|
|
|
Anar a: [ Bil ] [ Binib ] [ Binim ] [ Bir ] [ Bisbal d ] [ Bit ] Una llengua que no és el reflex d'una societat real acaba sent, ella mateixa, irreal. (Albert Pla i Nualart) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bilbeny i Garcia, Norbert (Barcelona, 8/jun/1953 - ) Filòsof. Professor d'ètica a la Universitat de Barcelona. El seu pensament uneix l'aspecte cognitiu i sensorial de l'ésser humà per tal de fonamentar una ètica vàlida en la nova era de la informació. De les seves obres cal destacar El laberint de la llibertat (1990), El discurs de l'ètica (1990), Humana dignitat (1991), L'idiota moral (1993), Europa després de Sarajevo (1996) i La revolución en la Ética. Hábito y creencias en la sociedad digital (1997). 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bilistages (Catalunya, s II) Rei o cap dels ilergets. Citat per Tit Livi en relació amb les campanyes de Marc Porci Cató, l'any 195 aC. 2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
3 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Binaflor (Marina Alta) Altre nom del poble de Miraflor. 5 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Binamussa (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Altre nom de la vénda de Benimussa. 6 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Binarràs (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Altre nom de la vénda de Benirràs. 7 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Bini (Escorca, Mallorca Septentrional) Antiga possessió, a la capçalera de la coma de Bini, petita vall que devalla fins a cala Tuent. 8 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Biniac (Alaior, Menorca) Possessió i estació arqueològica. Hi ha una pedrera antiga, un talaiot, una taula i diverses navetes. 9 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
10 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Biniali (Sencelles, Mallorca Septentrional) Poble, a l'esquerra del torrent de Solleric (o torrent de Biniali), al sud del pla de Biniali. Antiga alqueria islàmica, pertangué als vescomtes de Bearn. L'església de Sant Cristòfor, construïda el s XVII, esdevingué parroquial el 1934. 11 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Biniali (Sant Lluís, Menorca) Caseriu, al sud-oest del poble. 12 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Biniamar (Selva de Mallorca, Mallorca Septentrional) Poble, situat en una part del terme gairebé enclavada entre els de Mancor i de Lloseta. L'església parroquial de Santa Tecla és del s XVII. Té mines de lignit. 13 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Biniancolla (Sant Lluís, Menorca) Caseriu, al sud del poble, a uns 3 km de la costa, on hi ha la cala de Biniancolla, amb una urbanització. Hi ha una estació radioelèctrica que enllaça les xarxes telefòniques espanyoles i italianes a través de Sardenya. 14 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Biniaraix (Sóller, Mallorca Occidental) Poble, situat a l'horta de Biniaraix, situat en un coster, a la dreta del barranc de Biniaraix (que neix sota el puig de l'Ofre i desemboca al torrent Major, a la part baixa de la ciutat de Sóller). La parròquia de Santa Maria fou erigida el 1634. 15 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Biniarroi (Mancor, Mallorca Septentrional) Caseriu (500 m alt), situat al nord-oest del poble. 16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Biniati (Sant Lluís, Menorca) Caseriu, al nord-oest del poble. 17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
