|
Anar a: [ Esten ] [ Esteve ] [ Esteve i A ] [ Esteve i S ] [ Esti ] [ Esto ] No és viure molt de temps el que em de mirar, sinó viure satisfactòriament. (Sèneca) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estenalles, coll d' (Vallès Occidental) Coll (870 m alt) de la Serralada Prelitoral Catalana, entre el massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac, per on passa la carretera de Terrassa a Manresa. 2 CATALUNYA - ART Estendard de Sant Ot (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s XII) Brodat de seda sobre lli, obra signada d'Elisava. És centrat pel Pantocràtor dins l'ametlla mística, flanquejada pels símbols dels quatre evangelistes; tres llenques també brodades -amb una figura a cadascuna- pengen del cos principal. Procedeix de la catedral d'Urgell i es conserva al Museu Tèxtil de Barcelona. La seva finalitat no és coneguda, bé que hom creu que era un estendard guerrer. És una de les peces més importants del seu gènere entre les conservades. 3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Estepar, l' (Castelló de la Plana, Plana Alta) Partida de secà, a l'est de la ciutat. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Esteràs, Joan (sa Pobla, Mallorca, 1747 - Illes Balears, s XVIII) Artista. Prengué l'hàbit de Sant Joan el 1771, a Malta. L'any següent tornà a Mallorca. Excel·lí en la construcció d'instruments musicals. Practicà el dibuix i l'escultura. Féu miniatures pintades sobre vorí o pergamí. 6 CATALUNYA - MUNICIPI
7 CATALUNYA - MUNICIPI
8 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Estet (Montanui, Alta Ribagorça) Poble (1.170 m alt), situat a la vall de Barravés, a l'esquerra del barranc d'Estet (o riu de Bertol), afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa. De la seva església parroquial (Sant Pere) depèn el santuari de la Mare de Déu del Patrocini. Formà part de l'antic terme de Bono. 9 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Estet, Sant Martí d' (Bissaurri, Ribagorça) Veure> Sant Martí d'Estet. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esteva, Jaume (Catalunya, s XVIII) Teòleg franciscà. Residia a Barcelona. L'any 1758 fou nomenat per la Inquisició revisor de les biblioteques del Principat. 11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Esteva, Miquel (Esporles, Mallorca, s XIX - Illes Balears, s XIX) Escriptor. Pagès sense gaire instrucció, fou un fàcil versificador espontani. L'any 1860 publicà Poesies mallorquines que tracten del naixement, vida, mort i passió de Jesucrist Nostre Senyor. 12 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Esteva, Pere Onofre (Illes Balears, s XVII) Metge. Exercí per molt de temps la professió a l'exèrcit i a la marina. De retorn a Mallorca, hi assolí gran fama. L'any 1661 publicà un llibre sobre les sagnies. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esteva i Casal, Joan (Barcelona, 1874 – 1957) Decorador i pintor. Format a Alemanya. Fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc. Cofundador de la casa J. Esteva i Companyia de Barcelona, que fou una de les primeres firmes de la decoració modernista. Entre les seves obres sobresurt, a Barcelona, la decoració de la casa Pérez-Samanillo -actual Cercle Eqüestre- i la de la porta del Trentenari de la Casa de la Ciutat (1929), aquesta amb un esperit renaixentista. Estigué associat als seus parents Hoyos. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esteva i Escoda, Santiago (Reus, Baix Camp, 16/jul/1952 - ) Nedador. Als onze anys entrà al Club de Natació Sabadell, on destacà aviat, especialment als campionats d'Espanya del 1968, a partir dels quals ha estat en 41 ocasions recordista nacional i arribà a finalista olímpic (1968). El 1975 va guanyar quatre medalles als campionats d'Europa i als Jocs del Mediterrani (Alger). Es retirà el 1976, després de quedar semifinalista en els Jocs Olímpics de Montreal. 