|
|
|
Anar a: [ Cau ] [ Caup ] [ Cavall B ] [ Cavallers ] [ Cax ] [ Cea ] Ignorar els nostres mals és un remei ben poc eficaç. (Sèneca) 2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cau, el (Llíber, Marina Alta) Caseria, a la capçalera del barranc del Cau, afluent, per la dreta, del riu de Gorgos. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cau, Josep (Barcelona, s XVIII – 1812) Compositor. Fou mestre de capella a Santa Maria del Mar (1792-1812). Compongué música sacra de remarcable interès, entre les quals destaca la misa Pastoril (1802), els oratoris San Julián (1790), San Miguel de los Santos (1791), Casta Susana (1799), Las dos sillas de San Eloy (1799) i Beato Oriol (1807), estrenat amb motiu de les festes de la beatificació de Josep Oriol. Morí molt jove. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cau, la (Ripollès) Contrafort occidental (ras de la Cau, 1.425 m alt) de la serra de Milany (o la Calm), termenal dels municipis de Vidrà, Vallfogona de Ripollès i Ripoll. Prop del cim, dins del darrer d'aquests 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cau, serra de la (Sant Joan les Fonts, Garrotxa) Contrafort oriental (824 m alt) de la serra de Malforat. Domina, al sud, la confluència de la riera de Bianya i el Fluvià i resta limitada, al nord, per la riera de Carreres. 1 CATALUNYA - CULTURA Cau Ferrat, El (Sitges, Garraf, 1894 - ) Museu creat per Santiago Rusiñol. Instal·lat en dues cases de pescadors, refetes per allotjar-hi el museu per Francesc Rogent. Llegat a la vila a la mort de l'artista (1932) conté les seves col·leccions: dibuixos i quadres, escultures, ceràmica popular i medieval, una magnífica col·lecció de ferros forjats antics, vidres grecs i romans i catalans antics, retaules gòtics, etc. 6 ANDORRA - GEOGRAFIA Cauba, roc de la (Andorra) Cim (1.866 m alt), El més meridional de l'esquenall delimitat a l'est per la ribera d'Ordino i a l'oest pel riu d'Arinsal. 7 CATALUNYA / ANDORRA - GEOGRAFIA Caubera, bony de la (Alt Urgell / Andorra) Cim (2.042 m alt) de l'alineació de crestes que fa partió d'aigües entre la Valira (Andorra) i la capçalera del riu de Civís (Alt Urgell), entre el coll de la Vista de Canòlic i el cap del pla de Mossers. 8 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Caubet (Bunyola, Mallorca Occidental) Antiga possessió, convertida el 1945 en sanatori antituberculós (sanatori de Caubet) pel mecenatge de Joan March i Ordinas, del qual, a la seva mort, prengué el nom. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Caubet, coll de (Garrotxa) Coll obert al límit de les valls de Ridaura i de Bianya, entre els puigs Estela (1.359 m alt) i de Sespunya (1.025 m alt). Enllaça la depressió d'Olot amb la vall del Ter i és travessat per les carreteres que comuniquen Olot amb Ripoll per Vallfogona, i amb Sant Joan de les Abadesses per la 10 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
11 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
12 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Caudí, Josep (País Valencià, s XVII – València, 1696) Projectista i gravador. Projectà, a València (almenys del 1662 al 1673), els grans aparells ornamentals per a solemnitats. El 1687, Carles II el nomenà ajudant de traçador major de les obres de l'alcàsser de Madrid i de llocs reials. 14 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caula i Vegas, Francesc (Sant Joan les Fonts, Garrotxa, 1887 – Barcelona, 1973) Historiador. Escriví entre d'altres obres El règim senyorial a Olot (1936), Els socarrats de la vall de Bianya (1960), La baronía de Castell-follit (1962), Los primeros condes bisuldunenses (1962), Besalú, comtat pirinenc (Olot 1969), etc, i de diverses col·laboracions a les revistes "Pyrenae" i "Montaña" sobre temes relacionats generalment amb la història medieval de la Garrotxa. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Caulès de Vidreres (Vidreres, Selva) Poble, al vessant septentrional del puig Ventós, al sector oriental del terme. L'església parroquial, d'origen romànic, és dedicada a santa Susanna. Pertanyia al comtat de Cabrera. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Caupena, Aliot (I) de (Grècia, s XIV - s XV ) Coper del rei Martí I de Sicília. Fou el pare d'Antoni (I) de Caupena. 19 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Caupena, Aliot (II) de (Grècia, 1418 – 1440) Fill i successor d'Antoni (I) de Caupena a la senyoria d'Egina. Tingué un fill il·legítim, Antoni (II) de Caupena. 