18 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Binibeca (Sant Lluís, Menorca) Antiga possessió, prop de la costa meridional de l'illa, subdividida en Binibeca Vell i Binibeca Nou; a la zona hi ha la cala de Binibeca Vell, on ha estat construït un poble d'estiueig inspirat en arquitectura popular. 19 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Binibona (Selva de Mallorca, Mallorca Septentrional) Llogaret gairebé despoblat, situat a la dreta del torrent de Sant Miquel. Antigament anomenat Binimala, el cardenal Despuig li canvià el nom per Mirabona el 1785. 20 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Binicalaf (Maó, Menorca) Caseriu, format al voltant de la possessió de Binicalaf Vell, a la parròquia de Sant Climent. Prop seu hi ha tres talaiots. 21 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Binicanella (Son Cervera, Mallorca Oriental) Monestir benedictí (Santa Maria de Binicanella). Fundat el 1967 pel monjo de Montserrat Garcias Colombàs. 22 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Binicodrell (es Mercadal, Menorca) Antiga possessió, subsividida posteriorment: Binicodrell de Baix, més pròxim a la costa, amb un talaiot, i, prop del turó de Binicodrell (126 m alt), on el 1769 fou fundat el nucli des Migjorn Gran, Binicodrell de Dalt o de Darrera i Binicodrell Nou, on hi ha, igualment, talaiots i una taula amb recinte. 23 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
24 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Binidalí (Maó, Menorca) Antiga possessió, a l'oest del poble, subdividida en Binidalí Nou i Binidalí de sa Cala (s'hi conserva una naveta), prop de la costa, on hi ha la cala de Binidalí, amb una urbanització. 25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Binifadet (Sant Lluís, Menorca) Caseriu i antiga companyia. A l'antiga garriga de Binifadet fou fundada pels francesos la població de Sant Lluís (1781). 26 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Binigaus (es Mercadal, Menorca) Antiga possessió, a es Migjorn Gran, prop de la costa meridional de l'illa, on hi ha les platges de Binigaus o de Sant Adeodat. És subdividida en Binigaus Nous, prop de la qual hi ha una sala hipòstila anomenada es Galliner de sa Madona, i Binigaus Vell, amb un talaiot. 27 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Biniguarda (Alaior, Menorca) Antiga possessió, al nord-est de la vila, subdividida en Biniguarda Nou i Biniguarda Vell, prop d'aquest hi ha importants monuments megalítics: talaiots, un bon exemplar de sala hipòstila, a més de les coves de s'Encantament, amb gravats rupestres cruciformes. 28 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Binillautí (Maó, Menorca) Possessió i antiga cavalleria, al nord de la ciutat, prop de la costa, on hi ha la caleta de Binillautí, amb una petita població de pescadors. 29 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Binimaimut (Maó, Menorca) Possessió, prop de Sant Climent. Hi ha importants monuments megalítics: una taula amb recinte, un talaiot i una naveta. 30 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
31 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Binimelis i Garcia, Joan (Pollença, Mallorca, 1538 - Palma de Mallorca, 1616) Historiador i cronista. Matemàtic i astrònom, va cursar la carrera de medicina a València, on fou deixeble de Lluís Collado; estudià també a Roma, i el 1568, ordenat sacerdot. El 1578 obtingué un benefici a la catedral. Va ser rector de Marratxí (1583-88) i va recòrrer de cap a cap les illes de Mallorca, Menorca i Cabrera per fer-ne estudis topogràfics. Inventà alguns instruments astronòmics. Escriví algunes obres de teologia, medicina i matemàtiques en català, en castellà i en llatí, totes inèdites o perdudes, llevat de la seva Història general del Regne de Mallorca (1593-1601), que comprèn des de l'origen del món fins a la guerra de les Germanies, gràcies a la qual va ser el primer cronista del Regne de Mallorca. Adreçà el primer dels set llibres que la componen als jurats de Mallorca (1593), i enllestí el darrer el 1601. Tenen valor especialment les descripcions dels pobles de Mallorca i de les lluites de les Germanies. 32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Binimelis i Puig, Joan (Felanitx, Mallorca, 1756 – 1826) Eclesiàstic. Doctor en teologia i en ambdós drets, el 1780 obtingué una càtedra de filosofia a la Universitat Literària de Mallorca, i deu anys més tard, la càtedra de teologia; després, en fou rector i procanceller. Fou canonge i visitador del bisbat de Jaén. Publicà diverses oraciones fúnebres, entre les quals es féu famosa la del bisbe Bernat Nadal (1818). Escriví un Diccionario histórico-político del estado eclesiástico y regular de Mallorca, perdut, i una Pràctica cristiana per obrar ab perfecció (1807). 33 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Biniparratx (Sant Lluís, Menorca) Antiga possessió, subdividida en Biniparratx Gran i Biniparratx Petit, prop de la costa meridional de l'illa, on hi ha la cala de Biniparratx, urbanitzada. 34 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