16 EUROPA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esteva i Grewe, Jacint (Barcelona, 1936 – 1985) Director cinematogràfic. Després de conrear el curtmetratge, fundà la productora Filmscontacto (1965), entorn de la qual es vertebrà l'anomenada escola de Barcelona, el manifest estètic de la qual fou Dante no es únicamente severo (1967), film que codirigí amb Joaquim Jordà. Lejos de los árboles (1963-68), llargmetratge documental sobre aspectes insòlits i significatius de la realitat nacional, tingué problemes de censura i no fou autoritzat en la seva versió íntegra. Posteriorment realitzà Después del diluvio (1968), Metamorfosis (1971) i El hijo de María (1972), però abandonà la producció i traspassà la distribuïdora. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estevanell, Bernardí (Catalunya, s XVII – s XVIII) Polític. El 1705 fou un dels qui s'alçaren a la plana de Vic contra Felip V, el mateix any li fou atorgat per Carles d'Àustria el grau de coronel, perquè manés un regiment de fusellers. Combaté a Aragó el 1706. Pel gen/1707 guarní la vila de Monteagudo, ja dins de Castella, amb quatre de les seves companyies. Defensà els accessos d'Osona el 1709, durant l'ofensiva francesa. El 1712 fou nomenat sots-veguer i sots-batlle de Vic. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esteve (Catalunya, s XII – Poblet, Conca de Barberà, 1151) I Abat perpetu del monestir de Poblet. Fou nomenat per l'abat cistercenc de la Fontfreda en constituir-se la comunitat sobre terrenys donats per Ramon Berenguer IV. El comte li confirmà la donació (1150) i començà a construir-se el primer edifici. Esteve morí aviat, i fou succeït per l'abat Vidal. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esteve (Catalunya, s XII - Poblet, Conca de Barberà, 1190) IX Abat perpetu de Poblet. Fou elegit el 1188, després de Pere de Talladell. El seu abadiat, caracteritzat per l'activa marxa de les construccions al monestir, 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esteve (Catalunya, s XIV - Roma, Itàlia, 1356) Prelat. Fou bisbe d'Elna. El 1352 era nomenat bisbe de Tortosa, succeint a Jaume Sitjó. Organitzà l'arxiu diocesà. El seu successor a la diòcesi tortosina seria Joan Fabra. 22 PAÍS VALENCIÀ - ART Esteve, bultos de Sant Veure> Esteve, volts de Sant. 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esteve, Francesc (València, 1682 – 1766) Escultor. Nombroses obres seves poden ser contemplades a les esglésies de la seva ciutat natal. Fill seu era Josep Esteve i Bonet, el qual continuà la tradició familiar. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esteve, Gaspar (Barcelona ?, s XV – s XVI) Escriptor dominicà. Excel·lí com a predicador. Assolí gran fama. Fou prior del convent de Barcelona i posteriorment provincial. Escriví Tractatus in defensionen ecclesiasticae immunitatis et libertatis, impresa a Roma el 1520, en que defensà diversos aspectes del fur eclesiàstic. 25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esteve, Jacint (Llíria, Camp de Túria, 1776 - País Valencià, s XIX) Pintor. El seu quadre representant Alfons el Magnànim en rebre el cardenal de Foix es troba al Museu de València. 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esteve, Joan (València, s XV) Escriptor. Escriví, cap al 1473, un recull de frases llatines amb l'equivalent en català, de gran valor lingüístic i dialectològic: Liber elegantiorum latina et valentiana lingua (Venècia. 1489). 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esteve, Joan Baptista (Catalunya ?, s XIX – Barcelona, 1922/23) Anarco-sindicalista. Usà el pseudònim de Leopoldo Bonafulla. Fou director d'"El Productor" (1901-04), intervingué en la Setmana Tràgica de Barcelona i participà en el congrés regional obrer del 1910 que decidí la constitució de la CNT. És autor de La Revolución de Julio (1910), obra bàsica per al coneixement dels fets del juliol de 1909, i de texts de propaganda ideològica, com, entre d'altres, Criterio libertario (1905) i La justicia libre (sd). 29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esteve, Josep (País Valencià, s XVI) Escultor. És autor del retaule de l'església de Bocairent, amb pintures de Joan de Joanes, i del retaule de la Concepció al monestir de Sant Miquel dels Reis de València. 30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esteve, Llucià (País Valencià, s XVIII) Escultor. Treballà amb Ignasi Vergara a la seu de València. No és parent de Josep Esteve i Bonet i la seva família d'escultors. 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esteve, Miquel (València, fi s XV - d 1528) Pintor. Identificat amb l'anomenat Maestro del Caballero de Colonia, nom donat a l'autor d'una taula de la Mare de Déu que es conserva al col·legi del Patriarca de València. En col·laboració amb Miquel del Prado, realitzà l'Apostolat (1517) de l'ajuntament de València en un estil renaixentista, així com d'una Sagrada Família, la capella de la Sala dels Jurats (1518) i una capella de la seu (enllestida el 1520). 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA
33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esteve, Pere Jaume (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, s XVI - València, 1556) Metge i humanista. Estudià a València, París i Montpeller. Fou catedràtic de medicina i de matemàtiques de la Universitat de València. Edità el text grec del llibre segon de les Epidèmies d'Hipòcrates (1551), amb il·lustracions i una traducció llatina completa, obra fonamental de l'humanisme mèdic-hispànic. Dugué a terme, també, la millor edició crítica (1552) de la Theriaca de Nicandro Colofonio. A la seva versió en hexàmetres llatins, afegí escoles que fixaven la nomenclatura llatina i catalana i la classificació d'algunes plantes del País Valencià, aspecte que amplià en un diccionari d'herbes i plantes medicinals, avui perdut. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esteve, Rafael (Barcelona, s XVII – s XVIII) Metge. Pertanyia al Consell de Cent. En 1712-13 fou conseller tercer. Coincidí amb la decisió de prosseguir la guerra contra Felip V, malgrat l'evacuació de les tropes imperials, actitud que el Consell afavorí. Després de la capitulació de la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns. 35 CATALUNYA - LITERATURA Esteve, senyor (Catalunya, s XIX) Protagonista de L'auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol. El personatge, convertit aviat en arquetipus, entrà a formar part de la tipologia popular barcelonina; el qualificatiu de "senyor Esteve" s'aplica encara com a signe del botiguer o del petit burgès, de vida tranquil·la, de costums tradicionals, amb preocupació per l'estalvi, poc sensible a l'idealisme i a l'art i que viu al marge 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esteve, Tomàs Lleonard (València, s XVII) Arquitecte i escultor. Autor de la portalada de l'església parroquial de Llíria (1627-72) i del frontal de l'altar major de la seu de València (1684). Amb Vicent Abril acabà l'església principal de Benigànim (v1637). 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esteve, Vicenç (Barcelona, s XVIII – 1788) Religiós mercenari. El 1771 fou provincial de l'orde. Tingué fama de bon predicador. Deixà escrita una col·lecció extensa de sermons i panegírics. 94 PAÍS VALENCIÀ - ART Esteve, vults de Sant (València, 1596) Figures confeccionades amb fusta i teles que representen l'acte del bateig de Vicent Ferrer i que cada any són instal·lades els dies de la festa d'aquest sant a la parròquia de Sant Esteve, on se'n conserva la pila baptismal. Constituïren un element molt popular de la tradició religiosa local. El costum d'exhibir-les data del 1596, però amb el temps ha tingut diverses alteracions. Hi hagué un moment que aquest simulacre arribà a constar de vint-i-cinc personatges, les cares de quinze dels quals eren obra (1788) de l'escultor Vicent Esteve. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esteve i Bonet, Josep (València, 1741 – 1802) Escultor. Deixeble i col·laborador d'Ignasi Vergara i del seu pare Francesc Esteve. Fou acadèmic de Sant Carles (1772), hi fou director d'escultura i director general (1781). El 1790 esdevingué escultor de cambra honorari de Carles IV. La seva evident facilitat tècnica el situaren en primer rengle dels artistes del seu temps. Féu escultura religiosa, abarrocada i elegant (pessebre d'unes cent trenta figures per a Carles IV, Puríssima Concepció de la seu de València). Una bona part de la seva obra fou destruïda el 1936. Foren fills seus Rafael i Josep Esteve i Vilella. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esteve i Botey, Francesc (Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1884 – Madrid, 1955) Gravador i pintor. Format a Madrid, on desenvolupà una important activitat didàctica, i després, a Barcelona, a les escoles nacionals de mestres. Entre la seva obra, sovint premiada, n'excel·leixen els seus aiguaforts. Participà en la primera Agrupació Nacional de Gravadors. Guanyador de dues medalles en les Exposicions Nacionals de 1920 i 1929. Publicà els llibres Grabado (1914), El desnudo en el arte (1926), Historia del grabado (1934), El grabado en la ilustración del libro (2 volums) i Ex-libris y ex-librismo (1949). 92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esteve i Cervera, Josep (València, 1747 - 1820) Impressor. Fill de Josep Esteve i Dolç i germà de Miquel. Dirigí la impremta familiar des del 1773. Publicà, a partir del 1791, el "Diario de Valencia". El 1807 i el 1808, s'associà amb el seu germà, fins almenys el 1830. Durant l'ocupació francesa (1812-13) imprimí diverses publicacions de les forces d'ocupació (Código de Napoleón, 1812, etc). El 1820 va començar a publicar el 93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esteve i Cervera, Miquel (València, s XVIII - s XIX) Impressor. Fill de Josep Esteve i Dolç. Generalment treballà pel seu compte, però en el període 1807-08 s'associà amb el seu germà Josep. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esteve i Cruañas, Lluís (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1906 - 1994) Mestre. S'ha destacat pels seus estudis de prehistòria del Baix Empordà i el litoral de la Selva, amb una especial dedicació als monuments megalítics. Ha publicat, entre altres obres, Prehistoria de la comarca guixolense (1957-58) i Sepulcros megalíticos de las Gabarras (1964-70). El 1986 l'ajuntament de Sant Feliu de Guíxols li féu un homenatge, del qual és fruit la publicació d'Homenatge a Lluís Esteve i Cruañas, mestre investigador, en el seu 80 aniversari (1986). 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esteve i Dolç, Josep (País Valencià, s XVIII - v 1776) Impressor. Conegut també per Estevan o per Josep Dolç. S'establí a València el 1732, on actuà fins al 1776. Des del 1746 fou impressor del Sant Ofici. Entre els seus treballs excel·leixen la impressió d'Escritores del Reino de Valencia, de Vicent Ximeno (1749), i la Prosodia de la lengua latina, de Gregori Maians i Siscar (1768). El 1771 era majordom de la confraria d'impressors. Fou el pare de Josep i Miquel Esteve i Cervera. 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esteve i Fuertes, Gabriel (les Cases de Bàrcena, València, 1900 - València, 1987) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València, on guanyà una càtedra de dibuix del natural. Fou guardonat a l'exposició valenciana del 1934 amb la medalla d'or i a la internacional de París de l'any 1937. La seva pintura, de caràcter costumista essencialment, se centrà en temes valencians rurals, amb la pràctica constant del retrat. D'entre les seves obres, algunes de les quals es conserven al Museu de Belles Arts de Sant Carles de València, es destaquen: Combregar a l'horta (1930), Alcalde d'Albuixec (1948), Xiques de 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esteve i Girbal, Maria (Palafrugell, Baix Empordà, 1835 - Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1927) Actriu. Actuà especialment a Amèrica. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esteve i Grimau, Pau (Barcelona, 1730 – Madrid, 1794) Músic. Emigrà a Madrid el 1760, ciutat on residí fins a la seva mort, i on es dedicà quasi exclussivament a la música escènica. Fou el primer músic que, el 1778, rebé el títol de mestre compositor, adscrit als teatres municipals de Madrid, juntament amb Blas de Laserna. Impulsà la tonadilla escènica i n'escriví més de 429, de les quals destaquen Los zagales (1761), El juicio del año (1779), El luto de Garrido (1781) i Garrido enfermo y su testamento (1785). Amb les seves obres lluità contra l'italianisme que dominava les escenes hispàniques. Fou empresonat dues vegades pel fet d'haver atacar, en les seves obres, figures notables de la cort. Estigué uns quants anys al servei del duc 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esteve i Joan, Josep (València, 1550 - Aiora, Vall de Cofrents, 1603) Eclesiàstic i canonista. Fou professor de filosofia a Siena, canonge de Sogorb, degà de València i bisbe de Viesti, Itàlia (1586-94) i d'Oriola (1594-97). En morir era arquebisbe electe de Tarragona. Consagrà la catedral d'Oriola (1600), publicà el sínode del 1600 (1602) i procurà la conversió dels moriscs de la diòcesi. Dedicà a Sixt V el tractat De potestate coactiva quam Romanus Pontifex exercet in negotia saecularia (Roma, 1586), i és autor, entre altres tractats, d'una Paranaesis (1590) als catòlics francesos sobre Enric de Borbó. Deixà inèdit un Lexicon ecclesiasticum vocum, phrasum ac rituum veteris ecclesiae catholicae e graecis latinisque patribus. 