|
|
|
Anar a: [ Collb ] [ Collet ] [ Colom ] [ Coloma ] [ Colomer, L ] [ Colomina ] Encara que siguis cast com el gel i pur com la neu, no t'escaparàs de la calúmnia. (William Shakespeare) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Collbàs (Carme, Anoia) Santuari de la Mare de Déu de Collbàs. Prop del coll Bas, al camí de Carme a Igualada. L'església, esmentada ja el s XIV, fou refeta a la fi del s XVIII. Dóna nom a la serra de Collbàs, que limita pel nord la vall de la riera de Carme. 2 CATALUNYA - MUNICIPI
3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Collblanc (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès) Barri de la ciutat, al límit amb Barcelona (coll Blanc), ciutat amb la qual és unit per la carretera de Collblanc. Era format, el s XIX, per un nucli de casetes al voltant de la carretera general a Madrid, on s'instal·laren pagesos valencians. S'expandí durant el primer terç del s XX amb la instal·lació d'algunes fàbriques de vidre i metal·lúrgiques i amb població immigrada provinent de Múrcia que arribà a Barcelona els anys 1920 (obres del metro i de l'Exposició Internacional). Els anys 1960 hi hagué un procés paral·lel de remodelatge (construcció de blocs als indrets de les antigues casetes d'un o dos pisos). El 1969 tenia una població d'uns 27.000 h. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Colldarboç, el (Sant Salvador de Guardiola, Bages) Raval, a la carretera de Barcelona a Manresa per can Massana. 5 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Colldares, hospital del (Prats de Molló, Vallespir) Antic hospital per a pelegrins i vianants i casa monàstica (Santa Margarida del Colldares) al coll d'Ares, filial del monestir de Sant Pere de Camprodon. L'indret pertanyia a Camprodon ja el 946, i des del 1275 hi hagué una església i l'hospital amb donats; l'església fou clausurada el 1793 i les imatges foren traslladades al santuari del Coral, entre les quals la majestat del Coral. Resten escasses ruïnes de les edificacions. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Colldarnat (Lavansa i Fórnols, Alt Urgell) Llogaret (1.243 m alt), al vessant meridional del Montsec de Tost, prop del coll d'Arnat, al camí de la vall de la Vansa a la Seu d'Urgell. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA
8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Colldecanas, Guillem (Ripoll, Ripollès, s XIII – Catalunya, s XIII) Monjo. Fou prior del monestir de Panissars. Escriví el tractat Vitae solitariae. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Colldecarrera (Montagut i Oix, Garrotxa) Masia i veïnat (ant: Carrera), a la capçalera de la riera de Colldecarrera (afluent, per l'esquerra, del Fluvià), sota el coll de Carrera. 10 CATALUNYA - MUNICIPI
11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Colldejou, mola de (Colldejou, Baix Camp) Mola (914 m alt) de la Serralada Pre-litoral, que forma part dels relleus estesos entre el Priorat i el Baix Camp. Al nord-est enllaça pel coll Roig de Colldejou amb la serra de l'Argentera, i al sud-oest, pel coll del Guix, amb la mola de Llaberia, mentre que al nord-oest domina la depressió de Móra, davant Falset, i al sud-est resta oberta pel barranc de Rifà, damunt les planes del Baix Camp. Als cims, que hom abasta travessant nombrosos portells (de les Processons, de la cova del Llamp) hi 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Colldelguix (Santa Margarida de Montbui, Anoia) Veïnat, al vessant nord-oest de la tossa de Montbui. 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Colldelrat (Artesa de Segre, Noguera) Poble (495 m alt) de l'antic terme de Tudela de Segre, al vessant occidental de la muntanya de Grialó. L'església parroquial és dedicada a sant Miquel. 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Colldorenga (Vilanova de Meià, Noguera) Antic llogaret, vora el coll d'Orenga, al vessant septentrional de la serra de Sant Mamet. Prop seu hi ha les ruïnes de l'antic castell d'Orenga. El s XIX formà municipi amb Santa Maria de Meià. 15 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Collectanea Botanica (Barcelona, 1946 - ) Revista científica. Fundada per Antoni de Bolòs i Vayreda, que en fou el primer director. És l'òrgan de l'Institut Botànic de Barcelona. Publica treballs escrits en llengües llatines, anglès o alemany, referents a totes les branques de la botànica i, especialment, a la flora i la vegetació dels Països Catalans. El 1968 publicà un volum commemoratiu d'homenatge a Pius Font i Quer que aplegà col·laboracions d'arreu del món. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Collegats, estret de (Pallars Jussà / Pallars Sobirà) Congost de 5 kms de longitud, obert per la Noguera Pallaresa, al límit de les dues comarques, entre les serres pre-pirinenques de Peracalç, a l'oest, i del Boumort, a l'est. Hi ha la roca de l'Argenteria i presenta sectors molt estrets de tal manera que ha estat defugit pels camins. Actualment el travessa la carretera de Lleida a la Vall d'Aran pel port de la Bonaigua. A l'entrada hi fou fundat el monestir de Gerri i a la sortida el de Sant Pere de les Maleses. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Collell, el (Sant Ferriol, Garrotxa) Santuari marià (Santa Maria del Collell), pertanyent a la parròquia de Sant Andreu del Torn. Des del s XI el lloc pertanyia al monestir de Sant Pere de Besalú, on fou fundat un priorat, documentat el 1198. El primer decenni del s XV fou abandonat pels benedictins i el culte fou encarregat a sacerdots seculars. Per l'estat d'abandó, el 1457 la capella fou posada en entredit fins a la miraculosa aparició de Maria, segons la tradició, a Miquel Noguer (1483). Aquest fet comportà la visita de nombrosos pelegrins: fou creada una junta d'administració, composta per membres de les parròquies veïnes, amb una comunitat de preveres, presidida per un abat comendatari i una escolania (esmentada el 1534) encarregats del culte. A partir del 1600 hom amplià els edificis i foren impulsades diverses confraries. El s XVIII hi visqueren ermitans. Les lleis desamortitzadores (1806) portaren a la subhasta de tots els béns, i caigué novament en un estat d'abandó, del qual fou tret pel bisbe de Girona Florencio Lorente y Montón, que hi fundà (1852) el seminari. Durant la guerra civil (1936-39) serví de presó política, i pel gen/1939 hi foren afusellats diversos empresonats. El 1949 fou inaugurada la nova església. Actualment hi funciona un col·legi-seminari. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA
20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Collell i Xirau, Joan Nom del cantant Pere Tàpies. 21 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Collereale, principat de (Sicília, Itàlia) Títol feudal concedit el 1710 a Josep de Montcada i Branciforte, governador de l'esquadra de galeres de Sicília. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Collet, Ninon (Ginebra, Suïssa, 1903 – Barcelona, 1973) Ceramista i orfebre. Muller de l'escultor suís Charles Collet, amb el qual es presentà i exposà sovint. El 1943 es presentà com a pintora a Barcelona. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Collet de Sant Antoni, el (Calonge, Baix Empordà) Veure> Santa Maria del Collet. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Collet i Colom, Carles (Onex, Suïssa, 1902 – Barcelona, 1983) Escultor. El 1923, a Barcelona, treballà al taller dels Corberó i amb l'orfebre Ramon Sunyer. Es presentà el 1928 en un col·lectiva de les galeries Dalmau. El 1929 esdevingué professor de l'Escola Massana. Durant la guerra civil tornà a Suïssa, i el 1947 fou un dels fundadors del Cercle Maillol. Ha exposat a Barcelona, Ginebra, Milà, Zuric, Palma de Mallorc, Lucerna, etc, i ha participat en tots els Salons de Maig de Barcelona (1957-66). Participà del noucentisme tardà i evolucionà cap a formes més estilitzades i esquemàtiques, de superfícies rugoses i estructura angulosa, que, emprant el plom, el ferro, etc, sovint voregen l'abstracció. La seva dona, coneguda per Ninon Collet, es 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Collformic (Massanes, Selva) Veïnat, prop de l'aiguabarreig de la riera de Santa Coloma amb la Tordera. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Collfred (Artesa de Segre, Noguera) Poble (395 m alt), al peu de la muntanya de Grialó, a la plana de l'esquerra del Segre, regada pel primer tram del canal d'Urgell. L'església parroquial és annexa de la de Vilves. El s XIII és esmentat el castell de Collfred. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Collfred (Vidrà, Ripollès) Llogaret (1.250 m alt), als rasos de Collfred (vessant meridional de la serra de Santa Magdalena de Cambrils), dins la conca del Fluvià (capçalera del Gurni). L'antiga parròquia (Sant Antoni), arruïnada, consagrada el 1100, fou sufragània del priorat de Santa Maria de Ridaura, independent durant els s XV i XVI i agregada després a la parròquia de Santa Maria de Riudaura. 28 EUROPA - BIOGRAFIA Collingwood, Cuthbert (Newcastle upon Tyne, Anglaterra, 1748 - en mar, davant Maó, Menorca, 1810) Almirall anglès titulat lord Collingwood. El 1808, essent comandant general de l'esquadra anglesa de la Mediterrània, amb base a Maó, acceptà l'armistici que li proposà la Junta Suprema de Mallorca i mantingué el blocatge de l'esquadra francesa de Toló, assegurant així la independència de les Illes durant la Guerra del Francès. La casa on visqué, prop de Maó, es conserva convertida en hotel. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Collmorter (Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà) Poble (806 m alt) de l'antic mun. de Mur, a poca distància de l'antic monestir de Mur. La seva església és dedicada a sant Miquel. 