35 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Binissafúller (Sant Lluís, Menorca) Caseriu, a l'oest del poble, a uns 3 km de la costa, on hi ha la cala de Binissafúller, amb una urbanització, així com l'illot de Binissafúller. 36 ILLES BALEARS - MUNICIPI
37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Binixems (Alaior, Menorca) Possessió i antiga cavalleria, prop del puig Menor. Hi ha unes escoles rurals. A la vora hi ha el santuari i antiga parròquia de Sant Llorenç de Binixems. 38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
39 CATALUNYA - MUNICIPI
40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Biosca, Antoni (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1865) Mestre de dansa. Publicà Arte de danzar o reglas e instrucciones para los aficionados a bailar las contradanzas francesas o rigodones (1832). Fou un dels primers estudiosos dels balls populars catalans. 41 CATALUNYA - HISTÒRIA Biosca, baronia de (Biosca, Segarra) Jurisdicció feudal que comprenia la vila de Biosca. A mitjan s XVI pertanyia als Camporrells. El 1709 passà als Delpàs, i el s XIX, als Iglésies. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Biosca, Gustau (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1929 - ) Jugador de futbol. Des del 1948 defensà central del F.C. Barcelona, es distingia com a jugador tècnic, constructiu i alhora dotat d'una gran mobilitat i duresa. Fou 12 cops internacional. Retirat per lesió l'any 1960, es dedicà a la tasca d'entrenador. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Birba i Perramon, Llorenç (Camprodon, Ripollès, 1912 - ) Escriptor. És autor del llibre de divulgació La Vall de Camprodon, aparegut el 1962. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Birolà, Jaume (Catalunya, s XVII – s XVIII) Capità de voluntaris a la guerra de Successió. S'incorporà a les forces aliades ja el 1704 i prengué part a la conquesta de Gibraltar, per l'ago/1704, i a la gran defensa subsegüent de la plaça. El 13/ago/1705, com a agent del príncep de Darmstadt, arribà secretament a Vic per lliurar plens poders a Francesc Puig i Sorribes per reclutar forces a la rebel·lió vigatana que precedí el desembarcament dels aliats a Barcelona. Per aquest temps tenia ja el grau de capità. Lluità amb forces de miquelets durant la guerra. El 1708, amb el grau de coronel, manava un dels regiments de voluntaris dits de fusellers de muntanya. Al front de la seva unitat, pel nov/1709, actuà durament a la Garrotxa i castigà molt les forces franceses que hagueren de retirar-se pel Ripollès, després d'una ofensiva frustrada. 46 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Birotteau, Joan (Perpinyà, 1758 – Bordeus, França, 1793) Advocat i polític. Germà de Josep. Administrador del departament dels Pirineus Orientals i cap d'una companyia de milícies durant la Revolució Francesa, fou elefit diputat a la Convenció (1792). Afiliat a la fracció més moderada dels girondins, lluità contra els excessos de la repressió i el monopoli polític de París. Proscrit i empresonat, assolí d'escapar, però intentà, vanament, d'aixecar el país des de Lió; capturat prop de Bordeus, morí guillotinat. 47 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Birulés i Bertran, Anna (Girona, 28/jun/1954 - ) Economista i política. Doctora en economia per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de Fabià Estapé i impartí classes en l'esmentada universitat. Els anys vuitanta treballà al departament d'indústria de la Generalitat de Catalunya, on s'encarregà del Centre de Desenvolupament Empresarial i presidí el Consorci per la Promoció Comercial de Catalunya. L'any 1990 s'incorporà al Banc de Sabadell com a secretària general tècnica. El 1997 fou nomenada directora general de Retevisión, càrrec que exercí fins al seu nomenament (2000) com a ministra de ciència i tecnologia del govern presidit per J. M. Aznar. 