|
|
|
Anar a: [ Blas ] [ Blasco i P ] [ Blau ] [ Blet ] [ Bo ] [ Boada i ] En coses de llengua no hem de ser antifrancesos ni anticastellans, sinó pro-catalans a ultrança. (Joan Coromines) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Blasca, penya de la (Banyeres de Mariola, Alcoià) Cim (1.119 m alt) de la serra Fenossosa, al sud de la vall de Biar. 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Blasco, Francesc (Russafa, València, s XIX - País Valencià, 1864) Gravador a l'acer. Fou mestre de gravat a l'Acadèmia de Sant Carles i autor d'obres remarcables. 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Blasco, Jeroni (Catalunya, s XVII – s XVIII) Pintor. Entre 1705 i 1722 realitzà diversos cartons per als bells conjuns de rajoles vidriades de la Casa de Convalescència de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, ocupada avui per la Biblioteca de Catalunya. 5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blasco i Brugueras, Sixt (Barcelona, 1926 - ) Pintor. Fill de l'escultor Silvestre Blasco. Després d'una estada a Alemanya, conrea un hàbil expressionisme, decorativista i colorista. Ha exposat a Barcelona, Nova York, Ginebra, Milà, Tunis, etc. L'any 1969 signà un Manifest Essencialista. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blasco i Brugueras, Valentí (Barcelona, 1920 - ) Pintor. Fou deixeble de Feliu Mestres i de Vila Arrufat. Ha obtingut diversos premis. 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Blasco i Garcia, Vicent (Torrella de la Costera, Costera, 1735 – València, 1813) Teòleg i erudit. El 1750 es doctorà en teologia. Fou mestre (1753) de Montesa i catedràtic de filosofia i teologia de la Universitat de València (1763-67), hi introduí la filosofia moderna. Passà a la cort, on fou nomenat mestre de l'infant Francesc Xavier (1768-80). Obtinguda una canongia a València, hi tornà. Rector de la Universitat de València (1784-87), va aconseguir el restabliment del patrimoni (suspès el 1774) i un nou pla d'estudis. Fou nomenat rector perpetu. Amb la invasió napoleònica fou nomenat president de la Junta de Defensa de València (1811); continuà la seva tasca universitària durant l'ocupació francesa. Donà a la Universitat la seva biblioteca particular. Tingué cura de l'edició de l'obra poètica (1761) i de De los nombres de Cristo (1770) de Luis de León i d'una part de les Historias de Juan de Mariana. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blasco i Giné, Artur (Barcelona, 1933 - ) Intèrpret musical, instrumentista i folklorista. El seu treball de recerca es caracteritza per la recuperació del folklore català en la seva línia més ètnica. El 1976 creà el festival de música popular Trobada amb els Acordionistes del Pirineu, a Arsèguel (Alt Urgell). A la dècada del 1980 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Blasco i Laguna, Ricard (València, 30/abr/1921 – Madrid, 8/feb/1994) Escriptor i cineasta. Es donà a conèixer com a poeta i, durant uns quants anys, animà la revista literària "Corcel", a València. En castellà va publicar llibres de poemes (Altea, 1953) i estudis sobre el s. XIX (Los albores de la España fernandina, 1969) i sobre Josep M. Bonilla. Del 1937 daten les proses poètiques d'Elegia a un mort. Va ser director i guionista cinematogràfic on es dedicà als gèneres de caràcter popular: La duquesa de Benamejí, De mujer a mujer, Gloria Mairena, Lola la Piconera, etc; i de programes de televisió. Posteriorment va publicar treballs d'història: El valencianisme cultural durant la guerra civil 1936-39, Poesia política valenciana 1802-1938 (1979) i Introducció a la història del cinema valencià (1981), La premsa al País Valencià (1983) i La insolent sàtira antiga (1985). 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Blasco i Medina, Francesc Xavier (València, 1857 - País Valencià, s XX) Professor de música. Exercí a Alacant (1874) i a València (1891). Fundà una acadèmia de piano i dirigí, entre d'altres, l'orquestra de la Societat de Concerts. És autor de Prontuario de instrumentación, d'un bon nombre de sarsueles i de diverses obres de música simfònica, coral, de cambra i de piano. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blasco i Monterde, Adrià (Barcelona, 20/mai/1930 - 24/abr/2000) Pintor. Ha destacat com a dibuixant i il·lustrador. Conreà sobretot l'aquarel·la. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blasco i Monterde, Alexandre (Barcelona, 21/set/1928 - 19/oct/1988) Pintor. Germà d'Adrià, Jesús i Pilar. Destacà com a aquarel·lista. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blasco i Monterde, Jesús (Barcelona, 3/nov/1919 - 21/oct/1995) Dibuixant. Germà d'Adrià, Alexandre i Pilar. Creador d'històries il·lustrades, de les quals escriví també el guió. Ha estat considerat com un mestre del gènere a la Península Ibèrica. S'inicià col·laborant a les revistes infantils, especialment a "Chicos", els primers anys quaranta, on mostrà la seva personalitat i on creà el personatge Cuto. Posteriorment treballà per a editores angleses i franceses. La seva traça adopta formes i estils diversos segons el gènere que tracti. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blasco i Monterde, Pilar (Barcelona, 1922 - 19/set/1992) Dibuixant. Germana d'Adrià, d'Alexandre i Jesús. Ha treballat molt com a il·lustradora de diverses publicacions periòdiques, sobretot d'especialitzades en temes femenins. 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Blasco i Pastor, Arcadi Miquel (Mutxamel, Alacantí, 1928 - ) Pintor, ceramista i dibuixant. Després d'estudiar a l'escola de San Fernando de Madrid i a Roma, on fou Influït per Massimo Campigli, s'especialitzà en ceràmica (n'aprengué la tècnica en tallers artesans de Conca i Triana) i en la confecció de vidrieres, mosaics, baixos relleus i vitralls (catedral de Tànger). Són molt característics els seus plafons a base de formes orgàniques. Bon coneixedor de la ceràmica popular, s'ha preocupat per la recuperació de les tècniques tradicionals. Ha participat en moltes exposicions individuals i col·lectives i hi ha obres seves als museus de Tòquio, Nova York, San Francisco, Madrid, etc. 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Blasco i Soler, Teodor (València, 1854 - s XX) Gravador. És autor d'obres estimables, especialment de tema religiós. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blasco i Vaqué, Silvestre (Torroja del Priorat, Priorat, 1888 - Barcelona, 1977) Escultor imatger. Ha viscut i treballat a Xile, Argentina, EUA i Brasil, país on visqué des del 1955. Autor de les escultures de la catedral de Jacarèzinho (Paranà, Brasil). 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Blasi, Ermengol (País Valencià, s XIII – s XIV) Metge. Gaudí de gran prestigi. Era germà de Joan i nebot del famós Arnau de Vilanova. 22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Blasi, Joan (País Valencià, s XIII – s XIV) Metge. Germà d'Ermengol i nebot d'Arnau de Vilanova. Assolí una fama considerable. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blasi, Josep (Vallmoll, Alt Camp, s XVIII - Catalunya, s XVIII) Gramàtic. És autor d'algunes obres didàctiques, de les quals és digna d'esment, per haver-se avançat notablement al seu temps, la titulada Elementos de tipografia, y su modo de enseñar a bien leer, útil a los impresores, correctores de imprenta, maestros de escuelas, etc, publicada en 1751 i reeditada en 1755. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blasi i Maranges, Pere (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 19/ago/1885 – Barcelona, 22/jun/1961) Pedagog i geògraf. Doctor en filosofia i lletres per Montpeller. Mestre a Torroella de Montgrí durant 22 anys, hi fundà l'Ateneu. Col·laborà al "Butlletí dels Mestres" (1922-23) i fou un dels fundadors de la Societat Catalana de 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blasi i Rabassa, Ramon (la Selva del Camp, Baix Camp, 1901 - Barcelona, 1980) Escriptor. Fou col·laborador d'"En Patufet", i des del 1968 de "Patufet" i de col·leccions annexes, amb els pesudònims de Guerau i R. Bir. És autor de faules, del recull de narracions d'animals Tornen a parlar les bèsties (1935), i de novel·les roses de la Biblioteca Gentil. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blasi i Vallespinosa, Francesc (Valls, Alt Camp, 1872 – Barcelona, 1951) Industrial, escriptor i excursionista. Publicà obres de divulgació de de les terres catalanes, com la Guia de Poblet i Santes Creus (1928), Santuaris marians de la diòcesi de Tarragona (1933), i com a record dels seus viatges pel Pròxim Orient, els EUA i l'URSS, Impressions d'un viatge a Terra Santa (1926), Del país de les coses grans (1927) i Viatge a Rússia passant per Escandinàvia (1935). Establí la Fundació Blasi i Vallespinosa, que cada dos anys, des del 1953, convoca, a través de l'Institut d'Estudis Catalans, un premi per a una monografia geogràfica sobre els Països Catalans i que ha patrocinat diverses publicacions. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Blat, Ismael (Benimàmet, València, 1905 - València, 1976) Pintor. Bon retratista, de dibuix minuciós i traç acurat. Obsessionat per la llum, prefereix temes i paisatges exòtics (Arcs de mesquita, Oferta d'esclaus) i el costumisme, on fa ressaltar els tons grisos (Oració). 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Blat, Manuel (València, 1840 – 1863) Escriptor. Fou d'activitat molt precoç. Escriví en castellà dues obres de teatre i col·laborà al setmanari humorístic "El Tío Nelo". 29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
30 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Blau, gorg (Escorca, Mallorca Septentrional) Gorg, situat en un profund engorjat, prop de l'antic lloc de Turixant, al peu del puig Major, al curs del torrent del grog Blau, que neix al vessant septentrional del morro de Cúber, i s'engorja fins que s'uneix, a s'Entreforc, al torrent de Lluc i forma el torrent de Pareis. Hi ha estat construïda una resclosa. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blau, Pere (Catalunya, s XIV – s XV) Militar. Combaté a Sardenya el 1409, a les ordres de Martí el Jove, que morí a la campanya. Blau tornà a Barcelona pel desembre de 1409, trametent les peticions per rebre més ajut que formulava el cap d'operacions d'aleshores, Pere de Torrelles. 32 CATALUNYA - ESPORT Blaus, els Veure> Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià. 33 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Blava, cala (Llucmajor, Mallorca Oriental) Cala, on hi ha la urbanització de Cala Blava. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Blava, la (Sant Martí d'Albars, Osona) Caseriu i cap del municipi, situat a 2 km al nord de l'església parroquial. La baronia de la Blava fou concedida el 1771 al coronel d'infanteria Bernat de Martí i Prat-Reixac. Passà als Gibert o Prat-Gibert. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blay i Serra, Consol (Terrassa, Vallès Occidental, 1913 - ) Escultora. Ha destacat per les seves figures de terra cuita, de dimensions reduïdes. 38 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Blazy, Joan Baptista (Catllà de Conflent, Conflent, 1871 - Baixàs, Rosselló, 1933) Prevere. Conreador de la llengua catalana en la qual predicà a la catedral de Perpinyà. Féu conèixer, en particular per mitjà de la "Revue de l'Université Catholique de Lille", les obres de Jacint Verdaguer i de Ramon Llull. 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bleda, Jaume (Algemesí, Ribera Alta, 1550 – 1624) Escriptor i dominicà. Predicador general de València, qualificador i consultor del Sant Ofici i fundador del convent d'Algemesí. Fou des del 1591 un decidit partidari de l'expulsió dels moriscs (1609), prop del rei, dels seus ministres i dels papes, i amb aquest fi va escriure Defensio fidei in causa neophytorum sive morischorum regni Valentiae, totiusque Hispaniae (València 1610), juntament amb un Tractatus de iusta marischorum ob Hispania expulsione (1610) i una Breve relación de la expulsión de los moriscos del reyno de Valencia. És, a més, autor, entre altres obres, d'una Crónica de los moros de España (1618). 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bleda, la (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès) Parròquia (Santa Maria) i antic castell, de població disseminada. Una part del seu terme fou agregat al mun. de Sant Martí Sarroca. Al final del s XVI la baronia de la Bleda pertanyia als Avinyó, senyors de l'Enveja i castellans de Vilanova de Cubelles. 42 CATALUNYA - HISTÒRIA Bleda, la (Segarra) Priorat, depenent del monestir de Sant Pere de Casserres des del 1247, dins el bisbat de Vic, probablement vers Mirambell i Pujalt. El 1277 es trobava sense monjos que l'administressin. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bleda, Miquel (Catalunya, s XIV - Barcelona ?, s XIV) Argenter. Féu sengles creus d'argent molt notables per a la confraria de la Sang d'Igualada, així com per a l'església de Sant Miquel de Barcelona. 