|
|
|
Anar a: [ Bosc ] [ Bosca i ] [ Bosch i C ] [ Bosch i T ] [ Boss ] [ Boter ] Viure és la cosa més rara del món. La majoria de gent no fa més que existir. (Oscar Wilde) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosc, Andreu (Terrassa, Vallès Occidental, s XV - Catalunya, s XV) Capitost remença. Participà en el darrer alçament remença (1483-84) i fou nomenat síndic remençà a la sentència arbitral de Guadalupe (1486). Ferran II de Catalunya-Aragó va absoldre'l després d'haver estat condemnat a mort. 2 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Bosc, Andreu (Perpinyà, s XVI – s XVII) Historiador i jurista. Jutge del Rosselló i de la Cerdanya i cònsol de Perpinyà (1629 i 1639). Impulsà la construcció de la catedral de Sant Joan i la instal·lació d'un mausoleu per a Francesc Eiximenis a l'església dels frares menors de Perpinyà (1623). Va escriure Summari, índex i epítome dels admirables i nobilíssims títols d'honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya, i de les gràcies, privilegis i prerrogatives, preeminències, llibertats e immunitats gosan segons les pròpies i naturals lleis (1628), estructurada de forma cronològica, aquesta obra és encara avui fonamental per a l'estudi de la seva època i de la defensa de la llengua catalana, i conté, a més, un apèndix amb 1.097 documents relatius a Perpinyà del 1173 al 1620. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Bosc, illa des (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Illa de ponent, la més pròxima a la costa (a 425 m), entre aquesta i l'illa de sa Conillera. Té 67 m d'altitud i 625 m de longitud. 5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bosc, Jaume del (País Valencià, s XV) Poeta. Conegut també com a fra Bosc. Pertangué a l'orde de Montesa i fou comanador d'Onda. Participà al certamen poètic a honor de la Immaculada Concepció, celebrat a València el 1486, amb la composició L'obra major que Déus etern ha fet. 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bosc, Joan del (Xàtiva, Costera, s XV) Poeta. Autor d'una Resposta... en llaor de la Verge Maria mirant a la joia, publicada a Les trobes en llaors de la Verge Maria (València, 1474). 7 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Bosc, Josep (Perpinyà, 1680 – 1752) Numismata i notari. És autor de Regles pour connaître la valour des vieilles espèces de monnaie... du Roussillon (1771), obra publicada per Josep Jaume, el qual hi afegí notes i complements. 8 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Bosc d'Ares, marquesat de (País Valencià) Títol senyorial concedit el 1688 a Francesc Martínez de Vera i Bosc, senyor de Busot. Passà als Bosc (1770), als Baillo de Llano, als Canicia i als Rojas. La grandesa d'Espanya fou conferida el 1897 a Josep de Rojas i Galiano, diputat i senador. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bosc de Valls, el (Valls, Alt Camp) Veïnat de cases d'estiueig, a la carretera de Montblanc, al vessant meridional del coll de Lilla. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosc i Ballester, Rafael (Catalunya, s XVIII – Tarragona, 1827) Capitost absolutista. Després d'intervenir en la revolta reialista contra el Trienni Constitucional (1821-23), dirigí una de les partides dels Malcontents a la primavera del 1827, i encara, pel setembre, ocupà Mataró. Fou afusellat pels governamentals. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosc i Cardellac, Antoni (Sabadell, Vallès Occidental, 12/gen/1758 – 25/gen/1829) Metge i historiador. Va traslladar-se a València per cursar la carrera de medicina i posteriorment va completar els estudis a la Universitat de Cervera, on va llicenciar-se. Exercí a Bràfim i després a Sabadell (1787), d'on fou, al mateix temps, arxiver i secretari municipal. Intervingué directament en els rebomboris del pa i en la protecció dels eclesiàstics francesos fugitius durant la Revolució Francesa. Els seus treballs sobre les patologies relacionades amb l'envelliment el converteixen en un pioner de la recerca mèdica geriàtrica al nostre país. Entre les seves obres de tema mèdic destaca molt especialment la Topografía médica de Sabadell, així com Razones médicas para eximir a los sexagenarios de la observación del ayuno eclesiástico (1816). Com a... Segueix... 13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bosc i de Verí, Jordi (Palma de Mallorca, 1743 – Madrid, 1810) Orguener. Construí l'orgue de la seu, el dels franciscans i el dels dominicans de Palma de Mallorca. Més tard fabricà el de la capella reial de Madrid, 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boscà, Jaume (Catalunya, s XIV) Marí. Amb Joan Llombard assessorà a Bernat de Cabrera a fer ler ordinacions de la marina mercant catalana (1340). 