30 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Collroig, pics de (Alta Cerdanya) Cims culminants dels contraforts meridionals del Carlit -el pic oriental de Collroig (2.806 m alt) i el pic occidental de Collroig (2.836 m)-, que formen part de l'interfluvi entre la 31 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Colls (el Pont de Montanyana, Ribagorça) Poble (800 m alt), al vessant meridional de la serra de Llera, damunt la riba dreta del barranc de Colls (o de Tresserra), que neix als contraforts de la serra del Cis i aflueix a la Noguera Ribagorçana per la dreta. Depèn de la parròquia de Claravalls. 32 CATALUNYA - CULTURA Colls, confraria dels (Sant Llorenç de Morunys, Solsonès, 1343 – 1951) Entitat benèfico-social. Era regida per quatre priors i administradors que es renovaven cada dos anys per meitats. N'eren confrares tots els habitants de Sant Llorenç i dels pobles de la comarca, els ducs de Cardona i diverses persones de Solsona, la Seu d'Urgell, Berga, Barcelona, etc. Tingué senyoria sobre els pobles de Clarà, Peracamps i els Torrents, i adquirí propietats, deixà diners, fundà beneficis i féu construir l'altar xorigueresc de la Mare de Déu dels Colls, a l'església parroquial de Sant Llorenç, obra de Josep Pujol realitzada del 1773 al 1789. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Collsabadell (Llinars del Vallès, Vallès Oriental) Veure> Sant Sadurní de Collsabadell. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA
35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Collsacreu (Maresme / Vallès Oriental) Veure> Sacreu, coll. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA
37 CATALUNYA - EMPRESA
38 CATALUNYA - MUNICIPI
39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Colltort, castell de (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa) Castell roquer en ruïnes, de la vall d'Hostoles, al cim del turó de Colltort (845 m alt), a l'extrem oriental de la serra del Corb. Entre aquest turó i la serra de Fontpobra s'obre el coll Tort (825 m alt), damunt la vall de Sant Iscle, on hi ha el poble de Sant Iscle de Colltort. El castell és esmentat des del 1017; havia estat donat en feu pel comte Ramon Borrell de Barcelona al comte de Besalú, Bernat Tallaferro. La jurisdicció passà a la senyoria d'Hostoles i, després, als Santa Pau; el s XVII formava part de la batllia reial d'Hostoles. 40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Colmenar, serra del (Alacant, Alacantí / Elx, Baix Vinalopó) Serra (130 m alt), que limita els dos termes, al sud de la serra de Fontcalent. Forma part del conjunt de relleus baixos retallats, damunt el miocè del pla alacantí, per dos nivells d'erosió quaternària. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA
42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Colobrers (Castellar del Vallès, Vallès Occidental) Veïnat, al sud del poble, vora el torrent de Colobrers, afluent, per l'esquerra, del Ripoll. 43 CATALUNYA - HISTÒRIA Colobres (Vallbona de les Monges, Urgell) Nom primitiu del santuari del Tallat. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Colom (Catalunya, s XII – s XIII) Notari reial de Pere I el Catòlic. A partir del 1200 fou encarregat de diverses missions diplomàtiques a Roma, amb l'objectiu general de deturar les amenaces d'intervenció armada contra els heretges càtars occitans. Ja en plena croada contra aquests, Colom visità encara Innocent III, en companyia del bisbe d'Albarrasí. Aconseguí que el pontífex trametés les seves butlles dels dies 15, 17 i 18/gen/1213, ordenant la suspensió de la croada. Aquestes disposicions no interromprien tanmateix la campanya dels croats, que vencerien a Muret la host del rei Pere, mort a la batalla. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Colom, Ferrer (Catalunya, s XIII – Lleida, 1340) Eclesiàstic. Fou prior de Fraga i canonge de Lleida. Entrà a formar part del consell reial de Jaume II. Desitjant retirar-se, obtingué del monarca el càrrec de rector de Balaguer. En aquesta ciutat fou també procurador general i governador del comtat d'Urgell, quan el comte titular, l'infant Alfons, s'absentà per dirigir l'expedició de conquesta de Sardenya (1323-24). Durant les altres absències de l'infant, que sovintejaren des d'aleshores, seguí exercint la lloctinència. Més tard fou nomenat bisbe de Lleida (1334), succeïnt Arnau Sescomes. En 1336 assistí, a Saragossa, a la coronació de Pere III. Recopilà, tot seleccionant-ne només les aprofitables i fent una ordenació titulada de les restants, les constitucions de la seva diòcesi. Era present, a Barcelona, en 1339, a la solemne translació de les restes de santa Eulàlia. Manà edificar, a la seu de Lleida, una capella on fou enterrat a la seva mort. El succeí el bisbe 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Colom, Guillem (Catalunya, s XII – Barcelona, 1229) Canonge de la seu de Barcelona i tresorer de Jaume II de Catalunya-Aragó. Fundà l'hospital que dugué el seu nom, al qual deixà els seus béns en morir. El 1219 havia aconseguit la protecció papal per a la fundació. L'hospital d'en Colom fou l'antecessor immediat del de la Santa Creu, creat el 1401 en el mateix emplaçament per la unió de diversos hospitals anteriors. Se'n conserva una sala que fou després capella de l'hospital de la Santa Creu i és actualment sala d'exposicions. 