|
Anar a: [ Gomi ] [ Gon ] [ Gonzalez i A. ] [ Gonzalez i P. ] [ Gorg ] [ Gorn ] Sóc capaç de fer trampes perquè no em guanyi la tristesa. (Gloria Fuertes) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gomila (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès) Veïnat i masia, al límit amb el municipi de Castellví de la Marca (Alt Penedès). 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gomila, Antoni (Catalunya, s XVIII) Religiós pertanyent a la Congregació de Sant Felip Neri. És autor de diversos escrits piadosos. 3 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gomila, Gumersind (Maó, Menorca, 1906 – Perpinyà, 1970) Poeta i ceramista. Establert de jove a Perpinyà, tingué contacte amb el grup rossellonès La Nostra Terra i l'Institut d'Estudis Occitans. Poeta neosimbolista, refinat, emprà sempre la llengua literària comuna: La sorra calenta (1943 i 1967), Llucifer, llegenda íntima (1966) i El vent fútil (1967). Treballà molts anys a l'obrador de Sant Vicenç de Perpinyà, on coincidí amb el 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gomila i Aymerich, Manuel (Barcelona, 1899 – Catalunya, s XX) Compositor. Fundà l'acadèmia de música Mozart, de Martorell. Autor de lieder, sonates per a piano i violí i de música teatral, com Rosaura la gitana, amb text de Marcial Martínez (1946). 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gomila i Llupià, Sebastià (Barcelona, 1861 – 1934) Escriptor i periodista. De formació autodidàctica, fou director de l'editorial Seguí i d'"El Liberal", de Barcelona, i fundador d'"El Ibérico", "Las Carolinas" i "Barcelona Alegre". Escriptor prolífic en castellà: Anarquías (1896), La huelga (1901), El escándalo europeo (1915) i Los herederos de la gran tragedia (1917). En català publicà les obres teatrals Càstig de Déu (1879) i Els vençuts (1903). 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gomis, colònia (Monistrol de Montserrat, Bages) Colònia tèxtil (o Can Gomis), a la dreta del Llobregat, aigua avall del poble. Fou fundada el 1891 per Francesc Gomis i Soler. El 1900 hom hi instal·là una central elèctrica destinada al forniment de Montserrat, Monistrol, Olesa, etc, adquirida per la Companyia Hidràulica del Segre; fou abandonada després dels aiguats del 1971. El 1973 hi fou instal·lada una fàbrica d'estampats. 7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gomis, Joan (Illes Balears, s XVI) Notari públic de Palma de Mallorca. Fill de Pere. Escriví l'interessant relació o Llibre de la benaventurada vinguda de l'emperador, rei don Carlos, en la seva Ciutat de Mallorca... (1542). 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gomis, Josep R. (Novelda, Vinalopó Mitjà, 1856 - País Valencià, s XIX) Compositor. Dirigí diverses formacions corals a Madrid. Té una producció bastant abundant de música religiosa. Publicà bastants articles 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gomis, Miquel Joan (València, s XVI - d 1570) Poeta i notari. Presentà al certamen de Santa Caterina, de València (1532), unes estances, en català, única obra literària seva coneguda. 10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gomis, Pere (Illes Balears, s XV - s XVI) Poeta i notari. Pare de Joan. El 1511 guanyà el certamen poètic celebrat a València en honor de Santa Caterina de Siena. 11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gomis i Colomer, Josep Melcior (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1791 – París, França, 1836) Músic. Infant cantor, es formà musicalment amb Joan Ponç, mestre de capella de la seu de València. L'any 1817 es traslladà a Madrid, on estrenà l'òpera Aldeana (1818) i el monòleg musical Sensibilidad, prudencia (1821), i on també dirigí la Banda de Música de la Guàrdia Reial. Compositor d'òperes (Aben Humeya, 1830; Le diable à Séville, 1831 -estrenada al Liceu amb el nom de Riego en Sevilla (1854)-; Le revenant, 1833 i Le portefaix, 1835) i d'òperes còmiques de gran èxit, que estrenà a Madrid, a París i a Londres. Deixà inèdites Le damné, Le favori i El conde don Julián. D'ideologia liberal, compongué també diverses cançons patriòtiques; se li ha atribuït l'Himne de Riego. S'hagué d'exiliar a París (1823) i tres anys després a Londres, on estrenà la cantata El invierno (1828), per a quatre veus i orquestra. Publicà a París un notable tractat, Méthode de solfège et de chant (1825). El govern francès li concedí una pensió, i el seu retrat figura a la galeria de l'Opéra-Comique de París. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gomis i Galtés, Jaume (Igualada, Anoia, s XIX - s XX) Teòleg i eclesiàstic. Afegí una Història de Igualada, escrita per ell, a la reedició que féu de La sagrada imagen del Cristo de Igualada, de Padró i Serrals. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gomis i Mestre, Frederic (Reus, Baix Camp, 1827 - 1898) Polític. Fou repetidament diputat a Corts. Col·laborà amb el general Prim. Impulsà la construcció del ferrocarril de Reus a Lleida. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gomis i Mestres, Cels (Reus, Baix Camp, 1841 – Barcelona, 1915) Escriptor. Estudià la carrera d'enginyer de camins a Madrid i l'exercí fins el 1909, bé que mai no n'obtingué el títol. Republicà, amic de Valentí Almirall -del qual traduí al castellà Lo catalanisme (1902)-, participà en la Revolució de Setembre (1868) i col·laborà als periòdics republicans. Després d'un accident on va perdre el braç esquerre (1909), es dedicà només a activitats de tipus editorial. És autor d'un bon nombre de llibres de text per a infants -en castellà-, de treballs de geografia i d'història, de dos volums de Cantares en castellà (1890-1906) i d'Aubades i capvespres (1913), imitació de la poesia popular. Però la seva tasca més perdurable és la de folklorista, afavorida per la mobilitat constant a que l'obligaven les tasques d'enginyer. Membre de l'Associació Catalana d'Excursions i més endavant del Centre Excursionista de Catalunya, publicà llibres remarcables, com Lo llamp i els temporals (1884), Meteorologia i agricultura popular (1888), Botànica popular (1891), Zoologia popular 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gomis i Sanahuja, Joaquim (Barcelona, 1931 - ) Escriptor i eclesiàstic. Germà de Llorenç i de Joan. Es llicencià en teologia a Roma. Fou un dels promotors del Centre de Pastoral Litúrgica. Assagista incisiu i de vegades paradoxal, ha publicat El sentit del Concili (1962), Cartes a set joves (1964), molt reeditat, ¿Qué pasa en la Iglesia? (1970) i, en col·laboració, Sobre Déu, Crist i altres coses (1973) i Lluita-Festa (Quarema-Pasqua) (1974). 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gomis i Sanahuja, Llorenç (Barcelona, 1924 - 31/des/2005) Escriptor i periodista. Llicenciat en dret i en ciències de la informació, fou director fundador d'"El Ciervo" i membre del consell directiu de "La Vanguardia". Els seus assaigs d'inspiració cristiana oberta ja d'abans del concili (La ciudad a medio hacer, 1956, i Sermón 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gomis i Sentís, Manuel (Cornudella, Priorat, 1881 - Igualada, Anoia, 1963) Escriptor. S'establí a Igualada. Estrenà i publicà un gran nombre d'obres teatrals com La cançó trista (1912), La serp de foc, drama líric amb música d'A. Porredon (1926), Lluita de cors (1927), Marcel (1932), El sacrifici (1933), etc. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gonçal I de Ribagorça (Aragó, s XI - el pont de Montclus, Aragó, 1045) Rei de Sobrarb i de Ribagorça (1035-43). Fill petit de Sanç III de Navarra i Múnia de Castella, que li deixà els comtats amb el títol de rei. Ell i els seus germans es rebel·laren contra el seu germà gran, Garcia V, hereu dels regnes del seu pare. 22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gonçales, Francesc Ramon (València, s XVII) Poeta i sacerdot. Composicions poètiques seves, en castellà, però la majoria en català figuren al recull poètic Sacro Monte Parnaso, publicat sota el seu nom a València (1687). 23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gonçales i Fonollar, Antoni (Palma de Mallorca, s XVII – 1728) Jurisconsult i escriptor. Jutge del pariatge a Mallorca. És autor d'una biografia de Julià Font i Roig (1702), d'un tractat sobre el Periage ilustrado y su jurisdicción que se halla en el reino de Mallorca entre la S.C. y R. Majestad y el Ilmo. Sr. obispo de Barcelona, conservat en còpia a la miscel·lània de Lluís de Vilafranca, i d'altres escrits en defensa de l'hospital general de Mallorca, dels privilegis de l'estament eclesiàstic, etc. 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gonçalvo (València, s XIV - 1348) Barber. El 1347 destacà als aldarulls promoguts pels unionistes, que posaren en perill la vida de Pere III. Vencedor aquest l'any següent, després de la batalla de Mislata i de l'ocupació de València, manà comparèixer Gonçalvo davant d'ell, i després de fer-lo objecte d'una interpel·lació sarcàstica, recordant els fets passats, el condemnà a ser arrossegat i penjat. 117 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gonçalvo, Jaume (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s XIV - 1428) Pintor. Li ha estat atribuït el retaule de Sant Ermengol de la seu d'Urgell. Fou el pare de Ramon Gonçalvo. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gonfaus i Casadesús, Marcel·lí (Prats de Lluçanès, Osona, 1814 – Girona, 1855) Guerriller carlí. Conegut per Marçal. Excel·lí en la primera guerra carlina i en la dels Matiners. Va emigrar a França el 1840, després del conveni de Vergara. El 1847 tornà a Espanya i, amb el grau de coronel, participà en les accions d'Aiguaviva, Fornells, Banyoles i el Pasteral. Féu presoner el general Manuel Gutiérrez de la Concha, però l'indultà. Detingut pel general Hore (1849), fou condemnat a mort, però Isabel II l'indultà i s'exilià a França. Altre cop a Espanya (1855), en un intent de revitalitzar el carlisme en el Bienni Progressista, va caure ferit en l'acció d'Orriols i, fet presoner per les tropes isabelines, fou afusellat. 27 CATATALUNYA - BIOGRAFIA Góngora, Lluís de (Catalunya, 1834 – s XIX) Metge. Fou especialista destacat de les vies respiratòries. Donà un impuls decisiu a la creació de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques i de la Societat Espanyola d'Hidrologia. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gònima i Puig, Josep (Catalunya, s XVIII - Moià, Bages, 1802) Teixidor de llana. Fou el pare d'Erasme de Gònima i Passarell. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gonter, Alfred (Barcelona, s XVI) Framenor. Era teòleg notable. Es distingí pels seus treballs apologètics enfront dels corrents heterodoxos sostinguts pels anomenats fratricelli, seguidors de Cesena. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gonteres, colònia (Viladecavalls del Vallès, Vallès Occidental) Urbanització, situada al nord-est del terme, prop de la ciutat de Terrassa. Es creà al voltant de l'antiga masia de Sant Miquel de Gonteres. 31 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gonyalons, Guillem (Alaior, Menorca, 1642 – Barcelona, 1708) Eclesiàstic austriacista. Professà al convent d'agustins de Barcelona (1658). Fou qualificador del Sant Ofici i examinador del bisbat de Barcelona i fou provincial del seu orde (1687). Bisbe de Solsona (1699-1708), fou l'únic bisbe del Principat que simpatitzà de bon principi amb la causa del rei-arxiduc Carles III, al qual reté homenatge. Fou membre de la junta d'eclesiàstics de Carles III fins a la cort de 1705-06, en que actuà d'habilitador del braç eclesiàstic. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gonyalons i Iglésias, Àngels (Barcelona, 1963 - ) Actriu, cantant i ballarina. De formació autodidacta, el 1988 va aconseguir el seu primer gran èxit protagonitzant la versió musical de Mar i Cel, d'Àngel Guimerà, amb la companyia Dagoll-Dagom. Després s'ha especialitzat en la comèdia musical i ha format companyia pròpia. Un dels seus espectacles ha estat Germans de sang (1995). Ha protagonitzat també, per a la Televisió de Catalunya, la sèrie Xènia (1993). 113 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gonzales i Goma, Enric (València, 1889 – 1977) Compositor i crític musical. Estudià en el Conservatori de València i a Barcelona, on dirigí el cor del Centre Catòlic de Santa Madrona. Fou catedràtic de contrapunt i fuga del Conservatori de València. Escriví articles de crítica musical als diaris valencians i a diverses revistes especialitzades. Compongué Concerto en si menor per a piano i orquestra i Tres paisatges llevantins per a orquestra, a més a més de diverses peces per a orquestra de corda, composicions per a piano i composicions de música religiosa. 34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA González, Antoni (Palma de Mallorca, s XVII – 1728) Jurista. Era jutge del tribunal civil i eclesiàstic de Mallorca. Escriví obres jurídiques, així com alguna de caràcter literari. 35 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA González, Bartolomé (La Puebla de Lilló, Castellà, s XVI - Rosselló ?, s XVII) Pintor. Sense relació aparent amb el retratista cortesà homònim a Castella. Establert a Perpinyà (1609), executà una sèrie de retaules, entre els quals el de la Mare de Déu a Espirà de l'Aglí (1616) i el d'Oleta. 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA González, Francesc (Elx, Baix Vinalopó, 1636 – 1686) Poeta bilingüe i religiós. Les seves composicions són aplegades al llibre titulat Sacro Monte Parnaso. 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA González, Josep (País Valencià, s XVI – 1584) Escultor. És autor del remarcable retaule de l'Assumpció a Andilla. Morí abans d'acabar-lo. L'obra hagué de ser enllestida per l'artista murcià Francisco Ayala. 39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA González, Onofre (Illes Balears, s XIX) Metge. Era cirurgià de l'hospital de Palma. Escriví dos tractats mèdics notables. 118 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA González de Aguilar y Torres de Navarro, Luis (Castella ?, s XVIII - 1832) Militar. Lluità a Catalunya en la guerra del Francès. Els resistents tarragonins el nomenaren capità general de Catalunya (1811). Fracassà en els intents de recuperar Barcelona i el castell de Montjuïc i descuidà la defensa de Tarragona per anar a socórrer Figueres; quan hi retornà atacà els francesos però no pogué salvar la ciutat. El jul/1811 abandonà el Principat després de dissoldre l'exèrcit. Empresonat per Ferran VII (1814), fou alliberat pels constitucionalistes i nomenat capità general de Granada el 1820. 