|
|
|
Anar a: [ Jordi ] [ Jos ] [ Jou ] [ Jov ] [ Joven ] [ Jover ] Com menys se sap, molt més fàcilment es conserva la fe. (Friedrich W. Nietzsche) 1 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Jordi (Barcelona, 23/feb/1928 – 9/ago/1928) Setmanari infantil (25 núms.). Dirigit per Melcior Font i animat per Antoni Rovira i Virgili en la primera etapa, intentà de renovar el gust de la mainada i d'ésser més exigent que "En Patufet". No va arribar a reeixir en aquests propòsits, malgrat la categoria dels seus col·laboradors, tant dels escriptors com dels il·lustradors. La publicació tingué elements modernistes, amb una capçalera dibuixada per Josep Obiols. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jordi Signatura del pintor Jordi Mercadé i Farrés. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jordi (Catalunya, s X) Bisbe de Vic (914-17). Es distingí en l'augment i la reorganització patrimonial del bisbat; consagrà les esglésies de Manresa i del Moianès, regió que organitzà eclesiàsticament, així com el 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jordi, Antoni (Vic, Osona, 1721 - 1797) Compositor. Les seves obres conservades són Al olimpo sacro, per a quatre veus i violins, i Al monte de las aromas, per a quatre veus, violins i trompes. Fou mestre de capella de la seu vigatana. Era deixeble de Francesc Valls. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jordi, Elena (Montserrat Casals i Baqué) (Cercs, Berguedà, 1882 – Barcelona, 1945) Actriu teatral. Debutà vers el 1900, i aviat es dedicà al gènere vodevilesc, en català; assolí grans èxits al Paral·lel de Barcelona. En 1914-15 formà companyia pròpia al Teatre Espanyol. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jordi, Francesc (Catalunya, s XIV) Pintor. Estigué al servei de Pere III. Decorà, amb Jaume Canalias i Berenguer Llopart, l'enteixinat del Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, l'any 1372. 7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jordi, Jordi de Sant (País Valencià, s XIV – 1424) Poeta. Protegit d'Alfons el Magnànim, va participar en l'expedició a Còrsega i Sardenya (1420). Fet presoner a Nàpols (1423), va escriure una de les seves poesies més personals (Presoner). La resta de la seva obra és de temàtica gairebé exclussivament amorosa i s'inscriu dins de l'òrbita trobadoresca. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jordi de Déu Nom d'esclau de l'escultor Jordi Joan. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jordi i González, Ramon (Barcelona, 9/des/1926 - ) Doctor en farmàcia. Membre de l'Acadèmia de Farmàcia i de la de Medicina de Catalunya, membre de diverses societats d'història de la farmàcia i professor d'història de la farmàcia a la Universitat de Barcelona. És autor de nombrosos articles i estudis de la seva 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jori i Llobet, Romà (Barcelona, 1877 – 1921) Periodista i crític d'art. De jove dirigí "La Lucha" de Girona, i l'any 1907 fou redactor en cap a "La Publicidad", passà després a "El Liberal", i tornà a "La Publicidad", periòdic que dirigí (1916-21), i al qual donà un gran impuls, també en preparà la conversió al català. Realitzà campanyes periodístiques a favor de la Solidaritat Catalana. Durant la I Guerra Mundial fou partidari dels aliats, visità el front francès i publicà cròniques que reuní en el llibre Voces de guerra (1916). Publicà a la revista "Iberia", i fou condecorat pel mariscal Joffre. Crític d'art, dirigí "Vell i Nou" i fou secretari de l'Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat. "Publicacions d'Art de La Revista" li edità la monografia Josep Clarà (1920). 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jori i Roig, Ramon (Lleida, 1888 - Catalunya, s XX) Dibuixant i cartògraf. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Fou pensionat a Leipzig en 1912. Destacà com a dibuixant industrial i de plànols. També féu gravats a l'aiguafort. S'encarregà de la part cartogràfica de diverses publicacions importants. 