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA
30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ventajola (Puigcerdà, Baixa Cerdanya) Llogaret (1.125 m alt), a la dreta del riu d'Aravó, al sud de la vila. L'església parroquial (Sant Tomàs) és romànica (s XI-XII). El lloc, esmentat ja el 958, pertangué al monestir de Cuixà; el comte Guillem Ramon de Cerdanya, que se n'ha havia emparat, restituí la jurisdicció a l'esmentat monestir l'any 1075. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ventalles, les (Ulldecona, Montsià) Poble, al nord de la vila, al límit amb el terme de Freginals, a la vall oberta entre la mola de Godall i el Montsià, vora la carretera i el ferrocarril de Barcelona a València. L'església és dedicada a sant Joan Baptista. 32 CATALUNYA - MUNICIPI
33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ventalló i Llobateras, Domènec (Catalunya, 1804 – 1878) Farmacèutic. S'especialitzà en estudis agronòmics. Publicà diversos opuscles sobre aquests temes. També és autor dels assaigs El perfeccionamiento político de las naciones y en especial de España (1869) i La ciencia y la fe (1872). 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ventalló i Vintró, Josep (Terrassa, Vallès Occidental, 1856 – 1919) Metge i publicista. Germà de Pere Antoni. Estudià medicina a Granada, on fundà i dirigí diverses publicacions. A Terrassa fundà també "La Revista Tarrasense", "El Tarrasense" i "La Comarca del Vallés", que dirigí. Fou alcalde i regidor. Autor de poesies en català i castellà, recollides a Ratos de ocio (1875), publicà nombroses monografies, entre altres Tarrasa antigua y moderna (1879), Historia de Tarrasa (1886) i Historia de la industria lanera catalana (1904). 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ventalló i Vintró, Pere Antoni (Terrassa, Vallès Occidental, 1847 – 1913) Escriptor. Farmacèutic, publicà estudis sobre qüestions agrícoles (La repoblación forestal y el eucalipto en ella, 1908). El 1868 estrenà la comèdia La muller que fa per casa. Publicà també les monografies Història de Terrassa, Sant Pere de Terrassa i Viladecavalls i Les antigüetats de Sant Pere de Terrassa dins l'Àlbum monumental i pintoresc de Catalunya (1878). 37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ventallola, Bernat de (Catalunya, s XIII – Bulgària ?, s XIV) Mariner del Llobregat. Serví a l'estol de la Companyia d'Orient. Esfrondades les naus a Gal·lípoli, per decisió de Bernat de Rocafort i de Ramon Muntaner, passà amb tots els seus companys a combatre en terra. Home molt eloqüent, fou l'elegit per a adreçar la paraula a les forces abans de la decisiva batalla de l'istme d'Hexamílion, el 5/jun/1305. Un any després, pel jun/1306, es distingí a la gran batalla contra els alans, a Bulgària, on matà, amb l'ajut de l'adalil Arnau Miró, un dels millors cavallers enemics. Resultà malferit en aquest encontre. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ventallols, torre de (Olèrdola, Alt Penedès) Petit castell medieval de l'antiga Olèrdola, l'emplaçament del qual ha estat identificat amb l'església parroquial de Sant Cugat Sesgarrigues. El lloc correspon a l'Antistiana romana, parada important de la via Augusta, de la qual prové el nom (Ventae locus Antistianae). La seva identificació forma part de la que hom ha fet d'un tram de la via Augusta que, segons que sembla, es dirigia per Sant Sebastià dels Gorgs, Sant Cugat Sesgarrigues, Ferran, Sant Pere Molanta i la Plana Rodona a les proximitats del castrum d'Olèrdola i baixava per ponent cap a la Sanabra, can Llopart de les Masuques i la Gornal, vers el Vendrell i Tarragona. Destruït el castell pels almoràvits (1107), les ruïnes foren utilitzades en el redreçament de l'església i el nucli primitiu de Sant Cugat Sesgarrigues. 40 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Ventamillo, estret de (Castilló de Sos, Alta Ribagorça) Congost llarg (4 km) i estret de l'Éssera, també conegut per estret de Ru, obert a la serra de Gia (serra interior del Prepirineu). Les calcàries que el formen són tan inhòspites que, durant segles, quasi no fou transitat. 