20 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Caupena, Aliot de (Grècia, s XV) Fill d'Arnau Guillem. Intentà, endebades, de recuperar l'illa d'Egina. 21 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Caupena, Antoni (I) de (Grècia, s XIV - s XV) Fill d'Aliot (I) de Caupena. Esdevingué senyor d'Egina i de Piada (v1402-1418) probablement pel seu suposat matrimoni amb la filla i hereva de Joan Frederic d'Aragó. Fou succeït pel seu fill Aliot (II) de Caupena. 22 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Caupena, Antoni (II) de (Grècia, s XV – 1451) Fill il·legítim d'Aliot (II) de Caupena. Senyor d'Egina i de Piada. Es casà amb una filla adoptiva del duc d'Atenes, Antoni I Acciaiuoli. En morir sense fills, la senyoria d'Egina passà a Venècia i la senyoria de Piada fou heretada pel seu oncle Arnau Guillem de Caupena. 23 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Caupena, Arnau Guillem de (Grècia, s XV – 1460) Oncle d'Antoni (II) de Caupena. Senyor de Piada. Renuncià als seus drets a Egina a canvi d'una pensió. El seu nom ha perdurat en el mont Arnà, a l'Argòlida. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Causan, Antoine de (Llenguadoc, s XVIII - França, s XVIII) Cavaller. Destinat a Menorca durant l'ocupació francesa (1756-63) amb els càrrecs d'intendent de policia i de finances. Preocupat per l'economia menorquina, procurà d'establir relacions comercials amb França. El 1762 expedí els títols de propietat dels solars del nou poble de Sant Lluís, del qual fou un dels promotors principals. 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA - POLÍTICA Causes Pies, Tribunal de (Barcelona, 1315 - Catalunya, 1984) Organisme, radicat a la diòcesi de Barcelona, creat amb motiu de la concòrdia entre Jaume II de Catalunya-Aragó i el bisbe Ponç de Barcelona, anomenat, a la compilació vigent del dret civil català, Tribunal de Testaments i Causes Pies, que coneix de les causes referents a la part espiritual dels testaments i designa els marmessors substituts per a afers de caràcter piadós. La darrera modificació del dret civil català, feta pel Parlament de Catalunya (1984), ha suprimit tota referència a aquest Tribunal. 28 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Cauwet-Marc, Anna Maria (Perpinyà, 1938 - ) Botànica i cariòloga. Estudiosa de la sistemàtica i de la cariologia de les umbel·líferes, principalment de les pirinenques, dirigí, d'ençà del 1978, el laboratori de botànica de la Universitat de Perpinyà. 29 CATALUNYA - MUNICIPI
30 CATALUNYA - GEOGRAFIA
31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cava, la (el Fondó de les Neus, Vinalopó Mitjà) Caseria, al vessant meridional de la serra de la Cava, aïllada entre els corredors pre-bètics de l'oest del Vinalopó, dels quals separa el del Fondó del de la Romana, com a part d'una alineació, que culmina a 1.053 m d'alt, continuació de la serra de l'Argallet. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cavaillé, Joan Pere (Galhac, Llenguadoc, França, 1743 - Llançà, Alt Empordà, 1809) Orguener. Nebot de Josep. Construí els orgues dels dominicans de Vinçà (Conflent) i de Santa Maria la Reial (Perpinyà). El 1762 s'establí a Barcelona, i hi construí l'orgue del convent de Santa Caterina. Completà l'orgue de la catedral de Carcassona. Fou el pare de Domènec. 34 EUROPA - BIOGRAFIA Cavaillé, Josep (Galhac, Llenguadoc, 1700 - França, s XVIII) Orguener. Primer membre d'aquesta família. Col·laborà en l'orgue de Sant Pere de Tolosa. El seu nebot fou Joan Pere Cavaillé. 35 EUROPA - BIOGRAFIA Cavaillé i Coll, Domènec (Tolosa de Llenguadoc, França, 1771 - Choisy-le-Roi, França, 1862) Orguener. Fill de Joan Pere. Construí l'orgue de Puigcerdà (1788), el de la catedral de Vic i el de Santa Maria del Mar de Barcelona, entre d'altres. El 1807 s'establí a Montpeller, i hi restaurà l'orgue de l'església de Sant Pere. 120 EUROPA - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cavall (Navès, Solsonès) Antic terme i masia (mas de Cavall), al voltant de l'església de Sant Pere de Cavall, a l'esquerra del Cardener, travessat en aquest indret per l'antic pont de Cavall, sota els cingles de la Llosa de Cavall, aigua amunt de la Rua de la Llosa de Cavall, congost per on el riu deixa la vall de Lord. 37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cavall, serra del (Petrer, Vinalopó Mitjà) Serra (933 m alt), dins l'aiguavés occidental del Vinalopó, al sud-oest d'un ample massís dominat per les serres alcoianes, estés entre la foia de Castalla, el Vinalopó i les planes alacantines, continuació de la serra