|
|
|
Anar a: [ Polo ] [ Pomare ] [ Ponç ] [ Ponç I ] [ Ponça ] [ Pons, B ] Qui no s'ha observat a si mateix porta a dins una experiència que ignora. (Joseph Joubert) 1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Polo, Gaspar Gil Veure> Gil i Polo, Gaspar. 2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Polo de Bernabé i Borràs, Josep (Quartell, Camp de Morvedre, v 1808 - Vila-real, Plana Baixa, 1889) Polític i agricultor. Fou tinent d'alcalde de València (1843), diputat (1846-58 i 1859-78), secretari i vice-president del Congrés i l'any 1881 fou nomenat senador, càrrec que més tard obtingué com a vitalici. Fou successivament membre de l'oposició conservadora i de la Unión Liberal. Es distingí per les seves intervencions proteccionistes. Propietari d'hisendes agrícoles, introduí noves varietats de fruites (com el mandariner i intentà el cultiu del canyamel) a l'Horta valenciana, i fou un dels pioners en l'ús d'adobs inorgànics i en l'exportació de taronges. 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
4 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Polop (Alcoi, Alcoià) Caseria, a l'oest de la ciutat, estesa per la vall del barranc de Polop (afluent, per la dreta, del barranc del Barxell) i dividida en dos nuclis: Polop de Dalt, amb l'església de Sant Isidre, que depèn de la parròquia de Sant Maur d'Alcoi, i Polop de Baix. 6 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Polop, baronia de (Polop, Marina Baixa) Jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim i concedida el 1275 a Bertran de Bellpuig. Passà per compra a Rodrigo Díaz de Mendoza, que el 1430 comprà a Joan II de Navarra la baronia de Benidorm. Per enllaç passà als Fajardo, senyors d'Alhama i Molina i més tard de Montealegre, als Puixmarín-Rocafull, marquesos d'Albudeite i comtes de Montealegre, als Teijeiro, als Valda i 7 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Polpís (Santa Magdalena de Polpís, Baix Maestrat) Despoblat i antic castell de Polpís (336 m alt), situat al vessant nord-occidental de la serra d'Irta, dominant la vall de la ramble d'Alcalà (o barranc de Polpís). Aquest castell fou donat el 1189 per Alfons I de Catalunya-Aragó als templers, que l'havien conquerit; recuperat per les forces islàmiques, fou conquerit a la campanya de Jaume I, que el lliurà als calatravers; el 1280 retornà a mans dels templers. El 1316, finalment, esdevingué possessió del nou orde de Montesa. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pols (Ordis, Alt Empordà) Veïnat, situat al nord-oest del poble. L'antiga església i actual santuari on es venerava la Mare de Déu de Pals (imatge gòtica d'alabastre destruïda el 1936) és un petit exemplar romànic (s XII i XIII), al voltant del qual originàriament havien residit unes donades i que després esdevingué una de les administracions dependents del monestir cistercenc femení de Sant Feliu de Cadins, regida per una monja de Sant Feliu que rebia el títol de priora. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Polvorers, els (Manresa, Bages) Barri industrial, a la dreta del Cardener, aigua avall del pont Vell, al lloc d'uns antics molins fariners i drapers convertits en fàbrica de pòlvora el 1540. La propietat d'aquesta indústria passà dels consellers de la ciutat a particulars i, des del 1789, a l'estat. Suprimida el 1865, la substituí una fàbrica de filats i teixits de cotó. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Polvorí, el (Barcelona, Barcelonès) Barri de la ciutat, situat en un altiplà al vessant de ponent de la muntanya de Montjuïc. Promogut pel Patronat Municipal de l'Habitatge. Sorgí entre el 1950 i el 1952 per tal d'acollir barraquistes (de la Diagonal, el Morrot, Somorrostro, Sant Sebastià) amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic del 1953. Format per blocs d'habitatges, té greus deficiències de construcció, d'urbanització i de serveis públics. Li dóna nom un polvorí del s XVII que es conserva. És voltat per pedreres 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pomar (Sant Antolí i Vilanova, Segarra) Poble (589 m alt), assentat en un tossal, a la dreta del riu d'Ondara. La seva església (Sant Pau) depenia de la parròquia de Montlleó. Era de la senyoria del comte d'Erill. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pomar (Badalona, Barcelonès) Barri obrer, perifèric, situat al nord del terme i aïllat del centre urbà per l'autopista de Mataró. Format fins al decenni del 1950 per masies i algunes torres d'estiueig, l'Obra Sindical del Hogar hi programà el 1967 l'edificació d'una Unidad Vecinal de Absorción (UVA) amb 2.000 habitatges. El lloc, esmentat ja al s XI, formà una quadra, dita també de Blanes pel fet d'haver pertangut a aquest llinatge, del qual passà als Centelles i després als Moncayo, marquesos de Coscoyuela de Fantova i comtes de Fuentes, als Pignatelli, ducs de Solferino, i als Llançà. 13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pomar, Joan Veure> Pomar i Fuster, Jaume. 14 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pomar i Fuster, Jaume (Palma de Mallorca, 1868 – 1910) Pedagog. Estudià a l'Institut Balear de Palma i es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona (1892). Fou catedràtic a Palma fins el 1902 que guanyà la càtedra de geografia i història a Maó, on portà a terme una destacada tasca cultural. Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1890 i el 1891 amb la composició Glorificació de la parla catalana. Publicà obres de crítica històrica i literària (El arte y la ciencia, 1889; El último antipapa, 1899; Reyes y príncipes santos..., 1907, 15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pomar i Juan, Antoni (Eivissa, Eivissa, 1928 - ) Dibuixant i pintor. Joier de professió. La seva pintura ha evolucionat de l'expressionisme a l'informalisme. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pomar i Lladó, Josep (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1869) Argenter, cisellador i gravador d'acer. Des del 1843 burinà encunys de medalles per a exposicions i en homenatge a artistes i a generals. D'entre els treballs remarcables en argenteria figuren les espases de gala regalades a O'Donnell i a Prim acabada la guerra d'Àfrica (1860), projectades per Tomàs Moragas, antic fadrí seu. 17 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pomar i Llambias, Jaume (Palma de Mallorca, 29/jul/1943 - ) Escriptor i periodista. Ha publicat el recull de poemes Tota la ira dels justos (1967), Premi Ciutat de Palma de Poesia 1966. També s'ha dedicat a l'assaig. Col·laborà a "Tele/eXprés". 18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pomar i Salamanca, Artur (Palma de Mallorca, 1932 - ) Jugador d'escacs. Jugador precoç, aconseguí fama per les seves victòries sobre mestres de reconeguda vàlua. Campió d'Espanya a quinze anys, el 1954 assolí el títol de Mestre Internacional i el 1962 el de Gran Mestre Internacional. Des del 1958 va defensar el primer tauler d'Espanya a les Olimpíades d'escacs, i va obtenir resultats molt equilibrats davant els millors jugadors del món. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pomareda, Benet (Catalunya, s XVII – s XVIII) Militar. En començar la guerra de Successió es passà al bàndol austríac. Tenia aleshores el grau de tinent. El 1713 restà incorporat a la guarnició de Barcelona, on sobresortí al contraatac final de la batalla del baluard de Santa Clara (14/ago/1714). Després de la capitulació 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pomareda, Francesc (Catalunya, s XVII – s XVIII) Militar. En començar la guerra de Successió era capità d'infanteria i es passà al bàndol austriacista. El 1705 fou nomenat alferes, amb grau de sergent major, al nou regiment de Guàrdies Catalans. Defensà Barcelona al setge del 1706, on fou ferit als combats de Montjuïc del 21/abr. El 1709 havia assolit el grau efectiu de sergent major. Caigué presoner dels borbònics. El 1714, tres mesos abans de la capitulació, Manuel Desvalls, governador de Cardona, tractava de bescanviar-lo per altres presoners. 21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pomares i Monleón, Manuel (País Valencià, s XIX – s XX) Escriptor i advocat. Publicà a Alacant les seves obres titulades Voces de voceros (1929) i Delincuencia política (1929), a més de la novel·la El eterno sendero (1934). 