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boscà, Joan (Barcelona, s XV) Poeta. De la mateixa família de Joan Boscà i Almogàver. Hom en coneix una Dansa d'amor i una tençó amb Joan Berenguer de Masdovelles. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boscà, Joan Francesc (Barcelona, s XV - València ?, 1480) Cronista i poeta. Avi de Joan Boscà i Almogàver. Racional de la Diputació. Fou partidari del rei Joan II de Catalunya-Aragó, per la qual cosa fou expulsat de Barcelona i es refugià a València. Escriví un Memorial d'interès per a l'estudi del govern de Barcelona dels anys 1249-1480, que sembla haver estat el model per a la redacció dels Annals consulars, iniciats de forma semblant i que s'allarguen fins al s XVIII. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boscà, Joan Valentí (Barcelona, s XV) Cavaller. Serví l'infant Ferran, el futur rei Catòlic, quan aquest lluitava per reduir Castella a l'obediència de la reina Isabel. El 1475 manava una de les quatre galeres que hostilitzaven la costa portuguesa. Poc després participà a la batalla de Toro. Ferran l'armà cavaller en aquella jornada. 18 CATALUNYA - HISTÒRIA Boscà, turó d'en (Badalona, Barcelonès) Poblat ibèric del terme municipal, situat damunt un turó a 198 m d'alt. Des dels anys 1930 s'hi han realitzat diferents treballs d'excavació i des del 1979 el Museu Municipal de 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boscà i Almogàver, Joan (Barcelona, 1487/92 – 1542) Poeta en castellà. De família de mercaders i de lletrats, serví des del 1514 a les corts de Ferran el Catòlic i de Carles V i fou preceptor del duc d'Alba, Fernando. Seguint un suggeriment d'Andrea Navagero, ambaixador de Venècia, utilitzà en castellà les formes poètiques i la mètrica italianes, novetat que acceptà ràpidament el seu amic Garcilaso de la Vega. El 1532 prengué part en l'expedició reial a Viena, i de retorn fixà definitivament la residència a Barcelona, on el 1539 es casà amb Ana Girón de Rebolledo, neboda de l'escriptor valencià Joan Ferrandis d'Herèdia. A casa seva es formà una tertúlia literària a la qual assistiren personatges notables de la ciutat i la cort. La seva vídua publicà el 1543 conjuntament l'obra poètica de Boscà i Garcilaso. Dels seus poemes destaquen Octava rima (135 octaves reials), Hero y Leandro (2.793 endecasíl·labs sense rima) i Epístola de Diego de Mendoza (en tercets). En català, l'escassa obra que en queda mostra una gran influència d'Ausiàs Marc. 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boscà i Casanovas, Eduard (València, 1843 – 1928) Metge i naturalista. Tingué el càrrec de jardiner major del jardí botànic de València. Hi fou també catedràtic d'història natural a la Universitat de València, on aplegà un museu amb més de 43.000 peces i publicà Memoria sobre los hongos comestibles y venenosos de la provincia de Valencia (1873). També fou, pràcticament, l'iniciador a la península ibèrica dels estudis d'herpetologia, especialitat sobre la qual publicà Catalogue des reptiles et des amphibiens de la Péninsule Ibérique et des iles Baléares (1878, publicat en castellà el 1879 i corregit i ampliat el 1881). 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boscal, el (Cava, Alt Urgell) Santuari de la Mare de Déu del Boscal (1.469 m alt), situat al coll del Boscal, que dóna pas al camí d'Ansovell a Lletó pel cim de la serra del Boscal, contrafort del Cadí que es desprèn de la Torre del Cadí. 23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Boscana, Jeroni (Llucmajor, Mallorca, 1775 - San Gabriel, Califòrnia, EUA, 1831) Missioner franciscà. Treballà a les missions californianes de La Purísima Concepción (1806), San Luis Rey (1811), San Juan Capistrano (1814) i San Gabriel (1826), on morí de mort violenta. Féu una descripció etnològica dels indis de San Juan Capistrano, publicada en anglès (Nova York, 1846). 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boscdetosca (les Preses, Garrotxa) Veïnat (o Boratosca, o Malatosquera), situat a l'oest del poble, en una zona volcànica amb caràcter de malpaís d'uns 5 km de longitud per 2 d'amplitud, on hi ha més de 60 petits cons d'explosió, el substrat de la qual és constituït per un corrent de lava porosa. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosch, Bernat (Catalunya, s XVII – s XVIII) Corsari. Fou un dels més distingits del petit estol format a Barcelona en 1713-14, per combatre i burlar el bloqueig establert a la ciutat per l'estol franco-castellà i per capturar embarcacions enemigues de transport. Era patró de la barca armada Sant Sebastià. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bosch, Jaume del (País Valencià, s XV) Escriptor i frare de Montesa. Signava senzillament com a fra Bosch. Fou comanador de l'orde a Onda. Consta la seva participació al certamen poètic de València celebrat el 1486 en honor de la Concepció. Joan Roís de Corella li dedicà el seu Cartoixà. 29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bosch, Joan (Palma de Mallorca, s XVIII - 1802) Metge. Escriví la primera descripció mèdica de la seva ciutat natal. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosch, Pau (Catalunya, 1791 – 1831) Músic i eclesiàstic. Fou mestre de capella i organista a Terrassa. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosch, Rafael (Barcelona, s XVII – 1662) Framenor. El 1635 fou nomenat provincial de l'orde. Publicà, el 1639, una Vida del beat Salvador d'Horta. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosch, Ramon (Catalunya, s XVIII – Barcelona, s XIX) Argenter. Establert a Barcelona. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosch, Sigfrid (Barcelona, 1916 – 1940) Historiador de la literatura. Publicà articles sobre els desafiaments del s. XVI i sobre tractats de cavalleria. Preparà un estudi sobre Tirant lo Blanc, del qual ha estat publicat el fragment Les fonts orientals del "Tirant lo Blanc" (1951). 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosch i Alsina, Ròmul (Calella, Maresme, 1852 – Barcelona, 1923) Polític, comerciant i navilier. Armador a Cuba, de tornada a Catalunya fou un dels fundadors de la companyia naviliera Pinillos (1884) i de Crèdit & Docks i creà diverses fàbriques i empreses, fou vice-president de la junta d'obres del port de Barcelona (1900) i en dirigí les obres d'ampliació i modernització. Diputat per Barcelona (1899), senador (1901) i alcalde d'aquesta ciutat (1905). Reuní una important col·lecció numismàtica. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosch i Barrett, Manuel (Barcelona, 1895 - s XX) Advocat i escriptor. Fou membre del tribunal internacional de les Noves Hébrides (1936-39). Ha publicat Doña Isabel Barreto, adelantada de las Islas Salomón (1943), i Tres años en las Nuevas Hébridas (1945). 40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bosch i Cabot, Sebastià (Illes Balears, s XVIII - Palma de Mallorca, 1823) Metge. El seu pare, Joan, també fou un notable metge. És autor de nombrosos treballs professionals. En un d'ells, publicat el 1779, combatia l'ús desmesurat de les sagnies, tan propi del seu temps. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosch i Cardellach, Antoni Veure> Bosc i Cardellac, Antoni. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosch i Espín, Crisant (Barcelona, 1907 – 1981) Futbolista. Destacat jugador del Club Esportiu Júpiter, ingressà al Club Esportiu Espanyol, on jugà del 1918 al 1936. Fou cinc vegades internacional i intervingué en el campionat del món del 1934. Quan es retirà, treballà de funcionari del C.E. Espanyol. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosch i Fustagueras, Albert (Tortosa, Baix, Ebre, 1848 – Madrid, 1900) Enginyer i polític. Milità en el grup conservador de Romero Robledo i fou senador per Madrid, director d'establiments penals i ministre de foment (1895). Havia estat alcalde de Madrid el 1885 i el 1891, però la seva gestió fou molt combatuda. El 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosch i Gimpera, Pere (Barcelona, 1891 – Mèxic, 1974) Prehistoriador i arqueòleg. Format a Barcelona i Alemanya, renovà la prehistòria peninsular. Creador i director del Servei d'Investigacions Arqueològiques de l'IEC, començà un seguit d'excavacions sistemàtiques en diversos jaciments dels Països Catalans i fou també director de les excavacions d'Empúries. Antic dirigent de la reforma universitària, fou nomenat rector de la Universitat de Barcelona (1933-39) i director del Museu Arqueològic de la ciutat (1932-39). Exiliat a Mèxic el 1939 (era conseller de Justícia de la Generalitat), féu classes a la universitat, va ser cap de la divisió de filosofia i humanitats de la UNESCO, i s'interessà també per la prehistòria americana. Va publicar: Etnologia de la península Ibèrica (1932), El poblamiento antiguo y los pueblos de España (1945), América antes de Cristóbal Colón (1967). 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosch i Humet, Eusebi (Barcelona, 1860 – 1947) Compositor i director. Dirigí l'escola i la banda municipal de música de Sabadell i professà a l'Escola de Sordmuts de Barcelona. Escriví música religiosa, peces per a orgue, obres corals, música per a cobla i la sardana La nostra festa. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosch i Jover, Miquel (Calders, Bages, 1900 – 1960) Pedagog i escriptor. Exercí de mestre als Hostalets de Balenyà i escriví obres de tema folklòric: Verdaguer, poeta de la cançó, Verdaguer i el Montseny, Història i llegenda del bandoler Joan de Serrallonga, Col·lecció de modismes catalans i Folklore de la Vall de Tost. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosch i Julià, Miquel (Martorell, Baix Llobregat, 1818 - Catalunya, 1870) Enginyer i metge. Ocupà a Barcelona la càtedra d'agricultura, ciència que conreà amb singular competència en diversos escrits i assenyalades realitzacions. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosch i Labrús, Pere (Besalú, Garrotxa, 1827 – Barcelona, 1894) Advocat i comerciant. Presidí el Foment de la Producció Nacional (FPN), organisme fundat pels industrials catalans per oposar-se a la política lliurecanvista de Figuerola (1870). Diputat a Corts (1876-86 i 1891-93), propugnà la unió duanera amb Portugal i els països sud-americans. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosch i Mata, Carles (Barcelona, 1769 – 1823) Erudit i advocat. Exercí alguns càrrecs oficials. Publicà un poema i algunes obres de divulgació cultural. 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bosch i Morata, Francesc (València, 1902 – 1950) Metge i polític. Partidari del valencianisme, fou membre de l'Agrupació Valencianista Republicana i, després (1935), del Partit Valencianista d'Esquerra. Durant la guerra civil (1936-39) fou conseller de Cultura del Consell Provincial de València, des d'on dugué a terme, dins les limitacions imposades per la guerra, una tasca important: animà cursets de llengua, creà els premis literaris i musicals País Valencià i, sobretot, impulsà decisivament la creació de l'Institut d'Estudis Valencians (fundat el 9/feb/1937). 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosch i Pagès, Lluïsa (Altstätten, Suïssa, v 1880 – Barcelona, 1961) Arpista i compositora. Estudià a Ginebra, París i Barcelona i fou professora d'arpa del Conservatori de Ginebra. Escriví peces per a arpa i 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosch i Pasqual, Alfred (Barcelona, 17/abr/1961 - ) Historiador i escriptor. Professor d'història contemporània d'Àfrica a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i president del Centre d'Estudis Africans. És autor d'assaigs, de recull de narracions i de novel·les. Les seves obres han guanyat importants premis literaris. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosch i Pla, Miquel (Olot, Garrotxa, 1918 - ) Pintor. Ha obtingut diversos premis. Destacà com a paisatgista. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosch i Planas, Andreu (Barcelona, 1943 - ) Arquitecte. Fins el 1984 treballà amb J.M. Botey i Ll. Cuspinera, i amb aquest darrer feren l'edifici (1985) del Museu de Granollers i l'acondicionament del pavelló Ave Maria de la Maternitat de Barcelona (premi FAD). Ha col·laborat amb el Servei de Conservació de Monuments de la diputació de Barcelona i ha intervingut en la redacció de projectes i catàlegs i en l'arranjament d'exposicions i museus (Museu d'Art de Catalunya). 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosch i Puig, Francesc (Girona, s XIX – 1865) Erudit. Fou l'encarregat de formar el cens de la província de Girona, tasca reflectida en una memòria impresa el 1857. Féu una traducció de l'italià a l'espanyol. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosch i Pujol, Andreu (Barcelona, 1931 - ) Futbolista. Destacat jugador del Futbol Club Barcelona (1945-58), on de primer ingressà com a amateur, i després, en el primer equip, fins que passà a l'equip de l'Espanya Industrial (1958) i, posteriorment, al Betis Balompié de Sevilla. Ha estat vint vegades internacional i fou seleccionat per al conjunt de la FIFA l'any 1952. 121 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bosch i Quevedo, Joan Veure> Micharmut (dibuixant i autor d'historietes). 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosch i Renard, Jaume (Barcelona, 1826 - París, França, 1895) Guitarrista i compositor. Actuà a París, com a guitarrista i professor de guitarra i hi publicà 10 Mélodies pour guitarre et chant i un Méthode de guitarre (1890), així com l'òpera Roger de Flor. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosch i Roger, Emili (Barcelona, 1894 – 1980) Pintor autodidacte. Impulsor de l'avantguardisme, practicà l'estil fauve. Fou un dels fundadors de l'Agrupació d'Artistes Catalans i soci del Saló dels Evolucionistes. Un dels seus temes predilectes fou el paisatge urbà, que pintà amb colors exuberants i amb gran emotivitat. El 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosch i Tolsà, Josep Maria (Catalunya, s XIX – Barcelona, 7/oct/1843) Advocat i polític. Fou vicepresident de la Junta Suprema de Barcelona durant la revolta de la Jamància. El seu ideari, identificat amb la Insurrecció Centralista, pot ésser resumit en una afirmació que féu poc abans de la seva mort: "ens devem tots a la llibertat i a la pàtria catalana". Morí durant l'assalt frustrat a la Ciutadella barcelonina. 