41 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ventas i Rodríguez, Adolf (Amposta, Montsià, 1919 - ) Saxofonista i compositor. Ha estat solista de la Banda Municipal de Barcelona i solista col·laborador de l'OCB i de l'orquestra del Teatre del Liceu. Professor de saxòfon al Conservatori de Barcelona, ha escrit cinc llibres per a l'ensenyament d'aquest instrument. El 1978 fundà el Quartet de Saxòfons de Barcelona, per al qual escriví diverses peces (Coves de Nerja, Tres dames, Melangia, Peça de concerts) i transcriví nombroses composicions. Ha recorregut extensament Europa i l'Orient Mitjà com a professional. 43 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ventayol, Martí (Alcúdia, Mallorca, s XVI – 1648) Religiós observant. El 1645 enllestí una crònica sobre la revolta dels agermanats mallorquins en temps de l'emperador Carles V. 44 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ventayol, Rafael (Alcúdia, Mallorca, 1644 – Terra Santa ?, 1726) Religiós. Durant 56 anys visqué a Terra Santa. Fou guardià del convent de Betlem, procurador general i professor d'àrab a Damasc. Exercí diverses funcions diplomàtiques. Gran dominador de l'àrab, traduí a aquesta llengua diverses obres piadoses. 45 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ventes de Miralcamp, les (Riba-roja de Túria, Camp de Túria) Veure> Venta de Poio, la. 46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ventes de Vallbona, les (la Pobla de Vallbona, Camp de Túria) Barri de la vila (o la Venta del Moro), al nord-est del nucli urbà, al llarg de la carretera de València a Ademús. La seva església és dedicada a la Trinitat. L'ermita de Sant Sebastià és d'origen medieval. 47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
48 CATALUNYA - HISTÒRIA Ventolà (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Despoblat (1.015 m alt), al sud-est de la vila, en un coster (serra de Ventolà), centrat en l'antiga església parroquial (Sant Esteve). El monestir de Lavaix es trobava dins el seu terme. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ventolà (Ribes de Freser, Ripollès) Poble, a l'oest de la vila, situat al vessant meridional de la serra Estremera, a 1.300 m alt, damunt la vall del Rigard, al voltant de l'església parroquial de Sant Cristòfol. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ventolau, estanys de (Lladorre / Unarre, Pallars Sobirà) Grup d'estanys de la capçalera de la vall d'Unarre, al vessant sud-occidental del pic de Ventolau (2.849 m alt), termenal dels dos municipis. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ventoldrà i Niubó, Eugeni (Barcelona, 1895 - 1988) Torero. Estudià tenidoria de llibres a Madrid, però deixà els estudis per dedicar-se als toros. El 1923, quan anava a prendre l'alternativa a Barcelona, sofrí un accident greu; la prengué uns quants mesos més tard de mans d'Antonio Márquez, a Barcelona. Assolí una fama notable per les seves estocades. Actuà fins els anys 1940. 52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Ventós, cap (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Cap de l'extrem nord-oriental de l'illa de Cabrera. 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ventós, puig (Vidreres, Selva) Contrafort (191 m alt) occidental del massís de les Cadiretes. 54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ventós i Arbona, Antoni (Barcelona, 1902 - 1987) Tapisser. Deixeble de Tomàs Aymat, amb qui col·laborà en la creació del taller de tapissos i catifes de Sant Cugat del Vallès el 1920. Bon dominador de la tècnica gòtica, treballà a la manufactura Aymat fins el 1955. Des d’aleshores treballà independentment i fou professor de tapís de l’Escola Massana de Barcelona (1959-74). Seguí l’estil tradicional quant a la textura i compaginà, quant a la temàtica, la reproducció d’obres antigues amb la creació de temes d’una certa renovació estilística. Fou el pare de Sever Ventós i Rivases. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ventós i Casadevall, Ernest (Barcelona, 1894 – 1933) Pintor i polític. Paisatgista, es presentà a les exposicions de belles arts de Barcelona dels anys 1910, 1911 i 1920. Milità al Partit Republicà Català i estigué personalment molt vinculat amb Lluís Companys. Fou delegat del comissari del govern per a la liquidació de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Participà en les tasques preparatòries de la Conferència d’Esquerres Catalanes i el 12/abr/1931 fou elegit regidor i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona, càrrec des del qual tingué una actuació molt destacada en la Junta de Museus. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ventós i Cullell, Palmira (Barcelona, 1862 – 1917) Escriptora. Signà amb el pseudònim de Felip Palma. Formada dins la Renaixença, aconseguí el modernisme. Publicà les narracions Asprors de la vida (1904), la novel·la La caiguda (1907) i, en teatre, L'enrenou del poble (1909), Isolats (1909) i La força del passat (1911). 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA
59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ventosa, Josep Antoni (Vilanova i la Geltrú, Garraf, s XIX - l'Havana, Cuba, 1874) Prohom. Emigrà a Cuba, visqué generalment a Matanzas, ciutat d'on fou alcalde el 1845. Hi promogué moltes iniciatives culturals i benèfiques, en especial les escoles gratuïtes que dugueren el seu nom i funcionaren de 1849 a 1876. També fundà unes grans escoles a Vilanova i la Geltrú. Tant aquesta com la de Matanzas li alçaren monuments. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ventosa, Lluís (Lleida ?, s XV) Escriptor i eclesiàstic. Era beneficiat de la seu de Lleida. El 1483 escriví el Speculum prioris o Llibre del siti, que conté els estatuts de la Confraria de Sant Salvador de la seu lleidatana. A part de la simple redacció del reglament de la confraria, l'escrit conté detalls curiosos sobre els costums de la clerecia local de l'època. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ventosa, Ricard (Tarragona, s XIX – Barcelona, 1877) Jurisconsult i sociòleg. És autor dels treballs titulats Las huelgas de trabajadores, las asociaciones obreras y las cajas de ahorros (1875) i El comunismo, el trabajo y la voluntad de testar, entre d'altres. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ventosa i Calvell, Joan (Barcelona, 1879 - Lausana, Suïssa, 1959) Polític i financer. Estudià lleis a Barcelona i es doctorà a la universitat de Madrid. Milità en la Lliga Regionalista, on col·laborà amb Francesc Cambó. El 1905 fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona. Aconseguí la seva primera acta de diputat l'any 1907, pel districte de Santa Coloma de Farners, que representà a les corts fins al 1923, any en que fou clausurat el Parlament amb motiu del cop d'estat del general Primo de Rivera. A les corts es distingí per la seva especialitat en qüestions econòmiques i administratives. L'any 1917 fou nomenat ministre d'hisenda del 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ventosa i Domènech, Josep (Barcelona, 1897 - Andratx, Mallorca, 1982) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi, que deixà aviat. Exposà individualment per primera vegada el 1924, a Barcelona. Realitzà exhibicions a moltes ciutats espanyoles i sud-americanes, així com un gran nombre a Barcelona. Ha destacat en la figura, dins una línia tradicional servida amb bona tècnica. Hi ha teles seves al Museu d'Art Modern de Barcelona. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ventosa i Roig, Isabel (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1835 – Barcelona, 1895) Religiosa dardera. Ingressà a la comunitat senglar de senyores darderes, el 1856. Treballà perquè aquesta comunitat esdevingués congregació religiosa, cosa que fou aconseguida el 1883. Fou la primera superiora que tingué la congregació, i hom la'n considera fundadora. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ventosa i Roig, Joan (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1883 – Mèxic, 1961) Polític. Militant del Partit Republicà Federal, durant la Segona República fou membre de l'Esquerra Republicana. Diputat a les corts constituents de la República (1931), fou conseller d'Agricultura al govern de la Generalitat (1933), des d'on redactà la Llei de Bases de la Cooperació (1934), i membre del Consell d'Economia de Catalunya durant la guerra civil. Autor de Doctrina cooperativa, Las cooperativas y el estado i Elementos de cooperación escolar, entre altres obres. A 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ventoses, les (Preixens, Noguera) Poble, situat en un coster, a la dreta del Sió. La seva església (Sant Pere) depèn de la parròquia de Pradell de Sió. El castell de les Ventoses fou donat l'any 1131 pel vescomte d'Àger, Guerau Ponç de Cabrera, als hospitalers, i pertangué a la cambra del gran prior de Catalunya. 