|
|
|
Anar a: [ Junt ] [ Junta de M ] [ Junta R ] [ Junyent i F ] [ Jurc ] [ Juste ] La millor manera de fer que els somnis es converteixin en realitat és despertar-se. (Paul Valéry) 1 CATALUNYA - CULTURA Junta Assessora per als Estudis de Català (JAEC) (Catalunya, 1961 - ) Organisme. Constituït per acord de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, amb l'ajut de la Comissió Delegada d'Ensenyament d'Ómnium Cultural. Des del 1962, any en què tingueren lloc els primers exàmens, ha atorgat prop de 2.500 certificats de professor de català. Després treballà en col·laboració estricta amb la Generalitat de Catalunya i es limita a donar títols de professorat per a l'ensenyament d'adults. 2 CATALUNYA - POLÍTICA Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona (Barcelona, 10/ago/1835 - 2/set/1835) Organisme d'ideologia liberal exaltada, la integraven fabricants, comerciants, hisendats i milicians, entre els quals destacaven Antoni de Gironella, Marià Borrell i Francesc Soler. Demanà a la reina regent la convocatòria de Corts extraordinàries i la restauració de la Corona catalano-aragonesa. Dissolta pel govern, es convertí en Junta Provisonal Superior Governativa del Principat de Catalunya. 3 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
4 CATALUNYA - POLÍTICA Junta d'Aigües (Catalunya, 1987 - ) Organisme autònom de la Generalitat. Juntament amb la Junta de Sanejament i la Direcció General d'Obres Hidràuliques, integra l'Administració Hidràulica de la Generalitat. 5 CATALUNYA - POLÍTICA Junta d'Armaments i Defensa (Catalunya, 1836 – 1837) Organismes auxiliars creats pel capità Espoz y Mina a cada província catalana. Integrades per militars, funcionaris i comerciants, mantenien l'ordre públic i obtenien mitjans per combatre els carlins. La Junta de Barcelona tornà a obrir la seca de Barcelona. Fou dissolta pel govern al començament del 1837. Un organisme amb el mateix nom fou creat a Gràcia, per col·laborar en el setge de Barcelona durant la Insurrecció Centralista (1843). 6 CATALUNYA - POLÍTICA Junta de Berga (Berga, Berguedà, jul/1837 – jul/1840) Organisme carlí (Junta Suprema Governativa de Catalunya), que encunyà moneda a nom de Carles Maria Isidre de Borbó. Es negà a acceptar el pacte de Vergara (1839) i nomenà capità general de l'exèrcit carlí al Principat el comte d'Espanya, Charles d'Espagnac, a qui la mateixa Junta féu executar per la seva crueltat. Es dissolgué a l'acabament de la Primera Guerra Carlina. 7 CATALUNYA - CULTURA
8 CATALUNYA - EMPRESA Junta de Comerç de Barcelona (Barcelona, 1758 – 1847) Institució rectora de l'activitat comercial i industrial catalana. Tenia com a precedents dues juntes de nom semblant, creades el 1692 i el 1735 per tal de reactivar l'economia catalana. Fou fundada arran de la restauració del cos de comerç de Barcelona, autoritzada, després de moltes peticions, per Ferran VI. Carles III en confirmà la creació (1760) i n'aprovà les ordenances (1763). El marquès de La Mina, capità general de Catalunya, es negà a cedir-li l'edifici de la Llotja, però el seu successor, comte de Ricla, l'hi cedí (1767) en canvi d'una quantitat destinada a obres públiques. La Junta tenia jurisdicció damunt tot el Principat de Catalunya i s'esmerçà principalment en la millora de la indústria tèxtil; reclamà de l'estat una política proteccionista per a les... Segueix... 9 CATALUNYA - EMPRESA Junta de Comerç Exterior (Catalunya, 15/oct/1936 - 14/ago/1937) Organisme creat per decret de la Generalitat, amb l'objectiu d'organitzar i de promoure les relacions comercials amb l'estranger. Era integrada per un representant de cada una de les conselleries de Finances, Agricultura, Proveïments i Economia. La seva activitat a l'estranger fou intensa a través de les seves delegacions de Londres, París, Buenos Aires, Brussel·les i Praga. Per decret de 14/oct/1937 fou dissolta i substituïda per l'Oficina de Comerç Exterior, la 10 CATALUNYA - POLÍTICA Junta de Comissionats de l'Ajuntament i Classes de Barcelona (Barcelona, abr/1793 – 1797) Organisme creat per organitzar la Coronela de la ciutat i ajudar, amb 800 voluntaris catalans, l'exèrcit del general Ricardos amb motiu de la guerra declarada per la Convenció francesa al govern de Carles IV. Formaven la Junta 34 membres, en representació de l'ajuntament, la noblesa i els professionals. El marquès de Llupià organitzà el batalló de voluntaris, que funcionà des del 26/mai/1793 fins al 30/set/1795. La Junta fou substituïda per una Junta de Comissionats de tots els corregiments del Principat (1794), dirigida pel capità general José Urrutia, que organitzà la defensa del Principat en l'anomenada guerra del Rosselló. 