|
|
|
Anar a: [ Base ] [ Bass ] [ Basseg ] [ Basset ] [ Basson ] [ Basti ] És infinitament molt més difícil descriure que opinar. Per això, tothom opina. (Josep Pla i Casadevall) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Baseia (Siurana, Alt Empordà) (o Basella) Llogaret, a l'est del poble, vora el rec Madral. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baseia, Joan (Catalunya, s XVII) Compositor, mestre de capella i organista. De les seves composicions, es conserven, a la Biblioteca de Catalunya, una missa cantada a nou veus (tres cors) i instruments, una nadala cantada a quatre veus i dues peces per a orgue: un Tiento a dos triples Gaitilla i una Gaitilla para mano derecha. 3 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Baselga (Estivella, Camp de Morvedre) Despoblat (261 m alt) (ort ant: Beselga), situat al vessant septentrional del Garbi. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs annex a la parròquia d'Estivella (era habitat per 35 famílies abans de l'expulsió del 1610). Es despoblà definitivament a la fi del s XIX. A prop, aturonades, hi ha les ruines del castell de Baselga. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Basella, Riambau de (Catalunya, s XII) Magnat. Fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III el Gran, a la mort d'aquest (1131). Fou conseller de Ramon Berenguer IV. El seu nom figura en una desena de documents importants de govern al període 1132-38, com són el pacte entre el comte barceloní i Ponç Hug d'Empúries (1138). Un homònim documentat el 1160 com a avalador del comte de Barcelona en un emprèstit és més probablement un fill seu. 6 CATALUNYA - POLÍTICA Bases de Manresa (Manresa, Bages, 27/mar/1892) Document formulat i aprovat per la Unió Catalanista, d'acord amb una iniciativa d'Enric Prat de la Riba i Lluís Domènech i Montaner. Es nomenà una comissió encarregada de redactar unes bases on es fixaren els principis polítics, socials i econòmics del nacionalisme català. Comprenien tres parts: la relativa al poder central, al poder regional i la formada per disposicions transitòries. L'esperit de les Bases combinava la solució federalista amb reminiscències de caràcter històric i amb un vot corporatiu. Estipulava el català com a única llengua oficial de Catalunya i que tots els càrrecs polítics havien d'ésser ocupats per catalans. El 1992 s'en celebrà el centenari amb diversos actes i una gran exposició monogràfica. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baset, Pere (Catalunya, s XV) Arquitecte. És autor del claustre gòtic del monestir de Montserrat, obra realitzada en 1476. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baset i Baví, Josep (Catalunya, s XVIII – s XIX) Eclesiàstic. Fou canonge de Tortosa. Pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a la qual presentà el 1805 un discurs de caràcter històric. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Basil, Felip (Catalunya, s XVIII) Pintor. Pintà quadres per al santuari dels Horts, a Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), i daurà (1790) el retaule major del santuari de Puig-l'agulla (Osona). 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Basil, Francesc (Vic, Osona, s XVII - Catalunya, s XVII) Pintor. En 1686 començà a pintar cinc teles per a la capella de Sant Bernat de la seu vigatana. Les enllestí l'any següent. També féu obres per a d'altres temples, com els de Sant Joan de les Abadesses i el de Sant Feliu de Torelló. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Basil i Burjó, Ramon (Figueres, Alt Empordà, 1874 – 1938) Compositor de sardanes. Fou pare de Francesc Basil i Oliveras. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Basil i Oliveras, Francesc (Figueres, Alt Empordà, 1905 – 1975) Pianista i compositor de sardanes: Capvespre, Sant Pere de Roda, Roses, vila de sirenes, Homenatge a la Verge montserratina, Rondalla, Torrentera avall, Sant Pere de Roda, Un cel blau, Els oronells, Deixondiment de festa, etc. Obtingué gairebé tots els primers premis dels concursos de composició sardanística celebrats als Països Catalans. Compongué altres obres per a cobla La filadora i Nadala (glosses) i Miniatures i Impressions pirenenques (suites) i peces 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Basora, Estanislau (Manresa, Bages, 1926 - ) Futbolista del F.C. Barcelona. Ala dreta de l'equip, 22 vegades internacional. De complexió mitjana, introduí en el futbol modern el dribbling amb el cos. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bassa, Arnau (Catalunya, s XIV) Pintor i miniaturista. Fill de Ferrer, continuà el taller patern. Conegut només per documentació i identificat com a autor dels retaules de Sant Marc de la catedral de Manresa i de Sant Jaume del convent barceloní de Jonqueres (al Museu Diocesà de Barcelona). Cal relacionar amb la seva obra el retaule de la col·legiata de Cardona i el políptic de la Morgan Library, de Nova York. Pel seu delicat italianisme deriva de les aportacions del seu pare, encara que es decanta totalment per les formes de filiació sieneses. Per la qualitat tècnica i la sensibilitat, és un dels millors pintors del s XIV. 17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Bassa, cala (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Cala de la costa occidental, a l'est de la badia de Sant Antoni. És tancada per ponent pel cal la Bassa. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bassa, Guillem (Illes Balears, s XIII - Alaró, Mallorca, 1285) Militar. Estigué al servei de Jaume II de Mallorca i, juntament amb Guillem Cabrit, es féu fort en el castell d'Alaró quan Alfons II conquerí l'illa. Executat després de la caiguda del castell, ha estat venerat a l'illa com a sant. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bassa, Maria Gràcia (Llofriu, Baix Empordà, 1883 - Buenos Aires, Argentina, 1961) Poetessa. Més coneguda pel psudònim Gràcia B. De Llorens. Mestra rural. Es traslladà a l'Argentina i col·laborà en diversos publicacions, sobretot a "Ressorgiment", de Buenos Aires. Publicà: Esplais de llunyania (1919) i Branca florida (1933), reculls de poesia patriòtica, religiosa i amorosa d'influència verdagueriana. 21 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Bassa, sa (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Vénda, a la parròquia de Sant Rafel de Forca. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bassa i Girona, Pere Nolasc de (el Milà, Alt Camp, s XVIII – Barcelona, 6/ago/1835) Militar. En esclatar la guerra contra Napoleó s'enrolà com a capità d'una companyia. Esdevingué tinent coronel, grau confirmat per Ferran VII, i el 1830 ascendí a brigadier i a mariscal de camp. El 1833 fou nomenat governador militar de Cadís, i el 1835, de Barcelona. Fou encarregat pel capità general Llauder de castigar els culpables de la crema de convents de Barcelona del 25-26/jul/1835; però, en intentar de desarmar la milícia nacional, grups de revoltats assaltaren la seva residència, fou mort d'un tret i el seu cadàver arrossegat i cremat. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bassa i Ribera, Jaume (Sabadell, Vallès Occidental, 1900 - ) Pintor i escultor. Ha estudiat a Itàlia i a França. Excel·leix com a paisatgista i en el modelat de figures de terra cuita. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bassa i Virgili, Josep (el Vendrell, Baix Penedès, 1754 - Santes Creus, Alt Camp, 1825) Eclesiàstic i escriptor. Vicari general de la congregació cistercenca d'Aragó i Navarra i definidor de l'orde per Catalunya. Fou catedràtic a Osca i abat de Santes Creus. És autor de diversos escrits antiliberals. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bassa Nova, la (Almenar, Segrià) Caseriu, situat a l'oest de la vila. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bassagaña i Bonhome, Pere (Sant Pau de Segúries, Ripollès, 1815 – Barcelona, 1894) Farmacèutic i catedràtic. És autor d'una Flora médico-farmacéutica abreviada d'Espanya (1859). 29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bassars, els (Elx / Santa Pola, Baix Vinalopó) Rodal, situat a ponent de la carretera d'Alacant a Múrcia, entre l'Altet i Santa Pola. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bassas i Carrera, Montserrat (Barcelona, 1913 - ) Pintora. Ha treballat especialment en natures mortes i temes florals. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bassas i Onieva, Antoni (Barcelona, 1961 - ) Periodista i guionista de ràdio i televisió. Inicià la seva carrera a Ràdio Joventut de Barcelona, on passà a formar part de l'equip de transmissions de futbol en català de Joaquim Maria Puyal, amb qui col·laborà a Ràdio Barcelona, entre el 1981 i el 1985, i a Catalunya Ràdio, entre el 1985 i el 1995. És autor del llibre A un pam de la glòria, dedicat al període en que el F.C. Barcelona guanyà quatre lligues i la Copa d'Europa a Wembley. Fou presentador del concurs televisiu Tres pics i repicó (TV3) del 1988 al 1991 i del programa de debat Polèmic (TV3) i fou el creador, amb Lloll Bertran, dels personatges televisius Vanessa i Sandra. Al gen/1995 es féu càrrec del programa El matí de Catalunya Ràdio. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA
33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bassecourt i de Bryas, Lluís-Alexandre Procopi de (Barcelona, s XVIII - s XIX) Noble. Germa de Joan Procopi. Exercí diversos càrrecs a Cuba i fou capità general de València (1810-11). Tinent general (1815), el 1824 fou corregidor i governador de Barcelona. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bassecourt i de Thieulane, Procopi Francesc de (Catalunya, 1698 – Lleida, 1765) Mariscal de camp. Baró de Maials, senyor de Llardecans i primer comte de Santa Clara. Governador de Lleida a partir del 1761, promogué, sobretot a les Garrigues, la rompuda d'erms per al conreu d'oliveres, i la creació de l'Acadèmia d'Agricultura (1763), de poca durada. Topà amb els regidors de Lleida, que pretenien de nomenar un batlle per a Almacelles (1763). Aplicà a Lleida les ordinacions de Carles III sobre el repartiment industrial, a través d'una relació estadística sobre l'economia (1763). Fomentà, a més, les obres públiques i prengué algunes mesures d'urbanització. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bassecourt i du Pire, Lluís-Alexandre Procopi (Catalunya ?, s XVIII – s XIX) Militar. Fill de Procopi Francesc de Bassecourt i de Contes, segon marquès de Bassecourt i nebot del primer comte de Santa Clara. Capità general interí de València (1810-11), reorganitzà les forces valencianes després de la desfeta d'Alcalà de Xivert i sofrí una important derrota a Ulldecona (1810) davant les tropes franceses, que els permeté d'ocupar Tortosa. Deixà actuar lliurement la Junta d'Observació i Defensa del Regne de València, que convocà, i formà una Junta-Congrés. El 1815 fou nomenat tinent general, i el 1824 era corregidor i governador militar i polític de Barcelona. 36 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bassegoda (Albanyà, Alt Empordà) Poble (840 m alt) i antic municipi de la Garrotxa, incorporat el 1968 a l'actual, situat al vessant oriental del puig de Bassegoda, a la capçalera de la riera de Borró, i format per la petita església parroquial, romànica, de Sant Miquel, que depèn de Llorona, i unes quantes masies. A l'antic terme hi havia, a més, els pobles de Corsavell, Ribelles, Pincaró, Sous i Llorona, l'antic terme i església del Principi, l'església de Sant Joan de Bauçols i el santuari dels Corbs. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bassegoda (Bassegoda, Alt Empordà, s XIX - Barcelona, s XX) Família d'arquitectes i escriptor. Iniciada pels germans Bonaventura, Josep i Pere Bassegoda i Mateu. Procedent del poble de Bassegoda i establerts a Barcelona al començament del s XIX, com a paletes. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bassegoda, puig de (Albanyà, Alt Empordà / Montagut de Fluvià, Garrotxa) Cim muntanyós (1.376 m alt) molt destacat. Constitueix el sector més oriental de les serres interiors del riu Ter. S'uneix a través del coll de Bassegoda (1.200 m alt) a la serra que separa les valls de la Muga i de la riera de Borró. És al límit dels dos termes municipals. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bassegoda i Amigó, Joaquim (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1854 – Barcelona, 1938) Arquitecte. Fill de Bonaventura Bassegoda i Mateu. Publicà diversos estudis, com La catedral de Gerona (1889). Pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres, presidí la de Ciències i Arts i fou director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bassegoda i Amigó, Ramon Enric (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1856 – Barcelona, 1920) Poeta i periodista. Germà de Bonaventura i de Joaquim. Fundà el setmanari "La Llar" (1874); col·laborà a "La Renaixença", "Lo Gai Saber" i "La Revista de Gerona". Els seus versos foren publicats en els reculls Breviari d'amor (1883), Idil·li (1884), Quatre versos (1892), reeditats els anys 1903 i 1905, i Pedres augustes, que l'any 1917 va reunir en un volum sota el títol Poesies completes. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bassegoda i Mateu, Bonaventura (Bassegoda, Alt Emporda, s XIX - Barcelona, s XX) Paleta. Juntament amb els seus germans Josep i Pere, s'establí a Barcelona. Fou el pare de Bonaventura, Joaquim i Ramon-Enric Bassegoda i Amigó. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bassegoda i Mateu, Pere (Bassegoda, Alt Empordà, 1817 – Barcelona, 1908) Mestre d'obres i contractista. Juntament amb els seus germans Bonaventura i Josep s'establí a Barcelona, on fou autor de la casa de Ròmul Bosch i Alsina i de la de davant la Companyia Telefònica, totes dues a la plaça de Catalunya. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bassegoda i Musté, Bonaventura (Barcelona, 1896 – 1987) Arquitecte. Fill de Bonaventura Bassegoda i Amigó. Premiat als Jocs Florals (1912) i en altres certàmens; la col·lecció "Lectura Popular" publicà un aplec de les seves poesies, d'inspiració modernista, amb traduccions d'autors diversos: Roses místiques (1974) i Les cançons del meu molí (1976). Llicenciat en arquitectura l'any 1924, dirigí l'edificació de l'Exposició Internacional de Barcelona (1928). Va ser secretari de l'Escola d'Arquitectes de Barcelona i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Va escriure, entre d'altres, les monografies: Voltes primes de formigó armat (1936), La bóveda catalana (1947), Equivalencias catalanas en el léxico de la construcción (1966), Atlas de tècnica edificatoria (1985), així com sobre la marina del Masnou (Maresme), d'on fou arquitecte municipal, i sobre les Ordinacions d'En Santacília. Fundador de l'Institut Garcia Fossas d'Igualada. Fou el pare de Bonaventura i Joan Bassegoda i Nonell. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bassegoda i Musté, Pere-Jordi (Barcelona, 1892 – 1988) Poeta i arquitecte. Germà de Bonaventura. Gran part de la seva obra d'arquitecte ha estat feta al Masnou, on fou, d'ençà de la llicenciatura, arquitecte municipal. Conreador de la poesia de caire modernista, fou premiat, entre altres certàmens, als Jocs Florals de l'any 1912. Va publicar Roses místiques (1974) i Les cançons del meu molí (1976). 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA - MUNICIPI
51 CATALUNYA / ANDORRA - GEOGRAFIA Bassera, pic de la (Alt Urgell / Andorra / Pallars Sobirà) Altre nom del pic dels Llacs. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Basses, coll de (Sant Celoni, Vallès Oriental) Coll de la serra del Montnegre (467 m alt), entre el turó d'en Vives i el turó Gros. Devalla, pel nord, vers Sant Martí de Montnegre, i pel sud, vers Sant Iscle de Vallalta. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Basses, Josep (Catalunya, s XVIII - Santes Creus ?, Alt Camp, 1804 ?) Abat quadriennal de Santes Creus (1800-04). Fou vicari general. 54 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Basset, cala en (Andratx, Mallorca Occidental) Cala de la costa, Situada entre la punta de sa Galera (davant sa Dragonera) i el morro de sa Rajada. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Basset, Francesc (Barcelona, s XIV – s XV) Jurista. Germà de Pere. Fou fiscal en el procés contra el comte Jaume d'Urgell (1413) i diputat de la generalitat de Catalunya pel braç reial (1416-19). Amb Narcís de Sant Dionís revisà la redacció definitiva dels Usatges, feta per Callís i Bonanat de Pere. Fou conseller de Ferran I juntament amb el seu germà. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Basset, Pere (Barcelona, s XIV – Tortosa, Baix Ebre, 1430) Jurista i humanista. Destacat partidari de Ferran d'Antequera en el compromís de Casp (1412). Figurà en el procés contra Jaume d'Urgell. Fou advocat reial, batlle general de Catalunya a partir de 1416 i home de confiança dels reis Ferran I i Alfons IV. La seva intervenció a les corts fou constant des del primer parlament de Barcelona d'Alfons IV (1418) fins al 1430, obrant com a tractador dels reis. Aplegà una immensa fortuna. Era, a més, un bon escriptor (les seves lletres són de considerable vàlua literària). De cultura humanista, reuní una notable biblioteca sobre temes jurídics. 58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Basset i Ramos, Joan Baptista (València, s XVII - Viena ?, Àustria, s XVIII) Militar. Fill de l'escultor Joan Basset. Sentenciat a mort per homicidi, s'evadí a Itàlia, on seguí la carrera militar. Emigrà a Àustria, on entrà a l'exèrcit imperial i participà en diverses campanyes a Hongria i al Milanesat. Tornà a Espanya el 1705 durant la guerra de Successió comandant un reduït grup de forces aliades que desembarcà a Dénia (17/ago/1705) i que aconseguí captar el coronel Rafael Nebot, el qual es passà al camp austriacista amb d'altres caps borbònics. Això permeté a Basset d'ocupar Oliva, Gandia, Tavernes de la Valldigna i Alzira, i, finalment, d'entrar a València (15/des/1705), on fou rebut per la població com un alliberador. L'arxiduc Carles premià aquesta acció amb l'atorgament del marquesat de Cullera i de la senyoria de... Segueix... 59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Basseta, la (Vilafamés, Plana Alta) Caseriu, entre el coll de la Bassa i la rambla de la Viuda, prop del poble de la Barona. 60 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