de Castalla entre els complexos contraforts de la serra de l'Arguenya i els del Maigmó, enllaçant amb la serra del Sit. 38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cavall, serra del (Marina Alta) Serra (711 m alt) que, juntament amb la serra de Segàrria, separa la vall d'Ebo i les marjals de Pego de la vall de Laguar i el pla de Dénia. El Girona n'ha retallat les calcàries encaixant-se entre les llengues argiloses miocèniques isolades entre falles, fins a arribar a excavar un curs epigènic de fondes gorges: les del barranc de l'Infern, que la separa de la serra d'Ebo, obert entre la vall d'Ebo i la de Laguar, i les de l'estret d'Ísber, entre la darrera i el pla de Dénia. Enllaça pel Montnegre amb la serra d'Almiserà, damunt la vall de Gallinera. 39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cavall Bernat, el (Ribera Alta / Ribera Baixa) Cim (584 m alt) que ha donat nom a la serra del Cavall Bernat entre els termes d'Alzira, Corbera de la Ribera i Llaurí, la qual forma part del massís de la serra de Corbera. El relleu, enèrgic i cantellut, reprodueix el flanc est d'un anticlinal cretaci carstificat i limitat a l'oest 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cavall Bernat, el (Marganell / Monistrol, Bages) Monòlit septentrional (1.099 m alt) del massís de Montserrat, a la zona de les Tebaides. La seva silueta és la més representativa del relleu montserratí. El cim fou abastat per primera vegada el 1935. Hi ha una petita imatge (des del 21/oct/1956) de la Mare de Déu de Montserrat, d'alumini, donada pels excursionistes de tot Catalunya. 41 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cavall Bernat, serra del (Pollença, Mallorca Septentrional) Serra (875 m alt), una de les primeres alineacions del conjunt de direcció nord-est - sud-oest, que constitueix el promontori coronat pel cap de Formentor. Arriba molt escarpada i es prolonga damunt la mar donan lloc a la punta de la Troneta, que al límit septentrional forma la cala de Sant Vicenç. 42 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
43 CATALUNYA - HISTÒRIA Cavall Jussà (Viladecavalls del Vallès, Vallès Occidental) Antic terme, un dels que constituí l'actual municipi. 44 CATALUNYA - HISTÒRIA
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cavallé i Busquets, Joan (Reus, Baix Camp, 28/gen/1958 - ) Dramaturg i narrador. La seva activitat literària es vincula al col·lectiu tarragoní La Gent del Llamp. Es donà a conèixer com a dramaturg amb L'espiral (Exercici d'autofàgia), premi Recull 1986, que s'inscriu en l'estètia de l'absurd. Amb el grup Teatre Instantani escriví i dirgí El telèfon (1989). A partir d'aleshores ha treballat i col·laborat en diverses companyies i directors teatrals. El 1993 guanya el premi de novel·la Ciutat d'Alzira amb Rei de mi, i el 1996 publicà Dimes i l'altre, aplec de textos dramàtics breus. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cavallé i Llagostera, Pere (Reus, Baix Camp, 1880 – 1939) Escriptor i polític. Dirigí els periòdics "Lo Somatent" i "Foment". President del Centre de Lectura i fundador del Foment Republicà Nacionalista. Escriví per al teatre obres modernistes i costumistes com Aubada i posta i La terra (1918), drames, i Els germans Ferrerons (1918) i Els mesquins, comèdies. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cavaller, can (Callús, Bages) Colònia tèxtil, a l'esquerra del Cardener. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cavaller, puig (Gandesa, Terra Alta) Contrafort occidental (709 m alt) de la serra de Pàndols, morfològicament integrada a l'extrem septentrional dels ports de Beseit. Domina les plataformes estructurals perifèriques o "terres altes" de la depressió de l'Ebre. És delimitat per vessants escarpats, modelats pel riu de la Canaleta, i pel barranc de la Vall. Fou un dels punts de màxima penetració de les forces republicanes durant l'ofensiva de l'Ebre (1938). 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA
50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cavallera (Camprodon, Ripollès) Poble, a l'antic terme de Freixenet de Camprodon, en un replà al vessant meridional de la serra Cavallera, a la dreta del Ter, prop de l'antiga torre Cavallera. L'església parroquial (Sant Miquel), romànica, és esmentada ja el 839; fou el límit oriental del bisbat d'Urgell i del comtat de Cerdanya. Dins el seu terme hi ha la colònia Estevenell. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cavallera, serra (Ripollès) Alineació muntanyosa (1.893 m alt) de la comarca, situada entre les valls dels rius Ter i Freser, al nord de Sant Joan de les Abadesses, al límit de la zona axial (vall de Camprodon) amb els Prepirineus (Baix Ripollès). Malgrat l'abundor calcària, presenta un carst poc desenvolupat. Al vessant meridional, vers el Ter, hi ha el poble de Cavallera. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cavalleria, Alfons de la (Manlleu, Osona, s XV - Catalunya ?, s XVI) Cavaller. Fou militar ardit. Serví l'emperador Carles V a Hongria. Es distingí al setge de Viena. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cavalleria, Bernat (Manlleu, Osona, s IX) Religiós. Fou prior del monestir de Manlleu. 55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cavalleria, cap de sa (es Mercadal, Menorca) Promontori (90 m alt), situat al centre de la costa nord de l'illa. És l'extrem septentrional de les Illes Balears. Forma una estreta península de calcàries juràssiques i amb penya-segats; tanca per tramuntana i llevant el port de Sanitja, al qual serveix de protecció. S'hi pesquen llagostes. Hi ha un far de segon ordre, el més important de l'illa, de llum fixa, des del 1857. 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cavalleria, la Nom menys conegut de la família d'impressors Lacavalleria. 58 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Cavalleria, la (Aragó, s XII – Catalunya-Aragó, s XVI) Família de jueus i conversos. El nom familiar original era Aben Laví, però fou substituït pel de Cavalleria per les relacions de dependència que, des del final del s XII, lligaren la família amb els templers i els hospitalers. Diversos dels seus membres tingueren un paper important en l'administració de la corona en temps de Jaume I i a partir del regnat de Pere el Cerimoniós. Aquest paper s'incrementà considerablement després de la conversió de gran part dels membres de la família, arran de la disputa de Tortosa (1414). 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cavalleria, Pere (Tarragona, s XVI) Eclesiàstic. És autor d'un tractat apologètic publicat el 1592. 60 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Cavalleria, Pere de la (Saragossa, s XIV – 1465) Jurista. Fou conseller d'Alfons IV de Catalunya-Aragó i comissari de la reina Maria a les corts de Montsó i d'Alcanyís (1436-37). El 1438, Alfons IV habilità àmpliament a ell i els seus descendents per a tota mena d'oficis, honors i dignitats. Fou mestre racional d'Aragó i primer jurat de Saragossa. Renegà els seus, fins al punt que el 1447 intentà de provar amb falsos testimonis que no descendia de jueus, els quals atacà en el seu Zelus Christi contra Judaeos, sarracenos et infideles (Venècia, 1592), que acabà d'escriure vers el 1464. Morí assassinat, segons que sembla, com a revenja d'un veredicte que havia dictat contra Juan Ximénez Cerdán, senyor de Castellar. La seva mort 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cavalleria, Salomó de (País Valencià, s XIII) Hebreu notable. Fill de Jafuda. Jaume I el nomenà, poc abans de morir, batlle de Morvedre, amb estada franca al castell i jurisdicció sobre altres llocs. També li concedí alguns altres privilegis. 62 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cavallers, es (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Vénda del municipi i parròquia (o Cas Cavallers). 63 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Cavallers, estany de (Alta Ribagorça) Antic estany d'origen glacial del Pirineu central, situat a la capçalera de la Noguera de Tor (1.723 m alt), a la vall de Boí, al peu del pic de Comaloforno. Convertit en l'embassament de Cavallers per una presa de 70 m d'alçada, acumula uns 15.754.000 m3 d'aigua i alimenta la central de Caldes de Boí. 64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cavallet, platja des (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Platja, a llevant d'una de les dues prolongacions que fa l'illa cap al sud; prop seu hi ha un petit nucli de població. 65 EUROPA - BIOGRAFIA Cavalli Sforza, Luigi Luca (Itàlia, 1922 - ) Genetista. Els seus primers treballs científics foren en el camp de la genètica bacteriana, però des del 1954 se centrà en la genètica de les poblacions humanes, camp en el qual ha aplicat tèniques estadístiques innovadores. L'any 1993 rebé el V Premi Internacional Catalunya. 66 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cavalls, camí de (Menorca) Camí que segueix la costa de l'illa, de 220 km de longitud. Iniciat el 1330, fou refet pel governador francès comte de Lannion vers el 1759 pel seu valor estratègic. 