11 CATALUNYA - POLÍTICA Junta de Defensa (Catalunya, 1916 - 1922) Junta d'oficials i caps, amb exclusió dels generals. L'any 1917 ja eren d'àmbit estatal. Partiren de la insatisfacció produïda per la guerra del Marroc i per l'augment del cost de la vida. Inicialment tingueren un caràcter de reivindicació professional, però aviat es polititzaren. Oficialment dissolta i empresonada a Montjuïc (26/mai/1917), un ultimàtum amb el suport de la majoria de l'exèrcit obligà a García Prieto a alliberar els presos (2/jun) i finalment a dimitir (9/jun). Les Juntes semblaren llavors unir-se al moviment de l'Assemblea de Parlamentaris i foren un dels factors que hipotecà l'autoritat dels governs constitucionals fins que la situació desembocà en el cop d'estat de Primo de Rivera. 12 CATALUNYA - EMPRESA Junta de Fàbriques (Catalunya, 1847 – 1861) Organisme comercial i industrial. Nom adoptat per la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats del Cotó quan el camp de les seves activitats fou ampliat als sectors industrials de la llana, seda, metal·lúrgia, etc. La Junta, presidida per Joan Güell, defensà la política proteccionista. Fou dissolta a causa de la creació de les juntes provincials d'agricultura, indústria i comerç. 13 CATALUNYA - POLÍTICA
14 CATALUNYA - CULTURA Junta de Museus de Barcelona (Barcelona, 1907 - ) Organisme. Destinat a dirigir d'una manera conjunta tots els museus de la ciutat. El 1931, amb la II República, es començà a publicar el "Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona", on eren exposades les activitats de la Junta. Després de la guerra civil i, concretament, a partir del 1954, es feren una sèrie de reformes que limitaren en part les seves atribucions. El 1991 es constituí una nova Junta de Museus, hereva de l'anterior, formada per tècnics i representants de diverses institucions (Generalitat, ajuntament de Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, etc). 15 CATALUNYA - CULTURA Junta de Museus de Catalunya (Catalunya, 1991 - ) Òrgan. Creat per la llei de Museus de Catalunya de 1990, que representa la voluntat de col·laboració i participació institucional en la gestió dels museus de Catalunya. Està formada per representants institucionals i tècnics de reconegut prestigi nomenats per la Generalitat de Catalunya, l'ajuntament de Barcelona, d'altres ens locals i entitats municipals, la Conferència Episcopal Tarragonense i l'Institut d'Estudis Catalans. Té un precedent en la Junta de Museus de Barcelona, creada l'any 1907. 16 CATALUNYA NORD - POLÍTICA Junta de Perpinyà (Perpinyà, 1848) Comitè revolucionari. Creat per tal d'organitzar una insurrecció republicana al Principat, coincidint amb la guerra dels Matiners. Comptà amb la col·laboració de les guarnicions de Figueres, la Seu d'Urgell, Lleida i Hostalric. A l'Empordà s'insurgí Victorià d'Ametller. Descoberta la conspiració, el capità general Fernández de Córdoba féu afusellar els dos comandants i el tinent que hi estaven implicats (9/oct/1848). 17 CATALUNYA - POLÍTICA