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esteve i Pera, Joan (Catalunya, s XVII – s XVIII) Polític i militar. Fou partidari de Carles d'Àustria. El 1705 actuà de principal promotor de l'adhesió al nou rei a les zones de Vilafranca del Penedès i de Santa Coloma de Queralt. Carles III li atorgà el títol de cavaller. El 1706 fou posat al front d'un grup de síndics de diverses ciutats que participaren a la defensa de Barcelona contra els frustrat setge que establí Felip V. Combaté durant la guerra de Successió i el 1713, com a cavaller, assistí a la junta de braços en que fou decidida la resistència de Barcelona. Com a tinent coronel de l'exèrcit prengué part a la darrera defensa de la capital. Fou comandant fix de la línia de comunicació que enllaçava el castell de Montjuïc amb les muralles de la ciutat. Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics. 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esteve i Puig, Pere (Dénia, Marina Alta, 1582 – València, 1658) Predicador. Franciscà observant, comissari de la Santa Casa de Jerusalem (1614) i predicador apostòlic. Predicà en català durant més de quaranta anys per les places i carrers de València a un públic popular; els seus sermons eren acomodats a la llengua dialectal, amb molts castellanismes i nombroses notes còmiques. Partidari de Felip IV, participà directament en la lluita durant la guerra dels Segadors, sobre la qual escriví diferents composicions en vers (La guerra de Catalunya, Carta als miquelets). És autor també de goigs i d'una Història del Sant Sepulcre, en general de molt poca qualitat. 52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esteve i Sanchis, Tomàs (València, 1825 – 1879) Advocat. Estudià la carrera de dret a València. Obtingué el títol el 1851. Compongué també algunes obres musicals de poc valor. El 1863 fou nomenat secretari de la diputació i mès endavant conseller provincial. Fou també diputat provincial. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA
55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esteve i Senís, Antoni (València, 1885 – 1925) Pintor. Pertanyia a l'Acadèmia de Sant Carles. Fou paisatgista excel·lent. Té obres al museu de València i al d'Arte Moderno de Madrid. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esteve i Subietlos, Joaquim (Barcelona, 1743 – 1805) Eclesiàstic, escriptor i gramàtic. Fill de l'arquitecte Jaume Esteve i Sunyol, es doctorà a la universitat de Salamanca i fou catedràtic de gramàtica castellana i després de retòrica al seminari tridentí de Barcelona. Fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1786-90) i de la de Bones Lletres (1787), on llegí composicions poètiques i dissertacions històriques. En 1803-05 edità, a partir dels materials que li havia lliurat el bisbe Fèlix Amat i en col·laboració 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esteve i Tomàs, Gil (Torà de Riubregós, Segarra, 1798 – Tarassona, Aragó, 1858) Eclesiàstic. Es doctorà a Cervera. Ordenat, fou provisor de la diòcesi de Barcelona (1831) i governador de la de Solsona (1846). Bisbe de Puerto Rico (1848), hi reconstruí la catedral i altres esglésies i amplià el palau episcopal. Malalt, tornà a l'estat espanyol i fou nomenat bisbe de Tarassona (1855-57) i de Tortosa (1858), càrrec que no arribà a ocupar. 