|
|
|
Anar a: [ Cana ] [ Canal ] [ Canalet ] [ Canals ] [ Canals, R ] [ Canam ] Davant de tant imbècil amb carnet d'opinant, els savis callen. (Pepe Rubianes) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cana, riu de la (Catalunya) Afluent esquerrà de l'Ebre, que neix als contraforts occidentals de serra la Llena, passa encaixat en direcció nord-est - sud-oest; constitueix el termenal entre la Pobla de Cérvoles i Bovera (Garrigues), al nord, i la Bisbal de Falset (Priorat) i a la Palma d'Ebre (Ribera d'Ebre), al sud; desemboca davant el castell de Flix. 3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Canada, la (Alt Maestrat / Ports) Altiplà, drenat per la canada d'Ares, al límit de les dues comarques, d'uns 7 km de longitud i 1 km d'amplada, a l'est de les moles del Vilar i d'Ares (al peu de la qual hi ha la vila d'Ares del Maestrat). 2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cañada Seca (Alpont, Serrans) Llogaret, al límit amb el terme de la Iessa. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA
5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canadell (Calders, Bages) Església romànica (Sant Salvador) i masia (mas de Canadell) de la comarca, a la dreta de la riera de Calders, vora Viladecavalls de Calders. 6 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Canadell, cap (Vallespir) Cap de la costa de la Marenda, a la comarca, entre les cales de Terrimbou i de Cervera. 7 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Canadella (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Vénda, a la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia. 8 CATALUNYA - EMPRESA Canadenca, La (Catalunya) Nom popular de l'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited. 9 CATALUNYA - POLÍTICA
10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Canadilla, La (Alpont, Serrans) Llogaret, al nord de la vila. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canagot, Ramon de (Catalunya, s XII) Cavaller. A la darrera fase de la reconquesta del Principat, forçà el coll d'Alforja amb els seus homes i arribà a Siurana, davant la qual participà al setge que hi sostingueren d'altres cavalles i nobles, especialment els pertanyents al casal de Cervera (1153). 16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Canal, la (Sueca, Ribera Baixa) Barri del nord de la ciutat. 17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Canal, la (Xixona, Alacantí) Districte rural, al sud-oest del coll de la Carrasqueta, al vessant meridional del cabeç de Corbó, separació amb la canal d'Alcoi. 18 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Canal, sa (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Vénda, caseria i carregador de sal de les salines, a l'extrem meridional de l'illa, al fons d'una cala entre la punta de ses Portes i la punta de la Rama. 19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Canal, vall de la (País Valencià) Vall situada entre les foies d'Alcoi i de Xixona, formada per les altes valls del barranc del Molinar (o de la Batalla), afluent del riu d'Alcoi, i de la rambla de la Gavarrera (que obre la vall vers el sud-oest al nord de la foia de Castalla, sector que rep també el nom de vall d'Ibi), unides al coll de la Carrasqueta. Limiten aquesta depressió, al nord, les serres del Carrascar d'Alcoi, de la Serreta i de l'Ull del Moro (alineació que talla el barranc del Molinar) i, al sud, les serres del Guanter, de Carbó (o de la Carrasqueta), del Rentonar i dels Plans. És compresa als termes d'Ibi, Xixona i Alcoi (partides de la Canal Alta i de la Canal Baixa). 12 CATALUNYA - EMPRESA
13 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Canal 9 (País Valencià, 5/set/1989 - ) Canal de la televisió autonòmica valenciana, creat dins l'ens de Televisió de Valencia (TVV). 14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Canal d'Alcoi, la (Alcoià) Veure> Alcoi, canal d'. 15 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA
20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canalbona (Pallars Sobirà) Vall del massís de la pica d'Estats, dins la comarca, capçalera de la vall d'Areste, a la vall Ferrera. És dominada, al nord, pel pic de Canalbona (2.959 m alt), a l'est del qual s'obre el port de Canalbona, que comunica amb la vall occitana de Vic-de-sòs. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canalda i Bargués, Lluís (Cervera, Segarra, 1843 – Barcelona, 1911) Enginyer industrial. Estudià a Barcelona. Fou cap d'estadística de la província de Cadis (1870). De retorn a Cervera (1872), dugué a terme un projecte de fortificació de la ciutat i en dirigí les obres (1874), durant la Tercera Guerra Carlina. Des del 1876 fou catedràtic de construcció de màquines a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona. Publicà diversos treballs sobre cinemàtica, astronomia, tormodinàmica i geologia en revistes especialitzades. 23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Canaleja, la (Alpont, Serrans) Llogaret. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canalejas i Casas, Josep (Barcelona, 4/des/1827 – Madrid, 22/nov/1902) Enginyer i publicista. Pare de José Canalejas y Méndez. Estudià a Madrid i a Lieja. Per encàrrec del famós banquer José de Salamanca va construir algunes línies fèrries. Milità al partit liberal i fou diputat i senador. Director de la companyia del ferrocarril de Ciudad Real, a Badajoz. Dirigí la revista "El Eco Agrícola", i col·laborà a "El Ingeniero Industrial". És autor, entre altres treballs, d'un Anuario de los progresos tecnológicos de la industria y de la agricultura (1861) i Estudio de la situación moral y material de los reclusos de la casa municipal de corrección de Barcelona (1860). 25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
26 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Canalejas Méndez, José (El Ferrol, Galícia, 31/jul/1854 – Madrid, 12/nov/1912) Polític liberal i advocat. Fill de l'enginyer Josep Canalejas i Casas. Com a president del consell de ministres (1910-12) i amb l'oposició d'importants sectors conservadors i liberals, acceptà parcialment les reclamacions catalanes per a l'autonomia i presentà a les corts el projecte de llei de mancomunitats i delegacions (1911), que possibilità la constitució de la Mancomunitat de Catalunya (1914). Morí tirotejat per un anarquista. 28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Canaleta, la (Ador, Safor) Caseriu, a la part muntanyosa del municipi. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canaleta, riu de la (Terra Alta / Baix Ebre) Afluent dretà de l'Ebre. Neix a la serra de l'Espina, contrafort septentrional dels ports de Beseit, dins el terme d'Horta de Sant Joan; le seu curs forma un veritable canno fins a Bot, tot seguint una direcció sud-nord; després de travessar la paret de conglomerats que limita el curs de l'Ebre per la dreta i de constituir, en aquest sector, el límit entre els termes de Gandesa, al nord, i de Prat del Comte i del Pinell de Brai, al sud, es dirigeix, ja a la plana, vers el sud-est i desemboca al seu col·lector aigua avall de Benifallet. Aquest canvi de direcció és originat, possiblement, per captació de la conca alta del riu Sec dels Estrets, per un altre afluent de l'Ebre, que correspon a l'actual riu de les Canaletes. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canaleta i Font, Joan (Barcelona, 1744 – 1808) Fabricant d'indianes. Nebot i hereu de Josep Canaleta i Poc. En esclatar la Guerra Gran (1793) es comprometé a pagar deu homes armats i a muntar la guàrdia de la ciutat amb trenta homes de la fàbrica un cop a la setmana. L'any 1798 formà part del consistori municipal. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canaletes (Cabrera d'Igualada, Anoia) Barri i cap del municipi, al sud del terme. Es formà en dos petits nuclis a banda i banda de l'antic mas de Canaletes. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canaletes (Barcelona, Barcelonès) Sector de la Rambla, al capdamunt del passeig. Fins al 1855 hi hagué les torres de Canaletes, del s XIV, anomenades així per les canals d'aigua. La font de Canaletes recull l'aigua que nodria la font de l'Estudi General. Des dels anys 20 és indret de reunió per a comentar els partits de futbol i per celebrar les victòries importants del F.C. Barcelona. 34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Canalí (Marina Alta) Veure> Alcanalí. 35 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Canalias, Anna (Magallón, Aragó, 1886 – Tetuan, Marroc, 1963 ?) Poetessa de pares catalans. Exercí el magisteri a Barcelona, Osca, Segòvia i Girona. Publicà els reculls poètics Líriques, Natura. Sonets erudits i Poesies, evocació de mons medievals i orientals. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canalias, Jaume (Barcelona, s XIV) Pintor. El 1372 treballava per a l'ajuntament de Barcelona, fent l'entixinat de la Casa de la Ciutat. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Canalitx (Felanitx, Mallorca Oriental) Antic nom de la població. 