18 CATALUNYA - POLÍTICA Junta de Salvació i Defensa de Catalunya (Barcelona, 18/jul/1873 - 26/jul/1873) Organisme liberal. Creat després de la presa d'Igualada pels carlins Tristany i Savalls. Integrada per les forces vives dels ajuntaments i diputacions i presidida pel capità general, fou un intent de constitució d'un estat català, ràpidament ofegat pel govern de Madrid, després de demanar facultats extraordinàries (22/jul) i d'haver declarat la milícia forçosa i un tribut especial de guerra. El 10/ago s'intentà de reorganitzar-la sota la denominació de Junta de Vigilància, però no fou autoritzada. 19 CATALUNYA - POLÍTICA Junta de Sanejament (Catalunya, 1981 - ) Organisme autònom de la Generalitat, de caràcter administratiu i adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Li correspon la promoció, l'execució i l'explotació de les infraestructures d'evacuació d'aigües residuals, de les estacions depuradores i dels emis 20 CATALUNYA - POLÍTICA Junta de Seguretat Interior de Catalunya (Catalunya, set/1936 - 5/jun/1937) Organisme polític al servei de la conselleria de l'interior de la Generalitat. Fou dissolta arran dels fets de Maig. La seva finalitat era la de garantir l'ordre interior. El compenien delegats de les organitzacions polítiques i sindicals, de les patrulles de control i de la guàrdia nacional republicana. En fou secretari general Aureli Fernández. 21 CATALUNYA - POLÍTICA
22 CATALUNYA - POLÍTICA Junta del Clergat Regular (Catalunya, 1812 - a 1830) Organisme. Creat pel governador francès de Catalunya, Charles Decaen, per tal de separar els religiosos exclaustrats de la jurisdicció eclesiàstica ordinària a la qual havien estat sotmesos en ésser secularitzats, que es mostraven reticents davant el govern d'ocupació. La presidí V. Sopena, dominicà. 23 CATALUNYA - POLÍTICA Junta dels Tres Bisbes (Tarragona, 1827 – s XIX) Nom popular de la junta creada per Ferran VII per jutjar els dirigents de la guerra dels Malcontents. El nom prové del fet que la integraven, entre diversos nobles, els bisbes de Lleida i Girona i l'arquebisbe de Tarragona, sospitosos de protegir els insurrectes. Confiant en la gràcia reial, la Junta condemnà a mort alguns capitostos (Albert Olives, Rafí i Vidal, Joaquim Laguàrdia, Miguel Bericart, Magí Pallàs, Bosc i Ballester, Narcís Abrés, Jaume Vives i Josep Robusté), però el monarca sortí cap a València per tal de no indultar-los. 24 CATALUNYA - POLÍTICA Junta Distribuïdora d'Herències (Catalunya, s XX - ) Òrgan col·legiat, dependent de la Generalitat de Catalunya. Té com a funció determinar, distribuir i liquidar l'haver líquid de les herències que rep aquesta administració. En aquests casos la Generalitat és declarada com a hereva intestada. Totes les esmentades funcions només les podrà exercir la Junta en el supòsit que no siguin competència de la Direcció General del Patrimoni. El president de la Junta és a la vegada el director general del Patrimoni de la Generalitat de 25 CATALUNYA - POLÍTICA Junta Popular Directiva Provisional (Barcelona, 16/nov/1842 – 1843) Organisme. Creat per tal de dirigir la resistència contra el govern d'Espartero. Fou presidida pel periodista republicà Joan Manuel Carsy, que cercà ajut en una Junta Auxiliar Consultiva, formada per ciutadans destacats i fabricants. La Junta Popular, per pagar les despeses de defensa, obligà la diputació a lliurar cabals, i alguns dels seus membres en forçaren la caixa forta; desprestigiada, fou dissolta i substituïda per una junta de govern que intentà, sense èxit, una entesa amb Espartero. 26 CATALUNYA - POLÍTICA Junta Provisional de Govern de Catalunya (Barcelona, 17/jul/1854 - s XIX) Organisme creat en el context de la Revolució de l'any 1854. La formaven membres de l'Ajuntament i tres diputats a Corts. Fou presidida pel general Manuel de la Concha (27/jul) i acceptà el nomenament de Pasqual Madoz com a governador civil (11/ago). No pogué estendre l'autoritat a tot el Principat a causa de l'oposició de les juntes de Girona i Tarragona. Obtingué la supressió dels drets de portes, l'enderrocament de les muralles i la reorganització de la milícia. No fou acceptada pels sectors obreristes. 27 CATALUNYA - POLÍTICA Junta Provisional Superior Governativa del Principat de Catalunya (Catalunya, 9/set/1835 - 21/oct/1835) Nom que adoptà la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona, per evitar d'ésser dissolta tal i com ho havia ordenat el govern de Madrid. Repartí els béns dels convents i traslladà la universitat de Cervera a Barcelona. Fou dissolta després d'haver imposat Espoz i Mina com a capità general de Catalunya. 