67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cavalls, serra de (Terra Alta / Ribera d'Ebre) Serra (660 m alt) dels ports de Beseit, continuació nord-oriental de la serra de Pàndols. Separa els termes de Pinell de Brai dels de Gandesa i Benissanet. A la batalla de l'Ebre (1938) s'hi produïren acarnissats combats; ocupada per les forces republicanes el 28/jul/1938, fou recuperada per les forces franquistes el 30/oct del mateix any. 69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cavallussa (el Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà) Caseriu, al límit històric amb Castella. 70 CATALUNYA - HISTÒRIA Cavamont (Canejan, Vall d'Aran) Despoblat. 121 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Cavanat, estret de (Rosselló) Congost de l'Aglí (o Cabanac), entre Estagell i les Cases de Pena, obert entre les serres de Pena i de Talteüll. Al mig del congost, a la vora dreta del riu, hi ha l'antiga masia de Cavanac, l'església de la qual, esmentada ja el 991, depenia de l'abadia de Sant Esteve del Monestir. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cavanilles i Palop, Antoni Josep Grafia del nom del botànic Cabanilles i Palop, Antoni Josep. Perpetuada pel nom del gènere Cavallinesia i per l'abreviatura Car., emprada en la denominació de les plantes que descriví. 72 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Cavanillesia (Barcelona, 1928 – 1938) Revista científica. Fundada per Pius Font i Quer i dirigida per Carles Pau (mort el 1936) i pel mateix Font. Publicà vuit volums que aplegaven treballs de totes les disciplines botàniques (en llatí o en llengües neollatines), extenses bibliografies, referents sobretot a les terres de la 73 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cavaro, Pere (Càller, Sardenya, Itàlia, s XV – v 1537) Pintor. Estigué a Barcelona, Nàpols i, versemblantment, a Roma. És autor del retaule de l'església de Sant Joan Baptista a Vilamar (1517) i d'altres obres a Sardenya. El seu trìptic de la Mare de Déu dels Consellers, de gran qualitat, a la casa de la vila de Càller, recorda la disposició de l'obra homònima de Lluís Dalmau i l'estil de Rafael. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cavassèquia, Pere Ramon Veure> Sassala, Pere Ramon. 75 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Cave canem (Catalunya, 1995 - ) Revista en català. Apareix en format de llibre objecte i recull col·laboracions d'artistes, pensadors, escriptors i intel·lectuals catalans. El consell de redacció és format per Vicenç Altaió, Manel Guerrero, Joaquim Pibernat, Manel Sala i Claret Serrahima. Des de l'aparició del primer número, corresponent a la tardor del 1995-hivern del 1996, aparegueren 9 números, el darrer dels quals el 1999. Entre els col·laboradors, cal destacar artistes com Perejaume, Antoni Tàpies, Zush o Alfredo Jaar. 76 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Caves (Millars, Canal de Navarrés) Despoblat (cast: Cavas), a la vora meridional de l'avenc del Xúquer. Era presidit pel castell de Caves. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caxal, Antoni (o Queixal) (Tarragona, v 1360 – Constança, Alemanya, 1417) Religiós. Doctor en dret i en teologia. Fou ambaixador d'Alfons IV el Magnànim al concili de Constança (1416). El rei Ferran I d'Antequera el nomenà conseller i li confià importants missions prop dels reis de Castella i de Fes, del papa Benet XIII i de l'emperador Segimon. Entre les obres que va escriure cal esmentar De Unione Ecclesiae, La hermosura de su esposo Cristo, De las verdades de la Iglesia Católica, Rosa ad auroram, etc. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Caxón de Sastre Cathalán (Barcelona / Figueres, 1761 - ) Setmanari publicat simultàniament a les dues ciutats. Imitava els "Caxón de Sastre" madrilenys contemporanis, tenia caràcter literari i era molt deslligat de l'actualitat. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caylà i Grau, Tomàs (Valls, Alt Camp, 1895 – 1936) Polític i escriptor. Milità des de molt jova en la Comunió Tradicionalista i fou, alhora, partidari de les aspiracions polítiques i culturals de Catalunya. Participà en les deliberacions de l'estatut català del 1930 que preparà la Comunió Tradicionalista. Fou assassinat per elements incontrolats poc després d'esclatar la guerra civil. Dirigí el setmanari tradicionalista de Valls "Joventut" (1919-36). 