|
|
|
Anar a: [ Sanchez d ] [ Sanchis i R ] [ Sane ] [ Sanl ] [ Sanp ] [ Sans i C ] Sempre estic aprenent. La làpida serà el meu diploma. (Eartha Mae Kitt) 1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sánchez de Castellar, Manuel (Saragossa, Aragó, v 1630 – València, 1707) Humanista. Mercedari, el 1659 fou destinat al convent de Santa Maria del Puig. Era bon teòleg i mestre de l'orde. Fou comanador de Terol i d'Oriola i predicador per Aragó, València, Múrcia i Barcelona. És autor de moltes obres sobre gramàtica, poesia i sintaxi i una obra sobre vides dels sants de l'orde de la Mercè, impresa entre el 1672 i el 1705. Escrivia en llatí i en castellà. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanchez i Deyà, Domènec (Barcelona, 1852 – 1925) Violinista. Seguí els estudis musicals al Conservatori del Liceu de Barcelona, on seria, més tard, professor de violí. Fou mestre auxiliar del teatre del Liceu i en diverses ocasions en dirigí l'orquestra. El 1909 anà a Buenos Aires, on fundà una acadèmia de música i es 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sànchez i Ferrer, Concepció (Barcelona, 1903 - ) Guitarrista. Estudià a l'Escola de Música amb Joan Nogués. Ha obtingut èxits remarcables. 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sánchez i Garcia-Esteban, Pere (València, 1902 – 1971) Pintor, conegut també per Pere de València. Adscrit a la renovadora Sala Blava de València, es destacà a l'Exposició d'Art Noucentista de l'Ateneu Mercantil de València (1932) i el 1936 guanyà amb Primavera el tercer premi del Carnegie Institute de Pittsburgh. Especialitzat en el paisatge, el seu art intimista i líric superà definitivament la influència de Sorolla per esdevenir un pont entre la pintura figurativa d'abans i de després de la guerra civil. Nostalgia (1945. Museu de Belles Arts de València) és la seva obra més coneguda. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sánchez i Gavagnach, Francesc de Paula (Barcelona, 1845 – 12/set/1918) Compositor. Estudià al conservatori del Liceu, on fou deixeble de Gabriel Balart. El 1867 estrenà la seva primera òpera, Rahabba, al Gran Teatre del Liceu. Amplià estudis a París amb Daniel Auber (1869-71), però els esdeveniments de la Comuna l’obligaren a tornar a Barcelona, on el 1881 estrenà l’òpera La cova dels orbs. Fou professor de teoria musical i de conjunt del conservatori del Liceu, que dirigí des del 1893. Deixà peces per a cant i piano (que ell anomenà simfomeles), música religiosa, una Teoría de la música (1888) i un Tratado de harmonía (1899), en col·laboració amb J. Ribera i Miró. 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sànchez i Gonzalbo, Àngel (Castelló de la Plana, 1894 - 1987) Erudit i escriptor. Col·laborà en "El Crit de la Muntanya", "El Camí", "Arte y Letras", "Revista de Castellón", "Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura" i d’altres publicacions periòdiques. Publicà la novel·la curta Llauradoreta! (1915), el recull de narracions Bolangera de dimonis (1931), l’assaig El paisatge en la literatura valenciana (1934) i els estudis 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sànchez i Mercader, Trinitat (Alacant, 1919 - ) Escriptora. El 1936 es traslladà al Marroc, on treballà per a l'administració del protectorat espanyol. Des del 1958 visqué a Granada. Fundà la revista "Al-Motamid", editada en castellà i en àrab. És autora dels llibres de poesia Pequeños poemas (1944), que signà amb el pseudònim de Tímida, i Tiempo a salvo (1956). 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sánchez i Vicario, Arantxa (Barcelona, 18/des/1971 - ) Tennista. Guanyadora del torneig de Roland Garros en tres ocasions (1989, 1994 i 1998) i de l'Open dels EUA (1994), ha esdevingut una de les millors tennistes del món. El 1995 va ocupar breument la primera posició de la WTA. Fent parella amb Conxita Martínez ha aconseguit cinc Copes Federació (1991, 1993, 1994, 1996, 1998). Ha guanyat quatre medalles olímpiques als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i d'Atlanta 1996, dues d'argent i dues de bronze, en les 10 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Sánchez i Vicario, Emili (Madrid, 29/mai/1965 - ) Tennista. Guanyador de 15 títols ATP, arribà a ser setè del món el 1990. En dobles, prova en la qual arribà a ser primer del món el 1989, aconseguí els títols de Roland Garros (1988 i 1990; dobles mixtos el 1988) i del Open dels EUA (1988; i dobles mixtos, 1987), a més de les medalles d'argent als Jocs Olímpics de Seul 1988 i Barcelona 1992. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sànchez i Vilanova, Llorenç (Barcelona, 4/jul/1930 - ) Escriptor. Ha pres part en jocs florals i en certàmens literaris, però s'ha destacat per l'estudi del Pallars, lloc on residí: Historia del Común de Particulares de la Pobla de Segur (1952), Piedras venerables en la ruta del Pallars (1963), El Comtat de Pallars 768-1491 (1975), El temple parroquial de la Pobla de Segur (1983), etc. Ha conreat també el teatre. 121 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanchis i Albella, Joaquim Veure> Sanxis i Albella, Joaquim. 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanchis i Bergon, Josep (Alhucemas, Marroc, 1860 – València, 1926) Metge i polític. Llicenciat en medicina (1881), s'especialitzà en malalties nervioses i assolí un gran relleu professional. Fou president del Col·legi de Metges de València i de la Federació Espanyola de Col·legis Mèdics. Afiliat al partit liberal, fou alcalde de València (1906-07) i patrocinà la fundació de l'Associació Valenciana de Caritat (1906), que presidí. Publicà nombrosos treballs en revistes mèdiques. Fou pare de Josep Sanchis i Banús. 