|
|
|
Anar a: [ Tremp ] [ Tremulles i ] [ Trente ] [ Tresb ] [ Tresso ] [ Trias i ] Si jo hagués estat nord-americà, no se m'hauria ocorregut el que se m'ocorre essent català. (Francesc Pujols i Morgades) 1 CATALUNYA - MUNICIPI
2 CATALUNYA - ART
3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tremp, conca de (Pallars Jussà) Subcomarca, que correspon a l'extrem llevantí de la Depressió Mitjana Intrapirinenca, constituïda per terrenys margosos i argilencs del cretaci superior i l'eocè, que formen una conca ovalada entre les serres Interiors (Boumort, Sant Gervàs) i les Exteriors (Montsec) del Prepirineu, limitada per conglomerats a l'est (serra de Comiols) i a l'oest (serres de Lleràs i de Montllobar). Els materials tous del sinclinal han aparegut un cop exhumat el relleu de plegament i denudada la cobertora detrítica per l'erosió de la Noguera Pallaresa; aquest riu ha anat excavant la clotada, i ha produït glacis d'erosió de pendent suau, amb vessants erosionats pels torrents afluents i amb formacions de badlands. Les serres de Sant Corneli i de Carreu (convexitat d'una ondulació estructural que fa reaparèixer les calcàries) separen la 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tremp, Guillem de (Catalunya, s XIV) Pelegrí. Ha restat constància del seu pelegrinatge a Terra Santa, amb Jaume Riquer i el sastre Eromir, en unió de dotze frares predicadors. La relació és de gran interès per refer els itineraris de l'època. El grup anà, amb una nau de Tarragona, a Alexandria i al Caire. D'allí marxà a peu fins a Palestina i en tornà a Alexandria, on reembarcà per al retorn. 102 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tremp, pantà de Veure> Sant Antoni, pantà de. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tremulles (Catalunya, s XVII – s XVIII) Família d'artistes, iniciada per Antoni (I) Tremulles. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tremulles, Antoni (I) (Girona ?, s XVI - Falset, Priorat, v 1630) Escultor. Iniciador de la família d'artistes. Contractà el retaule de Sant Ramon per a l'església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès el 1605. Fou pare d'Antoni (II), Josep i Llàtzer (I) Tremulles. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tremulles, Antoni (II) (Falset, Priorat, s XVII - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1678) Escultor. Fill d'Antoni (I) i germà de Josep i de Llàtzer. Treballà a Valls entre el 1639 i el 1670. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA
9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tremulles, Francesc (Catalunya, v 1669 – 1728) Argenter. Fill de Josep (II) i germà de Josep (III), junt amb el qual féu l'urna de la Mare de Déu de la Cinta, a Tortosa (1727-29). 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tremulles, Jaume (Catalunya, s XVI - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s XVII) Escultor. És el més antic dels artistes documentats amb aquest cognom. Treballava a Vilafranca del Penedès. El 1608 havia fet un retaule per a Capellades. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tremulles, Joan (Valls, Alt Camp, s XVII) Escultor. Fill de Josep. La seva obra és desconeguda. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tremulles, Josep (I) (Valls, Alt Camp, s XVI – Barcelona, d 1676) Escultor. Fill d'Antoni (II). Documentat des del 1630. Residí molts anys a Valls i tingué taller propi a Barcelona, d'on era ciutadà el 1647. Treballà amb el seu germà Llàtzer fins que aquest se n'anà a Perpinyà (1643). Josep acabà tot sol el retaule major de Valls, començat amb Llàtzer en 1639. L'obra no seria finida fins al 1660 i destruïda en 1936. L'única obra seva conservada en l'actualitat, encara que amb reformes, és el retaule major de Santes Creus, contractat el 1647, de qualitat notable. Fill seu fou Joan. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tremulles, Josep (II) (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s XVI – Barcelona, s XVII) Argenter. Fill de l'escultor Saveri Tremulles. Els seus fills foren els també argenters Josep (III) i Francesc Tremulles. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tremulles, Llàtzer (I) (Catalunya, s XVII – Perpinyà, 1657) Escultor. Fill d'Antoni i germà de Josep, amb el qual treballà a Valls. Contracta amb ell, el 1639, el retaule major de la parròquia vallenca. En 1645 s'establí tot sol a Perpinyà, on assolí un bon prestigi. Treballà per a la seu i per a bon nombre d'esglésies rosselloneses. 16 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Tremulles, Llàtzer (II) (Perpinyà, s XVII - 1710) Escultor. Fill de Llàtzer (I). Estudià a París i s'establí a Barcelona, on féu la caixa de l'orgue, la galeria (1675) i el cambril (1680) de la capella de Sant Oleguer de la catedral, el retaule major del santuari de la Misericòrdia, de Reus (1681), diferents obres per a la cartoixa d'Escaladei (1683-85), el retaule de la Immaculada de l'església de Sant Joan de Perpinyà (1703) i el retaule major de la Selva del Camp (1704-10). Els darrers temps de la seva vida tingué l'obrador a Perpinyà. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tremulles, Saveri (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s XVII - Catalunya, s XVII) Escultor. Fou el pare de Josep (II) Tremulles. 18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Tremulles i Roig, Francesc (Perpinyà ?, 1717 – Barcelona, 1773) Pintor. Fill de Bru i germà de Manuel, juntament amb el qual es formaren a l'obrador de Viladomat. Després amplià estudis a Madrid i a París i fou nomenat soci de mèrit de l'Academia de San Fernando de Madrid, l'any 1754. Es dedicà a la docència i obrí (amb el seu germà) una escola d'aprenentatge al seu taller barceloní. Excel·lí com a pintor de forta influència barroca i rococó, sense que hi manquin els elements neoclàssics. A més de la pintura practicà el gravat i també treballà com a escenògraf en la confecció d'elements decoratius per a festeigs públics i representacions teatrals. A la capella de Sant Esteve de la seu de Barcelona hi ha dues obres seves: l'Alliberament del noble 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tremulles i Roig, Manuel (Barcelona, 1715 – 1791) Pintor. Germà de Francesc; com ell fou deixeble d'A. Viladomat, ingressà al Col·legi de Pintors de Barcelona el 1754 i pretengué d'establir una acadèmia de belles arts en aquesta ciutat el 1758. Hi ha nombroses referències a treballs seus, molt variats d'ençà del 1747: escenografies per al Teatre de la Santa Creu, activitats pedagògiques entre el 1772 i el 1775, decoracions d'interiors, com la del palau del duc de Sessa (1778), treballs per a la casa de la ciutat, etc. Una bona part de la seva producció s'ha perdut. Del que resta, sobresurt el quadre dedicat a Carles III, a la sala capitular de la catedral de Barcelona, i nombrosos dibuixos, que foren gravats particularment per P.P. Moles i I. Valls. El seu estil sembla més limitat i rígid que el del seu germà. L'activitat d'ambdós pintors és una mostra evident de les progressives possibilitats artístiques de Barcelona a la segona meitat del s XVIII. 20 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Trenc, platja des (Campos, Mallorca Oriental) Platja de la costa meridional, entre la punta de ses Covetes i l'illot de na Gavina. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trenchs i Cerdà, Pau (Catalunya, 1801 – França, s XIX) Músic i escriptor. Era tocador de gralla i acompanyant dels Xiquets de Valls. Fou molt popular. Tenia els sobrenoms de L'Esquerrutx i Marcelino. Prengué part a la primera guerra Carlina, a favor dels rebels. S'exilià a França. Publicà un llibre autobiogràfic titulat Casos de riure i plorar de la marxa a França. 22 CATALUNYA - EMPRESA
23 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Trènor, comtat de (País Valencià) Títol atorgat el 1910 a l'advocat valencià Francesc Trènor i Palavicino (mort el 1935) per la seva participació amb el seu germà, el primer marquès del Túria, en l'Exposició Nacional de València del 1909. Continua en la mateixa família. 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Trènor i Azcárraga, Xavier (València, 1904 – Illes Balears, 1937) Militar. Fill de Tomàs Trènor i Palavicino. Estudià a l'Academia de Artilleria (1922-26), prestà serveis al Marroc, en l'aviació i col·laborà en la preparació de l'aixecament militar del 1936. Morí en un accident aeri. 25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Trènor i Buccelli, Enric (València, 1832 – 1917) Comerciant. Residí molts anys a Anglaterra, i fundà a València, amb el seu pare, Tomàs Trènor i Keating, i el seu germà, Frederic, una important societat comercial, especialment dedicada a la importació d'adobs (guano). Un altre germà seu fou Tomàs. 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Trènor i Buccelli, Frederic (València, 1830 - el Cabanyal, València, 1897) Comerciant. Germà d'Enric i de Tomàs. Col·laborà a les empreses familiars. Fou vice-cònsol de Dinamarca i membre de la junta del tribunal de comerç, del consell de la Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona i de la sucursal del Banco de España a València. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Trènor i Keating, Tomàs (València, s XIX) Comerciant. Juntament amb els seus fills Enric i Frederic Trènor i Buccelli, fundà a València una important societat comercial, especialment dedicada a la importació d'adobs (guano). 29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Trènor i Palavicino, Leopold (València, 1870 - 1937) Enginyer i escriptor. De jove, estudiant la carrera a l'estranger, començà a escriure poesies en català. Guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1893. Més tard hi guanyaria d'altres premis. En presidí la festa l'any 1909. Publicà els reculls Ramellet de versos i Flors de paper. També és autor dels estudis Juan de Yepes, medio fraile y doctor de la Iglesia, ¿Qué pasa en Limpias? (1920) i d'altres de professionals com el titulat Accidentes eléctricos: efectos patológicos. 