22 CATALUNYA - CULTURA Pomells de Joventut de Catalunya (Barcelona, 1920 – 1923) Moviment juvenil fundat per Josep Maria Folch i Torres, recollint la força sociològica dels lectors d'"En Patufet". Formaren cèl·lules arreu de Catalunya amb una finalitat moral i patriòtica, però sense lligam amb cap partit polític. Organitzaren actes, aplecs i desfilades i reivindicaren l'esperit cristià i la puresa de la llengua. En fou secretari Josep Serra i Ullastrell i el portaveu era la revista "Àmfora". Sumaren alguns milers d'afiliats i les noies duien com a distintiu una caputxa blanca. El moviment fou dissolt per una ordre del 1923 del governador civil nomenat per la Dictadura de Primo de Rivera. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pomèro (Viella, Vall d'Aran) Alta vall, afluent de capçalera, per l'esquerra, del riu d'Et Joeu. Davalla des del port de la Picada, límit amb la vall de Benasc, i a 1.860 m alt, sota el pic de Pomèro (2.485 m alt), contrafort septentrional de la tuca Blanca (que amaga prop del cim el petit estany de Pomèro), hi ha el 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pomerola (Ripollès) Veure> Palmerola. 25 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Pomerola, vall de (Conflent) Vall, afluent esquerrà de la riera de Rojà, que devalla del cim de Pomerola (2.456 m alt), contrafort septentrional de roca Colom, termenal dels municipis de Mentet i de Pi de Conflent. 26 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Pomers (Clerà, Conflent) Veure> Sant Esteve de Pomers. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pomés i Soler, Fèlix (Barcelona, 1899 – 1969) Dibuixant, esportista i actor. Destacà com a retratista. Com a actor, participà en un gran nombre de pel·lícules. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pomés i Soler, Ramon (Tarragona, 1868 – Barcelona, 1937) Escriptor. Col·laborà a "Lo Somatent" de Reus i fou redactor de "La Vanguardia" (1890-1932); a Servitud de Puig i Ferreter surt amb el nom de Perera. Fou mentor d'aquell, de Farran Mayoral i de Màrius Verdaguer. De la seva obra prolífica, a part els llibres didàctics i infantils, cal esmentar els drames Los joves (1899), El apóstol blanco (1901) i les narracions Riallera (1903). 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pomet, Francesc (Catalunya, s XVII) Frare. Pertanyia al monestir de Sant Jeroni de la Murtra. És autor de sermons que deixà escrits, entre ells alguns que pronuncià a l'Escorial. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA
33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pompià (Crespià, Pla de l'Estany) Veïnat, al nord del poble. 34 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pompià, Ramon de (Rosselló, s XIII) Veguer del Rosselló. Tenia en comanda el castell d'Hostoles. Devers el 1257 fou ferit defensant la fortalesa, que resultà expugnada per un baró turbulent, Guillem Galceran de Cartellà, temps a venir heroi a la guerra de Sicília. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pon i Angelet, Joan (Barcelona, 1847 – 1906) Guitarrista. Actuà per Europa i Amèrica, aconseguint-hi grans èxits. És autor d'algunes obres per a guitarra que no foren editades i que es perderen a la seva mort. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ponç (l'Ametlla de Mar, Baix Ebre) Masia i caseria, a l'antiga carretera de Barcelona a València, a l'esquerra del torrent del Pi. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponç (Catalunya Nord, s X) Abat de Cuixà (956-962). El 958 obtingué del rei Lotari un precepte reial de ratificació del patrimoni de l'abadia, patrimoni que ell augmentà gràcies a la protecció del comte Sunifred II de Cerdanya. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponç (Catalunya, s XI - Castella ?, s XI) Eclesiàstic. Monjo de Ripoll i amic d'Oliba. El 1015 era abat de Sant Sadurní de Tavèrnoles i augmentà molt el patrimoni monàstic. L'any 1023 fou tramés pel seu amic el rei Sanç III de Pamplona a l'abat i bisbe Oliba per a una consulta sobre moral matrimonial. El rei Sanç el feu bisbe d'Oviedo (1025), on introduí el ritus romà, i més tard restaurà la diòcesi de Palència (1035). 