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanchis i Llacer, Vicent (València, 1961 - ) Periodista. Treballà i col·laborà en diverses publicacions i editorials fins que fou nomenat director del setmanari d'informació general "El Temps" (1984-88), on havia treballat com a redactor. Posteriorment fou nomenat director de la revista "Setze", suplement en català de "Cambio 16", director del diari "El Observador" i director del diari "Avui" (1996). La seva activitat en televisió, com a guionista i director, es concretà en els programes Converses sobre Catalunya, Pares i fills, Stromboli i Cosi Cosà, entre d'altres, tots ells emesos per Televisió de Catalunya (TVC). 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanchis i Pascual, Francesc (València, 1866 – 1934) Socialista. Tipògraf de professió, presidí la Federació Socialista Valenciana i fundà el seu òrgan "República Social" (1831). El 1931 fou elegit diputat a les corts constituents pel PSOE. 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanchis i Roch, Vicent (València, 1835 – 1876) Sainetista. Després de rebre instrucció primària es dedicà a la confecció de palmes i palmons. Escriví diversos miracles de Sant Vicent, com El mut de Normandia i La mort de Sant Vicent, i el text d'una sarsuela, La lluna de Patraix. Compongué nombroses poesies amb motiu de les falles i dels miracles de Sant Vicent. 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanchis i Sivera, Josep (València, 1867 – 1937) Eclesiàstic i historiador. Havent seguit la carrera eclesiàstica, el 1903 fou canonge de la seu de Sogorb i més tard del capítol de València, d'on era també arxiver. Va pertanyer a l'Acadèmia de Bones Lletres, a l'Institut d'Estudis Catalans i a l'Acadèmia de la Història, entre altres centres. Els seus estudis se centren principalment en la València medieval. Cal esmentar: Historia de San Vicente Ferrer (1896), La orfebrería valenciana en la Edad Media (1924), Bibliografía valenciana medieval (1930), Dietari del capellà d'Anfós el Magnànim (1932) i Sermons de Sant Vicent Ferrer (1932). 22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanchis i Yago, Rafael (Castelló de la Plana, 1891 - País Valencià, s XX) Pintor. Destacà pels seus quadres de jardins. Treballà molt a Amèrica. Fou professor i també director de l'Acadèmia de Sant Carles de València. 119 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sánchiz, Francesc (País Valencià, v 1740 - 1791) Escultor. Deixeble d'Ignasi Vergara. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València, i n'esdevingué acadèmic de mèrit (1772) i tinent director (1774). També fou acadèmic de mèrit de l'Academia de San Fernando de Madrid (1779). És autor de La Transfiguració i de l'Al·legoria de Carles III, i de diverses imatges de sants per a la seu de València. 120 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sancho (Mallorca, s XVIII - s XIX) Veure> Sanxo (família de pintors). 24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sancho, Esteve Veure> Sanxo, Esteve (pintor). 25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sancho, Salvador (II) Veure> Sanxo, Salvador (II) (pintor). 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sancho, Vicent (Petrer, Vinalopó Mitjà, 1784 - França ?, s XIX) Polític i militar. Tenia estudis de teologia i dret. Combaté la invasió napoleònica. Assoliria el grau de brigadier. Fou membre de la Junta Consultiva del regne (1820). Era diputat a Corts. Ocupà alguns càrrecs públics. Emigrà a França el 1823, a causa del seu ideari liberal. És autor de les obres Ensayo de una constitución militar (1813) i Organización de las milicias nacionales (1814). 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sancho i Agustina, Agustí (Bell-lloc del Pla, Plana Alta, 1896 – 1960) Futbolista. Jugà al Gladiator, al TBH, a la UE Sants (1915-17) i al FC Barcelona (des del 1917). Passà la temporada de 1923-24 al Sants, però retornà al Barça. Mig centre, sobresortí pel seu joc de cap i la seva impetuositat. Fou el primer valencià a esdevenir internacional (1920), als jocs olímpics d'Anvers, i ho fou tres vegades. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sancho i Marraco, Josep (la Garriga, Vallès Oriental, 1879 – Barcelona, 1963) Músic. Deixeble de J. Marraco. Escriví obres religioses, de cambra i escèniques. Dirigí diferents agrupacions corals i harmonitzà cançons tradicionals, com Muntanyes regalades, El mestre i Cançó del lladre. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sancho i Piqué, Josep (Pedret i Marzà, Alt Empordà, 1872 - Barcelona, s XX) Pintor i dibuixant. Es formà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i també fou deixeble de Lluís Graner. S'especialitzà en la pintura de gènere i exposà per primera vegada a la Sala Parés el 1896. A més d'olis i pastels, féu remarcables dibuixos al carbó. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sancho i Subirat, Alejandro (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1931) Militar. Capità d'enginyers, s'apropà en 1929-30 a l'anarcosindicalisme català i col·laborà, tractant temes econòmics, a "Acción" i "Mañana" amb el pseudònim de Fernando Castillo. Tingué un paper destacat en el comitè revolucionari format al jun/1930 amb militars i anarquistes que preparà la conspiracio avortada de l'oct/1930, al marge del comitè sorgit arran del Pacte de Sant Sebastià. Fou detingut i empresonat al castell de Montjuïc, on morí. 32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sancho i Ventajol, Salvador Veure> Sanxo i Ventaiol, Salvador. 33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sancristòfol, Pere M. (Catalunya, s XIX – s XX) Forjador. Destacà pels seus treballs artístics, amb una bona producció de reixes i d'objectes decoratius de metall. A finals de la centúria passada assolí un prestigi remarcable en aquestes especialitats. 122 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanctacília (Catalunya, s XIV) Jurista de qui no es coneixen dades biogràfiques, autor de la recopilació de les Consuetuds de la ciutat de Barcelona conegudes amb el nom d'Ordinacions d'En Sanctacília. 35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sancti Spiritu (Gilet, Camp de Morvedre) Veure> el Sant Esperit. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sandalinas i Fornàs, Joan (Barcelona, 1903 - 1991) Pintor. Estudià a l'Ateneu Obrer i al Cercle de Sant Lluc. Durant els anys vint orientà la recerca plàstica vers el cubisme, a partir del qual arribà més tard a l'abstracció. En els primers cinc anys de la dècada de 1940, a Barcelona féu de lligam entre la tradició de la recerca plàstica moderna i els joves inquiets desconnectats d'ella a causa de la guerra civil. Exposà a la galeria que el marxant Dalmau tenia a Barcelona i participà a l'exposició que, en homenatge a aquest, tingué 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanders, George (Sant Petersburg, Rússia, 3/jul/1906 - Castelldefels, Baix Llobregat, 25/abr/1972) Actor cinematogràfic. Entre els seus nombrosos films, en els quals ha encarnat sovint un tipus de personatge dur, irònic i cerebral, cal esmentar Rebecca (1940), The picture of Dorian Gray (1945), All about Eve (1950, Oscar al millor actor secundari), etc. Se suïcidà en un hotel de Castelldefels. 123 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Sandoval y Enríquez de Cabrera, Mariana de (Castella, s XVII - 1651) Dama. Filla de Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y Manrique de Padilla. Setena marquesa de Dénia. Fou casada amb Lluís d'Aragó-Cardona-Córdoba y Fernández de Córdoba-Figueroa, duc de Sogorb i de Cardona. 124 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Sandoval-Rojas y de Avellaneda, Fernando de (Castella, s XV - 1474) Noble. Cinquè comte de Dénia. Estigué al servei d'Alfons IV i Joan II de Catalunya-Aragó. Fou pare de Diego Gómez de Sandoval-Rojas y Manrique de Lara. 118 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
125 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Sandoval-Rojas y de Borja, Juan de (Castella, s XVI - s XVII) Noble. Fill de Francisco de Sandoval-Rojas y de Zúñiga i germà de Francisco Gómez. Fou lloctinent general de València. 126 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Sandoval-Rojas y de Mendoza, Bernardo de (Castella, s XVI - 1536) Noble. Fill de Diego Gómez de Sandoval-Rojas y Manrique de Lara. Fou segon marquès de Dénia, gran senescal de Sicília i majordom reial i curador de la reina Joana I. Fou creat primer comte de Lerma (1484), títol concedit per als primogènits dels marquesos de Dénia. Lluità al Rosselló contra els francesos. A la seva mort continuà el càrrec del pare, de custodi de la reina Joana I fins que aquesta morí, el seu fill fou Luis de Sandoval-Rojas y Enríquez. 127 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Sandoval-Rojas y de Zúñiga, Francisco de (Castella, s XVI - 1574) Noble. Fill de Luis de Sandoval-Rojas y Enríquez. Fou el quart marquès de Dénia. Pare de Juan i de Francisco Gómez de Sandoval-Rojas i de Borja. 128 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Sandoval-Rojas y Enríquez, Luis de (Castella, s XVI - 1570) Noble. Fill de Bernardo de Sandoval-Rojas y de Mendoza. Fou tercer marquès de Dénia. Pare de Francisco de Sandoval-Rojas y de Zúñiga. 129 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Sandoval-Rojas y Manrique de Lara, Diego Gómez de (Castella, s XV - 1502) Noble. Fill de Fernando de Sandoval-Rojas y de Avellaneda. Fou sisè comte de Dénia i el 1484 fou creat marquès de Dénia. Pare de Bernardo de Sandoval-Rojas y de Mendoza. 130 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
38 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Sandy Bay (Sant Lluís, Menorca) Nom anglès de la platja de punta Prima. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Saneja (Guils de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Poble (1.214 m alt), al sector més baix de la vall de Querol, vora el canal de la Solana, a la dreta del riu d'Aravó i al peu del puig de Saneja. L'església parroquial de Sant Vicenç és romànica, del s XII; s'hi conserva el notable retaule de Sant Vicenç del s XV. El lloc és esmentat ja al s IX; al s XI era possessió del monestir de Cuixà. 