116 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA González de la Pezuela y Ceballos, Juan (Lima, Perú, 1809 - Segòvia, Castella, 1907) Militar i escriptor. Comte de Xest (1864). Es distingí a la Primera Guerra Carlina i com a home de confiança d'Isabel II, fou capità general de Catalunya (1867-69). En iniciar-se la Revolució de Setembre (1868), publicà un ban en castellà i català (traduït per Frederic Soler) per convèncer els catalans que la revolució no triomfaria. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA González i Aveño, Miquel (la Vila Joiosa, Marina Baixa, 1848 - País Valencià, s XIX) Marí i matemàtic. Fou professor de l'Escola de Nàutica de València. Entre els seus treballs sobresurten Compendio de navegación astronómica (1883) i una Resolución breve, clara y exacta de los problemas más usuales de la navegación. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA González i Barranquero, Magí (Lleida, 1851 - Barcelona, s XIX) Compositor. Des del 1872 residí a Barcelona. Hi formà l'orquestra del seu nom. Fou violinista de la del Liceu. És autor d'un Gran Simfonia i d'altres obres. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA González i Cabanne, Teodor (Tortosa, Baix Ebre, 1837 – 1910) Polític i advocat. Fundà "El Dertosense" (1867), "El Correo del Ebro" (1868) i "La Verdad" (1880). Adscrit a la Restauració borbònica, fou alcalde de Tortosa el 1879, on treballà per establir diverses millores a la ciutat. També fou repetidament diputat a les corts espanyoles. És autor de Documentos relativos a la Real Compañía de Canalización del Ebro (1900). 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA González i Casanova, Josep Antoni (Barcelona, 1935 - ) Polític, advocat i escriptor. El 1965 ocupà la càtedra de dret polític de Santiago de Compostela, on residí fins que, el 1971, obtingué la càtedra de teoria de l'estat a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona. És autor de Federalisme i autonomia a Catalunya, estudi juridico-històric sobre el corrent federalista de Catalunya durant el període 1868-1938, i de El cambio inacabable, 1975-1985 (1986). Col·laborà als diaris "Tele/Exprés", "Diario de Barcelona", "La Vanguardia" i "La Voz de Galicia". En alguns treballs periodístics utilitzà el pseudònim de Martí Rizal. Fou membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya. 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA González i Cubertorer, Assumpta (Borriana, Plana Baixa, 14/feb/1917 - Barcelona, 14/des/2003) Autora teatral. Fundà l'Escola d'Art Dramàtic de l'Orfeó de Sants i, des del 1958, dirigí la del Centre Catòlic de Sants. Ha publicat i estrenat obres com De més verdes en maduren (1970), Arribaré a les set... mort! (1972), El crit del cel (1973), El passadís de la mort (1978), Tots en tenim una (1983), Nina i els altres (1986), etc. Com a poetessa ha conreat una poesia intimista: Engrunes del cor (1973) i Records que parlen (1984). Germana de Josep M. 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA González i Cubertorer, Josep M. (Borriana, Plana Baixa, 1908 – Barcelona, 1979) Autor teatral. Germà d'Assumpta. Dirigí la revista "Sants" i ha publicat, entre altres, Els milions del malet (1959). 48 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA González y de Bassecourt, Francisco (Pamplona, Navarra, 1726 - Carabanchel, Madrid, 1793) Militar, comte d'El Asalto i marquès de Grigny. Després de lluitar a l'Havana per Carles III, passà a Catalunya, on fou nomenat protector i president (1776) de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Fou capità general de Catalunya (1778-84 i 1784-89), es preocupà de la urbanització del Raval, entre la Rambla i la muralla de la banda de Montjuïc, i hi féu obrir l'anomenat carrer Nou de la Rambla, d'una amplada excepcional, dit del comte d'El Asalto en honor seu. Féu reconstruir el Teatre de la Santa Creu, incendiat (1787), inaugurat el 1788 amb el sainet al·lusiu al fet El café de Barcelona, de Ramón de la Cruz. La seva imprevisió davant els Rebomboris del pa, que l'obligaren a refugiar-se a la Ciutadella, i el fet de reprimir-los d'una manera vacil·lant, en motivaren la destitució. 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA González i Esplugas, Josep (Barcelona, 1906 - ) Arquitecte. Obtingué el títol el 1931. Fou un element distingit del GATCPAC. 