|
|
|
Anar a: [ Fin ] [ Finestres, F ] [ Fiol i ] [ Fita ] [ Fitor ] [ Flaça ] Benvinguts els meus imitadors, perquè d'ells seran els meus defectes. (Bertrand Russell) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fin, J. Pseudònim del pintor Josep Vilató i Ruiz. 2 CATALUNYA - HISTÒRIA Finat, comtat de (Catalunya) Títol concedit el 1884 al diputat a les corts Josep Finat i Albert. Continua en la mateixa família. 3 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fines, Jaume (Perpinyà, 1829 – 1904) Metge. Fou cap de l'hospital civil de Perpinyà i president de la Comissió Meteorològica dels Pirineus Orientals (1863); instal·là estacions meteorològiques a diversos punts de la regió i el 1879 organitzà l'Observatori Meteorològic de Perpinyà i en dirigí el butlletí. Publicà Notes sur la climatologie du Roussillon (1883). 4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
5 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
6 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Finestrat, baronia de (País Valencià) Títol senyorial, vinculat el 1691, prèvia facultat reial, per Jacint Forner i Bernabeu, senyor de Finestrat i de Benasau i algutzir major de la inquisició a Múrcia. El 1718 passà als seus descendents, els Pasqual del Pubil, i el 1929, als de la Guardia. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Finestrelles (Barcelona, Barcelonès) Extrem septentrional de l'antic territori de Barcelona, a l'indret on el Besòs talla la serra de Collserola, entre l'antiga quadra de Vallbona i el terme de Sant Andreu de Palomar. L'antiga via Francisca (semblantment a les actuals carreteres i línies de ferrocarril que comuniquen Barcelona amb el nord del país) passava per aquest indret pel coll de Finestrelles, obert entre el turó de les Roquetes i el puig de Finestrelles, on hi havia l'antiga capella de Finestrelles o de la Trinitat. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA
9 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA Finestrelles, pic de (Alta Cerdanya / Ripollès) Cim (2.829 m alt) del massís del Puigmal, al nord-est del seu cim culminant, a la línia de crestes que separa les valls de Núria i d'Eina, entre el coll d'Eina i el coll de Finestrelles (2.590 m alt), pas dels Pirineus que comunica les dues comarques. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA
11 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Finestres (Viacamp i Lliterà, Ribagorça) Despoblat (511 m alt), a l'antic terme de Fet, al vessant meridional de la serra de Savinós. L'església parroquial depenia de l'arxiprestat d'Àger. El s XIX formava un municipi. 12 CATALUNYA - HISTÒRIA
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Finestres, Berenguer de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Col·laborà a la conquesta de Menorca per Alfons II el Franc (1287), almenys pel que fa a l'aspecte financer dels preparatius. Aquest pot ser l'homònim que, el 1315, rebé dels comtes de Pallars el feu de la vila i de la vall d'Espot. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Finestres, Berenguer de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Lluità al costat dels Cabrera, usurpadors del comtat d'Urgell, quan Jaume I imposà per les armes els drets que tenia sobre el territori la legítima comtessa Aurembiaix. Ell fou el que negocià el lliurament de Balaguer a les forces reials, tractant personalment amb el monarca (1228). El 1242, molts anys després de la mort d'Aurembiaix i quan els Cabrera ja eren reconeguts com a comtes d'Urgell, actuà de testimoni de la restitució del comtat a la ciutat de Balaguer, fins aleshores retinguda per la corona. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Finestres, Francesc de (Barcelona, s XIV) Ciutadà especialment entès en coses de mar. En 1345 acompanyà Pere III a l'expedició per emparar-se de Mallorca. Amb Gilabert de Corbera s'acostà a la platja per saber de viva veu si els homes d'armes que els esperaven volien defensar l'illa contra ells. En 1351, amb Guillem Morei, s'embarcà com a assessor a l'estol de Ponç de Santa Pau que anava a combatre els genovesos a la Mediterrània oriental. Pel febrer de 1352 participà amb aquest estol a la terrible batalla naval de Pera. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Finestres, serra de (Garrotxa) Relleu de la Serralada Transversal Catalana. És un horst tectònic format per les falles que enllacen amb la serra del Corb i amb Rocacorba, limitades entre la fossa d'Hostoles i la d'Olot. És capçalera dels rius Tort i Ser, afluents del Ter, i separa, així, ambdues conques. Relleu en costes 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Finestres i de Monsalvo, Daniel (Barcelona, 1702 ? – Cervera, Segarra, 1744) Religiós premonstratenc i historiador. El seu nom real era Antoni. Havia estudiat humanitats amb els jesuïtes de Barcelona i a Bellpuig de les Avellanes, monestir on ingresà el 1717. Cursà teologia a Cervera, i fou abat de Bellpuig (1728-31), sota el seu abadiat fou restaurat el temple i fou l'iniciador de la famosa escola historiogràfica avellanenca. Després de la seva mort, per hemoptisi, i per por al contagi, foren cremats els seus treballs, entre els quals desaparegueren unes Notes per a la història del Real Monestir de Nostra Senyora de Bellpuig de les Avellanes amb que s'iniciava l'escola historiogràfica de Jaume Caresmar, Jaume Pasqual i Josep Martí. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Finestres i de Monsalvo, Francesc (Catalunya, 1689 – 1762) Professor de dret canònic de Cervera i erudit. Canonge de Girona i de Lleida. Germà de Josep, Pere Joan, Marià, Ignasi i Daniel Finestres i de Monsalvo. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Finestres i de Monsalvo, Ignasi (Catalunya, 1701 – s XVIII) Jerònim, arxiver i bibliotecari de la Vall d'Hebron. Germà de Josep, Francesc, Pere Joan, Marià, Jaume i Daniel Finestres i de Monsalvo. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Finestres i de Monsalvo, Jaume (Barcelona, 1691 - Poblet, Conca de Barberà, 1769) Historiador. Ingressà a l'orde del Císter (1715), a Poblet, on professà (1716) i fou ordenat sacerdot (1721). Ensenyà en els col·legis de l'orde a Osca i a Cervera, on fou rector del 1732 al 1736. Per encàrrec de l'abat Fornaguera escriví una Historia del Real Monasterio de Poblet, en publicà el primer volum el 1746 i una edició completa, 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Finestres i de Monsalvo, Josep (Barcelona, 1688 – Cervera, Segarra, 1777) Jurista i erudit. Alumne de Cordelles. El 1727 inicià una amistat epistolar amb Gregori Maians. Cursà dret a la Universitat de Cervera, on es doctorà en dret civil (1715) i es llicencià en cànons, i on es dedicà a la docència des del 1731 fins a la seva mort, i on esdevingué un excel·lent professional de l'ensenyança. Regent de la càtedra de dret civil (1715-18), professor extraordinari d'Institucions (1718-22), regent de la primera càtedra de dret (1722-30) i de la de vespres (1730-31), catedràtic de prima fins a la jubilació (1751), fou també caceller interí el 1743. Clergue sense ordes sagrats i gran coneixedor dels clàssics grecs i llatins. Fou l'animador d'un grup erudit a Cervera, conegut com la escola de Finestres, promogué una renovació humanista, filosòfica, crítica i jurídica. Formà una bona biblioteca de llibres de dret i de filologia clàssica. Finestres fou considerat per Maians com el príncep del dret romà. Va escriure una copiosa producció d'estudis sobre dret català: Exercitationes academicae (1745), Praelectiones cervarienses (1750-52), In Hermogeniani Iuris Epitomarum libros sex commentarius (1757), Iuris catalauni elementa, De historia iuris catalanauci, Sylloge inscriptionum romanorum de Catalunya (1762), etc, tots ells editats a Cervera. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Finestres i de Monsalvo, Marià (Catalunya, 1694 – 1759) Monjo de Poblet. Junt amb el seu germà Jaume, havien estat companys de Gregori Maians i Siscar al col·legi barceloní de Cordelles. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Finestres i de Monsalvo, Pere Joan (Barcelona, 1690 – Catalunya, 1769) Eclesiàstic. Fou catedràtic de 24 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fiol (Sant Martí de Tous, Anoia) Poble (710 m alt), al sector occidental i més elevat del terme. L'església parroquial és dedicada a sant Cristòfor. El s XIX formava un municipi independent. 