39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Canalosa, la (Fondó de les Neus, Vinalopó Mitjà) Caseriu, dividit en la Canalosa de Dalt i la Canalosa de Baix, situades entre les serres dels Frares i de la Cava. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canalot, el (Baix Ebre) Llengua de sorra a la costa. Extrem septentrional del delta de l'Ebre, que tanca per llevant el port del Fangar. 41 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canals (el Riu del Pendís, Baixa Cerdanya) Llogaret (1.425 m alt), al vessant septentrional del Moixeró, vora l'antic camí ral del Pendís. Sota el poble hi ha un espadat de calcàries d'aspecte basàltic. 44 CATALUNYA - HISTÒRIA Canals (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Despoblat recent del terme de Peramea (913 m alt) (ant: els Masos de Canals), dominant el pla de Corts. 45 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Canals (Baix Cinca) Despoblat de la comarca, a l'esquerra del riu, entre Fraga i Saidí. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canals (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) Antiga quadra (o Canalsroges), a l'oest de Valldoreix. L'antic castell de Canals, enrunat, passà, el s XIII, dels Cervelló al monestir de Sant Cugat (l'abat es titulà baró de Canals). El centre era l'església, desapareguda, de Sant Martí de Bosquerons. 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Canals, Antoni (País Valencià, v 1352 - 1415/19) Escriptor i humanista. De jove ingressà a l'orde dominicà i estudià gramàtica a València i a Girona, lògica a Mallorca, Manresa i Lleida, i filosofia a Barcelona, sota el mestratge de Vicent Ferrer. Continuà els estudis de teologia a València, a Tolosa i a París. El 1387 era professor a Lleida, on assolí un gran prestigi. Amb la seva obra representa la figura més important del pre-Renaixement a Catalunya, i supedita a la seva tasca apologètica els dots d'orador i de literat. De la seva obra conservada, tota en català, cal esmentar dues obres originals, l'Scala de contemplació (1399-1400) i el 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canals, Bartomeu de (Penedès ?, 1318 - Catalunya, 1344) Cronista. Monjo de Santes Creus, actuà com a notari el 1327 i el 1333. És autor d'Opusculum, crònica llatina sobre fets del seu temps, el fragment conservat del qual abasta del 1282 al 1344, però sembla que l'original començava amb Ramon Berenguer IV. L'obra ha estat estudiada modernament per Jordi Rubió i Balaguer. Part del seu contingut és pres pel Compendium de fra Bernat Mallol. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canals, Gaspar (Barcelona, s XVI) Argenter. El 1552 formava part del Consell de Cent. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canals, Joan (dit "el Negre Canals") (Llinars del Vallès, Vallès Oriental, s XVI – Catalunya, s XVII) Bandoler. Formà part de la banda de Perot Rocaguinarda. Era parent de dos deseners de la unió de Sant Antoni de Vilamajor, la qual cosa li permetia d'actuar amb més impunitat. Fou detingut vers l'any 1610. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canals, Josep (Barcelona, 1887 – 1935) Empresari teatral. Destacà molt per les seves iniciatives. Actuà durant la dècada 1920-30 als teatres Romea i Novetats. Des de llurs escenaris imposà un teatre català de categoria, obert a les tendències més diverses, equilibrant la presentació d'autors joves amb la dels consagrats i també amb excel·lents traduccions. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA
53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Canals, Pere (Xàtiva ?, Costera, s XIV - València ?, s XV) Frare dominicà i teòleg. Era germà d'Antoni. Gaudí de la protecció reial. Quan Antoni anà a Barcelona el 1398, deixant així el lectorat de teologia de la seu de València, Pere el substituí en aquest càrrec, per ordre de Martí l'Humà 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canals, Pere de (Tarragona, inici s XV - Sant Cugat del Vallès ?, Vallès Occidental, s XV) Monjo. Per ordre del rei Joan II traduí del llatí una obra de caràcter històric. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canals, Ramon (Girona, 1929 - ) Pedagog i eclesiàstic. Consiliari de diversos centres docents. Ha escrit amb col·laboració de Pere Darder i Vidal El nen i l'altre. Aquesta obra guanyà el premi Antoni Balmanya 1965, i fou publicada l'any següent. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canals, Sant Martí de (el Pont de Claverol, Pallars Jussà) Veure> Sant Martí de Canals. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canals, serra de les (Alt Urgell) Alineació muntanyosa (840 m alt), de direcció nord-est - sud-oest, que forma la paret oriental del grau d'Oliana. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canals de Catllarí, les (Montmajor, Berguedà) Altre nom de l'antiga quadra de Catllarí. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canals i Cussó, Enric (Tiana, Maresme, 1952 - ) Periodista. Llicenciat en ciències de la informació. Formà part de l'equip fundacional de Televisió de Catalunya (TVC), que dirigí entre el 1984 i el 1989. Ha treballat a Ràdio Barcelona i als diaris "El País" i "Diari de Barcelona". Ha estat director d'"El Observador" (1991). Creà la productora audiovisual Mercuri (1990), des d'on féu els programes Avui per demà, Te'n recordes?, Els dies que van canviar la nostra vida, Aquest temps, aquest país i Classificació A.C.R., premi Òmnium Cultural 1995. Fou assessor del govern d'Andorra en la creació de l'organisme de ràdio i televisió d'aquest país i membre del Consell de l'Audiovisual de Catalunya des del 1997. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canals i Ferrer, Dolors (Santa Sussana, Maresme, 1891 - Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1984) Mestra. Fou subvencionada per l'ajuntament de Barcelona per a cursar pedagogia a Roma, amb Maria Montessori. En tornar fou directora, fins a la seva jubilació, de la Casa dels Nens (1917-61), escola de l'ajuntament, que introduí el sistema Montessori. 62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Canals i Frau, Salvador (Illes Balears, 1893 – Argentina, 1958) Etnògraf. Emigrà a l'Argentina (1930), país on desenvolupà la major part de la seva activitat. Fou catedràtic de les universitats de Tucuman, Cuyo i Buenos Aires. La Comisión Nacional de Cultura argentina el distingí amb un premi (1940). És autor de més d'un centenar de treballs monogràfics, amb obres tan notables com les titulades Prehistoria de América, Etnografía de los huarpes, Tres estudios de etnografía de Cuyo i Las poblaciones indígenas de la Argentina. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canals i Llambí, Ricard (Barcelona, 1876 – 1931) Pintor. Membre de la Colla del Safrà, dirigida per Nonell, exposà, juntament amb ell, a París (1898), on es consagrà gràcies al suport del marxant Durand-Ruel. Conreà temes hispànics, i excel·lí en les figures i el retrat (Retrat del fill de l'artista, 1913). La seva pintura és la síntesi d'un cert naturalisme burgés, d'una particular visió del color deguda a l'ambient modernista i de les influències impressionistes, especialment de Renoir. Fundà i dirigí, a Barcelona, "Les Arts i els Artistes". 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canals i Martí, Joan Pau (Barcelona, 1730 – Madrid, 1786) Fabricant d'indianes i químic. Era fill d'Esteve Canals, fundador d'una de les primeres fàbriques d'estampats del Principat (1738). L'any 1760 anà a Madrid comissionat pels fabricants d'indianes de Barcelona. Fruit dels seus estudis sobre tints, redactà un informe favorable sobre la roja espanyola i fou nomenat director i inspector general de tints (1764), i creà a Madrid una companyia per al conreu i comerç de la roja, que s'estengué especialment per Castella la Vella-Lleó (especialment Valladolid i Mojados) i també per Andalusia i Catalunya. En demostrar-se la seva qualitat, s'inicià l'exportació a França, Anglaterra i Holanda, que prengué un gran impuls fins als primers anys del s. XIX. Fou un dels fundadors de la Companyia de Filats de Cotó de Barcelona (1772). El 1778 sol·licità i obtingué el títol de baró de Vall-Roja. Era membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Deixà nombroses memòries i estudis, entre els quals Recopilació de las reglas principals sobre lo cultiu i preparació 66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Canals i Mayol, Antoni (Palma de Mallorca, s XIX – 1856) Advocat. Secretari de la comissió provincial d'instrucció primària de Mallorca i de la Universal Consignació. El 1849 fou comissionat a Madrid per resoldre el problema del deute consignat, per a la qual cosa escriví una Memoria sobre la Universal Consignación de Mallorca (1849), base per a la definitiva abolició d'aquesta càrrega que gravava l'economia mallorquina des de la baixa edat mitjana. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canals i Vilaró, Salvador (San Juan de Puerto Rico, 1867 – Barcelona, 1938) Polític i periodista. Fou crític teatral i director de la revista "Nuestro Tiempo" (1901-27). Milità al partit conservador i fou diputat per Alacant, Xàtiva, Valls i Lleida fins al 1923. Amb l'adveniment de la Dictadura es retirà de la política. Publicà Los sucesos de España en 1909 (1910-11), El proceso Ferrer ante las Cortes (1911), La cuestión catalana 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canalsroges (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) Veure> Canals. 70 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Canamunt (Palma de Mallorca, s XIV – Illes Balears, 1667) Facció mallorquina, rival de la de Canavall. Aquests noms sembla que provenen de llur localització en la part alta i baixa de la ciutat. Les lluites dels dos bàndols, de caràcter nobiliari i esteses entre la població urbana i les autoritats civils i eclesiàstiques, assoliren la màxima virulència durant la primera meitat del s XVII. La mort d'Arnau Santacília (1615), desencadenà fortes violències, que finalitzaren amb una reconciliació entre tots dos bàndols, però els enfrontaments es reprengueren fins a la segona reconciliació entre els membres de la noblesa (1645). Tot i això, els bandejats continuaren les lluites fins a la repressió final del lloctinent Roderic de Borja (1667). 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canapost (Forallac, Baix Empordà) Poble de l'antic mun. de Peratallada. L'antiga església parroquial de Sant Esteve és romànica, amb dues naus i un notable campanar; el retaule major, gòtic, del denominat Mestre de Canapost, es conserva al Museu Diocesà de Girona. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canapost, Mestre de (Catalunya, s XV) Pintor anònim. Autor del retaule de la Mare de Déu de la Llet, de l'església de Canapost (Baix Empordà), conservat al Museu Diocesà de Girona. Influït pel goticisme franco-flamenc, especialment per l'estil concret i simple de Fouquet, el seu art, d'accentuat refinament, assenyala el pròxim canvi vers el Renaixement. Hom li atribueix el Retaule de la Llotja de Perpinyà, del 1489, i les Mitges figures de Jesús i de la Mare de Déu d'un medalló-reliquiari de la catedral de Girona donat el 1496. Darrerament s'han assenyalat les estretes relacions que hi ha entre l'altra obra i la del Mestre de la Seu 73 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Canar, cala des (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Cala de la costa oriental de l'illa, al nord de la punta d'Arabí, davant la petita illa des Canar; ha esdevingut un dels centres turístics més importants de l'illa. 74 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Canar, el (Peralta de la Sal, Llitera) Llogaret i antic terme (3,19 km2) de l'antic mun. de Gavasa, situat 6 km al sud del sector principal del terme. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cañardo i Lacasta, Marià (Olite, Navarra, 5/feb/1906 – Barcelona, 20/jun/1987) Corredor ciclista. Establert a Barcelona el 1920, guanyà, entre altres competicions, entre el 1928 i el 1939, vuit vegades la Volta Ciclista a Catalunya, i fou quatre vegades (1930, 1931, 1933 i 1936) campió d'Espanya. Ha estat seleccionador i ha dirigit l'equip espanyol en la Volta a França, i des del 1969 fou president de la Federació Catalana de Ciclisme. 76 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Canarrossa (Mallorca) Antic districte musulmà, un dels dotze en que era dividida l'illa; després de la conquesta cristiana fou adjudicat a Gastó de Montcada, vescomte de Biarn. Comprenia els termes actuals de Sencelles, Costitx, Binissalem, Lloseta, Alaró, Consell, Santa Maria i Santa Eugènia. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Cañas y barro (País Valencià, 1902) Novel·la de Vicent Blasco i Ibáñez. L'argument de la qual se centra en la vida dels habitants de l'albufera valenciana, condicionada per l'hostilitat intrínseca de la naturalesa. 79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Canastell (Sant Vicent del Raspeig, Alacantí) Caseriu, a l'esquerra de la rambla de les Ovelles. 80 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Canavall (Illes Balears) Nom d'una facció del s XVII, rival de la dels Canamunt. 81 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
82 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cànaves i Marc, Jaume (Pollença, Mallorca, 1653 – Malta, 1721) Bisbe de Malta (1713-21). Graduat en teologia a Mallorca, el 1677 professà a l'orde militar de Sant Joan i es traslladà a Malta, on fou nomenat (1700) prior de l'església major de Sant Joan.
Anar a: [ Cana ] [ Canal ] [ Canalet ] [ Canals ] [ Canals, R ] [ Canam ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Canadenca, vaga de La
Canals i Vidal, Francesc d'Assís
Cañas i Cañas, Josep
