A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    Gomi ]    [ Gon ]    [ Gonzalez i A. ]    [ Gonzalez i P. ]    [ Gorg ]    [ Gorn ]

Sóc capaç de fer trampes perquè no em guanyi la tristesa. (Gloria Fuertes)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gomila  (Sant Jaume dels Domenys, Baix PenedèsVeïnat i masia, al límit amb el municipi de Castellví de la Marca (Alt Penedès).

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gomila, Antoni  (Catalunya, s XVIII)  Religiós pertanyent a la Congregació de Sant Felip Neri. És autor de diversos escrits piadosos.

3 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gomila, Gumersind  (Maó, Menorca, 1906 – Perpinyà, 1970)  Poeta i ceramista. Establert de jove a Perpinyà, tingué contacte amb el grup rossellonès La Nostra Terra i l'Institut d'Estudis Occitans. Poeta neosimbolista, refinat, emprà sempre la llengua literària comuna: La sorra calenta (1943 i 1967), Llucifer, llegenda íntima (1966) i El vent fútil (1967). Treballà molts anys a l'obrador de Sant Vicenç de Perpinyà, on coincidí amb elInici página ceramista Lurçat.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gomila i Aymerich, Manuel  (Barcelona, 1899 – Catalunya, s XX)  Compositor. Fundà l'acadèmia de música Mozart, de Martorell. Autor de lieder, sonates per a piano i violí i de música teatral, com Rosaura la gitana, amb text de Marcial Martínez (1946).

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gomila i Llupià, Sebastià  (Barcelona, 1861 – 1934)  Escriptor i periodista. De formació autodidàctica, fou director de l'editorial Seguí i d'"El Liberal", de Barcelona, i fundador d'"El Ibérico", "Las Carolinas" i "Barcelona Alegre". Escriptor prolífic en castellà: Anarquías (1896), La huelga (1901), El escándalo europeo (1915) i Los herederos de la gran tragedia (1917). En català publicà les obres teatrals Càstig de Déu (1879) i Els vençuts (1903).

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gomis, colònia  (Monistrol de Montserrat, Bages)  Colònia tèxtil (o Can Gomis), a la dreta del Llobregat, aigua avall del poble. Fou fundada el 1891 per Francesc Gomis i Soler. El 1900 hom hi instal·là una central elèctrica destinada al forniment de Montserrat, Monistrol, Olesa, etc, adquirida per la Companyia Hidràulica del Segre; fou abandonada després dels aiguats del 1971. El 1973 hi fou instal·lada una fàbrica d'estampats.

7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gomis, Joan  (Illes Balears, s XVI)  Notari públic de Palma de Mallorca. Fill de Pere. Escriví l'interessant relació o Llibre de la benaventurada vinguda de l'emperador, rei don Carlos, en la seva Ciutat de Mallorca... (1542).

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gomis, Josep R.  (Novelda, Vinalopó Mitjà, 1856 - País Valencià, s XIX)  Compositor. Dirigí diverses formacions corals a Madrid. Té una producció bastant abundant de música religiosa. Publicà bastants articlesInici página de premsa sobre temes musicals.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gomis, Miquel Joan  (València, s XVI - d 1570)  Poeta i notari. Presentà al certamen de Santa Caterina, de València (1532), unes estances, en català, única obra literària seva coneguda.

10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gomis, Pere  (Illes Balears, s XV - s XVI)  Poeta i notari. Pare de Joan. El 1511 guanyà el certamen poètic celebrat a València en honor de Santa Caterina de Siena.

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gomis i Colomer, Josep Melcior  (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1791 – París, França, 1836)  Músic. Infant cantor, es formà musicalment amb Joan Ponç, mestre de capella de la seu de València. L'any 1817 es traslladà a Madrid, on estrenà l'òpera Aldeana (1818) i el monòleg musical Sensibilidad, prudencia (1821), i on també dirigí la Banda de Música de la Guàrdia Reial. Compositor d'òperes (Aben Humeya, 1830; Le diable à Séville, 1831 -estrenada al Liceu amb el nom de Riego en Sevilla (1854)-; Le revenant, 1833 i Le portefaix, 1835) i d'òperes còmiques de gran èxit, que estrenà a Madrid, a París i a Londres. Deixà inèdites Le damné, Le favori i El conde don Julián. D'ideologia liberal, compongué també diverses cançons patriòtiques; se li ha atribuït l'Himne de Riego. S'hagué d'exiliar a París (1823) i tres anys després a Londres, on estrenà la cantata El invierno (1828), per a quatre veus i orquestra. Publicà a París un notable tractat, Méthode de solfège et de chant (1825). El govern francès li concedí una pensió, i el seu retrat figura a la galeria de l'Opéra-Comique de París.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Gomis i de BarbaràGomis i de Barbarà, Ramon  (Reus, Baix Camp, 25/des/1946 - )  Endocrinòleg i dramaturg. Fundador i director de la companyia La Tartana (1969). El 1970 guanyà el premi Joan Santamaria amb Petita història d'un home qualsevol, quinze escenes ambientades a pagès (Baix Camp). El món de la gent de mar (Cambrils) quedà reflectit a Vermell de xaloc (1972) i l'ambient industrial dels afores de Reus, a Llumí d'or (1975), una trilogia emblemàtica del compromís social enInici página consonància amb l'època. Després d'onze anys allunyat de l'escenari, Gomis inicià una segona trilogia en què prengué més relleu el personatge: Capvespre al jard (1986), que Lluís Pasqual muntà al Teatre Lliure i que obtingué el premi Crítica Serra d'Or (1990); Al fil de la mar (1992), i El mercat de les delícies (1993). Ha conreat també la prosa de no-ficció amb Barques i fogons. La Frau (1990), Viatge a la Mar de la Frau (premi Narrativa Enciclopèdia Catalana 1992) o El Gabriel Ferrater de Reus (1997), una biografia del poeta. La seva tasca científica es desenvolupà a la Universitat de Barcelona i a l'Hospital Clínic, com a cap de la secció de diabetis, i a l'Institut Pi i Sunyer d'Investigacions Biomèdiques. Fou professor convidat a la universitat lliure de Brussel·les (1982-84) i ha obtingut diversos guardons per la seva recerca mèdica.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gomis i Galtés, Jaume  (Igualada, Anoia, s XIX - s XX)  Teòleg i eclesiàstic. Afegí una Història de Igualada, escrita per ell, a la reedició que féu de La sagrada imagen del Cristo de Igualada, de Padró i Serrals.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gomis i Mestre, Frederic  (Reus, Baix Camp, 1827 - 1898)  Polític. Fou repetidament diputat a Corts. Col·laborà amb el general Prim. Impulsà la construcció del ferrocarril de Reus a Lleida.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gomis i Mestres, Cels  (Reus, Baix Camp, 1841 – Barcelona, 1915)  Escriptor. Estudià la carrera d'enginyer de camins a Madrid i l'exercí fins el 1909, bé que mai no n'obtingué el títol. Republicà, amic de Valentí Almirall -del qual traduí al castellà Lo catalanisme (1902)-, participà en la Revolució de Setembre (1868) i col·laborà als periòdics republicans. Després d'un accident on va perdre el braç esquerre (1909), es dedicà només a activitats de tipus editorial. És autor d'un bon nombre de llibres de text per a infants -en castellà-, de treballs de geografia i d'història, de dos volums de Cantares en castellà (1890-1906) i d'Aubades i capvespres (1913), imitació de la poesia popular. Però la seva tasca més perdurable és la de folklorista, afavorida per la mobilitat constant a que l'obligaven les tasques d'enginyer. Membre de l'Associació Catalana d'Excursions i més endavant del Centre Excursionista de Catalunya, publicà llibres remarcables, com Lo llamp i els temporals (1884), Meteorologia i agricultura popular (1888), Botànica popular (1891), Zoologia popularInici página catalana (1910) i La lluna segons lo poble (tercera edició: 1912).