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bosch i Tortajada, Ferran (Vila-real, Plana Baixa, 1908 - ) Dibuixant i pintor. Més conegut per Bosc. Nacionalitzat nord-americà (1960). De formació autodidàctica, fou il·lustrador de l'editorial Molino de Barcelona. El 1936 anà a París, on treballà com a dissenyador de modes a la revista "Vogue". Des del 1946 s'establí als EUA, on col·laborà a "Harpers's Bazar" i es dedicà a la pintura. Es caracteritza per la capacitat de síntesi, que palesen tant els seus dibuixos antics com la seva pintura, dominada pel moviment i el color, amb ressonàncies fauves. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosch i Tubau, Florenci (Barcelona, 1899 - 1951) Pintor. De jove treballà com a tipògraf. Celebrà la primera exposició individual el 1924. Ha destacat com a paisatgista. 63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bosch i Vilalta, Andreu (Palma de Mallorca, 1926 - ) Escriptor. Anà a viure a Barcelona, on exercí d'advocat. Obtingué el premi Planeta de 1959 amb la novel·la La noche i el premi Ciutat de Barcelona de novel·la de 1961 amb Homenaje privado. 64 CATALUNYA - HISTÒRIA
65 EUROPA - BIOGRAFIA Boscolo, Alberto (Càller, Sardenya, Itàlia, 1920 - ) Historiador. Catedràtic d'història medieval a la universitat de Càller (1959). Ha promogut les recerques arxivístiques, especialment als territoris de la corona catalano-aragonesa. Membre corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha publicat molts estudis sobre política, societat i economia en els s. XIV i XV, com: I parlamenti di Alfonso il Magnanimo (1953), La politica italiana di Ferdinando I d'Aragona (1954), Medioevo aragonese (1958), La politica italiana di Martino il Vecchio (1962), Il feudalesimo in Sardegna (1968), Sibilla di Fortià, regina d'Aragona (1969), Bernat Descoll, funcionari i cronista del rei Pere "el Cerimoniós" (1975), I catalani nel Mediterraneo nel Basso Medioevo: aspetti e problemi (1983). 66 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA Bosia, riu de (Alta Ribagorça / Pallars Jussà) Altre nom del riu de Bellera. 67 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Bosque i Peñarroya, Tomàs (la Codonyera, Matarranya, 1948 - ) Autor i intèrpret de cançons en català i en castellà. Pagès de professió, i de formació autodidàctica, actuà des del 1968 dins el moviment conegut com la Canción Popular Aragonesa. Les seves composicions, profundament líriques, descriuen els greus problemes del camp a l'Aragó i la difícil situació del català a la frontera de la llengua. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bosquerons, Sant Martí de (Sant Cugat del Valles, Vallès Occidental) Veure> Sant Martí de Bosquerons. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bosquerós (Capmany, Alt Empordà) Veïnat, prop del cim de la serra de Bosquerós (215 m alt), que separa les aigües del Llobregat d'Empordà de les del Ricardell. L'any 1842 hi havia tres cases que es 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bosquerós (Serinyà, Pla de l'Estany) Veïnat. 120 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bosques, les (Sant Andreu Salou, Gironès) Veïnat. 71 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Bosquet, cap des (Banyalbufar, Mallorca Occidental) Coll de la serra de Tramuntana, on es bifurquen les carreteres de Palma de Mallorca a Banyalbufar, i de Banyalbufar a Valldemossa. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bosquet, el (Mont-ral, Alt Camp) Despoblat, a la capçalera del riu Glorieta, sota el pla dels Motllats. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosquet, Pere (Catalunya, s XIV) Abat de Sant Cugat del Vallès (1351-85). El capítol de la congregació claustral benedictina tarragonina i saragossana li encarregà (1358) una recopilació de les constitucions de la congregació nova (enllestides el 1361). Féu construir l'arxiu del monestir. 74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bosquets, Antoni (Palma de Mallorca, s XVI – 1615) Lul·lista i franciscà (1595). A les universitats d'Alcalà, Valladolid i Salamanca recollí testimoniatges favorables a la doctrina lul·liana, i també a Madrid (1610), prop de la inquisició. Els jurats de Mallorca l'enviaren a Roma (1611) per tal de defensar la causa lul·liana. Va escriure Paraphrastica expositio primi capitis Evangelii secundum Joannem (1612) i, sobretot, el Memoriale coliationis seu comprobationis centum articulorum lullianorum per F. Noicolaum Eimeric in suo olim Directorio compilatum (1614), la més sòlida protesta contra Eimeric. De tornada a Mallorca, fou enviat a la cort de Felip III, a qui dirigí un memorial en defensa de Ramon Llull (1614). 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA
76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosquets i Mitjans, Francesc (Valldoreix, Vallès Occidental, s XVII - Itàlia ?, s XVIII) Cap militar austriacista. De família pagesa, era síndic de Terrassa, Durant la guerra de Successió s'uní a les forces austriacistes i lluità, amb el grau de de coronel, contra les forces borbòniques sota les ordres d'Antoni Desvalls (1713-14). Per l'ago/1714 intentà, sense èxit, d'introduir-se a Barcelona amb un miler d'homes. Hagué d'exiliar-se a Mallorca (1714-15) i, més tard, a Itàlia. 77 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Bossa, platja d'en (Eivissa, Eivissa) Platja, la més extensa de l'illa, situada al sud de la Vila d'Eivissa i, en una petita part, dins el terme de Sant Josep de sa Talaia. Hi ha urbanitzacions i alguns hotels de gran capacitat. 78 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Bossac, torrent de (Vallespir) Altre nom del riu Ample. Prop seu hi havia la cel·la benedictina de sant Joan de Bossac, dependència, el s XI, de l'abadia d'Arles. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bosser, Gabriel Antoni (Catalunya, s XVIII) Metge. Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona i autor de diversos escrits professionals. 80 CATALUNYA - HISTÒRIA Bossost (Vall d'Aran) Terçó i batllia de la comarca, que al s XIII comprenia els llocs de Bausén, Canejan, Lés, Bossost, Arres, Vilamòs, Arró, Begòs, Benòs, Sentels i Sant Vicenç. Fou subdividit en els terçons (o 81 CATALUNYA - MUNICIPI
82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bossost, portilló de (Vall d'Aran) Port del Pirineu (1.320 m alt), situat a la frontera francoespanyola; comunica la vall de Luixon amb la Vall d'Aran. Hi passa la carretera de Bossost a Banyeres de Luixon. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bossul, Mateu (País Valencià ?, s XVI - València, s XVI) Retòric. Format a París, deixeble de Denis Lambin. Catedràtic de la Universitat de València, contribuí a l'apogeu filològic d'aquest centre al s XVI. Coincidí en les càtedres de llatinitat amb humanistes com Joan Baptista Pineda i Joan Llorenç Palmireno, i tingué com a deixeble Gaspar Guerau de Montmajor. Escriví una refutació a la retòrica de Pierre de la Ramée i publicà unes Institutiones oratoriae (1566). 84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bosta, Antoni (Illes Balears, s XIV – s XV) Arquitecte. Treballà al castell de Bellver i al palau de l'Amudaina, i en fou oficialment titular, segons una disposició de Martí l'Humà atorgada l'any 1402. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - MUNICIPI
87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bota i Totxo, Miquel (Pollença, Mallorca, 7/jun/1920 - ) Poeta i autor teatral. Autor de llibres de poemes: Vorera de mar (1952), Pollença i poesia (1955), Cursa de braus (1966), A ritme d'hores madures (1966, premi Ciutat de Barcelona), Dionís Bennàssar, El fons de la mar (1979), Torxes de pau (1979) Doscents homes del món (1988); poesia escènica; Vós regnau damunt l'altura; comèdia musical: Somnis de pescador; i monografies sobre la terra natal: Llegendes i tradicions (1985), Històries, tradicions i llegendes (1986). 88 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
89 CATALUNYA - MUNICIPI
90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Botel, Enric (Einbeck, Baixa Saxònia, Alemanya, s XV - Lleida ?, s XV) Impressor. Segurament com a cap d'un grup d'impressors alemanys traslladats a la península ibèrica, fou un dels primers d'exercit la seva activitat professional per terres de la corona Catalano-aragonesa (Barcelona, 1476; Saragossa, 1476 i 1478, i Lleida, 1479). Hom suposa, a partir d'un document datat a Barcelona el 1477, que el llibre més antic imprès a la Península Ibèrica, devia ésser fet a Barcelona, fruit del contracte del 1473 entre Holtz, Planck i Botel. 91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Botella, Francesc (Elx, Baix Vinalopó, 1832 – Madrid, 1903) Escriptor, periodista i polític. Ben aviat publicà (1848) un volum de poesia. A partir del 1859 deixà de banda la literatura i es dedicà al periodisme polític a "El Contemporáneo". Dirigí a Madrid diverses publicacions. Vinculat a L. González Bravo, va ésser diputat a 92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Botella i Andrés, Josep (Elx, Baix Vinalopó, 1837 – València, 1889) Polític. Membre del partit conservador. Fou diputat a corts en diverses legislatures, senador per València i governador civil d'aquesta mateixa província en dues ocasions durant la Restauració. 