44 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Bledes, illa de ses (es Mercadal, Menorca) Petita illa. Situada, juntament amb dos illots, davant la costa septentrional de l'illa, entre cala Pregonda i cala Barril. Té 600 m de longitud i 61 m d'altitud. 45 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blet i Gasell, Lluís (Lleida, 1742 – Madrid, s XVIII) Botànic. Apotecari major de l'hospital reial i farmacèutic militar dels exèrcits de Carles III; botànic major de la Cambra Reial i president de la junta superior governativa. Escriví alguns tractats de botànica, entre d'altres un Catálogo de las plantas, fet a base del jardí botànic d'Algesires, l'any 1781. 47 CATALUNYA - POLÍTICA
48 CATALUNYA - POLÍTICA Bloc Escolar Nacionalista (BEN) (Barcelona, 1934 - 1939) Organització universitària de la Joventut d'Esquerra Republicana (JER), actuà a Catalunya durant la II República espanyola. De caràcter nacionalista i d'esquerres, lluitava per una universitat autònoma i catalana, el reconeixement de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) com l'única entitat representativa dels estudiants catalans i l'establiment de cursos oficials per a obrers. L'òrgan de premsa del BEN fou "Redreçament". Actuà clandestinament en 49 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA
50 CATALUNYA - POLÍTICA
51 CATALUNYA - POLÍTICA
52 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Blois, tractat de (1505) (Blois, França, 12/oct/1505) Acord entre Ferran II de Catalunya-Aragó i Lluís XII de França. El rei Ferran pactà el seu matrimoni amb Germana de Foix, neboda del rei francès, el qual renuncià en ella els drets que tenia sobre el tron de Nàpols si tenia descendència d'aquest matrimoni, i en cas contrari els drets havien de tornar a França. També es comprometé el rei català a pagar 500.000 ducats en deu anys en concepte de despeses fetes pels francesos a la guerra de Nàpols, i a restituir els béns confiscats als barons napolitans del partit angeví. Ferran II no complí les estipulacions polítiques del tractat, i el papa Juli II el dispensà del compromís en ésser constituïda la lliga de Cambrai (1508). 89 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Blois, tractat de (1509) (Blois, França, 12/des/1509) Tractat entre Ferran II de Catalunya-Aragó i Maximilià d'Àustria. Ferran II concedí ajuda econòmica i militar marítima a Maximilià per tal que pogués dur a terme l'acord estipulat per la lliga de Cambrai (1508) contra el territori venecià i, en canvi, Maximilià reconeixia Ferran II com a regent de Castella. 53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Blondel de Drouhot i Dàvalos, Lluís de (Hainaut, Holanda, 1728 - Palma de Mallorca, 1797) Militar. Primer marquès de Blondel de l'Estany. Després de participar en diverses campanyes, el 1763 fou enviat a 54 CATALUNYA - HISTÒRIA Blondel de l'Estany, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1789 a Lluís de Blondel de Drouhot i Dàvalos, sobre la propietat que a l'estany de Bellcaire d'Empordà (Baix Empordà) tenia la seva muller Maria Francesc de Wyts de la Bouchardrie i de Valencià. Passà als Miquel, barons de Púbol. 55 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Bloody Island, The (Maó, Menorca) Nom donat pels anglesos a l'illa del Rei, situada al port de Maó. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bluch, Ramon (Catalunya, s XIX - Montblanc ?, Conca de Barberà, 1901) Eclesiàstic. Fou rector de la parròquia de Sant Miquel de Montblanc. Hi excel·lí per les seves virtuts i el seu saber. Fermament convençut de la bondat de l'ideari catalanista, en fou el propagador més destacat de la Conca de Barberà. 57 CATALUNYA - ESPORT Blume, Residència (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1960 - ) Centre d'esportistes d'alt nivell. Acull esportistes de gran qualitat de Catalunya i de l'estat espanyol, seleccionats per les seves respectives federacions. Fou adquirida l'any 1960 per la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes i entrà el funcionament el gen/1961 amb la incorporació dels primers becaris i entrenadors. L'any 1968, hom inicià els obres d'un nou edifici amb més capacitat, el qual s'inaugurà al set/1970. Des de l'any 1980 depèn de la Generalitat de Catalunya. Disposa de 120 llits i d'unes instal·lacions esportives pròpies de manteniment i entrenament com ara pistes poliesportives, sala de musculació, piscina, recta d'atletisme i espais 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA
59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bo i Singla, Ignasi (Barcelona, 1872 – 1923) Periodista. Treballà de tipògraf i col·laborà a "Idea Nova" i "El Igualadino". Afiliat al partit republicà federal, fou processat i empresonat (1896), considerat autor de fulls subversius. Dirigí més tard "La Autonomía", de Reus, i "El Campesino", òrgan de la federació de rabassaires. Col·laborà a "El Poble Català" (1916) i després a "La Veu de Catalunya" amb el pseudònim de Roc Guinart. Entre les seves obres figuren Montjuich: notas y recuerdos históricos (1917) i Marina catalana medieval (1922). 60 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Boaçà (Alenyà, Rosselló) Despoblat, a mig camí entre Alenyà i Tesà, i actualment convertit en masia (mas Blan). La seva església era dedicada a sant Martí. 61 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boada (Vilanova de Meià, Noguera) Poble, a l'antic terme de la Baronia de la Vansa. La seva església depenia de la parròquia de Lluçars. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boada, coll de la (Alòs de Balaguer / Camarasa / Cubells, Noguera) Coll de la serra Carbonera, termenal dels tres municipis. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boada, Francesc (Terrassa, Vallès Occidental, 1674 - Escornalbou, Baix Camp, 1729) Menoret franciscà del col·legi seminari de missions d'Escornalbou (1702). Per la seva fidelitat a l'arxiduc Carles fou expulsat del país (1714) i treballà a Perpinyà, a Roma i a d'altres ciutats italianes. Retornà a Catalunya l'any 1723. De l'estada a l'estranger deixà un Itinerari, fins avui no retrobat; també escriví una Exposició o declaració de la regla seràfica, igualment desconeguda. És interessant l'Índex indicum seu repertorium generale huius bibliothecae, enllestit el 1727, obra ordenada per matèries de predicació, amb la referència a les fonts que eren a l'abast a Escornalbou. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boada, Jacint (Terrassa, Vallès Occidental, 1771 – Montserrat, Bages, 1859) Compositor. Estudià a l'Escolania de Montserrat amb Anselm Viola i Narcís Casanoves, del 1780 al 1786. Entrà al monestir el 1790, d'on fou mestre de capella del 1811 al 1853, amb moltes interrupcions degudes a la guerra del Francès i a la situació política. Cada vegada reorganitzà l'Escolania i la proveí de repertori en part original. Del 1835 al 1844, durant l'exclaustració, restà sol a Montserrat amb el germà J. Capderrós i un escolà, i creà la Salve montserratina amb la seva alternança de cant pla i cant polifònic per manca dels versets d'orgue. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boada, Joan (Catalunya, s XV - Poblet ?, Conca de Barberà, 21/gen/1502) XLV Abat de Poblet (2/mai/1499 - 21/gen/1502). Els seus tres predecessors, els abats Delgado, Estaña i Coello, foren castellans. Vacant l'abadiat per la mort del darrer, el nov/1498, el monestir passà mig any regit pel prior, sense que la comunitat gosés elegir nou abat, tenint en compte que coaccions estranyes podien influir sobre la votació, com ja havia passat massa vegades. Per conjurar aquest perill, fou decidit de fer els nomenaments amb caràcter triennal, almenys amb caràcter pràctic, exigint al nou abat el jurament de dimitir al tercer any mentre el papa no autoritzés aquell canvi de sistema. En aquestes condicions fou elegit l'abat Boada. Prestà el jurament esmentat davant l'abat del monestir de Benifassà. Havent-se negat el papa Alexandre VI a revocar el caràcter perpetu de l'abadiat, fou sol·licitada de l'abat de Benifassà la dispensa del jurament, per tal que l'abat Boada restés essent perpetu com els seus antecessors. La dispensala fou atorgada pel feb/1501. Pendent encara la butlla de confirmació pontifícia, morí Joan Boada, que en realitat no arribà a exercir l'abadiat amb plenes atribucions. En fou successor Domènec Porta. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boada, la (les Preses, Garrotxa) Altre nom del veïnat de la Boadella. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA
70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boada, Sant Julià de (Palau-sator, Baix Empordà) Veure> Sant Julià de Boada. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boada, Sant Llorenç de (Vic, Osona) Veure> Sant Llorenç de Boada. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boada i Garcia, Antoni (Terrassa, Vallès Occidental, 1924 - ) Publicista. Especialitzat en la figura de Jacint Verdaguer. Conreà també el dibuix i la pintura. En aquest aspecte ha excel·lit en la creació d'ex-libris. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boada i Matas, Casimir (Palamós, Baix Empordà, 1888 - Catalunya, s XX) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Barcelona. Destacà amb la pintura de marines i amb la realització de notables aiguaforts. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boada i Vilallonga, Claudi (Barcelona, 14/jun/1920 - Palma de Mallorca, 22/ago/2006) Enginyer industrial. Estudià a Barcelona, on es titulà el 1946. Amplià estudis a Itàlia, Alemanya, França, Gran Bretanya i els EUA. Ha estat president i vice-president de diverses importants empreses i entitats financeres. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boadella (Palau-sator, Baix Empordà) Altre nom de Sant Julià de Boada. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boadella, la (les Preses, Garrotxa) Veïnat. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boadella i Sanabre, Ricard (Barcelona, 1912 – 1977) Violoncel·lista. El 1930 debutà com a concertista. Ha actuat en diverses orquestres i en conjunts de cambra. Ha escrit a revistes musicals i ha editat obres de teòrics musicals antics, com Tomàs de Santa Maria. 80 CATALUNYA - MUNICIPI
81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boades (Castellgalí, Bages) Colònia industrial i veïnat, prop de l'aiguabarreig del Cardener i del Llobregat. Hi ha les restes del sepulcre de Boades. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boades, Bernat (Salitja, Selva, a 1370 – Blanes, Selva, 1444) Rector de Blanes (1410-44). Li fou atribuïda l'autoria del Llibre de feyts d'armes de Catalunya, que havia redactat (v 1673) Joan Gaspar Roig i Jalpí. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boades, les (Rellinars, Vallès Occidental) Veïnat, de població disseminada, situat a la capçalera de la riera de Rellinars. 84 CATALUNYA - HISTÒRIA Boades, sepulcre de (Castellgalí, Bages) Sepulcre monumental romà, prop de Boades. Té forma de temple d'una cel·la, de construcció rústica. Té una planta aproximadament quadrada de 5,10 m per 4,60 m, i és cobert amb volta de mig punt. Fou excavat i restaurat el 1932 pels Amics de l'Art Vell. Hi foren trobades sitges ibèriques, anteriors al monument, i sepulcres d'inhumació, posteriors a l'edifici. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boal, Evelino (Valladolid, Castella, s XIX – Barcelona, 7/jun/1921) Dirigent sindicalista. Treballador d'arts gràfiques a Barcelona. Milità a la CNT, dins la línia sindicalista de Salvador Seguí. Col·laborà sovint a "Tierra y Libertad". Fou elegit secretari nacional de la CNT el 1920. Detingut el mateix any, fou posat en llibertat la matinada del 7/jun/1921 i assassinat en sortir de la presó Model de Barcelona. 86 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boatella (Borredà, Berguedà) Poble (786 m alt), aturonat a la dreta de la riera de Merlès. L'església de Sant Martí depèn de la parròquia de Palmerola. 88 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Boatella, la (València, Horta) Raval de la ciutat durant l'època musulmana. S'estenia extramurs, prop del barri cristià de Sant Vicent de la Roqueta, davant la porta de la Boatella, a l'extrem meridional del cardo de la ciutat romana (l'actual carrer de Sant Vicent). La mesquita fou convertida, després de la conquesta catalana, en parròquia dels Sants Joans. L'horta era regada per un ramal del Túria.
Anar a: [ Blas ] [ Blasco i P ] [ Blau ] [ Blet ] [ Bo ] [ Boada i ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Blay i Fàbregas, Miquel
Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN)
Bloc Nacionalista Valencià
Bloc Obrer i Camperol (BOC)
Blume i Carreras, Joaquim
Boadella i Oncins, Albert