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Gomis i SanahujaGomis i Sanahuja, Joan  (Barcelona, 10/jun/1927 - 30/set/2001)  Assagista, periodista i novel·lista. Cofundador, amb el seu germà Llorenç, de la revista "El Ciervo". Ha estat director de l'Escola Superior de Ciències Socials de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials i president de Justícia i Pau de Barcelona, des del 1976, i de l'estat espanyol, des del 1979. Entre d'altres obres ha publicat els assaigs de caient religiós: El hombre y la igualdad (1961), Examen de la democracia cristiana (1964), Todo es temporal menos Dios (1965), El mundo cambia de piel (1965), Perfil de Camilo Torres (1968) i, en català, Professió de fe en temps de crisi (1970), Catolicisme i societat capitalista: Mauriac, Greene, Böll (1973), La resposta de Dostoievski (1974), Tres poetes i Déu: Baudelaire, Unamuno i Riba (1979), Cristianisme i conflicte social (1982, premi Francesc Eiximenis). A més de la narració Un jueu de Natzaret (1966), ha escrit les novel·les León rugiente (1972) i Desitjada Sumatra (1973), d'estil sovint periodístic i de crítica moral de la societat. Ha publicat també poesia en castellà i ha traduït al català els Pensaments (1972) de B. Pascal.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gomis i Sanahuja, Joaquim  (Barcelona, 1931 - )  Escriptor i eclesiàstic. Germà de Llorenç i de Joan. Es llicencià en teologia a Roma. Fou un dels promotors del Centre de Pastoral Litúrgica. Assagista incisiu i de vegades paradoxal, ha publicat El sentit del Concili (1962), Cartes a set joves (1964), molt reeditat, ¿Qué pasa en la Iglesia? (1970) i, en col·laboració, Sobre Déu, Crist i altres coses (1973) i Lluita-Festa (Quarema-Pasqua) (1974).

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gomis i Sanahuja, Llorenç  (Barcelona, 1924 - 31/des/2005)  Escriptor i periodista. Llicenciat en dret i en ciències de la informació, fou director fundador d'"El Ciervo" i membre del consell directiu de "La Vanguardia". Els seus assaigs d'inspiració cristiana oberta ja d'abans del concili (La ciudad a medio hacer, 1956, i SermónInici página del laico, 1959) tenen també un to planer, narratiu, com la seva poesia, de vegades irònica, compilada tota a Poesía (1984). Ha publicat la seva tesi doctoral El medio media (función política de la prensa) (1974) i l'assaig Teoría del periodismo, cómo se forma el presente (1997).

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gomis i Sentís, Manuel  (Cornudella, Priorat, 1881 - Igualada, Anoia, 1963)  Escriptor. S'establí a Igualada. Estrenà i publicà un gran nombre d'obres teatrals com La cançó trista (1912), La serp de foc, drama líric amb música d'A. Porredon (1926), Lluita de cors (1927), Marcel (1932), El sacrifici (1933), etc.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaquim Gomis i SerdañonsGomis i Serdañons, Joaquim  (Barcelona, 19/set/1902 - 12/des/1991)  Fotògraf. Començà a interessar-se per la fotografia pels volts del 1920. Molt ben relacionat amb ambients de l'avantguarda catalana, fou membre fundador de l'ADLAN (1932), i després de la guerra civil, del Club Cobalto 49 (1949). Féu una llarga sèrie de fotografies de l'obra de Gaudí (1930), que contribuïren a la seva revalorització estètica; posteriorment ha insistit sobre aquesta temàtica. Molt amic de Joan Miró, entre 1940 i 1948 el fotografià regularment en plena activitat. Tingué igualment bona amistat amb Calder, Picasso i Éluard, i treballà per a marxants tant importants com A. Maeght o C. Zervos. El 1951 obtingué la medalla d'or de la Triennal de Milà. Inspirat per Joan Prats, fou l'autor de les fotografies dels Fotoscops, llibres a través dels quals han estat analitzades visualment moltes obres d'art, principalment de Gaudí i de Miró. S'ha manifestat sempre com a fotògraf sensible, amb preocupacions esteticistes. Del 1972 al 1975 fou president de la Fundació Joan Miró que, el 1982, li dedicà una exposició retrospectiva.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gonçal I de Ribagorça  (Aragó, s XI - el pont de Montclus, Aragó, 1045)  Rei de Sobrarb i de Ribagorça (1035-43). Fill petit de Sanç III de Navarra i Múnia de Castella, que li deixà els comtats amb el títol de rei. Ell i els seus germans es rebel·laren contra el seu germà gran, Garcia V, hereu dels regnes del seu pare.Inici página Segurament estigué sota la tutela d'un germà, Ramir, el qual, després de la derrota a Tafalla (1043), aquest rebé de Garcia V la sobirania dels estats orientals, i, a conseqüència d'aixó, Gonçal deixà el títol de rei. Morí occit per un cavaller dit Ramon de Gascunya. Com que no tenia descendència, aquells territoris s'integraren dins la Corona d'Aragó.