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gonzàlez i Faus, Josep Ignasi (València, 1933 - ) Teòleg jesuïta. Des del 1968 fou professor a la Facultat de Teologia de Barcelona. Director de la revista "Selecciones de teologia" (1969-77), des del 1976 fou membre del consell de la revista "Concilium". Ha impartit cursos a Mèxic, El Salvador i Nicaragua. La seva teologia -com es desprén de les seves obres més importants: La humanidad nueva. Ensayo de cristología (1974), Acceso a Jesús (1979), Este es el Hombre. Estudios sobre identidad cristiana y realización humana (1980)- es caracteritza per l'intent de captar el que hi ha d'humà en Jesús. 52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA González i Fiol, Vicenç (Palma de Mallorca, 1692 – Tarragona, 1782) Jurista. És autor de les obres Poliantea política recull de fets polítics on defensa els dominicans i en contra dels lul·listes, i Elenco historial, Sucinta noticia de los sucesos del mundo, inèdites. 115 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA González García Meneses, Antonio (Castella ?, s XIX) Dirigent internacionalista. A Barcelona fou professor de matemàtiques i ciències aplicades a l'Ateneu Català de la Classe Obrera. Participà en el primer grup bakunista de 1869-73. Redactor de "La Federación", prengué part activa en el Primer Congrés Obrer Espanyol del jun/1870. Posteriorment, participà en les insurreccions del jul/1873. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA
54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA González i Juan, Pere (Andratx, Mallorca, 1886 – Barcelona, 1955) Farmacèutic. Des del 1903 residí a Barcelona. Col·laborador, des del 1907, de R. Turró al Laboratori Microbiològic del Parc, al qual succeí en la direcció (1927-39). A la primera reunió de la Societat de Biologia de Barcelona, presentà (1913) una comunicació, juntament amb el doctor Turró, sobre Antianafilàxia en l'anafilàxia inversa. Destacà per les seves investigacions bacteriològiques. Publicà un bon nombre dels seus treballs. 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA González i Lizondo, Vicent (València, 22/ago/1942 – 23/des/1996) Polític i industrial. Fundà Unió Valenciana (UV) el 1982. Entre el 1982 i el 1987 dugué a terme actuacions contra símbols catalans, com la senyera quadribarrada, i defensà les diferències entre el català i el valencià i el canvi del terme Païs Valencià. Diputat a Madrid, el 1991 fou candidat a l'alcaldia de València, que perdé per pocs vots davant Rita Barberà, del PP. Al jun/1995 accedí a la presidència de les Corts Valencianes gràcies al pacte de legislatura amb el PP. A l'assemblea d'UV, al nov/1996, el Consell Nacional li obrí un expedient disciplinari per no voler renunciar la presidència de les Corts. El 9/des/1996 fou expulsat del grup parlamentari d'UV, però continuà al capdavant de la presidència fins a la seva mort. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA González i Llubera, Ignasi Miquel (Barcelona, 1893 – Cambridge, Anglaterra, 19/mar/1962) Hebraista. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i féu cursos complementaris a Madrid, París i Londres. Establert a Anglaterra, esdevingué hispanista de prestigi. Des del 1920 treballà a la universitat de Belfast 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA González i López, Antoni Ramon (La Unión, Múrcia, 1909 – Barcelona, 1980) Escultor. Resident a Barcelona des de petit. Va ésser el deixeble predilecte de Josep Llimona. Estilísticament, l'obra de l'artista reflecteix el seu origen, barrejat amb una clara concepció mediterranista. Moltes vegades firmà solament amb el seu nom: Antoni Ramon. 58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA González i Martí, Manuel (València, 1/gen/1877 – 4/gen/1972) Dibuixant, escriptor i historiador de l'art. Format en les belles arts, conreà la caricatura, que sovint firmà amb el pseudònim Folchi, i participà activament en la vida artística valenciana, entre altres amb la divulgació dels valors de la ceràmica, especialment de Paterna. Col·laborador periodístic especialitzat, és autor d'estudis i monografies: Cerámica vidriada valenciana, Cerámica de Paterna, Pinazo, su vida y su obra, però, sobretot, de l'obra monumental Cerámica del Levante español (1944-52). Conreà també la narrativa (Contes del pla i de la muntanya). Les seves col·leccions de ceràmica foren el ric origen del Museu Nacional de Ceràmica establert al Palau del Marquès de Dosaigües de València. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA González i Pastor, Joan (Barcelona, 1931 – 1997) Pastor evangèlic de tradició baptista. Responsable de la comunitat de Sant Boi de Llobregat, també fou professor al seminari teològic evangèlic. Investigador de la tradició protestant als Països Catalans, ha escrit El protestanisme a Catalunya (1969) i Un segle de 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA González i Pellicer, Dolors (Barcelona, s XIX – s XX) Forjadora. Era filla de Concordi González i Puig. Col·laborà amb el seu pare. Exposà obres pròpies molt estimables. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA González i Pellicer, Joan (Barcelona, 1868 – 1908) Pintor i escultor. Treballà al taller de Rossend Nobas i el 1900 anà a París amb el seu germà Juli. El seu estat de salut precari el féu tornar a Barcelona (1906). Féu projectes per al famós ebenista Francesc Vidal. El 1906 havia exposat amb èxit a la Sala Parés. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA González i Pellicer, Josep (Barcelona, s XIX - s XX) Dibuixant. Germà de Dolors i Joan. Les seves obres foren premiades en diverses exposicions de concurs. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA González i Pellicer, Juli (Barcelona, 1876 - Arcueil, París, França, 1942) Escultor. Format en el treball dels metalls en el taller d'orfebreria familiar, s'instal·là a París a partir del 1900, on esculpí una sèrie de màscares en les quals explotava al màxim les possibilitats plàstiques del ferro, com en la Petita màscara de Don Quixot (1930) o La Montserrat (1932). La seva obra, transposició molt lliure d'una gran fantasia i, sovint, plena d'humor, de la figura humana, de la qual la Dona pentinant-se (1931-33) o l'Home gòtic (1937) són solament dos exemples, està escampada pels museus i les col·leccions més importants del món. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA González i Pellicer, Pilar (Barcelona, s XX - ) Forjadora i repussadora. Col·laborà amb el seu pare Concordi González i Puig. Presentà treballs remarcables en algunes exposicions. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA González i Santana, Antoni (Alacant, 1904 - s XX) Pintor. Autodidacte. Exposà per primer cop el 1933 a Alacant. Participà a les biennals hispanoamericanes del 1951, el 1952, el 1954 i el 1955. Ha sobresortit com a paisatgista; és caracteritza per un cert lirisme evocatiu. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA González i Sugranyes, Miquel (Tarragona, 1838 – Barcelona, 1924) Polític i historiador. Havia estat caixista d'impremta. Afiliat des de jove al partit republicà, quan triomfà la I República (1873), fou elegit alcalde popular de Barcelona. Va escriure, entre altres obres, La República en Barcelona (Apuntes para una crónica) (1896), Mendicidad y beneficiencia en Barcelona (1903) i Contribució a la història dels antics gremis dels Arts i Oficis de la ciutat de Barcelona (1915). 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA González i Valls, Agnès (País Valencià, s XIX) Pintora. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València. És coneguda, sobretot, com a miniaturista. Exposà al País Valencià entre els anys 1845 i 1846. Fou acadèmica de Sant Carles. 70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA González Vergel, Alberto (Alacant, 1922 - ) Director escènic. Professor de l'Escuela Superior de Arte Dramático (Madrid), començà en el teatre independent amb la seva companyia Teatro del Arte. El 1962 muntà La camisa, de Lauro Olmo, a l'emblemàtic Dido Teatro, i guanyà el Premio Nacional de Teatro. Dirigí durant alguns anys el Teatro Español. Entre les seves escenificacions destaquen El príncipe constante (1988), de Calderón, i La loba (1993), de Lillian Hellman. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gonzalo, Joan (Catalunya, s XVI) Mestre vidrier. Construí algunes vidrieres per a la catedral de Tarragona. 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gonzálvez de Coniedo, José (Asp, Vinalopó Mitjà, v 1741 - ? , s XVIII) Arquitecte, escultor i pintor. Considerat el darrer dels arquitectes barrocs academicistes del País Valencià. Hom li ha atribuït erròniament la paternitat de la capella de la Comunió d'Elx, que només dirigí seguint plans anteriors. S'indiquen com a obres seves l'església parroquial de la Mare de Déu de les Neus al Fondó de les Neus, el disseny de l'església de Santa Pola, la del lloc de Sant Francesc i el convent i església de la Sang a Alacant. Intervingué en obres com la conducció d'aigües des de la font de La Barrena (Asp) a Elx i la delimitació del pla d'Elx. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gorchs i Casadevall, Tomàs (Barcelona, 1811 – 1886) Impressor, llibreter i editor. Fou l'impressor oficial de la universitat de Barcelona. S'especialitzà en obres de teatre, sovint en català, i en llibrets d'òpera, amb el text italià, o bilingüe italià-castellà, per als espectacles del Liceu de Barcelona. Fou el pare de Ceferí Gorchs i Esteve. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gorchs i Esteve, Ceferí (Barcelona, 1846 – 1920) Impressor. Fill de Tomàs Gorchs i Casadevall, del qual fou continuador del negoci. Creà models tipogràfics originals i fundà "El Correo Tipográfico". Fou president de l'Institut Català de les Arts del Llibre. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gord, Bernat (Barcelona, v 1580 – Évora, Portugal, 1645) Religiós cartoixà. Fill del secretari de Felip II, el 1601 professà a la cartoixa d'Escaladei. Més tard fou prior de la Vall de la Misericòrdia i Scala Coeli (ambdués 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gordillo i Carranza, Ramon (Salamanca, Castella, 1900 – València, 1968) Enginyer. Estudià a València i a Bèlgica, on es graduà. El 1942 reprengué la Fira Mostrari Internacional de València, la presidència de la qual posseí durant molts anys, així com la de la Unió de Fires Internacionals. Fou també president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de València. 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gordillo i Lliverat, Dídac (València, 1851 – Pontevedra, Galícia, 1900) Enginyer agrònom. Estudià a Madrid. Dirigí l'estació vitícola i enològica de Sagunt (1882), la granja-model de València (1883-88) i la granja provincial a Burjassot (1893-1900). Col·laborà a l'Exposició Regional Valenciana del 1883 i es destacà en la introducció al País Valencià de nous sistemes de conreu de l'arròs i de la vinya. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gordiola, Montserrat (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, v 1535 – Lepant, Mediterrània, 1571) Capità de vaixell. Participà en la batalla de Lepant contra els turcs. El seu vaixell "Santiago" lluità a l'ala esquerra de l'esquadra cristiana, sota les ordres d'Agostino Barbarigo. Morí en el combat. 80 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Goret Vell, es (Santanyí, Mallorca Oriental) Caseria (o la Costa de Son (o çon) Vidal') en curs de despoblament, al nord de la vila. 81 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Gorg (València, jun/1969 – abr/1972) Revista bibliogràfica mensual. Fundada i editada per Joan Senent i Anaya. Era redactada totalment en català, l'ús del qual reivindicava. Arribà a fer una tirada de 8.000 82 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
83 CATALUNYA - HISTÒRIA Gorga (Preixens, Noguera) Antiga quadra i santuari (la Mare de Déu de Gorga), al sector septentrional del terme. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gorgé i Samper, Pau (Alacant, 1881 – Barcelona, 1945) Baix cantant. Fill de Pau Gorgé i Soler i germà de Ramon. 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gorgé i Samper, Ramon (Alacant, 17/des/1898 - Caracas ?, Veneçuela, 1985) Violinista i director d'orquestra. Fill de Pau Gorgé i Soler i germà de Pau. 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gorgé i Soler, Francesc (Alacant, 1863 – 1933) Contrabaix i constructor de pianos. Germà de Pau i de Ramon. 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gorgé i Soler, Ramon (Alacant, 1853 - Elda, Vinalopó Mitjà, 1925) Director d'orquestra. Germà de Pau i de Francesc. Fou director de la banda municipal d'Elda. 89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gorgorróbio, barranc del (Fontanars dels Alforins, Vall d'Albaida) Afluent de capçalera del riu Clariano. Neix als vessants meridionals de la serra Grossa i drena el sector nord-oest del terme. 90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gorgos (Llíber, Marina Alta) Caseria i antic lloc, al vessant meridional de la serra del Castellet d'Aixa, 1 km al nord del riu de Gorgos. 91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gorgos, riu de (Marina Alta / Marina Baixa) Riu (43 km de longitud). Neix al vessant nord de la Serrella i de la serra de la Xortà, que, després de rebre el barranc de Malfí, solca longitudinalment les darreres carenes prebètiques. Al curs alt forma la vall de Pop, al peu de la serra de Laguar, i al curs mitjà origina l'ampla vall de Xaló, entre el tossal Gran i el coll de Rates. Al mun. de Llíber pren la direcció sud-oest - nord-est, i, encaixat entre la serra del Castellar (al sud) i la del Montgó (al nord), passa pel coll de Gata i per Gata Gorgos. Desemboca a l'angle septentrional de la badia de Xàbia, entre els caps de Sant Antoni i de Sant Martí. Se'n deriven escassos regatges (a Pedreguer i a Benidoleig). També és conegut amb el nom de riu de Xaló o de Benigembla. 92 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gorgs, els (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès) Veure> Sant Sebastià dels Gorgs. 94 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Gorgs, pic dels (Censà / Noedes / Oleta, Conflent) Cim (2.360 m alt) del massís de Madres, al sud del roc Negre, a la línia de crestes que separa les valls de Cabrils, d'Évol i de Noedes. Domina per ponent el gorg Estelat i el gorg Negre d'Évol. 95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gorgues, riera de les (Osona) Riera del Cabrerès i la plana de Vic, afluent esquerre del Ter. Amb el nom de torrent de la Rotllada, neix a uns 970 m alt, al peu dels cingles d'Aiats, entre els municipis de Pruit i de l'Esquirol. En rebre el torrent de Sant Julià segueix en direcció nord-est - sud-oest. S'encaixa entre les calcàries i margues i els gresos de l'Eocè, forma engorjats de 80 a 100 m de profunditat (la Foradada de Cantonigrós, la Barra de Ferro, el gorg del Saborell) i desemboca a uns 380 m alt davant el monestir de Sant Pere de Casserres. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gorguja (Llívia, Baixa Cerdanya) Poble (1.280 m alt), al sud-est de la vila. El nucli principal és a l'interfluvi del Segre i del riu d'Er; una masia i l'església de Santa Maria dels Àngels formen el nucli de Gorguja Petita, a l'esquerra del riu d'Er. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gorkin, Julià Pseudònim del polític Julià Gómez i Garcia-Ribera. 99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gormaig (Cocentaina, Comtat) Partida i caseria, al sud-oest de la vila. 100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gornal, la (Castellet i la Gornal, Garraf) Poble i parròquia (ant: el Gornal), situat a la vora de la carretera de Barcelona a Tarragona, al nord-oest del terme. 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gornal, torrent (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès) Antic curs d'aigua del pla de Barcelona, que naixia als vessants meridionals de Sant Pere Màrtir i donà nom al barri del Torrent Gornal. 102 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gornals, Miquel (Porreres, Mallorca, s XVI – Patzcuaro, Mèxic, s XVI) Missioner. Dominava diverses llengües índies. És autor d'un tractat filosòfic escrit en llatí. 103 CATALUNYA - HISTÒRIA Gorner, el (el Pla del Penedès, Alt Penedès) Antiga quadra, al sud del terme. 104 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
105 CATALUNYA - HISTÒRIA Gorretes, commoció dels (Catalunya, maig/1689) Revolta popular que esclatà al pla de Llobregat quan el duc de Noailles, que era a la frontera rossellonesa, va entrar a Catalunya; fou l'inici de la guerra amb França. Aquesta conspiració fou motivada pel disgust creat pels abusos que es derivaren de l'estada de les tropes espanyoles de defensa i que es transformà en rebel·lió contra Barcelona. La ciutat fou bloquejada pels revoltats, capitanejats per Antoni Soler. Les autoritats locals, però, la pacificaren. En conseqüència, s'acordà de fer pagar una subvenció en substitució dels allotjaments, i foren creades casernes a les Drassanes de Barcelona (1690) i a Vic (1692). La revolta també fou coneguda amb el nom de commoció dels Barretines. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gort, Bernat (Barcelona, s XVI – 1645) Frare cartoixà. Residí força temps a Portugal. Escriví un treball biogràfic sobre figures de cartoixans destacats. 107 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gos, el (Oliola, Noguera) Llogaret (o Castellnou del Gos), a l'antic terme forà de Ponts. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gosé i Rovira, Xavier (Alcalá de Henares, Madrid, 1876 – Lleida, 1915) Dibuixant i pintor. Representant d'un gust refinat i vinculat amb la burgesia, col·laborà com a dibuixant en revistes de tota mena a Catalunya. Establert a París (1900-14), hi realitzà una sèrie de dibuixos remarcables que són una crònica viva de l'ambient parisenc de l'època. Aconseguí una gran notorietat, fins al punt que "L'assiette au Beurre" li dedicà dos números. S'inclinà per la temàtica elegant i aristocràtica, que tractà amb colorits plans i amb traços molt 109 CATALUNYA - MUNICIPI
110 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gosolans, pas de (Baixa Cerdanya / Berguedà) Coll (2.400 m alt) de la serra de Cadí, dit també coll de prat d'Agulló, obert entre la coma dels Cortils i la vall de Bastanist, per on passa el camí de Gósol a la Cerdanya. 119 CATALUNYA - GEOGRAFIA
111 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Gossalba, cala en (Pollença, Mallorca Septentrional) Cala de la costa meridional de la península de Formentor, a llevant de la cala Morta. 112 CATALUNYA - MÚSICA Gossos (Manresa, Bages, 1993 - ) Grup de folk-rock en català. Integrat per Natxo Tarrés, Juanjo Muñoz, Oriol Farré i Roger Farré. A partir del seu primer disc homònim, publicat el 1994, esdevingueren un fenomen social i es consolidaren com a seguidors catalans de figures com Neil Young, de qui heretaren el gust per la instrumentació acústica i per les polifonies vocals. La dècada dels 1990 es completà amb els àlbums En privat (1996), Mandala (1997) i Directament (1998). L'any 2000 publicaren el seu primer disc en castellà, De viaje. Anar a: [ Gomi ] [ Gon ] [ Gonzalez i A. ] [ Gonzalez i P. ] [ Gorg ] [ Gorn ] |
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|