67 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Ventoses, les (Benavarri, Ribagorça) Santuari (la Mare de Déu de les Ventoses), al nord-oest de la vila, dins l'antic terme d'Aler. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ventura, Benet (Figueres, Alt Empordà, s XIX - Catalunya, s XX) Compositor. Fill de "Pep" Ventura. Fou instrumentista de merit i director de cobles i orquestres. Compongué sardanes. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ventura i Andreu, Jaume "Rudy Ventura" (Canet de Mar, Maresme, 10/set/1926 - Barcelona, 2/abr/2009) Trompetista. Formà els anys 1950 el grup Rudy Ventura y su Conjunto, del qual era també el vocalista, amb el qual feu nombroses actuacions en festes i sales de ball. Fou també molt popular per la seva vinculació al F.C. Barcelona, en el camp del qual tocà sovint, per al qual compongué també l’himne de les penyes Som del Barça, Endavant Barça, Campions i Barça campió d’Europa. Durant els anys de la transició participà amb interpretacions musicals en actes catalanistes. Publicà, entre molts altres, els discs Mundial de hits (1968) i El Ball de l’Estatut (1980). 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA
70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ventura i Casas, Josep Maria "Pep Ventura" (Alcalá la Real, Andalusia,1817 - Figueres, Alt Empordà, 1875) Músic i compositor. Conegut també com a l'avi Pep o el Pep de la Tenora. Encara no tenia un any quan la seva família es traslladà a Figueres, on uns quants anys més tard aprengué l'ofici de sastre i les primeres nocions de música amb Joan Llandric. L'any 1863 fundà la Societat Erato de Figueres. Dominava diferents instruments i s'interessà molt aviat per la cobla. Cap al 1840 conegué a Perpinyà el constructor d'instruments A. Toron, que li encomanà el seu entusiasme per la tenora, instrument que al Rosselló formava part de la 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ventura Gassol Veure> Gassol i Rovira, Bonaventura (polític i escriptor). 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ventura i Roset, Josep (Barcelona, 1826 – 1874) Dirigent obrer. Intervingué activament a la vaga general del 1855. Alt dignatari de la francmaçoneria catalana, president del Sindicat d'Obrers Calafats, fou un dels fundadors de la Primera Internacional a l'estat espanyol, raó per la qual fou perseguit. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ventura i Subirats, Jordi (Barcelona, 1932 – 1999) Historiador. Membre de l'Acadèmia Provençal, del Consell d'Estudis Occitans i de l'Acadèmia de Bones Lletres, ha publicat articles a les revistes "Serra d'Or" i "Destino" i als diaris "El Correo Catalán" i "Avui". Autor, entre altres obres, de Pere el Catòlic i Simó de Montfort (1960), Alfons el Cast, el primer comte-rei (1961), Les cultures minoritàries europees (1963), Les llengües europees (1963), Els heretges catalans (1963), Els catalans i l'occitanisme (1964), Vida del treball a tallers i fàbriques (1965), Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià (1978, premi Joan Fuster d'assaig), La moneda a Catalunya durant el regnat de Carles III (1988), Les manipulacions monetàries a València a finals del segle XV (1993) i La Bíblia valenciana. Recuperació d'un incunable en català (1993). 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ventura i Tort, Jaume (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1912 – 1985) Compositor. És autor de la sarsuela Cançó de l'Empordà, i també de sardanes, algunes de les quals han obtingut força popularitat. 76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Veny, Gabriel (Felanitx, Mallorca, s XVIII - Palma de Mallorca, 1789) Frare carmelità. Era catedràtic de filosofia lul·liana a l'Estudi General de Mallorca. Fou provincial del seu orde en tres ocasions. Tingué fama com a orador sagrat. És autor de diversos escrits. 77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Veny, Pere Joan (Illes Balears, s XVII – Sardenya, Itàlia, s XVII) Jurista. Fou fiscal oïdor de l'Audiència sarda. És autor d'un cert nombre d'escrits jurídics, alguns d'ells publicats. 