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gonçales, Francesc Ramon  (València, s XVII)  Poeta i sacerdot. Composicions poètiques seves, en castellà, però la majoria en català figuren al recull poètic Sacro Monte Parnaso, publicat sota el seu nom a València (1687).

23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gonçales i Fonollar, Antoni  (Palma de Mallorca, s XVII – 1728)  Jurisconsult i escriptor. Jutge del pariatge a Mallorca. És autor d'una biografia de Julià Font i Roig (1702), d'un tractat sobre el Periage ilustrado y su jurisdicción que se halla en el reino de Mallorca entre la S.C. y R. Majestad y el Ilmo. Sr. obispo de Barcelona, conservat en còpia a la miscel·lània de Lluís de Vilafranca, i d'altres escrits en defensa de l'hospital general de Mallorca, dels privilegis de l'estament eclesiàstic, etc.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gonçalvo  (València, s XIV - 1348)  Barber. El 1347 destacà als aldarulls promoguts pels unionistes, que posaren en perill la vida de Pere III. Vencedor aquest l'any següent, després de la batalla de Mislata i de l'ocupació de València, manà comparèixer Gonçalvo davant d'ell, i després de fer-lo objecte d'una interpel·lació sarcàstica, recordant els fets passats, el condemnà a ser arrossegat i penjat.

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gonçalvo, Jaume  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s XIV - 1428)  Pintor. Li ha estat atribuït el retaule de Sant Ermengol de la seu d'Urgell. Fou el pare de Ramon Gonçalvo.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGonçalvo, Ramon  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s XV – 1484)  Pintor. Fill de Jaume Gonçalvo. S'associà amb Bernat Puig i Jaume Cirera. Realitzà el reliquiari de Sant Fructuós (catedral d'Urgell) i sembla que col·laborà en el retaule de Sant Pere de la Seu d'Urgell. Hom l'identifica sovint amb l'hipotètic Mestre d'All.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gonfaus i Casadesús, Marcel·lí  (Prats de Lluçanès, Osona, 1814 – Girona, 1855)  Guerriller carlí. Conegut per Marçal. Excel·lí en la primera guerra carlina i en la dels Matiners. Va emigrar a França el 1840, després del conveni de Vergara. El 1847 tornà a Espanya i, amb el grau de coronel, participà en les accions d'Aiguaviva, Fornells, Banyoles i el Pasteral. Féu presoner el general Manuel Gutiérrez de la Concha, però l'indultà. Detingut pel general Hore (1849), fou condemnat a mort, però Isabel II l'indultà i s'exilià a França. Altre cop a Espanya (1855), en un intent de revitalitzar el carlisme en el Bienni Progressista, va caure ferit en l'acció d'Orriols i, fet presoner per les tropes isabelines, fou afusellat.

27 CATATALUNYA - BIOGRAFIA

Góngora, Lluís de  (Catalunya, 1834 – s XIX)  Metge. Fou especialista destacat de les vies respiratòries. Donà un impuls decisiu a la creació de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques i de la Societat Espanyola d'Hidrologia.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Erasme de Gònima i PassarellGònima i Passarell, Erasme de  (Moià, Bages, 4/ago/1746 – Barcelona, 26/abr/1821)  Fabricant d'indianes. Fill d'un teixidor de llanes, Josep Gònima i Puig. Entrà d'aprenent (1757) a la fàbrica d'indianes de Fèlix i de Francesc de Maguerola, a Barcelona. El 1766 es casà amb la filla del fabricant d'indianes Joan Coll i Manresa; això li permeté, després de l'examen de rigor (1780), d'instal·lar-se com a fabricant. Passà a posseir una fortuna considerable que guanyà amb la seva fàbrica d'indianes del Raval de Barcelona, fundada el 1783, que el 1791 ocupava 1.500 persones. El mateix any comprà el privilegi de noble i fou membre de la Junta de Comercio, Moneda y Minas (1802). Instal·là un dels primers tallers a Catalunya de fabricació de maquinària tèxtil (1808). Envià vaixells propis amb teixits a Amèrica, queInici página en tornaven amb tints. Carles IV i la seva família, durant llur pas per Barcelona (1802), visitaren la seva fàbrica. La seva actitud durant la guerra del Francès fou contradictòria: acceptà la direcció...  Segueix... 

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gònima i Puig, Josep  (Catalunya, s XVIII - Moià, Bages, 1802)  Teixidor de llana. Fou el pare d'Erasme de Gònima i Passarell.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gonter, Alfred  (Barcelona, s XVI)  Framenor. Era teòleg notable. Es distingí pels seus treballs apologètics enfront dels corrents heterodoxos sostinguts pels anomenats fratricelli, seguidors de Cesena.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gonteres, colònia  (Viladecavalls del Vallès, Vallès OccidentalUrbanització, situada al nord-est del terme, prop de la ciutat de Terrassa. Es creà al voltant de l'antiga masia de Sant Miquel de Gonteres.

31 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gonyalons, Guillem  (Alaior, Menorca, 1642 – Barcelona, 1708)  Eclesiàstic austriacista. Professà al convent d'agustins de Barcelona (1658). Fou qualificador del Sant Ofici i examinador del bisbat de Barcelona i fou provincial del seu orde (1687). Bisbe de Solsona (1699-1708), fou l'únic bisbe del Principat que simpatitzà de bon principi amb la causa del rei-arxiduc Carles III, al qual reté homenatge. Fou membre de la junta d'eclesiàstics de Carles III fins a la cort de 1705-06, en que actuà d'habilitador del braç eclesiàstic.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gonyalons i Iglésias, Àngels  (Barcelona, 1963 - )  Actriu, cantant i ballarina. De formació autodidacta, el 1988 va aconseguir el seu primer gran èxit protagonitzant la versió musical de Mar i Cel, d'Àngel Guimerà, amb la companyia Dagoll-Dagom. Després s'ha especialitzat en la comèdia musical i ha format companyia pròpia. Un dels seus espectacles ha estat Germans de sang (1995). Ha protagonitzat també, per a la Televisió de Catalunya, la sèrie Xènia (1993). Àngels Gonyalons

113 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaGonzaga, Vespesiano  (Castella ?, 1532 - 1591)  Virrei de València (1575-78). Després de matar la seva muller, Diana de Cardona i Gonzaga, es casà successivament amb Anna d'Aragó i de Cardona (1564) i amb Margarida Gonzaga de Guastalla. Durant la seva lloctinència a València tingué una especial cura de la vigilància i de les fortificacions de la costa, sobre l'estat de la qual féu un interessant i extens informe a Felip II.