28 CATALUNYA - POLÍTICA Junta Regional d'Adhesions al Programa del General Polavieja (Barcelona, nov/1898 - 1899) Organisme. L'integraven amplis sectors de la burgesia industrial catalana i de l'oligarquia agrària. La Junta es 29 CATALUNYA - POLÍTICA Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya (Lleida, 18/jun/1808 – Catalunya, 1812) Organisme autònom. Format pels patriotes per tal de prendre la direcció de la lluita contra els francesos durant la guerra del Francès. Era formada per un representant de cada districte o corregiment, a cadascun dels quals funcionava, en relació de dependència amb la Superior, una Junta Corregimental. La Junta Superior actuà amb plena autonomia durant poc temps fins que, en ésser formada la Junta Central o Suprema (1809) de la Península, hi envià dos representants. Les seves funcions fonamentals foren l'organització i el sosteniment de les forces militars i l'administració general en matèria financera. Durant els quatre anys i mig d'existència, les incidències de la guerra obligaren la Junta Superior a canviar de residència 22 vegades. Fou suprimida per ordre de la Corts de Cadis i fou substituïda per una diputació provincial de Catalunya. 30 CATALUNYA - POLÍTICA Junta Superior Governativa de Catalunya (Catalunya, nov/1836 - s XIX) Organisme de govern i coordinació de les forces carlines de Catalunya. Fou establerta successivament a Borredà, a Solsona i a Berga, on rebé el nom de Junta de Berga. 31 CATALUNYA - POLÍTICA Junta Superior Provisional de Govern del Principat de Catalunya (Manresa, Bages, 29/ago/1827 – oct/1827) Organisme de govern creada pels malcontents. El seu objectiu era d'actuar de 32 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Junta Suprema de Govern del Regne de València (València, 25/mai/1808 - 3/mar/1810) Organisme autònom. Creat per organitzar, a nivell local, la guerra contra els francesos. La formaven representants populars i les antigues autoritats municipals. Fou presidida pel capità general Rafael Vasco y Vargas i el vicepresident fou l'arquebisbe de València, Joaquim Company i Soler. Executà el sanguinari Baltasar Calvo. Demanà ajut a Anglaterra, a través del comandant de l'esquadra anglesa, i envià ambaixadors a Sicília i a Sardenya. Potencià la creació de la Junta Central, constituïda a Aranjuez (set/1808). A partir d'aquest moment és constituí com a Junta Superior d'Observació i Defensa. El capità general, Josep Calvo i Sureda, la suprimí. 33 CATALUNYA - POLÍTICA Junta Suprema de Vigilància (Barcelona, 10/oct/1841 - 5/nov/1841) Organisme. La integraven els progressistes de l'Ajuntament i la Diputació. Fou presidida per Joan Antoni de Llinars. Emprengué la supressió de determinats impostos (cóps i lleuda) i el derrocament de la Ciutadella. Fou dissolta pel general Van Halen per ordre d'Espartero. 34 CATALUNYA - POLÍTICA Junta Suprema Provisional de Govern de la Província de Barcelona (Reus, Baix Camp, 6/jun/1843 – Sabadell, Vallès Occidental, nov/1843) Organisme provisional de govern. Creat sota la denominació de Comissió del Poble, i, a partir del dia 8, amb el nom definitiu. Amb la finalitat d'enderrocar Espartero i constituir una Junta Central representativa de tots els pobles governats per Isabel II, investí el general Serrano de poders de govern provisional a Barcelona (15/jun). L'intent d'aquest, de dissoldre la Junta 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Junyell, el (Garrotxa) Afluent dretà del Fluvià, que neix als vessants orientals de la serra de Sant Julià del Mont i, després de travessar el terme de Sant Ferriol, desguassa aigua avall de Besalú. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Junyent (Noves de Segre, Alt Urgell) Poble de l'antic mun. de Castellàs, a l'esquerra del riu de Castellàs. L'església parroquial és dedicada a sant Esteve. Pertangué als vescomtes de Vilamur. A mitjan s XIX formava municipi independent. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Junyent, Emili (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1946 - ) Arqueòleg i prehistoriador. Format a la Universitat de Barcelona sota el mestratge del professor J. Maluquer de Motes, ha centrat la seva investigació en la cultura ibèrica, especialment en terres de Lleida, on ha dirigit, entre d'altres, el projecte dels Vilars d'Arbeca. Catedràtic de la Universitat de Lleida des del 1999. Entre les seves publicacions cal destacar La filiación cultural del horizonte ibérico antiguo en tierras catalanas (1980) i la direcció del volum I de la Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans (1996). 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Junyent i de Vergós, Francesc de (Barcelona, v 1662 – 1735) Polític. Marquès de Castellmeià i baró de Montclar. L'any 1696 exercí el càrrec d'oïdor militar de la Generalitat i va ésser un dels fundadors de l'Acadèmia dels Desconfiats (1700). Va prendre part en la guerra de Successió i fou un dels aristòcrates catalans que es mantingueren invariablement partidaris de la causa borbònica. S'incorporà a l'exèrcit i entrà a Barcelona amb les tropes vencedores de Felip V l'11/set/1714. El duc de Berwick el nomenà administrador de la Junta Provisional de Govern de Barcelona (1714-18), càrrec que va exercir fins a la constitució de 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Junyent i Figueras, Carme (Masquefa, Anoia, 1955 - ) Lingüista. Professora de lingüística a la Universitat de Barcelona. Amplià estudis a les universitats alemanyes de Marburg i Colònia i a la de Califòrnia, i s'especialitzà en lingüística africana; es doctorà amb un estudi sobre les llengües bantu a la Universitat de Barcelona. En aquest àmbit ha publicat obres com Les llengües d'Àfrica (1986), Estudis africans (1996) i La expansión bantu (1999). També és autora de diverses publicacions sobre temes de sociolingüística, com Les llengües del món. Ecolingüística (1989), Vida i mort de les llengües (1992) i Contra la planificació (1998). Membre fundador del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), com a membre del qual ha participat en l'elaboració dels materials didàctics La diversitat lingüística. Didàctica i recorregut de les llengües del món (1999) i Quadern ESO de la diversitat lingüística (2000), juntament amb M. Barrieras i S. Vilaró. Fou membre del comitè científic de la Declaració Universal de Drets Lingüístics, aprovada el 1996. Li fou concedit el premi Sant Jordi de Masquefa. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Junyent i Quinquer, Albert (Barcelona, 1903 – París, França, 1976) Pintor i escriptor. Fill del pintor Sebastià Junyent i deixeble del seu oncle Oleguer. Conreà preferentment el paisatge, sobretot vistes de suburbis. També es dedicà a la pintura decorativa (col·laborà en l'Exposició del 1929). Exiliat a Veneçuela el 1939, s'instal·là després a París (1955). Féu exposicions individuals a Barcelona, París i diverses ciutats sud-americanes. Com a escriptor col·laborà en diversos periòdics estrangers i publicà algunes obres, com Mallorca (1927) i Van Gogh (1963). 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Junyent i Rafart, Josep (Vic, Osona, 1930 – 1993) Eclesiàstic. Format al seminari de Vic i a Roma. És autor de diversos poemes i treballs de crítica literària. Té composicions publicades a Antologia Estudiants de Vic (1951) i a la Quarta antologia universitària (1955). Fou soci fundador i director de "Presbyterium" (1969) 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Junyent i Rovira, Miquel (Piera, Anoia, 1871 – Barcelona, 1936) Advocat i polític. Fou cap dels carlins a Catalunya, director d'"El Correo Catalán", diputat a corts per Vic i senador. S'adherí a la Solidaritat Catalana i formà part del seu consell directiu. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Junyent i Sans, Oleguer (Barcelona, 1876 – 1956) Pintor i escenògraf. Germà de Sebastià, es formà a la Llotja i a quinze anys entrà a treballar al Teatre del Liceu. Un dels més acreditats escenògrafs de l'escena catalana, especialment per les escenografies d'òperes wagnerianes, també organitzà festes populars. El 1910, de les seves experiències, publicà Roda el món i torna al Born. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Junyent i Sans, Sebastià (Barcelona, 1865 – 1908) Pintor i crític d'art. Germà d'Oleguer. Format a la Llotja, anà becat a París. Exposà repetidament a Barcelona i París. Assajà diversos estils. Com a crític col·laborà a "La Renaixença" i, especialment, a "Joventut". 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Junyer i Pardillo, Xavier (Barcelona, 1929 - ) Pintor. Nebot de Joan Junyer i Pascual-Fibla. Conreà des de jove un paisatgisme personal. Residí a França. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Junyer i Pascual-Fibla, Joan (Barcelona, 1904 - 1994) Pintor. Inicialment dedicat al paisatge, exposa a Pittsburgh (1929), on obtingué un Premi Carnegie que li permeté d'establir-se als EUA (1936), on s'especialitzà en decoracions de ballet (Ballets Russes de Montecarlo, Ballet Society de Nova York, etc). Aplicà (1949) a les teles que pintava el nom de relleu-pintura. La seva obra, d'un cert estil arcaïtzant, destaca pel dibuix acurat i per l'importància de l'efecte lumínic. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Junyer i Vidal, Sebastià (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1878 – Barcelona, 1966) Pintor i col·leccionista. Es dedicà amb preferència al paisatge, sobretot el mallorquí, i fou un gran amic de Picasso. Formà part del grup d'Els 4 Gats. Reuní un dels millors conjunts de teles de Picasso. La seva obra pictòrica es caracteritza pel seu color anticonvencional i per un cert aire d'ingenuïtat. 51 CATALUNYA - ESPORT Júpiter, Club Esportiu (Barcelona, 1909 - ) Societat esportiva, fundada al Poblenou. Modest, ha estat dels clubs més populars del futbol català. Campió d'Espanya categoria B (1925). 52 CATALUNYA - HISTÒRIA
53 CATALUNYA - POLÍTICA Jurat d'Expropiació de Catalunya (Catalunya, s XX - ) Òrgan col·legiat permanent. Té caràcter administratiu, amb funcions de taxació, peritatge i fixació del preu just en els procediments d'expropiació que porten a terme l'administració de la Generalitat de Catalunya, organismes que en depenen, els organismes autònoms i els ens locals de Catalunya que tinguin potestat d'expropiació. 54 CATALUNYA - POLÍTICA Jurat Popular (Catalunya, ago/1936 – 1939) Organisme jurídic creat per la Generalitat. Integrat dins les audiències provincials, al qual incumbien els delictes considerats de jurisdicció militar. 55 CATALUNYA - HISTÒRIA Jurats (Sant Ramon de Portell, Segarra) Antiga quadra de la parròquia de Portell. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jurch i Rivas, Josep (Barcelona, 1800 – 1891) Compositor. Fou de formació inicial autodidacta. Destacà com a clarinetista. Tocà habitualment a l'orquestra del Liceu. És autor de diverses obres originals. 57 ESTAT ESPANYOL - POLÍTICA Jurisdiccions, llei de (Espanya, 13/feb/1906) Reglamentació jurídica preparada pel govern de S. Moret arran de l'agitació antimilitar que havia provocat l'assalt de la redacció del setmanari de la Lliga, "Cu-cut!", i d'altres reaccions per part de les guarnicions militars de diversos llocs d'Espanya. El projecte de llei (gen/1906) sancionava sota jurisdicció militar qualsevol delicte "contra l'ordre públic i conta la pàtria", la qual cosa donava als militars la possibilitat d'intervenir arbitràriament en tota activitat política de caire no estrictament dinàstic. Els afectats -republicans, regionalistes i carlins- es retiraren del Congrés en senyal de protesta, i a Catalunya fou el revulsiu que impulsà la formació de Solidaritat Catalana. 58 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jussiana d'Empúries (Catalunya, s XII - s XIII) Filla de Ponç Hug d'Empúries, que era un fill del comte Ponç Hug II i germà del comte Hug IV. La seva mare fou una Entença. És possible que Jussiana, potser per raons d'heredatge, n'adoptés el cognom. Per gestions del rei Jaume I, es casà amb l'oncle del monarca, Bernat Guillem, fill il·legítim de Guillem VIII de Montpeller i germanastre de la reina Maria. El seu marit prengué certament el nom d'Entença i fou el gran defensor del Puig, on morí el 1237. Fills del matrimoni foren un altre Bernat Guillem d'Entença, i Sibil·la d'Entença, futura muller de Fortún de Bergua. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jussiana d'Entença (Catalunya, s XII - d 1192) Comtessa d'Empúries. Filla de Bernat d'Entença i de Garsenda de Pallars i germana d'Òria. Es casà amb el comte Hug III d'Empúries. D'aquest enllaç naixeria Ponç Hug II, successor del comtat el 1173. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Just (Catalunya, s V - s VI) Bisbe d'Urgell (d 517-v 546). Germà dels bisbes Justinià de València, Nebridi d'Egara i Elpidi d'Osca. El seu sermó sobre sant Vicenç, trobat íntegre a Roda d'Isàvena, havia estat incorporat fragmentàriament a les lliçons del breviari; el seu comentari, en sentit al·legòric, del Càntic dels Càntics, és elogiat per sant Isidor. 62 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Just, el Sobrenom del rei Jaume II de Catalunya-Aragó. 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Just, Jaume (Catalunya, s XV - a 1459) Frare dominicà. Fou confessor de Joan de Navarra, el futur Joan II de Catalunya-Aragó. Deixà tres sermonaris i d'altres escrits. 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Just, Manuel (País Valencià, s XVIII – València, 1787) Compositor. Deixeble de Pere Rabassa, ocupà el càrrec de mestre de capella a Albarrasí, a l'església parroquial dels Sants Joans, del Col·legi de Corpus Christi de València (cap al 1750). Se'n conserven una sèrie d'obres religioses d'una gran qualitat, com Salve Regina, a vuit veus, Magnificat, a dotze veus, Laudate Dominum, a disset veus, Dixit Dominus, a dotze veus, Nunc dimittis, a onze veus, Beatus vir, a deu veus, i Domine ad adjuvandum, a set veus. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Just, Ramon Berenguer (Catalunya, s XIV) Marí. Era patró de la tarida capitana, on anava l'infant Alfons fill de Jaume II, a l'estol que duia l'expedició per conquerir Sardenya. Salpà de port Fangós el 30/mai/1323. 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Just i Gimeno, Alfred (Alzira, Ribera Alta, 1900 - Nogales, EUA, 1966) Escultor. Format a Sant Carles. Durant la guerra civil s'exilià a Mèxic, on hi ha obres seves, com l'estàtua de Benito Juárez i l'al·legoria de la Ignorància, d'una alçada de 27 m. 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Just i Riba, Cassià "Cassià Maria Just" (Barcelona, 1926 - Montserrat, Bages, 12/mar/2008) Monjo benedictí i abat titular de Montserrat (1967-89). Escolà a Montserrat (1939) i monjo (1947), fou ordenat prevere (1950). Estudià música a Roma amb H. Anglès, Vignanelli i Carducci. De retorn, fou prefecte de l'escolania i sotsdirector de la capella de música. En l'orde monàstic, ha estat mestre de novicis (1957), prior amb l'abat Brasó (1964) i abat coadjutor de dom Aureli M. Escarré (des/1966). El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi. 70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Just i Valentí, Francesc (Alacant, 1842 – 1921) Escriptor. Restà cec a l'edat de vint-i-cinc anys. És autor dels llibres poètics La luz del ciego (1876), Ecos de un ciego (1885) i Los primeros amores. 71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Juste i Cerveró, Xavier (València, 1856 – 1899) Pintor. Sobresortí com a paisatgista. Atacat per un transtorn mental, fou reclòs, però no abandonà pas el conreu de la pintura. 72 CATALUNYA - POLÍTICA Justícia, Conselleria de (Catalunya, 28/abr/1931 – 1939) Departament ministerial de la Generalitat. Creat amb el nom de Conselleria de Justícia i Dret, per decret de la presidència. Les seves funcions eren la relació entre els governs provisionals de la República i de la Generalitat en tot allò que afectés l'administració de la justícia i l'estudi i aplicació del dret en el territori de Catalunya. Després de l'estatut d'autonomia del 1932 tingué a càrrec seu la legislació i l'organització i l'administració de la justícia en totes les jurisdiccions, excepte la militar. Fins pel set/1936 els principals consellers foren de l'ERC. El 6/ago canvià el seu nom pel 73 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Justícia Humana, La (Gràcia, Barcelona, 20/feb/1886 - 25/nov/1886) Publicació quinzenal anarquista. Primer periòdic que defensà a l'estat espanyol les idees anarcocomunistes. Emili Hugas i Martí Borràs en foren els animadors i formaren un grup que després edità "Tierra y Libertad". La publicació oferí les primeres traduccions d'escrits de Kropotkin i Jean Grave. 