61 CATALUNYA - HISTÒRIA Bassi (Garrotxa) Antiga ciutat de la Tarraconense, citada per Ptolemeu i localitzada a la comarca. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bassiero, pics de (Vall d'Aran) Massís muntanyós que forma dos cims (2.903 i 2.901 m alt), dels més alts de Catalunya. Situat a la partió de les valls d'Espot i d'Àneu, al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Pallars Sobirà, entre les capçaleres de la coma de Bassiero (o coma de Cabanes, on hi els estanys de Bassiero o estanys de Cabanes) i de la vall Gerber, unides pel coll de Bassiero, al nord, i la capçalera de la coma de l'Abeller, al sud, dividida en dos ramals per les agulles de Bassiero. 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bassó, Jaume Veure> Baçó, Jaume. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bassó, Josep (Catalunya, s XVII - Montserrat ?, Bages, s XVII) Compositor i monjo benedictí. Pertanyia a la comunitat montserratina. Fou bon organista, destacat predicador i conreà també la poesia. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bassó i Birulés, Francesc (Girona, 1921 - ) Arquitecte. Catedràtic a Barcelona, fou membre del Grup R i secretari del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears. Amb Joaquim Gili obtingué el Premi FAD (1961). Especialista en el càlcul del formigó armat, col·laborà en el projecte del nou camp del Futbol Club Barcelona. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bassó i Ubach, Frederic (Barcelona, 1930 - ) Sacerdot i catequista. És autor de La Santa Missa (1962), Crec en Jesucrist, Primera comunió, etc. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bassols, Joan (Garrotxa, v 1280 – Worcester, Anglaterra, 1333) Teòleg i filòsof. Anomenat Doctor ordinatissimus. Franciscà, deixeble predilecte de Duns Escot, a París, doctor en medicina i professor a Reims i París. Estudià la possibilitat de l'infinit matemàtic, la possibilitat de molts o d'infinits móns, el concepte de quantitat de massa i la predestinació de Maria amb vista a la seva immaculada concepció. Del conjunt de les seves obres, un gran nombre de les quals es pot assegurar que s'ha perdut (com Miscellania philosophica et medica i Loci philosophici), es conserva un Commentarium in quattuor libros Sententiarum escrit a París el 1316. Ha estat erròniament considerat francè o anglès per alguns autors. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bassols, Lluís Nom del religiós caputxí i gramàtic Lluís d'Olot. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bassols, Narcís (Figueres, Alt Empordà, s XIX - Tortosa ?. Baix Ebre, s XIX) Guitarrista i escriptor. Germà de Bonaventura. Féu llarga estada a París, on oferí diversos concerts. En tornà en 1865. Visqué a Tortosa amb el seu germà. Traduí amb Víctor Balaguer la novel·la Los desposados de la muerte, sobre original del vescomte d'Arlincourt. Escriví en castellà algunes obres teatrals. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bassols de Climent, Marià (Figueres, Alt Empordà, 1903 – Barcelona, 1973) Llatinista. Deixeble de J. Balcells. L'any 1926 guanyà la càtedra de llengua i literatura llatines a la Universitat de Sevilla; el 1932 s'incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona. Fou degà a la facultat de Filosofia i Lletres (1960-66) i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Publicà, entre altres obres, una Sintaxis Histórica de la Lengua 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bassols i de Maranyosa, Joaquim de (Barcelona, 1797 – 1877) Militar liberal. Prengué part en totes les lluites civils del s. XIX a Catalunya i ascendí a general per mèrits de guerra. Tingué una actuació destacada en la tercera guerra carlina i arribà a ésser mariscal de camp. Participà en el pronunciament a favor d'Espartero. Havia estat governador militar de Barcelona i Menorca, capità general de les Balears, d'Aragó i de Castella la Nova i, el 1871, ministre de la Guerra. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bassols i Parés, Agustí M. (Barcelona, 1924 - ) Advocat i polític. Actiu promotor de la cultura catalana, s'ha destacat especialment per l'impuls que donà a la modernització del dret civil català quan es féu càrrec de la conselleria de Justícia de la Generalitat (1982 i 1988). 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bassols i Prim, Agustí (Olot, Garrotxa, 1853 – Barcelona, 1919) Metge. Llicenciat en medicina i en ciències físico-químiques. Exercí a Olot, i el 1882 es traslladà a Barcelona. Membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona i durant uns anys exercí de forense. Féu interessants estudis mèdics sobre la prostitució. Col·laborà a les revistes mèdiques més importants del temps, fundà la "Revista Médica Barcelonesa" i dirigí "Infantia nostra" i "Contra la Tisis" (1903). Escriví sobre qüestions d'higiene i sobre la problemàtica mèdico-social de la tuberculosi: 'La tos, sus causas y tratamiento' (1885), Climatoterapia española de la tisis pulmonar (1888), Diagnóstico de las enfermedades del pecho (1900), L'art de respirar (1901), La tuberculosis y las tres higienes (1909), Orientaciones antituberculosas (1911) i d'Higiene de la tuberculosis (1912). 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA
76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bassons, Marí (Barcelona, s XVII - 12/ago/1714) Advocat. Fou catedràtic de la facultat de dret de la universitat de Barcelona. En 1713-14 fou capità de la Coronela, Tingué una excel·lent actuació militar. Amb els seus homes participà al gran atac a la guàrdia de cavalleria del Llobregat, el 9/jun/1714. El 16 del mateix mes, durant un bescanvi de presoners, s'entrevistà amb l'almirall francès Ducasse. El 12 d'agost següent prengué part a l'heroica defensa del baluard de Santa Clara, on la seva companyia es cobrí de glòria en un terrible combat a l'arma blanca. Bassons hi morí. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bastanist (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya) Santuari romànic (la Mare de Déu de Bastanist) de l'antic mun. de Víllec i Estana, situat a 1.250 m alt, al vessant septentrional del Cadí, al Baridà. Fins el 1344 depenia de la parròquia del Quer Foradat, i després, de la d'Estana. 78 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Bastard, pic del (Matamala, Capcir / Ralleu de Conflent, Conflent) Cim (2.095 m alt) de la serra que separa el Capcir de la vall de Cabrils. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bastardas i Parera, Joan (Barcelona, 1919 - ) Llatinista i romanista. Fill d'Albert Bastardas i Sampere. Professor emèrit (1987) de la Universitat de Barcelona, s'ha especialitzat en l'estudi del llatí medieval. Dirigeix el Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae i ha publicat Particulariedades sintàcticas del latín medieval (cartularios españoles de los siglos VIII al XII) (1953); Mots fantasmes en el llatí medieval de Catalunya (1961); Nota sobre la influència dels glossaris en el llatí medieval català (segles X-XI) (1973); La llengua catalana mil anys enrera (1995); Diàleg sobre la meravellosa història dels mots (1996); "Els camins del mar" i altres estudis de llengua i literatura catalanes (1998). Membre de la Acadèmia de Bones Lletres des del 1977; de l'IEC, n'ha estat vice-president (1983-86) i director de les oficines lexicogràfiques (1990-92); membre també del Consell Assessor del TERMCAT. Ha estat condecorat amb la Creu de Sant Jordi (1991). 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bastardas i Parera, Rafael (Barcelona, 1912 - ) Pintor. Ha conreat les tendències figurativa, abstracta i pop, i al vitrall (Corbera de Llobregat) i al cartell. Forma part del cercle Maillol. També s'ha dedicat a la investigació de la història de l'art i s'ha especialitzat en els coneixements de les figures medievals del Crist crucificat: La representació del Sant Crist al taller d'Erill (1977) -premi Josep Puig i Cadafalch de l'IEC, 1976-, Les talles romàniques del Sant Crist a Catalunya (1978), Els davallaments romànics a Catalunya (1980), etc. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bastardas i Sampere, Albert (Barcelona, 1871 – 1944) Advocat i polític. Membre del Partit Republicà Autonomista, fou primer tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona (1908) i alcalde accidental (1907-09). El 1913 fou elegit diputat provincial i intervingué en la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou vice-president. Exiliat el 1926, l'any 1932 fou diputat de l'ADPGC al Parlament català per Granollers. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bastareny, el (Berguedà) Riu de la comarca, afluent dretà a la capçalera del Llobregat. Neix al vessant meridional de la serra de Cadí, a les fonts de l'Adou, també anomenades fonts del Bastareny, i recull les aigües de la serra de Molnell, les del coll de Tancalaporta i les de la baga de Murcurols. La vall, orientada en direcció nord-oest - sud-est, al peu de la serra de Gisclareny, és subseqüent; el riu s'hi obre pas erosionant les margues eocèniques. Per la dreta rep el torrent de Turbians i per l'esquerra, el seu afluent més important, el riu de Gréixer; passà per Bagà i l'aiguabarreig amb el Llobregat és a Guardiola de Berguedà. El seu cabal és de règim pluvionival amb fortes oscil·lacions estacionals. En són aprofitades les aigües per a la indústria. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bastarra, collet de (Mieres, Garrotxa / Sant Miquel de Campmajor, Pla de l'Estany / Sant Martí de Llémena, Gironès) Coll de la serra que separa la vall de la riera de Llémena de la del riu Tort, termenal dels tres municipis. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bastero i Lledó, Antoni de (Barcelona, v 1675 – Girona, 1737) Filòleg. Doctor en filosofia i en drets civil i canònic. Fou canonge i sagristà major de la seu de Girona i examinador sinodal de la diòcesi. Residí a Roma (1709-24) on estudià els cançoners provençals. És autor de l'obra La Crusca Provenzale (1724), estudi de la llengua, la literatura i els poetes de Provença, incloent-hi els catalans; d'una ortografia comparada del 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bastero i Lledó, Baltasar de (Barcelona, 1687 – Reus, Baix Camp, d 1750) Eclesiàstic. Degà del capítol barceloní, defensà la submissió a Felip V. Li fou confiat pel duc de Berwick el càrrec de vicari general castrense i fou nomenat vicari general de la diòcesi de Barcelona. Fou inquisidor de Catalunya i Mallorca i bisbe de Girona (1729). 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bastero i Lledó, Francesc de (Barcelona, s XVII - d 1752) Militar. Participà, com a capità de la coronela, en la defensa de Barcelona contra el setge borbònic (1706). El 1714, després d'un atac a Barcelona i creient caiguda la ciutat, intentà de fugir-ne i, detingut per les tropes barcelonines, fou trobat presoner per l'exèrcit borbònic després de la rendició de la ciutat. L'any 1715 el superintendent José Patiño el nomenà administrador de la taula de canvi. 88 EUROPA - BIOGRAFIA Basterot, Cavaller de Nom amb que també era conegut l'arquitecte Prosper de La Barrière. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bastets, serra dels (Navès, Solsonès) Massís muntanyós de relleu montserratí, estès d'oest a est, al nord de la serra de Busa, entre l'aigua d'Ora i l'aigua de Valls. Pics més alts són el tossal de la Viuda (1.383 m alt) i el tossal Gran (1.208 m alt). 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bastida, Francesc (Catalunya, s XIV) Marí. El 1327 embarcà a la seva nau l'ambaixador Pere de Mitjavila, tramès per Jaume II al soldà Meleken-Nasser d'Egipte. En entrar i sortir del port d'Alexandria, duent a bord Mitjavila i també l'ambaixador de França, que feia viatge amb ells, es produí un famós incident per determinar quina bandera havia d'arborar la nau. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bastida, Jordi de la (Catalunya, s XVII – Barcelona, 17/ago/1714) Militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió. El 1709, amb el grau de capità, es trobà assetjat durant un mes al castell de Benasc. Tot i la superioritat dels atacants, organitzà sortides que els feren molt de mal, abans que els filipistes es retiressin definitivament. Formant al regiment de la Ciutat de Barcelona, assolí el grau de tinent coronel. El 25/jul/1713, durant el setge de Barcelona, lluità durament entorn de la plaça i al sector de Montjuïc. El 10/ago/1713, seguint ordres, aconseguí evacuar amb pèrdues mínimes i evitant l'encerclament, la posició avançada de Santa Madrona. Durant la darrera fase del setge, Villarroel el nomenà comandant fix del baluard de Santa Clara, el 27/jun/1714. Els borbònics llançaren el primer assalt a Barcelona, el 12/ago pels baluards del Portal Nou i de Santa Clara, en aquest segon l'enemic fou rebutjat heroicament, després d'haver arribat a ocupar-lo parcialment. En aquella lluita resultà malferit i morí uns dies després. 93 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bastida, la (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell) Llogaret, a un quilòmetre al nord de Tost, al municipi del qual pertangué fins al 1968. 95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bastida de Bellera, la (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà) Poble (1.234 m alt), aturonat, dominant la vall del riu de Bellera. Formà part de la baronia de Bellera. L'església parroquial és dedicada a sant Sebastià. A llevant es troba l'antic pont medieval del Diable, prop del qual hi ha l'ermita romànica de la Mare de Déu de Bellera. 96 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Bastida de les Alcusses, la (Moixent, Costera) Poblat ibèric, un dels més bens coneguts del País Valencià. Fou excavat per primera vegada (1927-28) per Isidre Ballester i Tormo i Lluís Pericot. El període d'esplendor del poblat pot ésser datat vers el segle IV aC i després fou destruït i abandonat. Entre els materials arqueològics que s'hi trobaren cal destacar una inscripció en alfabet ibèric meridional o turdetà, amb 273 signes (plom de la Bastida), utillatge agrícola de ferro, peces de ceràmica i diversos objectes de bronze, tots ells conservats al Museu de Prehistòria de València. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bastida de Sort, la (Sort, Pallars Sobirà) Poble, situat a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, entre Sort i Rialb de Noguera. L'església parroquial és dedicada a sant Martí. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA
99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bastida i Pibernat, Assumpta (Barcelona, 1902 - ) Modista. Coneguda comercialment per Asunción Bastida, una de les més rellevants representants de l'alta costura a l'estat espanyol. El 1926 inaugurà una botiga d'alta costura i, bé que la tancá el 1970, continuà les seves activitats amb el seu nom comercial fins al 1975. 100 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Bastideta de Corroncui, la (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Llogaret, al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, prop del barranc de Cadolla. L'església de la Mare de Déu del Pilar depèn de la de Pinyana. Ha pertangut fins al 1968 al municipi de Viu de Llevata. 101 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Bastiments, puig de (Ripollès / Conflent) Massís muntanyós (2.874 m alt) del Pirineu axial (o pic del Gegant), entre les dues comarques, situat a l'extrem septentrional del massís de Balandrau, a la capçalera del Ripollès. És de formes relativament suaus, car l'erosió glacial fou poc intensa en aquest sector. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bastinos i Coll, Joan (Barcelona, 1816 – 1893) Llibreter i editor. Establert el 1840 com a relligador i llibreter, amb l'ajut del seu fill Antoni Joan Bastinos i Estivill, va fundar (1842) l'editorial Bastinos, dedicada especialment a la publicació d'obres didàctiques de llengua castellana, d'una gran difusió a la Península Ibèrica i a l'Amèrica Llatina. Afiliat al partit progressista, fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA
104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bastinos i Estivill, Julià (Barcelona, 1852 - el Caire, Egipte, 1918) Dibuixant i gravador. Es dedicà a la il·lustració editorial i a la creació de material pedagògic. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bastons, Gaufred (Baix Empordà, s XI) Cavaller. Posseïa en feu els castells de Púbol i de Cervià. Els comtes Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca els hi compraren el 1065 per una forta suma. Bastons els jurà fidelitat i es comprometé a mantenir-hi vint cavallers. Partidari de Ramon Berenguer II, aquest el cedí en ostatge (1080), ensems amb altres prohoms, al seu germà Berenguer Ramon II el Fratricida. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bastos i Ansart, Manuel (Saragossa, Aragó, 1887 - Barcelona, 1973) Metge traumatòleg. Fou metge militar a la guerra del Marroc (1909) i posteriorment de la família reial. Professor de patologia i clínica quirúrgica de la universitat de Madrid (1928), fundà la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología. Durant la guerra de 1936-39 fou cirurgià a l'hospital sueco-noruec d'Alcoi i a l'hospital de la Vila Joiosa, a la zona republicana. Acabada la guerra, fou condemnat a dotze anys de presó, però el 1943 pogué establir-se a Barcelona. És autor de tractats mèdics (Patología quirúrgica, 1932) i d'unes memòries (De las guerras coloniales a la guerra civil, 1969). 107 CATALUNYA - GEOGRAFIA
108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bastús i Carrera, Joaquim Vicenç (Tremp, Pallars Jussà, 1799 – Barcelona, 1873) Polígraf, filòleg i erudit. Va popularitzar els coneixements i les curiositats de l'arqueologia i de la història. Entre les seves obres: Diccionario Històrico-Enciclopédico (1833), Curso de Arqueología. Tratado de Declamación (1843), Historia de los Templarios (1834), La sabiduria de las naciones (1862-67), Memorándum anual y perpetuo de todos los acontecimientos naturales o extraordinarios, históricos, civiles, etc. (1855-56). Censor reial a Catalunya (1836) i censor de teatres des del 1853, col·laborà a la premsa barcelonina i fou director d'"El Guardia Nacional". Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1835), de l'Arcàdia de Roma (amb el nom d'Irenio Tespiano) i de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, on llegí una memòria sobre la màquina de vapor (1835).
Anar a: [ Base ] [ Bass ] [ Basseg ] [ Basset ] [ Basson ] [ Basti ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Basili de Rubí (Francesc Malet i Vallhonrat)
Bassegoda i Amigó, Bonaventura
Bassegoda i Nonell, Joan
