A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    Vidal, F ]    [ Vidal, M ]    [ Vidal i Be ]    [ Vidal i J ]    [ Vidal i R ]    [ Vidal i V ]

Les grans idees són aquelles de les quals l'únic que ens sorprèn és que no se'ns hagin ocorregut abans. (Noel Clarasó)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal, Feliu  (Sabadell, Vallès Occidental, s XIX - Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1902)  Religiós escolapi. Sobresortí com a orador sagrat. És autor d'una Historia Universal, d'una Historia de Cuba i un treball sobre els col·legis de l'orde a Barcelona, Mataró, Guanabacoa (Cuba) i Vilanova.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal, Francesc  (Tortosa, Baix Ebre, s XVIII)  Eclesiàstic. És autor d'un mapa del bisbat de Tortosa per a l'edició de l'España Sagrada del pare Flórez. El 1772 publicà, a Madrid, un llibre titulat Conversaciones instructivas en que se trata de fomentar la agricultura por medio del riego de las tierras.

3 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vidal, Francesc  (Illes Balears, s XVIII – s XIX)  Eclesiàstic. Es distingí com a teòleg. Durant la guerra del Francès publicà un assaig titulat El influjo de la religión sobre la disciplina y subordinación militar.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVidal, Francesc  (Barcelona, s XIX)  Escriptor. És autor de diversos llibres de divulgació, com Historia contemporánea del Imperio Otomano (1854) i un Diccionario geográfico de España y sus colonias (1883).

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal, Francesc Antoni  (Barcelona, s XVII - s XVIII)  Comerciant i polític. El 1713 era membre del Consell de Cent. Durant el setge filipista de Barcelona anà a Mallorca, on organitzà un important comboi de queviures i armes que assolí de burlar el bloqueig i entrar a Barcelona (oct/1713). Poc després fou elegit conseller quart de la ciutat, i s'ocupà dels serveis d'intendència durant la resta de la lluita.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal, Gaspar  (Illes Balears, s XVI – s XVII)  Teòleg. Era catedràtic lul·lià a l'Estudi General de Mallorca. El 1606 publicà, a Barcelona, una obra titulada Expositio artifici lulliani.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal, Germinal  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 19/jul/1936)  Dirigent comunista. Membre del Bloc Obrer i Camperol, encapçala les joventuts comunistes primerament del Bloc i després del POUM, des del 1932. Morí a la plaça de la Universitat, en intentar de resistir l'avanç de les tropes militars revoltades. Durant els primers mesos de la guerra fou enlairat com un dels primers màrtirs de la resistència antifeixista.

8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vidal, Guillem  (Illes Balears, s XVIII)  Historiador. És autor d'un Noticiari mallorquí, on feia la relació de molts fets del temps.

9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vidal, Guillem  (Illes Balears, s XIX - Argentina, s XIX)  Mestre. Emigrà a l'Argentina, on gaudí de bona reputació com a pedagog. Fundà un col·legi propi. És autor de diversos llibres, com el titulat El cosmopolita, on recollí bon nombre de referències a artistes mallorquins.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVidal, Jaume  (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1606 - Montserrat, Bages, 1689)  Músic. Format a l'Escolania de Montserrat, segurament amb Bernat Berecha, ingressà al monestir com a monjo (1630). Visqué molts anys fora del monestir, i exercí el càrrec d'organista a la Seu d'Urgell. Hom en conserva algunes composicions, com una missa a cinc veus i obres polifòniques religioses amb text castellà.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal, Joan  (Catalunya, s XIX)  Dirigent obrer. Delegat al congrés de Barcelona (1868), fou líder de la Federació de les Tres Classes de Vapor i membre de la comissió federal clandestina de la Federació Regional Espanyola de l'AIT. Pertanyia al corrent sindicalista i político-reformista, i s'allunyà de la Internacional per reconstruir el Centre Federatiu de les Societats Obreres de Barcelona. Fou un dels promotors, el 1881, del Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol.

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vidal, Joan  (País Valencià, s XV)  Escriptor i eclesiàstic. Participà a certàmens de poesia religiosa, com el celebrat a València el 1474 en honor de la Mare de Déu. sostingué un debat poètic amb Bernat Fenollar, Pere Vilaspinosa i Joan Verdanxa.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal, Joan  (Aiguaviva de Gironès, Gironès, s XVIII – Girona, 1808)  Eclesiàstic. Des de 1772 fou beneficiat de l'església de Sant Feliu de Girona. Morí de les ferides rebudes a l'assalt al baluard de Santa Clara el 21/jun/1808. El 1909 l'ajuntament de Girona col·locà una làpida commemorativa a l'església de Sant Feliu.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal, Joan  (Sort, Pallars Sobirà, 1829 - Catalunya, s XIX)  Eclesiàstic i escriptor. Fou rector de Suterranya (Pallars Jussà) i diputat a corts. Deixà escrits de caràcter religiós. El 1873 publicà el llibre La revolución filosófica, moral, religiosa y social, puesta al alcance de todos.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVidal, Joan  (Banyoles, Pla de l'Estany, s XX - )  Veterinari. És autor de l'obra L'estany de Banyoles (1925) i d'alguns estudis de caràcter professional.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vidal, Joan Francesc  (Vall d'Albaida, v 1515 – València, 1596)  Religiós dominicà i predicador. Entrà al convent dominicà de València, d'on era prior el seu oncle, el memorable Joan Micó. Fou mestre seu de novicis Lluís Bertran. Habità gaurebé sempre al convent de València, d'on fou prior tres vegades, i era conseller dels arquebisbes, en especial de Joan de Ribera. Com a qualificador de la inquisició examinà els suposats èxtasis de la nena Vicenta Maipel i s'hi pronuncià en contra. Féu construir la façana de l'oratori o cel·la de Sant Vicent Ferrer i ajudà a la fundació de la confraria de la Cel·la Santa. Fou durant 30 anys predicador quaresmal de la ciutat de València, i en morir l'enterraren a la tomba dels religiosos il·lustres. Venerat un quant temps com a beat, cessà el culte que se li donava a causa del decret d'Urbà VIII sobre el culte dels sants.

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vidal, Josep  (València, 1739 - Roma, Itàlia, 1826)  Religiós jesuïta. Ensenyà a Gandia i a Roma. És autor d'un gran nombre d'escrits inèdits sobre temes religiosos, filosòfics i històrics. La majoria eren escrits en llatí, per bé que també en féu en castellà.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal, Josep  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Eclesiàstic. Fou canonge penitencier del capitol de Lleida. Durant la guerra contra els napoleònics, i en règim de seu vacant, publicà una pastoral en què es mostrava partidari de jurar fidelitat a Josep I Bonaparte. Per justificar-se en aquesta acitutud publicà l'opuscle titulat Manuscrito sobre el juramento que ha prestado el estado eclesiástico de Barcelona en las actuales circunstancias.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVidal, Josep  (Albaida, Vall d'Albaida, s XVIII - País Valencià, s XIX)  Frare dominicà. Tenia el grau de mestre en arts i doctor en teologia. Prengué hàbit el 1784. Era catedràtic de teologia des del 1825. És autor de les obres: Espíritu irreligioso de las reflexiones sociales de D.J.C.A. (1811), Laca ortodoxa de la divina institución del estado religioso (1823), Theologia pastoralis Francisci Giftschutz castigata (1826) i Origen de los errores revolucionarios de Europa, y su remedio (1827).

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vidal, Miquel  (Palma de Mallorca, 1790 – s XIX)  Religiós. Actuà a l'Argentina, on fou governador del bisbat de Paranà. Li fou atorgada la dignitat de senador. Publicà algunes obres místiques.