47 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Colom, illa d'en (Maó, Menorca) Illot, situat davant la costa nord-est de l'illa. De petita extensió: 1,5 km2. Té un cert interès arqueològic, ja que hi ha restes d'una basílica paleocristiana. 48 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Colom, Joan (Palma de Mallorca, 1749 – 1806) Eclesiàstic. Tingué gran fama com a orador sagrat. Escriví nombroses obres en llatí. Fou vicari general de Mallorca. 49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Colom, Joanot (Felanitx, Mallorca, s XV – Palma de Mallorca, 1523) Dirigent agermanat. Barreter d'ofici a Palma, l'any 1520 fou empresonat pel virrei Gurrea, juntament amb altres menestrals acusats de conspiració, fet que desencadenà la revolta de les Germanies a Mallorca (1521). Després de l'assassinat del cap de l'alçament, Joan Crespí, a mans del seu germà, en fou el dirigent i dominà tot Mallorca al capdavant de la facció exaltada cometent tota mena d'excessos. Una bona part de la noblesa s'hagué de refugiar a Alcúdia i a Eivissa; assetjà Alcúdia i va organitzar, sense èxit, una expedició contra Eivissa. Colom trameté ambaixadors a Carles I (1522), però l'emperador envià un exèrcit de 12.000 homes en ajuda del virrei. Derrotat per les forces reials, fou empresonat al castell de Bellver i decapitat, i el seu cap, dins d'una gàbia, fou exhibit fins al Trienni Liberal. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Colom, mas de (Tàrrega, Urgell) Veure> Mas de Colom, el. 52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Colom, Pere Màrtir (Palma de Mallorca, 1816 – Savoia, França, s XIX) Jesuïta i escriptor. Perseguits els jesuïtes, s'exilià a Savoia. Escriví en castellà i en francès algunes obres, entre les quals destaca la titulada Le prêtre en retraite. 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Colom, Ramon (País Valencià, s XIV – Xàtiva, Costera, 1347) Cavaller. S'oposà al moviment de la Unió al País Valencià. Morí en lluita amb els unionistes. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Colom, roca (Setcases, Ripollès) Cim oriental (2.502 m alt) del circ de Concròs, a la partió d'aigües amb el Tec (Vallespir), el qual neix al vessant oriental del pic. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Colom i Agustí, Joan (Arenys de Mar, Maresme, 1879 – 1969) Pintor paisatgista. Autodidacte, estudià els grans mestres del Museo del Prado i tingué contacte a París amb l'impressionisme. Començà la seva obra, en aquest estil, però més endavant retornà al realisme i narrà en els seus paisatges escenes populars i típiques de Catalunya. Com a dibuixant col·laborà al setmanari "Papitu" amb el pseudònim d'Adam, i després a d'altres publicacions. 56 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Colom i Canals, Mateu (Sóller, Mallorca, 1879 – 1933) Eclesiàstic. Fou bisbe titular d'Andrapa. 57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Colom i Casanovas, Guillem (Sóller, Mallorca, 1900 – Palma de Mallorca, 1993) Geòleg. Membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Especialitzat en geologia balear, ha publicat Estudios sobre la sedimentación profunda de las Baleares (1947), Más allá de la prehistoria (1950), Los foraminíferos del burdigaliense de Mallorca (1952), Biogeografía de las Baleares (1957). 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Colom i Colom, Àngel (Rupit i Pruit, Osona, 1951 - ) Polític. Militant de diversos moviments nacionalistes, treballà al CIEMEN (1980-86) i coordinà i impulsà la Crida a la Solidaritat (1981-86). El 1987 va ingressar a Esquerra Republicana de Catalunya, el 1988 fou diputat per aquest partit al Parlament de Catalunya, i el 1989 en fou elegit secretari general, càrrec que exercí fins a l'any 1996, quan abandonà el partit per fundar-ne un de nou, el Partit per la Independència (PI), el qual presidí fins a la seva dissolució. Ingressà a CDC on ha tingut diversos càrrecs. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Colom i Esmatges, Ramon (Barcelona, 1952 - ) Periodista. Llicenciat en ciències polítiques. Començà la seva tasca com a periodista a Ràdio Espanya de Barcelona el 1973. El 1975 s'incorporà a Televisió Espanyola com a redactor dels programes La setmana i Informe semanal, que dirigí a partir del 1980. A TVE ocupà els càrrecs de productor executiu de programes d'actualitat (1982) i subdirector de serveis informatius (1984). El 1988 creà la productora Tesauro i el 1990 tornà a TVE com a director d'emissora, càrrec que dimití al jul/1996. Al principi del 1997 presentà i dirigí el programa El món d'Ariadna a TV3. 