49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bisañes, Antoni (Illes Balears, s XIX) Dramaturg. Entre el 1860 i el 1864 escrivia peces curtes en vers per a ésser representades al cafè cantant anomenat del Racó de Plaça, de Palma de Mallorca, els manuscrits de les quals es conserven a la Miscel·lània Pascual. Ultra El metge per força (1861), comèdia molieresca en dos actes, és autor de diversos entremesos de tipus tradicional (Los locos lo dissabte de Nadal, 1860; Dos marits de bona pasta, 1862; En Bernat gelós, El jai Bonís, Lo que poren ses dones) i de dues peces dividides en parts: El dimoni coix encantat (primera part 1861; dues segones parts entre el 1861 i el 1864), i l'Entremès del pastor i el be (1860; segona part, titulada Entremès d'en Pere Antoni casat, 1861). 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bisaroques, volcà de les (Olot, Garrotxa) Antic volcà (525 m alt), a la regió d'Olot, dins el terme de la ciutat, camí de Batet. El 1835 fou construïda una torre de defensa a la vora del cràter. 51 CATALUNYA - HISTÒRIA
52 CATALUNYA - HISTÒRIA Bisbal, comtat de la (Catalunya) Títol senyorial, atorgat pel Consell de la Regència (1810), i aprovat per les Corts de Cadis, al general Enrique José O'Donnell y Mareschal per la seva actuació durant la guerra del Francès. Ha passat a la família Balderrábano. 53 CATALUNYA - HISTÒRIA Bisbal, Foc de la (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 6/oct/1869) Enfrontament durant la revolta federalista. Entre les tropes del governador militar de Girona i una forca republicana de 2.000 homes que s'havien fet forts a la ciutat. Aquests, en llur majoria menestrals de la indústria surera, procedien de Sant Feliu de Guíxols, de Palamós, de Palafrugell, de Castell d'Aro, de Llagostera i de la Bisbal mateix, i havien constituït una junta revolucionària, dirigida pel diputat Pere Caimó, la qual havia proclamat dos dies abans la República Democràtica Federal. La lluita, des de les barricades aixecades, cessà aviat en caure presoner Caimó. Davant l'anunci de l'arribada de reforços governamentals des de Barcelona, els revoltats es dispersaren. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bisbal, Pere de (Catalunya, s XIII) Cavaller. El 5/mai/1265 fou nomenat capità de les naus armades per combatre els sarraïns, potser substituint en funcions al joveníssim almirall Pere Ferrandis d'Híxar, bastard del rei Jaume I. 55 CATALUNYA - MUNICIPI
56 CATALUNYA - MUNICIPI
57 CATALUNYA - MUNICIPI
58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bisbal i Barceló, Llorenç (Alcúdia de Mallorca, Mallorca, 1876 - Palma de Mallorca, 1935) Dirigent obrerista i polític. Sabater d'ofici, fou un dels màxims lluitadors obrers de Mallorca. De formació autodidàctica -fou analfabet fins als 19 anys-, les predicacions de dirigents socialistes el feren membre del PSOE, partit del qual fou vocal del comitè nacional. Col·laborà activament al setmanari "El Obrero Balear" (1901-36) i fou el fundador de la UGT de Balears (1925) i president de la Federació Socialista Balear (1932). Fou també regidor (1917-22) de Palma de Mallorca i organitzà l'abastament de la ciutat. De nou regidor (1931), es preocupà pel problema de l'atur forçós. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bisbe, plana del (Lleida, Segrià) Partida, situada a l'horta. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bisbe i Latorre, Aureli (Barcelona, 1923 - ) Argenter. Format a l'obrador del seu pare i a l'Escola Massana. Fou un dels fundadors de l'equip La Cantonada (1960), que el 1963 es féu càrrec d'"Ars Sacra". El 1972 creà l'estudi de disseny A. Bisbe. Obrí botiga a Barcelona, a l'edifici de la Pedrera. Ha exposat a Segòvia, Madrid, Nova York i, periòdicament, a Munic. Entre les seves obres sobresurten les ensenyes de l'abat Aureli M. Escarré i les realitzacions per a l'Ajuntament de Barcelona. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA
62 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Bisbes de Barcelona, baronia dels (Mallorca) Altre nom amb que també era coneguda la baronia d'Andratx. 63 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Bisbilan (la Vall d'Ebo, Marina Alta) Antic nom de Villans. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Biscarbó (Noves de Segre, Alt Urgell) Poble (1.400 m alt) de l'antic mun. de Castellàs (Pallars Sobirà), situat en una vall a la dreta del riu de Solans. Pertanyia al vescomtat de Castellbó. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Biscarri (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà) Poble (934 m alt) de l'antic mun. de Benavent de la Conca, situat al peu del grau de Moles, a l'extrem oriental de la conca de Tremp. Fou donat el 1079 pel comte d'Urgell als comtes de Pallars. Fins al primer terç del s XIX fou de la jurisdicció del capítol de la catedral d'Urgell. L'església parroquial, romànica, és dedicada a sant Andreu. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Biscarri i Bossom, Jaume (Barcelona, 1837 – 1877) Pianista i compositor. Fundador del setmanari "La España Musical", hi publicà articles crítics. Va compondre música religiosa i profana; la seva melodía Teresa, amb lletra catalana, obtingué un notable èxit. Publicà Colección de estudios para piano (1862), i deixà sense acabar una Historia científica del arte musical. 67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
88 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Bisgargis (Morella, Ports) Població ibèrica dels ilercavons, suposada antecedent de Morella. Fou colònia romana amb el nom de Bisgargis Blandae. 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bisquert, Antoni (València, 1596 – Terol, Aragó, 1646) Pintor. Establert a Terol des del 1620. Rebé la influència de F. Ribalta i els valencians. Les seves obres més importants són a Terol: el retaule de Santa Úrsula, a la catedral (1628), i de La Pietat a l'església de Sant Jaume. Hom li atribueix una Pietat del Museo del Prado, considerada generalment com de l'escola de Francesc Ribalta. 69 FRANJA PONENT - MUNICIPI
70 CATALUNYA - GEOGRAFIA
89 PAÏSOS CATALANS - CULTURA Biterna (Països Catalans) Indret imaginari on segons una creença medieval estesa als Països Catalans, es reunien les bruixes per renegar de Déu i adorar el dimoni, que hi havia de comparèixer en forma de boc (boc de Biterna). 71 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Bitla (Castell de Castells, Marina Alta) Despoblat (actualment masia), al peu de la serra d'Alfaro, al nord de la vila. Antic lloc de moriscs, era habitat per 12 famílies el 1602. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bitlles, riu de (Mediona, Alt Penedès) Riu (o riera de Mediona). Té el seu naixement en diversos rierols als congosts de Rofes i de Mediona, per formar la riera de Mediona. Passat Sant Quintí, pren el nom de riu de Bitlles i rega les poblacions de Sant Pere de Riudebitlles, Terrassola del Penedès i Lavit. S'uneix a l'Anoia al terme de Sant Sadurní. 81 CATALUNYA - MUNICIPI
73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Biure, Andreu de (Catalunya, s XIV - s XV) Cavaller i diplomàtic. Després de participar en la guerra de Sardenya tornà al Principat per aconseguir que Joan de Corbera fos reconegut com a lloctinent d'aquella l'illa (1411). Conseller del rei Alfons IV el Magnànim, amb la col·laboració de Bernat de Corbera va intervenir en diverses missions diplomàtiques: Milà (1426), Gènova (1428) i l'Imperi (1433). Fou conseller del rei quan aquest s'establí a Gaeta, i des del 1436 ho fou de la reina Maria, a Barcelona. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Biure, Arnau Ramon de (Catalunya, s XIV - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 25/des/1350) Eclesiàstic. L'any 1348 fou nomenat abat del monestir de Sant Cugat del Vallès. La nit de Nadal fou assassinat, a l'església, per Berenguer de Saltells, el pare del qual havia fet testament a favor del monestir pensant que el fill era mort. El crim fou execrat públicament pel rei Pere III. Una escultura del Museu d'Art de Catalunya, és dubtosament atribuïda al sepulcre de l'abat. Fragments de l'alba i de la capa que duia el dia de la seva mort són conservats en diversos museus de Barcelona i dels EUA. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Biure, Bertran de (Catalunya, s XIII – s XIV) Frare del Temple. Fou comanador de Puig-reig. El 1308, decretada la supressió dels templers, el seu lloctinent Galceran de Biure resistí algun temps a Puig-reig l'atac de les forces reials que volien fer-li desempara la fortalesa. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Biure, Joan Pere de (Catalunya, s XV – 1489) Cavaller. Durant la guerra contra Joan II, fou partidari del rei, que també era ajudat pels remences, els quals, després de la llarga lluita, veieren incomplides les promeses rebudes i s'alçaren en armes. Tot i la sentència de Guadalupe (1486), els incidents es perllongaren, un dels quals anà adreçat precisament contra Joan Pere de Biure, que fou mort pels remences en armes. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Biure, Jofre de (Tarragona, s XIV - Catalunya, 1334) Eclesiàstic. Fou ardiaca de la seu tarragonina. Escriví diverses obres de dret eclesiàstic, així com un estudi de les constitucions del seu arquebisbat, promulgades per Joan, patriarca d'Alexandria, al qual dedicà la seva obra. 79 CATALUNYA - HISTÒRIA Biure de Berguedà (Sagàs, Berguedà) Antiga quadra i parròquia (585 m alt), al vessant septentrional de la serra de Biure, alineació del baix Berguedà que separa la vall de la riera de Merlès de la del Llobregat i que té en un dels seus cims el santuari de la Guàrdia de Sagàs. L'antiga parròquia de Sant Martí de Biure és esmentada ja el 839; l'actual església, romànica, fou consagrada el 1044. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Biure de Gaià (les Piles de Gaià, Conca de Barberà) Poble (647 m alt) (ant: Benviure), prop del torrent de Biure (que neix al vessant oriental del coll de Deogràcies i desembocà al Gaià, per la dreta, a Pontils), sota un turó al cim del qual hi ha l'antic castell de Biure, esmentat ja el 1151, actualment restaurat. La família de Guillem d'Aguiló, senyors del lloc, féu, durant el s XII, diverses donacions als hospitalers, els quals, a la fi del segle, hi establiren una casa, dependent de la comanda de Cervera. El 1830 la jurisdicció civil i criminal passà a l'orde, que hi establí el priorat de Biure. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Biuse (Llavorsí, Pallars Sobirà) Santuari de la Mare de Déu de Biuse, situat en un coster, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la vila. Era un antic castell pertanyent als comtes de Pallars. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bivern, Maria Àngela (Girona, 1787 - Palol d'Onyar, Quart d'Onyar, Gironès, 1845) Dama. Formà part de la companyia de Santa Bàrbara que defensà Girona, el 1809, contra els napoleònics. Li fou conferit el grau de comandant. Fou condecorada i pensionada el 1816. Al Museu Provincial gironí fou posat el seu retrat. 85 ANDORRA - GEOGRAFIA Bixesarri (Sant Julià de Lòria, Andorra) Llogaret (1.180 m alt), situat damunt un dipòsit glaciofluvial, al marge esquerre del riu d'Aós (o riu de Bixesarri). És esmentat ja el 1176. 86 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Bixquert (Xàtiva, Costera) Despoblat, situat a la vall de Bixquert, que s'esten entre les serres de Vernissa i del Castell, separades pel coll de Bixquert (obert damunt mateix de la ciutat) i alineades en direcció sud-oest - nord-est, i la serra Grossa. Actualment hi ha una nova caseria a la vall i nombrosos xalets d'estiueig als vessants de la muntanya.
Anar a: [ Bil ] [ Binib ] [ Binim ] [ Bir ] [ Bisbal d ] [ Bit ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Billeneta
Bisbal de Falset, la
Bissaürri
Biure