|
|
|
Anar a: [ Far ] [ Fare ] [ Fargas ] [ Farn ] [ Farre ] [ Farro ] L'important és no deixar de fer-se preguntes. (Albert Einstein) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Far (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Santuari (la Mare de Déu de Far), a la parròquia d'Espui, situat en un coster, damunt la riba esquerra del Flamicell. 2 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Far, Bartomeu (Illes Balears, s XV – s XVI) Humanista i lul·lista. Creà a Puig d'Inca una escola per a l'ensenyament de les arts liberals amb esperit i mètodes lul·lians. La institució restà articulada amb la de Pere Daguí, de la qual constituïa una mena de grau preparatori amb què hom iniciava el coneixement de les humanitats. Corregí la gramàtica de Pastrana i la reedità (València, 1533). 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Far, castell del (Llinars del Vallès, Vallès Oriental) Antic castell (401 m alt) (o Castellvell del Far, o de Llinars), a l'est del coll de can Bordoi, que ha estat recentment excavat: n'ha aparegut l'estructura i abundant material arqueològic. Esmentat ja el 1023, el 1041 el posseïa Gombau de Besora pels comtes de Barcelona. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Far, el (Torrefeta i Florejacs, Segarra) Poble (435 m alt) (ant: Esfar), a l'est del municipi. L'església de Sant Julià depèn de la parròquia del Llor. Dins el terme hi ha la capella de la Mare de Déu de Gràcia. La senyoria era del bisbe de Solsona. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Far, el (Susqueda, Selva) Santuari (la Mare de Déu del Far), de la parròquia de Sant Martí Sacalm, a l'extrem dels cingles del Far, damunt del Ter. Esmentat ja el 1269, era regit per beneficiats. La primitiva església fou enderrocada per un terratrèmol el 1425; l'edifici actual fou bastit en 1599-1648. La imatge d'alabastre, d'un gòtic molt evolucionat, és del s XV i fou restaurada el 1922. El santuari i l'hostal han estat restaurats el 1970. Els cingles de Far constitueixen l'extrem oriental de la gran cinglera (cingles de Tavertet) que limita pel sud-est l'altiplà de Collsacabra, damunt el Ter; prenen la forma d'una proa avançada damunt la riera de Santa Coloma (oest) i la vall d'Hostoles (est), a la punta de la qual (roca del Far, 1.223 m alt) hi ha el santuari. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Far, priorat del (Castell i Platja d'Aro, Baix Empordà) Veure> Vallvanera, priorat de. 7 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Far, torre del (Talteüll, Rosselló) Veure> Talteüll, torre de. 8 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Far, vénda des (Formentera, Eivissa) Vénda de l'illa, dins la parròquia de sa Mola, al voltant del Far de Formentera. 9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Far de Cullera, el (Cullera, Ribera Baixa) Barri turístic, al nord-est de la ciutat, vora el cap de Cullera, que corona el far. 11 CATALUNYA - MUNICIPI
12 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Faraill, Gabriel (Sant Marçal, Rosselló, 1839 – París, França, 1892) Escultor. Format a Perpinyà i, becat, a París, on fou deixeble de Jean B. Eugène Farochon; el bust que féu d'aquest es conserva al Louvre. És autor del monument a Jacint Rigau, de Perpinyà, i al museu d'aquesta ciutat té diverses obres. 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farallons, punta dels (el Port de la Selva, Alt Empordà) Cap de la costa septentrional de la península del cap de Creus, a llevant del Golfet. 14 CATALUNYA - CULTURA
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Faraudo i Condemines, Jeroni (Barcelona, 1823 – 1886) Metge i col·leccionista. Fou catedràtic d'anatomia aplicada a les arts a Llotja de Barcelona. Publicà diversos treballs de la seva especialitat, fou membre de la Acadèmia de Medicina i Cirurgia i un dels fundadors de l'Associació Artística Arqueológica. Reuní una important col·lecció d'estampes i gravats, actualment als museus municipals d'Art de Barcelona. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Faraudo i de Saint-Germain, Lluís (Barcelona, 1867 – 1957) Militar i erudit. Fill d'Antoni Faraudo i Stagno. Pertanyia al cos d'intendència i arribà fins al grau de general. Combaté a la guerra colonial de Cuba (1895-98), i posteriorment fou enviat a Jamaica i al Canadà. Tornà a Barcelona i, paral·lelament a la seva carrera militar, es dedicà a les edicions de texts catalans medievals, com Recull de textes catalans antichs (1906-12, en col·laboració), principalment de caràcter científic: Llibre de la figura de l'ull d'Alcoatí (1933), Les lletres de batalla canviades entre Lluís Cornell i Galceran de Besora (1936), Llibre de les medicines particulars, d'Ibn Wäfid (1943), Llibres de totes maneres de confits (1946), Textos astronòmics en un manuscrit català (1948), El texto primitivo inédito del "Tractat de les mules" de mossén... Segueix... 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Faraudo i Stagno, Antoni (Barcelona, 1820 - Red Oak, Iowa, EUA, 1878) Diplomàtic. Pare de Lluís Faraudo i de Saint-Germain. Seguí la carrera diplomàtica, i el 1859 fou vice-cònsol espanyol a Nova Orleans. Fou cònsol a Veracruz (Mèxic) (1863-66), on cooperà amb el desembarcament de tropes comandat pel general Prim, i intervingué en la proclamació de Maximilià com a emperador de Mèxic. Fou cònsol a Bordeus i 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farell, el (Caldes de Montbui, Vallès Oriental) Mas, uns 4 km al nord-oest de la vila, dalt la carena del Montmajor, anomenat també massís del Farell. 19 CATALUNYA - CULTURA Farell, el (Osona i Vallès) Personatge d'una llegenda popular, conegut també com el Fort Farell. Representa un home honrat i valent, cepat i gros, que duia per bastó un tronc de pi, amb el qual féu el curs del Besòs. Per calmar la set, posant un peu a Tagamanent i l'altre al puig Fred (al pla de la Garga), s'ajupia a beure aigua del Congost, a l'indret del Figueró. Amb una sola mà aixecava els bous i l'arada amb què llauraven i, fent alçaprem, tombava una muntanya. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farell i Jorba, Marc (Sabadell, Vallès Occidental, 1902 - 1982) Pintor i dibuixant gravador. Estudià a l'Escola de Belles Arts sabadellenca. S'ha dedicat al dibuix infantil, la pintura mural i l'aiguafort. Fou notable creador d'ex-libris. Guanyà el primer premi del I Saló Internacional d'aquella especialitat, celebrat a Igualada el 1948. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farena (Mont-ral, Alt Camp) Poble (623 m alt), en un coster, a l'esquerra del riu Brugent, en un eixamplament de la vall. L'església de Sant Andreu, d'origen romànic (s XII), és la de l'antic castell de Farena. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fares (Sant Ferriol, Garrotxa) Poble, a la dreta del Fluvià, prop de l'aiguabarreig amb el Ser. És esmentat ja el 996. L'església parroquial de Santa Maria era possessió de Santa Maria de Besalú. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA
24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farga, la (Queralbs, Ripollès) Veïnat i antiga farga, a la dreta del Freser, aigua amunt del poble. Al començament del s XX hi havia encara una foneria de la Companyia de Mines de Queralbs. Modernament hi ha la central hidroelèctrica de la Farga, que aprofita l'aigua de la central del Freser. 25 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Farga, la (Prats de Molló, Vallespir) Veïnat, a la vora del Tec, entre la Presta i els banys de la Presta. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farga, la (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Antiga farga, actualment residència de l'ENHER, a la vall de Boí, a la confluència de la Noguera de Tor i el riu de Sant Nicolau. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farga, la (Olius, Solsonès) Molí, a la riba esquerra del Cardener; prop seu hi hagué l'església de Sant Joan, esmentada ja el 1079. 109 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farga, la (Anglès, Selva) Veïnat. Al s XV ja hi havia una foneria de ferro. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farga, riera de la (Gironès) Afluent esquerrà del Ter, dins de la comarca. Neix prop de Centenys i, després de recollir les aigües dels torrents que davallen de Terradelles i de Sant Esteve de Guialbes, desemboca aigua 29 CATALUNYA - EMPRESA Farga Casanova, La (Campdevànol, Ripollès, 1875 - ) Empresa. Constituïda en forma de societat anònima el 1924. Era l'antiga farga de Campdevànol, la qual produí ferro fins el 1875, que fou transformada pels seus darrers fargaires, els Casanova i Costa, en fàbrica d'eines, activitat que dugué a terme fins el 1939, i a partir d'aquest any centrà les activitats en la producció de peces forjades i estampades en calent destinades a l'indústria de l'automòbil i a la mecànica general. Posseeix, a més de la de Campdevànol, fàbriques a Ripoll i a Reinosa (Castella). El Banc Industrial de Catalunya hi tingué una participació, traspassada el 1985 a Forjas Nasarre, Afora i Fundiciones Echevarría. L'INI té el 25% del capital i la Caixa d'Estalvis Provincial de Girona el 22%. El 1984, la xifra de vendes fou de 3.205 milions de pessetes, amb una plantilla de 600 persones. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farga de Bebiè, la (les Llosses, Ripollès) Colònia tèxtil, situada vora el Ter, pocs quilòmetres al sud de Ripoll. La fàbrica, que aprofita el desnivell d'un pronunciat meandre del Ter com a força motriu, fou construïda el 1900 sobre l'antiga farinera dita la farga de Bocafiguera. La població ha disminuït. 31 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Farga de Galdares, la (Serrallonga, Vallespir) Veïnat i antic hostal i farga, a la vall de Galdares. 32 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Farga de les Armes, la (Reiners, Vallespir) Veïnat i antiga farga, a la dreta del Tec. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farga de Moles, la (les Valls del Valira, Alt Urgell) Llogaret, de l'antic mun. d'Anserall, a l'esquerra de la Valira, vora la frontera amb Andorra. Era una antiga farga, encara activa a mitjan s XIX. Hi ha instal·lada la duana espanyola, que durant uns quants anys fou traslladada a la Seu d'Urgell. Formà part de l'antic terme 34 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Farga del Mig, la (Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir) Veïnat i antiga farga, a l'esquerra de la riera de Sant Llorenç. 35 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Farga d'en Bosc, la (Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir) Veïnat i antiga farga, vora la riera de Sant Llorenç, aigua avall de la vila. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farga d'Ordeig, la (les Masies de Voltregà, Osona) Fàbrica i antiga col·lònia industrial, dita també colònia Lacambra, a la dreta del Ter, aigua amunt de la Gleva. Hi ha una fàbrica de fosa i laminació d'aram i d'altres metalls. Els habitatges del personal han estat traslladats vora el poble de Vinyoles d'Orís. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farga i Pellicer, Onia (Barcelona, 1882 – 1936) Violinista i compositora. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Matthieu Crickboom. Féu una carrera brillant com a concertista internacional, i fundà, a Barcelona, l'acadèmia de música del seu nom. Compongué glosses de cançons populars catalanes i escriví nombroses cançons. Deixà obres per a violí i piano, la sardana de concert Flabiolejant, una missa de rèquiem per a cors, orquestra i orgue i l'obra escènica La bella Lucinda, sobre un text de F. Pujulà i Vallès. Fundà i dirigí l'associació "Música Pro Amore Artis". 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fargas, Joan (Catalunya, s XIX) Dirigent obrer. Teixidor, fou membre del partit democràtic i, posteriorment, del partit republicà federal. Fou un dels organitzadors del congrés obrer cooperativista del 1865 (Barcelona) i, després, un dels fundadors de la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona, que presidí (1868-69). Figurà entre els fundadors de la Unió Manufacturera de Catalunya. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fargas, Miquel (Barcelona, 1891 – 1925) Metge. Fill de Miquel A. Fargas i Roca, Ingressà a l'Acadèmia de Medicina. Es ferí una mà en una operació i morí de resultes de la infecció que es produí. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fargas, Montserrat (Barcelona, 1908 - ) Pintora i dibuixant. El seu art és ingenuista, molt lligat al fauvisme. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fargas i Falp, Josep Maria (Barcelona, 1926 - ) Arquitecte (1952). Amb Enric Tous decorà les dependències del deganat i de la junta de govern del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona (1958-60); tots dos han orientat la seva arquitectura cap a una actitud de recerques tecnològiques complexes. Entre llurs obres més significatives hi ha la casa Ballvé, a Pedralbes (Barcelona, 1960-61), la Fàbrica Dallan (Sant Feliu de Llobregat, 1963), la central de la Banca Catalana (Barcelona, 1965-68) i l'edifici del Banc Industrial de Catalunya (Barcelona, 1980). Ha estat degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fargas i Roca, Miquel Àngel (Castellterçol, Vallès Oriental, 1858 – Barcelona, 1916) Metge i polític. Estudià a Barcelona amb Bartomeu Robert i Jaume Pi i s'especialitzà en ginecologia, especialitat de la qual el 1893 guanyà la càtedra de la Facultat de Medicina de Barcelona, i fou un dels introductors de la cirurgia ginecològica. Publicà un important Tratado de ginecología (1903-06). Presidí l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques (1914) i la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans (1911-16), i el I Congrés de Metges de Llengua Catalana (1913). En política, fou un dels fundadors de la Unió Regionalista (1900) i en promogué la fusió amb el Centre Nacional Català, de la qual sorgí la Lliga Regionalista, partit del qual fou vicepresident. Fou senador per Barcelona (1914-16). 45 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fargas i Soler, Antoni (Palma de Mallorca, 1813 – Barcelona, 1888) Compositor i crític musical. Rebé la seva formació musical a Barcelona, ciutat on residí. Fundà la Societat Filharmònica de Barcelona (1844), després (1850) Centre Filharmònic. Fou crític musical al "Diario de Barcelona" a partir del 1845, i són notables les seves ressenyes operístiques. És autor de diverses obres sobre música, com Diccionario de la música (1852), Biografías de los músicos más distinguidos de todos los países (1866), Influencia de la música en la sociedad (1885) i Utilidad de la música (1878). Sostingué una polèmica amb Joaquim Marsillach, en defensa de l'òpera italiana. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fargas i Soler, Pau (Barcelona, 1816 – 1881) Compositor. En la seva producció destaca una Missa de Rèquiem. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Fàrgolos (Sueca, Ribera Baixa) Despoblat. Era una antiga alqueria islàmica. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farguell i de Magarola, Manuel (Barcelona, 1845 – Berga, Berguedà, 1928) Polític. Pertanyent al partit conservador, representà el districte de Berga-Manresa a la diputació provincial. En constituir-se Solidaritat Catalana, s'afilià al catalanisme. Fou senador per Girona (1907-08), diputat a corts per Berga (1910-16) i governador civil de Toledo (1921). 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farguell i Montorcí, Ramon (Berga, Berguedà, 1769 - Catalunya, s XIX) Inventor (dit el Maixerí). Al final del s XVIII, inventà la màquina de filar cotó anomenada berguedana, que, amb les seves 130 pues, avantatjava la de Hargreaves, que només en tenia 40, fet que donà un gran impuls a la indústria cotonera catalana i fou utilitzada a Catalunya fins al 1870. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farigola, Bernat (Manresa, Bages, s XVI) Metge. Al seu temps gaudí de gran prestigi. 52 CATALUNYA - HISTÒRIA Farigola, la (Barcelona, Barcelonès) Agrupament de cases de la fi del s XIX, a l'antic municipi d'Horta, entre el torrent de la Farigola i l'antic camí del Coll, a tocar del nucli de Gràcia. 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Farinós i Tortosa, Felip (València, 1826 – 1888) Escultor. Deixeble d'Antoni Marzo i format a l'Acadèmia de Sant Carles. Al cap de 25 anys d'activitat, obrí un taller i fou professor d'escultura. La seva obra, decorativa i plena de simbolisme, se situa, estilísticament, dins el corrent romàntic, que predominava a Europa. Excel·lent i prolífic escultor religiós, esculpí en fusta, en marbre i en vori més de 200 imatges, esparses pel País València, Pamplona, Saragossa i Montevideo, la majoria de les quals es conserven en esglésies i cementiris, sobresurten el Davallament (església de Sant Francesc, Oriola) i l'Oració a l'hort, de Sagunt. La seva obra més ambiciosa són la Cena i les vint-i-dues imatges de bronze que esculpí per a l'altar major de la catedral de València. Fou catedràtic i acadèmic de Sant Carles. 