81 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Cayrol, Antoni "Jordi Pere Cerdà" (Sallagossa, Alta Cerdanya, 4/nov/1920 - ) Poeta i escriptor. Residí a Perpinyà des del 1960, on regentà una llibreria fins al 1976, any en que passà a dirigir la revista "Sant Joan i Barres". Ha estat un dels fundadors del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans i ha donat a conèixer en francès la literatura catalana. Ha publicat La guatlla i la garba (1951), Tota llengua fa foc (1955), Ocells per a Cristòfor (1961) i altres reculls de poesia, que foren aplegats a Obra poètica (1966). El seu teatre, reflex d'un costumisme camperol, és influït pel de García Lorca: Angeleta (1952), La set de la terra (1955) i altres títols editats el 1980 en el recull Obra teatral. Ha publicat també un llibre de contes i llegendes Contalles de la Cerdanya (1961). El 1995 va ésser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. 82 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Cayrol, Joan (Palau de Cerdanya, Alta Cerdanya, 1921 - Espirà de l'Aglí, Rosselló, 1981) Poeta i rapsode. Carnisser d'ofici, participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en la seva vessant popular, com a component de grups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels cantaires populars. Enregistrà en disc algunes de les 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cazador i López, Manuel (Torrent de Cinca, Baix Cinca, 1874 - Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1956) Sacerdot i investigador. Estudià agronomia, física i astronomia a Barcelona. Des del 1897 dirigí l'observatori meteorològic del Col·legi d'Orfes de Sant Julià de Vilatorta. Féu importants investigacions de radiofonia, meteorologia i agricultura. 84 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Cazals, Lluís (Prada, Conflent, 1912 - ) Pintor. Encoratjat per Rafael Benet, Raoul Dufy i, sobretot, per Dunoyer de Segonzac, ha pintat paisatges i marines (Rosselló, París, Honfleur, Holanda) en un estil proper a Marquet. Ha exposat a Barcelona (1955, 1959, 1967), París, Rotterdam, Londres, Casablanca, Ginebra, Nova York, etc. Té obres en importants col·leccions estrangeres, al Museu d'Art Modern de París i a Schenectady (USA). 85 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Cazeilles, Adrienne (Cameles, Rosselló, 1923 - ) Escriptora en francès. Ha exercit de mestra a la Catalunya Nord i des del 1978 s'ha dedicat especialment a l'estudi i a la divulgació de qüestions frontereres, la condició femenina a la Catalunya Nord i l'ecologia, en particular a la seva regió natal, els Aspres. Ha participat en una històrica emissió de televisió, intitulada Quatre femmes dans le Roussillon (1972) i, arran del catastròfic incendi dels Aspres del 1976, ha escrit Quand on avait tant de racines (1977), llibre testimoni de gran difusió. Ha col·laborat a "L'Indépendant" i a "Truc". 86 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Cazeilles, Marcel (Banyuls dels Aspres, Rosselló, 1906 - ) Metge. Graduat a Lió l'any 1931, féu carrera de metge militar i arribà a general. S'especialitzà en radiologia i fou cap de servei de l'hospital Robert Picqué de Bordeus fins al 1956, que passà al ministeri de la Defensa Nacional a París. Aprofundí els estudis en el camp de la medicina nuclear, fou director del centre d'investigació dels serveis sanitaris de l'exèrcit (1961) i responsable de les mesures de protecció humana enfront de les radiacions en les proves nuclears franceses. 87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Cazes, Albert (Bou, Rosselló, 1924 - ) Prevere i historiador. Especialista en heràldica rossellonesa. Ha publicat estudis a les revistes "CERCA", "Conflent", etc. És autor de diverses monografies sobre pobles i esglésies del Conflent. 88 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Cazola, tractat de (Cazola, Castella, 20/mar/1179) Acord signat entre Alfons I de Catalunya-Aragó i Alfons VIII de Castella, pel qual foren fixats els límits de l'expansió d'ambdós regnes a la zona del llevant peninsular. El País Valencià, fins al port de Biar (Alt Vinalopó), restava territori de conquesta per a la corona catalano-aragonesa, mentre que el regne de Múrcia, al sud d'aquella zona, passava a terra de conquesta castellana. Aixó representà un retrocés respecte a l'anterior tractat de Tudellén (1151). Tanmateix, la política expansionista catalana estava encaminada aleshores vers Occitània i la renúncia al regne de Múrcia significava l'amistat i el suport de Castella. 89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cazumba, riu de (Canal de Navarrés) Capçalera del riu d'Escalona, a la conca del Xúquer, que neix a l'est del cim del Caroig (1.028 m alt). 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cazurro, Andreu (Barcelona ?, 1825 – Barcelona, 1896) Actor dramàtic. Fou un dels actors més populars del teatre català renaixentista. Actuà de galant a l'Odeón (des del 1850) i, posteriorment, al Romea. Representà moltes obres de Frederic Soler Pitarra, de qui estrenà Les heures del mar (1869). Fou el pare de Rosa Cazurro i Marco. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cazurro Ruiz, Manuel (Madrid, 1865 – Barcelona, 1935) Naturalista i arqueòleg. Fou catedràtic d'història natural de l'institut de Girona des del 1891. Escriví diverses obres de ciències naturals, Las formaciones volcánicas de la provincia de Gerona, i d'altres. Com a prehistoriador publicà Las Cuevas de Seriñá y otras estaciones prehistóricas del NE de Cataluña (1908), El cuaternario y las estaciones de época paleolítica de Cataluña (1919) i el llibre Monumentos megalíticos de la provincia de Gerona (1912). Col·laborà a les investigacions d'Empúries de la primera època i féu una col·lecció d'objectes grecs emporitants, la qual, en morir ell, passà al Museu de Prehistòria de València. 93 CATALUNYA - POLÍTICA CC (Catalunya, 1954 - 1964) Sigles d'un moviment parapolític nacionalista català -amb el significat de Crist-Catalunya, Catalans Cristians o Catòlics Catalans-, sorgit a l'escalf de les organitzacions eclesials -escoltisme, Congregacions Marianes, Montserrat- més arrelades al país. Inspirat ideològicament per R. Galí i dirigit per Frederic Roda (1955-57) i Xavier Muñoz i Pujol (1957-62), sobretot es dedicà a tasques de reflexió i conscienciació, per bé que el sector més activista, encapçalat per Jordi Pujol, organitzà (1959-60) la campanya de l'afer Galinsoga, els fets del Palau de la Música Catalana, etc. Després de la separació del grup de J. Pujol, CC esdevingué (1962) Comunitat Catalana i assumí un programa socialitzant, i el 1964 es convertí en el Partit Força Socialista Federal, que es dissolgué en 1968-69. 94 CATALUNYA - POLÍTICA CC (Catalunya) Sigla del partit polític Centre Català. 95 CATALUNYA - POLÍTICA
119 CATALUNYA - CULTURA CCCB (Barcelona) Sigla del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. 96 CATALUNYA - EMPRESA CCRTV (Catalunya) Sigla de l'entitat Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. 97 CATALUNYA - CULTURA CCUC (Catalunya) Sigla de la base de dades Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya. 98 CATALUNYA - POLÍTICA CDC (Catalunya) Sigla del partit polític Convergència Democràtica de Catalunya. 99 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Cea de Sardenya, marquesat de (Sardenya, Itàlia) Títol concedit el 1647 a Pau de Castellví i d'Aimeric, procurador de Sardenya i cavaller de Sant Jaume (1600), fill del primer marquès de Lacon. 100 CATALUNYA - EMPRESA CEAM (Catalunya) Sigla del Centre d'Estudis i Assessorament Metal·lúrgic. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ceba, Bernat (Catalunya, s XIV) Jurista. Fou comentador dels Usatges. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ceba, Bertran de Veure> Seva, Bertran de. 118 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cebrià i Valdés, Francesc Antoni (Xàtiva, Costera, 1734 – Madrid, 1820) Prelat. Canonge de València (1759). Fou catedràtic i rector de la Universitat de València. Bisbe d'Oriola (1797-1815), afavorí, a Alacant, la posada en marxa de la fàbrica de tabacs (1801), que ocupava més de 2.000 treballadors. De tendència reaccionària, acompanyà Ferran VII a Madrid, del qual era partidari fervent, i es traslladà a la cort (1815), on exercí diversos alts càrrecs eclesiàstics, com patriarca de les Índies i almoiner major del rei. L'any 1817 Pius VII el nomenà cardenal. 104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cebrian i Ibor, Lluís (València, 1885 – 1941) Escriptor i erudit. Participà activament en els jocs florals de Lo Rat Penat, de València, i fou arxiver de la diputació provincial. Entre les obres que publicà es destaquen El gremio valenciano, su pasado, su presente y su porvenir i Mujeres célebres valencianas. 105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cebrian i Ibor, Santiago (València, 1880 – 1925) Poeta i erudit. Pertangué a Lo Rat Penat, de Valencià, i conreà un tipus de poesia a la manera de Llorente, particularment de temàtica patriòtica. Entre els seus treballs d'investigació es destaca Los fueros de Valencia (1925). 