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gonzales i Goma, Enric  (València, 1889 – 1977)  Compositor i crític musical. Estudià en el Conservatori de València i a Barcelona, on dirigí el cor del Centre Catòlic de Santa Madrona. Fou catedràtic de contrapunt i fuga del Conservatori de València. Escriví articles de crítica musical als diaris valencians i a diverses revistes especialitzades. Compongué Concerto en si menor per a piano i orquestra i Tres paisatges llevantins per a orquestra, a més a més de diverses peces per a orquestra de corda, composicions per a piano i composicions de música religiosa.

34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

González, Antoni  (Palma de Mallorca, s XVII – 1728)  Jurista. Era jutge del tribunal civil i eclesiàstic de Mallorca. Escriví obres jurídiques, així com alguna de caràcter literari.

35 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

González, Bartolomé  (La Puebla de Lilló, Castellà, s XVI - Rosselló ?, s XVII)  Pintor. Sense relació aparent amb el retratista cortesà homònim a Castella. Establert a Perpinyà (1609), executà una sèrie de retaules, entre els quals el de la Mare de Déu a Espirà de l'Aglí (1616) i el d'Oleta.

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

González, Francesc  (Elx, Baix Vinalopó, 1636 – 1686)  Poeta bilingüe i religiós. Les seves composicions són aplegades al llibre titulat Sacro Monte Parnaso.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGonzález, Joan Àngel  (País Valencià, s XVI)  Escriptor. Era catedràtic a la universitat de València entre 1516 i 1548. Escriví poesies en castellà i en llatí.

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

González, Josep  (País Valencià, s XVI – 1584)  Escultor. És autor del remarcable retaule de l'Assumpció a Andilla. Morí abans d'acabar-lo. L'obra hagué de ser enllestida per l'artista murcià Francisco Ayala.

39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

González, Onofre  (Illes Balears, s XIX)  Metge. Era cirurgià de l'hospital de Palma. Escriví dos tractats mèdics notables.

118 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

González de Aguilar y Torres de Navarro, Luis  (Castella ?, s XVIII - 1832)  Militar. Lluità a Catalunya en la guerra del Francès. Els resistents tarragonins el nomenaren capità general de Catalunya (1811). Fracassà en els intents de recuperar Barcelona i el castell de Montjuïc i descuidà la defensa de Tarragona per anar a socórrer Figueres; quan hi retornà atacà els francesos però no pogué salvar la ciutat. El jul/1811 abandonà el Principat després de dissoldre l'exèrcit. Empresonat per Ferran VII (1814), fou alliberat pels constitucionalistes i nomenat capità general de Granada el 1820.

116 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

González de la Pezuela y Ceballos, Juan  (Lima, Perú, 1809 - Segòvia, Castella, 1907)  Militar i escriptor. Comte de Xest (1864). Es distingí a la Primera Guerra Carlina i com a home de confiança d'Isabel II, fou capità general de Catalunya (1867-69). En iniciar-se la Revolució de Setembre (1868), publicà un ban en castellà i català (traduït per Frederic Soler) per convèncer els catalans que la revolució no triomfaria.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manuel González i AlbaGonzález i Alba, Manuel  (Valls, Alt Camp, 27/ago/1894 – Barcelona, 7/oct/1934)  Polític. Estudià a Marsella, però en esclatar la Primera Guerra Mundial es veié obligat a tornar a Barcelona. Fou acusat de col·laboració en el cop de mà de Prats de Molló i fou empresonat. Ingressà al Bloc Obrer i Camperol i fundà l'editorial Arc de Berà, que publicà obres de caràcter socialista. Treballà en qüestions filològiques com a deixeble de Pompeu Fabra. Ingressà al Partit Català Proletari i elInici página 6/oct/1934 fou ferit al local del CADCI i morí poc després.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

González i Aveño, Miquel  (la Vila Joiosa, Marina Baixa, 1848 - País Valencià, s XIX)  Marí i matemàtic. Fou professor de l'Escola de Nàutica de València. Entre els seus treballs sobresurten Compendio de navegación astronómica (1883) i una Resolución breve, clara y exacta de los problemas más usuales de la navegación.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

González i Barranquero, Magí  (Lleida, 1851 - Barcelona, s XIX)  Compositor. Des del 1872 residí a Barcelona. Hi formà l'orquestra del seu nom. Fou violinista de la del Liceu. És autor d'un Gran Simfonia i d'altres obres.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

González i Cabanne, Teodor  (Tortosa, Baix Ebre, 1837 – 1910)  Polític i advocat. Fundà "El Dertosense" (1867), "El Correo del Ebro" (1868) i "La Verdad" (1880). Adscrit a la Restauració borbònica, fou alcalde de Tortosa el 1879, on treballà per establir diverses millores a la ciutat. També fou repetidament diputat a les corts espanyoles. És autor de Documentos relativos a la Real Compañía de Canalización del Ebro (1900).

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

González i Casanova, Josep Antoni  (Barcelona, 1935 - )  Polític, advocat i escriptor. El 1965 ocupà la càtedra de dret polític de Santiago de Compostela, on residí fins que, el 1971, obtingué la càtedra de teoria de l'estat a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona. És autor de Federalisme i autonomia a Catalunya, estudi juridico-històric sobre el corrent federalista de Catalunya durant el període 1868-1938, i de El cambio inacabable, 1975-1985 (1986). Col·laborà als diaris "Tele/Exprés", "Diario de Barcelona", "La Vanguardia" i "La Voz de Galicia". En alguns treballs periodístics utilitzà el pseudònim de Martí Rizal. Fou membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGonzález i Castellano, Jaume  (Xàbia, Marina Alta, 1832 – 1917)  Metge. Foren especialment notables els seus treballs La lepra en España (1898) i Medios prácticos para la extinción de la lepra en España (1910).

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

González i Cubertorer, Assumpta  (Borriana, Plana Baixa, 14/feb/1917 - Barcelona, 14/des/2003)  Autora teatral. Fundà l'Escola d'Art Dramàtic de l'Orfeó de Sants i, des del 1958, dirigí la del Centre Catòlic de Sants. Ha publicat i estrenat obres com De més verdes en maduren (1970), Arribaré a les set... mort! (1972), El crit del cel (1973), El passadís de la mort (1978), Tots en tenim una (1983), Nina i els altres (1986), etc. Com a poetessa ha conreat una poesia intimista: Engrunes del cor (1973) i Records que parlen (1984). Germana de Josep M.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

González i Cubertorer, Josep M.  (Borriana, Plana Baixa, 1908 – Barcelona, 1979)  Autor teatral. Germà d'Assumpta. Dirigí la revista "Sants" i ha publicat, entre altres, Els milions del malet (1959).