30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Trènor i Palavicino, Tomàs (València, 1864 – 1913) Polític. Primer marquès del Túria. Fill de Tomàs Trènor i Buccelli. Estudià a l'Academia de Artilleria i assolí el grau de tinent coronel (1910). Conservador, fou diputat a corts; president de l'Ateneu Mercantil de València (1909), projectà i dirigí l'organització de l'Exposició Regional (1909) i de la Nacional (1910) de València. Traslladat a Madrid, constituí (1910) la Sociedad Hispano-Africana de Crédito y Fomento, dedicada a la compra de terrenys al Marroc, a l'edificació, a la fundació de factories comercials i organització de l'exportació i a l'establiment d'una companyia de navegació. Era germà de Leopold i pare de Xavier Trènor i Azcàrraga. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA - POLÍTICA Trenta, Manifest dels (Catalunya, ago/1931) Escrit anarco-sindicalista, presentat en el Congrés de la Confederació Nacional del Treball. Van redactar-lo un grup de confederats moderats, els anomenats trentistes, els quals, tot i ésser en línies generals adeptes de la política dels deixebles de Bakunin, no estaven ben bé d'acord amb la política dels membres activistes de la FAI. Gradualment van ésser expulsats de la CNT. Aquesta controvèrsia va durar fins que, l'any 1936, els trentistes es van reintegrar a la CNT. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Trentapasses (Vilalba Sasserra, Vallès Oriental) Poble i cap del municipi, al nord del terme, just al límit amb els de Vallgorguina i Llinars, al pas de Trentapasses, coll que separa les conques de la Tordera i el Besòs i per on passava la via romana. Hi neix la riera de Trentapasses, afluent, per la dreta, de la Tordera, que s'uneix al seu col·lector prop de Sant Celoni. El lloc és esmentat ja l'any 1199; el seu creixement al llarg de la carretera de Girona féu que s'hi traslladés modernament la parròquia de Vilalba, de primer adaptant un petit edifici i, vers el 1930, bastint una nova església, neoromànica, obra de Josep M. Pericas. 34 CATALUNYA - POLÍTICA Trentenari (Barcelona, 1325 - 1716) Consell ordinari municipal (o Consell de Trenta). Creat a causa de la dificultat de reunir el Consell de Cent, per assessorar els consellers. Es reuní almenys des del 1325. Era constituït per una quarta part dels prohoms, vint-i-cinc o més, i cada un dels quatre grups actuava durant tres mesos al costat dels consellers, o sia que tot el Consell de Cent passava a formar part de l'ordinari. Aquest, en romandre integrat de forma definitiva per trenta persones segons el sistema establert el 1387, 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Trenteres, Santa Llúcia de (Santa Pau, Garrotxa) Veure> Santa Llúcia de Trenteres. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Trepadús (Tremp, Pallars Jussà) Masia i antic terme, fins al 1970 del terme d'Espluga de Serra (Alta Ribagorça), situat al vessant meridional de la Tallada de Malpàs, a l'antic municipi i actual enclavament d'Enrens i Trepadús, situat a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, entre els termes de Pont de Suert, Sarroca de Bellera i Sant Orenç. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trepat i Massó, Adela Maria (Barcelona, 1905 – 1964) Llatinista. Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà amb un estudi sobre Lucreci. Seguí estudis de filologia clàssica a Alemanya. Treballà per a la Fundació Bernat Metge i, juntament amb Anna M. de Saavedra, hi traduí les Heroides (1927) i les Metamorfosis (1930-32) d'Ovidi. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trepat i Padrós, Lluís (Tàrrega, Urgell, 1925 - ) Pintor. Estudià a Lleida i després a París, i realitzà la seva primera exposició el 1946 a Barcelona. Visqué un temps a París i després a Holanda, on es consolidà com a pintor i exposà a Amsterdam (1952). Resident a Barcelona des del 1962, començà com a pintor figuratiu però evolucionà després cap a l'informalisme. Després de passar per un període d'abstracció constructivista, s'inclinà posteriorment per una pintura figurativa de línia expressionista. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