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cebrian i Justi, Príam (Barcelona, 1847 – s XIX) Militar. Fou comandant d'artilleria. Excel·lí pels seus estudis geogràfics i topogràfics. 107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cebrian i Mezquita, Lluís (València, 1851 – 1934) Escriptor i erudit. Fou un dels fundadors de l'entitat Lo Rat Penat (1878), als Jocs Florals de la qual fou premiat, el 1881, per una col·lecció de Cants valencians. Fou Mestre en Gai Saber de Lo Rat Penat i formà part de l'antologia de poetes valencians publicada per L'Avenç el 1908. Són seus els estudis Adagios y modismos valencianos i Catálogo de hijos ilustres de Castellón de la Plana. Milità en el partit republicà i fou cronista oficial de la ciutat de València. Publicà Poesies (1915). 109 CATALUNYA - ESPORT CEC (Catalunya) Sigla del Centre Excursionista de Catalunya. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cecília de Comenge (Comenge, França, s XIV – Catalunya, 1384) Comtessa d'Urgell. Filla del comte Bernat VIII de Comenge. El 1335 es casà amb el comte Jaume I d'Urgell, fill d'Alfons III de Catalunya-Aragó. Hereva del comtat de Comenge per mort del seu germà Joan I (1339), els seus drets foren usurpats, però, pel seu oncle Pere Ramon I de Comenge, davant la passivitat del seu cunyat Pere III de Catalunya-Aragó, que no volgué enfrontar-se amb una guerra. No aconseguí tampoc de fer valer els seus drets sobre el comtat de Pallars (1343). Vídua (1347), governà amb eficàcia el comtat d'Urgell durant la minoria d'edat del seu fill Pere II, i aconseguí de liquidar els deutes contrets pel seu marit per finançar el moviment de la Unió. 111 CATALUNYA - BIOGRAFIA
112 CATALUNYA - HISTÒRIA Cecília de Voltregà (Santa Cecília de Voltregà, Osona) Nom donat el 1937 per al municipi. 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cecília d'Urgell (Catalunya, s XIII – s XIV) Filla del comte Àlvar d'Urgell i de la seva segona muller, Cecília de Foix. Es casà amb el vescomte Jofre IV de Rocabertí. Fill seu fou el futur vescomte Dalmau IV. 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cecília d'Urgell (Catalunya, s XV - Bellesguard, Barcelona, 1460) Comtessa de Mòdica i vescomtessa de Cabrera. Filla del comte Pere II d'Urgell i de Margarida de Montferrat i germana, doncs, de Jaume II el Dissortat. Fou una de les candidates (1409) en el segon matrimoni del rei Martí I de Catalunya-Aragó, que preferí, però, Margarida de Prades. Fracassat l'intent del seu germà (1413) de recusar la sentència de Casp amb les armes, empresonat aquest i confiscats els béns de la família, es refugià al monestir de Sixena, al costat de la seva germana Elionor. Entre el 1414 i el 1415 acompanyà, però, la seva mare quan aquesta fou processada i reclosa al castell d'Olocau. Malgrat que ella no fou processada ni condemnada pel fet d'haver ajudat el seu germà, fou privada de tots els béns. Rebutjat per la seva mare el matrimoni amb Joan Ramon Folc (II) de Cardona, fill del comte Joan Ramon Folc (I), que havia estat el seu primer promès, perquè els Cardona havien abandonat la causa urgellista, es casà finalment (v1416) amb el vescomte Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica, del qual no tingué fills. 115 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cedramán (el Castell de Vilamalefa, Alt Millars) Caseria, al límit amb el terme de Vilafermosa. Prop seu hi ha la resclosa del pantà de Cedramán. 116 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
117 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Cefís, batalla del (plana de Beòcia, Grècia, 13/mar/1311) Combat lliurat entre els almogàvers de la Companyia Catalana i l'exèrcit de Gaulter I de Brienne, duc d'Atenes, a la vora del riu Cefís. Els almogàvers, tot i que mancaven d'un comandament suprem, desviaren les aigües del riu i el convertiren, així, en aiguamoll. La cavalleria francesa restà encallada en el fang i fou totalment anihilada per la infanteria catalana, reforçada per 500 catalans mercenaris de Brienne que es negaren a lluitar a favor dels francesos. Hi moriren Gualter de Brienne i la majoria dels seus cavallers; el botí aplegat pels almogàvers fou considerable, i l'endemà elegiren com a capità Roger Desllor. La batalla representà la fi de la vida errant de la Companyia Catalana i el seu establiment al ducat d'Atenes.
Anar a: [ Cau ] [ Caup ] [ Cavall B ] [ Cavallers ] [ Cax ] [ Cea ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Caudete de las Fuentes
Caudiel
Caus i Gracia, Esmeralda
Causaràs i Tarazona, Lluís
Cavall Fort