26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fiol, Cristòfol (Manacor, Mallorca, s XVI - Illes Balears, 1629) Frare dominicà. Fou predicador general de l'orde. Escriví en castellà algunes obres religioses. 27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fiol, Cristòfor (Palma de Mallorca, s XVII – 1702) Eclesiàstic. Doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Mallorca i vicari general. Publicà, amb la finalitat expressa d'igualar la llengua catalana a les altres, unes Cerimònies que deu observar el sacerdot en la celebració de la missa... (1684, segona edició 1697), a més d'unes altres dues obres religioses en català i llatí; deixà inèdit, també, un noticiari de Mallorca des de l'any 28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fiol, Joan (Illes Balears, s XVII - Palma de Mallorca, 1652) Religiós observant. El 1651 acabà una traducció catalana de la gramàtica llatina d'Andreu Sempere, seguida d'una taula alfabètica de verbs, que ha restat manuscrita. 29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fiol, Pere (Palma de Mallorca, s XVI) Religiós jesuïta. Ensenyà a Mallorca, Girona, València i Saragossa. En aquesta darrera població era catedràtic de retòrica. Escriví poesies en català. 30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fiol i Cantallops, Sebastià (Palma de Mallorca, s XVIII – 1752) Jurista i eclesiàstic. Era ja un advocat conegut quan inicià la carrera eclesiàstica. Deixà escrites bones al·legacions jurídiques. 31 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fiol i Estada, Joaquim (Palma de Mallorca, 1725 – 1790) Jurista. Fou professor de la Universitat Literària de Mallorca i un dels fundadors del Col·legi d'Advocats de Palma de Mallorca (1779). És autor d'un extens dietari en català, publicat per Antoni Pons, del qual només és conserva la part referent als anys 1782-88, interessant per a conèixer la vida mallorquina d'aquella època. 32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fiol i Jaume, Bernat (Porreres, Mallorca, 1778 - Palma de Mallorca, 1818) Metge frenòleg. Es doctorà a Barcelona el 1806. A Palma de Mallorca es relacionà amb el comte d'Aiamans, el marquès de la Bastida, Josep Amengual, etc. Publicà a "El Europeo" (1824) fragments de la seva obra Tratado de anatomía, que, igualment com el seu Tratado de Fisiología pictórica i altres obres mèdiques, restà inèdita. 33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fiol i Pujol, Joaquim (Palma de Mallorca, 1831 – 1895) Advocat i polític. Demòcrata i republicà, fou fundador i director de la revista "El Iris del Pueblo", de Palma de Mallorca (1855-56). Col·laborà a l'Ateneu Balear (1863). Tingué una actuació destacada durant l'epidèmia de còlera del 1865. Com a polític, fou membre de la Junta de Govern de les Balears (oct/1868), cònsol d'Espanya a Alexandria (nov/1868) i governador civil d'Almeria (abr/1870). Membre de diverses corporacions científiques, espanyoles i estrangeres, va escriure Poesías (1868) i Una preocupación mallorquina (1877), sobre la qüestió xueta. 35 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fiol i Tomàs, Ignasi (Palma de Mallorca, 1619 – Catarubén, Veneçuela, 1684) Jesuïta i missioner. Fundà la Casa de la Misericòrdia de Palma de Mallorca i la missió de l'Orinoco a Nova Granada (1678). Fou autor de Razones para convencer al pecador, Casos raros de la confesión (1670), etc. El seu llibre Prophecias del P. Ignasi Fiol, amb profecies per al període 1668-1770, fou prohibit per la Inquisició el 1706. Morí martiritzat pels caribs. 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fira, Genís (València, v 1450 – 1514) Poeta. Autor d'un Resposta poètica a Narcís Vinyoles en Les trobes en llaors de la Verge Maria (València, 1474). Familiar d'Alexandre VI, serví com a secretari Joan de Borja, segon duc de Gandia, quan anà a Barcelona, per casar-s'hi amb Maria Enríquez, i a València i a Gandia, per prendre-hi possessió dels seus estats (1494-96). Fou canonge de València i de Cartagena i beneficiat de 37 CATALUNYA - EMPRESA