21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vidal, Miquel  (Binissalem, Mallorca, s XVIII - s XIX)  Poeta popular. Era conegut pel malnom de Pisca. Versificador improvisat, és autor de nombroses composicions, algunes de les quals foren molt divulgades al seu temps.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal, Pau  (Catalunya, s XVIII – Madrid ?, s XIX)  Músic. Era primer violí de la capella de l'Encarnació, a Madrid. El 1797 publicà l'obra Arte, rudimentos y escuela armónica para aprender a tocar el violoncelo con perfección y facilidad, según el estilo moderno.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal, Pau  (Barcelona, s XIX – 1887)  Escultor i gravador. Fou bon orfebre i medallista.

26 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Vidal, Pèire  (Tolosa, Llenguadoc, v 1150 - 1210)  Trobador provençal. Protegit del comte Ramon V de Tolosa, ho fou més tard de Barral dels Baus i també d’Alfons I de Catalunya-Aragó. Mort aquest, s’adreçà a la cort dels Montferrat i viatjà per Palestina, Itàlia, l’Europa central i Malta.

24 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaVidal, Pere  (Sant Pau de Fenollet, Fenolleda, 1848 – Perpinyà, 1929)  Historiador i bibliògraf. Estudià a Carcassona i a París. Sots-bibliotecari de Perpinyà des del 1876 i bibliotecari des del 1880. El 1883 prengué part en les festes celebrades a Banyuls, Elna i Perpinyà en homenatge als poetes catalans; assistí diverses vegades als jocs florals de Barcelona. Especialitzat en història rossellonesa, en especial en l’època de la Revolució Francesa, publicà Histoire de la Révolution Française dans le département des Pyrénées Orientales (1885-89), L’an 93 en Roussillon (1897), sobre l’època medieval, Louis XI, Jean II et la Révolution Catalane du XVème siècle (1903), Documents sur la langue catalane des ancients comtés de Roussillon et de Cerdagne (1311-1380) (v1928). Les seves obres més importants són la Historie de la ville de Perpignan depuis les origines jusqu'au traité des Pyrénées (1897) i la Histoire du Roussillon (1923). S'interessà també pel folklore rossellonès: Cançoner català de Rosselló i de Cerdanya (1885-88), Recueil de goigs et cantiques roussillonais (1886) i Goigs des ous (1888). Publicà el Catalogue des incunables de la bibliothèque publique de la ville de Perpignan (1897), i, juntament amb J. Calmette, una Bibliographie roussillonnaise (1906).

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal, Pere  (Manresa, Bages, 1867 - Roma ?, Itàlia, s XX)  Religiós jesuïta. Fou catedràtic de dret canònic a la universitat gregoriana de Roma, des del 1906. Exercí càrrecs d'importància en diversos organismes vaticans. És autor dels tractats De personis, De jure matrimoniale, De processibus i Institutiones juris civis romani.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal, Santiago  (Catalunya, s XVII)  Frare benedictí. Ensenyà als monestirs de Sant Benet de Bages i de Sant Genís les Fonts. Promogut a abat el 1649, dimità aviat per raons de salut. És autor d'un Epítome totius S. Scripturae, que restà inèdit.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal, Santiago  (Cervera, Segarra, 1818 – 1883)  Compositor. És autor d'una copiosa producció de música sacra. Hi destaquen sis mises i l'oratori Les set paraules.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVidal Benvenist de la Cavalleria  (Catalunya, s XV)  Escriptor jueu. Conegut també per Yosef ben Labí. És membre de la branca de la família de la Cavalleria que no es convertí al cristianisme. Poeta, és autor d'una obra en prosa rimada (Mëlisà lë-Maskil o Ofer wé-Dinà) i de la refutació (Qódes qodasim) als capítols lliurats per Jeroni de Santa Fe abans de la disputa de Tortosa com a base de les discussions. Hom li ha atribuït, erròniament, la presència i àdhuc la intervenció destacada en els debats de la disputa.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal Benvenist Saporta  (Catalunya, s XIII)  Jueu. Segurament de Barcelona, a qui Jaume II de Catalunya-Aragó l'any 1296 encomanà, juntament amb Benvenist Abenvenist, jueu de Saragossa resident a Vilafranca del Penedès, la traducció d'alguns llibres de medicina de l'àrab al català.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal de Besalú, Ramon  (Catalunya, s XIII)  Escriptor. Li són atribuïdes diverses poesies líriques, tres llargues narracions en vers i un tractat gramatical en prosa Regles o Las rasós de trobar, exposició de doctrina poètica, important -de fet és una gramàtica occitana- des del punt de vista de la història de la literatura. És molt probable que fos un joglar i convé esmentar el seu poema, de qualitat, Castia gilós, novel·la en versos apariats, i el poema El judici d'amor, influït per altres trobadors de l'època.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal Efraïm  (Girona, s XIV - Palma de Mallorca, 1391)  Talmudista i astròleg jueu. Fou rabí de Mallorca, on morí durant els avalots contra el call. L'any 1381 l'infant Joan li havia encarregat certes obres en relació amb l'astrologia.

33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Jaume Vidal i AlcoverVidal i Alcover, Jaume  (Manacor, Mallorca, 29/mai/1923 – Barcelona, 2/gen/1991)  Escriptor i filòleg. Nebot matern de Joan Alcover. Llicenciat en dret i en lletres, s'establí a Barcelona. Amb els poemes de L'hora verda (1952) i El dolor de cada dia (1957) sobresortí entre els conreadors de l'anomenada Escola Mallorquina per la novetat dels plantejaments i els temes. Publicà també Sonets a Eurídice (1962), Dos viatges per mar (1965), Terra negra (1970), El fill pròdig (1970) i Sonets alexandrins (1981). A part els reculls de contes -Mirall de la veu i el crit (1955), Les quatre llunes (1969), Dues rondalles farcides i altres narracions (1980) i Antologia de contes, rondalles, llegendes,Inici página exemples i facècies (1981)- publicà novel·les, on barrejà l'estil epistolar amb l'estudi psicològic o la nota realista: Sophie o els mals de la discreció (1971) i Visca la revolució (1974). Preparà els espectacles teatrals Oratori per un home sobre la terra (1969), La fira de la mort (1970), Manicomi d'estiu o la felicitat de comprar i vendre (1968), Varietats-1 (1969) i Varietats-2 (1969), en col·laboració amb M. Aurèlia Capmany. El 1987 publicà La vida fàcil, primer volum d'una tetralogia sobre la vida a Mallorca, que no va poder acabar. Va deixar pràcticament enllestida la traducció d'A la recherche du temps perdu, de M. Proust. Fou condecorat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1988.

34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guillem Vidal i AndreuVidal i Andreu, Guillem  (Palma de Mallorca, 29/oct/1941 - 23/mar/2007)  Advocat. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l'any 1963, el 1966 obtingué la primera plaça en les oposicions a jutge. Exercí a Maó (1967-70) i a Sabadell (1970-79) fins que el 1979 assolí la magistratura, càrrec que ocupà a l'Audiència Provincial de Palma, de la qual el 1987 fou president fins el 1994, que fou nomenat president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, càrrec que ocupà fins el 2004. Durant els anys 1973, 1974 i 1975 fou professor de dret penal a la Universitat Autònoma de Barcelona i en 1992-94 fou professor de Dret Penal a la Universitat de les Illes Balears. Redactor, en la Comissió de Juristes, de la Compilació del dret civil especial de les Balears, i també redactor de l'obra Reglas Mínimas del Proceso Penal per a l'ONU. Fou cofundador de Jutges per a la Democràcia (1983) i de l'Associació de Juristes de les Illes Balears i rebé diverses distincions, entre les quals diverses dels col·legis d'advocats i dels col·legis de procuradors dels tribunals de Catalunya, el Premi Ramon Llull de les Illes Balears (2003), el premi Justícia de Catalunya (2004) i, a títol pòstum, la Gran Creu de Sant Ramon de Penyafort (2007).