48 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

González y de Bassecourt, Francisco  (Pamplona, Navarra, 1726 - Carabanchel, Madrid, 1793)  Militar, comte d'El Asalto i marquès de Grigny. Després de lluitar a l'Havana per Carles III, passà a Catalunya, on fou nomenat protector i president (1776) de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Fou capità general de Catalunya (1778-84 i 1784-89), es preocupà de la urbanització del Raval, entre la Rambla i la muralla de la banda de Montjuïc, i hi féu obrir l'anomenat carrer Nou de la Rambla, d'una amplada excepcional, dit del comte d'El Asalto en honor seu. Féu reconstruir el Teatre de la Santa Creu, incendiat (1787), inaugurat el 1788 amb el sainet al·lusiu al fet El café de Barcelona, de Ramón de la Cruz. La seva imprevisió davant els Rebomboris del pa, que l'obligaren a refugiar-se a la Ciutadella, i el fet de reprimir-los d'una manera vacil·lant, en motivaren la destitució.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGonzález i de la Torre, Manuel  (València, 1723 – 1794)  Matemàtic. Destacà per les seves activitats docents. És autor de moltes obres de text escolar i d'altres sobre pràctica mercantil.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

González i Esplugas, Josep  (Barcelona, 1906 - )  Arquitecte. Obtingué el títol el 1931. Fou un element distingit del GATCPAC.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gonzàlez i Faus, Josep Ignasi  (València, 1933 - )  Teòleg jesuïta. Des del 1968 fou professor a la Facultat de Teologia de Barcelona. Director de la revista "Selecciones de teologia" (1969-77), des del 1976 fou membre del consell de la revista "Concilium". Ha impartit cursos a Mèxic, El Salvador i Nicaragua. La seva teologia -com es desprén de les seves obres més importants: La humanidad nueva. Ensayo de cristología (1974), Acceso a Jesús (1979), Este es el Hombre. Estudios sobre identidad cristiana y realización humana (1980)- es caracteritza per l'intent de captar el que hi ha d'humà en Jesús.

52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

González i Fiol, Vicenç  (Palma de Mallorca, 1692 – Tarragona, 1782)  Jurista. És autor de les obres Poliantea política recull de fets polítics on defensa els dominicans i en contra dels lul·listes, i Elenco historial, Sucinta noticia de los sucesos del mundo, inèdites.

115 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

González García Meneses, Antonio  (Castella ?, s XIX)  Dirigent internacionalista. A Barcelona fou professor de matemàtiques i ciències aplicades a l'Ateneu Català de la Classe Obrera. Participà en el primer grup bakunista de 1869-73. Redactor de "La Federación", prengué part activa en el Primer Congrés Obrer Espanyol del jun/1870. Posteriorment, participà en les insurreccions del jul/1873.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGonzález i Hurtebise, Eduardo  (Madrid, 1876 – Barcelona, 1921)  Arxiver i historiador. Director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i del Reial Patrimoni de Catalunya el 1911, membre de l'Academia de la Historia i col·laborador de l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Destaca el seu estudi Guía histórico-descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón, en Barcelona (1920).

54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

González i Juan, Pere  (Andratx, Mallorca, 1886 – Barcelona, 1955)  Farmacèutic. Des del 1903 residí a Barcelona. Col·laborador, des del 1907, de R. Turró al Laboratori Microbiològic del Parc, al qual succeí en la direcció (1927-39). A la primera reunió de la Societat de Biologia de Barcelona, presentà (1913) una comunicació, juntament amb el doctor Turró, sobre Antianafilàxia en l'anafilàxia inversa. Destacà per les seves investigacions bacteriològiques. Publicà un bon nombre dels seus treballs.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

González i Lizondo, Vicent  (València, 22/ago/1942 – 23/des/1996)  Polític i industrial. Fundà Unió Valenciana (UV) el 1982. Entre el 1982 i el 1987 dugué a terme actuacions contra símbols catalans, com la senyera quadribarrada, i defensà les diferències entre el català i el valencià i el canvi del terme Païs Valencià. Diputat a Madrid, el 1991 fou candidat a l'alcaldia de València, que perdé per pocs vots davant Rita Barberà, del PP. Al jun/1995 accedí a la presidència de les Corts Valencianes gràcies al pacte de legislatura amb el PP. A l'assemblea d'UV, al nov/1996, el Consell Nacional li obrí un expedient disciplinari per no voler renunciar la presidència de les Corts. El 9/des/1996 fou expulsat del grup parlamentari d'UV, però continuà al capdavant de la presidència fins a la seva mort.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

González i Llubera, Ignasi Miquel  (Barcelona, 1893 – Cambridge, Anglaterra, 19/mar/1962)  Hebraista. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i féu cursos complementaris a Madrid, París i Londres. Establert a Anglaterra, esdevingué hispanista de prestigi. Des del 1920 treballà a la universitat de BelfastInici página (Irlanda del Nord), d'on fou nomenat professor el 1920. Aleshores ja havia publicat treballs d'importància, com Viajes de Benjamín de Tudela, versió espanyola (Madrid, 1918), La literatura hebraica en Cataluña (1920) i La prefilología en la España medieval. Absorbit per l'ensenyament, féu un gran mestratge en el camp dels estudis hispànics, amb tendència a desenvolupar-hi la part catalana. Això ha fet possible l'aparició d'un bon conjunt de catalanòfils britànics, com Pierce i Tate. Publicà d'altres escrits remarcables...  Segueix... 

