|
|
|
Anar a: [ May ] [ Mayo ] [ Me ] [ Medi ] [ Medio ] [ Mei ] Una religió basada en la por i el pecat no pot ésser bona per al desenvolupament de les persones. (Ramon Piera) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA May, Joan (Barcelona, s XV) Cavaller. Fou conseller de Pere de Portugal, el rei efímer dels catalans, i regent de la seva cancelleria. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA May, Joan (Barcelona, s XV) Cavaller. Fill de l'homònim. Fou regent de la cancelleria de Ferran II el Catòlic. Era el pare de Climent, abat de Ripoll; Joan, abat de Sant Salvador de la Platja (Sicília); Isabel, casada amb Bernat Galceran de Pinós, i Miquel May. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA May, Miquel (Tremp, Pallars Jussà, s XVI – Madrid, 1545) Polític. Fill del regent la cancelleria Joan Mai i d'Elisabet Rovira, nét del també regent la cancelleria Joan Mai i besnét de Ramon Mai, mestre de medicina a Tremp. Dos germans seus, Climent i Joan, foren, respectivament, abats de Ripoll i de San Benet de Bages. 4 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Maya González, José Luis (Albacete, Castella, 1/mar/1949 - Barcelona, 22/jun/2001) Arqueòleg i prehistoriador. Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (1975), fou professor de prehistòria de la Universitat de Barcelona. Centrà la seva investigació en l'estudi de l'edat del bronze i l'edat del ferro a Astúries i a Catalunya, especialment a l'àrea lleidatana. Entre les seves publicacions cal destacar Lérida prehistórica (1977), Genó: un poblado del Bronce final en el Bajo Segre (Lleida) (1998, amb F. Cuesta i J. López), Celtas e iberos en la Península Ibérica (1999) i Los castros en Asturias (1999). 5 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA Mayalde, comtat de (Castella) Títol atorgat el 1596 a Joan de Borja i de Castro, passà als Pimentel, comtes ducs de Benavente, als Téllez-Girón, ducs d'Osona, i als Finat. 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mayans y Enríquez de Navarra, Luis (Requena, Plana d'Utiel, 1805 – Madrid, 1880) Polític moderat i advocat. Fou diputat a corts en diverses legislatures i ministre de gràcia i justícia als gabinets González Bravo i Narváez. Ocupà diversos càrrecs públics i fou el qui preparà el Concordat del 1851. Retirat de la política activa d'ençà de l'any 1868, es reservà la investidura de diputat a corts. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mayans i Siscar, Gregori Veure> Maians i Siscar, Gregori. 8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mayayo (Dolores, Baix Segura) Caseria, vora l'assarb de Mayayo. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mayer i Serra, Otto (Barcelona, 1904 – Mèxic DF, Mèxic, 1967) Musicòleg. Deixeble de Kurt Sachs i de Johannes Wolf. Exercí la crítica musical a Barcelona. Residí a Mèxic a partir del 1939, on escriví El romanticismo musical (1940), Panorama de la música mexicana (1941), Panorama de la música hispanoamericana (1944) i Música y músicos de Latinoamerica (1947). Col·laborà en diferents obres col·lectives. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mayet i Perelló, Nicolau (Barcelona, 1769 – 1835) Eclesiàstic i erudit. Ingressà en l'orde augustinià, i fou lector de filosofia i de teologia al convent de Sant Agustí de la Seu d'Urgell. El 1799 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs sobre temes històrics i una Censura de la reseña histórica de los idiomas que se hablan en Cataluña'. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maymó, Carles Francesc (Barcelona, 1877 – 1908) Advocat. En la seva curta vida desplegà una forta activitat al servei dels ideals catalanistes. Sobresortí ja de jove en la defensa jurídica de processats polítics. Participà al Congrés de la Llengua Catalana. Al Congrés Universitari fou el principal impulsor de la constitució dels Estudis Universitaris Catalans. En fou secretari. 13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maymó, Marià (Barcelona, 1818 - s XIX) Científic. D'origen humil -el seu pare era espardenyer-, estudià a Barcelona. Fou professor de primer ensenyament a Torroella de Montgrí (1843-45), i el 1846 ingressà a l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, on ocupà una càtedra de matemàtiques. Escriví una Guía dels industrials (1858) i un Manual de mecánica aplicada (1872), que tingué quatre edicions. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maynés i Calvet, Ramon (Barcelona, 1825 – 1886) Músic. Fou contrabaix de l'oquestra del Liceu i a la del Teatre Italià de París. Treballà després a Londres i a Sant Petersburg, abans de reprendre la seva plaça al Liceu barceloní. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maynés i Gaspar, Climent (Barcelona, 1894 - 1981) Arquitecte. Obtingué el títol el 1921. Fou arquitecte municipal d'Esparreguera i d'Esplugues de Llobregat. Alguns dels seus projectes foren premiats. Fou publicista sobre temes d'arquitectura. Obres seves són els ajuntaments de Sant Feliu i d'Esplugues de Llobregat, i la Biblioteca Pública d'Esparreguera. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maynés i Gaspar, Enric (Barcelona, 1883 – 1951) Polític i advocat. Membre del partit nacionalista republicà, posteriorment s'afilià a la Lliga Regionalista, i fou elegit diputat provincial el 1917. Va ésser regidor de Barcelona el 1920 i tinent d'alcalde diverses vegades fins a l'adveniment de la República. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mayo, Phesio Pseudònim de l'escriptor Josep Moià. 21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mayol, Martí (Illes Balears, s XIV) Pintor. Un dels primers documentats a Mallorca: Pertany a la primera fase de la pintura gòtica mallorquina, d'influència italiana. Pintor decorador d'escuts per a armadures, fou força considerat a la fi del segle. Col·laborà amb Cavaller a les pintures de Bellver, el 1309. Decorà la catedral de Mallorca (1328-29). Els seus fills Pere, Bernat i Martí dit el Jove, foren també pintors. La seva filla es casà amb el pintor Daurer. 23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mayol, Pere Antoni (Illes Balears, s XVII – 1687) Escriptor. Era teòleg destacat. Escriví algunes obres devotes, com la Doctrina mística, en vers. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mayol i Fernández, Carme (Barcelona, 1937 - ) Professora i bibliotecària. Llicenciada en llengua i literatura castellanes, acabà els estudis a l'Escola de Bibliotecàries l'any 1959. Treballà a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona fins el 1980, i des del 1976, a l'Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació, de la qual, a més, fou directora entre els anys 1985 i 1991. Membre del Consell de Biblioteques de Catalunya, des de la seva creació el 1988. En 1995-2000 fou presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya. El 1998, la seva trajectòria fou premiada per la FESABID 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mayol i Ferrer, Manuel Maria (o Mayol) (Barcelona, 1899 – 1929) Arquitecte. Amb Josep Maria Ribas treballà per a l'Exposició Internacional barcelonina de 1929. Una de les seves obres, en unió de Ribas, fou el palau d'Agricultura i s'encarregà de la construcció del palau de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis. La seva mort en plena joventut frustrà una carrera molt prometedora. 25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mayol i Moragues, Martí (Palma de Mallorca, 1916 - 1997) Autor teatral. Llicenciat en filosofia i lletres. Ha conreat un teatre de caràcter regional, al qual ha incorporat el món de l'aristocràcia mallorquina contraposada als nous corrents del món actual. Ha estrenat nombroses obres, de les quals cal destacar Can 22 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mayor, Miquel (Catalunya, s XVII) LVII abat de Poblet, III dels quadriennals. Fou nomenat, el 1632, com a successor de Domènec Quiles. Cessà el 1636, en que fou succeït per Jaume Pallarès, en el primer quadrienni d'aquest. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mayor, Tomàs (Xàtiva, Costera, s XVI – s XVII) Frare dominicà. Fou missioner a les Filipines. No aconseguí l'establiment d'una missió a la Xina. Anys després tornà al país. És autor d'obres religioses, entre elles un catecisme elemental en xinès. 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mayor i Zaragoza, Frederic (Barcelona, 27/gen/1934 - ) Bioquímic i polític. Catedràtic de bioquímica, rector de la Universitat de Granada i investigador del CSIC. Fou elegit diputat per UCD a les eleccions de 1977, però va renunciar al seu escó per incorporar-se a la Unesco, d'on fou director adjunt (1978-81) i, després d'un parèntesi com a ministre d'Educació i Ciència (1981-82), va ser nomenat director general de 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mayral i Doz, Marià (Saragossa, Aragó, 1878 - Barcelona, 1962) Compositor. Pare de Ricard Mayral i Vidal. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mayral i Vidal, Ricard (Barcelona, 1907 – 27/des/1975) Tenor. Fill de Marià Mayral i Doz. Estudià al Conservatori del Liceu. El 1931 debutà a Barcelona. Fou solista de l'Orfeó Goya, de Barcelona, i esdevingué molt popular com a tenor d'opereta i de sarsuela els anys 1935-50. Posteriorment dirigí grups corals. Enregistrà alguns discs. 31 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Mazdalï, Muhammad al- (Sàhara, Àfrica, s XI - Mastana, Còrdova, 1115) Conqueridor almoràvit. Mort el Cid, assetjà València (1101), i, després de derrotar Alfons VI de Castella -que hi acudí en socors de Ximena- a Cullera, s'emparà de la ciutat (1102), el govern de la qual fou encomanat a 'Abd Alläh ibn Fätima. 32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Meanes (Atzeneta del Maestrat, Alcalatén) Caseria, situada al sector nord-oriental del terme, a l'esquerra del riu de Montlleó. 34 ANDORRA - HISTÒRIA Meca, la (Sant Julià de Lòria, Andorra) Indret més o menys imaginari, que hom ha volgut identificar amb una antiga fortificació d'Ordino (la Seca). 35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Meca, puntal de (Vall de Cofrents) Petit planell (1.058 m alt) encinglerat que forma un contrafort septentrional de la serra del Mugró, la qual limita per l'oest la foia d'Aiora (al límit amb Múrcia). Damunt seu hi ha les restes d'un antic poblat ibèric, amb mostres notables de ceràmica. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Meca-Caçador i de Cartellà, Josep de (Barcelona ?, s XVII – s XVIII) Militar. Defensor de Barcelona, com a diputat militar de la Generalitat, a l'atac francès del 1697. Felip V el féu marquès de Ciutadilla (1702), però el 1705 es pasà al bàndol austriacista. L'arxiduc Carles el nomenà comte (1706) i marquès (1707). El 1713 es refugià al seu castell de Castellar del Vallès, renunciant a la defensa de Barcelona, que creia inútil. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Meca-Caçador-Cardona i de Beatrin, Antoni de (Barcelona, 1726 – 1788) Botànic i quart marquès de Ciutadilla. Féu dessecat l'estany de Bellcaire. Interessat per la botànica, cedí a la ciutat de Barcelona, en 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Méchain, Pierre-François André (Laon, França, 1744 - Castelló de la Plana, 1804) Astrònom. Descobrí onze cometes i en calculà les òrbites. Determinà les posicions de nombrosos estels i planetes i estudià els eclipsis de Sol. Entre el 1792 i el 1798 mesurà, amb Delambre, l'arc de meridià comprès entre Dunkerque i Barcelona, per tal d'establir la longitud del metre patró. Però troba una diferència de 3' entre el valor geodèsic i el valor astronòmic de la longitud de Barcelona, i, creient que es tractava d'un error experimental, intentà d'augmentar la precisió de les mesures perllongant el meridià fins a les Balears, però morí mentre feia aquesta tasca. 40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Meclí (Tibi, Alcoià) Caseria, uns 2 km a l'oest de la vila. 41 CATALUNYA - HISTÒRIA Meda, castell de (Navès, Solsonès) Antic castell (o de Sameda). 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Meda, castell de la (Folgueroles, Osona) Veure> Sameda, castell de. 43 ANDORRA / CATALUNYA - GEOGRAFIA Medacorba, pic de (Andorra / Pallars Sobirà) Cim (2.907 m alt) dels Pirineus axials, a llevant del port de Medacorba (2.745 m alt), que forma la divisòria d'aigües de la vall Ferrera i les conques de l'Arieja (País de Foix) i de la Valira, termenal entre els estats francès i espanyol i Andorra. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mèder, riu (Osona) Subafluent del Ter, 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Medes, illes (Torroella de Montgrí, Baix Empordà) Arxipèlag, situat davant l'Estartit, uns 900 m al sud-est de la punta Guixera. La Meda Gran i la Meda Xica són les dues principals; la primera no arriba a 1 km de longitud, té aproximadament 0,50 km d'amplada i una altura màxima de 78 m. Són constituïdes per materials calcaris (com el massís de Montgrí, del qual són prolongació). A partir del 1983 és un espai natural protegit. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Medes, les (Sant Aniol de Finestres, Garrotxa) Veïnat, a la capçalera de la riera de Llémena, al vessant oriental de la serra de les Medes, alineació muntanyosa de direcció nord-oest - sud-est, entre la serra de Finestres i el lloc de les Encies, que separa les valls d'Hostoles i de Llémena. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA
47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
48 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Medicina Catalana, La (Barcelona, oct/1933 – set/1938) Revista. Fundada a iniciativa de Leandre Cervera. El primer número constituí un homenatge a Fabra. Defensava el català com a llengua científica. Amb el subtítol "Portaveu de l'Occitània Mèdica", publicava treballs d'una gran vàlua científica alhora que constituïa un òrgan de promoció de l'amistat catalano-occitana. L'últim número aparegut fou el 60. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Medina, Asbert de Veure> Mediona, Asbert de. 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Medina, Casimir (Xàtiva, Costera, 1671 – 1743) Pintor i arquitecte. En restar vidu s'ordenà sacerdot. Treballà professionalment per a diversos establiments religiosos. 51 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Medina, Gil de (Castella, s XVI) Escultor. Establert a Catalunya. Tenia l'obrador a Sarral. L'any 1540 contractà un retaule d'alabastre per a l'església del Carme de Perpinyà, i el 1545, les imatges de la Verge i de sant Cristòfor, del mateix material, per a la parròquia de Sant Miquel de Barcelona. També obrà les columnes i els capitells clàssics (1540) de les lògies del pati dels Tarongers del palau de la Generalitat, a Barcelona. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Medina, Josep (Terrassa, Vallès Occidental, s XVII – s XVIII) Frare franciscà. Fou provincial de l'orde. Ocupà altres càrrecs. És autor del tractat Directorio de prelados, editat a Barcelona el 1705. 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Medina i Arciso, Josep Benet de (València, 1548 – 1615) Eclesiàstic. Era mestre en arts i notari reial. Escriví, entre d'altres obres, la titulada Rhetoricae Prolegomena. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Medina i Casanovas, Jaume (Vic, Osona, 6/abr/1949 - ) Poeta, estudiós de la literatura i traductor. Estudià filologia romànica i es doctorà amb una tesi sobre Carles Riba, escriptor sobre el qual posteriorment ha publicat altres obres. També ha escrit i ha publicat diversos llibres de poesia. Per la traducció de l'obra cabdal d'Erasme de Rotterdam, Elogi de la follia, rebé el premi de Literatura Catalana de la Generalitat en la modalitat de traducció, el 1983. Ha estat un dels col·laboradors de la Història de la Literatura Catalana. 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Medina i del Pomar, Bernat (País Valencià, s XVIII – s XIX) Pintor. Conreà la pintura floral i els temes històrics. El 1779 fou premiat per l'Acadèmia de Sant Carles, de la qual fou nomenat individu de mèrit el 1784. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Medina i Queralt, Candi (Barcelona, s XIX – s XX) Pintor. Fou paisatgista estimable. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Medinabeitia, Maria Josepa (Barcelona, 1797 – s XIX) Escriptora. Traduí dues obres de teatre de l'italià al castellà. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA
60 CATALUNYA - MUNICIPI
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mediona, Asbert de (Catalunya, s XIII – s XIV) Diplomàtic. Senyor de Pierola (1286) i d'altres indrets del Penedès. Actuà d'ambaixador a França (1274) de part de l'infant Pere (II), i al Marroc (1293) de part de Jaume II. Acompanyà Pere II el Gran a Perpinyà (1285) en l'expedició de captura contra Jaume II de Mallorca. Intervingué al coll de Panissars contra els croats de Felip III i excel·lí en la defensa de Besalú. Juntament amb Conrat Llança (1285), acompanyà l'infant Alfons a l'expedició contra l'illa de Mallorca, d'on fou fet lloctinent (1286). S'encarregà més tard de les negociacions diplomàtiques (1293) entre Jaume II i el 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mediona, Guillem de (Santa Maria d'Oló, Bages, s X - Argençola, Anoia, 1034) Magnat. Senyor d'extensos territoris que comprenien castells com el de Mediona i Clariana (Penedès). Es preocupà de la repoblació de la comarca de l'Anoia. Pels seus mèrits l'abat Oliba li concedí nous castells i terres. El 1032 féu incursions per terra sarraïna i el 1034 fou objecte d'atacs de represàlia, centrats a la rodalia d'Anglesola, i morí lluitant-hi en contra. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mediona, Guillem de (Catalunya, s XIII) Noble. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic el darrer temps del seu regnat. Aquest pot ser l'homònim que bastants anys després, el 1229, participava a la conquesta de Mallorca. A la batalla de la serra de Portopí fou ferit per una pedra a la boca, i es retirà sagnant. Deturat pel rei Jaume I, les paraules del monarca, no exemptes de sarcasme, el feren tornar a la lluita. Segons la Crònica del Conqueridor, Guillem de Mediona era bon home d'armes, el qui junyia millor de tot Catalunya. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mediona, monestir de (Alt Penedès) Veure> Sant Quintí de Mediona. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mediona, Narcís (Catalunya, s XVII) Frare servita. Fou provincial de l'orde. És autor d'algunes obres pietoses. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mediona, Pere Asbert de (Catalunya, s XII) Cavaller. Participà a la presa de Lleida, el 1149, formant a les forces de Ramon Berenguer IV de Barcelona que actuaren combinades amb les d'Ermengol VI d'Urgell. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Medir (Catalunya, s VII) Sant llegendari. Segons la llegenda, era un pagès català que estava en un mas situat vora el camí de Sant Cugat del Vallès a Barcelona. Sever, bisbe de Barcelona, en passar, fugitiu dels seus perseguidors, per les terres de Medir, féu que florissin i granessin sobtadament les faveres que plantava Medir. Aquest, interrogat pels perseguidors, contestà que el bisbe havia passat per allà quan ell plantava les faves. Els perseguidors, creient-se que Medir se'n burlava, el martiritzaren. És venerat a la capella de Sant Medir, del terme de Sant Cugat del Vallès, visitada cada any, el dia 3/mar, per les colles de Gràcia i d'altres pobles dels voltants, les quals després recorren els carrers de la vila llançant caramels als vianants. 69 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Mediterráneo (Castelló de la Plana, 1938 - ) Diari. Depengué de la Cadena de Premsa y Radio del Movimiento, posteriorment dels Medios de Comunicación del Estado i el 1983 fou adquirit per l'editorial Pecsa. El 1985 assolia una mitjana de tiratge de 7.800 exemplars i era dirigit per Tomás Álvarez. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mediterrani Català, Sistema (Catalunya) Veure> Serralada Litoral Catalana / Serralada Pre-litoral Catalana. 71 CATALUNYA NORD - ART
72 PAÏSOS CATALANS - GEOGRAFIA Mediterrània, mar (Països Catalans) Mar continental, bressol de tots els països de parla catalana. La corona Catalano-aragonesa inicià amb Jaume I el Conqueridor la seva política d'expansió a la Mediterrània amb la conquesta de Mallorca (1229) i València (1238), després Pere II conquerí Sicília (1282) i Jaume II, Sardenya (1321), i arribà fins a Grècia amb la campanya dels almogàvers, mentre, al sud de la conca, eren oberts consolats a Tunis i a Alexandria. Finalment (1442-43), Alfons el Magnànim conquerí Nàpols. 73 CATALUNYA - HISTÒRIA Mèdol, el (Tarragona, Tarragonès) Antiga pedrera, prop de la costa, davant la punta de la Móra, a les terres del mas del Mèdol, a l'antic terme de Tamarit, explotada en època romana. El clot té uns 100 m de llargària per 50 m d'amplària; al centre s'alça una agulla de pedra no excavada com a testimoniatge. Situat en 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Megirondah, Moisès (Girona, s XIV) Escriptor hebreu. Membre de l'aljama de Girona. És autor d'un Disceptatorium. 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mei, Joan (Oprech, Flandes, França, s XVI – València, 1556) Impressor. S'establí i obrí un taller a València l'any 1553. Casat amb Jerònima Galès, fou el cap d'una dinastia d'impressors valencians molt anomenada. Signava les seves produccions amb el nom de Joan Mey Flandro. En morir, regentà el taller la seva vídua, ajudada pels seus fills Pere Patrici i Felip. 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mei i Galès, Joan Felip (València, s XVI – 1612) Impressor i poeta. Fill de Joan Mei i Gerònima Galès. Treballà al taller de la seva mare on dirigí, de molt jove, la impressió de la Crònica de Ramon Muntaner (1557) i en redactà la dedicatòria. L'any 1577 s'establí com a impressor a Tarragona, on el protegí l'arquebisbe Antoni Agustín. Hi imprimí una traducció al castellà de les Metamorfosis d'Ovidi feta per ell mateix, que incloïa texts seus i de l'arquebisbe Agustín (1586). En morir la seva mare (1587), tornà a València. Des del 1589 fou professor de la Universitat de València, i a partir del 1592, catedràtic de retòrica; des del 1604 fou, a més, catedràtic de grec. Poesies seves figuren en Flor de varios y nuevos romances (1593) i en les publicacions de les festes de canonització de Ramon de Penyafort (1602) i de Lluís Bertran (1608). Edità també els seus propis texts, per a ús universitari: Prosodia (1594), que tingué una gran difusió, Selectae e clarissimis poetis (1603), M.T. Ciceronis epistolarum (1611) i texts, alguns dels quals adaptats per ell, de Pere Joan Nunyes. El 1627 fou editada, a Barcelona, la seva Ortografía llatino-castellana. El succeí en la impremta el seu fill, Francesc Felip Mei i Llagostera. 