78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Veny i Clar, Joan (Campos, Mallorca Oriental, 22/ago/1932 - ) Lingüísta. Després de fer estudis a les universitats de Barcelona, Lovaina i Poitiers, es doctorà en filologia romànica el 1956, amb una valuosa tesi sobre els paral·lelismes lèxics en els dialectes catalans, publicada a la "Revista de Filología Española" en 1958-60. Catedràtic d’institut, professor adjunt de lingüística romànica (des del 1955) i catedràtic de dialectologia catalana (des del 1983), ha pres part en nombrosos congressos i ha publicat articles sobre lingüística catalana -especialment sobre dialectologia i etimologia- a la "Revue de Linguistique Romane", el "Boletim de Filologia, Orbis", "Estudis Romànics", etc, a més de diverses miscel·lànies i volums col·lectius. Ha publicat l’edició del Regiment de preservació de pestilència de Jacme d’Agramont (1971) i les obres Els parlars (1978), Estudis de geolingüística catalana (1978) i Introducció a la dialectologia catalana (1986). Cal destacar la seva tasca en l’edició de l'Atles lingüístic del domini català (2001-08), iniciat per Antoni M. Badia i Margarit, el qüestionari del qual publicà el 1993 (amb Badia i Margarit i Lídia Pons, amb qui el 1998 publicà Etnotextos del català oriental (1998), que conté materials inèdits recollits en les enquestes de l’Atles), i també l'Atlas linguarum Europae, en curs de publicació des del 1983, i el Léxico de los marineros peninsulares (1985-89). Altres obres són: Dialectologia filològica. Transfusió lèxica. Llengua escrita i dialectalismes (1993), La lliçó lingüística de Maria Antònia Salvà (1995), Francesc de B. Moll: ciència i humanitat (1995), Onomàstica i dialectologia (1996), Aproximació al dialecte eivissenc (1999), Llengua històrica i llengua estàndard (2001), Contacte i contrast de llengües i dialectes (2006), Escrits lingüístics mallorquins (2007) i el 2008 el Petit atles lingüístic del domini català. Membre de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (1978) i director de la secció de llengua de l’Institut d’Estudis Andorrans (1982), i president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. El 1997 rebé el premi Josep Maria Llompart de l’Obra Cultural Balear i el mateix any li fou atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. 79 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Veo (l'Alcúdia de Veo, Plana Baixa) Poble (o Beo), a l'esquerra del riu de Veo (o riu de Sonella), aigua avall del cap del municipi, al vessant septentrional de la serra d'Espadà (que en aquest indret és accessible a través del coll de Veo, de 546 m alt, per on passa el camí vers Aín). La seva església parroquial (Santa Maria) depèn de l'Alcúdia. Antic lloc de moriscs (tenia 41 focs el 1602), es despoblà amb l'expulsió del 1609, i és habitat des del s. XVII per gent de llengua castellana; forma, així, un enclavament entre pobles de llengua catalana. 81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vera (València, Horta) Partida del municipi, dins el terme de Benimaclet, centrada en el santuari de Vera (la Puríssima Concepció) i el molí de Vera, alimentat per la sèquia de Vera, derivada de la de Mestalla, la gola de la qual, en arribar a la mar, constitueix el límit septentrional del terme de València. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verboom y de Wolf, Jorge Próspero de (Brussel·les, Bèlgica, 1665 – Barcelona, 1744) Enginyer militar i marquès de Verboom. Participà en la guerra de Successió a les ordres de Felip V, i destacà en el setge de Barcelona. En aquesta ciutat planificà i dirigí la construcció de la Ciutadella, en motiu de la qual hagué de destruir gran part del barri de la Ribera. Fou governador de Barcelona el 1718. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vercher i Coll, Antoni (València, 1900 – 1934) Pintor i dibuixant. Cursà els estudis de belles arts a l'Acadèmia de Sant Carles, en la qual obtingué el premi Roig (1925 i 1926). Destacà sobretot com a caricaturista, i col·laborà a nombrosos periòdics valencians: "Las Provincias", "El Cuento del Dumenche", "El Pardalero", "Pensat i Fet" i d'altres.
Anar a: [ Ven ] [ Vent ] [ Ventaf ] [ Ventas ] [ Ventosa ] [ Veny ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Venta del Moro (
Ventalló (
Ventura i Beltran, Vicent