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

González i López, Antoni Ramon  (La Unión, Múrcia, 1909 – Barcelona, 1980)  Escultor. Resident a Barcelona des de petit. Va ésser el deixeble predilecte de Josep Llimona. Estilísticament, l'obra de l'artista reflecteix el seu origen, barrejat amb una clara concepció mediterranista. Moltes vegades firmà solament amb el seu nom: Antoni Ramon.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

González i Martí, Manuel  (València, 1/gen/1877 – 4/gen/1972)  Dibuixant, escriptor i historiador de l'art. Format en les belles arts, conreà la caricatura, que sovint firmà amb el pseudònim Folchi, i participà activament en la vida artística valenciana, entre altres amb la divulgació dels valors de la ceràmica, especialment de Paterna. Col·laborador periodístic especialitzat, és autor d'estudis i monografies: Cerámica vidriada valenciana, Cerámica de Paterna, Pinazo, su vida y su obra, però, sobretot, de l'obra monumental Cerámica del Levante español (1944-52). Conreà també la narrativa (Contes del pla i de la muntanya). Les seves col·leccions de ceràmica foren el ric origen del Museu Nacional de Ceràmica establert al Palau del Marquès de Dosaigües de València.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

González i Pastor, Joan  (Barcelona, 1931 – 1997)  Pastor evangèlic de tradició baptista. Responsable de la comunitat de Sant Boi de Llobregat, també fou professor al seminari teològic evangèlic. Investigador de la tradició protestant als Països Catalans, ha escrit El protestanisme a Catalunya (1969) i Un segle deInici página protestanisme a Catalunya (1970).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

González i Pellicer, Dolors  (Barcelona, s XIX – s XX)  Forjadora. Era filla de Concordi González i Puig. Col·laborà amb el seu pare. Exposà obres pròpies molt estimables.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

González i Pellicer, Joan  (Barcelona, 1868 – 1908)  Pintor i escultor. Treballà al taller de Rossend Nobas i el 1900 anà a París amb el seu germà Juli. El seu estat de salut precari el féu tornar a Barcelona (1906). Féu projectes per al famós ebenista Francesc Vidal. El 1906 havia exposat amb èxit a la Sala Parés.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

González i Pellicer, Josep  (Barcelona, s XIX - s XX)  Dibuixant. Germà de Dolors i Joan. Les seves obres foren premiades en diverses exposicions de concurs.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

González i Pellicer, Juli  (Barcelona, 1876 - Arcueil, París, França, 1942)  Escultor. Format en el treball dels metalls en el taller d'orfebreria familiar, s'instal·là a París a partir del 1900, on esculpí una sèrie de màscares en les quals explotava al màxim les possibilitats plàstiques del ferro, com en la Petita màscara de Don Quixot (1930) o La Montserrat (1932). La seva obra, transposició molt lliure d'una gran fantasia i, sovint, plena d'humor, de la figura humana, de la qual la Dona pentinant-se (1931-33) o l'Home gòtic (1937) són solament dos exemples, està escampada pels museus i les col·leccions més importants del món.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

González i Pellicer, Pilar  (Barcelona, s XX - )  Forjadora i repussadora. Col·laborà amb el seu pare Concordi González i Puig. Presentà treballs remarcables en algunes exposicions.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGonzález i Puig, Concordi  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1900)  Forjador. Obtingué bons èxits amb les seves produccions de ferro forjat i de bronze. Fou mestre dels seus fills, els González i Pellicer.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

González i Santana, Antoni  (Alacant, 1904 - s XX)  Pintor. Autodidacte. Exposà per primer cop el 1933 a Alacant. Participà a les biennals hispanoamericanes del 1951, el 1952, el 1954 i el 1955. Ha sobresortit com a paisatgista; és caracteritza per un cert lirisme evocatiu.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

González i Sugranyes, Miquel  (Tarragona, 1838 – Barcelona, 1924)  Polític i historiador. Havia estat caixista d'impremta. Afiliat des de jove al partit republicà, quan triomfà la I República (1873), fou elegit alcalde popular de Barcelona. Va escriure, entre altres obres, La República en Barcelona (Apuntes para una crónica) (1896), Mendicidad y beneficiencia en Barcelona (1903) i Contribució a la història dels antics gremis dels Arts i Oficis de la ciutat de Barcelona (1915).

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

González i Valls, Agnès  (País Valencià, s XIX)  Pintora. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València. És coneguda, sobretot, com a miniaturista. Exposà al País Valencià entre els anys 1845 i 1846. Fou acadèmica de Sant Carles.

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

González Vergel, Alberto  (Alacant, 1922 - )  Director escènic. Professor de l'Escuela Superior de Arte Dramático (Madrid), començà en el teatre independent amb la seva companyia Teatro del Arte. El 1962 muntà La camisa, de Lauro Olmo, a l'emblemàtic Dido Teatro, i guanyà el Premio Nacional de Teatro. Dirigí durant alguns anys el Teatro Español. Entre les seves escenificacions destaquen El príncipe constante (1988), de Calderón, i La loba (1993), de Lillian Hellman.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gonzalo, Joan  (Catalunya, s XVI)  Mestre vidrier. Construí algunes vidrieres per a la catedral de Tarragona.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGonzalo i Morón, Fermí  (Alberic, Ribera Alta, 1816 – València, 1871)  Polític i advocat. Fou diputat a les corts espanyoles. Es distingí com a orador i publicista, abans que hagués de retirar-se a causa de trastorns mentals. Morí al manicomi de València.

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gonzálvez de Coniedo, José  (Asp, Vinalopó Mitjà, v 1741 - ? , s XVIII)  Arquitecte, escultor i pintor. Considerat el darrer dels arquitectes barrocs academicistes del País Valencià. Hom li ha atribuït erròniament la paternitat de la capella de la Comunió d'Elx, que només dirigí seguint plans anteriors. S'indiquen com a obres seves l'església parroquial de la Mare de Déu de les Neus al Fondó de les Neus, el disseny de l'església de Santa Pola, la del lloc de Sant Francesc i el convent i església de la Sang a Alacant. Intervingué en obres com la conducció d'aigües des de la font de La Barrena (Asp) a Elx i la delimitació del pla d'Elx.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gorchs i Casadevall, Tomàs  (Barcelona, 1811 – 1886)  Impressor, llibreter i editor. Fou l'impressor oficial de la universitat de Barcelona. S'especialitzà en obres de teatre, sovint en català, i en llibrets d'òpera, amb el text italià, o bilingüe italià-castellà, per als espectacles del Liceu de Barcelona. Fou el pare de Ceferí Gorchs i Esteve.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gorchs i Esteve, Ceferí  (Barcelona, 1846 – 1920)  Impressor. Fill de Tomàs Gorchs i Casadevall, del qual fou continuador del negoci. Creà models tipogràfics originals i fundà "El Correo Tipográfico". Fou president de l'Institut Català de les Arts del Llibre

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gord, Bernat  (Barcelona, v 1580 – Évora, Portugal, 1645)  Religiós cartoixà. Fill del secretari de Felip II, el 1601 professà a la cartoixa d'Escaladei. Més tard fou prior de la Vall de la Misericòrdia i Scala Coeli (ambduésInici página a Portugal). És autor de diverses obres sobre la història de la cartoixa a la Península.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gordillo i Carranza, Ramon  (Salamanca, Castella, 1900 – València, 1968)  Enginyer. Estudià a València i a Bèlgica, on es graduà. El 1942 reprengué la Fira Mostrari Internacional de València, la presidència de la qual posseí durant molts anys, així com la de la Unió de Fires Internacionals. Fou també president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de València.