55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Farnals (la Pobla de Farnals, Horta) Antiga alqueria islàmica, origen de la Pobla de Farnals. 56 CATALUNYA - HISTÒRIA Farners (Capolat, Berguedà) Antiga quadra. L'església era dedicada a sant Andreu. 57 CATALUNYA - HISTÒRIA Farners (Salt, Gironès) Antiga capella (la Mare de Déu de Farners). 58 CATALUNYA - HISTÒRIA Farners, castell de (Santa Coloma de Farners, Selva) Antic castell, al cim d'un turó granític (422 m alt) dels contraforts orientals del massís de les Guilleries, a l'oest de la ciutat. Es conserven els murs del recinte trapezoïdal i especialment, al centre, la notable torre de l'homenatge; una fortificació o avançada del castell s'estenia cap al turó del Vent, al nord. Esmentat ja a mitjan s XI com a feu dels vescomtes de Cardona; fou 59 CATALUNYA - HISTÒRIA Farners de la Selva (Santa Coloma de Farners, Selva) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farnés, Antoni (Catalunya, s XIX - s XX) Marmessor, amb Valentí Almirall, de Rossend Arús i Arderiu. A la mort d'aquest (1891), i col·laborant amb Almirall, constituí la famosa Biblioteca Arús en una casa del Passeig de Sant Joan de Barcelona deixada pel difunt, i organizant-hi els amplis fons bibliogràfics existents amb aquest fi. La biblioteca fou inaugurada el 1895 i cedida dos anys més tard a l'ajuntament de Barcelona. És tancada des del 1939. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farnés, Josep Maria (Barcelona, 1854 – Madrid, 1902) Escriptor. Escriví llibres, col·laboracions de premsa i drames en castellà. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Faro, serra del (Comtat / Marina Alta) Veure> Alfaro, serra de l'. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farola, la (Barcelona, Barcelonès) Sector del costat del far de la ciutat instal·lat (1848) a l'antiga torre de Cap del Riu, a la desembocadura del Llobregat. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farola, la (Vilanova i la Geltrú, Garraf) Barri marítim de la Geltrú, a llevant del nucli urbà; hi ha l'ermita de Sant Cristòfol, d'origen medieval, i la residència que féu bastir Eugeni d'Ors dita el Far de Sant Cristòfol. 66 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Farola, sa (Ciutadella, Menorca) Barri d'estiueig, conegut també com a colònia de l'Assumpció, al voltant de la farola que assenyala la boca del port, a la riba septentrional d'aquest. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farran i Comas, Concepció (Catalunya, s XIX – s XX) Pedagoga especialitzada en ensenyament domèstic. Estudià les realitzacions d'aquesta especialitat a França, Suïssa i Itàlia, pensionada per la Diputació de Barcelona. La Mancomunitat de Catalunya la nomenà directora de la Secció d'Ensenyament Domèstic de la Universitat Nova. Fou delegada al congrés de París (1922). En 1924 hagué de cessar en les seves activitats, 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farran i Mayoral, Josep (Barcelona, 1883 – 1955) Assagista. De formació autodidàctica, fou professor de l'Escola Industrial i bibliotecari del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat. Seguí l'esperit i el gust de Xènius i col·laborà de "La Veu de Catalunya" i "La Revista", entre d'altres. Defensà l'europeisme cultural a Catalunya i la pervivència de l'humanisme clàssic. De la seva obra, desigual, cal destacar La renovació del teatre (1917), Lletres a una amiga estrangera (1920), Diàlegs crítics (1926), Homes, coses, polèmiques (1930) i Política espiritual (1935). Traduí al català Plató, Shakespeare, Swift i Flaubert, entre d'altres. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farraz, Feliu (Lleida, s XVIII - Catalunya, s XVIII) Advocat i escriptor. Versificà en castellà i català. Deixà inèdits uns Discursos en cartas a la moda amb versió a cinc llengües. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farré, Ramon (Lleida, 1908 – Moscou, Rússia, 1979) Escultor i ebenista. Es formà a Lleida i estigué relacionat amb el Cau d'Art. L'any 1933 exposà al Casino Independent. Després de la guerra civil s'exilià a l'URSS i abandonà la tasca d'escultor, que reprengué el 1965. L'any 1968 féu una nova exposició a Moscou. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farré i Albagés, Miquel (Barcelona, 1901 – 1978) Pintor i acadèmic de Sant Jordi (1945). Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona -d'on fou catedràtic des del 1943-, a Florència i a Granada (1925-26). Es donà a conèixer fent un tipus d'aquarel·la sòlid i estructurat. Com a pintor de frescs fundà una Escola Internacional de Pintura Mural a Sant Cugat del Vallès, i té obres a diversos edificis civils i religiosos de Barcelona, Solsona, Mataró, Segòvia, etc. El 1974 decorà la cúpula de la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat, a Barcelona. Té obres als museus d'art modern de Barcelona, Bilbao i Madrid. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA
73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farré i Magre, Lluís (Montblanc, Conca de Barberà, 14/gen/1902 - Buenos Aires, Argentina, 1997) Filòsof. Es traslladà a l'Argentina el 1931, on es doctorà el 1944. Ha estat professor de la Universitat de Tucumán, i després fou catedràtic a la Universidad Nacional de la Plata. S'ha dedicat a l'antropologia filosòfica, el pensament antic i medieval, a la filosofia existencial i també a l'anglosaxona; les seves aportacions més importants han estat en el camp de l'estètica. Entre les seves obres destaquen Estética (1950), El espíritu de la filosofía inglesa (1952), Vida y pensamiento de Jorge Santayana (1952) i Lucrecio, filósofo y poeta (1958). 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farré i Moregó, Josep Maria (Lleida, 1897 – Barcelona, 1983) Notari, jurista i polític. De jove milità dins la branca més democràtica i catalanista del partit tradicionalista. Participà en la fundació de la Unió Democràtica de Catalunya (nov/1931), de la qual fou candidat per Barcelona a les eleccions per al Parlament de Catalunya (nov/1932) i membre del Consell Nacional del partit (1933). El 1934 se separà del partit a causa de les discrepàncies amb l'actitud adoptada respecte a la llei de contractes de conreu, i es retirà de la política activa. Exercí de notari a Grañén (Aragó) en 1923-24, i a Barcelona, des del 1925 fins a la jubilació, el 1972. Especialista en dret civil català, fou un dels organitzadors del Primer Congrés Jurídic Català (mai/1936). 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farré i París, Anton (Barcelona, 1891 – 1948) Dibuixant i pintor. Estudià a l'Escola de Llotja de Barcelona, on fou deixeble de Pascó, i després es traslladà a Roma (1907-09), on perfeccionà els seus estudis. Exposà a Madrid (1910), Londres (1923), París (1925) i diverses vegades a Barcelona fins al 1929. Col·laborà com a 76 CATALUNYA - MUNICIPI
77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farrera dels Llops (les Valls de la Valira, Alt Urgell) Llogaret, de l'antic mun. d'Anserall, a la vall i parròquia de Sant Joan Fumat, en un coster, damunt la confluència de la Valira i la riera de Cívis. L'església és esmentada ja el 839. Formà part de l'antic terme d'Ars. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farreras, Pere Pasqual (Badalona, Barcelonès, 1775 – Barcelona, 1849) Mestre de música i frare mercenari. Fou director de l'escola de música del seu orde a Barcelona. És autor de peces religioses i drames lírics escrits per a escolars. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farreras i Ricart, Francesc (Barcelona, 1927 - ) Pintor, mosaïcista i dissenyador de vitralls. Estudià a Tenerife i a Madrid. Iniciat en l'àmbit de la figuració, a partir de 1955 evolucionà cap a l'art abstracte fins a arribar a un llenguatge plenament informalista. Ha treballat el collage i el relleu (aeroport de Barajas, Madrid, 1992), especialment en obres de gran format, i ha exposat arreu del món. Ha residit a París, Mèxic, Nova York i Madrid, i té obres a museus d'Europa, els EUA i el Japó. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farreras i Sampera, Josep (el Masnou, Maresme, 1880 – 1914) Veterinari municipal de Barcelona. Estudia bacteriologia amb Ramon Turró, al Laboratori Municipal. Fundà, junt amb el seu germà Pere, la "Revista Pasteur" (1906), que el 1907 transformà en "Revista Veterinaria de España". Publicà el Manual del veterinario inspector de mataderos, mercados y vaquerías, llibre important dins la veterinària del seu temps. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farreras i Sampera, Pere (el Masnou, Maresme, 1876 – Barcelona, 1955) Veterinari i metge. Estudià simultàniament les dues disciplines a Saragossa. Ingressà al Cos de Sanitat Militar (1900) i, juntament amb el seu germà Josep, fundà (1906) la "Revista Pasteur", anomenada un any després "Revista Veterinaria de España". Traduí i publicà les obres veterinàries estrangeres més importants aparegudes durant la primera meitat del s XX a la Biblioteca Veterinaria de España (fundada el 1912). Fou president del Col·legi de 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 CATALUNYA - BIOGRAFIA
85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farrés, Anton (Barcelona, 1857 - Catalunya, s XX) Arquitecte. Residí molt de temps a Madrid, fins al 1911. En aquesta ciutat dirigí la restauració del famós temple de San Francisco el Grande. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farrés, la (Fontcoberta, Pla de l'Estany) Veïnat (o Safarrés), al nord-oest del poble; conserva notables edificis dels s XIII i XIV. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farrés i Sabater, Antoni (Sabadell, Vallès Occidental, 1945 - 13/feb/2009) Polític. Com a advocat laboralista i militant del PSUC va participar en la lluita antifranquista durant els darrers anys de la dictadura. El 1979, en les primeres eleccions municipals de la democràcia i encapçalant les llistes del seu partit, va ésser elegit alcalde de la seva ciutat, càrrec que ha renovat en totes les eleccions posteriors, fins al 1999. Diputat al Parlament català des del 1992. Fou una de les figures emblemàtiques de la política municipal catalana. 89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Farriol de Ceret, Pau Pseudònim de l'escriptor rossellonès Justí Pepratx. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farriol i Montserrat, Jaume (Banyoles, Pla de l'Estany, 2/jun/1932 - ) Escriptor i enginyer tèxtil. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. El 1965 guanyà el premi Maspons i Camarasa amb el seu llibre 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farriols i Gonzàlez, Santiago (Barcelona, 1890 – 1974) Pintor i dibuixant. Es formà a Llotja i a Itàlia, on anà pensionat (1920-21). Excel·lí com a retratista i com a pintor de temes religiosos amb obres acadèmiques d'una gran pulcritud formal. També intervingué en treballs d'ornamentació (Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, en qualitat de col·laborador d'Enric Monserdà) i treballà com a dissenyador gràfic tot realitzant nombrosos cartells, ex-libris, etc. Així mateix, es dedicà a l'ensenyament de l'art. Es conserven obres seves a l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, al Museu Marítim de Barcelona i en diverses col·leccions particulars. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farró, el (la Vall de Bianya, Garrotxa) Veure> Ferró, el. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farró i Fonalleras, Dolors (Girona, 1948 – Barcelona, 1998) Museòloga i historiadora de l'art. S'inicià professionalment com a mestra a Girona i a Barcelona. L'any 1974 entrà a treballar al Museu d'Art de Catalunya i durant alguns anys en fou la responsable del departament d'educació. Realitzà una tesi de llicenciatura sobre museus d'història, a partir del cas concret del Museu d'Història de la Ciutat de Girona, que fou editada pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya. L'any 1985 entrà al Museu Marès i en fou la directora entre el 1990 i 1994, etapa en què donà un fort impuls a la catalogació i publicació dels seus fons. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farró i Llorella, Pere (Sarrià de Ter, Gironès, 1896 – Barcelona, 1920) Pintor. Autodidacte. Amb altres fundà l'Agrupació d'Artistes Catalans, de la qual fou teòric i l'home fort. Visqué, a Girona, amb la pintora polonesa Mela Muttermilch. Morí tuberculós. 95 CATALUNYA - GEOGRAFIA