40 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Trepucó (Maó, Menorca) Caseria, al sud de la ciutat. Hi ha una important estació megalítica, en la qual destaca la taula de Trepucó, amb una pedra de suport de 4,2 m d'altura. 41 CATALUNYA - POLÍTICA Tres Classes de Vapor, Federació de Les (Barcelona, 1868 – 1916) Societat obrera. Creada després de la Revolució de Setembre de 1868 que agrupà els preparadors, filadors i teixidors mecànics del cotó de Catalunya. Fou l'organització sindical més important de l'època, i el 1870 s'adherí a la I Internacional. Junt amb la Societat de Teixidors a Mà formà la Unió d'Obrers Manufacturers (1872). Desorganitzada durant els primers anys de la Restauració, es va refer el 1881 i començà a publicar "El Obrero". Afavorí la fundació del PSOE i la UGT (1888), i després formà el Partit Socialista Oportunista (1890), que mantingué una actitud moderada i col·laborà amb la patronal. La seva força declinà a principi del s XX, i a la seva desaparició, la majoria dels seus membres ingressaren a la CNT. 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tres Comtes, tuc dels (Alt Àneu, Pallars Sobirà) Cim (2.689 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, que separa el Pallars Sobirà de Coserans, a l'antic terme de Gil, a l'est de coma Gireta, que limita amb la vall d'Aran. 43 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Tres Esteles, pic de les (Conflent) Contrafort (2.099 m alt) occidental del massís del Canigó, termenal dels municipis de Saorra, Escaró, Nyer i Pi de Conflent. 44 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA
45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tres Reis, tossal dels (Baix Ebre) Veure> Rei, tossal del (ports de Beseit). 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tres Roures, els (el Bruc, Anoia) Indret al peu de la vella carretera de Manresa a can Maçana de Montserrat, famós per l'assassinat de vint-i-quatre veïns de Manresa, d'ideologia reialista, el 17/nov/1822. L'execució, ordenada pel general Rotten, tingué lloc a l'indret anomenat els terrers Roigs, pròxim al conegut pels Tres Roures, que ha esdevingut més popular. 47 CATALUNYA - CULTURA Tres Tombs, els (Catalunya) Cavalcada originària de Barcelona, on era organitzada pels gremis de llogaters de mules, traginers de mar i bastaixos de capçana per celebrar la festa del seu patró, sant Antoni Abat. Després de la benedicció, la gent feia alçar la cavalcadura i li feia fer tres tombs. El costum es mantingué fins al principi del s XIX i s'ha recuperat modernament en alguns barris de la ciutat. A partir del segon terç del s XX s'ha popularitzat a diversos municipis de Catalunya. La cavalcada l'encapçalen tres genets, que obren la comitiva: el banderer, al mig, amb un cordoner a banda i banda. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tres Torres, les (Barcelona, Barcelonès) Barri residencial de la ciutat, dins l'antic terme de Sarrià, sorgit a la segona meitat del s XIX, al sud-est de l'antic nucli del poble, entre la carretera de Barcelona a Sarrià i el ferrocarril. Fou conegut al s XIX amb el nom de Gironella. Entre les grans cases i torres del barri, algunes notables exemplars d'arquitectura romàntica, es destacava can Gironella, una important possessió del baró de Quatre Torres adquirida el 1883 pels jesuïtes. Hom aplica sovint també el nom de les Tres Torres a l'eixample 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tresánchez, Josep (Catalunya, s XVII - Poblet ?, Conca de Barberà, s XVIII) LXX Abat de Poblet, XVI dels quadriennals (1684-88 i 1700-1704). Fou successor de Vicenç Prada. En 1686 féu comprar una casa a Lleida per restablir-hi el col·legi de monjos de Poblet, enderrocat en 1644 per ordre de Felip IV. Fou succeït (1688) per Pere Virgili. Després dels mandats d'aquest, de Pere Albert i de Josep Rosers, fou reelegit Tresánchez (1700) com a LXXIV abat de la sèrie general i XX dels quadriennals. Fou succeït (1704) per Francesc Dorda. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tresbéns, Bartomeu de (Barcelona, s XIV) Metge reial i astròleg. Estigué al servei de Pere III el Cerimoniós, almenys durant els anys 1361-74. És autor d'un tractat d'astrologia, publicat modernament en dos volums (1957-60). 51 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Tres-cents Noranta-U “391” (Barcelona, 25/gen/1917 – nov/1924) Revista fundada per Francis Picabia, que en fou el director. El primer número s'imprimí als tallers d'Oliva de Vilanova. La redacció i l'administració eren a les Galeries Dalmau. Des del 5/jun/1917 passà a publicar-se a Nova York (números 5-7) i després a Zuric (número 8) i a París (números 9-19). Amb "Dada" de Tzara, constitueix la principal publicació periòdica del dadaisme. Hi col·laboraren importants intel·lectuals de l'època. El 1960 Michel Sanouillet en féu una reedició integral a París, acompanyada d'un important estudi, i el 1977 foren reeditats fotostàticament a Barcelona els quatre primers números. 52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tresfort, Pere (Catalunya, s XIV – s XV) Escriptor. Hom sap només que era notari. Es conserven tres composicions seves, dues d'elles de caràcter amorós i l'altra que constitueix un curiós atac a la noblesa per la seva manca de pietat. 54 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Tresmals (Elna, Rosselló) Veure> Santa Eugènia de Tresmals. 55 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Tresor dels Avis (Artà, Mallorca, gen/1922 – des/1928) Publicació mensual en català d'etnografia, mitologia i folklore de les Balears. Publicada i redactada en gran part per Andreu Ferrer i Ginard. Hi col·laboraren també Joan Amades, R. Serra i Pagès, entre altres. A més d'estudis sobre diversos temes, publicà una gran quantitat de material folklòric de primera mà que la converteixen en una de les publicacions més interessants d'aquesta matèria. 56 CATALUNYA - HISTÒRIA Tresponts, monestir de (Fígols i Alinyà, Alt Urgell) Antiga abadia benedictina ('Sant Andreu de Tresponts), dita a l’origen Sant Iscle de Centelles, situada a l’entrada del congost de Tresponts, on s’ajunten les aigües del riu de la Vansa amb el Segre, a l’esquerra d’aquest darrer. Les escasses restes del cenobi es troben als fonaments de la masia dita el Monestir, al sud-oest del terme. Existia ja el 839, quan el bisbe Sisebut d’Urgell li llegà un llibre de sant Agustí. El 849 el regia l’abat Guisamon, que retornà al bisbe d’Urgell les esglésies de Santa Eulàlia i de Sant Joan de la Vall de la Vansa, que retenia injustament. Al principi del s X tingué una greu decadència, i el 973 el prevere Bonanat reedificà el monestir i el cedí al seu germà Digne perquè regís la comunitat. D’aquest moment en endavant consta sempre com a Sant Andreu de Centelles o d’Entreponts (1079). El nom de Tresponts li pervingué perquè hom atribueix al monestir la guarda i manteniment dels tres 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tresserra (Tavertet, Osona) Important masia i de la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues. Existia ja el 1230. Els seus propietaris vers el 1750 construïren prop del mas una capella de Santa Cecília (en record de l'abandonada de Santa Cecília de Sorerols, que era dins la seva propietat), on se celebra ara el culte setmanal, que abans es feia a l'església parroquial de Sant Bartomeu Sesgorgues. 58 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
59 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tresserra, Domènec (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1810 - Manila, Filipines, 1877) Missioner dominicà. Ensenyà teologia a la universitat de Santo Tomás de Manila (1841) i en fou rector i canceller (1855-74). Intervingué en la campanya contra la laicització de l'ensenyament (1868). Publicà Memoria sobre la universidad de Santo Tomás de Manila (1861) i traduí del català La iglesia de Cristo (1870), de Jaume Pontí. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tresserra, Feliu Ramon (Catalunya, s XVIII – s XIX) Escriptor. És autor del llibre polític Historia de la última época de la vida militar y política del conde de España y de su asesinato. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tresserra i Thomson, Joan (Barcelona, 1844 - Alfaro, Rioja, 1869) Compositor. Féu estudis musicals a França i Barcelona. La seva producció era prometedora. Hi destaquen Serenata, Simfonia alemanya, Poblet i Vals. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tresserra i Ventosa, Ceferí (Barcelona, 1830 - a Corunya, Galícia, 1880) Polític i escriptor. De filiació liberal, lluità amb Garibaldi. Fou governador civil durant la I República espanyola. Publicà diverses novel·les, de caire romàntic i polític: La judía errante (1862), El poder negro (1863) i Los hipócritas (1864). Dels assaigs cal destacar Los anarquistas, los socialistes y los comunistas, ¿son demócratas? (1861). 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 EUROPA - BIOGRAFIA Tresserre, Francesc (Agde, Llenguadoc, 1858 - Rosselló ?, s XX) Escriptor. Fill de pares catalans, estudià a Perpinyà i es llicencià en dret el 1833. Encara que escriví en francès, es relacionà amb els escriptors catalans de la seva època: el 1908 assistí als jocs florals de Barcelona com a delegat de l'Acadèmia de Tolosa, fou corresponsal de "La Veu de Catalunya" i de "La Ilustració Catalana" i presidí la Unió Catalana del Rosselló. Publicà, entre altres obres, A Ninon (1894), Les poèmes de Chevrefeuille (1901) i L'àme catalane (1910). 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tresserres (Cardona, Bages) Caseria (500 m alt), al sud-oest de la vila, en terreny trencat, a la dreta del Cardener. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tressot, bordes de (Farrera de Pallars, Pallars Sobirà) Grup de bordes, a la capçalera del torrent de Tressot, afluent, per la dreta, del Romadriu. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tresvics, Joan (Catalunya, s XV - Vic, Osona, s XV) Mestre de senys o campaner. Féu diversos treballs per a la catedral de Vic. El 1451, amb el seu sogre Bartomeu Ferran, fongué la campana dita de seny de lladre, per l'hora en què tocava. 70 CATALUNYA - EMPRESA TresxTr3s S.A. (Barcelona, 1986 - ) Empresa teatral. Societat creada per les companyies teatrals Dagoll Dagom i El Tricicle, i l'agència de management Anexa, que gestiona i programa les activitats del teatre Victòria, al Paral·lel barceloní, i des del 1996 les del teatre Poliorama, a la Rambla. El projecte d'aquesta empresa pretén combinar la creativitat artística amb la viabilitat econòmica, decantant-se cap a un teatre comercial de bona factura. Ha produït Mar i Cel (1998) i Cacao (2000), de Dagoll Dagom, Cómeme el coco, negro (1989), de La Cubana, o Terrífic (1992) i Tricicle 20, d'El Tricicle, sempre al teatre Victòria, d'altra banda seu habitual de les actuacions de la compañía Nacional de Teatro Clásico. Al teatre Poliorama programà espectacles com Pigmalió (1996), amb Dagoll Dagom, o Dakota (1997), de Jordi Galceran. Altres produccions de ressó foren El florido pensil (1997) i La bella Helena (2001). 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA
72 CATALUNYA-ARAGÓ - POLÍTICA Tretze, els (País Valencià / Illes Balears, s XVI) Junta revolucionària agermanada. Era formada per tretze persones (una de les quals el dirigent o instador) que als regnes de València i de Mallorca es constituí com a òrgan suprem de govern, amb plenes atribucions, enfront de l'autoritat del lloctinent o governador i amb domini efectiu —en l'elecció i en el govern— sobre la generalitat, el Gran i General Consell i els consells municipals respectius. Els Tretze de València foren elegits el 1520 pels caps dels oficis; tenien la seva residència a la ciutat de València. A imitació de la junta central, a les poblacions importants se'n constituïren, també amb el nom dels Tretze, de locals: els membres d'aquestes juraven fidelitat i ajuda mútua en presència d'almenys un dels Tretze de València; jeràrquicament estaven sota l'obediència directa dels Tretze de la capital. Aquestes juntes foren renovades anualment i les persones eren elegides entre els menestrals en nombre proporcional a la importància dels oficis. Els Tretze tingueren cura de l'orde públic i del règim econòmic dels consells municipals, així com de la direcció de la guerra contra l'exèrcit reialista. Hi hagué en total tres eleccions dels Tretze. A Mallorca, l'organització dels Tretze hi fou imitada el 1521 a la ciutat de Mallorca i als pobles de l'illa, però hi durà només uns quants mesos, puix que en fer-se càrrec de les Germanies la fracció més extremista de Joanot Colom, aquest hi instaurà un règim personal i dictatorial. Els cronistes, des de Viciana, atribuïren el nombre de tretze al nombre dels apòstols que seguien el Crist. Sembla que el tipus de govern fou inspirat en el d'algunes repúbliques italianes que els agermanats citaren sovint com a model. 73 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Tretzevents (Barcelona, 1973 - des/2011) Revista infantil. Continuadora de "L'Infantil", que l'any 1968 passà a dependre de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, el 1973 adoptà el nom actual i, a partir del 1995, amb Montserrat Ginesta com a directora, passà a ser mensual. La revista té un tiratge de 8.000 exemplars (2008). El 1988 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi. Al des/2011 l'editorial anuncià que deixava de publicar la revista. 74 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Treumal (Calonge, Baix Empordà) Veïnat, a la costa, davant la punta de Treumal, al límit amb el terme de Castell d'Aro. És un nucli turístic. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Treví, Josep aben (Barcelona, s XIII) Metge hebreu. Assistí Jaume I el Conqueridor, que el distingí amb la seva confiança, fins a la seva darrera malaltia el 1276. 77 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Triadó i Mayol, Josep (Barcelona, 1870 – 1929) Dibuixant, ex-librista i pintor. Format a l'Escola d'Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de Barcelona, de la qual, després, fou professor de dibuix. Féu pintura decorativa, entre altres llocs a l'Institut Pere Mata, a Reus, i al Saló de Sant Jordi de la Generalitat a Barcelona. Però sobretot fou conegut per la seva tasca en les arts del llibre, especialment en el camp de l'ex-libris; fou director de la "Revista Ibérica de Ex-libris". També projectà teixits, ceràmica, joies, etc. Com a pintor féu notables marines i composicions de tipus popular. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Trias, Pere Vicenç (Esporles, Mallorca Occidental, 1759 - 1829) Botànic. Instal·là un jardí botànic a la seva possessió d'es Coll. També conreà la pintura. És autor d'un Diccionario de los vegetales de Mallorca, de las semillas sembradas y de sus usos descubiertos hasta el presente año 1800. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trias de Bes i Giró, Joan de Déu (Barcelona, 1892 – 1965) Jurista. Fill de Joan de Déu Trias i Giró, i germà de Josep Maria, Lluís i Frederic. Fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. Publicà articles de tema jurídic. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trias de Bes i Giró, Josep Maria (Barcelona, 1890 – 10/ago/1965) Jurista i polític. El 1916 guanyà les oposicions a la càtedra de dret internacional de la Universitat de Barcelona. Afiliat a la Lliga Regionalista, fou elegit diputat a corts per la Seu d'Urgell (1918), i més endavant pel districte de Granollers-Barcelona (1923). L'any 1925 fou detingut pel govern dictatorial de Primo de Rivera. Va ésser nomenat membre associat de l'Institut de Droit International, a Estocolm (1928), i professor de l'Acadèmia de Dret de l'Haia (1930). Diputat de la Lliga al primer Parlament català (1932) i a les corts (1933 i 1936), fou assessor del ministeri d'afers exteriors del govern del general Franco des dels primers mesos de la guerra civil. Col·laborador del "Répertoire de Droit International", és autor de nombroses obres de la seva especialitat: La adquisición de la nacionalidad y admisión de extranjeros (1913), Estudios de derecho internacional privado (1921), Le droit international privé de l'Espagne (1928), etc. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trias de Bes i Giró, Lluís (Barcelona, 1895 – 1974) Cardiòleg. Estudià a Barcelona i amplià estudis a París. A Barcelona va dirigir l'hospital d'infecciosos (1939-61), presidí el Col·legi de Metges (des del 1958), va ser membre de l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia (des del 1948) i va crear el servei de cardiologia i cirurgia 86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Trias i Capó, Josep Miquel (Palma de Mallorca, 1790 – 1875) Polític. Advocat, fou el principal organitzador del partit progressista a les Illes i governador civil en 1840-43 i en 1854-56. Diputat a corts en 1846-50, aconseguí d'ésser molt respectat per les diferents tendències progressistes illenques i pels membres del partit democràtic. Fou nomenat president honorari de la Junta Provincial Revolucionària de l'oct/1868. Després, es resistí, sense èxit, a acceptar el comandament peninsular de Ruiz Zorrilla, i intentà el manteniment d'una conciliació liberal enfront del partit radical. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trias i Fàbregas, Joan (Sabadell, Vallès Occidental, 1883 – 1955) Escriptor. És autor de llibres de poemes, com Del meu voltant (1932), Les hores quietes (1931) i Dolor (1937), i d'obres teatrals: Laura, la forastera (1934), L'amor inútil (1936). L'any 1942 publicà Entre chopos y castaños. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trias i Fargas, Ramon (Barcelona, 27/des/1922 - el Masnou, Maresme, 22/oct/1989) Economista i polític. Fill d'Antoni Trias i Pujol. Es doctorà en dret a Bogotà (1947) i amplià estudis a Chicago, on obtingué el Master of Arts in Economics. El 1950 tornà a Catalunya, on exercì d'advocat i es vinculà a la universitat. Llicenciat en ciències econòmiques (1960), guanyà (1962) per oposició la càtedra d'economia política i finances a la Facultat de Dret de València, i el 1972 passà a ocupar la càtedra de finances i sistemes fiscals a la Facultat d'Econòmiques de Barcelona. Publicà diversos treballs, entre els quals cal destacar Introducció a l'economia de Catalunya (1972), Nacionalisme i llibertat (1979) i Narració d'una asfixia premeditada. Les finances de la Generalitat de Catalunya (1985). Principal representant, des del 1975, d'Esquerra Democràtica 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trias i Folch, Josep Maria (Barcelona, 1948 - ) Dissenyador gràfic. Nét de Josep M. Folch i Torres, estudià amb Josep Pla-Narbona i també a Llotja. Inicialment s'associà amb Jordi Canelles (1969-77), en 1977-81 dirigí el seu propi equip i, amb altres dissenyadors, fundà el 1991 l'estudi Quod. Treballa tant per a l'àmbit privat com per al públic. De les seves nombroses realitzacions destaquen la senyalització per al ferrocarril metropolità de Barcelona (1982), el logotip de TV3 (1993) i els logotips oficials dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona de 1992 (1990). Professor de l'Escola Massana de Barcelona (1981-87), ha obtingut diversos premis de disseny, entre els quals un Laus d'Or (1994). En 1980-82 presidí l'associació estatal de dissenyadors professionals. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trias i Giró, Joan de Déu (Barcelona ?, 1859 – 1914) Jurista. Fill de Frederic Trias i Planas. Catedràtic de dret internacional a la Universitat de Barcelona, fou delegat de Barcelona a les assemblees catalanistes de Manresa (1892) i de Reus (1893). Intervingué en la defensa del dret català i publicà obres sobre aquesta qüestió. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trias i Pagès, Fidel (Sabadell, Vallès Occidental, 1918 – 1971) Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Després d'uns inicis acadèmics -exposà a Sabadell (1942), Madrid (1945) i Tàrrega-, participà en l'Exposició d'Art Litúrgic del Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona (1952). Féu diverses pintures murals a Sabadell, Sant Feliu del Racó, Bellaterra, Barcelona (església de la Mercè), etc, dins un figurativisme suaument estilitzat i geometritzat. Exposà el 1957 i el 1960 a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, i després ho féu a Barcelona. Conreà també el paisatge i el retrat. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trias i Planas, Frederic (Igualada, Anoia, 1822 – Barcelona, 1880) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Temps a venir en fou professor de dibuix, càrrec que tingué també al Seminari Conciliar. Sobresortí com a paisatgista i retratista. Té obres al Museu de Girona i al d'Art Modern de Barcelona. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trias i Pujol, Antoni (Badalona, Barcelonès, 1891 - Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà, 1970) Metge cirurgià. Llicenciat a Barcelona, fou professor de la Facultat de Medicina de Barcelona; nomenat catedràtic de patologia i clínica quirúrgica a Salamanca, on restà fins al 1928, any en què retornà a Barcelona, també com a catedràtic, i realitzà una tasca pedagògica extraordinàriament eficient en el període de la Universitat Autònoma, formant al seu voltant un estol de deixebles notables. Es dedicà, sobretot, als temes quirúrgics: anestèsia, neurocirurgia, angiocirurgia i cirugia toràcica. Fou membre del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i vocal del Patronat de la Universitat Autònoma. Fou detingut arran dels fets d'oct/1934, i 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trias i Pujol, Joaquim (Badalona, Barcelonès, 1887 – Barcelona, 1964) Metge cirurgià. Germà d'Antoni. Estudià a Barcelona, i posteriorment també a Berna, París i Viena. El 1911 ingressà a la sanitat militar, i serví al Marroc. El 1916 guanyà la càtedra de tècnica anatòmica de la facultat de Granada, i el 1919 passà a Barcelona; des del 1931 fou catedràtic de patologia quirúrgica a la Universitat Autònoma, on el seu mestratge fou molt important. Presidí l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, la Societat de Cirurgia de Catalunya, i també el Congrés de Metges de Llengua Catalana celebrat a Palma de Mallorca el 1932. L'anatomia, la cirurgia i la traumatologia foren els seus principals temes d'estudi. Cal destacar entre els seus treballs El mal de Pott en el adulto, Tratamiento cruento de los abscesos fríos i El dolor en las fracturas. El 1939 s'exilià a l'Argentina, on fundà una càtedra de cirurgia a la universitat de Cuyo. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trias i Sagnier, Eugeni (Barcelona, 31/ago/1942 - 10/feb/2013) Filòsof. Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i professor d'estètica a l'Escola Superior d'Arquitectura i a la Universitat Pompeu Fabra. Membre fundador del Col·legi de Filosofia, la seva obra s'emparenta amb el pensament de Heidegger, Nietzsche, Deleuze i Foucault. Entre els seus llibres cal esmentar La filosofía y su sombra (1969), Drama e identidad (1974), El artista y la ciudad (1976), El pensament de Joan Maragall (1982), Lo bello y lo siniestro (1983, premi Nacional d'Assaig), La filosofía del futuro (1983), La Catalunya-Ciutat (1984), Los límites del mundo (1985), La aventura filosófica (1988), Lógica del límite (1991), El cansancio de Occidente (1993, amb R. Argullol), La edad del espíritu (1994) i Pensar la religión (1997). 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trias i Tastàs, Josep Antoni (Barcelona, 1854 – 1918) Escriptor. Pintor, fou professor de dibuix i pintura. Dirigí "El Barcelonès" (1890) i publicà drames en castellà, sarsueles en català: Les arts, De balcó a balcó, Lo ball de la Candelera, etc, algunes peces còmiques i el llibre Fàbules morals (1904). Fou regidor (1894) i tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trias i Travesa, Josep (l'Escala, Alt Empordà, 1826 – Barcelona, 1885) Industrial. Estudià magisteri, i amplià estudis de química i agricultura. Inventà un procediment d'envasament i conservació de vegetals premiat amb medalla d'or a l'Exposició Internacional de Viena del 1873. El 1872 muntà al Masnou (Maresme) una indústria conservera, que traslladà més tard a Barcelona, amb el nom de La Productiva Catalana. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA
101 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Triay i Humbert, Cristòfol (Alaior, Menorca, 1948 - ) Polític i empresari. Com a empresari, el 1977 fundà l’associació empresarial de la petita i mitjana empresa (PIMEM) de Menorca, de la qual fou president entre el 1989 i el 1991. Començà la seva activitat política durant els anys 1960 quan ingressà a l’Agrupació Democràtica Menorquina. El 1979 fou elegit batlle d’Alaior i nomenat conseller d’indústria del Consell Insular de Mallorca. El 1991 ingressà al Partido Popular i fou nomenat conseller de comerç i indústria del govern de les Illes Balears, càrrec que ostentà fins el 1995, any en què assolí la presidència del Consell Insular de Mallorca, que mantingué fins el 1999.
Anar a: [ Tremp ] [ Tremulles i ] [ Trente ] [ Tresb ] [ Tresso ] [ Trias i ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Tremp (
Triadú i Font, Joan
Trias i Vidal de Llobatera, Xavier