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Balagué, Pau  (Balaguer, Noguera, 1894 – Barcelona, 1953)  Veterinari. Ingressà en el cos de veterinària militar (1917) i acomplí diverses comeses a l'Àfrica fins que fou destinat a Barcelona, on esdevingué un dels primers especialistes en clínica canina de Catalunya. Promogué les exposicions canines des de la presidència de la Societat Canina de Catalunya. Escriví Perros de guerra i El perro, en col·laboració. En el Congrés de Veterinaris de Catalunya (Girona, 1932) presentà la ponència Lucha contra la rabia.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVidal i Barraquer, Francesc  (Cambrils, Baix Camp, 3/oct/1868 - Friburg, Suïssa, 13/set/1943)  Cardenal i arquebisbe de Tarragona (1919-43). Inicià els estudis sacerdotals després d'haver cursar la carrera d'advocat, i fou ordenat l'any 1899. Aviat ocupà càrrecs de responsabilitat a la curia tarragonina, com el de fiscal del tribunal eclesiàstic i metropolità. Successivament canonge (1907) i vicari capitular (1911) de la mateixa arxidiòcesi, l'any 1914 fou consagrat bisbe titular i administrador apostòlic de Solsona. L'any 1919 fou designat arquebisbe de Tarragona, i el 1921 esdevingué cardenal. Durant la dictadura de Primo de Rivera es resistí obertament a bandejar el català de la catequesi i de la predicació, per raons pastorals, i reclamà amb energia el respecte als drets legítims. Del 1931 al 1935 presidí les conferències dels metropolitans espanyols, i el seu nom encapçalava els diversos documents que l'episcopat espanyol adreçava al govern republicà. Durant aquest temps potencià la Federació de Joves Cristians de Catalunya. El 1936, en esclatar la guerra civil, el mateix govern de la Generalitat el protegí dels incontrolats, el conduí a Barcelona i li facilità d'embarcar-se cap a Itàlia. En aquest país visqué a la cartoixa de Farneta (Lucca), en estret contacte amb la Santa Seu. El 1937, en ésser-li proposat d'adherir-se a la carta col·lectiva de l'episcopat espanyol, que feia de la guerra civil una croada, s'hi va negar, argumentant que aquesta carta no respectava la independència de l'Església en relació amb els poders establerts, que significava prendre partit per un dels dos bàndols abans que la contesa acabés, que podia apartar de l'Església les classes populars i que podia fer mal a les gestions que aleshores es feien per alliberar els capellans presos. Per unes raons semblants, no acceptà de tornar a la seva diòcesi quan li ho proposà el govern de la República, el mai/1938. Durant aquest temps no deixà de treballar pels capellans presos i famolencs. Al final de la guerra, impedit de tornar a Tarragona pel nou règim, es negà també a renunciar a la seu metropolitana. Per aquest temps sovintejà les estades a Suïssa, a la cartoixa de la Valsainte i, més tard, al monestir d'Engelberg. El 1941 intercedí eficaçment per Ventura Gassol, empresonat pel govern francès de Vichy. A la seva mort fou enterrat a la cartoixa de Valsainte. El 1978 les seves despulles tornaren a la seu metropolitana de Tarragona.

37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vidal i Bendito, Tomàs  (Maó, Menorca, 1941 - )  Geògraf. Llicenciat en història a la Universitat de Barcelona (1966), d'on fou professor des del mateix any, i on es doctorà. S'ha interessat per la geografia agrària i especialment per la geografia social i de la població, així com per la cartografia temàtica. Ha publicat diversos treballs sobre Menorca, Evolución de la agricultura y de la propiedad rural en Menorca (1969), La casa rural menorquina (1972). Fou el director científic de l'Atlas sòcio-econòmic de Catalunya, iniciat en la seva publicació l'any 1980.

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vidal i Beneyto, Josep  (Carcaixent, Ribera Alta, 1927 - )  Sociòleg. Estudià dret, filosofia i ciències polítiques a València i Madrid i amplià estudis a París, Cambridge i Heidelberg. Treballà amb Raymond Aron i Edgard Morin a l'École de Hautes Études de la Sorbona. Fou secretari general del Comitè Internacional de Comunicacions de Massa i representant de l'estat espanyol a l'Associació Internacional de Sociologia. Treballà al departament de sociologia de la universitat de San Diego (Califòrnia). Ha publicat articles a revistes del País Valencià i de l'estranger.

39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaVidal i Bennàsar, Ignasi  (Palma de Mallorca, s XIX)  Dirigent republicà. Fou un dels fundadors del Partit Democràtic Republicà Federal a les Illes, en 1868-69, membre de la junta revolucionària del 1868 i després alcalde segon de Palma (1869-73). Amb la Restauració, després de fer costat als intents d'Antoni Villalonga per a reorganitzar el republicanisme federal, es passà a Salmerón i fou el cap d'un minúscul grup de republicans centralistes a Mallorca (1896-99).

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Bru, Marc  (Cabassers, Priorat, 1883 - Mataró, Maresme, 1964)  Escriptor. Residí molt temps a l'estranger, i després a Mataró. Estrenà el sainet L'herència d'en Tòfol i publicà Versos escollits (segona edició, 1965) i la comèdia en vers L'estudiant de la veritat (1957).

41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vidal i Burdils, Francesc  (Felanitx, Mallorca, 1901 - )  Escriptor i advocat. Fundà la revista "La Nostra Terra", la qual dirigí. Abandonà aquesta tasca en anar-se'n a Barcelona per treballar en una empresa d'electricitat. Fou professor de la Institució d'Estudis Comercials de la Generalitat de Catalunya. Col·laborà a diverses publicacions de caràcter econòmic i comercial. Col·laborà al llibre Mallorca, editat per l'Institut d'Estudis Catalans. Publicà alguns treballs sobre els serveis elèctrics. Tingué una certa influència política a Mallorca, on promogué peticions per establir un estatut d'autonomia.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Careta, Francesc  (Barcelona, 1860 – Madrid, 1923)  Metge, naturalista i compositor. En la seva joventut seguí estudis musicals. Es doctorà en medicina i en ciències naturals. Fou catedràtic de paleontologia estratigràfica a la universitat de l'Havana. Després passà a ocupar la càtedra de geografia i geologia dinàmica a la universitat de Madrid. És autor dels llibres Tratado de paleontología estratigráfica (1891), Bellezas geológicas de España, La música en sus relaciones con la medicina, i d'altres. També es dedicà a la composició musical. Al teatre "Circo" de Barcelona estrenà Cristóbal Colón.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVidal i Carlà, Joan  (Escaló, Pallars Sobirà, 1828 - Catalunya, s XIX)  Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Assumí una càtedra al seminari d'Urgell. Es mostrà partidari dels carlins. Fou diputat a corts. És autor d'El Libro de los Reyes y el principio de autoridad i La libertad de cultos examinada en el terreno de la filosofía.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Carreras, Lluís Marià  (Barcelona, 1842 – 1922)  Enginyer de mines i geòleg. Exercí a les mines de Linares (Andalusia) i Almadén (Castella) i el 1881 fou enginyer en cap del districte de mines de Girona; més tard (1883) dirigí la secció de mines de la Societat del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses. Es destacà com a autor d'estudis geològics dels Països Catalans, com Geología de la provincia de Lérida (1875), Reseña física y geológica de las islas de Ibiza y Formentera (1880), Cuenca carbonífera de la Seo de Urgel (1883) -en col·laboració amb E. Moliné i Brasés-, i d'un gran nombre d'opuscles sobre excursions per al Centre Excursionista de Catalunya, del qual fou membre destacat i president (1896-1900).