96 CATALUNYA - LITERATURA Farsa d'en Cornei (Catalunya, s XVI) Peça dramàtica en vers, anònima, en català, possiblement de la fi del s XVI, integrada per dos monòlegs i tres diàlegs dels personatges Cas (amo) i Cornei i el negre Cristòfol (criats). L'obra (843 versos) és, en conjunt, poc dinàmica. La llengua, però, hi és força pura i rica, amb nombrosos elements del llenguatge popular. Ha estat publicada per Josep Romeu (1962). 97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Farta, vall (Ribera Alta) Sector de la comarca, a l'est de Montroi i a la dreta del Xúquer, anomenat també vall de Càrcer, que comprèn els pobles de Cotes, Càrcer, Alcàntera i Beneixida. Una gran part del territori és regat amb aigua del riu de Sallent (canal de la vall de Càrcer). La intensificació, des del s XVIII, del conreu de l'arròs -que hom ha anat substituint pels tarongers- hi produí, fins ben avançat el s XIX, una forta estagnació demogràfica. 98 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Fartàritx (Manacor, Mallorca Oriental) Barri, al sud de la ciutat. 99 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Fartàritx (Felanitx, Mallorca Oriental) Barri, al sud de la ciutat. 110 EUROPA - BIOGRAFIA Fastenrath, Johannes (Remscheid, Alemanya, 1839 - Colònia, Alemanya, 1908) Hispanista. Estudià lleis, però dos viatges a Espanya (1864 i 1889) el decantaren cap a l'estudi de les literatures castellana i catalana. El 1889 organitzà uns jocs florals a Colònia. En morir deixà instituïts els premis que, amb el seu nom, atorguen anualment l'Academia Española i els Jocs Florals de Barcelona. Escriví obres en alemany, castellà, 100 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fatarella, comes de la (Ports) Serra dels ports de Morella, que separa les valls del riu de Bordó de les de les rambles de Cantavella i de Sellumbres; limita el País Valencià amb Aragó, i culmina a la mola de la Todolella (1.142 m alt). 101 CATALUNYA - HISTÒRIA Fatarella, fets de la (la Fatarella, Terra Alta, 1937) Esdeveniments violents ocorreguts els darrers dies de gener per la resistència dels camperols del poble als intents de col·lectivització menats per grups de la CNT-FAI procedents d'unes altres localitats (Reus, etc), que dugueren a terme una dura repressió (arribaren a parlar fins i tot de l'aixecament d'una quinta columna). L'arribada de forces de la Generalitat (guàrdies d'assalt, entre altres) aclarí la situació. El resultat fou d'una cinquantena de morts, la gran majoria dels quals pagesos del poble. 102 CATALUNYA - MUNICIPI
111 CATALUNYA - GEOGRAFIA
103 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fàtima (Igualada, Anoia) Barri residencial obrer, als afores de la ciutat, a l'oest, a la vora de la carretera d'Espelt, format en 1950-60 per cases d'una planta, unifamiliars, en la major part. L'equipament urbà és encara deficient. 104 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Fàtima, puig de na (Bunyola / Valldemossa, Mallorca Occidental) Cim (650 m) de la serra de Tramuntana, termenal dels dos municipis. 105 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fatjó (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat) Veure> Can Fatjó 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fatjó i Bartra, Àngel (Reus, Baix Camp, 1817 – Barcelona, 1889) Gravador i dibuixant. Estudià a l'Escola de Llotja de Barcelona i durant molt de temps va ésser professor de gravat a la mateixa escola. Il·lustrà, entre altres, una edició del Quixot i l'obra d'Avel·lí Pi i Arimon Barcelona antigua y moderna. Obtingué diversos premis a exposicions madrilenyes (1864) i barcelonines (1864 i 1871), un dels quals pel gravat Vista de Barcelona des del port (1845). 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA
112 CATALUNYA - MÚSICA fattuchiera, La "La bruixa" (Barcelona, 1838) Òpera en dos actes de Vicenç Cuyàs, estrenada el 1838 al Teatre Principal de Barcelona. El llibret és de Felice Romani, basat en una novel·la de Charles-Victor Prévot. Malgrat el seu èxit sorollós, no ha estat representada després de 1839-40. 108 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fatxes (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp) Despoblat (ort ant: Fatges), al nord-oest del terme, sota el coll de Fatxes, obert entre el Montalt i la mola de Genessies.
Anar a: [ Far ] [ Fare ] [ Fargas ] [ Farn ] [ Farre ] [ Farro ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Far d'Empordà, el
Farga i Pellicer, Rafael
Farnés i Badó, Sebastià
Farrera
Farreras i Valentí, Pere
Farreres i Bochaca, Ignasi
Fatarella, la (