|
|
|
Anar a: [ Puigs ] [ Puigv ] [ Puigverd d ] [ Puj ] [ Pujal ] [ Pujalt ] ...la mala bava no és cap defecte, el defecte és emprar-la malament. (Enric Vila) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigsac (Pardines, Ripollès) Veïnat, a l'esquerra del Segadell, aigua amunt del poble. 2 CATALUNYA - HISTÒRIA Puigsacalm (la Vall d'En Bas, Garrotxa) Nom adoptat el 1937 per a Sant Privat d'En Bas. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigsacalm, el (la Vall d'En Bas, Garrotxa) Muntanya (1.515 m alt) de la Serralada Transversal Catalana, entre Joanetes i Sant Privat d'En Bas. S'estén de nord a sud al límit amb Osona, i separa la fossa d'Olot de l'altiplà de Collsacabra, així com la conca del Fluvià de la del Ter. És un horst tectònic originat per una falla que interromp bruscament la sèrie regular de plecs pirinencs de l'alta vall del Ter. És constituïda principalment per gresos. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA
5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigsec (Sant Julià de Vilatorta, Osona) Masia, a llevant del poble; el nom és esmentat el 980 i la masia el 1201. És un gran casal setcentista, restaurat modernament; a la seva capella de Sant Ponç (existent ja el 1686) se celebra anualment el 22/mai el títpi aplec del pa. 6 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Puigsec (Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir) Veïnat, al sud-est de la vila. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puigsec, Pere de (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller. Manava algunes companyies de reforç trameses de Barcelona a Sardenya pel juliol de 1409. Serví amb les armes a l'illa. 8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Puigserver, Felip (Palma de Mallorca, 1745 – 1821) Dominicà (1759). Alumne de la Universitat d'Oriola, regentada pel seu orde, i professor, després, de filosofia i teologia a Oriola mateix i al convent dominicà de Palma, on formà part de la Junta de govern durant l'ocupació napoleònica de la Península. En l'opuscle El teólogo democrático ahogado en las angélicas fuentes (1815) intentà de confutar Joaquim-Llorenç Villanueva, que s'havia basat en sant Tomàs per defensar l'actitud liberal de les Corts de Cadis. Molt més importants, en la història de la persistència i la renovació de la filosofia tomista, són els seus tres volums de Philosophia sancti Thomae Aquinatis auribus huius temporis accomodata (1817-20; 1824-26). 9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Puigserver i Llabrés, Miquel (Lloseta, Mallorca, 1881 - Sóller, Mallorca, 1947) Escriptor. Publicà el volum Records de nostra terra (1928), però la seva aportació més important és en el camp teatral, hom el pot 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puigserver i Plana, Fabià (Olot, Garrotxa, 1938 – Barcelona, 31/jul/1991) Escenògraf i director teatral. Anà a viure a Varsòvia, on estudià belles arts i escenografia. El 1958 s'establí a Barcelona i féu decoracions per a grups de cambra, per a l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i per a l'Escola Adrià Gual. Va realitzar, amb criteri renovador, moltíssims espectacles i escenografies, pels quals li fou concedit el premi FAD. Assolí dues vegades el premi Nacional d'Escenografia (1975 i 1979), a més de diversos guardons internacionals. Fou fundador i impulsor del Teatre Lliure (1976). Entre els seus muntatges destaquen Primera història d'Esther (1960), Antígona (1967), El adefesio (1968), Yerma (1972), La Setmana Tràgica (1975), Seven Dangers (1982), Madre Coraje (1986), Terra Baixa (1990) i Història del soldat (1991). 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigseslloses (Folgueroles, Osona) Veure> Sant Jordi de Puigseslloses. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigsespedres (Santa Maria de Corcó, Osona) Petita elevació (728 m alt), al sud del poble, prop de la masia d'Arquerons, on hi ha un dolmen o galeria coberta, força malmesa, excavat el 1920. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig-sureda i Sais, Joan (l'Escala, Alt Empordà, 1880 – Barcelona, 1978) Metge cirurgià. Acabà els estudis, cursats a Barcelona, l'any 1901. Fou deixeble de Cardenal i de Ribas i Ribas. Ha exercit càrrecs docents a la Universitat de Barcelona: encarregat de càtedra de terapèutica quirúrgica (1931), professor agregat per nomenament del patronat de la Universitat Autònoma i encarregat de càtedra de patologia 14 CATALUNYA - HISTÒRIA Puigtinyós (Alt Camp) Veure> Montferri (antic nom del poble). 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigtorrat (Aiguaviva de Gironès, Gironès) Veïnat. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puiguriguer i de Dorda, Jaume (Barcelona, s XIX – 1884) Jurista. Fou degà del Col·legi de Procuradors de Barcelona. Destacà pels seus coneixements en matèries de dret català. Reuní una notable col·lecció de monedes, que havia de passar en part als museus de Barcelona. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigventós, Avinyonet de (Alt Empordà) Veure> Avinyonet de Puigventós. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puigverd, Arnau de (Catalunya, s XII) Noble. Figura al seguici i consell d'Alfons I el Cast. El 1180 fou un dels signants de la carta de poblament de Mont-roig. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puigverd, Berenguer de (Catalunya, 1210 – 1243) Noble del temps de Pere I i de Jaume I, pertanyent al bàndol dels Cardona, senyor dels castells de Puigverd, Oliola, Ponts, Agramunt, Barberà, Prenafeta, Miramar i Figuerola, fill de Pere i germà de Guillem de Puigverd. Apareix com a conseller de Pere I en el pacte d'aquest amb la comtessa vídua Elvira d'Urgell per al casament dels fills d'ambdós, Jaume i Aurembiaix (1210). Concorregué a la cort de Lleida per al jurament de Jaume I (1214) i després a les de Montsó i Vilafranca 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puigverd, Berenguer de (Catalunya, a 1253 - d 1291) Cavaller. Tot i haver signat els pactes nobiliaris contra la corona (1274), ben aviat féu costat al rei Jaume I. Sobretot amb Pere II augmentà la seva influència, ja que fou un dels cavallers que havien d'acompanyar el monarca al desafiament de Bordeus (1283). Continuà els seus serveis a la monarquia catalana amb el nou rei Alfons II el Franc. El 1291 fou un dels signants de la pau de Tarascó, dita també de Brignoles. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puigverd, Berenguer de (Catalunya, s XIV) Cavaller. El 1323 anà a Sardenya amb l'expedició de conquesta que dirigia l'infant Alfons. Aquest o un homònim intervingueren a favor de Bernat de Solcina a les bandositats de Vila-seca (1340). 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puigverd, Berenguer de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1357 era amb les forces agrupades al regne de València a les ordres de l'infant Pere, oncle del monarca. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puigverd, Catalana de (Catalunya, s XV) Dama. A la mort de Catalana de Llança, es féu càrrec de la majordomia dels petits infants Joan i Martí, futurs reis i fills de Pere III el Cerimoniós. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puigverd, Galceran de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Participà a l'expedició que dirigí l'infant Alfons per sotmetre Sardenya el 1323-24. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puigverd, Guillem de (Catalunya, s XII – s XIII) Noble. Era membre del seguici i consell del rei Pere I el Catòlic. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puigverd, Guillem de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Serví Jaume II. El 1293, amb Bernat de Montpaó, tenia al seu càrrec la custòdia dels fills del príncep de Salern, capturats per Roger de Lloria a la batalla de Nàpols i utilitzats llargament per Alfons II i Jaume II com a arma de coacció política. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puigverd, Miró Guillem de (Catalunya, s XII) Magnat. Fou un dels defensors de Pere de Puigverd al procés de Lleida de 1157. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puigverd, Pere (Catalunya, s XIV) Cavaller. Serví a Sardenya. El 1362 era un dels caps principals de les forces catalanes que tenien per base el castell de Càller. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puigverd, Pere de (Catalunya, s XII) Magnat. Fill de Vidià de Puigverd, del qual heretà els castells de Barberà, Piera i Prenafeta, que li calgué defensar de les escomeses dels sarraïns. Participà a la campanya d'Almeria (1147), on anà amb deu cavallers propis, i a la presa de Lleida (1149). Fou personatge influent en temps de Ramon Berenguer IV. Més tard disputà amb aquest per la potestat dels seus castells de Piera i de Prenafeta, però hagué de reconèixer-la finalment al comte barceloní. El litigi, que resultà bastant sonat, fou resolt per un alt tribunal arbitral, a Lleida, el 1157. Entre els jutges hi havia el comte Arnau Mir de Pallars, els 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puigverd, Pere de (Catalunya, s XII - Santes Creus ?, Alt Camp, s XII) IV abat de Santes Creus (1158-85). Fill probable del magnat homònim. Fou un dels primers monjos catalans del monestir cistercenc de Valldaura-Ancosa i el quart abat del monestir i primer de filiació catalana. Al llarg del seu abadiat la comunitat s'establí definitivament a l'indret de Santes Creus abandonant Valldaura del Vallès (Cerdanyola) i l'indret d'Espluga d'Ancosa, on no s'arribà a establir per manca d'aigua. La instal·lació a Santes Creus, que el monestir posseïa des del 1158, fou molt dificultosa per les qüestions sobre la jurisdicció religiosa del lloc, que pertanyia a l'arquebisbe de Tarragona i al bisbe de Barcelona. La protecció del papa Alexandre III permeté a la comunitat d'instal·lar-s'hi el 1169 i inicià les noves construccions (1174), molt avançades al final del seu abadiat. Actuà en els afers generals del país i en les diferències amb Poblet, que són un primer indici de la importància que adquiria el naixent monestir. Hom ha dit tradicionalment que el 1185 passà a ocupar la diòcesi de la Seu d'Urgell, si bé cal considerar el bisbe Pere de Puigverd que regí aquella diòcesi entre el 1204 i el 1230 con un altre parent homònim. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puigverd, Pere de (Catalunya, s XII – s XIII) Noble. Figurà al consell de Pere I el Catòlic. Participà activament a les lluites civils durant els primers anys del regnat de Jaume I. A la constitució de Pau i Treva de Vilafranca, el 27/jun/1217, encapçalà la llista dels signants. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puigverd, Pere de (Catalunya, s XIII – Sicília, Itàlia, s XIV) Noble. Serví a Sicília contra els angevins. Hi restà quan Frederic II es convertí en rei independent i fins quan el monarca fou atacat pel seu germà Jaume II. Aquest rei comminà repetidament els catalans que servien a Sicília el ràpid retorn a Catalunya, però ell no obeí. Fou decretada, el 1300, la confiscació dels seus béns catalans. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puigverd, Ramon de (Urgell, s XIII – Catalunya, s XIV) Noble. El 1314, a Lleida, assistí al casament de l'infant Alfons, el futur rei Benigne, amb Teresa d'Entença. Per aquesta unió passava als contraents el comtat d'Urgell. 36 CATALUNYA - MUNICIPI
37 CATALUNYA - MUNICIPI
38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigverd de Talarn (Tremp, Pallars Jussà) Poble de l'antic mun. de Fígols de la Conca. Formà un sol municipi amb Castissent al s XIX. L'església (Santa Anna) depenia de la parròquia de Palau de Noguera. Pertanyia a l'orde de Sant Joan (comanda de Susterris). 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puigvert, Francesc (Catalunya, s XIX – s XX) Operador de cinema, documentalista i productor. Especialista en documentals de successos, causà un gran impacte amb unes filmacions del 1915 sobre la tècnica quirúrgica de l'oftalmòleg Barraquer, que assenyalaren una fita en el cinema com a document mèdic. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puigvert i Romaguera, Joan Maria (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 8/mar/1959 - ) Poeta i músic. Publicà molt jove Pleniluni (1980), llibre de factura clàssica, de to greu i contingut, que voreja, a voltes, el retoricisme. Entre 1977 i 1982 ha guanyat múltiples guardons poètics i la seva poesia deriva, directament trasbalsada per les lectures de l'avantguardisme de l'inici del s. XX -fonamentalment el francès-, vers un devessall d'imatges i retòrica, de mètrica estricta i pura expressivitat del seu món oníric. Metamorfosi del silenci (1982) i El clima de les flautes (1982) en són bona mostra. Guanyà la Viola als Jocs Florals de Barcelona (1984). 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigxatmar (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany) Veure> Pont-xetmar. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puilaner, el (es Bordes / Vilamòs, Vall d'Aran) Cim (2.220 m alt), a la línia de crestes que separa la Vall d'Aran de Comenge, termenal dels dos municipis. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puimanyons (la Pobla de Segur, Pallars Jussà) Despoblat (611 m alt), a la dreta del Flamicell, a la seva confluència amb la Noguera Pallaresa. La seva església (Sant Jaume) depenia de la parròquia de Toralla. Al s XIX formà un municipi amb Serradell. 46 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puio (Salardú, Vall d'Aran) Veure> Pójo. 48 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Puiol (Monesma i Queixigar, Ribagorça) Caseria, al vessant meridional del turó on s'alça el castell de Monesma. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puiòlo (Vall d'Aran) Veure> Pujólo. 50 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Puiverd (Benavarri, Ribagorça) Antic poble (o Puigverd), al sector nord-occidental del terme. El s XIX formava part del municipi d'Aler. De la seva església parroquial (Sant Donat) depenia el santuari de la Mare de Déu de les Ventoses. 90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Puixmarín, mestre de (País Valencià, s XV) Pintor anònim. Estilísticament, se'l relaciona amb Miquel Alcanyís. L'única obra conservada de la seva mà és el retaule de Sant Miquel Arcàngel procedent de la capella del degà Pere Puixmarín (actualment a la capella dels Castillas), de la catedral de Múrcia. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujada, Guillem (Barcelona, s XIV – s XV) Ciutadà. Serví a Sicília quan l'illa fou reduïda a l'obediència de la reina Maria i de Martí el Jove, des del 1392. Quatre anys més tard, en deixar l'illa Martí l'Humà, Pujada fou un dels qui restaren al consell reial de Sicília. Tornà després a Catalunya i serví a la cort. El 1403, amb el jurista i 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pujada, la (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès) Caseria, a la dreta de la riera de Marmellar. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujada, Nicolau (Catalunya, s XIV - s XV) Conseller reial del rei Martí l'Humà. Fou batlle general del regne de València, i com a tal participà a diversos esdeveniments d'importància. El 1403 fou testimoni del tractat de confirmació de pau signat, a la capital valenciana, amb els representants genovesos. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujadas, Tomàs L. (Catalunya, 1904 - s XX) Musicòleg, compositor i eclesiàstic. Els seus escrits sobre temes musicals, molt nombrosos, són dedicats amb preferència a la música religiosa. Com a compositor és autor de misses i càntics marians. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujadas i Badia, Miquel (Terrassa, Vallès Occidental, 1892 - Catalunya, s XX) Pintor. Deixeble de Pere i Tomàs Viver. Ha obtingut diversos premis. És autor dels plafons murals del Casino del Comerç, de Terrassa. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujadas i Mayans, Antoni (Igualada, Anoia, 1811 – Barcelona, 1881) Metge psiquiatre. A causa de la revolució del 1835 visqué uns anys a Londres i a París. Fou fundador, propietari i director del manicomi de Sant Boi de Llobregat (1854). Hi publicà la primera revista psiquiàtrica del país, "La Razón de la Sinrazón" 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pujade, Francesc (Arles, Vallespir, 1903 – 1975) Excursionista i folklorista. Impulsor de les tradicions catalanes del Vallespir. Inicià el costum de les fogueres dalt dels cims (Canigó, el 1957), després estès per tot Catalunya. El 1928 recorregué en bot pneumàtic les gorges de la Fou (Arles). Fou fundador del Club Excursionista (1928) i del Sindicat d'Iniciatives d'Arles (1938). 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujades, Antoni (Reus, Baix Camp, s XVI - s XVII) Mestre de cases. Projectà la casa de la vila de Reus, la construcció de la qual inicià el 1601. Poc després s'associà amb Antoni Mas i l'any 1603 fou inaugurat part de l'edifici. Predominantment d'estil renaixentista, la casa de la vila de Reus presenta, però, alguns elements barrocs, que apareixen per primera vegada en l'arquitectura catalana. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujades, Guillem (Catalunya, s XV - Itàlia ?, s XV) Militar. El 1462 prengué les armes a favor de Joan II, i la generalitat el declarà enemic de la terra. Servia a Sicília en temps de Ferran II el Catòlic. El 1477 passà a Sardenya amb les galeres que enviava el virrei, comte de Cardona, per cooperar a l'ofegament de la revolta de Lleonard d'Alagó, marquès d'Oristany. Abans de l'arribada del comte havia exercit per un temps, amb Guillem de Peralta, el virregnat de Sicília. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujades, Jeroni (Barcelona, 1568 - Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1635) Cronista i historiador. Es dedicà a la investigació amb la intenció d'escriure una història de Catalunya. La primera part, escrita en català i apareguda amb el títol de Crònica Universal del Principat de Catalunya (1609), arribava fins l'any 714. La segona i tercera part de l'obra, escrites en castellà, varen quedar inèdites. Al s XIX l'obra completa fou publicada en castellà amb el títol de Crónica Universal del Principado de Cataluña (1829-32). L'obra consta de 8 volums i només arriba a l'any 1162. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pujades, mas (Piera, Anoia) Masia, antic lloc (les Pujades) i església. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujades, Mateu (Catalunya, s XV - Itàlia ?, s XV) Cavaller. El 1430, amb Galceran de Requesens, tractà de dissuadir Frederic de Luna, del qual era gran amic, perquè no es posés al servei del rei de Castella. El seu propòsit fracassà. Anà a Itàlia a servir Alfons IV el Magnànim. N'era el tresorer general. Quan el monarca se n'anà a Milà, el 1447, el deixà a Nàpols com a membre del consell de govern de Ferran, duc de Calàbria, fill 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujades, Miquel (Figueres, Alt Empordà, s XVI - Barcelona, s XVI) Advocat. Pare de Jeroni. El 1546 escriví una obra titulada Tractat de les procedències dels reis d'Aragó contra els de França. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujades, Nicolau (Catalunya, s XV - Tarragona ?, d 1464) Eclesiàstic. Era ardiaca de Santa Maria del Mar de Barcelona. Ocupà el càrrec de Diputat Eclesiàstic a la generalitat. En 1459, amb el rossellonès Felip Albert, anà d'ambaixador a França. Seguí la causa de Joan II. Dos anys després, amb Arnau de Vilademany, fou comissionat pel Parlament de Catalunya per advertir Joan II que no havia d'entrar al Principat. Acompanyant la reina Joana Enríquez, era assetjat a la Força de Girona en 1462. En 1464 era jutge i conservador apostòlic de la cúria de Tarragona. Era germà de Tomàs. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujades, Pere (Sardenya ?, Itàlia, s XV) Militar. Governador del Logudor (Sardenya) que hagué de fer cara (1478) a la revolta encapçalada per Lleonard d'Alagó, marquès d'Oristany. Guanyà per al rei alguns llocs i viles i derrotà l'exèrcit del marquès amb l'ajut de les forces del virrei Nicolau Carròs. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujades, Tomàs (Catalunya, s XV) Funcionari reial. Era germà del canonge Nicolau Pujades. Estigué adscrit al servei de la reina Joana Enríquez. Passà amb ella el setge de la Força de Girona, el 1462. 69 ANDORRA - GEOGRAFIA Pujal (Andorra la Vella, Andorra) Veure> Puial. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pujal, el (Sort, Pallars Sobirà) Poble (1.162 m alt) de l'antic mun. d'Enviny, al nord del terme, en un coster 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujal, Joan Antoni (Catalunya, s XVIII) Jurista. Proposà l'aplicació a Catalunya del dret castellà, com a subsidiari del català. Així i tot, confeccionà un conjunt de notes que són una primera base a l'estudi del dret del país. És autor de l'obra Desengaño al público con pura y sólida doctrina. Tratado de la observancia y obediencia que se debe a las leyes (Madrid, 1774). El llibre conté adulacions desbordades per al govern. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pujal d'Organyà, el (Cabó, Alt Urgell) Poble (619 m alt), a la dreta del riu de Cabó, al límit amb el terme d'Organyà. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujal i Serra, Josep (Barcelona, s XIX - s XX) Escriptor i economista. Doctor en filosofia i lletres, es dedicà a l'ensenyament mercantil a diverses ciutats de l'estat espanyol. El 1900 fou vice-president del Congrés Internacional de Geografia Econòmica i Comercial de París. Publicà nombroses obres de caràcter divers, com Los museos comerciales y la exportación españole (1904), Las literaturas orientales y en particular la sánscrita (1917) i Puertos y zonas francas (1918). 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pujalics (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany) Veure> Pujals dels Pagesos. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pujals dels Cavallers (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany) Poble, al sud de Pujalt dels Pagesos. L'església parroquial de Santa Eulàlia és romànica, amb campanar d'espadanya. Davant seu hi ha l'antiga casa de tipus senyorial (s XV), dita la Torre, d'on probablement procedeix la família Pujals, i que pertangué als Foixà fins al s XX. Fou lloc reial. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujals i Fontrodona, Esteve (Vila-seca de Solcina, Tarragonès, 26/des/1911 - Madrid, 31/ago/2005) Escriptor i professor. Llicenciat en lletres, estudià a Oxford i a Londres. Catedràtic de literatura anglesa a la universitat de Madrid i redactor d'"Arbor". Ha publicat, entre altres estudis, Espronceda y Lord Byron (1949), El Romanticismo inglés (1969). 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - GEOGRAFIA
80 CATALUNYA - MUNICIPI
81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujalt, Berenguer de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Participà a la lluita contra la invasió francesa de 1285. Fou reunit en consell de guerra, a Peralada, per Pere II el Gran. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujalt, Guillem de (Catalunya, s XIII – Marroc ?, s XIV) Cavaller. Fou un dels principals capitans de la milícia catalana manada per Bernat Seguí i lloada per Jaume II als merinites del Marroc. Combaté per compte d'aquest contra els granadins. El 1305, depenent de Seguí, fou nomenat capità de la companyia destinada a guarnir Marraqueix. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujalt, Pere de (Catalunya, s XII) Magnat. Com altres del seu llinatge, tingué accés al consell de Ramon Berenguer IV, però en el seu cas sense gaires intervencions. Aquestes es produïren el 1153. Assistí a la compra del terç que posseïa Gènova sobre la ciutat de Tortosa. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujalt, Ramon de (Catalunya, s XII) Cavaller, magnat i conseller comtal. Fou un dels consellers de més confiança que envoltaren el comte Ramon Berenguer IV, juntament amb Guillem Ramon IV de Montcada, el Gran Senescal. El 1149 era present al setge de Lleida i l'any següent signà amb altres magnats la carta de població d'aquesta ciutat. Intervingué en la solució del conflicte sorgit entre l'arquebisbe de Tarragona i els poderosos nobles de la família Bordet-Aguiló. La seva actuació s'estengué fins al regnat d'Alfons el Cast. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA
87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pujarnol (Porqueres, Pla de l'Estany) Poble (432 m alt), situat a la serra de Pujarnol, contrafort nord-oriental de la serra de Rocacorba, a la capçalera de la riera de Matamors. L'església parroquial de Sant Cebrià és romànica. El lloc és esmentat el 1017. Pertangué fins al s XV als Mercadal, que hi residiren, i després als Millàs, als Santmartí de Morellàs i als Peguera. Dins el seu antic terme hi ha el llogaret del Calç i el santuari de Sant Patllari. Davant l'església hi ha l'antic castell senyorial, que conserva una torre (s XIII) a l'angle nord-est. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujasol, Esteve (Fraga o Lleida, s XVII - Catalunya ?, s XVII) Fisiognomonista. Autor d'un Discurso de los tres soles (1622), del recull d'axiomes fisiognomònics El sol solo y para todos, sol de la filosofía sagaz y anatomía de ingenios (1637), que sembla que influïren en l'obra de J.K. Lavater (1755-78). Allargà fins el 1652 el Llunari o repertori dels temps de Joan Alemany del 1557. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujiula i Dilmé, Jaume (Besalú, Garrotxa, 1869 – Barcelona, 1958) Biòleg i jesuïta. Fou professor de biologia a Tortosa, on el 1910 instal·là un laboratori d'investigacions biològiques, que el 1916 traslladà a Barcelona (Institut Biològic de Sarrià). Publicà nombroses notes a revistes científiques i a congressos de ciències, i és autor d'Estudios críticos sobre la teoría de la evolución (2 volums, 1910), La vida y la evolución filogenètica (1915), Citología (2 volums, 1914-18) i Embriología del hombre y demás vertebrados (1923).
Anar a: [ Puigs ] [ Puigv ] [ Puigverd d ] [ Puj ] [ Pujal ] [ Pujalt ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Puigverd d'Agramunt
Puigverd de Lleida
Puigvert i Gorro, Antoni
Pujadas i Rúbies, Isabel
Pujals i Vallvé, Joan Maria
Pujalt
Pujante i Conesa, Josep Antoni