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gordillo i Lliverat, Dídac  (València, 1851 – Pontevedra, Galícia, 1900)  Enginyer agrònom. Estudià a Madrid. Dirigí l'estació vitícola i enològica de Sagunt (1882), la granja-model de València (1883-88) i la granja provincial a Burjassot (1893-1900). Col·laborà a l'Exposició Regional Valenciana del 1883 i es destacà en la introducció al País Valencià de nous sistemes de conreu de l'arròs i de la vinya.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gordiola, Montserrat  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, v 1535 – Lepant, Mediterrània, 1571)  Capità de vaixell. Participà en la batalla de Lepant contra els turcs. El seu vaixell "Santiago" lluità a l'ala esquerra de l'esquadra cristiana, sota les ordres d'Agostino Barbarigo. Morí en el combat.

80 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Goret Vell, es  (Santanyí, Mallorca OrientalCaseria (o la Costa de Son (o çon) Vidal') en curs de despoblament, al nord de la vila.

81 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Gorg  (València, jun/1969 – abr/1972)  Revista bibliogràfica mensual. Fundada i editada per Joan Senent i Anaya. Era redactada totalment en català, l'ús del qual reivindicava. Arribà a fer una tirada de 8.000Inici página exemplars. Fou suspesa governativament al número 29.

82 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del ComtatGorga  (ComtatMunicipi: 9,11 km2, 545 m alt, 274 hab (2014). Situat a la vall de Travadell, a la serralada subbètica valenciana, el terme és accidentat pels contraforts de la Serrella. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (cereals en rotació, vinya i ametllers), complementada pel regadiu, que depèn de fonts, i algunes activitats industrials. La població, tanmateix, des del començament del s XX tendeix a disminuir, encara que actualment experimenta un estancament. El poble és dominat per l'església parroquial de Santa Maria, construïda a mitjan s XVIII. Dins el terme hi ha el llogaret de l'Alqueria dels Capellans i l'antic castell de Travadell, d'origen islàmic. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament

83 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gorga  (Preixens, NogueraAntiga quadra i santuari (la Mare de Déu de Gorga), al sector septentrional del terme.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gorgé i Samper, Pau  (Alacant, 1881 – Barcelona, 1945)  Baix cantant. Fill de Pau Gorgé i Soler i germà de Ramon.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gorgé i Samper, Ramon  (Alacant, 17/des/1898 - Caracas ?, Veneçuela, 1985)  Violinista i director d'orquestra. Fill de Pau Gorgé i Soler i germà de Pau.

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gorgé i Soler, Francesc  (Alacant, 1863 – 1933)  Contrabaix i constructor de pianos. Germà de Pau i de Ramon.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGorgé i Soler, Pau  (Alacant, 1850 – València, 1913)  Director d'orquestra i compositor. El 1876 fundà a Alacant la banda La Lira, dirigí la Societat de Sextets d'Alacant des des la seva fundació (1885) i les orquestres dels teatres Principal i Circ d'Alacant. És autor de sarsueles, com La clau del pit (1884). Foren germans seus Ramon i Francesc i fills seus Ramon i Pau Gorgé i Samper.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gorgé i Soler, Ramon  (Alacant, 1853 - Elda, Vinalopó Mitjà, 1925)  Director d'orquestra. Germà de Pau i de Francesc. Fou director de la banda municipal d'Elda.

89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gorgorróbio, barranc del  (Fontanars dels Alforins, Vall d'AlbaidaAfluent de capçalera del riu Clariano. Neix als vessants meridionals de la serra Grossa i drena el sector nord-oest del terme.

90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gorgos  (Llíber, Marina Alta)  Caseria i antic lloc, al vessant meridional de la serra del Castellet d'Aixa, 1 km al nord del riu de Gorgos.

91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gorgos, riu de  (Marina Alta / Marina BaixaRiu (43 km de longitud). Neix al vessant nord de la Serrella i de la serra de la Xortà, que, després de rebre el barranc de Malfí, solca longitudinalment les darreres carenes prebètiques. Al curs alt forma la vall de Pop, al peu de la serra de Laguar, i al curs mitjà origina l'ampla vall de Xaló, entre el tossal Gran i el coll de Rates. Al mun. de Llíber pren la direcció sud-oest - nord-est, i, encaixat entre la serra del Castellar (al sud) i la del Montgó (al nord), passa pel coll de Gata i per Gata Gorgos. Desemboca a l'angle septentrional de la badia de Xàbia, entre els caps de Sant Antoni i de Sant Martí. Se'n deriven escassos regatges (a Pedreguer i a Benidoleig). També és conegut amb el nom de riu de Xaló o de Benigembla.

92 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaGorgs Blancs, pic dels  (Alta RibagorçaCim (3.131 m alt) de la línia de crestes dels Pirineus axials, entre els ports d'Oo i de Gies. La bretxa dels Gorgs Blancs (3.027 m alt), separa el cim del pic d'Oo (3.065 m), dit també pic d'Arland, en memòria del pirenaista Joan Arland, mort el 1938 prop del pic dels Gorgs Blancs. El massís separa les valls de Benasc, d'Astau (Comenge) i de Loron (Bigorra). Al vessant bigordà hi ha el circ lacustre dels Gorgs Blancs, que dóna nom al massís.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gorgs, els  (Avinyonet del Penedès, Alt PenedèsVeure> Sant Sebastià dels Gorgs.

94 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Gorgs, pic dels  (Censà / Noedes / Oleta, ConflentCim (2.360 m alt) del massís de Madres, al sud del roc Negre, a la línia de crestes que separa les valls de Cabrils, d'Évol i de Noedes. Domina per ponent el gorg Estelat i el gorg Negre d'Évol.