79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - HISTÒRIA Meià (Vilanova de Meià, Noguera) Antic poble i castell, que és l'origen de la vila. Les ruïnes són a l'extrem est del puig de Meià (909 m alt), contrafort sud-oriental del Montsec, on hi ha el santuari del Puig de Meià, que domina la vila de Vilanova, on sembla que es traslladà la població després d'haver estat destruïda, probablement durant alguns fets bèl·lics. El castell fou centre de la conca de Meià, funció que després exercí el priorat de Santa Maria de Meià. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Meià, conca de (Noguera) Vall monoclina de la comarca, entre la serra de Sant Mamet i el Montsec de Rúbies; és una depressió sinclinal formada pel desdoblament en falles de l'anticlinal del Montsec. El principal nucli de població és Artesa de Segre, per on la conca troba sortida al Segre. L'economia es basa en l'agricultura, que es destina als conreus mediterranis de secà. 82 CATALUNYA - LITERATURA Meià, Genealogies de Nom donat a les Genealogies de Roda, quan hom creia que el còdex que les contenia procedia del priorat de Santa Maria de Meià, perquè havia estat en poder del seu prior, Manuel Abad y 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Meir ibn Sabara, Josep ben (Catalunya, s XIV) Escriptor hebreu. És autor del Llibre d'ensenyaments delectables. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Meix, Bernat Sobrenom del poeta i pintor Josep Maria Martín i Gassó. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mejà (Torrefeta i Florejacs, Segarra) Veure> Castellmeià. 87 CATALUNYA - HISTÒRIA Mejà (Sant Mateu de Bages, Bages) Antiga quadra, al sector septentrional del terme. El s XIX, amb Salo i Claret dels Cavallers, formà un municipi. 88 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Melany, Pere de (Rosselló, s XIV) Cavaller. Abraçà la causa de Pere III i abandonà la del seu senyor natural, Jaume III de Mallorca. En 1342 fou testimoni a les diligències del procès contra el rei Jaume. Després de reunir-se amb el rei Pere entrà ja al Rosselló amb l'exèrcit d'aquell, a la primera campanya per desposseir el rei Jaume del territori. Fou requerit pel rei Pere perquè auxiliés contra Jaume III el vescomte d'Illa Pere (VII) de Fenollet. Posteriorment seria nomenat capità d'Elna (1344). Més tard formà part del grup de consellers rossellonesos de Pere III. En 1347 l'acompanyà al regne de València, durant les primeres turbulències de la Unió. Fou un dels consellers que hagueren de separar-se del monarca com a resultat dels aldarulls que es produïren a Morvedre. Un homònim serví anys després Pere III a la guerra contra Castella, i figurava entre els reforços tramesos a Aragó en 1363, després de la caiguda de Carinyena. 90 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Melany, Ramon de (Rosselló, s XIV) Diplomàtic i cavaller. Ambaixador d'Alfons III que s'entrevistà amb Felip IV de França (1329) i amb Joan, rei de Bohemia i de Polónia, per tal d'organitzar una croada internacional contra Granada. L'actitud ambigua d'Alfons XI de Castella i el pacte d'aquest amb el rei moro de Granada feren fracassar l'empresa. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Melcior de Tivissa (Tivissa, Ribera d'Ebre, 1848 - Arenys de Mar, Maresme, 1920) Missioner caputxí. Ingressà a l'orde a Guatemala; per raons polítiques es traslladà a l'Equador, on treballà, durant vint anys, com a missioner. Fou comissari general de Colòmbia-Equador i, de retorn a Catalunya, fou elegit ministre provincial d'Aragó i Catalunya. Publicà una memòria sobre les Misiones de los capuchinos españoles en el Ecuador (1887).
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Mayol i Raynal, Miquel
Mayor i Penadés, Pere
Meca i Medina, David
Medes, zona marítima protegida de les illes (
Mediona
Mediterrània
Meer i Kindelán, Ramon de
Meifrèn i Roig, Eliseu