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponç (Occitània ?, França , s XI – Ribagorça, s XII) Eclesiàstic i canonista. Antic monjo de Sant Ponç de Tomieras (Occitània) i bisbe de Ribagorça (1097-d 1103). Fou consagrat bisbe pel papa Urbà II. Hàbil diplomàtic, amb l'ajuda de Pere I d'Aragó obtingué l'adjudicació de Barbastre i un lot d'esglésies prop de 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponç (Lleida, s XII – Catalunya ?, s XIII) Jurista. El 1213 ensenyava a la universitat de Bolonya. Se'n conserven comentaris a l'Arbor actionum de Bassiano. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponç (Catalunya, s XIII) Paborde de Solsona. Fou present a la redacció del document del 3/nov/1285, que es mantingué secret, en el qual el rei Pere II el Gran, poc abans de morir, disposava el retorn de Sicília, a l'església. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponç, Antoni (Catalunya, s XVII – s XVIII) Eclesiàstic. Era rector de Vilabella (Alt Camp). Austriacista destacat, fou deportat el 1704 per ordre del lloctinent borbònic Fernández de Velasco, però naufragà i pogué arribar a Castelldefels, on s'uní al príncep Jordi de Hessen-Darmstadt, que intentava un cop sobre Barcelona. Malgrat les informacions de Ponç, l'atac no reeixí. En reembarcar, el príncep nomenà Ponç vicari general de l'exèrcit. Amb aquest càrrec participà, l'agost d'aquell mateix any, en la presa de Gibraltar, i s'hi quedà durant el setge espanyol que la seguí, on féu una tasca humanitària entre els ferits. Més tard anà a Lisboa a explicar a l'arxiduc Carles d'Àustria la situació política a Catalunya. Entrà amb ell a Barcelona (1705). El 1707 li fou concedida una pensió de 800 lliures sobre la prelacia catalana que restès vacant més aviat. El 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponç, Bernat (Barcelona, s XIII) Nauxer. Comandava una galera als estols catalans de Sicília que combateren en 1282 i 1283. Participava a la formació naval que conduïa Pere II el Gran (mai/1283), quan el rei deixà Sicília per assistir al desafiament de Bordeus amb Carles d'Anjou. Aturada la ruta dels navilis pel mal temps, prop de Sardenya, el viatge fou acomplert només per dues galeres, que arribaren a Cullera feliçment, després de travessar un violent temporal. Una d'elles, en la qual s'embarcà el rei, era la de Bernat Ponç. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponç, Francesc (Catalunya, s XVIII) Arquitecte. Dirigí la construcció del palau episcopal de Solsona (1776-92), un dels edificis civils més importants de l'època, d'estil barroc, però ja amb apunts neoclàssics. És també obra seva l'església parroquial d'Ivorra (1780). 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponç, Guillem (Barcelona, s XIV – 1406) Alt funcionari reial. El 1385 era lloctinent de protonotari de Pere III de Catalunya-Aragó, i a la mort d'aquest passà al servei del duc de Montblanc, el futur rei Martí. El 1392 acompanyà aquest a Sicília quan hi anà a prendre possessió del regne, amb el seu fill Martí. El 1395, a la mort de Joan I, tornà a Barcelona; actuà de notari a les corts del 1396, i de notari i secretari reial del rei Martí en el procés del Consell de Joan I. Protonotari de la reina Maria de Luna. Des del 1397 acompanyà sempre el rei a Barcelona i en els seus desplaçaments. El 1401 succeí com a protonotari Bartomeu Sirvent. El seu estil prosseguí fidel al cursus tradicional amb citacions de profetes de l'Antic Testament més que no autors clàssics. Dins els corrents de reforma de la prosa cancelleresca intentà de renovar tanmateix la seva prosa recarregant l'èmfasi amb acumulació de paraules i emprant sovint un cert to de filòsof moral lluny de l'estil 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ponç, Joan (País Valencià, s XV) Pintor. Assolí bona fama al seu temps. 47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ponç, Joan (Palma de Mallorca, v 1445 - Portugal, s XV) Trinitari. Estudià arts i teologia a València, on s'ordenà de sacerdot. Fou catedràtic de teologia a la ciutat de Mallorca. Ocupà càrrecs a Roma i el 1504 fou nomenat bisbe d'Elvas (Portugal). El 1499 escriví els estatuts de govern de la seva província. 