12 CATALUNYA - CULTURA Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya (JIF-Catalunya) (Catalunya, 1972 - ) Festival folklòric. Organitzat per l'esbart Lluís Millet. Després d'una interrupció de dos anys, fou reprès l'any 1975, amb periodicitat anual. El 1988 hom constituí una entitat amb el mateix nom que, a més d'organitzar el festival, amplià el seu ventall d'activitats; el 1992 l'entitat canvià el nom pel d'Associació per a la Difusió del Folklore (ADIFOLK). En les JIF participen grups provinents d'arreu del món especialitzats en la dansa folklòrica o que basen el seu repertori en noves coreografies inspirades a partir d'aquesta. En els seus inicis, 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jornet i Ibars, Teresa de Jesús (Aitona, Segrià, 1843 - Llíria, Camp de Túria, 1897) Religiosa i santa. Mestra a Argençola. Visitadora de les carmelites descalces missioneres, fundades pel seu oncle, Francesc de Palau i Quer, que li demanà aquest servei. Clarissa a Briviesca (1868-70). A Barbastre entrà en contacte amb Saturnino López Novoa i, amb ell, fundà les germanetes dels ancians desemparats (germanetes del pobres) l'any 1873. Durant el seu generalat, confirmat repetides vegades, es fundaren prop d'un centenar de cases. Fou beatificada per Pius XII el 1958 i canonitzada per Pau VI el 1974. Festa: 26 d'agost. 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jornet i Perales, Marià (Bèlgida, Vall d'Albaida, 1869 – 1953) Militar. Ingressà a l'Acadèmia General Militar de Toledo el 1892. Fou destinat a Cuba, i hi romangué fins el 1898. El 1919 fou nomenat tinent coronel i el 1931 es retirà del servei actiu. Publicà diversos estudis d'arqueologia i unes memòries de la seva estada al Carib, però la seva obra més important és Bélgida y su termino municipal (1932). Creà un petit museu, la part de prehistòria del qual donà al Museu de Prehistòria de València, del qual fou col·laborador durant 25 anys. 15 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Jornets (Sencelles, Mallorca Septentrional) Llogaret, al límit amb els municipis d'Inca i de Costitx. Antiga alqueria, esdevingué una important possessió, al voltant de la qual sorgí el nucli de població. L'església (Sant Josep) fou erigida el 1799. 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jorro i Miranda, Josep (València, 1874 - Altea, Marina Baixa, 1954) Advocat i polític. Fou diputat a corts per la Vila Joiosa i Pego del 1902 al 1923. Ocupà la sots-secretaria d'instrucció i belles arts (1917) i la de treball, comerç i indústria (1919-21). Rebé el comtat d'Altea (1920). És autor de La suspensión de pagos 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Josa, Guillem de (Catalunya, s XVI) Noble. Fou molt intensa la seva activitat com a bandoler. El 1552, essent virrei del Principat el marquès d'Aguilar, obtingué guiatge per a anar-se'n a Itàlia. Continuà tanmateix al país. L'any següent fou acusat de connivència amb els francesos. El 1554 fou perseguit pel nou virrei marquès de Tarifa. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Josa, Guillem Ramon de (Catalunya, s XIII - d 1299) Senyor d'Altés, Ogern i la Salsa. Fill de Pere de Josa. Destacà tant en les lluites civils de l'Urgell com en la seva oposició aferrissada a la política antifeudal dels reis Jaume I i Pere II el Gran. Defensà la causa del comte Àlvar d'Urgell (1259), signà el pacte d'Àger (1274) contra Jaume I i, coalitzat amb els altres nobles revoltats contra Pere II, fou fet presoner a Balaguer (1280). Després d'un any de captiveri a Lleida es féu un fidel col·laborador d'aquest monarca; l'acompanyà al desafiament de Bordeus (1283) i defensà heroicament Girona (1286) en la invasió de Felip III l'Ardit de França. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Josa, Guillem Ramon de (Catalunya, s XIV) Noble. El 1399 assistí a Saragossa, a la solemne coronació de Martí l'Humà i de Maria de Luna. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Josa, Isabel de Veure> Orrit, Isabel d'. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Josa, Ramon de (Catalunya, s XII – s XIII) Noble. Senyor de Josa del Cadí. Era un dels més destacats nobles catalans que havien abraçat l'heretgia càtara. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Josa de Cadí (Josa i Tuixén, Alt Urgell) Poble (1.431 m alt) i antic municipi (31,67 km2), que el 1973 forma el nou. El poble està situat en un turó a la dreta de la vall de Josa, controla la pista de Gósol a Tuixén, a l'altra banda de la qual, en un coster dominat pel Cadinell, hi ha l'església parroquial de Santa Maria, anomenada el Castell. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Josa i d'Agulló, Francesc de (Barcelona, v 1671 – Roma, Itàlia, 1721) Eclesiàstic i erudit. Canonge de la catedral de Barcelona, ardiaca de Santa Maria del Mar (1702) i vicari general de Barcelona. Fou un dels fundadors de l'Acadèmia Desconfiada (1700), i partidari de l'arxiduc Carles. Per aixó, a la mort del bisbe Benet de Sala, a qui havia acompanyat a Roma a rebre el capel cardenalici (1715), li fou prohibit el retorn. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Josa i d'Agulló, Joan de (Barcelona, s XVII – Brihuega, Castella, 1710) Militar. Germà de Francesc. Fou partidari de Felip V, del qual es mostrà favorable a les Corts de Barcelona de 1701-02. El 1705, amb alguns altres botiflers, seguí la guarnició espanyola que evacuà Barcelona. Serví com a coronel a l'exèrcit borbònic. Es gaudí de les rendes confiscades a Aragó a un parent seu. Tractà sense èxit de desvetllar dins de Catalunya oposicions a Carles d'Àustria, movent-hi d'amagat algunes relacions. Morí lluitant contra les forces angleses voltades a la vila de Brihuega. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA - MUNICIPI
28 CATALUNYA - LITERATURA Josafat (Catalunya, 1906) Novel·la de Prudenci Bertrana. Escrita en plena època del modernisme català, i com a tal hi podem veure una de les principals característiques que tenia aquesta narrativa, el fet que l'escriptor modernista es proposa de dir amb llibertat allò que sent a dins seu. En aquest cas, tracta la temàtica de l'heroi i la natura o l'individu i la massa; Josafat prové d'una família pagesa, prové del món rural per anar a la ciutat a fer de campaner de la catedral; per tant Josafat era una persona bona abans de venir a Girona, però la ciutat el degrada i fa que es converteixi en un fanàtic. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Josep, Joan (Reus, Baix Camp, s XV) Frare mercenari. Es distingí en la tasca de redempció de captius, pròpia de l'orde. El 1430 tornava de Tunis amb 124 alliberats. La seva nau fou capturada pels corsaris, els 101 EUROPA - BIOGRAFIA Josep I Bonaparte (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, Itàlia, 1844) Rei d'Espanya (1808-13). Germà de Napoleó, conegut popularment pel nom de Pepe Botella. el seu germà li oferí la corona d'Espanya; tot seguit, però, n'hagué de fugir, l'endemà mateix de la batalla de Bailén. Napoleó l'hi tornà a posar, bé que sota les seves ordres. Mancat d'acceptació popular i incapaç de fer cara a la difícil situació de govern que se li plantejava, hagué de tornar-ne a fugir després de la derrota de Vitòria (1813). 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Josep de Barcelona Veure> Rocabertí, Josep de (frare observant). 31 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Josep de Calassanç Veure> Calassanç, Josep de (eclesiàstic i sant). 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Josep de Jesús Maria (Vilassar de Mar, Maresme, s XVII) Predicador i historiador carmelità. Fou provincial del seu orde i autor de sermons en català i d'una Justificació o conveniència d'aver pres lo Principat de Catalunya les armas per resistir als soldats que de present la invadeixen i als altres que amenassan invadirla (Barcelona, 1640). 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Josep de la Concepció (Josep Ferrer) (Valls, Alt Camp, 1626 - Nules, Plana Baixa, 12/feb/1690) Arquitecte i religiós. Ordenat carmelità, a Mataró, a 25 anys. Convertí l'Hala dels Draps de Barcelona en Palau del Virrei (1663), edifici ja desaparegut que donà nom al pla de Palau. Traçà el campanar de Vilanova i la Geltrú (1670), que tingué una notable influència, el temple parroquial de Tàrrega (1672), les capelles de la Concepció de la seu de Tarragona (1673) i del Santíssim a Sant Pere de Reus (1694-96), la capella de Sant Ologuer a la seu de Barcelona (1676). Féu diversos projectes a Vic, entre els quals els de la catedral nova 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Josep de Sant Benet (Signy l'Abbaye, França, 1654 – Montserrat, Bages, 1723) Monjo i escriptor. benedictí, més conegut per fra Josep de les Llànties. Malgrat no tenir estudis i haver volgut romandre sempre entre els llecs, redactà nombroses obres espirituals, recollides en l'Opera Omnia (1725), que tingueren diverses reedicions. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Josep Maria de Barcelona (Barcelona, 1644 – Sabadell, Vallès Occidental, 1719) Predicador i lector de teologia caputxí. Deixà inèdites nombroses obres en llatí sobre lingüística i temes filosòfics; cal destacar-ne els volums d'In mathematicas i un Lexicon hispano-catalanum ac catalano-hispanum. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Josep Oriol, sant Veure> Oriol i Bogunyà, Josep. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Josepets, els (Barcelona, Barcelonès) Barri de l'antic municipi de Gràcia, urbanitzat principalment al s XIX, al voltant de la plaça i l'església dels Josepets. El 1871 hi arribà el tramvia de cavalls de Barcelona a Gràcia, i a partir del 1899, el tramvia elèctric. Aquest mateix any la plaça de l'església prengué el nom de Lesseps. L'església, obra de Josep de la Concepció, formava part de l'antic convent de carmelitans de Santa Maria de Gràcia (1626), anomenat també Josepets, el qual convent fou lloc fortificat (el 1713 fou assaltat pel 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joseph i Mayol, Miquel (Granollers, Vallès Oriental, 1903 – Panamà, 1983) Impressor, escriptor i cineasta. Fundà diversos periòdics ("Diari de Granollers", "Revista de la Llar"). Rodà dos curtmetratges sobre Joan de Serrallonga i sobre Elx. Durant la guerra civil pertanyé al Consell de Cinema (1936). És autor de Iberoamèrica, continent de l'esperança (1969), La impremta del meu pare (El regionalisme a la comarca) (1970), El salvament del patrimoni artístic català durant la guerra civil (1971) i Opus IV. Èxode de 1939. De retorn a Catalunya (1974). 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jotglar, Joan (Catalunya, s XIV - s XV) Cavaller. Serví amb les armes a Sardenya. Pel set/1409 el capità general de l'illa, el famós Pere Torrelles, li confià la custòdia del barri de Vilanova, a Càller, dins el programa de defensa adoptat pels catalans. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Jou (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà) Poble (1.035 m alt), damunt el vessant esquerre del barranc de Jou. Formava un municipi independent fins el 1971, que li foren annexats els antics termes d'Unarre i Escaló. La nova capital del municipi fou establerta a la Guingueta d'Àneu. L'antic municipi comprenia, a més, la caseria de Dorve, el poble de Berrós Jussà i l'antic de Berrós Sobirà, avui despoblat. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Jou, coll de (Baixa Cerdanya / Berguedà) Depressió (2.010 m alt) de la serra del Moixeró, entre les penyes altes de Moixeró i la Tosa d'Alp, límit de les dues comarques. 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA
43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Jou, coll de (Berguedà) Coll (1.530 m alt), al vessant meridional del Pedraforca, al camí de Saldes a Gósol, prop de l'Espà. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Jou, coll de (Guixers, Solsonès) Pas pre-pirinenc (1.470 m alt), al vessant sud-est de la serra de Querol. És utilitzada per la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys i Berga, i per la carretera que enllaça amb la de Lleida a la Seu d'Urgell prop del Coll de Nargó. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jou, Ermengol (Lleida, 1830 – 1915) Escultor. Continuà el taller de Pere Corcelles. Treballà com a tallista d'imatges i d'altars per a les esglésies de Lleida i de les comarques pròximes. Fou també daurador i restaurador. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Jou, Sant Eudald de (Montagut de Fluvià, Garrotxa) Veure> Sant Eudald de Jou. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jou i Francisco, Pere (Barcelona, 1891 - Sitges, Garraf, 1964) Escultor. Deixeble de V. Vallmitjana i de P. Gargallo, anà a viure a Sitges, on va fer gairebé tota la seva obra, en general treballada directament sobre pedra. Decorà escultòricament el museu Maricel i creà un gran nombre d'escultures amb funció decorativa (l'Escut de la Casa de Correus, el Sant Francesc del Parc Zoològic, ambdós a Barcelona, etc). Fou professor de l'Escola Massana durant vint anys. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jou i Senabre, Lluís (Gràcia, Barcelona, 1882 - els Baus, Provença, 1968) Gravador i pintor. Després d'una formació a l'Escola de Belles Arts de Barcelona es traslladà a París. L'escriptor Anatole France li demanà que il·lustrés les seves obres (Les opinions de Jerôme Coignard, entre altres), cosa que motivà que s'establís a la capital francesa, on portà a terme una tasca important, sobretot referent al gravat al boix. Més tard s'instal·là a Baus (Provença). El 1948 il·lustrà amb 500 boixos l'edició Kramer del Quixot. Fundà la revista "Scherezade", en col·laboració amb Jean Cocteau. El 1950 féu els cartells del primer Festival Casals de Prada. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jou i Senabre, Ramon (Barcelona, 1893 - s XX) Pintor i dibuixant. Germà de Lluís. Estudià a l'Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic. Residí algun temps a París. Féu diverses exposicions a l'estranger. Col·laborà a la premsa humorística barcelonina signant amb el seu segon cognom. 51 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Journal Commercial Illustré des Pyrénnées Orientales (Perpinyà, 1897 – 1906) Periòdic. Propugnà la descentralització de França i defensà les arrels catalanes del Rosselló. Dirigit per Josep Payret, informà del moviment comercial, marítim i cultural. Dedicà una especial atenció a la llengua catalana. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Jous, els (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Circ lacustre de la capçalera del Flamicell, que comprèn els estanys Gento, la Colomina de Dalt, la Colomina de Baix, Vidal, Fescau, de Mar i de Saburó, entre altres. 53 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Joval (Clariana de Cardener, Solsonès) Poble (643 m alt), a la dreta del Cardener, al sector septentrional del terme. De l'església parroquial de Sant Martí (esmentada ja el 839) depèn l'església de Sant Just de Joval. 55 CATALUNYA - HISTÒRIA Jovals (Juneda, Garrigues) Despoblat. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Jovans (Torà de Riubregós, Segarra) Antiga quadra, al nord-est de l'antic terme de Llanera de Solsonès. 57 CATALUNYA - POLÍTICA Jove Catalunya, La (Barcelona, 1870 - s XIX) Entitat política de marcat caràcter catalanista radical, precedent d'Unió Catalanista. En formaren part A. Guimerà, A. Aulèstia i Pijoan, F. Matheu, J. Roca i Roca, entre d'altres. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jové i Jové, Àngel (Lleida, 1940 - ) Artista plàstic. Pertangué al "Grup Cogul". Ha destacat com a informalista, amb notables collages d'un estil ben personal, féu uns grabats publicats al llibre Petit homenatge a la flor de paret (1967). Més tard s'ha inclinat cap a les noves formes de l'art conceptual i ha explorat noves tècniques artístiques: fotomuntatge, environament, etc. Ha participat també, com a actor, en diverses pel·lícules: Bilbao (1978), de Bigas Luna, Barcelona Sud (1981), de J. Cadena, etc. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jové i Sarroca, Josep (Almenar ?, Segrià, s XIX – Mèxic DF, Mèxic, 1946) Polític. De formació autodidàctica. Residí a França, on treballà en una casa de lampisteria. S'afilià al partit socialista francès i, després, a la Unió Socialista de Catalunya. Fou tinent d'alcalde del primer ajuntament republicà de Barcelona 60 ANDORRA - GEOGRAFIA Jovell (la Maçana, Andorra) Masia i antiga caseria, prop de Sispony. 61 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Jovell, coll de (Dorres, Alta Cerdanya) Pas, al sud del massís del Carlit, que comunica Dorres amb la vall de Querol. 62 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Jovellanos y Ramírez, Gaspar Melchor María de (Gijón, Cantàbria, 1744 - Vega, Galícia, 1811) Escriptor i polític. Es distingí per les seves idees renovadores. Confinat a Mallorca per l'abr/1801, residí fins al mai/1802 a la cartoixa de Valldemossa, on redactà una important Memoria sobre educación pública..., en la qual, a més de proposar la creació d'un institut de nivell mitjà, defensava l'ensenyament del català a Mallorca. Traslladat al castell de Bellver, després d'un període d'incomunicació es relacionà amb Josep Togores, Rafael Rosselló i sobretot amb Josep Barberi i Santceloni, amb qui mantingué correspondència (1806-08) i al qual proporcionà dades per a redactar la Carta histórico-crítica sobre el edificio de la Lonja de Mallorca (1812) i les Memorias históricas sobre el castillo de Bellver (1813). Estudià també la història dels convents de Sant Domènec i de Sant Francesc. Fou alliberat el 1808, i partí cap a Barcelona. El 1891 fou nomenat fill il·lustre de Palma de Mallorca. 