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esteve i Victòria, Josep Maria (la Llosa de Ranes, Costera, 1889 – València, 1936) Escriptor i polític. Tipògraf, fou un dels liders del sindicalisme catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d'Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants. Fundà revistes com "Rondalles Noves" (1912), "Foc i Flama" (1912) i "Pensat i Fet", i fou director d'"El Poble Valencià" (1931). Publicà teatre, novel·les breus: El milacre de l'amor i de les flors (1909) i un recull de poesia política: Les dècimes del 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esteve i Vilar, Damià (el Puig, Horta, s XVII – 1692) Erudit i apologista. Mestre en teologia i religiós mercedari, professà a València el 1650. Fou catedràtic a la Universitat de Tarragona. Defensà, contra els trinitaris, el monopoli de la redempció de captius a la corona catalano-aragonesa, sobre el qual escriví tres al·legats, dos dels quals foren impressos (1678). Excel·li com a llatinista i és autor de tractats de pietat i litúrgia, comentaris al Gènesi, de La Biblia parva de San Pedro Pascual, de diverses cartes llatines a erudits i prínceps, inèdites, i de Símbolo de la Concepción de María, publicat pòstumament (1728). Volgué demostrar que el seu orde havia estat fundat el 1218. 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esteve i Vilella, Agustí (València, 1753 – 1812) Pintor. Format a València i Madrid, fou pintor de cambra i acadèmic de Sant Carles. Influït per Mengs i Goya, es distingí en el retrat i el detallisme: La duquesa d'Osuna, Manuel Godoy, Ferran VII. 62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esteve i Vilella, Josep (València, 1766 – s XIX) Escultor. Germà d'Agustí i de Rafael i fill de Josep Esteve i Bonet i, com ell, produí especialment imatges religioses. Fill seu fou Antoni Esteve i Romero, que continuà en l'especialitat. 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esteve i Vilella, Rafael (València, 1772 – 1847) Gravador. Fill de Josep Esteve i Bonet. Format a l'Escola de Sant Carles de València, fou deixeble de Manuel Monfort. Pensionat per la cort espanyola, realitzà diversos viatges per Europa. Fou acadèmic de mèrit de Sant Carles (1796) i gravador de cambra de Carles IV (1802) i de Ferran VII (1818). Entre les seves obres excel·leix la reproducció del quadre de Murillo Les aigües de Moisès, que presentà a l'exposició de París del 1839 i que li valgué la medalla d'or. Retratà, entre altres, José 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esteve i Ximeno, Baptista (Manises, Horta, 1774 - Xert, Baix Maestrat, 1816/20) Comerciant. Proveí els guerrillers durant la guerra del Francès. Avantçant-se als moderns sistemes d'informació financera, utilitzà nous aparells per a muntatges destinats a reflectir la situació i l'evolució de productes i d'empreses. El 1811 s'establí a Xert, on regentà un negoci de venda de grans i de terrissa fina. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esteve d'Olot Veure> Olot, Esteve d'. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estevenell, colònia (Camprodon, Ripollès) Colònia industrial tèxtil. (o Can Matabosc) Cap efectiu fins al 1965 de l'antic municipi de Freixenet de Camprodon. Pertany a la parròquia de Cavallera (1870). 67 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Estevet, L' (Barcelona, 26/ago/1921 – set/1923) Setmanari popular nacionalista. Fundat per Manuel Carrasco i Formiguera. Amb un estil satíric i humorístic, féu nombroses campanyes nacionalistes i criticà la política oficial de la Lliga. A partir del 6/gen/1922, sota l'empenta d'Avel·lí Artís, inicià una segona època, en la qual col·laborà l'equip de caricaturistes del "Cu-cut!" i assolí una gran popularitat, la qual fou reforçada, pel jun/1923, en ésser condemnat i empresonat el director, Carrasco i Formiguera, per una caricatura apareguda al setmanari. Fou suspès definitivament, per ordre governativa, en produir-se el cop d'estat de Primo de Rivera. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estévez i López, Reyes (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 2/ago/1976 - ) Atleta. Migfondista, el 1998 guanyà la medalla d'or dels 1.500 metres al campionat d'Europa d'atletisme disputat a Budapest. fou campió d'Espanya de 1.500 m dos anys consecutius, el 1997 i el 1998, i aconseguí la medalla de bronze als 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estiarte i Duocastella, Manuel (Manresa, Bages, 26/oct/1961 - ) Jugador de waterpolo. Amb la selecció espanyola i amb diversos clubs catalans i italians ha aconseguit un gran nombre de títols nacionals i internacionals, com la medalla d'argent en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, durant els quals va ésser considerat el millor jugador del món en la seva especialitat. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estiarte i Samsó, Joan (Barcelona, 1901 - 1986) Dibuixant i pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona. Deixeble de Josep Triadó, s'ha dedicat als ex-libris, i n'ha fet més de tres-cents en estils diversos. Publicà i il·lustrà Paradigmas (1938), l'antologia pròpia Ex-libris (1955), etc. Fou un dels fundadors de l'Associació d'Ex-libristes de Barcelona. 71 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Estir, senyoria d' (Grècia) Territori del ducat d'Atenes, centrat en la ciutat forta del mateix nom, entre el mont Parnàs i Helicó. Concedit el 1366 a Guillem Frederic d'Aragó. Passà seguidament a Ot de Novelles, senyor de Licònia i del castell de l'Estanyol, i al fill d'aquest, Ermengol, que el vengué a Roger de Lloria, vicari general d'Atenes i Neopàtria, venda confirmada per Frederic III de Sicília el 1367. El succeïren els seus fills Joan i Francesca de Lloria, muller de Tomàs Despou. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estiuèra, serra (Bossost, Vall d'Aran) Sector (2.020 m alt) de la serralada que separa la Vall d'Aran de Comenges, entre els colls de Bidur i de Panet, damunt la vila de Bossost. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA
74 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estivella, tossal d' (la Coma i la Pedra, Solsonès) Cim (2.331 m alt) de la serra del Port de Comte, al nord-est del pedró dels Quatre Batlles, damunt el coll de Port (o port del Comte). Els prats d'Estivella, entre el tossal i la tossa Pelada, són una extensa zona de pasturatge d'estiu. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estivill i Cabot, Ignasi (Barcelona, s XVIII – s XIX) Impressor. El 1772 entrà d'aprenent al taller de l'impressor Carles Saperas. El 1788 ingressà en la confraria de llibreters barcelonins. Introduí amb gran entusiasme els més moderns procediments litogràfics. Establí la seva primera impremta a les ruïnes del convent de Santa Caterina, a Barcelona. Des de l'any 1836 edità un gran nombre d'obres de literatura i també la major part de les publicacions teatrals catalanes durant un llarg període. Excel·lí en la producció 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estoll (Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Poble (107 m alt) de l'antic mun. d'Urtx (ort trad: Astoll), situat a l'esquerra del riu d'Alp, aigua avall d'Alp. L'església parroquial de Santa Eulàlia, esmentada el 839, conserva una imatge de pedra de la Mare de Déu de la Cinta, policromada, del s XV. 80 FRANJA PONENT - MUNICIPI
81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estopanyà, Arnau d' (Urgell, s XII) Noble. En 1194 figurava entre els garantidors dels acords convinguts pel vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast. 96 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estopanyà, Pere d' (Catalunya, s XII) Noble. Destacat durant la governació de Ramon Berenguer IV. Aquest li confià els castells de Montsó, Ceboller, Tamarit i Saidí. 83 FRANHA PONENT - ART Estopanyà, retaule d' (Estopanyà, Ribagorça, s XIV) Tríptic gòtic, procedent de l'església parroquial de la vila i conservat al Museu d'Art de Catalunya. Dedicat a sant Vicenç, té escenes pintades de la vida d'aquest i de sant Valeri, d'una gran qualitat. D'autor desconegut, presenta fortes característiques italianes postgiottesques que han fet pensar en un possible origen florentí. És una de les peces clau de la penetració de l'italogòtic fora de Barcelona. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estorch i Massagur, Victorià (Olot, Garrotxa, 1860 – Barcelona, 1929) Economista. Feu el batxillerat a Girona, i més tard es trasalladà a Barcelona com a comerciant de vi. Va abandonar els estudis de medicina per concentrar-se en l'estudi dels problemes plantejats a l'economia espanyola. Políticament fou monarquíc, contrari al parlamentarisme i crític envers el liberalisme de Cánovas del Castillo i de Sagasta, partidari del stato quo i contrari al moviment vaguista. Opinava que calia donar prioritat a l'economia per sobre de la política, car els polítics espanyols no havien aconseguit d'organitzar una administració pública eficient. Tenia una visió sobre la decadència d'Espanya influïda per Sempere i Guarinos. Fou un partidari tenaç de la industrialització, preconitzà la necessitat del proteccionisme amb l'objectiu d'evitar la sortida de capitals espanyols cap a l'estranger. Obres principals: Algo sobre tratados arancelarios, a la luz del sentido común (1894), Perogrullo a los españoles (1899), Una memoria confidencial (1904), Estudios económicos (Girona 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estorch i Siqués, Francesc Josep (Olot, Garrotxa, 1815 – Barcelona, 1842) Compositor. Después d'haver-se graduat d'advocat a Barcelona el 1837, fundà la Societat Filharmònica Olotense (1845). Concilià la carrera de dret amb la composició musical, de la qual destacà l'òpera còmica La mejor la paga (1837), a més de cinc simfonies, himnes, danses, nombroses composicions religioses i d'una òpera inacabada, Giuseppe Ricardo. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estorch i Siqués, Josep (Olot, Garrotxa, 1803 – 1868) Advocat. Es doctorà en dret a Cervera el 1829. Germà de Francesc Josep, Miquel i Pau. El 1837 fou diputat a les corts constituents i més tard ocupà els càrrecs de promotor fiscal i d'alcalde d'Olot. Entre els seus poemes i escrits inèdits destaca La vida i la mort del pobre mendicant de la muntanya, escrit en català 'sicut sonat'. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estorch i Siqués, Miquel (Olot, Garrotxa, 1809 – Madrid, 1870) Advocat i escriptor. Féu els estudis universitaris a Cervera i Barcelona. Guanyà una càtedra de matemàtiques a Port-au-Prince (Haití), la qual cosa li permetè de viatjar per Amèrica. De tornada a Europa, s'establí a Suïssa, on fou nomenat director d'una escola normal. Autor d'obres teatrals (Un colegio por dentro) i de poemes, escriví també Lunigrafia o Noticias curiosas sobre las producciones, lenguas, leyes, usos y costumbres de los lunícolas. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estorch i Siqués, Pau (Olot, Garrotxa, 1805 – 1870) Metge i escriptor. Després d'estudiar filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona, exercí a Olot i Mataró, fins que passà a Barcelona, on es dedicà principalment a la literatura. Seguidor del grup d'iniciadors del moviment de la Renaixença, prengué part en la tasca de restauració de la llengua. Es va dedicar a la literatura humorística amb el pseudònim de Lo Tamboriner del Fluvià, però es destacà com a assagista: Elements de poètica catalana i diccionari de la rima (1852) i Gramàtica de la llengua catalana (1857). Conreà el gènere dramàtic amb obres de caire popular, 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estorm (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà) Poble (850 m alt), situat en un coster, vora Moror, al peu d'una antiga torre. Al capdamunt del serrat hi ha l'església i santuari del Salvador (que depèn de Moror). Era de la jurisdicció del baró de Castellnou de Montsec. 90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Estornell, Francesc Xavier (País Valencià, 1803 – 1854) Gravador. Excel·lí en els baixos relleus i les medalles. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estorres, les (Pujalt, Anoia) Nom popular amb què és conegut la caseria de les Torres. 91 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Estós, vall d' (Benasc, Alta Ribagorça) Vall, que aflueix a l'Éssera per la dreta, aigua amunt de la vila. La seva capçalera és l'ample port de Gistau, obert entre els pics de Pocets i d'Anyescruces; la separa, al sud, de la vall de Grist, la línia de crestes que uneix el pic de Pocets i les tuques d'Ixeia, de la qual devallen la coma de la Paül i les valls de Berdamina, Turmo i Vaticielles; la nord, la separa de Bigorra i de Comenge la línia de crestes que uneix els pics d'Anyscruces i Perdiguero, de la qual davallen les valls de Clarabide, la Coma, Gies, Moltseret i Perdiguero. Al sud-est del pic Perdiguero hi ha el pic d'Estós (2.532 m alt). A la part alta de la vall, a la confluència amb la de Gies, hi ha el refugi d'Estós (1.895 m alt). Anar a: [ Esten ] [ Esteve ] [ Esteve i A ] [ Esteve i S ] [ Esti ] [ Esto ] |
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|