74 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Justícia Social (Barcelona, 3/nov/1923 - 26/jun/1936) Setmanari socialista en català. Editat en una primera etapa fins al 20/mar/1926. Fou l'òrgan dels qui posteriorment formaren la Unió Socialista de Catalunya. Fou dirigit per Cristòfor de Domènech. En una segona època, del 11/jul/1931 al 1936 va editar-se ja com a portaveu de la Unió. Fusionat amb "Octubre" publicà dos números, i després del 19/jul/1936 es transformà en el diari "Treball". 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Justinià (Catalunya, v 492 – País Valencià, 547) Bisbe de València (v527-547). Germà dels bisbes Just d'Urgell, Nebridi d'Ègara i Elpidi d'Osca. La seva activitat com a reformador consta pel concili de València del 546. Fundà almenys un monestir de monjos. Isidor de Sevilla diu que escriví una obra sobre el baptisme, però que s'ha perdut, així com altres obres seves. Es conserva el seu epitafi, en vers. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Justinià, Lluís (Catalunya, s XVII - Barcelona, s XVII) Frare dominicà. Fou visitador i vicari general a Sardenya. Hi publicà algunes obres. Morí al convent de l'orde a Barcelona. 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Justinià i Antist, Vicent (València, 1544 – 1612) Frare dominicà. Tingué per mestre de novicis sant Lluís Bertran. Li és atribuïda una certa influència sobre el rei Felip III en la decisió d'expulsar els moriscs. Fou biògraf de sant Vicent Ferrer i autor d'altres escrits. Intervingué a favor de la causa de beatificació del qui seria sant Lluís Bertran. 79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Jutge, mas del (Torrent de l'Horta, Horta) Veure> Mas del Jutge, el. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jutglar, Jeroni (Solsona, Solsonès, s XVI) Teòleg. Era rector de Santpedor el 1565. És autor del primer manual de doctrina cristiana publicat en català, com a apèndix d'un manual adreçat als rectors. L'obra fou publicada el 1568. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jutglar i Bernaus, Antoni (Barcelona, 1933 - ) Historiador i assagista. Professor a les universitats de Barcelona i Màlaga, s'ha especialitzat en els s XIX i XX. És autor de L'era industrial a Espanya (1961), Federalismo y revolución. Las ideas sociales de Pi y Margall (1966), Ideología y clases en la España contemporánea (1969-70), Història crítica de la burgesia catalana (1972), segona edició, ampliada, d'Els burgesos catalans (1966), La España que no pudo ser (1971), Pi y Margall y el federalismo español (dos volums, 1975-76), De la Revolución de Septiembre a la Restauración (1976), Història de Catalunya 85 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Juventud Obrera (Catalunya, 12/jul/1937 - 28/des/1937) Publicació setmanal de la Joventut Comunista Ibèrica (POUM), editada clandestinament després dels fets de Maig de 1937, quan el POUM i totes les seves organitzacions foren dissoltes. 82 ANDORRA - GEOGRAFIA Juverri (Sant Julià de Lòria, Andorra) Poble (1.281 m alt) de la parròquia, situat en un coster, al peu del bosc de Juverri, damunt la riba esquerra de la Valira. Molt proper al límit amb l'Alt Urgell, la seva església depenia de la parròquia d'Arcavell. 83 CATALUNYA - HISTÒRIA Juvinyà (Sant Joan les Fonts, Garrotxa) Antiga casa forta, romànica. És un dels exemples més típics de casa rural construïda als s XI-XII que es conserven a Catalunya. El 1972 fou declarada monument historico-artístic. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Juyol, Alfons (Catalunya, s XIX – Barcelona, s XX) Escultor. Treballà sobretot en obres aplicades a l'arquitectura, en pedra, marbre i terra cuita. La seva col·laboració fou sol·licitada per molts arquitectes.
Anar a: [ Junt ] [ Junta de M ] [ Junta R ] [ Junyent i F ] [ Jurc ] [ Juste ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Junyent i Subirà, Eduard
Just i Gimeno, Juli