|
|
|
Anar a: [ Clas ] [ Clavel ] [ Cler ] [ Cloo ] [ Clota ] [ Club E ] Sóc una persona; res del que és humà no m'és indiferent. (Terenci) 1 CATALUNYA - HISTÒRIA Clascar, el (Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental) Antiga domus (castell de Bertí entre els s X i XII, anomenat de Clascar ja el s XIV) que pertanyia als barons de Centelles, situada damunt els cingles de Bertí, dins la parròquia de Sant Pere de Bertí. Esdevingut masia, l'edifici dels s XV o XVI fou transformat al començament del s XX en un castell fantasiós, mitjançant l'afegit d'elements arquitectònics de procedència variada. Hom ha construït una urbanització vora seu. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clascar, Pau (Barcelona, s XVI - Catalunya, s XVII) Escriptor religiós i historiador. Exercí de sacerdot a Lima (Perú) i donà la volta al món abans de tornar a Catalunya. Fou autor de Tesoro espiritual de divinos ejercicios (1616), de Modus exactissimus officium divinum recitandi (1627), i de diverses cróniques d'esdeveniments polítics i religiosos contemporanis, en castellà. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clasquerí, Pere de (Catalunya, s XIV - Agde, Llenguadoc, 1380) Prelat. Fou bisbe d'Osca i de Mallorca. El 1358 fou nomenat arquebisbe de Tarragona. L'any següent rebé el títol de patriarca d'Antioquia. Impulsà diverses obres a les muralles tarragonines. Morí de tornada d'una visita a la cort papal d'Avinyó. 5 CATALUNYA - LITERATURA Clàssics del Cristianisme (Catalunya, 1988 - ) Col·lecció d'obres d'autors cristians de totes les èpoques i tradicions, traduïdes al català a partir dels textos originals i amb introduccions i notes a càrrec d'especialistes. El primer volum (Escrits, de Francesc i Clarà d'Assís) aparegué el 1988. La col·lecció és fruit de la col·laboració entre la Facultat de Teologia de Catalunya i la Fundació Enciclopèdia Catalana, amb el concurs tècnic d'Edicions Proa, de Barcelona. Dirigida per Sebastià Janeras i amb l'assessorament dels professors Joan Bada, Jaume Fàbregas, Evangelista Vilanova i Josep Vives. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Clau de Miralles, la (Veciana, Anoia) Caseria i antiga quadra, prop del límit amb el terme dels Prats de Rei; el s XIX, havia format part del municipi de Sant Puvim. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claudi Apolinar, Tiberi (Tarraco, s I ?) Metge de l'època romana. Fou llibert. Gaudí de presumible fama. Ha estat conservada la làpida funerària que li dedicaren els seus fills. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA
9 CATALUNYA - ART Claustre, Mare de Déu del (Solsona, Solsonès) Imatge de pedra del s XII. Venerada en una capella de la catedral de Solsona, obra de l'escultor Gilabert. Segons la tradició, fou descoberta el s XIII al pou del claustre, on havia estat amagada a causa del perill iconoclasta dels albigesos. Patrona de Solsona des del 1653, fou coronada el 1956 (la capella fou decorada aleshores amb baixos relleus d'Enric Monjo). 10 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Claustres, Jordi (Cuxac d'Aude, Llenguadoc, 1910 - ) Arqueòleg. Residí al Rosselló d'ençà del 1947, dirigí la secció d'arqueologia del Museu Rigaud, i des del 1948, les excavacions a Castellrosselló. Ha treballat també sobre Illiberis (l'antiga Elna), sobre Parestortes, i ha reconegut dos camps d'urnes a Canet i un a Argelers. Entre els estudis que ha fet es destaquen L'oppidum de Cessero (1943), Les graffiti romains de Payrestortes (1958) i Stratigraphie de Ruscino (1951). 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clavaguera i Llauradó, Joan Maria (Riudoms, Baix Camp, 1957 - ) Periodista. S'incorporà el 1977 a Cadena COPE-Reus com a redactor d'informatius. Feu de corresponsal del diari "Avui" a Tarragona i més tard fou nomenat cap d'informatius a Cadena 13-Tarragona, de la qual fou nomenat posteriorment director. El 1986 entrà als serveis informatius de Cadena 13-Barcelona. S'incorporà a Catalunya Ràdio el 1987, on exercí, consecutivament, d'editor, cap de política catalana, sotscap d'informatius (1990), responsable de l'emissora Catalunya Informació (1992) i de cap dels Serveis Informatius (1993). Posteriorment fou nomenat director de les emissores de Catalunya Ràdio. 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clavé, Àurea Rosa (Barcelona, 1856 – 1940) Compositora i professora. Filla de Josep Anselm Clavé. Fou professora de piano a l'Escola Municipal de Música. Presidí l'Associació Coral Euterpe. És autora de diverses composicions i adaptà per a orquestra i banda algunes obres del seu pare, del qual fou col·laboradora. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clavé i Camps, Antoni (Barcelona, v 1820 - Catalunya, s XIX) Polític. De família menestral, milità ben jove al partit republicà que dirigia Abdó Terrades. Participà activament en la revolta centralista del 1843 i fou un dels voluntaris que intentaven d'asaltar la Ciutadella de Barcelona la nit del 7/oct/1843. El seu enfrontament personal amb el capità general Juan Zapatero li donà un gran prestigi popular. Fou confinat a Maó, el juliol de 1856, juntament amb altres dirigents del partit demòcrata, entre ells els seus germans Francesc i Josep Anselm. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clavé i Roqué, Pelegrí (Barcelona, 1811 – 1880) Pintor. Format a l'Escola de Llotja, estudià a Roma (1834-44) amb T. Minardi i Overbeck, que el formaren en el natzeretisme. Passà a Mèxic (1845) com a director de les classes de pintura de l'Academia de San Carlos i esdevingué capdavanter de l'escola pictòrica mexicana, on va pintar La follia de la reina Isabel de Portugal, La primavera. Extraordinari retratista de gust acadèmic, la seva obra reflecteix l'alta societat mexicana (Eugenia de Guzmán, Andrés Quintana Roo). El 1868 tornà a Barcelona, i d'aquesta última època destaquen els retrats de La senyora Roquer de Clavé i La dama del xal. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Clavel i Andrés, Vicent (València, 1888 – Barcelona, 1967) Editor i escriptor. Visqué a València i a Madrid, on posà en pràctica la política de Blasco i Ibáñez i dels grups republicans. Fundà l'editorial Cervantes i tendí cap al valencianisme polític. És considerat l'inspirador de la festa del Dia del Llibre (1923). Publicà Socialismo, sindicalismo y georgismo (1912), El fascismo (1922), etc. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clavell, Antoni (Barcelona, 1902 - ) Forjador. Començà a treballar a set anys com a aprenent de serraller. Posteriorment s'afeccionà als treballs de ferro forjat. Muntà taller propi a Barcelona el 1927. Produí en aquesta etapa un gran nombre d'obres que asseguren el seu prestigi. S'exilià a França el 1939, on visqué a la ciutat de Revel, on continuà la seva activitat. Ha participat en una cinquantena d'exposicions. Li han estat atorgats premis d'importància. Té obres a diversos museus. També és forjador notable el seu fill homònim. 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Clavell, Josep Llorenç del (Castelló de la Plana, s XVIII – 1734) Arxiver. Compilà els privilegis de la ciutat i altres anotacions extretes de l'arxiu en un treball anomenat Variarum. Escriví també unes Memorias de la villa de Castellón de la Plana y de algunos de sus hijos ilustres en letras. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clavell i Nogueres, Jaume (Argentona, Maresme, 1914 - Begur, Baix Empordà, 1997) Escultor. De família de fusters. S'inicià amb un expressionisme que reviu el romànic i ha evolucionat cap a una depuració quasi abstracta, que recorda Bráncusi, però de religiosa espiritualitat. 22 CATALUNYA - HISTÒRIA
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clavellet, Ramon Pseudònim de l'escriptor Antoni Ciuffo. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claver, Joan (Catalunya, s XV - Turquia ?, s XV) Cavaller. Era frare santjoanista, comanador d'Ulldecona, al servei del virrei d'Albània, Ramon d'Ortafà. Arrabassà als turcs el castell de Castrovilari, situat davant de Corfú, i el tornà al cabdill albanès Simon Zenevissi. L'estiu del 1455 fou portaveu d'Alfons el Magnànim a Grècia i a les illes de Llevant. L'any següent fou nomenat virrei de l'Epir i la Morea. L'estiu del 1456 sortí de Nàpols cap a Albània, agrupà els corsaris catalans que operaven a les províncies turques i s'uní posteriorment a l'estil enviat pel papa Calixt III. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claver i Sobocano, Pere (Verdú, Urgell, 1580 - Cartagena d'Índies, Colòmbia, 1654) Missioner jesuïta. Proclamat apòstol de les Índies i canonitzat per Lleó XIII, el seu zel missioner el portà a Cartagena d'Índies, on s'ocupà dels esclaus negres i els presos. Patró de Colòmbia, la seva festa se celebra el 9 de setembre. 26 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Clavera, Josep Francesc (Capella, Aragó, 1721 - Bolonya, Itàlia, 1788) Jesuïta i cirurgià. En esdevenir-se l'expulsió dels jesuïtes (1767), s'exilià a Itàlia. Publicà moltes obres científiques (de medicina i de botànica) i religioses, en llatí, castellà i italià. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Clavera, pic de (Alt Àneu, Pallars Sobirà) Cim (2.597 m alt), a la línia de crestes que separen la vall de la Noguera Pallaresa de la de l'Arieja, del qual devall el barranc de Clavera. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Clavero i Lloris, Ceferí (València, d 1607 – 1670) Poeta. Versificà en llengua catalana. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Claverol (Conca de Dalt, Pallars Jussà) Poble (768 m alt), situat a un quilòmetre de la riba esquerra de la Noguera, dalt el turó que coronava l'antic castell de Claverol, del qual resta una torre cilíndrica; la parròquia és dedicada a sant Cristòfol. Fins el 1969 donà nom a un municipi que comprenia, a més, Sossís i Sant Martí de Canals. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cledes, congost des (Vall d'Aran) Congost retallat per la Garona, entre les serres de Casteràs i de Montlude que separa les cubetes de Lés i Bossost. A l'entrada septentrional hi ha la central hidroelèctrica des Cledes (FECSA), de 10.500 kW de potència instal·lada. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clemència (Catalunya ?, s XI) Dama. Fou la primera muller del comte Ermengol III d'Urgell. Fills seus foren Felícia, que es casaria amb Sanç Ramir d'Aragó, i potser també Guillem, Ramon i Berenguer, tots ells morts joves. A la mort de Clemència, Ermengol III es casà amb Adelaida, i anys després encara contrauria terceres núpcies amb Sança d'Aragó. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clemente i Ferran, Pilar (Barcelona, 1859 – 1905) Actriu. Germana d'Adela. El 1890 ingressà al teatre Romea de Barcelona, on obtingué uns grans triomfs amb la interpretació dels personatges de les més notables produccions del teatre català. Estava casada amb el també actor Rafael Ribas i Ribas. 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Clemente y Rubio, Simón de Rojas (Titagües, Serrans, 1777 – Madrid, 1827) Botànic i agrònom. Professor d'àrab a Madrid, on tingué per deixeble Domènec Badia (Alí Bei), amb el qual viatjà per França i Anglaterra. Restà a Andalusia, d'on estudià la flora, Retornà el 1812, després d'haver recollit nombrosos materials i escrit diverses obres de botànica i agricultura. 36 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clerch, Francesc (Catalunya, s XIX - Cuba, s XIX) Religiós escolapi. El 1858 fou nomenat primer prefecte 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Clérigues, Vicent (València ?, s XVIII - Castelló de la Plana, 1835) Poeta. Autor de poesies religioses i satíriques d'un caient liberal i popular. Signava sovint El Bolònio. Fou perseguit després del Trienni Constitucional. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Climent, Francesc (Catalunya, s XIV – Barcelona, 1430) Prelat. Bisbe de Tortosa (1406-10), de Barcelona (1410-15, 1420-30) i arquebisbe de Saragossa (1415-19), dit també Sapera. Canonge de la catedral de Barcelona, intervingué activament en les qüestions del Cisma d'Occident com a home de confiança de Benet XIII, amb qui mantingué una llarga correspondència xifrada durant les gestions diplomàtiques per a obtenir l'obediència dels reis de França i de Castella; intervingué, a més, en el setge i en l'evasió del castell d'Avinyó. Fou prior de Daroca (1399), ardiaca del Penedès (1401) i patriarca de Jerusalem. Retornà a Barcelona com a administrador perpetu de la diòcesi. Exercí totes aquestes dignitats entre moltes contrarietats. Li són degudes unes notables constitucions (dites patriarcals), i especialment la continuació de les obres de la catedral de Barcelona, des del reracor fins al portal major, comprès l'arrencament del cimbori, la sala capitular (actualment capella del Sagrament i Sant Oleguer) i les capelles del claustre del costat del carrer del Bisbe. Restituït a la seu arquebisbal de Saragossa (d'on fou deposat pel papa Martí V), retornà a Barcelona, on morí. 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Climent, Vicent (Masquerola, Aragó, 1410 ? – València, 1474) Eclesiàstic i diplomàtic. Fou canonge del capítol de València. Regalà a la seu dos antipendis, amb escenes de la Crucifixió i la Ressurrecció, finament brodats, que es conserven actualment. 41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Climent i Avinent, Josep (Castelló de la Plana, 1706 – 1781) Eclesiàstic. Estudià filosofia i teologia a València i fou catedràtic de filosofia a la Universitat. L'any 1748 fou nomenat canonge, i el 1766 fou elegit bisbe de Barcelona, càrrec que ocupà fins al 1775. Reconstruí el palau episcopal i creà deu escoles gratuïtes. Designat bisbe de Màlaga (1775), declinà el càrrec per motius de salut i es retirà a Castelló de la Plana. Sobresortí per la seva actitud hostil als jesuïtes, i publicà diverses obres, entre les quals destaquen Instrucciones pastorales i Sermones panegíricos (edició pòstuma, 1800). 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Climent i Barber, Josep (Oliva, Safor, 1927 - ) Musicòleg, organista i compositor. Féu els estudis eclesiàstics a València i els musicals a València, Madrid i París. Entre els seus treballs d'investigació històrica es destaquen Organistas valencianos de los siglos XVII y XVIII (1962), La música en Valencia durante el siglo XVII (1966) i Ambrosio Cotes: su paso por la catedral valentina (1971). Ha transcrit i editat les Obras vocales de Juan Bta. Cabanilles (1971), com també diverses composicions de Joan Baptista Comes, Ambrosio Cotes i Rafael Anglés. És autor, també, de la missa Todas las gentes (1959), de litúrgia popular, i ha reunit, en el volum Villancicos valencianos (1971), una col·lecció de cançons de Nadal tradicionals al País Valencià. 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Climent i Cavedo, Manuel (Gandia, Safor, 1810 – Madrid, 1870) Compositor i organista. És autor de música religiosa, de l'òpera La rosa màgica (1853) i de la sarsuela Tres para uno (1856). Publicà una notable 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Climent i Mata, Francesc (Xàtiva, Costera, 1895 - s XX) Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València, i després a la d'Arts i Oficis de Barcelona. Obtingué diversos premis. Després de fer estada a Barcelona tornà a Xàtiva, per dirigir-hi un obrador d'artesania, tot prosseguint la seva activitat artística personal. 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Climent i Navarro, Vicent (València, 1870 – Barcelona, 1919) Pintor. Fou catedràtic de dibuix natural a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Climent i Sebastián, Francesc (València, 1849 – 1915) Industrial. Dirigí l'empresa metal·lúrgica La Primitiva Valenciana, de Valeri Cases, i el 1879 en fundà una altra, de propietat seva, La Maquinista Valenciana, que adquirí una ràpida expansió i un gran prestigi tècnic. És considerat com un dels principals promotors de la industrialització de València el s XIX. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Climent i Viñas, Enric (Barcelona, 1910 – 1983) Violinista. Estudià a l'Escola de Música de Barcelona amb Morera, Millet, Zamacois i Massià. Fou membre fundador de l'Orquestra Municipal de Barcelona. Fundà i dirigí el Quartet Filharmonia, que donà a conèixer la polifonia dels s XVI i XVII. Els anys cinquanta promogué les activitats de l'Òpera de Cambra de Catalunya, i el 1956 fundà l'editorial de música Clivis. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Clocalou (la Vall de Bianya, Garrotxa) Caseria (o Llocalou de Socarrats), dins l'antic terme de Santa Andreu de Socarrats, a l'esquerra de la riera de Ridaura. 52 CATALUNYA - HISTÒRIA Clodianus (Catalunya) Antic nom d'un riu. Comentat per Pomponi Mela i per Ptolomeu, identificat per alguns historiadors amb el Fluvià. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clonard, comte de Nom amb el qual era conegut el militar i historiador Serafí Maria de Soto i Ab-ach. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cloostermans i Buiza, Josep (París, França, 1783 - l'Alcora, Alcalatén, 1836) Escultor. Establert des de la infantessa al País Valencià, on el séu pare dirigí la fàbrica de ceràmica de l'Alcora. Estudià a l'Academia de Sant Carles de València, de la qual fou, posteriorment, director d'escultura. L'any 1808 fou nomenat membre de l'Acadèmia de Sant Carles. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clos i Matheu, Joan (Parets del Vallès, Vallès Oriental, 1949 - ) Polític. Llicenciat en medicina, va ser director de diversos serveis sanitaris. Fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona pel PSC el 1983, i confirmat en el seu càrrec el 1987, el 1991 i el 1995. El 26/set/1997 va ser nomenat alcalde, en substitució del dimissionari Pasqual Maragall. A les eleciions municipals de 1999 va vèncer per una àmplia majoria. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clos i Pagès, Josep (Peralada, Alt Empordà, 1859 – Filipines, s XX) Prelat. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1878. El 1897 fou destinat a les Filipines, on desenvolupà una notable activitat pedagògica. Fou preconitzat bisbe de Zamboanga el 1920. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Closas i Cendra, Rafael (Barcelona, 1895 – 1956) Advocat i polític. Membre de la Joventut Nacionalista de la Lliga, de la comissió organitzadora de la Conferència Nacional Catalana (1922) i, posteriorment, d'Acció Catalana. Conseller sense cartera de la Generalitat de Catalunya (1936), el 1939 s'exilià a França, d'on retornà el 1945. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Closas i Lluró, Albert (Barcelona, 1921 – Madrid, 1994) Actor. Fill del conseller de la Generalitat R. Closas i Cendra. Exiliat a l'Argentina (1937), estudià amb Margarida Xirgu i hi treballà prop de deu anys fent teatre, cinema i participant en nombrosos recitals de poesia catalana. Tornat a Espanya cap als anys cinquanta es dedicà al teatre en castellà (en català ha interpretat Visquem un somni, de Sacha Guitry, traduïda per Joan Oliver, 1970), al cinema (Muerte de un ciclista, 1955; Últimas tardes con Teresa, 1984; Esquilache, 1988) i, 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Closells (Olot, Garrotxa) Veïnat, a ponent de la ciutat. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Closes, les (Peralada, Alt Empordà) Veure> Sant Joan Sescloses. 62 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Closos d'en Gaià (Felanitx, Mallorca Oriental) Poblat de navetes. És format per un mínim de 10 navetes, una de les quals ha estat excavada en diferents campanyes entre el 1996 i el 2000. Aquesta naveta és un edifici de 14,5 m de longitud per 8,7 m d'amplada, dotat d'una columnata longitudinal interna. Els materials recuperats permeten situar aquesta estructura en la transició entre el període pretalaiòtic i el talaiòtic, que correspon als s XIV-XII aC. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Clot, el (Barcelona, Barcelonès) Barri de la ciutat, situat a l'est de la ciutat, a l'antic nucli de Sant Martí de Provençals. Situat entre la plaça de les Glòries Catalanes i la Verneda, es formà al voltant del carrer del Clot, en un lloc d'hortes anomenat Clot de la Mel, i s'ha convertit en una zona industrial. Està dividit per l'autopista Barcelona-Mataró i la línia del tren, que hi té estació. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Clot, el (Sant Pere de Ribes, Garraf) Antic lloc i quadra. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Clot, Sant Martí del (la Vall de Bianya, Garrotxa) Veure< Sant Martí del Clot. 66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Clot de Cosp, el (les Llosses, Ripollès) Veure> Sant Julià de Palomera. 68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Clot de la Mota, el (Gandia, Safor) Caseria, a la costa, al nord del Grau de Gandia, vora el petit estany que porta el mateix nom. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Clot del Moro, el (Castellar de N'Hug, Berguedà) Colònia industrial, al voltant de la fàbrica de ciment Asland, uns 2 km al nord de la Pobla de Lillet. La fàbrica, establerta el 1904, fou una de les primeres dels Països Catalans; el 1912 hom construí el ferrocarril que, a través de la Pobla, enllaça a Guardiola amb els Ferrocarrils Catalans. Aquesta fàbrica ocupa uns 200 treballadors i produeix unes 80.000 tones de ciment anuals. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clot i Gendra, Manuel (Granollers, Vallès Oriental, 1956 - ) Historiador i crític d'art. Llicenciat en història de l'art per la Universitat Autònoma de Barcelona, col·laborador habitual de diversos diaris i revistes. Ha estat comissari d'exposicions en galeries i institucions. En l'àmbic teòric, ha escrit textos en catàlegs d'exposicions individuals d'artistes i en mostres col·lectives. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Clota, la (Barcelona, Barcelonès) Barri de la ciutat, a l'antic terme d'Horta, en una fondalada entre la Creueta del Coll, la Vall d'Hebron i l'antic nucli d'Horta. Es formà durant el primer terç del s XX amb la construcció de nombroses caseries envoltades d'un petit hort prop d'un nucli antic de masies de Sant Genís dels Agudells. Durant els anys cinquanta s'hi establí població immigrada. És mancat d'urbanització. Prop del barri hi ha un 72 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Clota, la (Maó, Menorca) Barri, a l'oest de la ciutat, entre la colàrsega del port i la carretera de Ciutadella. Ocupa una clotada entre l'antic raval de Dalt Vilanova i el pla d'es Monestir. Fou poblat per una forta immigració de catalans del Principat, arribats arran de la Guerra del Francès, entre els anys 1810 i 1812. Hom l'ha fet servir tradicionalment com a lloc d'habitatge modest. 73 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Clotades, ses (Formentera, Eivissa) Vénda, a la parròquia del Pilar. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cloterons (Alt Urgell / Berguedà) Cim (2.173 m alt) de la serra que separa la vall de Josa de la de l'aigua de Valls, damunt el cingle de les Costasses, que domina la vila de Gósol. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clotet i Ballús, Lluís (Barcelona, 1941 - ) Arquitecte i dissenyador. Membre de l'Estudi Per, ha format equip amb O. Tusquets. Autor d'una arquitectura racionalista amb tocs imaginatius, entre les seves obres destaquen la botiga Sonor de Barcelona (1965), el xalet de G. Rognoni a Sant Cugat del Vallès, el restaurant La Balsa de Barcelona (1975), totes premis FAD, i la remodelació del Palau de la Música Catalana (1982). Associat des del 1983 amb I. Paricio, ha realitzat la seu del Banc d'Espanya a Girona (1981-89) i un conjunt d'habitatges a la Vila Olímpica de Barcelona (1989-92). S'ha dedicat igualment a la creació d'objectes de disseny. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clotet i Fabrés, Jaume (Manresa, Bages, 1822 - Gràcia, Barcelona, 1898) Claretià. Es formà al seminari de Vic i fou ordenat sacerdot a Roma el 1842. Amb Antoni Maria Claret fundà la Congregació de Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria. Fou superior de la Casa Missió de Vic (1861) i secretari general (1888-95). 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clotet i Saderra, Antoni (Vic, Osona, 1885 - Catalunya, s XX) Escultor. És autor de diverses imatges notables, així com de restauracions i reproduccions. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Clòto, estany (Salardú, Vall d'Aran) Estany de capçalera de la ribera d'Aigoamòtx, un dels més baixos del circ de Colomers, a l'antic terme de Tredòs. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Clua d'Aguilar, la (Bassella, Alt Urgell) Poble (465 m alt), a l'interior d'un pronunciat meandre del Segre, davant Castellnou de Bassella; pertanyia al bisbe d'Urgell. La parròquia de Sant Julià és esmentada ja el 839. Aigua avall, al congost que separa l'Alt Urgell de la Noguera, hom ha projectat una resclosa. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Clua de la Conca, la (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà) Poble (699 m alt), a l'esquerra del barranc de la Clua, afluent de la Noguera Ribagorçana. Pertanyia al monestir de Lavaix; la parròquia (Santa Maria) depenia de la d'Alsamora. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Clua de Meià, la (Artesa de Segre, Noguera) Poble, situat en un coster a l'esquerra del barranc de la Clua o de Catarena, que neix al coll d'Orenga i desemboca al riu Boix per la dreta, aigua avall del grau de la Clua, profund congost d'aquest riu que separa la conca de Meià de la vall del Segre. Hi ha les ruïnes de l'antic castell senyorial; l'església parroquial és dedicada a sant Julià. 108 CATALUNYA - ESPORT
82 CATALUNYA - POLÍTICA Club Català (Barcelona, 1933 – 1936) Entitat política nacionalista. Fundada com a escissió de Palestra. Considerava inseparables l'ideari nacionalista i la causa obrera revolucionària. Els seus militants, obrers i, sobretot, universitaris, organitzats militarment, estudiaren tècniques militars i mètodes d'acció directa. El 1936 ingressaren a les Milícies Pirinenques i a l'Escola de Guerra de la Generalitat. 83 CATALUNYA - ART Club Cobalto 49 (o Club 49) (Barcelona, 28/abr/1949 - ) Agrupació artística, fundada per antics membres de l'ADLAN, que promogué les primeres exposicions importants dels artistes de Dau al Set i la gran exposició retrospectiva de Joan Miró. 84 CATALUNYA - ESPORT Club de Futbol Barcelona Veure> Barcelona, Futbol Club. 85 CATALUNYA - ESPORT Club de Natació Barcelona (Barcelona, 1907 - ) Entitat poliesportiva. Fundada per Bernat Picornell. Ha participat molt activament en l'expandiment internacional de l'esport català. Fins al 1970 havia guanyat 38 vegades el campionat d'Espanya de waterpolo. Ha estat també campió d'Espanya d'atletisme, vela, handbol, rugby i altres esports. 86 CATALUNYA - ESPORT
87 CATALUNYA - ESPORT Club de Tennis Barcelona (Barcelona, 1899 - ) Associació esportiva per a la pràctica del tennis, la primera de l'estat espanyol, fundada amb el nom de Barcelona Lawn-Tennis Club, per la colònia anglesa de Barcelona (en fou el primer president el cònsol anglès J.F. Rocaberts). Les seves instal·lacions actuals (Pedralbes) tenen més de 15 pistes. El club i els seus jugadors han estat moltes vegades campions d'Espanya. 88 MÓN - EMPRESA Club del Llibre Català (Mèxic, 1944 – 1963) Editorial de llibres en català. Fundada per un grup d'escriptors encapçalats per Josep Carner i Miquel Ferrer. Del 1944 al 1960 publicà nou llibres, entre altres, de Turró, Carles Pi i Sunyer i Serra i Húnter; i del 1960 al 1963, sis opuscles sobre els metges catalans emigrats, Prat de la Riba, la capacitat econòmica de Catalunya, etc. 89 CATALUNYA - CULTURA Club del Llibre SA (o Grup del Llibre) (Barcelona, 1973 - ) Club de lectors. Fundat per Octavi Sarsanedes i Vives. Edita per als adherents un catàleg -trimestral des del 1980- amb una oferta variada de llibres en català de diverses editorials, l'adquisició dels quals és abonada mitjançant una quota trimestral. Nascut com a eina de redreçament cultural dels Països Catalans, aviat adoptà com a marca comercial el nom del Grup del Llibre i inicià algunes edicions de llibres propis. 90 CATALUNYA - POLÍTICA
91 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Club dels Novel·listes, El (Barcelona, 1955 - ) Col·lecció catalana de novel·la fundada per Joan Oliver, Joan Sales i Xavier Benguerel, i dirigida per J. Oliver fins al 1959, any en què, en fundar-se el Club Editor, passà a ésser dirigida per J. Sales fins al 1983 i, posteriorment, per Núria Folch. 92 CATALUNYA - EMPRESA Club Editor (Barcelona, 1959 - ) Editorial. Fundada per tal de fer-se càrrec de l'edició de la col·lecció "El Club dels Novel·listes". Ha iniciat també la col·lecció "El Pi de les Tres Branques", amb llibres d'història i de filologia de Ferran Soldevila i Joan Coromines, respectivament. 93 CATALUNYA - ESPORT
94 CATALUNYA - ESPORT Club Muntanyenc Barcelonès (Barcelona, 1931 - ) Entitat creada en fusionar-se el Club Muntanyenc i el Centre Excursionista Barcelonès. S'ha dedicat sobretot a l'espeleologia (Grup d'Exploracions Subterrànies) i a l'escalada (Grup d'Alta Muntanya). 95 CATALUNYA - ESPORT
96 CATALUNYA - ESPORT Club Natació Catalunya (Barcelona, 1931 - ) Entitat poliesportiva. Destaquen les seccions de natació i de waterpolo a més de les seccions d'atletisme, triatló, esquaix i vela. En waterpolo ha aconseguit quatre Campionats de Catalunya, sis de la Lliga estatal, quatre Copes del Rei, una Recopa i una Supercopa d'Europa. L'entitat ha tingut importants nedadors. 97 CATALUNYA - ESPORT
98 CATALUNYA - POLÍTICA Club Ramon Muntaner (Barcelona, des/1978 - 1983) Entitat creada per tal de promoure la consciència nacional dels Països Catalans; entre els seus promotors cal destacar Josep Benet, Max Cahner, Miquel Sellarès i Miquel Tarradell. 99 CATALUNYA - HISTÒRIA
100 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Clusa, la (Vallespir) Veure> Cluses, les. 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Clusa, la (Castell de l'Areny, Berguedà) Vall de capçalera de la riera de Vilada. És una profunda clotada dominada al nord-est pel puig Lluent (1.766 m alt) i tancada gairebé arreu pels seus contraforts (serra de la Clusa). Hom hi accedeix pel coll de la Clusa i el pla de l'Orri i per l'encaixat congost de l'Escalell. Hi ha el llogaret de Sant Romà de la Clusa. 102 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Clusa d'Amunt, la (les Cluses, Vallespir) Poble (230 m alt) i cap del municipi, situat a la dreta del Rom, vora la carretera de Perpinyà a Barcelona. És constituït al voltant de l'antic castell de la Clusa, bastit a l'alta edat mitjana damunt una de les dues fortificacions romanes de la Clusa, i de l'església parroquial (Sant Nazari), pre-romànica, fortificada, de planta basilical amb tres absis, que conserva part de la decoració mural romànica, obra del Mestre de Fenollà. 103 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Clusa d'Avall, la (les Cluses, Vallespir) Veïnat, a l'esquerra del Rom. 104 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Clusa del Mig, la (les Cluses, Vallespir) Veïnat, a la dreta del Rom, vora la carretera de Perpinyà a Barcelona. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA
106 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
107 PAÏSOS CATALANS - POLÍTICA CNT Sigla de la Confederació Nacional del Treball.
Anar a: [ Clas ] [ Clavel ] [ Cler ] [ Cloo ] [ Clota ] [ Club E ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Clavé i Camps, Josep Anselm
Clavé i Sanmartí, Antoni
Clerà
Climent i Corberà, Eliseu
Club de Polo de Barcelona
Club Esportiu Noia 
Club Natació Sabadell
Cluses, les