|
|
|
Anar a: [ Pie ] [ Pietat ] [ Pil ] [ Pin ] [ Pinc ] [ Pinell ] L'amor neix de res i mor de tot. (Alphonse Karr) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pié, Joan (Vilabella, Alt Camp, 1890 - ) Escultor. Deixeble de Josep Llimona i de la Llotja de Barcelona. S'establí un temps a París el 1910, i hi fou societari del Salon d'Automne. Participà a exposicions oficials barcelonines i guanyà el primer premi de medallons amb l'efígie de Pi i Margall (1932). Exposà a La Quinzaine d'art espagnol de París (1942) a la Galerie Charpentier. Hi ha obres seves a París i a Nova York. Es caracteritzà per una simplificació primitivista de la realitat força insòlita dins l'art català de l'època. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pié i Jordà, Andreu (Barcelona, 1921 - ) Metge. Llicenciat a Barcelona el 1946 i doctorat a Madrid el 1952, catedràtic de fisiologia de les universitats de Granada (1957) i Saragossa (1958), de la qual ha estat degà (1977-80), treballà a Houston sobre temes de biofísica i pedagogia de la fisiologia. És autor, entre altres, de Lecciones de Bioquímica, Lecciones de Fisiología i d'un text de química física. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - MUNICIPI
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piera, Miquel (Catalunya, s XV) Escriptor. És autor d'escrits religiosos en llatí. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piera, Vicenç (Catalunya, s XIX - s XX) Actor. Dirigí la companyia del Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans. Al front d'aquesta estrenà el 1912 una obra inèdita de Frederic Soler "Pitarra": El campanar de Palma. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piera de Santa Eulàlia, Ramon (Barcelona, 1864 – 1918) Religiós i pedagog. Ingressà a les Escoles Pies el 1879 i hi professà el 1888. Fou professor a Sant Antoni de Barcelona i després al col·legi dels escolapis de Mataró. Havent tornat a Barcelona, fou nomenat rector de Sant Antoni (1902-12). Fou, també, consultor 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Piera i Minguet, Honorat (València, 1795 – 1879) Polític. Estudià lleis. Fou membre de la milícia nacional (1820). Afiliat (1833) al partit moderat, fou secretari de la diputació i diputat a corts (1846). 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piera i Pagès, Simó (Barcelona, 1892 – 1979) Sindicalista. Paleta, milità a la CNT des de la seva creació i formà part del comitè regional de Catalunya en diverses ocasions. Participà entre el 1916 i el 1920 en diversos comitès de vagues (com la de la Canadenca) i ocupà la presidència del Sindicat Únic de la Construcció (1918-20). S'exilià el 1923. El 1931 s'adherí a Esquerra Republicana de Catalunya i formà part del grup de redacció de "Mall"; el 1939 s'exilià novament. Fou president del Centre Català de Caracas (1949-50) i el 1965 tornà a Catalunya. És autor de Records i experiències d'un dirigent de la CNT (1975). 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Piera i Rubió, Josep (Beniopa, Safor, 30/mai/1947 - ) Escriptor. Ha publicat novel·la -Rondalles del retorn (1978, premi Andròmina 1977), El cingle verd (1982)-, contes -El gran Guerau (1981)-, llibres de viatges i assaigs -Estiu grec (1985), Ací s'acaba tot (1993), El paradís de les paraules (1996, premi de la Crítica Serra d'Or) i Seduccions a Marràqueix (1996)-, i sobretot poesia -Renou (1976), Presoners d'un parèntesi (1978), Esborranys de la música (1980), El somriure de l'herba (1980, premi Carles Riba 1979), Brutícia (1982), Mel-o-drama (1981), Poemes de l'orient d'Al-Andalus (1983) i Maremar (1985). 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piera i Surís, Albert (Barcelona, 1897 - s XX) Escriptor i advocat. És autor del sainet Manies d'ara o el'oncle del seny i de la comèdia Els homes forts, que obtingué el premi Ignasi Iglésias de 1933. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pierola (Anoia) Veure> Hostalets de Pierola. 14 CATALUNYA - HISTÒRIA Pierola, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial concedida el 1286 a Asbert de Mediona. Dels Mediona passà als Durfort, als Calders i als Ferran. Gaspar de Ferran i de Calders la vinculà el 1583, i per mort sense fills passà a Elisabet Castellana de Mesquita i de Ferran, muller del primer comte del Castell de Centelles. A la mort sense fills de llur filla Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, passà de nou als Calders, barons de Segur. En morir sense fills Ramon Calders-Ferran i Lleu passà a la seva muller Teresa de Marimon i Roger, però li fou posat plet pels Calders, que el perderen (1662). Mitjançant un casament s'arribà a un arranjament familiar. Els Calders el 1689 la vengueren a Pau Ignasi de Dalmases, primer marquès de Vilallonga. Dels Dalmases passà als Fontcuberta. 15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pies Fundacions, les (Baix Segura / Baix Vinalopó) Sector, entre Crevillent, Elx, Guardamar, Rojals, Formentera del Segura, la Pobla de Rocamora, Almoradí, Catral i Albatera, d'unes 5.500 ha, inicialment d'aiguamolls, que fou dessecat i colonitzat a partir del 1715 pel bisbe de Cartagena Lluís Belluga per tal d'obtenir ingressos per a unes projectades fundacions pies de Múrcia i de Motril, consistents en cases de maternitat, d'orfes i de joves extraviades, seminaris, escoles, etc. Per aquesta finalitat cedí la ciutat d'Oriola, el 1715, 25.000 tafulles, la vila de Guardamar, el 1720, 13.000, i Felip V, el 1725, les 222 ha que constituïren La Majada Vieja. El 1729 els possibles beneficis foren cedits a la diòcesi de Cartagena. Els colons, que procedien en gran part del regne de Múrcia, formaren les tres poblacions de Dolores, que n'era el centre, 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pietà, tuc de (Salardú, Vall d'Aran) (o mall de Bulard) Cim culminant (2.749 m alt) de la línia de crestes que separa la Vall d'Aran del país llenguadocià de Coserans, entre els ports d'Urets i d'Orla. 17 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Pietat, la (Tuïr, Rosselló) Santuari (la Mare de Déu de la Pietat), al nord de la vila. És obra gòtica, del s XV. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA
20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piferrer (Barcelona, 1695 - 1869) Família d'impressors i llibreters. El seu fundador fou Joan Piferrer. En general, la seva producció fou remarcable per la seva pulcritud i la seva llibreria -que mantingué un intens comerç de cabotatge amb diversos ports de l'estat espanyol- fou una de les més ben assortides de Barcelona. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piferrer, Domènec (Catalunya, s XVIII) Eclesiàstic. Fou rector de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat). Tingué fama pels seus coneixements jurídics i teològics. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piferrer, Joan (Barcelona, s XVIII – 1750) Impressor. Fundador de la dinastia. Deixà el negoci a la seva vídua, Teresa Jou, i aquesta al seu fill Tomàs Piferrer i Jou. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piferrer i Depaus, Josep (Barcelona, s XVIII) Impressor. Fill de Joan Francesc Piferrer i Macià, al qual succeí en el negoci familiar. Deixà definitivament el negoci el 1869 al llibreter Isidre Cerdà. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piferrer i Fàbregas, Pau (Barcelona, 1818 – 1848) Crític, historiador i poeta. Estudià dret i filosofia i s'afilià al romanticisme liberal. Prengué part en publicacions de l'època, com "El Vapor", "Diario de Barcelona" o "Lo Gay Saber", i fou director de "La Discusión". Pertanyia a una família obrera. Poeta romàntic, donà a la seva lírica un to trist i musical, i emprà el romanç, cosa que li atorgà una coneguda personalitat dins l'escola romàntica. Els seus poemes, apareguts sota el títol de Composiciones poéticas (1858), recollits i editats per 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piferrer i Jou, Tomàs (Barcelona, 1714 – 1774) Impressor. Fill de Joan Piferrer, de qui heretà el negoci. Des del 1763 tingué al seu càrrec la impressió de la "Gazeta de Barcelona" i ostentà el títol d'impressor de sa majestat. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piferrer i Macià, Joan Francesc (Barcelona, s XVIII) Impressor. El 1828 passà a les seves mans el negoci familiar, fins que fou succeït pel seu fill Josep Piferrer i Depaus. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piferrer i Montells, Francesc (Lloret de Mar, Selva, 1813 – 1863) Escriptor i heraldista. Estudià lletres a París i a Madrid, on s'establí i es dedicà a l'ensenyament d'idiomes; posteriorment residí a Tolosa (Llenguadoc). És autor de nombroses obres didàctiques, com Tableau de littérature espagnole depuis le XIIe siècle... (1845), El idioma francés puesto al alcance de todos... (1846), de filosofia i especialment de genealogia i heràldica: Tratado de heráldica y blasón... (1853, reeditada moltes vegades), Nobiliario de los reinos y señoríos de España... (1855-60), Trofeo heroico (1860), Diccionario de la ciencia heráldica (1861) i Archivo heráldico (1863). 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pigem i Ras, Manuel (Banyoles, Pla de l'Estany, 1862 – 1946) Pintor. Influït per l'escola d'Olot. Treballà molt de temps a Barcelona, on havia estudiat a l'Escola de Belles Arts, on fou deixeble de Ramon Martí i Alsina. També residí a París. Exposà a Barcelona individualment i en col·lectives. Sobresortí com a paisatgista i centrà la seva temàtica en el llac de Banyoles i els seus voltants, motius que tractà de manera impressionista. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piguillem i Verdacer, Francesc (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 7/gen/1770 – 21/ago/1826) Metge. Format a la Universitat de Cervera, hi acabà el 1790 els estudis. Exercí la medicina a Puigcerdà. Mantingué sempre contacte amb l'Escola de Medicina de Montpeller i d'altres institucions mèdiques de les terres de l'estat francès, cosa que li féu possible el coneixement dels treballs de Jenner sobre la vacuna de la verola. L'any 1808, a Puigcerdà, aplicà, per primera vegada dins l'estat espanyol, l'esmentada vacuna. L'èxit assolit difongué per Catalunya el seu nom i la seva obra, i l'any 1817 fou nomenat catedràtic a la Universitat de Barcelona. Publicà nombrosos opuscles sobre la seva especialitat i dirigí el "Periódico de la Sociedad de Salud Pública". Autor, també, de La vacuna en España (1801) i Memoria sobre la calentura amarilla de las Américas (1804). 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pijoan i Soteras, Baltasar (Barcelona, 1877 – 1951) Professor de bromatologia. El 1917, quan la Mancomunitat de Catalunya creà l'Escola d'Infermeres auxiliars de medicina, n'esdevingué secretari i professor de bromatologia, semiologia i terapèutica fins que el 1923 la Dictadura tancà l'escola. El 1933 fundà 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA
33 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pilar, cala del (Ciutadella, Menorca) Cala de la costa septentrional de l'illa, a l'est de sa Falconera. 34 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pilar, el (Formentera, Eivissa) Nucli de població, situat al paratge de sa Mola. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pilar d'Almenara, el (Agramunt, Urgell) Nom amb és coneguda la gran fortificació de la torre d'Almenara 36 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pilarets, barranc dels (Benigànim, Vall d'Albaida) Veure> Torrella, barranc de. 38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pilarí, es (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Altre nom del nucli i de la parròquia de Sant Francesc. 107 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pilàs, serra de (Pallars Sobirà) Serra dels Pirineus axials, els vessants de la qual limiten, per la banda occidental amb la vall de Montgarri, per l'oriental amb la vall d'Unarre, i per la meridional amb la vall d'Àneu. La màxima altitud és de 2.640 m. 39 CATALUNYA - HISTÒRIA Pilat, castell de (Tarragona, Tarragonès) Nom popular amb què és conegut un dels edificis romans més ben conservats de la ciutat, situat sobre l'antiga muralla, a l'angle que formava al sud-est. La part conservada són dues grans sales, superposades, amb volta, i una façana de 26 m de llarg, decorada amb pilastres dòriques i 40 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Pilçà (Ribagorça) Veure> Pilzà. 41 CATALUNYA - MUNICIPI
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piles, Martí (Vic, Osona, s XVII - Barcelona, s XVII) Comerciant. Establert a Barcelona, fou destacat col·laborador dels esforços i programes de represa econòmica coordinats per Narcís Feliu de la Penya i Farell. Membre de la confraria de botiguers de teles i corredor d'orella de Barcelona. El 1649 era caporal de la Coronela; el 1651, col·lector de l'impost de la bolla a les entrades de Vic, i del 1653 al 1662, administrador 43 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Piles i Ibars, Andreu (Torís, Ribera Alta, 1856 – Segòvia, Castella, 1901) Historiador. Fou regent de l'Escola Normal de Segòvia i director de la revista "El Magisterio Segoviano". Publicà una història de Cullera i un primer volum de la seva obra inacabada Valencia árabe. 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Piles i Ros, Leopold (València, 1916 - 1988) Historiador. Ha estat director de l'Escola d'Estudis Empresarials de València i del Centre de Cultura Valenciana. Els anys 1957 i 1975 obtingué el premi Senyera d'Investigacions Històriques. Col·laborador de revistes com "Saitabi", "Sefarad", "Estudios de Historia Social de España", etc. De la seva nombrosa producció historiogràfica destaquen: Estudios sobre el gremio de zapateros (1959), Las clases sociales en Valencia. La esclavitud a fines de la Edad Media (1963) i La judería de Valencia: estudio histórico (1992). 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA
47 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Pilzà (Benavarri, Ribagorça) Poble (905 m alt) i antic municipi (agregat el 1972 a l'actual), que domina el sector pla del nord-est on es localitzen els conreus. El castell de Pilzà fou conquerit, amb Purroi, pels comtes Ramon Berenguer I i Ermengol III d'Urgell, i restà en mans de l'urgellenc i els dos termes formaren part d'un enclavament del bisbat d'Urgell dins el de Lleida fins al 1956. L'antic terme comprenia el poble d'Estanya, el de Castilló del Pla, l'antiga quadra d'Andolfa i els despoblats de Penavera i Cabestany. 48 CATALUNYA - EMPRESA Pimec-Sefes (Catalunya, jul/1997 - ) Patronal de les petites i mitjanes empreses. L'organització nasqué fruit de la fusió de les dues patronals Pimec i Sefes. La primera, constituïda durant els anys 1970, era de caràcter gremial. Sefes, per la seva banda, nasqué el 1976 com a Societat d'Estudis Financers, Econòmics i Socials amb estructura jurídica de societat anònima, ja que aleshores no es podien encara crear patronals, i tenia l'àmbit d'actuació a la comarca del Baix Llobregat. El 1987 modificà els seus estatuts per a esdevenir una organització patronal vinculada a Foment del Treball Nacional, de la qual s'acabà deslligant, i estengué el seu àmbit d'actuació a tot Catalunya. A diferència de Pimec, Sefes tenia associades industries individuals. Pimecsefes representa més de 40.000 socis. 49 CATALUNYA / ANDORRA - GEOGRAFIA Pimès, serra de (Alt Urgell / Andorra) Alineació muntanyosa que separa, en part, els dos territoris, estesa des del port de Carbonera a la Valira. Culmina a la roca de Pimès o pic de la Rabassa (2.169 m alt), al centre del planell de Pimès. Separa les aigües del Runer i de la riera de la Rabassa. 50 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pimpí (Tortosa, Baix Ebre) Caseria, a l'horta estesa a la vall del barranc del Rastre, des del coll de l'Alba fins a la ciutat. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
54 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pina (Algaida, Mallorca Oriental) Poble, al nord de la vila, al límit amb el terme de Sencelles. La seva església, dedicada a sant Cosme i sant Damià i a la Mare de Déu de la Salut, fou construïda en 1853-58 damunt un antic oratori del s XVI ampliat el 1716. El 1801 fou erigida en vicaria i el 1935 en parròquia. 55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pina, serra de (Alt Millars / Alt Palància) Veure> Espina, serra d'. 56 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pinar, cap des (Capdepera / Son Cervera, Mallorca Oriental) Cap de la costa (o des Raix), al límit dels dos municipis. Constitueix una de les entrades de les serres de Llevant dins la mar. 57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pinar, cap des (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional) Cap de la costa, a l'extrem de la península des Pinar, que separa les badies d'Alcúdia i de Pollença. Plantat de pins, forma un eixamplament entre la cala Solana (sud-est) i ses Caletes (badia de Pollença), de costa en penya-segat (20 a 40 m), com correspon a la terminació d'un branc de la serra de Tramuntana. La península culmina a la talaia d'Alcúdia (444 m alt). 58 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pinar, es (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Zona residencial, sorgida als vessants orientals del puig des Ravells, a l'indret conegut com sa caseta d'En Plata, a 2 km de Son Rapinya. 59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pinar, platja del (Castelló de la Plana, Plana Alta) Platja i zona turística, al nord del Grau de Castelló. 60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pinaret, torre del (Castelló de la Plana, Plana Alta) Antiga torre de defensa, vora el Grau de Castelló. 62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pinarets, els (Banyeres de Mariola, Alcoià) Partida i caseria, al sud de la vila. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piñas i Morlà, Ramon (Valls, Alt Camp, 1877 – 1944) Literat i eclesiàstic. Des dels anys de la seva formació es remarcà com a poeta i assagista literari i polèmic. Col·laborà en periòdics i revistes locals i comarcals. Participà en la campanya en pro de la restauració de l'església de Rocallaura i del santuari del Tallat. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pinazo, Antoni (Alpont, Serrans, 1750 - Màntua, Itàlia, 1820) Pedagog i naturalista. Religiós jesuïta. Ocupà diversos càrrecs pedagògics a Màntua, on fou també catedràtic de filosofia del Reial Liceu. És autor d'obres en llatí i en castellà, a més de les italianes Disertazzioni (1788). Les produccions més remarcables són Electricus, El rayo (1802), Oda a la paz (1803), De panegyrica oratione (1814) i Los cielos, edició pòstuma de 1821. 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pinazo, Francesc (País Valencià, s XIX - Damasc, Síria, s XIX) Beat. Pertanyia a l'orde franciscà. Era llec. Amb el seu company Carmel Volta fou martiritzat a les persecucions desfermades a Damasc pels musulmans drusos. Fou beatificat pel papa Pius XI el 10/oct/1926. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pinazo i Martínez, Ignasi (València, 1883 - Godella, Horta, 1970) Escultor. Fill d'Ignasi Pinazo i Camarlench. Atret primer per la pintura, que mai no abandonà, arribà però a sobresortir en l'escultura pel concepte formal depurat i per la fina sensibilitat classicista. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles i a disset anys anà a Madrid, on ingressà a l'estudi de Marià Benlliure, a l'escola de San Fernando i al Museo de Reproducciones Artísticas. El 1915 obtingué segona medalla a Madrid per El saque, que també li valgué pensió a Roma i París concedida per la diputació provincial de València. Guanyà la primera medalla el 1948 amb Enigma. Entre les seves obres, de bronze, marbre o fusta, destaquen Edetana, Flor de València, Tio Quico, L'alcalde de Benifaraig, Roseta, Llevantina, Tors, Obsessió, etc, gairebé totes al Museu de Belles Arts de València. Conreà també la imatgeria religiosa, i són d'ell també els monuments al seu pare i al mestre Alonso a Godella i a València, respectivament. 68 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Pinazo i Martínez, Josep (Roma, Itàlia, 1879 – Madrid, 1933) Pintor. Fill d'Ignasi Pinazo i Camarlench. Format a l'estudi del seu pare i a l'Acadèmia de Sant Carles de València. Guanyà menció honorífica a l'Exposición Nacional del 1895 i diversos premis a València i Barcelona. A l'Exposition Universelle de París obtingué medalla de plata, i el seu Floreal li calgué la d'or a Madrid (1895). Altres obres importants seves són Manola, Natura morta, Tipus de l'Horta, Florista valenciana (totes al Museu de Belles Arts de València) i el 69 CATALUNYA - HISTÒRIA Pinçac (Mieres, Garrotxa) Antic poble. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pincaró (Albanyà, Alt Empordà) Poble, a la dreta de la Muga (a la qual aflueix el petit torrent de Pincaró), als vessants nord-orientals del puig de Bassegoda. L'església de Sant Bartomeu, sufragània de la d'Albanyà, és un notable exemplar romànic. Esmentada ja el 878, fou propietat del monestir de Santa Maria d'Arles. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pincela, estany d'Era (Viella, Vall d'Aran) Estany de capçalera de la vall de Varradòs, al vessant septentrional de la serra d'Arenyo (el tuc d'Era Pincela, 2.517 m alt, n'és un dels cims). 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pineda, Andreu Honorat (València, 1525 – 1584) Poeta. El 1532, quan només tenia set anys, participà al certamen de Santa Caterina amb dues estrofes de dotze versos, únic poema seu conservat. Regí la càtedra de notaria del 1548 al 1555, que fou suprimida, i, restablerta del 1565 al 1584. El 1551 al 1571 fou nomenat justícia de tres-cents sous. 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pineda, Andreu Martí (Xàtiva, Costera, s XVI – València, v 1566) Poeta. El 1512 era ja notari; s'aveïnà a València. Fou membre del consell general de València els anys 1528, 1538 i 1547. El 1535 fou nomenat notari examinador. El 1532 obtingué el primer premi al certamen poètic valencià de Santa Caterina: hi presentà tres composicions religioses en el gris estil teològic-popular, una d'elles en castellà, en honor de la Puríssima Concepció. D'un estil similar és la seva Contemplació en honor i reverència de les set vegades que 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pineda, Joan Baptista (València, s XVI – v 1567) Catedràtic i poeta. De família modesta. Es doctorà en teologia a la Universitat de València el 1546, de la qual fou catedràtic de filosofia (1547-53; 1558) i de retòrica (1567). Autor de Dialogus de morte Christi domini ac servatoris nostri (1566). Gil Polo en la seva Diana enamorada el considerà com a poeta, però res no ha estat conservat d'ell. 75 CATALUNYA - HISTÒRIA Pineda, la (Vila-seca de Solcina, Tarragonès) Important nucli turístic. Formava un antic terme repartit entre els municipis de Vila-seca, Salou, Tarragona i la Canonja, a la costa, on s'esten la platja de la Pineda, que s'allarga des de platja de Riuclar (al costat del port de Tarragona) fins al promontori del racó de Salou. Prop del cap de Salou hi havia la zona d'aiguamolls de l'estany de la Pineda, drenat per la sèquia de la Pineda. Església i actual santuari de la Pineda, que és l'antiga església parroquial, on és venerada la Mare de Déu de la Pineda o del Foradet. Ha esdevingut modernament un important centre turístic, amb blocs d'apartaments, hotels, càmpings i restaurants. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pineda, la (Terrassola i Lavit, Alt Penedès) Caseria, a 0,5 km de Lavit, a la dreta de la riera de Mediona. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA
78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pineda, Sant Miquel de (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa) Veure> Sant Miquel de Pineda. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pineda, serra de la (Terrassa / Vacarisses, Vallès Occidental) Contrafort (675 m alt) meridional de la serra de l'Obac (de la qual la separa la collada de l'Obac), al límit dels dos municipis. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pineda de la Marina, la (Castelldefels, Baix Llobregat) Gran urbanització, entre l'autovia i la platja i entre les Botigues i el municipi de Gavà, a l'est del terme. 81 CATALUNYA - MUNICIPI
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pineda i Guerra, Josep (Alacant, 1837 – Barcelona, 1907) Navilier i pintor. Com a pintor és autor d'una producció abundant copiant el model de molts velers de l'època. Aquestes obres, artísticament convencionals, són tanmateix interessants com a reproduccions que reflecteixen una etapa brillant de la marina catalana. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pineda i Verdaguer, Francesc (Barcelona, 1889 - 1970) Escriptor. Pertanyia a la Unió Catalanista. Escriví els contes L'espasa trencada (1935), El casament del noi Saladrigues (1936), El tresor de les dones d'aigua (1955) i A impuls de l'instint (1957), així com la novel·la Quan l'amor va de baixa (1955) i l'assaig Barris baixos (1958). 85 CATALUNYA - HISTÒRIA Pinedes de Llobregat (Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 86 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
87 CATALUNYA - HISTÒRIA Pinell (Juneda, Garrigues) Antiga quadra. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinell, Esteve (Catalunya, s XVIII) Eclesiàstic. Era capellà de la casa-missió de Barcelona. Publicà obres pietoses en castellà i deixà inèdits els opuscles Apuntaments sobre la matèria de discreció d'esperits, Resumen de la doctrina que pot servir per examen i Amor propi. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinell, Guillem de (Catalunya, s XII) Cavaller. Participà a la presa de Lleida, el 1149, per les forces combinades de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell. 90 CATALUNYA - MUNICIPI
91 CATALUNYA - MUNICIPI
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinell i Font, Valerià (Vilalba dels Arcs, Terra Alta, 1922 - Inca, Mallorca, 1983) Pintor. Establert a Mallorca des del 1952, la seva obra en recrea el paisatge seguint fòrmules postimpressionistes. També és notable la seva producció com a muralista. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinell i Marcet, Ildefons (Terrassa, Vallès Occidental, 1890 - Montserrat, Bages, 1960) Músic. Fou escolà de Montserrat des del 1900 i es formà musicalment amb Manuel Guzmán. Professà l'any 1909 i amplià els seus coneixements amb Anselm Ferrer. Des del 1924 fou organista del monestir, càrrec que deixà per motius de salut el 1935. Autor d'obres per a instruments de teclat i composicions vocals. També fou crític musical. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pinella (Dènia, Marina Alta) Caseria, a l'oest de la ciutat, prop del límit amb Ondara. 96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pinella (Vila-real, Plana Baixa) Partida, a l'oest de la ciutat. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinells, Bernat Guillem d' (Catalunya, s XIII) Diplomàtic. Serví el rei Alfons II el Franc. El 1289 formà part de l'ambaixada a Roma, presidida per Gilabert de Cruïlles, que fou detinguda i empresonada a Narbona. Pinells, com els altres companys llevat de Cruïlles, pogué fugir al cap d'un temps. També era un dels membres de la delegació catalana que, presidida per Maimó de Castellolí, convingué pel feb/1291 el tractat de Brignoles, dit també de Tarascó. 98 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pinet (Nules, Plana Baixa) Partida, al sud-oest de la vila, prop de la Vilavella. 100 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pinet, salines del (Santa Pola, Baix Vinalopó) Salines, al sud del terme, entre l'albufera d'Elx i la costa, vora l'antiga torre del Pinet; al sud hi ha la caseria de la Marina del Pinet. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinet i Pàmies, Enric (Tarragona, 1913 - ) Pintor. Fou deixeble d'Ignasi Mallol i Casanovas. Ha obtingut premis importants. 102 CATALUNYA - HISTÒRIA Pinetell de Montblanc, el (Montblanc, Conca de Barberà) Despoblat, al nord-oest de la vila, a l'esquerra del riu d'Anguera. Desaparegué el segle XIX (fins al 1841 constituí un municipi independent, però el 1849 ja era enrunat); només hi ha les restes de l'església romànica (segle XIII). Els templers adquiriren el segle XIII a Pere de Granyena part de les rendes del castell de Pinetell, que després passaren als hospitalers. 103 CATALUNYA - GEOGRAFIA
104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinhas ha-Leví (Catalunya, s XIII) Poeta hebreu. Tingué correspondència amb el poeta castellà Todros Abü-l-'Afiya. Se'n conserven dues poesies religioses. 105 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Piniello (la Vall de Lierp, Ribagorça) Caseria, al sud del terme, camí de Merli. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinilla i Fornell, Jesús (Barcelona, 1874 - ?, s XX) Polític republicà. Advocat, el 1903 passà a la Unió Republicana després d'haver estat partidari de Canalejas. Fou elegit regidor el 1905 i poc després s'uní al lerrouxisme contra Solidaritat Catalana. El 1913 passà al Partit Reformista i el mai/1915 fou un dels signants del manifest constitutiu del Bloc Republicà Autonomista. Finalment, participà també en la creació del Partit Republicà Català (abr/1917).
Anar a: [ Pie ] [ Pietat ] [ Pil ] [ Pin ] [ Pinc ] [ Pinell ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Piera
Pietat d'Ulldecona, la
Pifarré i Florejachs, Roc
Pijoan i Soteras, Josep
Piles, les
Piles de Mar
Pin i Soler, Josep
Pina
Pineda de Mar
Pinell de Brai, el
Pinet