60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Colom i Ferrà, Guillem (Sóller, Mallorca, 1890 – Palma de Mallorca, 1979) Poeta i dramaturg. La seva poesia, que recull l'esperit de la llengua popular i de certs costums, és una de les més representatives de l'Escola Mallorquina, és autor dels poemes Juvenília (1918), L'amor de les tres taronges (1925), De l'alba al 61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Colom i Mateu, Miquel (Bunyola, Mallorca Occidental, 21/oct/1900 – Palma de Mallorca, 1999) Franciscà, poeta i lul·lista. Col·laborà en la preparació del Diccionari Català-Valencià-Balear, però ho deixà per dedicar-se a l'ensenyament. Ha publicat treballs sobre Ramon Llull (Onomàstica lul·liana, 1977; Glossari general lul·lià, 1982) i reculls poètics (Veu de l'edat, 1975; A posta de sol, 1980; Poemes de senectud, 1982 i Talaiots, 1982). 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Colom i Rincón, Josep (Barcelona, 1947 - ) Pianista. Estudià amb R. Colom i J. Guinjoan a Barcelona, i també a París. Fou premiat a importants concursos nacionals i internacionals. Ha actuat sovint, en recital i amb orquestra, per diversos països europeus i ha estat considerat un dels pianistes més destacats de la seva generació. Ha compost Crits i danses de la mort de Pan, per flauta i piano. 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Colom i Sales, Joan (València, 1852 – 1917) Autor i actor teatral. Escriví nombroses peces de caràcter popular, com L'avarícia romp el sac (1874), Quatre còmics d'ocasió (1881), La iridectomania (1887), etc, i també algunes sarsueles en castellà. Fou catedràtic de declamació del Conservatori de València. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Colom i Sambola, Maria Josepa (Cervera, Segarra, 1924 - ) Gravadora i pintora. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Residí alguns anys a l'Índia i celebrà a Karachi la primera exposició individual. Conreà una pintura expressionista i excel·lí en el gravat, activitat per la qual hom li concedí el premi Nacional de Gravat del 1961 65 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Coloma, Joan de (Borja, Aragó, v 1442 - Aragó, 1515) Secretari de Joan II i protonotari de Ferran II. Senyor de diversos dominis a Aragó i, al Regne de València, d'Elda i de Petrer. Lluità a la batalla de Rubinat (1462), al costat de Joan II, aquest el féu secretari (1462-79), càrrec confirmat per Ferran el Catòlic (1479). Fou empresonat (1479), per unes denúncies, al castell de Xàtiva i li confiscaren els béns, encara que després fou absolt. Redactà i signà en nom del monarca les capitulacions de Santa Fe (1492) amb Cristòfor Colom. Representà Ferran II a les deliberacions de Narbona (1492), que desembocaren en el retorn del Rosselló a la corona catalano-aragonesa, i prengué possessió de Perpinyà (1493) en nom del rei. Aportà part del prèstec que diversos senyors i mercaders catalans feren (1493-94) a Isabel de Castella. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coloma, Rafael (Catalunya, s XVI) Compositor. Mestre de capella de la seu d'Urgell, on substitutí temporalment, i més tard succeí, Joan Brudieu, i de les catedrals de Tarragona i Solsona. Compongué motets a quatre veus, d'una qualitat notable. 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Coloma i de Cardona, Joan de (Elda, Vinalopó Mitjà, s XVI - País Valencià, 1580) Lloctinent de Sardenya (1570-77) i poeta. Comte d'Elda i alcaid del castell d'Alacant. Fill de Joan Baptista de Coloma i Pérez de Calvillo, baró d'Elda. Nomenat lloctinent, encomanà, davant l'agreujament del perill turc, l'estudi de la fortificació de l'illa a Marc Antoni de Camós i de Requesens. Presidí les corts del regne de Sardenya (mai/1573-oct/1574). Relacionat amb alguns poetes sards, com Jeroni Araolla i Antoni Lofraso, escriví dues obres en vers, que publicà en un sol volum: Década de la pasión de Nuestro Señor Jesucristo, con un cántico de su gloriosa resurrección (Càller 1576, Madrid 1586). 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Coloma i de Melo, Antoni de (Elda, Vinalopó Mitjà, s XVI - País Valencià, 1619) Lloctinent de Sardenya (1595-1604), segon comte d'Elda. Fill de Joan de Coloma i de Cardona i germà de Carles i d'Alfons. Féu nombrosos viatges a la Península Ibèrica: foren regents seus, en 1597-99, l'arquebisbe de Càller Alonso Lasso Sedeño, en 1601-02, Joan de Sabata, i el 1603, Dídac i Jaume d'Aragall. El 1602 convocà les corts que promulgaren un cens de la població i decidiren la fundació de la universitat o estudi general de Càller (no inaugurada, però, fins el 1626). 70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Coloma i de Melo, Carles de (Alacant, 1567 – Madrid, 1637) Militar i i historiador. Marquès de l'Espinar. Intervingué, d'ençà del 1588, en l'exèrcit dels Països Baixos a les ordres d'Alexandre Farnese i els seus successors, fins al 1599. Fou virrei de Mallorca (1611-17) i ambaixador a Anglaterra (1622-24). Durant la guerra dels Trenta Anys lluità al costat del marquès de Spinola i dirigí la batalla de Valenza del Po, resolta favorablement. Formà part del consell reial. En la seva obra La guerra de los Estados Bajos... (1622) reuní una important documentació històrica i estratègico-militar. 71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Coloma i Payà, Rafael (Alcoi, Alcoià, 7/mar/1912 - 24/feb/1992) Escriptor. Fundador i director del setmanari "Ciudad". La seva producció és compon de títols com: Viaje por tierras de Alicante (1957), Antología de poesia festiva alcoyana (1961), Libro de la fiesta de Moros y Cristianos (1962), Lorenzo Casanova, un pintor enfermo (1962), entre d'altres. 72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Colombàs i Llull, Benet (Palma de Mallorca, 11/des/1920 - Montserrat, Bages, 6/jul/2009) Historiador. Ingressà al monestir de Montserrat, on rebé el nom de Garsias, el 1942. Doctor en història eclesiàstica per Lovaina (1955), s'ha dedicat especialment a estudiar la congregació benedictina de Valladolid i el monaquisme antic. Fundador de les revistes "Studia Monastica" i "Yermo", i impulsor de les Setmanes d'Estudis Monàstics celebrades a diversos indrets de la península a partir del 1958. Després estigué al davant del monestir de Binicanella. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Colombí i Paiet, Antoni de (Catalunya, 1749 – Peterburg, Rússia, 1811) Diplomàtic. De família originària de Sora (Osona), el 1773 establí a Rússia la seva casa comercial. Cònsol d'Espanya a Peterburg, aprofità la inseguritat europea produïda per la Revolució Francesa per establir bescanvis comercials amb Rússia, dels quals informà Floridablanca el 1792, a Madrid. Durant la Guerra del Francès concertà un tractat d'aliança entre la regència de Cadis i l'imperi rus (Velikie Luki, el 1812). Els esdeveniments polítics posteriors desferen la seva obra. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Colomer, Antoni (Vic, Osona, 1833 – Ocaña, Castella, 1902) Bisbe missioner. Fou molt de temps missioner al Tonquín, i ocupà la seu de Bac-Ninh. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Colomer, calm (Baixa Cerdanya) Calm (2.802 m alt) modelada al muntanyam al límit entre les valls de la Llosa i del riu Duran, entre els termes de Bellver de Cerdanya, Meranges i Lles. Domina, a l'oest, l'estany de calm Colomer, l'emissari del qual, la riera del clot d'en Colomer, desguassa al Segre a través del riu de la Llosa. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Colomer, el (Amer, Selva) Veïnat, a la dreta del riu Brugent, aigua amunt de la vila. Té una església dedicada a sant Marçal. 79 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Colomer, es (Pollença, Mallorca Septentrional) Illot (116 m alt), a la península de Formentor. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Colomer, Gaspar (Mataró, Maresme, s XIX – Manila, Filipines, 1900) Jesuïta. Residí durant molts anys a les Filipines, on hi féu una destacada tasca d'ordre docent. 81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Colomer, gola de (Sagunt, Camp de Morvedre) Una de les sortides a la mar de l'escorredor del Rei, canal de drenatge de l'antic estany de Morvedre. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Colomer, Jaume (Grècia, s XIV) Militar. Fou figura destacada de la Grècia catalana, fins al temps de la dissolució d'aquesta. Passades a la sobirania de Venècia les restes del ducat d'Atenes (1388) i de Neopàtria 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Colomer, Joan Pau (Catalunya, s XVII) Heraldista. Deixà inèdit un estudi titulat Nobiliario de Cataluña. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Colomer, Jordi (Barcelona, 1962 - ) Artista plàstic. Estudià història de l'art i arquitectura a la Universitat de Barcelona, i també seguí els cursos de l'escola de disseny Eina. Realitzà el disseny gràfic de la revista "Artics" i col·laborà en altres publicacions. Treballà primer com a pintor, però aviat es decantà cap a l'escultura en ferro de gran format; després se centrà en l'assamblage d'objectes diferents. Des del 1991 visquè entre Barcelona i París. Ha col·laborat sovint en teatre, amb el disseny de vestuaris i d'escenografies, fruït d'això fou l'exposició Alta comèdia, al Tinglado 2 de Tarragona (1993). En les seves obres s'intueixen moltes referències privades. 85 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Colomer, Llucià (Perpinyà, s XVII – Illes Balears, 1640) Escriptor. Residí bastants anys a València i a Xàtiva. Es tornà cec ja de gran. Escriví diversos llibres de poesies llatines i el tractat De Casu et Fortuna. També és autor de l'estudi De Grammatica, en quatre volums. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Colomer, Marià (Catalunya, s XVIII – s XIX) Pintor. Autor d'alguns dels retrats de bisbes per a la col·lecció de la seu vigatana. També treballà a l'església de Sant Joan de les Abadesses. 87 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Colomer, marquesat de (País Valencià) Títol, concedit el 1691 a Francesc Colomer de Borja i Borràs, capità de les milícies de València; ha passat als Mergelina i als Ferràndiz. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA
89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Colomer, torre del (Orpesa, Plana Alta) Torre costanera (o torre Colomera) Damunt el cap del Colomer, contrafort de la serra d'Orpesa. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Colomer i del Romero, Àngel (Barcelona, 1915 - 2001) Músic. Fundador de l'Orfeó Laudate (1924), de l'Orquestra Joventut Percussionista de Catalunya (1965) i del Festival Internacional de Música Coral de Cantonigròs (1983). Ha donat a conèixer, a Catalunya, nombrosos oratoris i ha realitzat moltes harmonitzacions per a cor. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Colomer i Mestres, Pere Nolasc (Girona, 1822 – Vic, Osona, 1881) Bisbe de Vic (1876-81) i escriptor. Ordenat a Roma (1845), fou professor al seminari de Girona. Llatinista, compongué himnes i poemes religiosos, com Maria Virgo, seu de vita Beatae Mariae Virginis (1881). 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Colomer i Pous, Eusebi (Girona, 1924 – Barcelona, 1997) Filòsof jesuïta. El 1957 es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Colònia amb la tesi Nikolaus von Kues and Raimund Llull (1961). Fou membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i catedràtic d'història de la filosofia a la Facultat de Teologia de Barcelona. Ha publicat: Pierre Teilhard de Chardin, un evolucionisme cristià? (1961), Heidegger: pensament i poesia en l'absència de Déu (1964), El pensament de Teilhard de Chardin (1967) i Església en diàleg (1967). 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Colomer i Preses, Ignasi Maria (Barcelona, 1915 - nov/2005) Historiador i sacerdot. El 1936 es llicencià en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona. És membre del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Ha publicat: Els incunables de la impremta igualadina (1952), El litoral català abans del segle XIX (1965), Els cent primers mapes del Principat de Catalunya (1966), i obres de cartografia: Cartografia de Catalunya i dels Països Catalans (1989), Cartografia peninsular (s. VII-XIX) (1992). 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Colomer i Rogés, Conrad (Barcelona, 1841 – 1898) Actor i autor teatral i cantant. Dedicat al teatre líric, excel·lí en el gènere còmic. Va escriure: el drama La llàntia meravellosa; les comèdies Mentides que no fan mal, Lo meu modo de pensar, La casa tranquil·la (1879), La torre dels misteris (1876), La guerra a casa, Un vagó (en col·laboració amb amb N. Campmany) i Vostès diran, les operetes Primer jo (1873), Les campanetes 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Colomer i Soler, Edmon (Barcelona, 1951 - ) Director d'orquestra i compositor. Fill del músic Àngel Colomer i del Romero. Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música a Barcelona i fou deixeble de X. Montsalvatge i A. Ros Marbà. Amplià estudis a Alemanya, Àustria i Gran Bretanya. El 1981 estudià direcció i composició a la Universitat de Bloomington (EUA). Ha dirigit l'Orquestra del Conservatori de Barcelona, la Coral Cantiga, la del Conservatori Professional de Manresa, la Joven Orquesta Nacional de España (1983-86) i, des de 1986, l'orquestra simfònica de Tenerife. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Colomeres, les (Gavà, Baix Llobregat) Barri perifèric. Mal urbanitzat, situat en territori muntanyós, a l'esquerra de la carretera a Begues; la població és principalment obrera, d'origen foraster. 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Colomers (Vall d'Aran) Circ lacustre de 48 estanys, el més extens de la comarca, que alimenta la riera d'Aigoamótx; és tancat per la carena que té per punt culminant el tuc o gran tuc de Colomers (2.930 m) i comunica amb la vall de Boí, pel port de Colomers, i amb al vall de Sant Nicolau, pel portell de Colomers. 100 CATALUNYA - MUNICIPI
101 CATALUNYA - HISTÒRIA Colomers (Pallars Jussà) Despoblat de la comarca, dins l'antic terme de la Ribalera, al límit d'Alt Urgell i del Pallars Sobirà. 102 CATALUNYA - HISTÒRIA Colomers (Gurb de la Plana, Osona) Antiga quadra, dins la parròquia de Granollers de la Plana. 103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Colomes, Joan Baptista (València, 1740 – Bolonya, Alemanya, 1808) Dramaturg. Jesuïta des del 1755, era a Oriola l'any de l'expulsió (1768). Restà a Ferrara fins al 1773, i després s'establí a Bolonya, on escriví drames neoclàssics de tema històric: Coriolano (1779), Scipione in Cartagine (1783), o hispànic: Agnesi di Castro (1781) i assaigs, com Les philosophes à l'encan (1796). Tornà a València el 1798, on el 1801 publicà poesies, en castellà i en català, sobre sant Vicent Ferrer. Fou novament exiliat. 104 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Colomina, la (la Pobla de Roda, Ribagorça) Llogaret (o la Colomineta), vora l'Isàvena, aigua avall de la vila de Roda de Ribagorça. Formà part del municipi del Mont de Roda. 105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Colomina i Arquer, Josep (València, s XIX) Fabricant. Féu renàixer la indústria del ventall a València establint-hi una fàbrica important el 1840. Obtingué grans beneficis econòmics, el títol de marquès de Colomina, que li fou concedit pel rei Amadeu I (1872) i el càrrec de senador del regne. El títol passà als Botella. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA
107 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Colomines, coll de les (Caramany / Trevillac, Fenolleda) Pas (699 m alt) entre les valls de l'Aglí i de la Tet, que comunica els dos municipis. 108 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Colomines, Llucià (Perpinyà, s XV – Palma de Mallorca, 1460) Escriptor. Estudià a Perpinyà i passà després a València i Xàtiva. Esdevingut cec, es traslladà a Mallorca. Escriví quatre llibres de gramàtica en vers, un d'intitulat De casu et fortuna, i epigrames a les seves obres. Pere Miquel Carbonell el considerà com un dels humanistes importants del seu temps i n'escriví una breu biografia. És conegut pel seu nom llatinitzat, Lucianus Colominius. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA
110 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Colomineta, la (la Pobla de Roda, Ribagorça) Veure> Colomina, la. 111 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Coloms, es (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Vénda, del municipi i parròquia, dividida entre es Coloms de Dalt i es Coloms de Baix. 112 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
113 CATALUNYA - GEOGRAFIA Colònies, les (Cardona, Bages) Barri, prop de la carretera del Miracle. 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA
115 ILLES BALEARS - EMPRESA
116 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Colonya, vall de (Pollença, Mallorca Septentrional) Vall, al vessant meridional de la serra de Tramuntana. 117 CATALUNYA - HISTÒRIA Coltellades, Tribunal de les (Lleida, Segrià) Cort del veguer de la ciutat. Era presidit pel veguer i format pels paers i uns quants prohoms lleidatans. L'execució de les penes establertes anava a càrrec del mestre de sentències. Equivalia al juí de prohoms de Barcelona. 118 CATALUNYA - BIOGRAFIA Colteller (Barcelona, s XIII) Mercader. Un dels més coneguts del seu temps. Com la major part dels mercaders de l'època era també navegant expert. Devers el 1262 havia anat almenys dues vegades al port marroquí de Salé, al costat de Rabat, ben enllà de l'estret de Gibraltar. 119 CATALUNYA - BIOGRAFIA
120 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Colubí i Gomila, Josep Maria (Maó, Menorca, 1785 - Artà, Mallorca, 1853) Mariscal de camp. S'exilià durant la restauració absolutista. Combaté bravament els carlins. Fou governador militar de Tortosa i de Tarragona. 121 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Columbrets, els (Castelló de la Plana, Plana Alta) Petit arxipèlag d'origen volcànic, a uns 60 km de la costa, format per quatre illes petites i una sèrie d'illots i esculls, que constitueixen l'extrem de la plataforma continental. La cota més alta és de 67 m, al nord. Són illes despoblades i cobertes d'una vegetació magra, en la qual cal assenyalar el llentiscle. Tenen gran importància per la riquesa pesquera (sardines, molls, llagostes, etc), la qual és aprofitada pels pescadors de Castelló de la Plana. El 1988 fou declarat parc natural. 122 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Columbrets, parc natural dels (Castelló de la Plana, Plana Alta) Espai natural protegit. Declarat parc natural el 1988 i reserva marina el 1991. El formen un arxipèlag d'origen volcànic amb tres grups d'illots dels quals es destaquen el Columbret Gran, Mascarat, la Sinyoreta, Montcolibre, la Foradada, la Ferrera i el Bergantí, a més d'un gran nombre d'illots menors. 123 CATALUNYA - BIOGRAFIA
124 CATALUNYA - EMPRESA Columna, Editorial (Barcelona, 1985 - ) Editorial. Fundada per M. Alzueta, A. Susanna i A. Tàpies i Barba, entre d'altres. És dedica sobretot a la traducció d'obres al català. 125 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Colvée i Roura, Pau (Marsella, França, 1849 – València, 1903) Metge. De mare catalana, s'establí d'infant a València, on es llicencià en ciències i es doctorà en medicina. Fou president de l'Institut Mèdic Valencià. Publicà monografies sobre insectes nocius a l'agricultura. El 1902 obtingué la càtedra de mecànica de l'Institut General i Tècnic de València.
Anar a: [ Collb ] [ Collet ] [ Colom ] [ Coloma ] [ Colomer, L ] [ Colomina ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Colldejou
Collell i Bancells, Jaume
Collsacabra
Collserola, serra de
Collserola, torre de
Collsuspina
Colomer i Casamitjana, Marc
Colomer i Llopis, Manuel
Colomers
Colomines i Puig, Joan
Colón i Domènech, Germà
Colonya, Caixa de Pollença