40 CATALUNYA - HISTÒRIA Sanejament del Nucli Antic, pla de (Barcelona, 1936) Aspecte del pla Macià, posat en vigència per l’ajuntament de Barcelona juntament amb l’Agrupació Col·lectiva de la Construcció a partir del jul/1936. El pla comprenia, en una primera fase, una acció bàsica -determinar els allotjaments que estadísticament donessin una mortalitat inadmissible- i accions secundàries -habilitació de pisos que havien romàs buits (sobretot a l’Eixample), correcció del pla de les cases en construcció, a fi d’evitar luxes innecessaris i de potenciar la màxima capacitat d’ocupació- i confecció d’un nou pla d’habitatges. Hom preveia de desallotjar les cases insanes procurant que fos per illes senceres, i d’assolir, així, espais lliures per al barri, per a construir-hi edificis complementaris (escoles, biblioteques, etc). 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanelo i Lagardela, Manuel (Xàtiva, Costera, 1760 – 1827 o 1829) Lexicògraf. Fill d’un immigrant italià de Cremona, exercí de metge a València i posteriorment d’ajudant a la secretaria de l’ajuntament de València. Es dedicà fervorosament a la defensa i a la promoció del català. Amb tal finalitat escriví un Silabario de vocablos lemosines o valencianos, acompanyat d’un pla d’ensenyament, que ha restat inèdit. Emprengué 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanespleda, Francesc (Girona, s XV) Cavaller. El 1462 prengué les armes contra Joan II. Participà al setge de la Força de Girona. El mateix any fou nomenat capità del castell d'Anglès. Més tard fou lloctinent del procurador general dels castells i els llocs que conservava la Generalitat en territoris del comtat d'Empúries. Poc abans de morir Pere de Portugal, la Generalitat li ordenà que s'apoderés de la persona de Ferran de Silva, el comandant portugués al front del nord, que havia comés abusos greus d'autoritat. 43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sanet de la Rectoria (Sanet i els Negrals, Marina Alta) Poble (83 m alt) i cap del municipi, que forma un sol nucli (dividit per un torrent) amb els Negrals. D'origen islàmic, fou lloc de moriscs (17 focs el 1609) de la fillola d'Ondara. Depengué de Sagra i pertangué, per tant, a la comanda de Sagra de l'orde militar de Sant Jaume. L'església parroquial és dedicada a santa Anna. 44 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sáñez i Reguard, Antoni (Barcelona, v 1740 - v 1800) Ictiòleg i escriptor. Era fill de l'andalús Carlos Sáñez, secretari de la capitania general de Catalunya. Fou funcionari de correus i dirigí una companyia marítima que fundà personalment. S'interessà per la pesca i per les espècies marines i publicà diverses obres, com el gran Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional (1791-95), en cinc volums, i una Colección de producciones de los mares de España (1790). 46 CATALUNYA / ANDORRA - GEOGRAFIA Sanfonts, pic de (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà / la Maçana, Andorra) Cim (2.888 m alt), al límit dels dos municipis, que separa les valls de Baiau, Peguera i Pedrosa. 47 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Sangenís i Torres, Antoni de (Albelda, Llitera, 1767 – Saragossa, Aragó, 1809) Militar. Pertanyia al cos d'enginyers. Lluità contra els francesos a la Guerra Gran. Fou professor de l'Academia de Ingenieros d'Alcalà de Henares. Durant la invasió napoleònica participà a la defensa de Saragossa, als dos setges soferts per la ciutat. Morí d'una bala de canó, després d'haver actuat amb heroïsme. Tenia aleshores el grau de coronel. És autor d'un Tratado de fortificación de campaña, que restà inèdit, i d'altres escrits sobre temes militars. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanglada, Pere (Catalunya, s XIV – s XV) Escultor. El seu estil, dominat per la naturalitat i l'expressió del moviment, assenyala la transició entre l'art refinat i idealista del s XIV i l'art realista del s XV. Establert a Barcelona (v 1394-95), on tingué nombrosos deixebles, treballà a la catedral, on possiblement realitzà el sepulcre d'alabastre de Sant Oleguer (1406), les misericòrdies del cor i les escultures de la trona. Se li 49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sanglada i Safortesa, Ramon (Palma de Mallorca, s XVII – 1657) Teòleg lul·lista. Fill de Miquel Sanglada i de Santjoan. Regí la càtedra lul·liana de la Universitat de Mallorca a mitjan s XVII. Fou home de vida dramàtica i tormentada, jesuïta primer (1608), presoner dels turcs un quant temps (1608-09), després trinitari (1628), de nou jesuïta i finalment carmelità (1640). Entre els seus tractats teològics, que deixà manuscrits, figuren dos volums de comentaris, introduccions, explicacions i compilacions de l'art lul·liana, en llatí i castellà. 50 CATALUNYA - EMPRESA
51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sangles (Montagut i Oix, Garrotxa) Veure> Angles, els. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA
53 CATALUNYA - CULTURA
54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanguino, Francisco José (Alacant, 1964 - ) Autor, director i productor teatral. Llicenciat en filologia hispànica, fundà Jácara Teatro (1981) i El Club de la Serpiente (1993), on estrenà i dirigí alguns muntatges com Creo en Dios (premi Ciudad de San Sebastián 1995). Ha estrenat obres com Metro (premi de la Generalitat a la millor obra teatral 1994) i Sambla p'a tu (1998). 55 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Sanisera (Menorca) Nom d'una ciutat romana de l'illa. Coneguda només per una citació de Plini. De situació incerta, possiblement correspon a l'actual lloc, despoblat, de Sanitja, a la costa nord de l'illa, on hi ha vestigis romans, no explotats. 56 CATALUNYA - POLÍTICA