63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Jovellar i Soler, Joaquim (Palma de Mallorca, 1819 – Madrid, 1892) Militar i polític. Una de les principals figures de la Restauració. Residí a Cuba (1842-49). Es destacà en la guerra d'Àfrica, on fou ferit (a Wad-Ras, el 1860). Ascendit a general (1863), s'oposà a la revolta de Madrid del 1866, però s'adherí a la Revolució de 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Jovells, coll de (Josa i Tuixén, Alt Urgell) Depressió (1.800 m alt). Separa el Cadinell (2.112 m alt) del Cadí (pic de les Tres Canaletes, 2.618 m). Hi passa el camí de Josa a Cornellana. 65 CATALUNYA - POLÍTICA Jóvenes Bárbaros (Barcelona, 1906 - s XX) Organització juvenil del lerrouxisme. Denominació de la Joventut Republicana Radical. Participaren en les jornades de la Setmana Tràgica, el jul/1909, impulsant la crema de convents i edificis religiosos i intentant accentuar l'acticlericalisme de la protesta contra la guerra del Marroc. Els seus dirigents més importants foren Rafael Guerra del Río, els germans Josep i Rafael Ulled i Joan Colomines i Maseras. El seu portaveu fou "La Rebeldía" (1906-10). 66 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Joventut (Barcelona, 15/feb/1900 - 31/des/1906) Setmanari catalanista, polític i artístic sota la direcció de L. Via i A. de Riquer. Amb gran perfecció tipogràfica i adscrit a l'esquerra nacionalista, fou un símbol del modernisme i introduí a Catalunya l'obra d'artistes com A.V. Beardsley o A. Böcklin, i d'escriptors com Ibsen, Strindberg o Ruskin. 67 CATALUNYA - EMPRESA Joventut, Editorial (Barcelona, 1923 - ) Editorial fundada per Josep Zendrera i Fecha. S'ha distingit per la publicació de les sèries de l'oest nord-americà de Zane Grey i J.O. Curwood i de novel·la rosa (Pérez i Pérez, Maria Mercedes Ortoll, Luisa María Linares) i unes col·leccions infantils en català amb grans traductors i il·lustradors. Des del 1939 ha donat més impuls a l'edició de biografies (Zweig, Ludwig), de llibres sobre muntanyisme i de viatges, a més d'una important producció infantil (sèries Enid Blyton, Tintín, etc), de la qual només una part és en català. 68 CATALUNYA - POLÍTICA
100 CATALUNYA - POLÍTICA Joventut Comunista Ibèrica (JCI) (Catalunya, 1935 - mai/1937) Organització juvenil del POUM. En foren secretaris generals Germinal Vidal i Wilebaldo Solano. El feb/1937 formà, amb les Joventuts Llibertàries, el Front de la Joventut Revolucionària, oposat a l'Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista, que les Joventuts Socialistes Unificades defensaven. El seu òrgan de premsa fou "Juventud Comunista", de Barcelona. Hagué de passar a la clandestinitat després dels fets de Maig. 69 CATALUNYA - ESPORT
70 CATALUNYA - POLÍTICA Joventut d'Unió Republicana (Barcelona, 1904 - s XX) Organització juvenil. Fundada per Francesc Layret. Convocà un Congrés Internacional de Joventuts Republicanes (1906) i un altre d'exclussivament català (1908), en què intervingueren les joventuts del Centre Nacionalista Republicà, del Partit Federal i de la Unió Catalanista. 71 CATALUNYA - POLÍTICA
72 CATALUNYA - POLÍTICA Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) (Platja d'Aro, Baix Empordà, abr/1980 - ) Organització política juvenil. Creada a partir bàsicament de les Joventuts de Convergència Democràtica de Catalunya, existents des del 1976. Reivindica el dret d'autodeterminació i la idea dels Països Catalans, es defineix pacifista i ecologista i se situa a l'esquerra de CDC, a la qual dóna un suport crític. 73 CATALUNYA - POLÍTICA Joventut Nacionalista La Falç (Barcelona, 1918 - s XX) Agrupació catalanista. Escissió del grup La Renaixença. El 1932 s'adherí a Esquerra Republicana de Catalunya, de la qual se separà l'any següent. En foren membres Jaume Casanovas, Josep Isern, Enric Fontcuberta, Pere Muntané i Josep Tarradellas. El president honorari fou Francesc Macià. 74 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Joventut Nacionalista Obrera (València, 1921 - s XX) Grup polític. Combinava la defensa d'un nacionalisme independentista amb uns plantejaments de classe incipients. Durà molt poc temps. 75 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Joventut Nacionalista Republicana (València, 1915 - s XX) Grup polític. Fundat amb l'objectiu de reconvertir el blasquisme en un partit valencianista. L'oposició dels caps blasquistes féu fracassar l'intent, com succeí també amb la Joventut Republicana Nacionalista (1918). Molts dels seus afiliats ingressaren a 76 CATALUNYA - POLÍTICA Joventut Republicana de Lleida (Lleida, 1915 – 1917) Organització juvenil. Fundada i dirigida per Humbert Torres i Alfred Peranya. L'any 1917 s'unificà amb el Bloc Republicà Autonomista i formà el Partit Republicà Català. A l'inici de la II República s'integrà a l'Esquerra Comunista de Catalunya. 