38 CATALUNYA - CULTURA Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega (Tàrrega, Urgell, 1981 - ) Certamen anual. Fundat pel grup Els Comediants. Se celebra anualment la segona setmana de setembre, amb una mitjana de cent companyies i tres-centes representacions que comprenen tot el ventall d'especialitats escèniques: teatre visual, de text, de carrer, infantil, circ, titelles, dansa, etc. La programació incideix particularment en les formes d'espectacle contemporànies i visuals, en un marc geogràfic sense fronteres idiomàtiques. La Fira convoca programadors, agències i grups teatrals de tot Europa i facilita la seva difusió i els intercanvis artístics. 39 CATALUNYA - CULTURA
40 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Fira Mostrari Internacional de València (València, 1917 – ) Fira de mostres. Creat per la Unió Gremial (associació de comerciants), la quarta d'Europa. Celebrà 19 certàmens, fins el 1936; el 1925 participà com a fundadora de la Unió de Fires Internacionals. El 1942 reprengué el funcionament i inicià una etapa caracteritzada pel foment del comerç internacional. El 1962 promogué la creació de fires especialitzades, com la de joguines, mobles, maquinària per a la fusta, ceràmica i vidre, art del metall, taronges, moda infantil, tèxtils de la casa i jardineria i floricultura. El 1969 inaugurà un modern palau de fires de 200.000 m2. 41 CATALUNYA - EMPRESA Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona Veure> Fira de Barcelona. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fisas i Planas, Antoni (Sarrià, Barcelona, 1896 – Barcelona, 1953) Arquitecte (1923). Ha palesat la influència de models renaixentistes. Entre les seves obres figura la construcció de diversos edificis per a habitatges a Barcelona, en un estil classicitzant, la clínica de Sant Josep de la Muntanya (Barcelona 1936), de concepció propera al racionalisme i el sanatori de Puig d'Olena, prop de Sant Quirze Safaja (Vallès Oriental). 44 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Fisel, castell (Fenollet, Fenolleda) Veure> Castellfisel. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fita, Agustí (Catalunya, s XVII – s XVIII) Militar. En 1713-14 era capità del regiment de cavalleria de Sant Jaume, posat a les ordres d'Antoni Desvalls. Fou un dels principals col·laboradors d'aquest a la dura lluita comarcal contra els borbònics. Participà a l'important consell de guerra celebrat a Olesa de Montserrat pel mai/1714. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fita, Felip (Catalunya, s XVII) Músic i frare benedictí. Prengué l'hàbit a Montserrat el 1609. Ocupà l'abadiat del monestir de Sant Genís des Fontanes (Rosselló). 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Fita del Ram, sa (Esporles / Puigpunyent, Mallorca Occidental) Cim de la serra de Tramuntana (820 m alt), al sud de la mola de Planícia, termenal dels dos municipis. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fita i Molat, Domènec (Girona, 10/ago/1927 - ) Escultor. Estudià a les escoles de belles arts d'Olot i de Barcelona. Evolucionà des de l'estil figuratiu de les seves primeres escultures (Crist jacent de la catedral de Girona, 1958) cap a composicions més abstractes, molt lliures i personals (Blocs de ciment, 1968; Mòmies, 1973). Ha treballat en l'execució de vidrieres per a edificis diversos (Vila-roja, 1966; església de Camp-redó, 1984), en un intent d'integració de les arts de la qual és partidari. També ha tractat la ceràmica i ha conreat la pintura. Pertany a la Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1985). 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fité de Goula, Dionísia (Barcelona, 1847 – Madrid, 1873) Cantatriu. Es casà amb el compositor Joan Goula. Assolí bons èxits durant la seva curta carrera. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fité i Sala, Enric (Mataró, Maresme, 1906 - Barcelona, 1988) Director de cinema amateur. El seu film Alter ego (1946) fou premiat cinc vegades. Porta closa (1948) obtingué dotze premis, entre els quals el de millor argument a Estocolm, i el gran premi a Canes. Fantasia tràgica (1950) fou premiada a Luxemburg i a Canes. El 1957 també li fou atorgat el premi Ciutat de Barcelona. La seva temàtica sol ésser realista, i es manifesta a través d'un expressionisme més aviat sobri que revela la preocupació per la plàstica fotogràfica. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fiter (Barcelona, s XVII – s XVIII) Família de mestres de cases. Iniciada per Miquel Fiter. Cap de la família no és l'autor, com s'havia dit, de la part ornamental de la portalada de l'església de Caldes de Montbui, que fou executada per Pere Ruppin i Pau Sorell. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fiter, Antoni (Catalunya, s XVII - s XVIII) Mestre d'obres. De 1705 a 1718 treballà a les obres de l'església de Santpedor (Bages). 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fiter, Joan (Barcelona, s XVII - s XVIII) Mestre de cases. Continuà (des del 1705) la construcció de l'església de Caldes de Montbui, juntament amb Francesc i Josep Fiter, i que havia iniciat Miquel Fiter. També acabà l'església de Sant Sever a Barcelona. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fiter, Josep (Barcelona, s XVII - s XVIII) Mestre de cases. Continuà la construcció de l'església de Caldes de Montbui, juntament amb Joan i Francesc Fiter, i que havia iniciat Miquel Fiter. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fiter, Miquel (Barcelona, s XVII - s XVIII) Mestre de cases. Primer membre de la família. El 1690 construïa l'església de Caldes de Montbui, continuada després (des del 1705) per Joan, Francesc i Josep Fiter. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fiter i Cava, Lluís Ignasi (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1852 – Barcelona, 1902) Jesuïta i erudit. Publicà algunes obres piadoses i moltes col·laboracions periodístiques. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fiter i Inglès, Josep (Barcelona, 1857 – 16/jun/1915) Escriptor, brodador, puntaire i excursionista. Com a excursionista sortit de la Societat X (1872), cercà una orientació cultural i fundà, a casa seva, amb altres, l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876), germen del Centre Excursionista de Catalunya (1890). Destacat tècnic en brodats, concorregué a moltes exposicions, tant a Europa com a Amèrica, la qual cosi li donà un renom internacional. Promotor d'investigacions folklòriques, així com de l'Associació Artístico-Arqueològica i el Centre d'Arts Decoratives (1894), que presidí. fou el primer president de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (1899). Actiu proteccionista, fou secretari del Foment de la Producció Espanyola, antecessor del Foment del Treball Nacional. Personatge de la Renaixença, col·laborà en 62 ANDORRA - BIOGRAFIA Fiter i Rossell, Antoni (Ordino, Andorra, 1706 - Andorra, s XVIII) Doctor en dret. Exercí el càrrec de veguer episcopal d'Andorra. És autor de la important recopilació històrico-jurídica anomenada el Manual Digest (1748), escrita a requeriment i per a l'ús del Consell General. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fitor (Forallac, Baix Empordà) Poble, al sector muntanyós del terme, al massís de les Gavarres, a la capçalera de la riera de Fitor, afluent, per la dreta, del Daró. L'església parroquial és dedicada a santa Coloma. Prop del poble hi ha un dolmen conegut pels Tres Peus. Formava part de l'antic terme de Fonteta. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fitor, castell del (Seva, Osona) Veure> Esparreguera. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fius i Palà, Maurici (Manresa, Bages, 1864 – 1920) Escriptor i polític. Advocat, fundà a Manresa el Centre d'Unió Republicana (1905). Fou regidor i alcalde de la ciutat (1902). Col·laborà en diverses publicacions comarcals. Escriví poesia, novel·la i drames teatrals, com Un màrtir de Puigcerdà, L'incendi de Manresa i Vida nova. 66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fivaller i Bria, Joan Antoni (Illes Balears, s XIX – 1874) Militar. De molt jove féu la guerra contra les forces napoleòniques. Hi excel·lí fins a obtenir el grau de coronel. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fiveller, Bernat (Barcelona, s XV) Ciutadà i cavaller. El 1462 seguí la causa de la Generalitat a la guerra contra Joan II. L'11/gen/1463 fou elegit membre de la junta de Guerra del Principat. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA
70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fiveller, Miquel (Barcelona, s XVII) Cavaller. Era un dels adversaris més irreductibles de la política de Felip IV envers Catalunya, durant el període anterior a la guerra de Separació. El 1623 destacà entre els oponents del bisbe de Barcelona, el qual actuava com a agent del govern. Durant les Corts següents celebrades a la capital fou el cap visible d'un ampli sector del Braç Militar que, amb arguments molt documentats, exigia de les autoritats reials un respecte rigorós a les Constitucions de Catalunya. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA
72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fiveller, Ramon (Barcelona, s XV) Polític. Era conseller de la ciutat el 1443. Amb aquest caràcter, i com a marmessor de la reina Violant de Bar, s'ocupà de vendre dues propietats d'aquesta, les viles aragoneses de Borja i Magallón, al rei Alfons IV. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fiveller de Clasquerí i de Bru, Joan Antoni de (Barcelona, 1758 - Teià, Maresme, 1856) Noble i il·lustrat. Senyor de Margalef. Per matrimoni fou comte de Darnius i marquès de Villel, i el 1829 li fou concedit el ducat d'Almenara Alta amb grandesa d'Espanya. Fou un membre actiu, des del 1786, de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, en la secció d'història, per a la qual féu diverses comunicacions, i, des del 1826, presidí l'Acadèmia de Bones Lletres (féu una monografia sobre el seu avantpassat Joan Fiveller). Fou regidor degà de l'ajuntament de Barcelona 1806-20 (durant l'ocupació francesa de 1808-14 fugí de la ciutat), i després del Trienni Constitucional tornà a ocupar aquest càrrec (1824-33). Es retirà a Teià. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fiveller de Clasquerí i de Torres, Carles de (Barcelona, 1662 - Catalunya ?, d 1724) Cavaller d'Almenara Alta. Austriacista, fou capità de la Coronela de Barcelona el 1697, durant el setge de la ciutat, i de nou el 1706, en un atac de Felip V; a partir del 1713 fou un dels més aferrisats partidaris de resistir a ultrança el setge de Barcelona. En l'assalt final de l'11/set fou un dels qui portà la bandera de Santa Eulàlia. 75 CATALUNYA - MUNICIPI
76 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Flaçà (Serdinyà, Conflent) Poble (954 m alt), en un coster, damunt la riba dreta de la Tet. L'església parroquial (Sant Marcel) és romànica. 77 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Flaca, La (Barcelona, 27/mar/1869 - 3/mar/1876) Setmanari satíric en castellà. Suspès per l'autoritat governativa en diverses ocasions, a causa de la seva oposició a Prim, va aparèixer amb diferents títols. Tingué una orientació política marcadament liberal. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Flaccus, Caius Calpurnus (Tarraco, s III) Retòric de l'època romana. Era curador del temple d'August i prefecte de les muralles. És autor d'unes Declamationes. Per acord dels decurions, li fou dedicada una làpida. 79 CATALUNYA - EMPRESA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Flama Pseudònim emprat sovint per l'escriptor Joaquim Folch i Torres. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Flames, Josep (València, s XVIII) Frare carmelità. Prengué l'hàbit el 1721, quan era mestre en arts a la universitat. Fou ordenat a Roma el 1728. Tingué el priorat del convent d'Alacant. Publicà bon nombre d'obres piadoses. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Flamicell, el (Pallars Jussà) Riu (34 km), afluent dretà de la Noguera Pallaresa a la Pobla de Segur. Neix als contraforts de la serra dels Encantats, a uns 2.500 m alt. Corre en direcció nord-sud, i, després de travessar la serra de Sant Gervàs pel congost d'Erinyà, tomba lleugerament cap al sud-est, i s'uneix al seu col·lector. En el seu curt recorregut salva un desnivell de quasi 2.000 m. El seu cabal és notable gràcies a l'abundància de precipitacions a la capçalera i molt regular interanualment; les crescudes són de primavera com a conseqüència de la importància del factor nival. Les seves aigües són aprofitades per al regatge, especialment al seu tram final, i sobretot per a la producció d'energia elèctrica degut a les diverses centrals que hi ha al llarg del seu recorregut. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Flaqué, Jordi (Barcelona, 1944 - ) Nedador. Campió d'Espanya de 200 m braça (1960) i rècord d'aquesta especialitat. Campió d'Espanya de 4x100 m relleus estil els anys 1961 i 1962. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA
85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Flaquer i Fraisse, Josep (Barcelona, 1832 – 1889) Escriptor i jurista. Ocupà de càtedra de dret polític comparat a la Universitat de Barcelona. Fundà l'Acadèmia de Dret Administratiu i fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres, de la de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, etc. Excel·lí com a comentarista de dret i en qüestions històriques. Va escriure Influencia de San Isidoro en la filosofía de la Edad Media (1858) i Principios en que estriban las Constituciones (1859). 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Flaquer i Padrines, Marià (Torredembarra, Tarragonès, s XIX – Barcelona, 1855/60) Comerciant de colonials. Durant el Trienni Liberal participà en una junta administrativa de cabals públics. Juntament amb els fundadors del Banc de Barcelona intentà d'aturar la crisi d'aquest banc el 1848 retirant-hi paper i posant-hi argent. Participà com a associat en nombroses empreses mercantils. Els seus fills Eduard i Marià foren fabricants i participaren en diverses societats comercials. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Flaquer i Vilardebó, Lluís (Mataró, Maresme, 16/jul/1946 - ) Sociòleg. Llicenciat en ciències polítiques per l'Institut d'Études Politiques de París i graduat en sociologia per la universitat d'East Anglia (Anglaterra). Ha dut a terme una important tasca de traductor, introduint a l'àmbit català algunes obres clàssiques del pensament social. Professor titular de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, és un expert en sociologia de la família i autor de nombrosos articles en revistes especialitzades. Autor, també, de diversos llibres sobre sociologia de la cultura, entre els quals De la vida privada (1982), El català: llengua pública o 88 CATALUNYA - EMPRESA Flash FM (Catalunya, 1/jun/1992 – jun/1999) Emissora radiofònica. Creada per Miquel Calçada i Carles Cuní. És la primera emissora privada dedicada a la radiofòrmula que emet íntegrament en català. El 9/set/1994 es creà una segona emissora, Flashback FM, especialitzada en música dels anys setanta i vuitanta, també íntegrament en català. El 1999 canvià el nom pel de Flaix FM. 89 CATALUNYA - POLÍTICA flassada, dret de (o flassada de cap de casa) (Catalunya, s XIII – s XV) Dret existent en alguns indrets de la Catalunya Vella i del Rosselló pel qual, a la mort del pagès de remença, el senyor tenia el dret d'apropiar-se la millor flassada del mas. En algun cas el senyor l'havia al·legat com a mitjà coactiu que impedia l'enterrament del difunt fins que li fos lliurada aquella roba. 90 CATALUNYA - POLÍTICA flassades, dret de (Barcelona, 1330 - s XVIII) Tribut de l'ajuntament. Creat per fer cara a les despeses originades per la guerra contra Gènova i que després es convertí en permanent. Afectava la venda de totes les teles gruixudes, tant de qualitat baixa com de superior, burells, barragans i draps de senyals, bancals, casaques de pell de moltó, estopa, filasses de lli i cotó, etc. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Anar a: [ Fin ] [ Finestres, F ] [ Fiol i ] [ Fita ] [ Fitor ] [ Flaça ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Finestrat
Finestres
Finestret
Fira de Barcelona
Fisas i Armengol, Vicenç
Fita i Colomer, Fidel
Fiveller, Joan
Flaçà