48 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ponç, Joaquim (Maó, Menorca, 1780 – 1838) Pedagog. El 1808 representà Menorca a la junta suprema de govern de Mallorca. Fou individu de l'Academia de Historia (1819). Deixà manuscrits diverses obres sobre la història de Menorca i publicà Cartilla y silibario para la escuela pública... (1850, 1855), de la qual hi degué haver una primera edició en català. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponç, Josep (Barcelona, 1681 – 1761) Eclesiàstic i historiador. Fou vicari general de Vic (1721-44). Deixà manuscrits diversos treballs en llatí, com De origine ordinum religiosorum i una Historia del monasterio de San Cugat del Vallés en dos volums. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponç, Josep (Girona, 1768 – València, 1818) Compositor i organista. Deixeble de Jaume Balius, fou mestre de capella de la catedral de Girona a partir del 1791 i de la de València (1793). Escriví nombroses obres religioses i profanes d'escriptura polifònica molt complexa, entre les quals cal esmentar Responsoris de Nadal i Batalla entre Miguel y Luzbel. 51 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponç, Pere (Catalunya, s XVI) Eclesiàstic i escriptor. El 1534 era prevere de l'església de Santa Maria, a Cervera. Amb Baltasar Sança s'encarregà d'escriure el Misteri de la Passió de Cervera, en el qual representaria el paper de Ponç Pilat. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponç, Ramon (Catalunya, s XV) Missioner. Durant la guerra contra Joan II, prengué partit per la Generalitat. Anà amb Colom a l'illa l'Espanyola el 1493 i va escriure una relació dels costums, la religió i els mites dels indis d'aquesta illa. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponç, Salvador (Barcelona, 1547 – 1620) Predicador. Frare dominicà. Fou catedràtic de teologia i sagrada escriptura a la Universitat de Barcelona. De gran fama com a orador, predicà durant disset anys seguits els sermons de quaresma de l'església del Pi, amb un gran èxit. Autor de treballs hagiogràfics com Vida i martiri i trasllació a Catalunya de Santa Madrona (1594). El 1592 publicà també dos Sermons de la Soledat de la Reina dels Àngels i de Sant Ramon de Penyafort i l'Exposició sobre el psalm "Miserere mei Deus", de David, amb un tractat del sagrament de la Penitència. 55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ponç, Vicenç (Palma de Mallorca, 1595 – 1681) Historiador i erudit. Dominicà (1613), completà la seva formació a Oriola (1618-23). A Mallorca es dedicà a la investigació, deixà inèdites obres biogràfiques, de temes històrics, etc, com Historia... del convento de Sant Domingo de la ciudad de Mallorca desde el año 1231 hasta el de 1672, seguida de la història de la resta de convents mallorquins. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponç II d'Empúries (Catalunya, s XI - 1153/54) Comte d'Empúries (1116-1153/54). Fill d'Hug II i de Sança d'Urgell. Encerclat els seus territoris pels dominis dels comtes de Rosselló i de Barcelona, prestà vassallatge el 1121 a Gausfred III i l'any següent a Ramon Berenguer III, del qual rebé en féu diverses possessions a l'antic comtat de Besalú. Vers el 1228, envaí territoris de Berenguer Renard de Peralada, s'apropià de delmes del bisbe de Girona i, finalment, arrabassà diversos castells del comtat de Besalú, integrat aleshores al comtat de Barcelona. Aixó l'emmenà a la guerra amb el comte de Barcelona, el qual el derrotà, el féu presoner i l'obligà a indemnitzar els afectats. La mort de Ramon Berenguer III aturà les hostilitats, però després es llançà un altre cop a la captura de feus de vassalls del comte barceloní. Ramon Berenguer IV el derrotà i l'obligà a signar la pau (1138), a jurar-li fidelitat i a restituir els danys comesos. El 1149 era a la campanya de Lleida fent costat al sobirà de Barcelona. Es casà amb Brunesilda i fou succeït pel seu fill Hug III. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponç III d'Empúries (Catalunya, s XII – 1200) Comte d'Empúries (1173-1200). Fill d'Hug III i de Jussiana d'Entença, succeí el seu pare a la mort d'aquest (1173). Home religiós, culte i pacífic, posà el comtat sota la protecció de la Santa Seu i donà protecció a l'orde del Temple. Hagué de fer front a una greu crisi econòmica, tal com ho demostren els deutes reconeguts a l'església gironina, agreujada (1193) per la pesta i d'altres calamitats que afectaren el país. Vidu d'Adelaida, contragué nou matrimoni amb Ermessenda de 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponç IV d'Empúries (Catalunya, s XIII – 1269) Comte d'Empúries (1230-69). Era fill d'Hug IV i de Maria de Vilademuls. Assistí amb el seu pare a la conquesta de Mallorca (1229), i arribà a ésser conseller i col·laborador de Jaume I. També participà en la conquesta de València. Acudí a Tunis com a ambaixador (1246) per tal d'endegar relacions diplomàtiques que permetessin un tracte favorable als interessos dels mercaders barcelonins. Aquest mateix any anà a la cort de França per tractar del casament dels seus fills. Procurà de dreçar les finances del comtat mitjançant la venda de possessions a l'Església i a la Corona. Home pacífic, donà privilegis als habitants de Castelló d'Empúries (1267) i mantingué bones relacions amb la seu de Girona. Vidu de Beneta Fernández de Lara, es casà en segones núpcies amb Teresa, germana de l'anterior. El succeí el seu fill Hug V, vescomte de Bas. Sibil·la, la seva filla, es casà amb Ramon Folc de Cardona. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponç V d'Empúries (Catalunya, v 1264 – 1313) Comte d'Empúries (1277-1313) (o Ponç Hug). Fill d'Hug V i de Sibil·la de Palau, vescomtessa de Bas. Enemistat amb la seva mare pel cobrament de rendes indegudes als vassalls de Bas, a la mort d'Hug V, aquesta s'estimà més de vendre el vescomtat al rei Pere II i les rendes del dot marital a la seu de Girona, abans que deixar-les al seu fill. Es casà el 1282 amb Marquesa, hereva del vescomtat de Cabrera, i restà fidel a Pere II durant la revolta nobiliària. El 1283 acompanyà el rei en el desafiament de Bordeus, i el 1285 combaté contra els croats de Felip l'Ardit que envaïren Empúries. Durant la contesa salvà la vida del rei, el qual el recompensà retornant-li el vescomtat de Bas i amb diversos castells. Més endavant fou home de confiança d'Alfons II el Franc (1285-91), i a Sicília, on havia... Segueix... 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponç VI d'Empúries (Catalunya, v 1290 – 1322) Comte d'Empúries (1313-22) (o Ponç Hug). Anomenat també Malgaulí. Era fill segon de Ponç V i de Marquesa de Cabrera, i successor del seu germà Hug (m 1309). A la mort del seu pare (1313), heretà el comtat d'Empúries ple de deutes i de litigis amb la seu de Girona. Es coalitzà amb la casa de Cardona contra Jaume II en les lluites per la successió del comtat d'Urgell. Es 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponç I d'Urgell (Catalunya, 1211 – 1243) Comte d'Urgell (1226-43). Fill primogènit de Guerau I, vescomte de Cabrera, i d'Eilo Fernández de Castro, fou el primer del casal dels Cardona a qui fou reconegut (1236) el títol de comte d'Urgell, ja que l'hereva legítima era Aurembiaix, filla d'Ermengol VIII (m 1209) i d'Elvira (m 1220). L'ocupació indiscutida del govern urgellenc per part de Guerau I des del 1213 en detriment d'Aurembiaix, llavors casada amb Àlvar Pérez, acabà amb el retorn d'aquesta a Catalunya (1228). Jaume I hagué d'intervenir militarment al comtat d'Urgell i reeixí a expulsar-ne els Cabrera. En morir Guerau repartí les possessions als fills: a Ponç li tocà el comtat d'Urgell; a Guerau, el vescomtat de Cabrera, i a Àlvar, el d'Àger. El 1231 morí Aurembiaix i aleshores Ponç I es proclamà comte d'Urgell, amb... Segueix... 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponç Bonfill, Marc (Barcelona, v 990 - v 1046) Jurista i conseller comtal. Començà a actuar com a jutge cap a l'any 1011. Fou preceptor de Berenguer Ramon I el Corbat, fill del llavors comte de Barcelona, Ramon Borrell, el testament del qual autoritzà el 1032. Sembla que deixà d'actuar com a jutge el 1035, any que col·laborà amb la comtessa Ermessenda en la tasca del govern dels comtats, durant la minoritat de Ramon Berenguer I. 64 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Ponç d'Aguilaniu (Ribagorça, s XIII – Lleida, 1313) Eclesiàstic. Canonge augustinià, prior de Roda d'Isàvena i bisbe de Lleida (1308-13). Celebrà un sínode (1308), on donà diverses disposicions sobre la conducta clerical. El 1309 era a Roma com a ambaixador de Jaume II per obtenir que el delme concedit al rei pel papa per la conquesta de Còrsega i Sardenya pogués ésser destinat a la projectada croada contra 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponç d'Urgell (Catalunya, s XIII) Eclesiàstic. Fill de Ponç I d'Urgell. És conegut per l'esment que en fa el gran cronista aragonès Zurita. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponç Hug d'Empúries Veure> Hug III d'Empúries. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponç Hug d'Empúries (Catalunya, s XIV) Cavaller. Pertanyia a la branca bastarda del casal emporità establerta a Sardenya. Hi havia heretat les senyories de Nucis, Perralonga i Margualo. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA
69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ponç i Carreres, Francesc (es Migjorn Gran, Menorca, 1768 - Maó, Menorca, 1855) Religiós franciscà observant. Fou predicador general i definidor del seu orde. Escriví, entre altres obres, Nuevo método para 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponç i de Castellví, Fabrici (Masricard, Tarragona, s XVII – Barcelona, 1672) Historiador. Nét de Lluís Ponç i d'Icard. Doctor en drets, oïdor de l'audiència de Barcelona, cavaller de Sant Jaume. D'entre les seves obres originals cal esmentar un Epítome de las historias catalanas, crònica que arriba fins a la mort de la reina Maria de Castella (1458). Publicà alguna traducció, del francès, d'obres d'història. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponç i de Guimerà, Joan Josep de (Montclar d'Urgell, Urgell, 1625 - Landau, França, 1690) Noble. Baró de Montclar. Era fill de Josep Ponç i de Ribelles, destacat participant en l'alçament contra Felip IV. En morir el seu pare (1653), Lluís XIV li concedí una pensió de 3.000 lliures i el nomenà coronel d'un regiment de cavalleria. En compensació de la baronia de Montclar, definitivament perduda en restar el Principat en mans de Felip IV, el 1659, li foren concedides rendes sobre béns segrestats a d'altres nobles romasos al Principat. Lluità en diverses guerres europees de Lluís XIV i assolí el grau de tinent general. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponç i d'Icard, Lluís (Tarragona, 1518 – 1578) Jurista i historiador. Descendent d'il·lustre família, el seu pare, Joan Ponç, era governador de Nàpols en temps de Carles I. Estudià dret a Nàpols i a Roma i l'any 1545 tornà a Tarragona i es dedicà a l'exercici de l'advocacia. Bon coneixedor del llatí, es dedicà als estudis d'epigrafia, numismàtica i paleografia. Va escriure Llibre de tots los epigrammas que se són trobats de temps dels romans, que es conserva en un volum manuscrit a la biblioteca dels carmelites descalços de Barcelona fins al 1835, Catálogo dels archebisbes que sont estats de la Metropolitana Iglésia i antiquísima ciutat de Tarragona y de las cosas notables de cada cual de aquells (1582), i Libro de las grandezas y cosas 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponç i Maçana, Josep (Barcelona, 1730 - Spoleto, Itàlia, 1816) Filòsof, teòleg i canonista. Fou professor als col·legis de Cordelles de Barcelona i de Sant Bernat de Cervera. Era nomenat catedràtic de la universitat cerverina en 1766. En ser expulsada la Companyia de Jesús hagué d'emigrar a Itàlia. Fou gran especialista en dret canònic. Entre les seves obres destaquen el poema llatí Ignis i els tractats Disertatio historico-dogmatica de materia et forma sacrae ordinationis (Bolonya, 1775), Jus canonicum juxta nativam ejus faciem (Foligno, 1794) i De antiquitatibus juris canonici secundum titulos Decretalium (Spoleto, 1807). 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponç i Mont-ravà, Jaume (Valls, Alt Camp, 1671 – 1730) Pintor i eclesiàstic. Deixeble de Juncosa, amplià estudis a Roma (v1701-18) i a Madrid. És autor d'escenes de vides de sants, com Santa Úrsula davant el Papa Ciríac, a l'església de Sant Joan de Valls. Treballà a diverses poblacions de la comarca. Hom l'ha qualificat de murillista, tot i que el seu estil no és unitari. Tenia un benifat a l'església de la Mare de Déu dels Àngels de Valls. Li són atribuïdes pintures de l'església de Salomó, conservades. Sembla que tingué molta facilitat en la còpia i en la imitació. 