57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sanitja, port de (Alaior, Menorca) Port natural de la costa septentrional de l'illa (o de sa Nitja), entre l'important cap de Cavalleria i la punta de sa Torre. Hom ha considerat que en aquest indret hi havia hagut la hipotètica via fenícia de Sanisera (un camí romà unia el port amb Alaior). 116 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanjuan i Tarré, Bernat (Catalunya, 1915 - Deià, Mallorca, 1979) Pintor i escultor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Entre altres exposicions col·lectives participà al I Saló de Independents (1936) i al I i II Saló d'Octubre (1948-49). A més de la pintura i l'escultura, ha conreat la ceràmica i ha fet treballs de joieria. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanllehy i Alrich, Domènec Joan (Barcelona, v 1847 – 1911) Polític. Membre del partit conservador i diputat provincial, el 1906 fou nomenat alcalde de Barcelona. Restà en el càrrec fins al 1908, quan li fou acceptada la dimissió que havia presentat un any abans, per estar en desacord en qüestions pressupostàries. Fou tres vegades president del Cercle del Liceu (1900-03, 1905-06 i 1909-10). 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanllehy i Metges, Joan (Barcelona, 1821 – 1900) Metge homeòpata. Inicialment es dedicà a la cirurgia, però aviat es decantà cap a la medicina homeopàtica; és l'introductor de les doctrines de Hahnemann a Barcelona. Participà en el Congrés Homeopàtic de París (1889). Inicià la publicació de la "Revista de la Doctrina Homeopática" (1850) i de la "Revista de Homeopatía" (1890). 61 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Sanluri, batalla de (Càller, Sardenya, Itàlia, 26/jun/1409) Fet d'armes entre les tropes catalanes dirigides per Martí I de Sicília i les sardes que havia dirigit Brancaleó Dòria i llurs aliades, les del vescomte Guillem II de Narbona. Malgrat la superioritat numèrica sarda, els catalans assoliren una victòria completa, amb un botí nombrós, l'ocupació de la vila de Sanluri i la captura de l'estendard del vescomte, que fou enviat a Barcelona com a trofeu. Les pèrdues catalanes foren escasses, si bé hi moriren personatges com Joan Desvalls, conseller de Barcelona. La nova de la victòria causà una gran alegria a Barcelona, on el rei Martí I féu fer importants celebracions; l'alegria es canvià aviat en dol, però, en saber-se la mort de Martí I de Sicília, hereu de la corona catalano-aragonesa i únic descendent baró de la família comtal catalana. 62 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Sanluri, vescomtat de (Sardenya, Itàlia) Senyoria feudal comprada el 1479 per Perot de Castellví i Tolsà a Enrique Enríquez y de Quiñones, oncle del rei Ferran II el Catòlic. El 1495 la cedí al seu germà Lluís, el qual la vinculà i llegà testamentàriament al seu nebot (o nét?) Pere de Castellví i Boter, que fou oficialment creat i confirmat vescomte de Sanluri pel rei el 1506. El títol continuà en els seus descendents, els marquesos de 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanmartí, Maria (Barcelona, 1886 - París, França, 1959) Pintora. Mare del pintor Antoni Clavé. De vocació tardana, exposà amb èxit a París, on residia, a Anglaterra i a Suïssa. El seu estil s'acosta a la pintura fauvista. Fou autora, també, d'obres de ceràmica i gravats. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanmartí i Aguiló, Medard (Barcelona, s XIX – 1891) Escultor. Estudià a l'Escola de Belles Arts i fou deixeble de Jeroni Suñol. Del 1879 al 1883 visqué a Roma, on anà pensionat. Obtingué segones medalles a Madrid en 1878 i 1884. És autor de bustos remarcables i de petites obres de caràcter anecdòtic. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanmartí i Busquet, Primitiu (Barcelona, 1840 – 1933) Escriptor. Fou professor de llatí i creador dels opuscles de propaganda catòlica "Biblioteca Popular". Després fundà, també a Barcelona, la "Revista Popular". S'establí al Perú, on visqué molts anys; hi fundà la "Revista Católica" i publicà Los pueblos del Perú (1908). En tornar, edità Memòries i records (1927). 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanmartí i Grego, Enric (Barcelona, 1944 - ) Arqueòleg. Ha estat conservador (1971-85) i director (1982-84) del Museu Arqueològic de Barcelona. Fou conservador del Museu Monogràfic d'Empúries des del 1985 i director de les excavacions entre el 1985 i el 1992. Membre del Deutsches Archäologisches Institut de Berlín i del CNRS. Ha excavat a Albintimilium (Itàlia), a Càrtago (Tunísia), a la factoria fenícia de Toscanos (Màlaga) i en diferents jaciments ibèrics. La seva recerca científica ha destacat molt especialment en els estudis sobre ceràmiques de vernís negre. Entre una vasta i variada bibliografia cal esmentar: La cerámica campaniense de Emporion y Rhode (1978) i, en col·laboració amb R. Marcet, Empúries (1988), síntesi de nombrosos treballs sobre la ciutat grecoromana. 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanmartín Arnal, Baldomero (Madrid, 1845 - Badalona, Barcelonès, s XX) Republicà. El 1896 s'instal·là a Badalona, on presidí la Unió Republicana a partir del 1898. Lligat al lerrouxisme, fou fundador i regent de la casa del poble (1908) i regidor des del 1909, reelegit el 1913. 70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanmartín i Bargues, Ricard (València, 1888 – 1974) Editor i poeta. Dirigí, des del 1948, l'editorial Lletres Valencianes. És autor dels llibres poètics Entre dos clarors, Versos casolans (1959), Ressonàncies de l'Alguer (1960) i La mel i la tardor (1962). 