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Codina, Francesc  (Lleida, 1836 – s XIX)  Compositor. Fundà l'Orfeó Lleidatà (1861) i el dirigí durant tota la seva vida. Des del 1879 fou acadèmic de San Fernando. A partir de 1865 publicà una "Biblioteca Popular" destinada als orfeons i les societats corals d'Espanya, dedicada a l'edició musical. És autor de música religiosa i d'obres per a cor i per a orquestra.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i de Valenciano, Eduard  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1838 – Barcelona, 1899)  Autor teatral. Estudià a Vilafranca, i va cursar dos anys d'enginyeria industrial, carrera que va haver d'abandonar a causa d'una malaltia. Col·laborà amb narracions breus a "Lo Gai Saber" i a l'"Eco d'Euterpe", de Clavé. El seu drama Tal faràs, tal trobaràs (1865) obrí les noves perspectives al teatre català. Va ésser la primera peça costumista que s'allunyà del teatre desimbolt i còmic del gènere de les gatades, i també la primera obra teatral catalana acceptada per la classe burgesa. Introduí noves tècniques escèniques amb Tants caps, tants barrets (1865). Altres obres foren Paraula és paraula (1869), La castanyada (1871) i La vara de l'alcalde (1897). Fou diputat a corts pel districte de Vilafranca del Penedès.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVidal i de Valenciano, Gaietà  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1834 – Barcelona, 1893)  Escriptor. Advocat i doctor en filosofia i lletres, fou catedràtic de geografia històrica d’Espanya a la Universitat de Barcelona. Milità, sense ocupar, però, cap càrrec polític, en el partit conservador de Cánovas. Partidari de l’ús del castellà per a la investigació, fou un bon coneixedor de la lexicografia i estilística castellanes (publicà Elocuencia y poesía castellana, 1875, molt reeditada). Publicà, també en castellà, els seus manuals de geografia (El universo, 1877; Los planetas, 1878, etc.), estudis (Capmany: Apuntes crítico-biográficos, 1873; Reseña histórica de la universidad literaria de Barcelona, 1881) i treballs sobre poesia popular catalana (Consideraciones sobre la literatura popular catalana, 1879). La seva participació en el moviment catalanista es limità al camp literari. Participà en els jocs florals -en fou mantenidor el 1867-, col·laborà en "La Renaixença" i en "La Ilustració Catalana" i publicà reculls de narracions i novel·les: Confiança en Déu (1863), La vida en lo camp (1867), La família del mas dels salzes (1886) i Rosada d’istiu (1886). El 1878 edità, acompanyada de comentaris crítics i literaris, la traducció catalana de la Divina Comèdia feta el 1429 per Andreu Febrer.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Españó, Manuel  (Barcelona, 1905 - )  Enginyer industrial. Format a l'Escola d'Enginyeria Civil de París, pertanyé a nombroses associacions científiques i tècniques, i ha estat guardonat amb diversos premis a l'estat espanyol. És notable la seva tasca com a autor de milers d'articles i xerrades de divulgació científica destinats a la premsa i sobretot a Ràdio Barcelona, on col·laborà des del 1924. Ha publicat nombroses obres tècniques de divulgació com La Proyección Cinematográfica (1954 i La energía eléctrica (1970).

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Fermat, Emili  (Barcelona, s XIX – s XX)  Pintor. Sobresortí com a pintor de figura. Feu la seva primera exposició a Barcelona, el 1901.

50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaVidal i Ferrando, Antoni  (Santanyí, Mallorca, 9/set/1945 - )  Escriptor. És autor de treballs i llibres didàctics, divulgatius i d'investigació de la història de Mallorca, i col·laborà en diversos mitjans de comunicació, com "Diari de Balears", "Lletra de Canvi", "El Mirall" i "LLuc". La seva obra literària, de caràcter lírica i sincera, aprofundeix la crònica de la crisi de móns perduts o canviants, i no és exempta d'un to sarcàstic. En poesia ha publicat El brell del jorns (premi Ausiàs Marc, de Gandia, 1985), Racó de n'Aulet (premi Ciutat de Palma 1985), A l'altra lila dels alocs (premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí 1988), Cartes a lady Hamilton (premi Ateneu de Maó 1990), Calvari (premi Josep M. Llompart 1992), El batec de les pedres (premi Joan Alcover 1995), entre d'altres, i, en novel·la, Les llunes i els calàpets (1994) i La mà del jardiner (premi Sant Joan 1999).

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Forga, Gil  (Olot, Garrotxa, 1902 – Barcelona, 1982)  Historiador i polític. Milità a la Unió Socialista de Catalunya, i després de la guerra fou objecte de repressió política. Preocupat pels moviments obreristes, és autor de L'evolució social d'Olot (1931). Té un treball inèdit sobre el Centre Obrer d'Olot.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Gomà, Francesc  (Barcelona, 1894 – 1970)  Pintor. Format amb Francesc d'A. Galí i al Cercle de Sant Lluc. Fou cofundador de l'Agrupació d'Artistes Catalans, i participà en diverses exposicions. Admirador, al principi, de Paul Cézanne, passà temps a París, on admirà l'obra de Delacroix. Conreà la pintura de cavallet i la mural de tipus religiós (Olost, Santa Maria del Camí, etc) i realitzà projectes de Josep Obiols per a l'església d'Arenys de Mar. Professor de l'Escola Massana des de la seva fundació, hi portà a terme un important mestratge sobre diversos artistes, entre els quals J.M. Garcia i Llort i Jaume Carbonell.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Guardiola, Miquel  (Barcelona, 1891 - Lisboa, Portugal, 1950)  Polític i economista. Fou cap dels serveis de Finances de l'ajuntament de Barcelona. Publicà bon nombre d'articles sobre temes econòmics. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Afiliat a la Lliga Regionalista, tingué una activitat política remarcable. Fou dues vegades diputat a les Corts espanyoles, i també al Parlament de Catalunya (1932).

54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaVidal i Isern, Josep  (Palma de Mallorca, 1906 – 1969)  Periodista i escriptor. Col·laborà en diversos periòdics i fou corresponsal d'"ABC" a Mallorca. Publicà un gran nombre d'opuscles de tema mallorquí (entre altres, Regionalismo y cultura (1926), Arte árabe en Mallorca (1948), La pintura en Mallorca (1951), etc, i del 1926 al 1931 guies de Sóller, Artà, Andratx i Pollença.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Jevellí, Francesc  (Barcelona, 1848 – 1914)  Moblista i decorador. Anà a París a dirigir l'exhibició de les mostres d'estotgeria del seu pare a l'Exposició Universal del 1867, on tingué ocasió de relacionar-se amb d'altres joves, d'estudiar a l'escola d'arts decoratives i de viatjar repetidament per Europa. El 1878 s'establí de marxant d'art amb signe de refinament. Inaugurà un extens edifici fet exprés, obra de Vilaseca (1883), que era un insòlit complex politècnic; hom hi treballà intensament en la realització de mobiliari de qualitat i els seus complements de cristalleria, de metal·listeria i de foneria, per a les quals cosos comptava amb especialistes com Rigalt i Masriera, i a l'estudi comptava amb Joan González, Gaspar Homar i Santiago Marco. Tingué per clientela l'alta burgesia i les corporacions oficials, i realitzà els mobles dissenyats per Gaudí per al palau Güell. Exercí influència en la societat del seu temps, i practicà el mecenatge amb joves de talent, com Pau Casals, J. Albéniz o C.G. Vidiella. Simó Gómez, en dur la seva imatge a la tela, realitzà potser el millor dels retrats en la pintura catalana del temps.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Jumbert, Joan  (Granollers, Vallès Oriental, 1860 – 1928)  Escriptor. Estrenà i publicà teatre popular: Servius (1894), Llars apagades (1900), La petita de can Punyego (1901), Doloretes, la sastressa (1901), Les pessigolles de la senyoreta (1906), L'hereuet de la ferreria (1910), etc. I un llibre de records: Fulls del meu àlbum.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Llenas, Josep Maria  (Valls, Alt Camp, 1913 - )  Físic. Es doctorà a Madrid el 1944. Fou ajudant de meteorologia fins el 1941. Des del 1949 fou catedràtic de termologia a la Universitat de Barcelona. És autor d'un manual de física general, del qual ha fet diverses edicions. Des del 1961, és membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVidal i Llimona, Andreu  (Barcelona, 1844 – Madrid, 1912)  Músic. Fou professor del Conservatori del Liceu. Dirigí les revistes "La España Musical" i "La Crónica de la Música". Resident a Madrid, hi fundà una editorial d'obres musicals. És autor de diverses sarsueles, entre elles les titulades La japonesa i El estudiante endiablado.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vidal i López, Manuel  (València, 1885 - s XX)  Naturalista. Un decenni de permanència al Marroc, enrolat a l'exèrcit, li permeté de recollir plantes d'interès, estudiades per Carles Pau, algunes de les quals li foren dedicades. De retorn a València es llicencià en filosofia i lletres, i seguí noves activitats. Dels seus treballs cal esmentar Materiales para la flora marroquí (1921-30), Exploraciones botánicas en Marruecos (1928) i Herborizaciones en Marruecos (1930).

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vidal i Micó, Francesc  (País Valencià, s XVIII)  Religiós. És autor de l'obra Historia de la portentosa vida y milagros del valenciano apóstol... San Vicente Ferrer (1735). Aquesta obra ha estat reeditada moltes vegades.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Molné, Ignasi  (Barcelona, 1904 – Niça, Provença, 1988)  Pintor i dibuixant. Fill de Cosme Vidal i Rosich. Format a Llotja, a Sant Lluc i a l'Institut de les Arts del Llibre. Exposà, sol o en exposicions col·lectives, a Barcelona i Madrid. Pintà a París el 1920, i el 1932, de nou a Barcelona, féu una important exposició. Es dedicà molt a la il·lustració i a l'ex-libris. El 1939 s'exilià, i després s'instal·là a Mònaco amb el seu germà Lluís. Des d'allà exposà per tot França —una nova estada a París el 1945 accentuà el seu expressionisme colorista— i a Itàlia, i reprengué la il·lustració de llibres de bibliòfil (entre altres, Les ballades de Maistre Françoys Villon, 1949; Les fleurs du mal de Baudelaire, 1958; i Dialogues des courtisanes de Llucià de Samòsata). Es dedicà també al dibuix publicitari i al cartellisme oficial del Principat, al qual estigué molt vinculat. Obtingué diversos premis.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVidal i Molné, Lluís  (Barcelona, 1907 – Mònaco, 1970)  Dibuixant, pintor i cineasta. Germà d'Ignasi. Format a Llotja i al Cercle de Sant Lluc. Protagonista del film Déjate de amigos (1928-30) de Joan Estiarte. Exiliat el 1939 amb el seu germà, s'instal·là a Mònaco el 1942; hi exposà i des d'allà es projectà per tot França, així com per Suïssa, Bèlgica, Suècia, Anglaterra i Itàlia. Col·laborà en revistes, il·lustrà llibres únics (La Divina Comèdia), realitzà escenografies (Carmen, 1954, Òpera de Montecarlo) i grans murals i produí films de dibuixos animats (Don Quijote de la Mancha). Es naturalitzà monegasc el 1961 i esdevingué membre del consell d'administració del Musée Nationale des Beaux-Arts de Mònaco. Exposà a Barcelona (Sala Rovira) el 1966. Obtingué diversos premis. En morir li fou dedicada a Mònaco una exposició-homenatge, patrocinada pels prínceps. La seva pintura, d'un figurativisme amable, decoratiu i viu de color, té una faceta insòlita que en ocasions l'aproxima al surrealisme. Signà normalment amb el segon cognom.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Munné, Josep  (Piera, Anoia, 1896 – Barcelona, 1958)  Veterinari. Va cursar estudis de veterinària i s'especialitzà en bacteriologia al Laboratori Municipal de Barcelona. Dirigí l'Instituto de Biología Animal de Madrid, on fou catedràtic de la Facultat de Veterinària (1930-33). Les seves descobertes sobre nous vaccins per a les malalties contagioses del bestiar van obtenir un ressó notable. Tornà a Barcelona, on fou el primer president del Col·legi de Veterinaris de Catalunya, i fundà i dirigí "La Veterinària Catalana" (1934-36). Publicà treballs sobre immunologia i microbiologia en català i en castellà. També és autor, entre d'altres, dels llibres Divagaciones inmunológicas (1941) i La psicología de los animales domésticos a través de los fabulistas (1951), que és un dels seus treballs més interessants.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Nin, Bonaventura de  (Tarragona, s XVII – s XVIII)  Cavaller. Germà de Pere i de Tomàs. Participà a la Junta de Braços de 1713 com a representant del Braç Militar, i fou un dels qui signaren una protesta escrita contra la resolució que instava a la submissió a Felip V, ja que era partidari de la resistència. Fou un dels dotze membres del Braç que entrà a les Juntes del govern provisional català. Fou president de la Junta de Segrests. Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVidal i Nin, Pere de  (Tarragona, s XVII - s XVIII)  Eclesiàstic. Germà de Bonaventura i de Tomàs. Fou canonge de la seu de Tarragona, on la seva oposició arrossegà gran nombre d'adhesions. Simpatitzà amb la causa de Carles d'Àustria. El 1715, ja sota l'ocupació borbònica, era vicari general de Tarragona, en absència de l'arquebisbe desterrat per Felip V. A causa de la seva actitud favorable al retorn del prelat, fou empresonat.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Nin, Tomàs de  (Tarragona, s XVII – s XVIII)  Prelat i frare cistercenc. Germà de Bonaventura i de Pere. Fou elegit abat de Santes Creus el 1706. El mateix any rebé al monestir la visita de Carles d'Àustria. El 1708 anà a Mataró per rebre-hi Elisenda de Brunswick, que venia a casar-se amb el rei Carles. El mateix any anà a Roma per un plet. Assistí a la Junta de Braços de Barcelona el 1713. Fou exiliat pels borbònics. Rebé el nomenament d'arquebisbe de Messina el 1730. N'existeix un retrat notable gravat per Ignasi Valls.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Nunell, Joaquim  (Barcelona, 1880 – 1964)  Professor de cant. Estudià al Conservatori del Liceu. Quan només tenia vint anys en fou nomenat professor de teoria i solfeig. El 1916 fundà el Teatre Líric Pràctic de Barcelona. Fou professor i tingué deixebles que arribaren a ser cantants notables, com Mercè Capsir i Felip Santogostino.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Pomar, Josep Maria  (Barcelona, 1866 – 1919)  Escriptor. Actuà en el camp social de caràcter catòlic. Poeta en català, participà en nombrosos jocs florals d'arreu de Catalunya i publicà Ramellet eucarístic (1904). Altres poesies seves foren recollides a "Lectura Popular". És autor també del drama La vinguda del Mesies.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVidal i Prats, Melcior  (Barcelona, 1837 - Milà, Itàlia, 1911)  Cantant. Assolí molt bons èxits interpretant un gran nombre d'òperes. En retirar-se, fundà a Milà, una acadèmia de cant. Entre els seus deixebles figurà Maria Barrientos.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Puig, Lluïsa  (Barcelona, 1876 – 1918)  Pintora. Fou deixebla del xilògraf Gómez Polo i del pintor Mas i Fontdevila. Després estudià a París amb Carrière. Conreà diversos gèneres i sobresortí en el retrat. Fou la pintora catalana més important del seu temps. Està representada al Museu d'Art Modern de Barcelona. La seva obra més notable és potser el retrat de la seva germana, a la col·lecció Balcells. Era filla de Francesc Vidal i Jevellí.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Pujades, Josep Antoni  (Botarell, Baix Camp, 1805 - l'Arboç, Baix Penedès, 1889)  Militar. Setè comandant general dels mossos d'esquadra de Catalunya. El 1827 era caporal de l'esquadra de l'Arboç. El 1842 es destacà en foragitar del Bruc una partida revoltada contra Espartero que impedia el pas d'aquest cap a Barcelona. El 1866, durant uns avalots a Barcelona, ordenà que les seves forces disparessin contra la multitud, fet pel qual fou destituït per les autoritats en esclatar la Revolució de Setembre del 1868. Publicà una Historia de las escuadras de Cataluña.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Pujol, Joan  (Pierola, Anoia, s XIX - Roma, Itàlia, 1881)  Escultor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i també a Madrid. Obtingué premis a Madrid el 1876 i 1881. La seva escultura era d'inspiració bíblica. L'any 1880 guanyà una pensió, sufragada per Ferran Puig, per anar a la capital italiana.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Quadras, Manuel  (Barcelona, s XIX – 1894)  Numismàtic. Presentà a l'Exposició Universal de 1888 la seva important col·lecció de monedes catalanes i espanyoles, la qual fou deixada a la ciutat de Barcelona.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVidal i Riembau, Josep "Pep Jai"  (el Vendrell, Baix Penedès, 25/oct/1917 – 4/jul/1989)  Sindicalista i polític. Membre del BOC i del POUM, després de la guerra s'adherí al Moviment Socialista de Catalunya (1945), que el 1978 esdevindria Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Es preocupà per les reivindicacions pageses, i el 1974 fou un dels organitzadors de la Unió de Pagesos al Penedès. Diputat al congrés (1977 i 1979), el 1982 fou elegit senador per Tarragona.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Roca, Francesc  (Catalunya, s XVII)  Jurista. Adoptà una posició de clara defensa de les constitucions catalanes. En aquest sentit és significatiu el seu Discurso jurídico en justificación de la merced que se sirva moderar la real pragmática de 29 de octubre de 1658.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Roget, August  (Llagostera, Gironès, 1909 – Barcelona, 1976)  Traductor. Mestre durant la República, estudià pedagogia i filosofia a Madrid, Berlín i Múnic. Fou comissari del partit comunista espanyol durant la guerra civil, i s'exilià a l'URSS el 1939. Exercí de mestre en una colònia de nens espanyols refugiats. Tancada la colònia, es dedicà a l'ensenyament del castellà, es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Moscou i hi treballà com a professor i cap de departament. El 1957 tornà, amb la seva filla, a Espanya. El 1958 s'instal·là a Barcelona. Aquesta etapa de la seva vida la dedicà a la traducció de literatura russa i a la seva difusió, havent de lluitar al començament amb un ambient poc favorable. Aviat es convertí en un dels traductors del rus més prestigiosos, fonamentalment al castellà. Traduí obres de tots els clàssics de la literatura russa del s XIX i nombrosos autors del s XX, dirigí l'edició de les obres completes de Dostoievski. Els seus pròlegs a aquesta col·lecció van ser recollits en un volum a part (Dostoievski, 1972).

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVidal i Rolland, Antoni  (Barcelona, 1889 – 1970)  Pintor. Deixeble de José Luis Blasco a Llotja i d'Aleix Clapés. S'inicià com a escultor. Participà, ja com a pintor, en l'Exposició Internacional de Barcelona del 1911. Realista acadèmic, se centrà en natures mortes i nus femenins. El 1933 li fou concedit, per votació popular, el primer premi de l'Exposició del Nu organitzada pel Cercle Artístic de Barcelona. Des del 1928 féu diverses exposicions individuals a Barcelona.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coberta llibre del Centenari de Josep AladernVidal i Rosich, Cosme Josep Aladern  (Alcover, Alt Camp, 28/des/1869 – Barcelona, 16/oct/1918)  Escriptor. Germà de Plàcid. D'ideologia republicana i federal, fou el capdavanter del moviment modernista a Reus, on habità intermitentment des del 1893 i on portà a terme tota mena d'activitats, especialment des de la seva llibreria, centre aglutinador del grup modernista local. Hi fundà les col·leccions "Lo Modernisme" (1891) i "Foc Nou" (1905-06) i les revistes "La Gent del Llamp" (1893), "Almanac Modernista de la Literatura Catalana" (1895), "Nova Catalunya" (1896 i 1898) i "Reus Tranquil" (1897) i hi dirigí el diari "Lo Sometent" (1898). el 1899 es traslladà a Barcelona i treballà a "La Veu de Catalunya", a "La Renaixença" i, finalment, a "El Progreso", alhora que continuava les seves activitats de publicista, fundava "El Intransigente", "Occitània" (1905) i "Catalònia" (1906) i col·laborava, sovint amb el pseudònim de Pere Fort, a una bona part de les publicacions de l'època. Cooperà amb Aureli Capmany a la fundació d'"En Patufet". Polemista, dotat de més entusiasme que de criteri, tractà tota mena de temes: política, literatura, filologia, folklore, etc.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plàcid Vidal i RosichVidal i Rosich, Plàcid  (Alcover, Alt Camp, 1881 – Barcelona, 1938)  Poeta, novel·lista i cronista. Fill d'uns modests taverners, formà part, de molt jove, d'un grup d'escriptors i d'artistes que, a Reus, s'aplegà al voltant del seu germà Cosme. A disset anys, publicà un monòleg tràgic i poc temps després es traslladà a Barcelona, on treballà de caixista d'impremta i on participà, amb més passió que fortuna, en l'esclat modernista. El 1904 aparegué el seu primer llibre de poemes. Ben aviat alternà el conreu de la poesia amb el d'un tipus de novel·la idealista i transcendent, que culminà en la trilogia autobiogràfica de Jordi Saura. Col·laborà en diverses revistesInici página minoritàries -"Catalònia", "Lletres", "Panteisme"- i, d'una manera esporàdica, en publicacions de gran tiratge: "El Poble Català", "La Novel·la Nova" i "La Novel·la d'Ara". El 1924 aparegué el seu darrer i més important recull de poemes. Tipus inadaptat i introvertit, les seves obres de més relleu són una sèrie de retrats i de cròniques de la vida bohèmia modernista.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Rossell, Salvador  (Catalunya, s XX – Barcelona, 1993)  Polític i dirigent obrer. Milità a la Federació Catalana del PSOE. Fou membre destacat de la UGT a Catalunya i secretari de redacció del seu setmanari, "La Internacional" (1931). També, en representació d'aquella central sindical, fou conseller de treballs públics del govern de la República Catalana, i des de l'abril fins al nov/1931 del departament de foment i agricultura de la Generalitat de Catalunya.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Rosselló, Francesc  (Catalunya, s XIX)  Naturalista i metge. Fou ajudant de la càtedra de zoologia, botànica i mineralogia a la Universitat de Barcelona. Era membre de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts. Hi presentà diverses memòries, com les titulades Cronología de los terrenos, Leyes armónicas de los seres y de la creación, i Relación de la organización que existe entre los peces y los anfibios.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vidal i Salvador, Manuel  (Torreblanca, Plana Alta, s XVII – Madrid, 1698)  Escriptor. Estudià filosofia i dret a València, ciutat on exercí d'advocat. Fou secretari del Consell d'Estat per a Itàlia. Escriví en castellà gran nombre de comèdies i d'autos sacramentals, així com unes Grandezas de la lengua valenciana.

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vidal i Serrulla, Francesc  (Castelló de la Plana, 1923 - )  Pintor. Ha exposat a Castelló, València, Alacant, Barcelona, Palma de Mallorca, Copenhague, Madrid, Saragossa, Salamanca i A Corunya. Ha estat premiat per Cercle de Belles Arts de Palma i a la primera Biennal de Saragossa. Hi ha obres seves al Museu de Palma de Mallorca.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVidal i Solares, Francesc  (Cárdenas, Cuba, 1854 – Barcelona, 1922)  Metge. Des dels quatre anys vivia a Barcelona. Amplià estudis a París. Sobresortí com a pediatra. Fundà l'anomenat Hospital de Nens Pobres, que subsisteix. Pertanyia a diverses corporacions doctes de França, on gaudia també de gran prestigi. És autor de diversos estudis professionals remarcables.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Soler, Sebastià  (Barcelona, 1842 - Manila, Filipines, 1889)  Botànic. Enginyer forestal, exercí a les Filipines i n'estudià la flora. Entre altres obres, publicà Memorias sobre el ramo de montes en las islas Filipinas (1874), Reseña de la flora del archipiélago filipino (1883), Sinopsis de familias y géneros de las plantas leñosas de Filipinas (1883) i Revisión de las plantas vasculares filipinas (1886).

86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vidal i Tomàs, Bernat  (Santanyí, Mallorca, 18/nov/1918 - Palma de Mallorca, 27/mar/1971)  Escriptor. Farmacèutic (1945). Ha pronunciat gran nombre de conferències. Moltes de les seves poesies han aparegut esparses en antologies i publicacions periòdiques. Realitzà estudis d'història local molt estimables. Després dels seus llibres primerencs Mot de gràcies (1947) i Consolació (1949), es consagrà com a narrador amb la novel·la Memòries d'una estàtua (1952), amarada d'un humor fi i molt irònic; després publicà el recull de contes La vida en rosa (1957). És autor, d'altra banda, dels opuscles La poesia catalana de Célia Viñas (1954), Santanyí y sus calas i Setmana Santa de Felanitx (1958).

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Torrents, Francesc de Sales  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1819 – 1878)  Literat. Advocat, fundà "El Eco de Villanueva" (1853) i fou alcalde de la seva vila. És autor de nombroses obres de teatre en català, especialment de caràcter còmic, que assoliren una certa popularitat: Una noia com un sol (1863), Els de fora i els de dins (1865), La Sileta de Gelida (1868), Jovent del dia (1880, acabada per Eduard Vidal i Valenciano), etc. Escriví també sarsueles (Entre Campamajor i Figueres, 1876; L'Andreuet de Montanyans, 1876, entre altres).

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVidal i Tur, Gonçal  (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1895 - País Valencià, s XX)  Eclesiàstic, historiador i escriptor. Arxiver oficial de la província d'Alacant (1930-31), tingué posteriorment altres càrrecs dins l'administració civil. Escriví, entre d'altres, els llibres: El marqués de Bosch de Ares (1951), Alicante Ochocentista (1967), Alicante, sus calles antiguas y modernas (1974).

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Tusell, Llorenç  (Catalunya, s XIX)  Pedagog. Fou molt comentada una Memòria seva, escrita el 1874, en què denunciava els principals obstacles que s'oposaven a l'organització de l'ensenyament dins l'estat espanyol. Publicà també un Diccionari geogràfic-estadístic de la província de Barcelona.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Valls, Joan  (Ripollet, Vallès Occidental, 1853 – Barcelona, 1925)  Polític republicà i advocat. Redactor de "La Publicidad" i diputat provincial per diverses circumscripcions, milità primer en el possibilisme i després a la Unió Republicana i, finalment, fou un dels creadors de la Unió Federal Nacionalista Republicana, en representació de la qual fou regidor i cap de la minoria consistorial a l'ajuntament de Barcelona.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Ventosa, Joan  (Barcelona, 1880 – 1966)  Pintor i escultor. Pertanyia al grup dels "Quatre Gats". Fou bon tècnic del pirogravat. Després fou tècnic i fotògraf adjunt als museus de Barcelona.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Vidal, Jaume  (el Vendrell, Baix Penedès, 1918 - 1996)  Instrumentista i compositor de música per a gralla. A part de tocar amb els músics de la seva generació també fou el creador i l'animador del grup Els Grallers del Baix Penedès. Fou un bon constructor d'inxes per a gralla, i sovint en féu demostracions en cursets i trobades. Hom ha publicat el llibre Repertori d'en Jaume Vidal i Vidal. Músiques per a gralla, que conté 58 partitures de melodies per a gralla, amb harmonització a diverses veus, i la seva biografia.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVidal i Vidal, Josep  (Sitges, Garraf, 1876 – 1950)  Pintor i escenògraf. Deixeble de Soler i Rovirosa i de Fèlix Urgellès. Alumne de Llotja, fou pensionat el 1901. Concorregué amb pintures i teatrins a exposicions oficials catalanes. Féu decoracions per a Barcelona, l'Havana i Nova York. Professor auxiliar de Llotja el 1924, fou catedràtic de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi el 1942 i director del 1942 al 1945.

94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vidal i Vidal, Llorenç  (Santanyí, Mallorca, 1936 - )  Poeta i pedagog. Llicenciat en pedagogia a la Universitat de Barcelona, el 1969 es doctorà amb Fundamentación de una pedagogía de la no-violencia y la paz (1971), que reflecteix els seus anhels pacifistes en la línia de Gandhi. Inspector d'ensenyament, del 1963 fins al 1977 residí a Cadis, on continuà els quaderns literaris "Ponent", iniciats el 1956 a Palma de Mallorca. El 1963 fundà l'obra de la Diada Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), que ha tingut un ressó internacional. Ha publicat nombrosos treballs sobre temes pedagògics i escolars i diversos llibres de poesia: El cant de la balalaika (1958), 5 meditacions existencials (1959), Insania terrae (1962), Talaiot del vent (1965; segona edició, augmentada, 1972). Ha escrit, en prosa, la "paràbola pacifista" Petit llibre d'un solitari (1968).

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal i Vilalba, Lluís  (Barcelona, 1745 - Vélez de la Gomera, Canàries, 1803)  Aventurer. Fou músic a A Corunya, Bilbao, París i Lió. A la Martinica i la Granada es dedicà al comerç per tota la mar Carib, i fou empresonat per motius poc clars el 1780. De nou a la península Ibèrica (1783), tractà inútilment de guanyar-se el favor del secretari general d'Índies José de Gálvez, comunicant-li informació dels moviments subversius a les colònies d'ultramar. Establert a Londres (1784), entrà en contacte, fent-se passar per italià, amb ex-jesuïtes que conspiraven per la independència de Xile (d'ací que hom hagí parlat d'una conspiració de Vidalle). Delatat a l'ambaixador Bernardo del Campo, fugí a Normandia, des d'on comunicà a Floridablanca els detalls del complot (1785). Empresonat a París pel comte d'Aranda, fou portat a Madrid i processat, tot i que la sentència no fou dictada, per tal de no donar publicitat a l'afer. Reclòs a les Canàries (1792), hi morí dement.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVidal Yom Tob de Tolosa  (Barcelona, s XIV - Agramunt, Urgell, s XIV)  Talmudista jueu. Autor del Megid Misne, comentari a les parts pràctiques del codi Misné Torà de Maimònides, que s'ha imprès sempre acompanyant aquesta obra, com el seu comentari clàssic. El 1367 es veié perjudicat per la condemna d'un altre jueu que ell havia avalat. El 1389 residia a Agramunt.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal-Quadras i Roca, Aleix  (Barcelona, 20/mai/1945 - )  Polític. Llicenciat en física nuclear, fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona. Fou membre d'Unió Democràtica de Catalunya (1983) i poc després s'afilià a Alianza Popular (després Partit Popular). President del PP català en 1991-96, ha estat diputat al Parlament de Catalunya (1988-99), senador per designació autonòmica (1996-99) i diputat al Parlament europeu (des del 1999). S'ha distingit per la seva actitud contrària al catalanisme.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal-Quadras i Veiga, Aleix  (Barcelona, 1919 - )  Pintor. Nebot i deixeble de Josep Maria Vidal-Quadras i Villavecchia. A vint anys anà a Amèrica. En passà més de quatre a l'Argentina i a Xile, on féu les seves primeres exposicions. Després es traslladà a París. Exposà per primera vegada a Barcelona el 1949. Ha tingut molts èxits a França.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidal-Quadras i Villavecchia, Josep Maria  (Barcelona, 21/mar/1891 – 27/set/1977)  Pintor. Oncle d'Aleix Vidal-Quadras i Veiga. Estudià a Ginebra, Barcelona i Madrid. Realitzà molts viatges que afavoriren les seves exposicions en molts països. Destacà com a retratista, especialment de models femenins, i conreà també la pintura de gènere, sobretot en interiors. Al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Barcelona té un mural que representa les Bodes dels Reis Catòlics. Hi ha obres seves als museus d'Art Modern de Barcelona i de Madrid.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidaure, Teresa Gil de  Veure> Gil de Vidaure, Teresa.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVidiella, Carles Gumersind  (Arenys de Mar, Maresme, 1856 – Barcelona, 1915)  Pianista. Deixeble de Joan Baptista Pujol a Barcelona i de Marmontel a París, on actuà amb gran èxit. Les seves interpretacions foren considerades modèliques. De retorn a Barcelona es dedicà a l'ensenyament.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidiella i Franch, Rafael  (Tortosa, Baix Ebre, 1890 – Barcelona, 1982)  Polític. Durant la II República fou dirigent de la Federació Catalana del PSOE i, posteriorment, del PSUC (jul/1936). En plena guerra civil fou membre del comitè central de les milícies antifeixistes i del govern de la Generalitat de Catalunya (1936-39). S'exilià el 1939, i com a partidari de la col·laboració amb el PCE, participà en l'expulsió de Comorera del PSUC (1949). El 1976 retornà a Catalunya.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidiella i Simó, Pere  (Reus, Baix Camp, 1893 – 1975)  Escultor i dibuixant. Fill d'un advocat, estudià el batxillerat a Reus i començà la carrera de lleis a Barcelona, que abandonà tot seguit. Estigué en contacte amb l'escultor Llimona i amb Gaudí, i viatjà a París per completar la seva formació. Fou l'introductor a Reus de la boxa, la gimnàstica i un dels de l'excursionisme científic. Conreà la caricatura, de la qual arribà a fer exposicions, juntament amb el seu germà Ramon, signan respectivament Vidi & Vid. Fou catedràtic de dibuix a l'institut de Reus. Com a escultor la seva obra és més aviat escassa. La seva peça més popular és la font del Nen de les Oques (1942), lligada a la tradició hel·lenística.

104 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaVidrà  (Osona)  Municipi: 34,57 km2, 982 m alt, 169 hab (2014). Situat a l'alta vall del Ges (vall de Vidrà o el Vidranès), que travessa el terme de nord a sud, al nord de la comarca, al límit amb el Ripollès i la Garrotxa. Envoltada per una sèrie d'importants serralades i poblat en gran part de boscs de faigs, alguns sectors de pins i grans pasturatges, especialment al de Siuret. Agricultura de secà (cereals i patates). Ramaderia bovina i ovina; avicultura. Explotació forestal. Ha esdevingut un centre d'estiueig. El poble és al peu del puig Castellar, centrat per l'església parroquial de Sant Hilari, consagrada el 960 i reconstruïda el 1775; al nord-est hi ha el barri de la Creu de l'Arç i la importantInici página masia del Cavaller de Vidrà, barroca. El municipi comprèn, a més, els pobles de Siuret i Collfred, les esglésies romàniques de Sant Bartomeu de Covildases i Santa Margarida de Cabagès, l'antiga parròquia de Sant Pere de Milany, el veïnat de Palau i diverses masies. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

105 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vidrà, baronia de  (Catalunya)  Títol concedit el 1872, pel pretendent Carles de Borbó, duc de Madrid, a Francesc Savalls i Massot (mort el 1885), únic titular.

106 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vidranès, el  (Vidrà, RipollèsNom popular de la vall de Vidrà, a la capçalera del Ges, fins al forat Micó.

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vidre, el  (Subirats, Alt Penedès)  Veïnat, vora la carretera de Barcelona a València, a ponent del poble d'Ordal.

108 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SelvaVidreres  (Selva)  Municipi: 48,61 km2, 93 m alt, 7.702 hab (2014). Situat a la plana selvatana i accidentat pels vessants occidentals de la Serralada Litoral. Agricultura de secà (cereals i patates); hi predominen les explotacions agràries d'extensió petita o mitjana. Ramaderia ovina, porcina i, sobretot, bovina. Indústria alimentària (important la lletera), de la construcció i d'elaboració del suro. La proximitat de la Costa Brava ha afavorit el desenvolupament econòmic. Urbanitzacions. La vila és a l'esquerra de la riera de Vidreres, afluent de la de Sils; l'església parroquial de Santa Maria (l'edificiInici página actual és del s XVIII) havia estat possessió del monestir de Breda. Fora vila hi ha les restes de l'antic castell de Vidreres o de Sant Iscle de Vidreres, centre de la batllia de Vidreres del vescomtat de Cabrera. El terme comprèn també el poble de Caulès de Vidreres. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vidrier, el  Sobrenom del polític liberal Ramon Armengol.

110 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Vidrio, El  (Barcelona, 1915 - Mataró, Maresme, 1936)  Periòdic obrer. Òrgan de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers. Es publicà posteriorment a Badalona, dirigit per Gabriel Canals i Joan Peiró (gen/1916-1920), de nou a Barcelona (a partir del 1920, dirigit per Càndid Endériz) i a Mataró (a partir del 1923). Pel feb/1931, després d'uns quants números publicats a Cartagena, tornà a Mataró, dirigit per Manuel Mascarell. Fou un dels pocs òrgans obrers professionals que assolí una llarga continuïtat.

Anar a:    Vidal, F ]    [ Vidal, M ]    [ Vidal i Be ]    [ Vidal i J ]    [ Vidal i R ]    [ Vidal i V ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons