|
|
|
Anar a: [ Mirad ] [ Miralles, A ] [ Miralles d ] [ Miralp ] [ Mirambell i ] [ Mirav ] És prou legítim que un poble prengui mesures per protegir la seva cultura i fer-la conèixer. (Manuel de Pedrolo i Molina) 1 CATALUNYA - LITERATURA Mirada, La (Sabadell, Vallès Occidental, 1925 – 1936) Col·lecció literària. Fundada i impresa per Joan Oliver, Josep Carner, Francesc Trabal, Carles Riba, Guerau de Liost i Armand Obiols. Entre el 1925 i el 1935 publicà una dotzena d'obres d'alguns dels seus fundadors i d'altres escriptors. El 1936 es fusionà amb Proa, i el 1965 fou represa per l'editorial Aymà. 2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Mirada, vénda de sa (Formentera, Eivissa) Vénda de la parròquia de Sant Francesc, a ponent del nucli principal. 3 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Mirador (Barcelona, 13/gen/1929 – 10/jun/1938) Setmanari de literatura, art i política. Fundat per Amadeu Hurtado. De caràcter liberal, catalanista i europeista, en van ésser directors Manuel Brunet i Just Cabot, i 4 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Mirador (Cotlliure, Rosselló) Fort, utilitzat com a caserna, que domina la vila pel nord. Fou bastit per Vauban el 1674 al costat de l'antiga torre de Santa Teresa, per una explosió el 1818. 5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Miraflor (els Poblets, Marina Alta) (o Binaflor) Poble (16 m alt) i antic municipi, unit el 1971 a l'actual, situat a la dreta del riu Girona, davant Mira-rosa i Setla, poblacions que dins el Marquesat pertanyien a la mateixa jurisdicció, i per això foren conegudes pels Llocs. L'església depenia de la parròquia del Verger. Lloc de moriscs (23 focs el 1609), depenia de la fillola d'Ondara. 6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Miralbó (Llocnou d'En Fenollet, Costera) Despoblat i enclavament (0,029 km2), situat dins el terme de Xàtiva, a la dreta del riu d'Albaida, a l'oest de la muntanya del Puig. Era lloc de moriscs (8 focs el 1609) i depenia de la Torre d'en Lloris. 7 CATALUNYA - MUNICIPI
8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Mirall, El (Palma de Mallorca, gen/1987 - ) Revista en català publicada per l'Obra Cultural Balear. Manté un contingut similar a la revista "Lluc", de la qual és continuació i superació. 11 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Miralles (Prats de Molló, Vallespir) Antic poble, l'església del qual és l'actual santuari del Coral. 12 CATALUNYA - HISTÒRIA Miralles (Pontils, Conca de Barberà) Antic nom de Santa Perpètua de Gaià. 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miralles (Tremp, Pallars Jussà) Església i antic poble, fins al 1970 del municipi d'Espluga de Serra, situats prop de Llastarri, a la vall mitjana del barranc de Miralles, afluent, per l'esquerra, de la Noguera Ribagorçana, que neix al vessant meridional de la serra de Sant Gervàs. 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA
15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miralles, agulla grossa de (Santa Maria de Miralles, Anoia) Alt turó (870 m alt) espadat per la banda meridional, a la divisòria d'aigües de l'Anoia i del Gaià, prop del terme de Bellprat. És el cim de la serra de Miralles que constitueix el sector central de la serralada que, seguint una direcció sud-oest - nord-est, uneix el turó de Queralt amb la tossa de Montbui. 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miralles, Alberto (Elx, Baix Vinalopó, 23/set/1940 - Madrid, 2/mar/2004) Escriptor i director escènic. Titulat per l'Institut del Teatre de Barcelona, pertangué a l'avantguarda del teatre independent al capdavant del grup Cátaro, que fundà el 1966 i amb el qual realitzà espectacles com Cátaro 67 i Cátaro-Colón (1968). Entre altres guardons, obtingué el Premio Nacional Universitario (1962), el Guipúzcoa (1968) i el de la Real Academia (1975). 17 CATALUNYA - HISTÒRIA Miralles, castell de (Vilajuïga, Alt Empordà) Antic castell, del qual resten les ruïnes a la roca Pujolar. Fou donat el 974 pel comte Gausfred d'Empúries-Rosselló al monestir de Sant Pere de Rodes. 18 CATALUNYA - HISTÒRIA Miralles, castell de (Santa Maria de Miralles, Anoia) Antic castell (662 m alt). Era edificat ja al s X. El 987 el bisbe de Vic infeudà la meitat que li pertanyia a Enric Bofill de Cervelló, que ja posseïa l'altra meitat. Dels Cervelló passà a formar part de la baronia de la Llacuna. Ocupava una gran àrea; la part superior és enderrocada i només constituïda per quatre muralles. La part inferior es convertí modernament en habitatges, i la capella del castell, en església parroquial, fins al seu trasllat a l'església de Sant Romà, al fons de la vall. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA
20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Miralles, Joan (Muro, Mallorca, 1912 - Deià, Mallorca, 18/nov/2010) Pintor. Ha conreat el paisatge -especialment de Deià, on ha residit molt temps-, la natura morta, la composició i el retrat. Ha decorat diverses capelles i esglésies. Fa un figurativisme d'acurada composició i colors suaus, influït per un cert arcaisme. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miralles, Joan de (Catalunya, s XVI) Eclesiàstic. Canonge sagristà d'Urgell, el 1522 fou ordenat arquebisbe titular de Tessalònica i auxiliar del bisbe Joan d'Espès. El 1527 donava ordres a Barcelona, seu vacant. Fou vicari general de Girona i bisbe auxiliar de Barcelona el 1530. El 1536 posà la primera pedra de l'estudi general de Barcelona. Tingué en comanda l'abadia de Sant Cugat del Vallès. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miralles, Joan Gil (Reus, Baix Camp, 1823 – 1896) Pianista i compositor. Actuà a Madrid, formant duo amb L.M. Gottschalk, i com a solista a Saragossa, Tarragona, Reus i a l'estranger. Fou director de l'orquestra del monestir d'El Escorial (1886-89). Hi estrenà el 1887 la Missa de Rèquiem de Josep de Letamendi. Escriví obres per a piano. 93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miralles, Josep (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat, 1792 - Benassal, Alt Maestrat, 1840) Guerriller carlí, conegut amb el sobrenom d'El Serrador per raó del seu ofici. Es destacà durant la guerra del Francès (1808-14) al costat del guerriller Ascensi Nebot, amb el qual combaté a la conca del Millars. Acabada la guerra tornà al seu poble on continuà en el seu ofici. El 1822 formà part de les guerrilles absolutistes de Sempere. Arran de la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís (1823), es retirà amb el grau de tinent de caballeria. El 1833 tornà a lluitar al bàndol carlí com a comandant de cavalleria i després d'haver rebutjar un 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miralles, Melcior (València ?, a 1419 – 1502) Cronista i eclesiàstic. Mestre en arts i teologia; el 1435 fou nomenat capellà d'Alfons IV el Magnànim. És un dels autors del Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim, obra de gran interès històric. 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miralles, Miquel (País Valencià, s XV – s XVI) Escriptor. Participà a diversos certàmens literaris. Fou anomenat gran trobador. 25 CATALUNYA - HISTÒRIA Miralles, monestir de (Castellví de Rosanes, Baix Llobregat) Antic convent augustinià (o la Casa de Déu), situat a l'antiga quadra de Miralles, a la dreta de l'Anoia, a l'oest del poble. Havia estat fundat a Sant Pere de la Gornal el 1410, però fou traslladat a l'actual indret el 1414; la comunitat d'instal·là a l'antic casal dels cavallers Miralles i amplià l'església gòtica que hi havia al costat (ampliada novament i renovada el 1774). Hi residí fins al 1835; la majoria dels religiosos eren vells i malalts que feien vida retirada i contemplativa. Actualment el convent, de propietat particular, és destinat en part a colònies. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miralles, Pau (Cervera, Segarra, s XVIII - 1823) Guerriller. El 1822 s'alçà a Cervera contra el règim constitucional. Amb el seu fill homònim, reuní una partida d'uns tres-cents homes, que atacaren les forces del govern. Impedí, però, que el gerriller Romanillos incendiés la Universitat de Cervera, on s'havia refugiat la guarnició liberal. Fou per iniciativa seva que diverses partides reialistes atacaren i conqueriren la Seu d'Urgell, on s'establí la regència reialista. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA
28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miralles, Rafael (Catalunya, s XVII) Eclesiàstic. Fou canonge penitencier de Lleida. És autor d'una Relación sumaria de la vida de San Carlos Borromeo. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miralles, riera de (Alt Camp / Anoia) Afluent dretà de l'Anoia. Neix al coll de la Rovira Seca, prop d'Esblada, entre les serres de Brufaganya i d'Ancosa, que marquen la seva direcció sud-oest - nord-est, que manté fins a l'aiguabarreig a la Pobla de Claramunt. Llevat de la capçalera, tota la vall de Miralles és compresa a l'Anoia (municipis de Santa Maria de Miralles, Orpí, Carme i la Pobla de Claramunt). 30 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Miralles, vall de (Alzira, Ribera Alta) Antic nom de la vall de la Murta. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miralles de Carme (Anoia) Veure> Santa Maria de Miralles. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miralles de Copons (Veciana, Anoia) Poble (o de Segur), al nord del terme. De la seva església parroquial de Sant Salvador depenia l'església de Sant Cristòfol de Secanella. Pertanyia a la baronia de Segur. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miralles i Anglès, Ermenegild (Barcelona, 1859 - 1931) Enquadernador i litògraf. Creà i dirigí la revista artística "Hispania" (1899-1900). Publicà els àlbums Montserrat i A los toros, així com Panorama nacional i un Atlas litográfico. Amb el daurador alsacià Schütz, que féu venir de París el 1891, i sota la direcció de Joaquim Montaner, féu notables relligadures per a l'editorial Montaner i Simon. A l'Exposició de Barcelona del 1892 presentà com a novetat unes rajoles hispano-aràbigues fetes sobre cartró, que tingueren molt d'èxit 34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miralles i Arnau, Francesc (València, 1871 – París, França, 1922) Ballarí. Parella de Carolina Otero al Paris-Concert, de París, ciutat on instal·là una acadèmia de dansa. Obtingué nombrosos èxits al teatre Imperial de Sant Petersburg, on actuà a la dècada del 1907 al 1917. Dirigí la coreografia de l'Òpera de París a partir del 1917. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miralles i d'Imperial, Adolf (Elx, Baix Vinalopó, 1845 – Alacant, 1870) Escriptor. Era advocat. Fou secretari de l'ajuntament alacantí. És autor de poesies de publicació esparsa i d'una Crónica de la provincia de 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miralles i Gumiel, Josep (País Valencià, s XVIII) Agrònom. Era marquès de la Torre de Carròs. El 1788 publicà a València un Discurso sobre lo útil y aun necesario que se cree ser a la hierta de esta Ciudad el estiércol y polvo que se saca de sus calles, y perjudicial a la salud pública que permanezca en ellas. L'obra fou editada per la Societat Econòmica d'Amics del País. 39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miralles i Rubio, Andreu (València, 1856 – 1902) Periodista i polític. Féu estudis militars, que abandonà per dedicar-se al periodisme. Fou redactor dels diaris madrilenys "El Correo" i "El Resumen". Secretari d'alguns polítics de relleu, del governador de Matanzas (Cuba) i fou governador de La Isabela (Filipines). Autor de De mi cosecha i Los dos primeros años de la Regencia. 42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Miralles i Shert, Josep (Palma de Mallorca, 14/set/1860 – 22/des/1947) Eclesiàstic i historiador. Doctorat en teologia (València) quan ja era llicenciat en lletres, residí a Palma de Mallorca com a fiscal eclesiàstic, professor del seminari i canonge arxiver. El 1914 fou consagrat bisbe de Lleida i el 1925 passà d'auxiliar a Barcelona, on un any després succeí al titular. El 1930 anà a Mallorca amb títol d'arquebisbe. De la seva obra escrita destaquen La filosofía cristiana y su restauración (1886), Sto. Tomás de Aquino y el moderno régimen constitucional (1890), La secta rosminiana (1891), La existencia de Dios y la crítica kantiana (1892) i Apuntes sobre la acción antimasónica en España (1927). 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miralpeix (Manresa, Bages) Veïnat, sorgit el 1950-60 al vessant occidental del puig Cardener, a l'esquerra del Cardener, vora la carretera de Manresa a Solsona. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miralpeix (Tiurana, Noguera) Poble, a l'esquerra del Segre, vora el cap del municipi. Formà el s XIX un municipi amb la quadra de la Cluella, on hi ha l'església, que depenia de la parròquia de la Torre de Rialb. 46 CATALUNYA - HISTÒRIA Miralpeix (Sitges, Garraf) Antiga quadra, situada a l'extrem occidental del terme, al límit amb el de Sant Pere de Ribes, on hi ha el castell de Miralpeix (104 m alt) i, prop seu, la masia de Miralpeix, amb la capella de la Mare de Déu de Gràcia. És esmentada ja el 1057, quan era de la senyoria del bisbe Guislabert de Barcelona i de Mir Geribert. El 1410 en prengué possessió la Pia Almoina de Barcelona. El mateix s XV formava ja un sol terme amb el de Sitges. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miralpeix i Illa, Eudald (Ripoll, Ripollès, s XIX – 1858) Escriptor. Era notari de la seva vila natal. Fou un dels qui tractaren de preservar de destruccions el monestir ripollès. Deixà manuscrita una Crònica de la villa y 48 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Miralsot (Fraga, Baix Cinca) Poble, prop de la sèquia que rega la plana estesa a l'esquerra del Cinca, vora el terme de Vilella de Cinca. És format per un nucli principal (Miralsot de Baix), que concentra la major part de la població, i el petit nucli de Miralsot de Dalt. 49 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
50 CATALUNYA - GEOGRAFIA
51 CATALUNYA - HISTÒRIA
52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miramar (Barcelona, Barcelonès) Sector de la muntanya de Montjuïc, al seu vessant septentrional, el més rost, que domina el port de Barcelona. Al començament del s XX hom hi instal·là un camp de tir de coloms i el 1916 fou construïda la via que l'uneix a la zona portuària, dita avinguda de Miramar. Posteriorment s'hi establiren uns camps de tir al blanc. Amb l'urbanització de Montjuïc, arran de l'Exposició Internacional del 1929, hom enjardinà la zona. A l'antic restaurant Miramar fou instal·lat des del 1959 fins al 1983 l'estudi de Televisión Española a Barcelona. 53 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Miramar (Valldemossa, Mallorca Occidental) Possessió. Ramon Llull hi fundà (1276) un col·legi de missions i el 1485 s'hi publicà el primer llibre imprès a Mallorca. Fou adquirida i restaurada (1872) per l'arxiduc Lluís Salvador, que la convertí en el seu refugi fins al 1913, i hi féu construir diversos camins i miradors. Hi reuní una important col·lecció de ceràmiques i mobles de Mallorca, restaurant-hi el record de Ramon Llull. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA
55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miramar, turó de (Capellades / Vallbona d'Anoia, Anoia) Cim (593 m alt) de la cinglera que forma el sector més meridional de la paret oriental del congost de Capellades, termenal dels dos municipis. 56 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Mirambell (Bonrepòs i Mirambell, Horta) Antic poble, amb el nucli urbà actualment unit al de Bonrepòs. Lloc de moriscs (23 focs el 1602) de la fillola de Benaguasil, la seva mesquita esdevingué església de Tots Sants i després santuari de Sant Joan Baptista; depengué eclesiàsticament de Carpesa i, des del 1574, de Bonrepòs. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mirambell (Calonge de Segarra, Anoia) Poble, al sud del terme, prop de la vila de Calaf. L'església parroquial és dedicada a sant Pere. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mirambell (Bassella, Alt Urgell) Llogaret, dins la parròquia de Guardiola, prop d'aquest poble, al límit amb el terme de Tiurana. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mirambell, Baptista (Catalunya, s XVII) Poeta. Recopilà, segurament entre el 1623 i el 1640, una col·lecció de versos de Vicent Garcia i d'alguns altres poetes de la seva escola al Recreo i jardí del Parnàs i muses catalanes. El manuscrit inclou també una dècima seva i un sonet i una dècima -signats amb pseudònim- adreçats a ell i que, posteriorment, foren atribuïts al Rector de Vallfogona. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mirambell i Bertran, Joan (el Masnou, Maresme, 1796 – 1863) Marí. El 1843, al capdavant de la pollacra Constància, de la qual era propietari, dugué, desafiant l'estat de guerra entre Espanya i les noves repúbliques sud-americanes, un carregament de vi de Tarragona a Montevideo. Després de moltes vicissituds, entre les quals cal esmentar la seva detenció a Montevideo, l'entrevista amb el president Rivera, que accedí, finalment, que els ports fossin oberts als vaixells de pavelló espanyol, i la seva detenció a Cadis per haver perdut la patent del vaixell a causa del tràngol passat, assolí, malgrat les reticències del govern espanyol, la represa del tràfic amb Amèrica. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mirambell i Ferran, Joan (Barcelona, 1895 - s XX) Dibuixant. Fou deixeble de Francesc d'A. Galí. Destacà com a il·lustrador. Posteriorment s'especialitzà en projectes de jardins. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mirambell i Giol, Francesc (Santa Coloma Sasserra, Vallès Oriental, 1/abr/1761 - Prats de Lluçanès, Osona, 24/des/1822) Erudit i eclesiàstic. Cursà estudis a Vic i a Cervera. De la seva obra escrita, sobre història local, epigrafia, agronomia i filologia, destaca l'Alfabeto reformado universal (1813), reeditat en nova versió: Alfabeto griego-latino-catalán (1817) i Alfabeto de comparación hebreo-catalán-castellano (1817). 64 CATALUNYA - HISTÒRIA Miramberc (Malla, Osona) Antiga quadra, que forma un enclavament entre els termes de Tona, Taradell, Seva i Balenyà. Fou una de les Quadres Unides d'Osona que s'uní el 1840 a Malla. Fou coneguda fins al s XV amb el nom de Torrellebreta, i també, des de la fi del s X, amb el de Torre de Probes. 65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miranda, la (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat) Barri de la ciutat, situat als vessants sud-occidentals de la serra de Collserola, entre la Ciutat Diagonal i el terme de Sant Just Desvern (dins el qual ha crescut posteriorment). Té l'origen en una urbanització del tipus ciutat-jardí promoguda el 1934 per iniciativa privada; el 1950 tenia prop d'un centenar de torres. S'ha anat deteriorant i s'ha convertit, en part, en barri residencial obrer (hi ha algunes barraques, també). L'autopista de Barcelona a Molins de Rei l'ha aïllat del centre urbà. 67 CATALUNYA - HISTÒRIA Miranda, vescomtat de (Catalunya) Títol atorgat el 1857 al capitá d'enginyers Enric Puigmoltó i Mayans, després tercer comte de Torrefiel. Havia estat el vescomtat previ (1816) del comtat de Torrefiel. Continua en la mateixa família. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miranda del Castañar, comte de "Juan de Zúñiga y Avellaneda" (Castella, s XVI - 1608) Virrei de Catalunya (1583-86). Nomenat per Felip II. Afrontà el malestar social provocat pel bandolerisme, la misèria del camp i l'especulació de les terres pròximes a Barcelona. 94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miranda i Casellas, Ferran (País Valencià, s XVIII - 1842) Escultor. Deixeble de Pasqual Agulló i d'Antoni Marzo i Pardo. El 1860 anà a Madrid, on treballà com a deixeble de José Piquer. Més tard anà a París (1867) i després a Nova York. Entre les seves obres cal esmentar Ignacio Vergara i el Príncep d'Astúries. 68 CATALUNYA - HISTÒRIA
69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mirapol (Gósol, Berguedà) Veure> Moripol. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mirapols (la Jonquera, Alt Empordà) Masia i antic castell, dins l'antic terme de Requesens, a la dreta de la riera de Mirapols, afluent, per la dreta, de la riera d'Anyet, que s'uneix al seu col·lector dins el terme de Sant Climent Sescebes. 71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mira-rosa (els Poblets, Marina Alta) Poble (o Benarrosa), a l'esquerra del riu Girona, aigua amunt de Setla i enfront de Miraflor. Els tres pobles formaven una sola jurisdicció dins el Marquesat de Dénia i eren anomenats els Llocs. L'església del Salvador depèn eclesiàsticament de la de Verger. Lloc de moriscs, tenia 23 focs el 1609. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mira-sol (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) Barri de la ciutat, uns 600 m a llevant del centre urbà i unit actualment a Valldoreix. És parcialment urbanitzat. Si bé en el seu origen fou un barri amb funcions de segona residència, compta cada cop més la població censada amb residència fixa. Té estació de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de Barcelona a Terrassa. 73 CATALUNYA - HISTÒRIA Mira-sol, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1689 al capità de cavalls Antoni Carròs i de Castellví, cavaller de Montesa, lloctinent del batlle general de València. Per mort (1833) de la seva rebesnéta i sisena marquesa, Francesca Carròs i Pallarès, el títol passà als Pallavicino, barons de Friguani i Friguestani, i als Lameo de Espinosa. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miravall (Noves de Segre, Alt Urgell) Llogaret, situat en un coster, a l'esquerra del riu de Castellàs, enfront d'Espaén. La seva església (la Concepció) depèn de la parròquia de Berén. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miravall (Juneda, Garrigues) Llogaret, situat al sud de la vila, prop del límit amb Castelldans i les Borges Blanques, vora el canal d'Urgell. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miravall i Dolç, Ramon (Roquetes, Baix Ebre, 1/ago/1940 - ) Historiador. Autor d'un recull de notes sobre la història de Roquetes i la de Tortosa, entre els quals destaquen Tortosa i l'orde de l'Aixa (1968), Atacs franco-catalans contra Tortosa (1969), Tortosa i els tortosins (1969), La societat tortosina de la post-reconquesta (1970), Fonaments de l'autodeterminació medieval de Tortosa (1973), Immigració britànica a Tortosa (segle XII) (1980), Entorn a Tortosa napoleónica (1985), Mites i cultes a Dertosa (1991) i Corpus epigràfic dertosense (1995). 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miravall i Forcadell, Vicent (Tortosa, Baix Ebre, s XVII) Eclesiàstic. Doctor en lleis, fou nomenat ardiaca major de Vic, però no arribà a ocupar el càrrec. Publicà Tortosa, ciudad fidelísima y ejemplar (1641), on exposa la postura de la ciutat davant la guerra dels Segadors. L'obra fou reproduïda el 1894. 79 CATALUNYA - HISTÒRIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miravalls i Bové, Armand (Barcelona, 1916 – 1978) Pintor. Deixeble d'E. Santasusagna i de Llotja. Un dels més típics representants de la pintura acadèmica catalana del s XX. Exposà a Barcelona des del 1942. Conreà el paisatge, les flors, la natura morta i la figura, però sobresurt en el retrat. Cal assenyalar, per la seva significació, el retrat de Pere Bosch i Gimpera (1970; Rectorat de la Universitat de Barcelona). Fou catedràtic de l'Escola de Belles Arts de Barcelona. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miravé (Pinell de Solsonès, Solsonès) Poble, a l'est del terme (al límit amb els de Llobera, Olius i Castellar de la Ribera). La seva parròquia és dedicada a sant Pere. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miravelles (Olius, Solsonès) Enclavament, dins el terme de Solsona, al nord del terme, travessat per la carretera de Solsona a la Seu d'Urgell. 83 CATALUNYA - MUNICIPI
84 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Miravet (Cabanes de l'Arc, Plana Alta) Despoblat i antic castell (286 m alt), situat als vessants de marina de la serralada del desert de les Palmes. El castell, del qual resten alguns murs, d'origen islàmic, fou donat per Jaume I al bisbe de Tortosa, Ponç de Torrelles el 1225, poc abans de la seva conquesta; tenia un ampli terme, que comprenia els d'Albalat dels Ànecs, Cabanes, Bell-lloc del Pla i Torreblanca. El poble de Miravet, format al voltant del castell de Miravet (l'església parroquial de Sant Martí i Sant Bartomeu, gòtica, és també enrunada), es despoblà durant el s XVI; el 1575 passà a formar part, amb Albalat, del comú de Cabanes. 85 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Miravet (Camporrells, Llitera) Despoblat, al nord-est del poble. La seva església era dedicada a sant Jaume. 86 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Miravet (Bonansa, Alta Ribagorça) Despoblat i partida, entre Gavarret i la Noguera Ribagorçana, vora el Pont de Suert. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA
88 CATALUNYA - HISTÒRIA Miravet (Senterada, Pallars Jussà) Antiga quadra, a la vall de Bellera, que formà el s XIX un municipi amb el poble de Cadolla. 89 CATALUNYA - HISTÒRIA Miravet, comanda de (Miravet, Ribera d'Ebre) Preceptoria i comanda dels templers. Centrada pel castell de Miravet, situat a la dreta de l'Ebre, dominant el pas de Barrufemes. Fortalesa àrab, fou conquerida per Ramon Berenguer IV (1153), i la donà als templers. Del 1317 al 1835 estigué a mans dels hospitalers. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Anar a: [ Mirad ] [ Miralles, A ] [ Miralles d ] [ Miralp ] [ Mirambell i ] [ Mirav ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Miralcamp
Miralda i Bou, Antoni
Miralles i Bofarull, Francesc
Miralles i Galaup, Francesc
Miralles i Montserrat, Joan
Miralles i Moya, Enric
Miramar (
Miramar
Miravet
Miravitlles i Navarra, Jaume
Miravitlles i Torras, Lluís