71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sanmartín i Perea, Juli (Illes Balears, s XX) Escriptor. Publicà obres en castellà de tema mallorquí, com Mallorca, breviario de viaje (1945), Los cien años del Círculo Mallorquín (1951), Viaje a Mallorca (1956) i Uetam. El mejor bajo cantante de su tiempo (1952), biografia del cèlebre baix mallorquí Francesc Mateu i Nicolau. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanmartín i Puig, Moisès "Moisès Villèlia" (Barcelona, 1928 – 1994) Escultor. Lligat a l'avantguarda barcelonina de la postguerra, col·laborà en la decoració teatral de l'obra Paracisi, de Rabaseda (1952), i de La Jugada, de Joan Brossa (1960). Dedicat fonamentalment a l'escultura des del 1953, emprà de primer la canya i després el fibrociment com a materials base. En 1969-71 residí a l'Equador, on s'interessà per la plàstica precolombina. Després d'una etapa abstracta la seva obra derivà cap a formes vagament zoomorfes i 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanoguera, Francesc (País Valencià, s XIII – s XIV) Cavaller. Serví eficaçment a Sicília, a les campanyes per reduir l'illa a l'obediència de la reina Maria i de Martí el Jove. El 1398 figurava com un dels caps principals de les forces catalanes. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanoguera, Francesc (Catalunya, s XV - Itàlia ?, s XV) Cavaller. Serví a Itàlia amb Alfons IV el Magnànim. El 1453 era tresorer de Ferran, fill natural del rei i duc de Calàbria, quan aquest lluitava contra Florència. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanoguera, Gilabert (Catalunya, s XIII) Cavaller. Serví Jaume I a les campanyes valencianes. Rebé donacions reials de recompensa a Uixó. 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanoguera, Gilabert (País Valencià, s XIV) Cavaller. El 1350 era un dels caps de les forces mobilitzades al regne de València davant la possibilitat d'atacs castellans. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanoguera, Joan (País Valencià, s XVI) Cavaller i marí. El 1568 fou nomenat capità de la nau capitana de l'estol organitzat per combatre als turcs. L'any següent participà de forma destacada a la guerra contra la rebel·lió dels moriscs de Granada. El 1571, amb un Ferran Sanoguera, era figura sobresortint de la batalla de Lepant. Fou nomenat governador general de Tunis el 1573. L'any següent hi hagué de capitular davant els atacs turcs. Salvà en els tractes el dret de llibertat i amb cinquanta soldats, supervivents de la guarnició 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanponts i Barba, Ignasi (Barcelona, 1795 – 1866) Jurista. Fou deixeble de Ramon Martí d'Eixalà i membre de la Societat Filosòfica. El 1821 fundà el "Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes". Col·laborador de la Junta de Fàbriques (1832), en 1834-36 fou elegit diputat a corts i el 1836 catedràtic de dret natural a la Universitat de Barcelona. Participà en l'edició crítica feta a Madrid de les Partidas d'Alfons X el Savi. Publicà Sobre las ideas del sentimiento del bien, de la justicia y del deber i Sobre el derecho natural y de gentes. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanponts i Roca, Francesc (Barcelona, 1750 – 1821) Científic. Era doctor en medicina. Completà a l'estranger la seva formació científica general, sobretot en física. Col·laborà amb Salvà i Campillo en la confecció de les primeres topografies mèdiques, a partir del 1778, així com en la construcció d'una màquina 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanromà, Joaquim Maria (Barcelona, 1828 – Madrid, 1895) Economista i advocat. El 1853 es traslladà a Madrid, on començà la seva campanya en pro de les idees lliurecanvistes. Va ocupar successivament la càtedra d'economia política i dret administratiu a la Universitat de Santiago (1854), la d'història de comerç a l'Escola Superior de Madrid i la de dret marítim i història mercantil a la Universitat Central. Deixeble i amic de Laureà Figuerola, va ésser sotssecretari del ministeri de Finances quan aquest ocupà la cartera (1869), fou conseller d'Estat i d'Instrucció Pública (1891) i membre de l'Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanromà i Quer, Bonaventura (Reus, Baix Camp, 1864 – 1942) Escriptor. Estrenà teatre de caire popular, com Errà el tiro (1886), Entre dos focs (1887) i El marit de donya Pona (1888). Com a poeta concorregué amb èxit a diversos certàmens i publicà dues obres teatrals en col·laboració amb Lluís Quer i Cugat. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sans, Enric (Figueres, Alt Empordà, s XIX – Catalunya, s XX) Compositor. Formà part de la cobla L'Art Gironí. Escriví sardanes, la més coneguda de les quals és la titulada Somni d'amor. 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sans, Jeroni (País Valencia, s XVI - Benifassà, Baix Maestrat, 1555) Monjo cistercenc. Fou el darrer dels abats perpetus de Benifassà, amb vint-i-dos anys d'abadiat. És autor del treball genealògic Aragonum clara 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sans, Joan (Ontinyent, Vall d'Albaida, s XVII - País Valencià, s XVII) Frare carmelità. Fou prior dels convents de València i Calataiud, i també provincial. És autor d'obres religioses. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sans, Joan Baptista (Catalunya, s XVII - Vic, Osona, s XVII) Escriptor. Publicà una Relació dels successos, segones intencions i locures que han succeït i se són fetes en la ciutat de Vic des l'any 1634 fins al del 1641 inclusive. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sans, Magí (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1843 – 1918) Músic. Començà els estudis musicals a Vilanova i després anà a Barcelona. Era organista i mestre de capella de Vilanova, on es dedicava també a l'ensenyament. És autor d'Estudios y modulaciones, Colección de canciones populares i un Tratado teórico-práctico del órgano. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sans, Martí (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714) Cap de voluntaris. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió. Sobresortí a la defensa del castell de Benasc (1709). Fou nomenat sergent major del regiment de fusellers de Segimon Torres. Era a Barcelona durant el setge, on morí resistint al convent de Sant Agustí quan aquest sofrí el darrer assalt enemic. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sans, Melcior (Illes Balears, s XVI) Eclesiàstic. Era bon llatinista. Fou tresorer del capítol diocesà de Mallorca. Una malversació de cabals el féu aparèixer com a culpable. Per aquest motiu fou condemnat a mort i executat. Sembla que tenia aleshores noranta-cinc anys. Abans de morir pronuncià la frase "La forca és per al 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sans, Rafael (Reus, Baix Camp, 1812 - La Paz, Bolívia, 1899) Missioner. Ingressà en l'orde franciscà (1834). Arran de l'exclaustració del 1835 passà a Itàlia i d'allí a Bolívia, on fundà el centre missioner de Copacabana; reclutà missioners a Europa i fou prefecte de missions (1861), definidor general de l'orde (1863) i visitador apostòlic a Xile. Publicà obres històriques i escriví Mis memorias (1911). 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sans, Ramon (Barcelona, s XVII – s XVIII) Metge i polític. El 10/nov/1713, durant el setge borbònic de Barcelona, en sortí elegit conseller tercer. Participà amb aquest càrrec a l'organització de la defensa. Assistí a les reunions del govern provisional. Després de la capitulació de la ciutat (1714), els seus béns foren confiscats pels borbònics. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sans i Amat, Joan (Mataró, Maresme, 1892 - França ?, s XX) Pintor. Exposà per primera vegada a Madrid el 1927. Visqué alguns anys a Perpinyà. Conreà el paisatge i la pintura de gènere. El 1939 s'exilià a França, on exposà sovint. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sans i Balsells, Joan "Robert de la Riba" (la Riba, Alt Camp, 5/feb/1912 – Barcelona, 19/feb/1999) Organista i compositor. Ingressà en l'orde caputxí. Estudià a Barcelona amb Joan Lamote de Grignon i Joaquim Zamacois, i amplià estudis a Milà. Fou organista i director de l'escolania de Nostra Senyora de Pompeia, de Barcelona, on des del 1946 féu cicles de concerts d'orgue. Ha compost música religiosa: Missa catalana (1965), peces per a orgue: Rapsòdia catalana, Suite de Nadal, música de cambra i diverses sardanes. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sans i Buigas, Ferran (Sarrià, Barcelona, s XIX – Barcelona, s XX) Advocat. Era secretari de l'ajuntament de Sarrià. Publicà les següents obres: Lo que debe saber todo concejal, en col·laboració amb J.M. Tallada, Ley municipal comentada, Manual de legislación electoral i d'altres escrits. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sans i Cabot, Francesc (Girona, 1834 – Madrid, 1881) Pintor. Format a Barcelona, amplià i completà estudis a Roma i París, on seguí les lliçons dels pintors francesos Thomas Couture i Horace Vernet. S'especialitzà en quadres d'història, gènere en què aconseguí molta anomenada. Rebé nombrosos encàrrecs oficials (Prim a la batalla de Tetuan, 1871, etc.). S'establí a Madrid i l'any 1873 fou nomenat director del Museo del Prado. Pintà també alguns retrats de bona factura acadèmica. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sans i Castaño, Francesc (Barcelona, 1868 – 1937) Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Fins al 1936 participà a nombrosos certàmens i exposicions nacionals i internacionals, on obtingué premis remarcables. Destacà com a paisatgista i en temes de gènere. Hi ha obres seves als Museus d'Art Modern de Barcelona i de Madrid. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sans i Corbella, Tomàs (Barcelona, 1869 – 1911) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Fou deixeble de Josep Armet. Sobresortí com a paisatgista. Té obres al Museu d'Art Modern de Barcelona. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA
99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sans i de Barutell, Ramon de Veure> Sanç i de Barutell, Ramon de. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sans i de Còdol, Lluís (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XVI – Barcelona, 1620) Prelat. Vicari general de la seu d'Urgell, canonge de Barcelona i abat comanador de Gerri. Primer bisbe de la nova diòcesi de Solsona, hi promulgà constitucions interessants, i reuní sínodes diocesans el 1598 i el 1599, any en què assistí també a les Corts de Barcelona. Anà al concili de Tarragona del 1602. El 1612 fou nomenat bisbe de Barcelona. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sans i de Monrodon, Ramon (Taradell, Osona, 1694 - Catalunya, s XVIII) Militar. Fill de Francesc Sans Miquel i de Monrodon. Lluità com a capità del regiment de la Diputació al setge de Barcelona de 1713-14, tot i l'extrema jovenesa per al seu grau. Després de la capitulació, acompanyà voluntàriament el seu pare a la presó, i passà amb ell el captiveri que duraria fins al 1725. També amb el seu pare emigrà del país. Tornà al cap d'un temps. Fills seus foren Francesc i Marià de Sans i de Sala. 102 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sans i de Pròixita, Lluís (València, s XVII – 1661) Frare carmelità (1622). Fou qualificador del Sant Ofici. tingué diversos càrrecs dins l'orde. És autor de sermons notables i de poesies en llatí i en castellà. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sans i de Sala, Francesc de Veure> Sanç i de Sala, Francesc de. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA
105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sans i Guitart, Pau (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, s XIX – Barcelona, 1900) Polític i enginyer industrial. Fou el primer president de la Lliga de Catalunya (1887) i ho fou també de la Uniò Catalanista. Fou redactor de "La Renaixença" des del 1886. Publicà obres sobre ferrocarrils, com La locomotora en acción (1868) i una Guía del maquinista... (1888-90), que fou reeditada sovint. Fou pare de Joaquim Sans i Oliveras. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sans i Jordi, Margarida (Barcelona, 1911 - 25/jun/2006) Escultora. Inicià la seva formació amb Àngel Ferrant, bé que després aprengué de Josep Llimona, del qual esdevingué la deixebla predilecta i presentà la seva primera exposició a Barcelona (1932). Viatjà per l'estranger i sojornà durant molt de temps a París, on rebé el mestratge de Charles Despiau. Ha exposat a Barcelona, Madrid, Oviedo, París, etc. El seu estil pot definir-se d'esquematització de l'obra llimoniana. Conreà especialment el nu femení i l'escultura religiosa. Entre les seves obres cal esmentar dos relleus de marbre al monestir de Montserrat. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sans i Miquel, Ignasi (Catalunya, s XVII – s XVIII) Jurisconsult. Excel·lí en l'activitat jurídica en temps de l'arxiduc Carles d'Àustria. Fou procurador de pobres a la Sala del criminal de l'Audiència de Barcelona (1706) i doctor de la Règia Cùria (1708). El 1710 s'encarregà de la preparació de milícies populars. Un any després fou senador a la Règia Cùria, càrrec que exercí en 1713-14, durant la defensa de Barcelona contra Felip V. Quan aquesta va caure li foren confiscats els béns. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sans i Miquel, Lluís Veure> Sanç i de Miquel, Lluís de (militar dels s XVII i XVIII). 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA
111 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sans i Rosselló, Elvir (Palma de Mallorca, 1896 – 1972) Escriptor. Funcionari públic, publicà el llibre de contes Lluernes (1936) i una sèrie d'estudis històrics dels quals destaquen Els mesos i la història (1929), Los municipios de las Baleares (1937) i Grandeza y decadencia de los almorávides mallorquines (1964). Col·laborà a "La Nostra Terra" i fou president de l'Associació per la Cultura de Mallorca i de la Societat Arqueològica Lul·liana. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA
109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sans Miquel i de Morrodon, Francesc Veure> Sanç i de Miquel, Francesc de. 113 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sansa i Albert, Carme (Barcelona, 22/feb/1943 - ) Actriu i cantant. Inicià la carrera artística a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Ha intervingut en obres com ara Primera història d'Esther (1977), d'Espriu; L'òpera de tres rals (1984), de Weill-Brecht; Un dia qualsevol (1991), de Fo i Rame; Gust de mel (1993); Tres mujeres altas (1995, d'E. Albee i L'amant anglesa (1996), de M. Duras. Premi Sebastià Gasch 1978 per la seva contribució al music-hall català i premi de la Crítica Teatral de Barcelona 1994 i 1996. 115 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sansano i Benisa, Joan (Oriola, Baix Segura, 30/set/1887 – Alacant, 19/gen/1955) Escriptor i periodista. Impressor, imprimí a Oriola (1909-13) diversos periòdics com "El Clarín", "La Opinión" i "La Primavera". Tingué després impremta a Monòver i Alacant, on dirigí (1924-36) el diari catòlic "El Día", del qual fou propietari en 1926-36. Publicà els reculls poètics Flores silvestres (1908), Cantos de voluntad (1915), Por las rutas floridas (1921), Canciones de amor (1931) i Poesías (1946). Fou també autor d’obres com De mis andanzas por la vida (1916), Jávea (1920) i Orihuela. Historia, geografía, arte y folklore (1954). 117 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sansor (Prats i Sansor, Baixa Cerdanya) Poble (1.008 m alt) (o Sampsor, ant: Sonsor), situat a la plana estesa a l'esquerra del Segre, a llevant del coll de Saig. La seva església depèn de la parròquia d'Isòvol.
Anar a: [ Sanchez d ] [ Sanchis i R ] [ Sane ] [ Sanl ] [ Sanp ] [ Sans i C ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Sànchez i Juan, Sebastià
Sánchez i Zaragoza, Jordi (
Sànchez-Cutillas i Martínez, Carmelina
Sanchis i Banús, Josep
Sanchis i Guarner, Manuel
Sandoval-Rojas y de Borja, Francisco Gómez de (Tordesillas, Castella, 1553 - Valladolid, Castella, 17/mai/1625) Privat de 
Sanet i els Negrals
Sanglas
Sangtraït
Sanpere i Miquel, Salvador
Sans i Travé, Josep Maria