93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Botella i Asensi, Joan (Alcoi, Alcoià, 1894 - s XX) Advocat i polític. Afiliat al republicanisme radical i de tendències socialistes, fundador i dirigent del partit republicà Izquierda Radical-Socialista. Fou diputat a les Corts durant la II República i formà part de la comissió de diputats investigadora dels fets de Casas Viejas (1933. Ministre de Justícia durant els governs de Lerroux i de Martínez Barrio (1933). 94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Botella i d'Hornos, Frederic de (Alacant, 1822 – Madrid, 1899) Enginyer de mines i geòleg. Estudià a l'École de Mines de París, on fou deixeble d'Elie de Beaumont. Membre del cos d'Enginyers de Mines de València, en fou inspector general l'any 1877, i fou també president honorari de la Sociedad Geográfica de Madrid, de la qual era fundador. Entre les seves obres: Ojeada sobre la geología del antiguo reino de Valencia, amb un mapa geològic del País Valencià (1854), Descripción geológico-minera de las provincias de Murcia y Albacete (1886), España y sus antiguos mares, Mapa geológico de España y Portugal (1879), Monografía de las aguas minerales y termales de España (1892) i Geografía morfológica y etiológica de la Península Ibérica (1886). 95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
96 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Botellas, Jaume (Illes Balears, s XVII – s XVIII) Erudit i poeta dramàtic. Escriví El prodigio en ambos amores (1701), Història de la invenció miraculosa de la imatge de la Mare de Déu de Lloseta. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boteller, Antoni (Tortosa ?, Baix Ebre, s XV - Catalunya, s XV) Escriptor i metge. Autor de l'obra ascètica L'escala del Paradís (1495), avui perduda. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boter, Joan (Catalunya, s XVI) Diputat del Braç Popular de la Generalitat. Ocupava el càrrec quan la institució decidí oposar-se a la percepció, per part del rei Felip II, de l'impost extraordinari de l'"excusado", consistent en els delmes d'una casa i heretat de totes les parròquies. El dret havia estat concedit al rei pel papa Pius V amb motiu de les guerres religioses. El Principat fou l'únic territori on sorgí el refús. La Inquisició, d'acord amb el pontífex i el rei, denuncià els diputats i oïdors com a favorables a l'heretgia. Boter i els seus companys foren empresonats pel virrei, Diego Hurtado de Mendoza, el 19/jul/1569. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boter, Ramon (Catalunya, s XV) Escriptor. No n'han restat dades personals. En són conegudes set poesies de caràcter amorós. S'hi revela com a imitador, no gaire hàbil, de Jordi de Sant Jordi i d'Ausiàs March. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boter i de Dalmases, Francesc (Catalunya, 1850 – s XIX) Escriptor. Fou un dels impulsors de La Jove Catalunya i col·laborà durant la seva joventut a la premsa catalana. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Botet, Guillem (Lleida, s XII – 1231) Jurista. Cònsol de Lleida (1207), fou autor de la compilació dels usatges (Consuetudines Ilerdenses) de Lleida (1228), el codi local més antic de Catalunya, prova de la seva àmplia i rigorosa formació jurídica. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Botet i Carreras, Domènec (Begur, Baix Empordà, 1853 - Catalunya, s XIX) Farmacèutic. Pertanyia al cos de Sanitat Militar. Publicà algunes obres de farmàcia i física i col·laborà intensament a diverses publicacions especialitzades. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Botet i de Vehí, Carles (Barcelona, 1898 – 1987) Militar. Nebot de Joaquim Botet i Sisó. Era capità d'artilleria, a Barcelona, en produir-se l'alçament militar del jul/1936, i es mantingué fidel a la República. El 24/jul sortí cap al front d'Aragó, on organitzà l'artilleria de les forces dependents del govern de la Generalitat. Pel jul/1937 el govern republicà el nomenà cap de la reserva general d'artilleria, i l'any següent, comandant general d'artilleria. Intervingué, entre altres, en les accions de Brunete, de Quinto, de Belchite, de Terol i de l'Ebre, i en la retirada de Catalunya. Acabà la guerra essent coronel. Refugiat a França, per l'abr/1939 tornà a Catalunya. Detingut, fou condemnat a mort al setembre següent, pena commutada per la de trenta anys de reclusió. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA
106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Botet i Sisó, Joaquim (Girona, 1846 – Barcelona, 1917) Arqueòleg, numismata i historiador. Col·laborà en diverses publicacions del país i "Lo Geronès" i el diari "La Renaixensa" de Barcelona. President de l'Associació Literària de Girona, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres i membre corresponent de la Real Academia de la Historia. De la seva producció destaquen Noticia histórica y arqueológica de la antigua ciudad de Emporium (1879), Sarcófagos romano-cristianos esculturados que se conservan en Cataluña (1895), i la seva obra més important, Les monedes catalanes (1908-11), encara avui no superada com a visió de conjunt. Publicà també Condado de Gerona. Los condes beneficiarios (1890) i Cartoral de Carles Many (1905-09). Redactà el volum dedicat a la província de Girona de la Geografia General de Catalunya dirigida per Francesc Carreras i Candi. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Botey i Badia, Antoni (Badalona, Barcelonès, 1896 – 1939) Compositor. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, on obtingué el premi Maria Barrientos, i fou deixeble d'Enric Morera. Escriví una seixantena de sardanes, entre les quals destaquen La sardana de Ripoll (1920), Primavera, L'ametller, Plou i fa sol i Caterineta. Compongué el poema simfònic Venus i Adonis, obres de cambra i corals. Harmonitzà cançons populars catalanes i fou fundador-director de l'Orfeó Badaloní. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA
109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Botey i Gómez, Josep Maria (Granollers, Vallès Oriental, 1943 - ) Arquitecte i urbanista. Format a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, fins al 1984 formà equip amb A. Bosch i Ll. Cuspinera. Junts feren l'edifici del Museu de Granollers (1971), l'institut de batxillerat de la Garriga (1982) i l'acondicionament del pavelló Ave Maria de la Casa de Maternitat de Barcelona, seu del Departament de Sanitat de la Generalitat (1981). Individualment és autor del projecte d'un teatre-auditori per a l'ajuntament de Granollers i de la seu de l'Institut Català del Sòl. També ha realitzat treballs de restauració per al Servei de Conservació de Monuments de la diputació de Barcelona, muntatges d'exposicions i escenografies. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Botey i Vallès, Francesc (Poblenou, Barcelona, 1931 - Maconi, Querétaro, Mèxic, 1996) Sacerdot escolapi. Preocupat per les classes més necessitades i marginades, com les dels immigrants i els gitanos, desenvolupà una valuosa tasca social en aquest sentit, especialment la dels barraquistes del Camp de la Bóta. Col·laborador, entre altres, de "Serra d'Or", ha publicat El gitano, una cultura folk a casa nostra (1970). 119 PAÏSOS CATALANS - CULTURA botifler -ra (Paísos Catalans, s XVIII) Nom donat durant la guerra de Successió als partidaris de Felip V. Per extensió, aplicat als qui eren adversaris de la independència de Catalunya; actualment, dit del qui és més sensible a la política centralista i anticatalana que no pas a la més pròpia del catalanisme. 111 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
112 CATALUNYA - GEOGRAFIA Botigues, les (Castelldefels, Baix Llobregat) Raval i antic barri marítim, al sud-oest del poble. 113 CATALUNYA - HISTÒRIA Botigues del Mar, les (Creixell de Mar, Tarragonès) Antic barri de pescadors, d'habitació temporal, a la platja. 114 CATALUNYA - HISTÒRIA Botigues del Mar, les (Altafulla, Tarragonès) Antic barri de pescadors, situat a la platja, entre la desembocadura del Gaià i el cap Gros, format per edificis d'habitació temporal. Actualment ha estat absorbit per una urbanització turística. 115 CATALUNYA - GEOGRAFIA Botja, serra de (Terra Alta) Alineació muntanyosa que separa les aigües dels rius d'Algars, de la vall Major i Canaleta; és termenal dels municipis de Gandesa, de Batea, de Bot i de Caseres. 116 CATALUNYA - GEOGRAFIA Botjosa, la (Sallent de Llobregat, Bages) Colònia minera, situada al sud de la vila, entre la sèquia de Manresa i el Llobregat. Hi ha mines de potassa explotades des del 1932, amb una producció de 250.000 tones l'any. 117 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
118 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Botonac i de Castellnou, Jaspert de (Rosselló, s XIII – València, 1288) Eclesiàstic i jurista. Segurament germà de Pere Arnau de Botonac. Fou abat de Sant Feliu de Girona (1272), sagristà de la seu de Girona (1273 i 1276) i bisbe de València (1276-88). Celebrà sínode el 1278 i hi promulgà algunes constitucions. Conseller del rei Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, efectuà una missió diplomàtica prop del rei Felip III de França (1284), per tal d'evitar la seva intervenció en la lluita contra els angevins.
Anar a: [ Bosc ] [ Bosca i ] [ Bosch i C ] [ Bosch i T ] [ Boss ] [ Boter ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Bosch de la Trinxeria, Carles
Bosch i Palacios, Jordi
Botarell