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gorgues, riera de les  (OsonaRiera del Cabrerès i la plana de Vic, afluent esquerre del Ter. Amb el nom de torrent de la Rotllada, neix a uns 970 m alt, al peu dels cingles d'Aiats, entre els municipis de Pruit i de l'Esquirol. En rebre el torrent de Sant Julià segueix en direcció nord-est - sud-oest. S'encaixa entre les calcàries i margues i els gresos de l'Eocè, forma engorjats de 80 a 100 m de profunditat (la Foradada de Cantonigrós, la Barra de Ferro, el gorg del Saborell) i desemboca a uns 380 m alt davant el monestir de Sant Pere de Casserres.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gorguja  (Llívia, Baixa Cerdanya)  Poble (1.280 m alt), al sud-est de la vila. El nucli principal és a l'interfluvi del Segre i del riu d'Er; una masia i l'església de Santa Maria dels Àngels formen el nucli de Gorguja Petita, a l'esquerra del riu d'Er.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGorina i Gabarró, Pau  (Terrassa, Vallès Occidental, 1888 - 1977)  Arqueòleg i escriptor. Ha participat a diversos congressos d'estudis arqueològics. És autor de Las Iglesias de San Pedro de Terrassa (1954) i de diverses monografies esparses sobre temes històrico-arqueològics de Terrassa i d'altres poblacions del Vallès.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gorkin, Julià  Pseudònim del polític Julià Gómez i Garcia-Ribera.

99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gormaig  (Cocentaina, Comtat)  Partida i caseria, al sud-oest de la vila.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gornal, la  (Castellet i la Gornal, Garraf)  Poble i parròquia (ant: el Gornal), situat a la vora de la carretera de Barcelona a Tarragona, al nord-oest del terme.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gornal, torrent  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)  Antic curs d'aigua del pla de Barcelona, que naixia als vessants meridionals de Sant Pere Màrtir i donà nom al barri del Torrent Gornal.

102 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gornals, Miquel  (Porreres, Mallorca, s XVI – Patzcuaro, Mèxic, s XVI)  Missioner. Dominava diverses llengües índies. És autor d'un tractat filosòfic escrit en llatí.

103 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gorner, el  (el Pla del Penedès, Alt Penedès)  Antiga quadra, al sud del terme.

104 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaGorrablanc, serra de  (Toses, Ripollès / Vallcebollera, Alta CerdanyaContrafort (2.550 m alt) sud-occidental del Puigmal, al la línia de crestes que separa els dos municipis.

105 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gorretes, commoció dels  (Catalunya, maig/1689)  Revolta popular que esclatà al pla de Llobregat quan el duc de Noailles, que era a la frontera rossellonesa, va entrar a Catalunya; fou l'inici de la guerra amb França. Aquesta conspiració fou motivada pel disgust creat pels abusos que es derivaren de l'estada de les tropes espanyoles de defensa i que es transformà en rebel·lió contra Barcelona. La ciutat fou bloquejada pels revoltats, capitanejats per Antoni Soler. Les autoritats locals, però, la pacificaren. En conseqüència, s'acordà de fer pagar una subvenció en substitució dels allotjaments, i foren creades casernes a les Drassanes de Barcelona (1690) i a Vic (1692). La revolta també fou coneguda amb el nom de commoció dels Barretines.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gort, Bernat  (Barcelona, s XVI – 1645)  Frare cartoixà. Residí força temps a Portugal. Escriví un treball biogràfic sobre figures de cartoixans destacats.

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gos, el  (Oliola, Noguera)  Llogaret (o Castellnou del Gos), a l'antic terme forà de Ponts.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gosé i Rovira, Xavier  (Alcalá de Henares, Madrid, 1876 – Lleida, 1915)  Dibuixant i pintor. Representant d'un gust refinat i vinculat amb la burgesia, col·laborà com a dibuixant en revistes de tota mena a Catalunya. Establert a París (1900-14), hi realitzà una sèrie de dibuixos remarcables que són una crònica viva de l'ambient parisenc de l'època. Aconseguí una gran notorietat, fins al punt que "L'assiette au Beurre" li dedicà dos números. S'inclinà per la temàtica elegant i aristocràtica, que tractà amb colorits plans i amb traços moltInici página segurs.

109 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BerguedàGósol  (BerguedàMunicipi: 56,29 km2, 1.423 m alt, 216 hab (2014). Encaixat a l'interior meridional de la serralada pre-pirinenca, al vessant occidental del Pedraforca. El relleu és molt accidentat, entre cims de més de 2.000 m, amb abundància de boscos de pi negre, pi roig, avets, roures i alzines, a la serra del Verd i a la clotada de l'aigua de Valls. La vida econòmica del municipi es limita a la ramaderia ovina (que havia donat lloc a una tradicional elaboració de formatges i teixits de llana) i l'agricultura de secà típica de muntanya (l'altitud només permet el conreu de patates de llavor i de cereals). Darrerament s'hi ha desenvolupat el turisme d'estiu i de caps de setmana. La població ha minvat notablement des de mitjan s XIX, si bé actualment s'ha estabilitzat. La vila (gosolans) és en un pla entre la Llacuna i la Clota; és destaca l'església parroquial gòtica de Santa Maria. Hi ha restes de l'antic castell de Gósol i de la primitiva població que estava situada fins al final del s XIX dalt del tossal de Gósol. El terme comprèn, a més, l'antic terme de Castellfraumir, els pobles i els llogarets de Bonner, Moripol i Vilacireres, despoblats, i el llogaret de Sorribes. Àrea comercial de Berga. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Caminada

110 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gosolans, pas de  (Baixa Cerdanya / Berguedà)  Coll (2.400 m alt) de la serra de Cadí, dit també coll de prat d'Agulló, obert entre la coma dels Cortils i la vall de Bastanist, per on passa el camí de Gósol a la Cerdanya.

119 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGospí  (Sant Ramon de Portell, Segarra)  Poble (o Guspí), situat al nord-oest del cap del municipi. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. El lloc pertangué als marquesos de Palmerola.

111 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Gossalba, cala en  (Pollença, Mallorca SeptentrionalCala de la costa meridional de la península de Formentor, a llevant de la cala Morta.

112 CATALUNYA - MÚSICA

Gossos  (Manresa, Bages, 1993 - )  Grup de folk-rock en català. Integrat per Natxo Tarrés, Juanjo Muñoz, Oriol Farré i Roger Farré. A partir del seu primer disc homònim, publicat el 1994, esdevingueren un fenomen social i es consolidaren com a seguidors catalans de figures com Neil Young, de qui heretaren el gust per la instrumentació acústica i per les polifonies vocals. La dècada dels 1990 es completà amb els àlbums En privat (1996), Mandala (1997) i Directament (1998). L'any 2000 publicaren el seu primer disc en castellà, De viaje. Gossos

Anar a:    Gomi ]    [ Gon ]    [ Gonzalez i A. ]    [ Gonzalez i P. ]    [ Gorg ]    [ Gorn ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons