|
|
|
Anar a: [ Peguera i de G ] [ Peguera i de V ] [ Peiro i ] [ Pele ] [ Pell ] [ Pelo ] Les dones han inventat l'amor, i els homes el matrimoni i la fidelitat. (Paul Géraldy) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Gelpi, Carles de (Catalunya, s XVIII) Senyor de Gra. Fill de Bonaventura de Peguera i d'Alegre. Sembla que amb ell s'extinguí la línia dels senyors de Mura i de la quadra de Castelltallat. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Guilla, Antoni de (Catalunya, s XVII – 1689) Noble. Fill de Jacint de Peguera i Desbosc. Fou l'iniciador de la branca de Barcelona, per herència dels béns de la ciutat. Fou el pare d'Ermengol de Peguera i de Riba. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Gurb, Ramon de (Catalunya, s XIII – v 1290) Senyor de Peguera i d'Olost. Fill de Guillem de Peguera i d'Ermessenda de Gurb i d'Olost. Comprà (1281) el castell de Balsareny als Vilallonga-Balsareny. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Jorba, Bernat de (Catalunya, s XVI – 1564) Noble. Besnét de Joan de Peguera i de Vilalta. Fou agraciat amb el privilegi de noble. Fou avi de Jacint de Peguera i Desbosc. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Llaudes, Lluís de (Catalunya, s XVII) Cavaller de Sant Jaume (1646). Combaté contra els francesos al Rosselló. El 1637 era sergent major d'un contingent barceloní de 500 homes que reforça les tropes amb què el duc de Cardona tractava, sense resultat, de prendre Leucata. Assolí el grau de mestre de camp. Al front de 1.000 homes a les seves ordres, participà al duríssim i al capdavall victoriós setge de Salses, el 1639. L'any següent era nomenat lloctinent del coronel de la milícia barcelonesa, per situar-se a Granollers amb una força i evitar desordres propis d'aquell període revolucionari. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Llentes, Àngela de (Catalunya, s XVII – 1670) Cosina segona d'Àngela de Peguera i de Vilafranca. Senyora de Fraumier. Muller de Lluís Soler. Darrera membre de la línia secundària de Manresa. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Montbui, Berenguer de (Catalunya, s XV - 1509/10) Iniciador de la branca d'Olost. Fill d'un segon matrimoni de Bernat de Peguera i de Rajadell, que heretà el castell d'Olost i es casà amb la que havia estat amant del príncep Carles de Viana, Brianda de Vega. La branca fou continuada per llur fill, Nuri Joan de Peguera i de Vega. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Montbui, Guillem de (Catalunya, s XV) Fill de Bernat de Peguera i de Rajadell. Es casà amb Maria Graida de Cruïlles i de Vilafranca, senyora de Foix i de la quadra de Torrelles de Foix. Sembla que fou l'iniciador de la línia de Torrelles de Foix. El seu rebesnét fou Lluís de Peguera i de Llaudes. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Rajadell, Bernat de (Catalunya, s XV - 1454/56) Tercer fill d'Andreu de Peguera i de Cervelló. Fou l'autor de la línia secundària de Manresa. Heretà la casa de Manresa i pladejà amb el seu cosí Ramon de Peguera i de Torrelles i amb els Pinós pels castells de Tornamira i Olost, que guanyà. Participà amb el cosí i el germà a l'expedició de Nàpols. Fou el pare d'Andreu i de Bernat de Peguera i de Corbera, i de Guillem de Peguera i de Montbui. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Rajadell, Elionor de (Catalunya, s XV) Filla i successora de Ramon de Peguera i de Torrelles. Fou la darrera representant de la línia primogènita de Lluçà, ja que degué morir sense successió. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Rajadell, Guillem de (Catalunya, s XIV – 1439) Segon fill d'Andreu de Peguera i de Cervelló i germà de Joan i de Bernat. A la mort del seu germà Joan (1416), el succeí. El 1423 anà a l'expedició de Nàpols. El 1433 féu donació dels seus béns al seu fill Pere Miquel de Peguera i de Torrelles. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Rajadell, Joan de (Catalunya, s XIV – 1416) Fill d'Andreu de Peguera i de Cervelló, i germà de Bernat. Heretà Balsareny, Santa Maria de Cornet, Santa Creu de Mujal i Sant Genís de Massadella. Morí sense fills i fou succeït pel seu altre germà Guillem. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Rialb, Josep de (Catalunya, s XVIII) Fill d'Ermengol de Peguera i de Riba, i de Teresa de 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Riba, Ermengol de (Catalunya, s XVII – 1744) Noble. Fill d'Antoni de Peguera i de Guilla. Es casà primer amb Teresa de Rialb i després amb Maria Antònia de Vilana-Peguera i de Millars, senyora de Millars i de Monells, hereva i germana del primer marquès de Vilana. Fou pare de Josep de Peguera i de Rialb i d'Antoni de Peguera i de Vilana-Peguera. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Torrelles, Pere Miquel de (Catalunya, s XV – 1494) Fill i hereu (1433) de Guillem de Peguera i de Rajadell. Fou el darrer representant de la línia secundària de Balsareny. Fou enemic del rei en la guerra contra Joan II. Morí sense fills i féu hereva la seva neboda Elionor de Saplana i de Peguera, muller de Lluís d'Oliver. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Torrelles, Ramon de (Catalunya, s XIV - 1458/62) Noble. Fill de Ramon de Peguera i de Cervelló. El 1423 anà a l'expedició a Nàpols amb els seus cosins de la línia de Balsareny. El 1436 vengué Lluçà, Olost i Tornamira a Galceran (VII) de Pinós i de Mur, baró de Pinós. En la resta dels dominis el succeí la seva filla Elionor de Peguera i de Rajadell. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Vega, Nuri Joan de (Catalunya, s. XVI – 1546) Senyor d'Olost i cavaller de Sant Jaume. Fill de Berenguer de Peguera i de Montbui. Morí sense successió legítima i deixà els seus béns a la seva neboda Brianda de Brihuega i de Peguera. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Vilafranca, Àngela de (Catalunya, s XVII) Besnéta de Pere Joan de Peguera i de Vilanova, i cosina segona d'Àngela de Peguera i de Llentes, junt amb la qual s'extingí la línia secundària de Manresa. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Vilalta, Joan de (Catalunya, s XIV - a 1431) Fill de Guillem de Peguera i de Cervelló. Es casà (1404) amb Elisabet Sescomes, que li aportà el castell de Mura, Claret dels Cavallers i la quadra de Castelltallat. Comprà part del castell de Castelladral. Llur besnét fou Bernat de Peguera i de Jorba. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Vilana-Peguera, Antoni de (Catalunya, s XVIII) Fill d'Ermengol de Peguera i de Riba. Dit també Antoni de Millars. Fou l'iniciador de la subbranca dels marquesos de Vilana a Nàpols. Fou senyor de Monells, Millars i Toloriu i creat marquès de Vilana al regne de Nàpols el 1750. El seu fill i successor fou Francesc de Paula de Millars, òlim de Peguera i de Camps. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Vilanova, Lluís de (Catalunya, s XVI – 1561) Veguer de Manresa i Vic. Iniciador de la branca del jurista Lluís. Germà de Pere Joan, també fou agraciat amb el privilegi de noble. Fou el pare de Lluís de Peguera. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Vilanova, Pere Joan de (o Pere) (Catalunya, s XVI - 1543/60) Fill de Bernat de Peguera i de Corbera i germà de Lluís. Era senyor en part de Castelladral i de la quadra de Valldeperes. Assolí el privilegi de noble. Es casà amb la seva cosina segona Brianda de Brihuega i de Peguera, senyora d'Olost i de Vilanova de l'Aguda. Fou el besavi d'Àngela de Peguera i de Vilafranca i d'Àngela de Peguera i de Llentes. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i Desbosc, Jacint de (Catalunya, s XVI – 1611) Nét de Bernat de Peguera i de Jorba. Tingué (sencers o en part, i alguns d'hipotecats) els feus de Castelltallat, Claret dels Cavallers, Salom, Mejà, les quadres de Valldeperes i d'Orriols, i fou veguer de Manresa. El seu nét fou el coronel Josep de Peguera i de 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera-Vilana i de Millars, Josep de (Catalunya, s XVII – s XVIII) Noble. Besnét de Maciana de Peguera i Clarís. Fou tinent coronel austriacista de la Coronela de Barcelona, on tingué una brillant intervenció. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pegueroles (Navès, Solsonès) Poble (663 m alt), al sud-est del municipi, entre les rieres de Gargallà i de l'Hospital. De la seva església parroquial (Sant Martí) depèn la de Viladeny. 118 CATALUNYA - POLÍTICA PEIN (Catalunya) Veure> Pla d'Espais d'Interès Natural. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Peira, turó de la (Barcelona, Barcelonès) Turó (133 m alt) del pla de la ciutat, dins l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar, que al nord-est s'estén ja pel d'Horta. Als seus vessants s'aixeca el nucli de cases barates Ramon Albó (1929) i l'antic poble de Santa Eulàlia de Vilapicina. Al final dels anys 1950 ja era urbanitzat tot el volt del turó, que ha restat com a parc públic. 28 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Peiraforca, pic de (Porta, Alta Cerdanya) Contrafort (2.647 m alt) septentrional del Campquerdós. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Peira-roja, refugi de (Vall d'Aran) Refugi forestal, al pla de Beret, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, dins el territori de la mancomunitat de Bagergue, Unya, Gessa, Tredós i Salardú. 30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pèire de Vic (Vic-sur-Cère, Occitània, s XII - Vilafranca de Conflent ?, Conflent, s XII) Trobador. És conegut també com lo monge de Montaudon, del nom d'un priorat d'Alvèrnia, que ell governà. Després de destacar-se a la cort del Puèi, fou el protegit d'Alfons el Cast. Excel·lí en la cançó realista i satìrica, d'inspiració festiva, que fa pensar en la dels goliards. 32 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Peirestortes (Rosselló) Veure> Parestortes. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peiri, Antoni (Porrera, Priorat, 1769 - Barcelona ?, s XIX) Missioner franciscà. Des del 1796 treballà a Califòrnia, primer al centre de San Luis Obispo i després al de San Luis Rey (1798-1831), que fundà; malgrat haver jurat fidelitat a les noves autoritats mexicanes (1826), el 1832 sortí de les missions i anà a Mèxic i després a Barcelona (1834). 34 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Peiró, Bartomeu (Perpinyà, v 1325 – 1408) Bisbe d'Elna (1387-1408). Fill d'una família de comerciants perpinyanesos. Carmelità, el 1379 era provincial de l'orde a Nàpols. El papa Climent VII el nomenà bisbe d'Elna el 1384, però no prengué possessió de la diòcesi fins el 1387. Passà una bona part del seu episcopat en legacions diplomàtiques: el 1390 gestionà el casament de Violant d'Aragó amb Lluís II, duc d'Anjou i rei de Sicília i a partir del 1395 en diferents legacions del papa Benet XIII, del qual fou un fervent partidari. Intentà reformar el capítol canonical de Sant Joan de Perpinyà, però no hi reeixí. Tingué problemes amb el rei Martí I pel fet d'oposar-se a les exaccions pecuniàries que exigia el rei, cosa que també el féu encarar amb 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peiró, Ferrer (Catalunya, s XV) Arquitecte. El 1326, en unió de Domènec Granyena, dirigia la construcció de l'església de Pedralbes, inaugurada l'any següent. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peiró, Josep (Catalunya ?, s XVII – Madrid, s XVIII) Compositor. Era del Principat o de Mallorca. A partir del 1701 residí a Madrid, on actuà com a músic d'una companyia teatral. Autor de comèdies i actes sacramentals, deu dels quals s'han conservat. Pedrell publicà la seva obra escènica El jardín de Falerina. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peiró, Tomàs (Barcelona, s XVII – s XVIII) Ciutadà. El 1705, amb la seva muller Jerònia i el seu fill Antoni, tingué una part destacadíssima a l'alçament popular que precipità l'entrada a Barcelona de les forces aliades que assetjaven la guarnició borbònica. Ells sols desarmaren setanta soldats napolitans que acabaven de desemparar el baluard de Santa Clara. Recolliren les armes a casa seva, davant l'església de Santa Marta, i les lliuraren al poble. Després anà amb la muller a la caserna propera de Carnalatge, on es trobaven dos regiments de napolitans, i els persuadí perquè abandonessin tota resistència i es refugiessin a diverses esglésies del barri de Ribera, en senyal de rendició. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Peiró i Gurrea, Joan (Grau de València, 1847 – València, 1924) Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual seria professor. Destacà en la seva tasca docent. Fou pintor figurista i de gènere. També treballà com a decorador i conreà l'escultura. el seu retrat, fet per Francesc Domingo, és al Museu de València. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peiró i Marco, Jaume (Catalunya, 1833 – Barcelona, s XIX) Pedagog. Estudià la carrera de mestre, que exercí a Barcelona. Renunciant a percebre cap sou, establí per primera vegada al país l'escola gratuïta, de la qual era partidari incondicional. És autor de l'obra Educación paternal, de diversos treballs de caràcter pedagògic i d'alguns llibres docents. 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Peiró i Mezquita, Antoni (València, 1882 – 1953) Pintor, escultor i ceramista. Fou catedràtic a l'Escola de Ceràmica de Madrid. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peironet (Catalunya, s XIII) Joglar. Ma 43 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
44 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Peix, estany des (Formentera, Eivissa i Formentera) Albufera del nord de l'illa, que per la boca de l'estany des Peix comunica amb la mar. La caseria i les salines de sa Savina el separen de l'estany Pudent. 116 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peix, Josep (Barcelona ?, s XVIII - s XIX) Herbolari. Creà un jardí botànic privat i aplegà un herbari considerable. Fou un dels principals corresponsals d'Antoni Palau i Verdera, a qui envià regularment llavors i plantes vives per al Real Jardín Botánico de Madrid, i amb qui herboritzà pel Principat, la flora del qual arribà a conèixer força bé. S'enfrontà sovint amb els botànics acadèmics del seu temps. 45 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Peixets, santuari dels (Alboraia, Horta) Veure> Miracle, el. 117 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pejoan i Sanmartí, Bernat (Catalunya, 1864 - 1926) Arquitecte. Titulat el 1889. Fou col·laborador d'Elies Rogent i intervingué en la reconstrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll. A més, projectà convents, escoles, etc, a diverses ciutats de l'estat espanyol. 46 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Pèl & Ploma (Barcelona, 3/jun/1899 – des/1903) Publicació dedicada a exaltar i promoure el corrent artístic i la mentalitat modernista dels anys en que s'edità. En portaren la direcció el pintor Ramon Casas i l'escriptor Miquel Utrillo, els quals pràcticament ompliren sols les pàgines dels primers números. Setmanal fins al 1901; després, fins a la desaparició, aparegué mensualment. Hi col·laboraren importants artistes i 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pelacalç (Ventalló, Alt Empordà) Poble: 205 h (2009), situat al sud de Montiró, de la parròquia del qual depenia l'església i actual santuari de l'Om. L'antic castell de Pelacalç, esmentat el 1363, pertangué a la família Margarit, de la branca de Castell Empordà, i fou destruït durant la guerra dels Segadors com a represàlia contra Josep de Margarit i de Biure. La seva capella romànica, d'una sola nau, és construïda amb elements més vells. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pelada, muntanya (Barcelona, Barcelonès) Petita elevació muntanyosa, al nord del pla de Barcelona, que culmina als turons del Carmel o d'en Móra (267 m alt) i de la Rovira (261 m alt) i que, juntament amb el turó de la Creueta del Coll, separa l'antic terme d'Horta dels de Gràcia i Sant Martí de Provençals. Al vessant oriental es formà a partir del 1896 el barri del Guinardó i, al començament del s XX, el parc municipal del mateix nom (90.910 m2); a la mateixa època i al vessant septentrional es formà el barri de la Font d'En Fargues, del tipus ciutat jardí. El sector occidental (que hom tendeix a considerar modernament com a exclòs de la designació de muntanya Pelada), fou urbanitzat a partir del 1875 pel vessant de Gràcia i, ja dins el s XX, pel d'Horta (Carmel); el 1903, al vessant meridional, es construí el parc Güell. 49 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pelada, na (ses Salines de Santanyí, Mallorca Oriental) Illot de la costa meridional, davant la platja de ses Roquetes i al sud de l'illot de na Moltona. 50 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pelagalls (les Pallargues, Segarra) Poble (411 m alt), al sud del terme, a l'esquerra del Sió. De la seva església parroquial (Sant Esteve) depenen Sisteró, Golonor i Queralt de Meca. El s XIX formà el municipi de Pelagalls i Sisteró. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pèlags, barranc dels (Priorat) Curs d'aigua del Montsant, molt engorjat, el qual neix al vessant occidental de la roca Corbatera i aflueix al riu de Montsant, per l'esquerra, al congost de Fraguerau. 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pelai (Reus, Baix Camp) Barri perifèric, a l'oest del centre urbà, format per cases petites habitades principalment per població immigrant. Manca dels principals equipaments d'infrastructures i serveis. 54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pelat, tòs (Llíria / la Pobla de Vallbona, Camp de Túria) Turó (235 m alt), entre els dos municipis 55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pelat, tòs (Bétera, Camp de Túria / Montcada, Horta) Turó (92 m alt), al límit dels dos municipis. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pelat de Talltendre, el (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Cim (2.235 m alt) de la serra que separa les valls de la Llosa (a l'oest), de la Quera (a l'est) i de Bellver de Cerdanya (al sud), dins l'antic mun. de Talltendre. 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pelecha, Antoni (València, 1724 – 1801) Eclesiàstic. Fou examinador sinodal de l'arxidiòcesi. Publicà dos volums de sermons i altres escrits de caràcter religiós. 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
D'un temps que ja és un poc nostre, / d'un país que ja anem fent, / cante les esperances / i plore la poca fe. (Raimon) 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pelegrí, el Pseudònim de l'artista Lluís Vermell i Busquets. 61 CATALUNYA NORD - LITERATURA pelegrí apassionat, El (Perpinyà, 1952 – Barcelona, 1977) Cicle novel·lístic de Joan Puig i Ferreter, en dotze volums, publicats a Perpinyà: Janet vol ser un heroi (1952), Homes i camins (1952), Janet imita el seu autor (1954), Vells i nous camins de França (1955), Els emotius (1956), Demà... (1957), Les profanacions 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pelegrí de Mataró (Mataró, Maresme, 1879 - Managua, Nicaràgua, 1939) Missioner caputxí, escriptor ascètic i periodista. Ingressà a l'orde caputxí el 1894. Fou predicador molt popular i divulgador de vides de sants i de la Mare de Déu, sobre els quals escriví prop de vint llibres i opuscles en 1905-26, la meitat en català. El 1922 fou tramès a les missions d'Amèrica Central, i a Costa Rica organitzà concursos literaris de rang nacional. El 1928 tornà a Barcelona, on es féu càrrec de l'editorial Franciscana. El 1936 retornà a Costa Rica i a Managua, on fou superior del convent de Cartago i de la residència San Sebastián de Managua. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pelegrí i Clariana, Josep (Abrera, Baix Llobregat, 1838 – Barcelona, 1878) Esmaltador. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Conreà la pintura a l'oli i el gravat a l'aiguafort. Adscrit a la joieria Masriera, anà a Ginebra a aprendre la tècnica dels esmalts, de manera que des del 1866 es féu càrrec d'aquesta especialitat en aquella casa. 64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pelegrí i Mulet, Francesc (Palma de Mallorca, 1809 - Illes Balears, s XIX) Poeta. Publicà Nou tractat dels vicis i males costums d'questa present temporada (1850), Dècimes satíriques sobre lo enganyós que és el 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pelegrí i Nicolau, Joan (Barcelona, 1880 – 1941) Advocat. Treballà a la diputació de Barcelona, de la qual era secretari en morir, i fou professor, des del 1919, de l'Escola d'Administració Local. Entre les seves obres hi ha: Las sociedades de responsabilidad limitada (1917), El crèdit i els municipis (1919), La Deuda Público-local en Europa y en la América del Norte (1925) i Curs elemental de la Legislació Financera (1934). 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pelegrí i Partegàs, Antoni (Barcelona, 1907 - ) Advocat i escriptor. Ha estat adaptador o traductor al català d'òperes o oratoris de Cornelius, Haendel i Bach. Com a advocat s'ha especialitzat en el dret còsmic, tema que ha estudiat a fons en treballs científics. Poeta menor, ha publicat -amb el pseudònim de Santserni- Garlanda d'agapants (1949) i Transfiguració (1963). 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pelegrí i Torné, Bonaventura (Lleida, 1879 – 1937) Escriptor i eclesiàstic. Col·laborà a bon nombre de publicacions periòdiques. Obtingué diversos premis als Jocs Florals de Lleida, amb treballs notables com els titulats La parla de Catalunya o evolució històrica de la llengua catalana (1911), Assaig d'història crítica de la 69 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Pelegrinyó (el Campell, Llitera) Poble que forma un enclavament dins el terme de Sant Esteve de Llitera (i que limita amb els de Peralta de la Sal i Tamarit de Llitera); la seva església depèn de la de Rocafort de Llitera. 70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Peleguer, Vicent (València, s XIX – Madrid, 1865) Gravador. Format a Sant Carles. Acadèmic de mèrit de San Fernando i professor de gravat allà. Fou gravador de cambra. Retratà Antoni Despuig i Dameto, Ferran VII i altres personatges. 71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Peleguer i Tossar, Manuel (País Valencià, s XVIII – s XIX) Gravador. Professor a l'Acadèmia de Sant Carles, en fou acadèmic de mèrit. Documentat del 1777 al 1813. Féu les làmines del Quixot de Barcelona (1808-14), retratà fra Gabriel Ferrandis, el P. Francesc Costa, etc, i féu també medalles commemoratives de Godoy (1807) i de la visita dels reis (1802), entre altres. 72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pelejana, mas de la (la Vall d'Alba, Plana Alta) Masia, al nord-oest del poble, a la plana al·luvial de la dreta de la rambla de la Viuda. 73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pelejaneta, la (la Vall d'Alba, Plana Alta) Caseria, al nord-oest del terme, prop del mas de la Pelejana. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pelfort i Manció, Joaquim (Barcelona, s XIX – 1912) Pedagog. Fou regidor de l'ajuntament barceloní. És autor d'unes Breves consideraciones sobre la instrucción primaria en España. A la seva mort deixà una fundació destinada a l'ampliació d'estudis a favor de dos mestres. 76 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pelita, Constança Mendes (Portugal, s XIII - Catalunya, s XIV) Dama. Es casà amb Pere, fill natural de Pere II i Agnès Zapata, el qual havia anat a Portugal per gaudir de la protecció de la reina Elisabet, germanastra seva. La parella tingué un fill anomenat Alfons. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pell, Octavi (Catalunya, 1885 – 1906) Poeta. Sojornà un temps a París. Malgrat la seva mort prematura, deixà un cert nombre de poesies catalanes bastant remarcables. 78 CATALUNYA - LITERATURA pell de brau, La (Catalunya, 1960) Poema de Salvador Espriu. Sota l'al·legoria de Sepharad, que representa Espanya, és un plany de la guerra civil espanyola i de la manca de ponts de diàleg entre les diverses llengües i nacionalitats peninsulars. Poema civil, ètic, més narratiu que líric, no és la seva obra fonamental, però les circumstàncies n'han fet un símbol i ha estat traduït al francès, al castellà i a l'italià. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pella i Forgas, Pere (Begur, Baix Empordà, 1858 - Catalunya, s XIX) Enginyer. Germà de Josep. Realitzà nombrosos projectes de línies ferroviàries a Catalunya i Aragó. És autor de nombroses monografies tècniques, en la seva majoria relacionades amb l'enginyeria de mines. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pella i Tort, Ramon (Begur, Baix Empordà, 1884 - Catalunya, s XX) Advocat. Fill de Josep Pella i Forgas. És autor de Cuestiones procesales en la propiedad industrial (1909) i Tratado teórico-práctico de las marcas de fábrica y de comercio de España (1911). 82 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Pellicena i Camacho, Joaquim (Madrid, 1881 - París, França, 1938) Periodista i polític. Instal·lat a Barcelona vers el 1917, fou nomenat director tècnic de "La Veu de Catalunya", càrrec que exercí fins al 1936. Milità a la Lliga i fou regidor de Barcelona i diputat a corts per Barcelona (1933). Publicà nombrosos articles polítics i de crítica literària. És autor de Los últimos repatriados (1904) i El nostre imperialisme. La idea imperial de Prat de la Riba (1930). Presidí (1922-32) l'Associació de Periodistes de Barcelona, que l'anomenà president d'honor. En esclatar la guerra civil s'exilià a París. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pellicer, Carles (Barcelona, 1896 - s XX) Pianista. Fou professor de piano del Conservatori Municipal barceloní. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA
85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pellicer, Jaume (Catalunya, s XV) Secretari de Pere de Portugal. El 1464, amb Bernat Ramon Savall, anà a Provença per entrevistar-se amb el Gran Bastard de Borgonya i sol·licitar el seu ajut a la guerra contra Joan II. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pellicer, Josep (Barcelona, s XVIII) Escriptor. És autor d'una Idea de Cataluña, que es conserva inèdita a la Biblioteca Episcopal de Barcelona, amb dades d'interès sobre fets històrics de la seva centúria i de les dues precedents. 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pellicer, Marià (Carlet, Ribera Alta, 1802 - Lingayen, Filipines, 1844) Missioner i filòleg. Dominicà (1819), el 1825 anà com a missioner a les Filipines. Evangelitzà la província de Pangasinan i estudià a fons la seva llengua; així, pogué refer l'antiga gramàtica (escrita el 1690 pel dominicà Andreu López) i publicar-ne una titulada Arte de la lengua pangasinana o caboloam (1840, 1862). És autor també d'algunes obres piadoses en aquest idioma. 88 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pellicer, Vicenç (Illes Balears, s XVII – 1692) Frare dominicà. L'any 1691 fou elegit prior del convent de Palma. Deixà escrites set obres, una d'elles en català. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA
90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pellicer i Pagès, Josep Maria (Barcelona, 1843 - Mataró, Maresme, 1903) Historiador i literat. Exercí com a mestre a Ripoll, Girona i Mataró. Fou un dels promotors de la reconstrucció del monestir de Ripoll. És autor de diverses monografies de divulgació, com El monasterio de Ripoll (1872), Estudios histórico- arqueológicos sobre Iluro (1887), Reales privilegios de Mataró (1888), La crema de Ripoll, 1839 (1896). 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pellicer i Pagès, Pere (Ripoll, Ripollès, s XIX – 1899) Escriptor. Germà de Josep Maria. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Fou alcalde de Ripoll. Secundà amb èxit les campanyes del seu germà per impulsar la restauració de l'abadia de Ripoll. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pellicer i Peraire, Antoni (Barcelona, 1851 - Buenos Aires, Argentina, 1916) Obrer tipògraf i internacionalista. Visqué a l'Argentina des del 1891. Hi fundà diverses publicacions destinades al perfeccionament de la tipografia. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pellicer i Rouvière, Carles (Barcelona, 1865 – 1959) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Amplià la seva formació a París, on fou deixeble de Bongereau. Visqué disset anys a la capital francesa. Són molt remarcables els seus dibuixos al plom. 96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pellisser, alqueries de (Xirivella, Horta) Caseria, al límit del terme de València. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pelràs (Corçà, Baix Empordà) Veure> Caçà de Pelràs. 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pelut, el (Orís, Osona) Colònia tèxtil de filats de cotó, de la societat Imbert, situada a la dreta del Ter, enfront de Sant Pere de Torelló. El 1859 hom hi establí una adoberia, convertida després en filatura. Passà a mans de diversos propietaris; el darrer, Calvet, renovà edificis i habitatges i construí un nou pont sobre el Ter. 100 CATALUNYA - CULTURA Pen Club, Centre Català del (Barcelona, 1922 - ) Associació d'escriptors. Presidida en una primera etapa clandestina, entre d'altres, per J. Pous i Pagès, J. Puig i Cadafalch, C. Riba, J. Carner, J.V. Foix i J. Oliver, durant el franquisme hagué d'actuar clandestinament; a partir de la seva legalització el 1976 fou dirigida per escriptors com ara J. Palau i Fabre, M.A. Capmany i J. Sarsanedas. Ha organitzat dos congressos internacionals del Pen Club Internacional, el 1935 i el 1992. 101 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Pena (les Cases de Pena, Rosselló) Antic castell (castell de Pena) i actual santuari (la Mare de Déu de Pena), situat a 173 m alt, en un contrafort septentrional de la serra de Pena, alineació calcària de direcció oest-est, que limita pel sud la vall de l'Aglí entre Estagell i Espirà de l'Aglí, que culmina prop del santuari de Salt de la Donzella (348 m alt). El santuari, antiga capella del castell, és una església d'una nau amb absis; desafectada el 1789, fou restaurada el 1843. La imatge venerada en una capella lateral, dita la Mare de Déu Espanyola, no és l'antiga imatge, desapareguda amb la Revolució Francesa. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA
103 CATALUNYA - HISTÒRIA Pena, castell de (Ogassa, Ripollès) Antic castell, situat al puig de Sant Amanç, entre Saltor i Bruguera. Existia ja el 1024 i era propietat d'Oriol, senyor d'Ogassa. El seu fill Bernat Oriol el 1092 el llegà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, bo i deixant-ne la castlania als seus successors, i molt de temps fou objecte de litigis entre els abats de Sant Joan i els castlans, fins que el monestir de Sant Joan, per compres del 1264 i 1267, n'adquirí tot el domini. Fou abandonat el s XIV. El pla de Pena i la font de Pena recorden el seu emplaçament. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peña, Felip (Barcelona, 1921 – 9/abr/1989) Actor. Començà la seva activitat al Cercle Catòlic de Gràcia i des del 1948 formà part del quadre escènic de Radio Nacional de España. La seva importància ha estat molt gran en el món del doblatge, però també ha destacat en les seves interpretacions de Pel davant i pel darrera de Frayn i Maria Rosa de Guimerà, i en el paper d'Ezequiel Pich de L'òpera de tres rals, que dirigí Mario Gas, entre moltes altres. 105 CATALUNYA - HISTÒRIA Pena, la (Vimbodí, Conca de Barberà) Antiga granja de Poblet (882 m alt), actualment és casa forestal (xalet de la Pena), situada al bosc de Poblet, als vessants septentrionals de les muntanyes de Prades, al capdamunt de la vall de la Pena. La capella de la granja era dedicada a santa Magdalena. 106 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
107 CATALUNYA - POLÍTICA Peña Blanca Veure> Penya Blanca. 108 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Peña Cortada, aqüeducte de La (Xelva, Serrans) Aqüeducte, probablement romà, a 5 km a l'est de la vila. 109 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Pena d'Asnarlagaia, la (Matarranya) Antic nom del terme de Vall-de-roures. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peña i Carulla, Victòria (Barcelona, 11/gen/1954 - ) Actriu. Filla dels actors Felip Peña i Montserrat Carulla. Ha destacat sobretot en teatre: Doña Rosita la soltera (1980), El temps i els Conway (1992), Othello (1994), Sweeney Todd (1995) i La reina de bellesa de Leenane (1998), que també ha dirigit. En cinema cal esmentar, a part del seu treball en doblatge, films com La casa de Bernarda Alba (1986), El llarg hivern (1991), La buena vida (1996) i Secretos del corazón (1996). 111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pena i Costa, Joaquim (Barcelona, 1873 – 1944) Musicòleg i crític musical. El 1901 fundà l'Assoiació Wagneriana, la primera d'Espanya destinada a promoure l'obra de Wagner, i traduí dos assaigs de l'autor i les seves obres escèniques al català. Autor d'un Cançoner selecte amb obres de Beethoven, Schubert, Bach i 112 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Peña i Gelabert, Antoni Maria (Palma de Mallorca, 1863 – 1948) Poeta. Era fill de Pere d'A. Peña. Estudià filosofia i lletres i entrà al cos d'arxivers i bibliotecaris, treballà a l'Institut Balear de Palma. Col·laborà a "La Ignorància", "Museo Balear", "El Felanigense" i, amb el pseudònim Harley, al "Diario de Mallorca". Per encàrrec de l'arxiduc Lluís Salvador, recollí tradicions i cants populars que foren publicats al volum Märchen aus Mallorca (1895); publicà també Gloses (1896) i Cançons populars mallorquines (1896). Les seves poesies, d'un valor literari escàs, han restat disperses, excepte les recollides a Poesies i a Marina. Idili mallorquí. 113 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Peña i Nicolau, Pere d'Alcàntara (Palma de Mallorca, 1823 – 1906) Escriptor. Es dedicà ja de jove a la literatura, especialment al conreu de la poesia. L'any 1842 es traslladà a Barcelona amb la intenció d'estudiar dret, però es dedicà a les matemàtiques i a la música. Arrelat a la terra, les seves composicions són dedicades a temes mallorquins, i és mantingué en un ideari realista que l'apartà del romanticisme: La colcada, Els tamborers de la Sala, Un pi i La font de la vida són petites obres mestres en el seu art. És, a més, autor del llibre Records i esperances (1885), i d'un aplec de Qüentos Mallorquins (1884). L'any 1892 li foren publicades Poesies en mallorquí popular (1892). Fou també autor teatral, festiu i popular: El cordó de la vida (1886), Un criat nou (1892), Mestre Fornari (1900), etc. 114 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
115 CATALUNYA - POLÍTICA Peña Ibérica (Barcelona, fi 1923 – s XX) Entitat política i esportiva ultradretana i anticatalana. Creada entre els socis i els partidaris del C.E. Espanyol. Dirigida per Francesc Palau i Rabassó, José Maria Poblador i alguns més. Promogué successivament dos setmanaris, "Lucha Deportiva" (1926) i "La Verdad Deportiva" (1928), i protagonitzà freqüents enfrontaments amb els seguidors del F.C. Barcelona. Durant la República, molts dels seus membres es decantaren cap a grups de tipus feixista i paramilitar, com la Unión Social Hispánica.
Anar a: [ Peguera i de G ] [ Peguera i de V ] [ Peiro i ] [ Pele ] [ Pell ] [ Pelo ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Peirats i Valls, Josep
Peiró i Belis, Joan
Pelegero i Sanchis, Ramon "Raimon"
Pelegrí i Partegàs, Joan
Pella i Forgas, Josep
Pellicer i Bru, Josep
Pellicer i Fenyé, Josep Lluís