77 CATALUNYA - POLÍTICA Joventut Republicana Radical Veure> Jóvenes Bárbaros. 78 CATALUNYA - POLÍTICA Joventut Socialista de Catalunya (JSC) (Catalunya, 1978 - ) Organització juvenil. Creada per la fusió de les organitzacions juvenils dels tres partits socialistes fundacionals del PSC-PSOE. 79 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Joventut Valencianista (País Valencià, 1908 - 1923) Primer grup declaradament nacionalista dels País Valencià. Fundat per un sector radicalitzat del Centre Regionalista Valencià. Intentà de valencialitzar els partits polítics existents, seguint les directrius de Solidaritat Catalana, però, en fracassar, fou reorganitzat el 1914 i definí un programa polític que incloïa l'autonomia política i administrativa per al País Valencià, l'ensenyament gratuït i obligatori i la instauració d'un servei militar voluntari, entre d'altres objectius. Fou dissolt durant la Dictadura de Primo de Rivera. 80 CATALUNYA - POLÍTICA Joventuts Llibertàries de Catalunya (Catalunya, 1934 – abr/1938) Organització juvenil anarquista. Fundada després de que els grups de joves de la FAI a Catalunya s'oposaren a entrar a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries, a la qual no ingressaren fins a l'any 1936. Els seus principals dirigents foren Fidel Miró, Alfred Martínez i Josep Peirats, i el seu òrgan de premsa fou "Ruta", de Barcelona. Formaren part del Front de la Joventut Revolucionària amb els joves del POUM, però el 1938 ingressaren a l'Aliança Nacional de 81 CATALUNYA - CULTURA Joventuts Musicals de Barcelona (Barcelona, s XX - ) Institució. Dedicada al foment de l'educació i el conreu musicals i a posar la bona música a l'abast dels joves. Duu a terme nombroses activitats, entre les quals el cicle d'audicions per a la Iniciació Musical dels Escolars, a partir del 1962. Han estat també les organitzadores del Festival Internacional de Música de Barcelona (1963-75), de les Serenates d'Estiu (1965) i del Cicle de Música (1978-84). Fins el 1977 foren presidides per Jordi Roch i Bosch, any en que passà a dirigir la Federació Internacional i fou substituït per Joan Millet i Francolí. 82 CATALUNYA - POLÍTICA Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) (Catalunya, jun/1936 – 1970) Organització juvenil. Creada amb les Joventuts Socialistes de Catalunya (de la USC i del Partit Català Proletari) i les joventuts del Partit Comunista i de la Federació Catalana del PSOE. Els seus principals dirigents foren Àngel Estivill, Vicenç Penyarroya i Wenceslau Colomer. Foren els preconitzadors de l'Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista. El seu òrgan central fou "Juliol", de Barcelona, i tingueren un destacat paper en la lluita al front, especialment a través de la columna Graells i de la Divisió 27. Comptaven amb una afilició directaa la Internacional Juvenil Comunista, independent de la de les JSU del PCE. El 1970 les JSUC es transformaren en la Joventut Comunista de Catalunya. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jover, Anton (Catalunya, s XVI - Tenerife, Canàries, s XVI) Eclesiàstic. Nebot de Jaume Jover. Fundà a Tenerife l'ermita de San Cristóbal, encara existent. 84 CATALUNYA - EMPRESA Jover, Banca Veure> Banca Jover. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jover, Francesc (Castelló de la Plana, s XVI – 1561) Teòleg. Es doctorà a París i fou professor de teologia a Lovaina. Publicà a París un extens estudi sobre els concilis generals i sobre els decrets pontificis (Sanctiones ecclesiasticae, 1555) i anotà l'exposició de Tomàs d'Aquino sobre el llibre de Job (Divi Thomae Aquinatis... longe difficillimum historia dilucidaque explicatio, 1557). 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jover, Jaume (Catalunya, s XV – Tenerife, Canàries, 1527) Expedicionari. Acompanyà Alonso de Lugo en la conquesta de Tenerife (1494-96) i hi obtingué moltes terres en el repartiment. Fou jurat, majordom i alcalde mayor i hi deixà àmplia descendència, com el seu fill Bartomeu i el seu nebot Anton. Llur cognom fou castallanitzat o adaptat en Jovel o Jovén. 88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jover, Pasqual (Cullera, Ribera Baixa, s XVIII – València, 1781) Frare franciscà. Es distingí pels seus treballs d'òptica i per la seva vasta cultura. És autor de poesies festives, algunes d'elles en català. 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jover i Casanova, Francesc (Muro del Comtat, Comtat, 1836 – Madrid, 1890) Pintor. Fou pensionat a Roma el 1864. Conreà la pintura d'història, a semblança del seu coetani Rosales (Darrers moments de Felip II de Castella) i, també, la pintura religiosa al fresc (església de San Francisco el Grande, de Madrid). Com tot bon romàntic, sentí afecció per l'antic art gòtic i adquirí amb intenció de restaurar-lo, el monestir de Fresdeval (Burgos). 90 PAÍS VALENCIÀ BIOGRAFIA Jover i Cortés, Gregori (València, s XIX – Mèxic, 1964) Anarquista. Formà part del grup Los Solidarios en 1923-24 i, exiliat a França, participà en l'intent revolucionari de Bera de Bidasoa (nov/1924). Acompanyà 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jover i Costas, Joaquim (Barcelona, 1854 – 1922) Industrial. Fill de Joan Jover i Serra. Durant la guerra de Cuba, posà a disposició del govern espanyol els vaixells de vapor de la companyia Jover i Serra, fundada pel seu pare. A canvi li fou concedit el títol de marquès de Gelida (1896). 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jover i Marquet, Eusebi (Terrassa, Vallès Occidental, 1839 - Barcelona ?, 1919) Polític republicà. Fou regidor i alcalde accidental de Barcelona (1869-70) i diputat provincial (1872-73). A l'època de la Restauració encapçalà el Partit Republicà Progressista a Catalunya. Afavorí l'entrada de Lerroux a Barcelona (1901). S'adherí a Solidaritat Catalana, de la qual fou senador per Lleida (1907). 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jover i Nonell, Lluís (Barcelona, 1890 - 1984) Polític i advocat. Format a la Lliga Regionalista, fou un dels fundadors d'Acció Catalana. Ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya i simpatitzà després amb la CEDA. El 1935 fou conseller de governació i durant la guerra civil passà a la zona del govern de Burgos. 94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jover i Pierron, Camil Nicasi (Alacant, 1821 – 1881) Periodista i escriptor. Residí a Madrid, on treballà a "El Heraldo" (1841-51) i fundà "El Prisma". Instal·lat de nou a Alacant, dirigí "El Eco de Alicante", "El Constitucional" i "La Tortuga". Publicà una Reseña histórica de la ciudad de Alicante (1863), la fantasia al·legòrica El iris de la libertad (1868), els volums de poemes Poesías (1841), El romancero del vate (1867) i Glorias de España (1848), amb pròleg de Cánovas del Castillo, a més d'altres obres menors i el drama històric 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jover i Serra, Joan (Igualada, Anoia, 1823 – 1879) Industrial. Creador de la companyia naviliera Jover i Serra, fou vocal de la Companyia General de Crèdit El Comercio (1865) i del Banc de Barcelona (1873), posà capital per a la fundació del Banc Hispano-Colonial (1876), fou diputat a corts per Igualada i muntà la paperera La Gelidense a Gelida. 96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Joveres, les (la Romana de Tarafa, Vinalopó Mitjà) Caseria, a l'esquerra de la rambla Fonda. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joves i Torras, Manuel (Manresa, Bages, 1886 - Buenos Aires, Argentina, 1944) Músic. Director de l'Orfeó de Manresa, col·laborà amb Raquel Meller i Lola Membrives. A partir del 1913 s'instal·là a Buenos Aires, on compongué tangos molt cèlebres. 98 CATALUNYA - CULTURA Jovestels de Catalunya (Barcelona, 1913 - a 1920) Grup d'escoltes. Fundat, amb projecció a tot el Principat, per Ignasi Ribera i Rovira. S'acollí als locals del CADCI i, tot i que durà pocs anys, tingué el portaveu "Civilitat". Cal remarcar-ne el caràcter nacionalista català i paramilitar. 99 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Joy i Calvó, Josep (Palma de Mallorca, s XVII – Madrid, 1694) Frare agustí. Fou catedràtic de grec a la universitat d'Alcalá i intèrpret oficial de Carles II. Era home de molta cultura i coneixedor de moltes llengües orientals. Gaudí d'un fort prestigi.
Anar a: [ Jordi ] [ Jos ] [ Jou ] [ Jov ] [ Joven ] [ Jover ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Josa i Tuixén
Joventut de Badalona, Club (