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ponç i Piquer, Antoni (o Ponz) (Begís, Alt Palància, 1725 – Madrid, 1792) Viatger i acadèmic. Després de doctorar-se en teologia a València, va traslladar-se a Madrid (1746), on estudià belles arts. L'any 1751 anà a Itàlia, on s'interessà per les excavacions d'Herculà. En tornar a Espanya, pintà per encàrrec de Carles III una sèrie de retrats d'escriptors espanyols per a El Escorial. Després de l'expulsió dels jesuïtes (1767) fou encarregat de visitar les seves cases a Andalusia per recollir-hi material artístic. D'aquest viatge sorgí l'obra Viaje de España (1771-94), una detallada guia de l'art espanyol, d'esperit típicament il·lustrat, que arribà als 18 volums. Publicà i il·lustrà amb notes el manuscrit de Felipe de Guevara Comentarios de la pintura. L'any 1776 fou nomenat secretari de l'Academia de San Fernando. També és autor de Viaje fuera de España 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponça (Catalunya, s XI) Dama. Era muller de Guerau Alemany (II) de Cervelló, el qui excel·lí en temps de Ramon Berenguer I el Vell, i mare de l'homònim que es destacaria amb els comtes següents. 77 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Ponça, batalla de (Ponça, Itàlia, 14/jun/1301) Batalla naval entre l'estol catalano-angeví manat per Roger de Lloria, i el de Frederic II de Sicília, comandat per Corrado Doria. Aquest fou derrotat i fet presoner i l'estol dispersat. 78 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Ponça, batalla de (Ponça, Itàlia, 5/ago/1435) Batalla naval. Derrota d'Alfons IV el Magnànim davant l'illa de Ponça (davant el golf de Gaeta) per l'esquadra genovesa comandada per Biagio Assereto. La reina Joana II de Nàpols havia nomenat Renat d'Anjou hereu de la corona i, en morir ella, Alfons IV, per tal d'intentar la conquesta del reialme, va assetjar Gaeta, però va ésser derrotat a Ponça i, amb els seus germans Joan i Enric i tot de cavallers catalans, aragonesos, sicilians i castellans, fou fet presoner. Dut a Milà, el duc Filippo Maria Visconti el va tractar amb deferència i fins va entaular amb ell negociacions i hi signà una aliança adreçada a combatre la influència francesa a Itàlia; poc després els presoners eren alliberats. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ponça, torre (Riudellots de la Selva, Selva) Veïnat, centrat per una antiga torre, a la dreta de l'Onyar, al sector occidental del terme. 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ponce Navarro, Rafael (Los Corrales de Utiel, Plana d'Utiel, 2/nov/1912 – Madrid, 16/jun/1972) Torero. Dependent d'un forn, s'afeccionà a torejar i el 1935 prengué l'alternativa a València (1935) de mans de Rafael El Gallo, confirmada a Madrid el mateix any per Marcial Lalanda. Amb el nom de Rafaelillo, féu una 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Poncella, castell de la (Roses, Alt Empordà) Veure> Trinitat, castell de la. 82 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Ponent (Palma de Mallorca, 1956 – 1974) Publicació literària trimestral. Dirigida per Llorenç Vidal. Entre els números més remarcables cal citar els extraordinaris dedicats a Chopín, Ramon Llull, Ausias March, Maragall, Costa i Llobera i a Menorca. Entre els seus col·laboradors van figurar Miquel Dolç, Fèlix Cucurull, Marià Villangómez, Joan Triadú, Rafael Tasis, Josep M. Llompart i Miquel Forteza. A partir del 1975 la revista inicià una segona etapa a Cadis i en edició bilingüe. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ponent, costa de (Barcelona, Barcelonès) Sector del litoral català, situat a l'oest-sud-oest de la ciutat. En oposició a la costa de Llevant (en sentit estricte, el Maresme), la costa de Ponent estricta designa la també anomenada Marina del Penedès, és a dir, el Garraf i el sector litoral del Baix Penedès. Atenent a l'orientació geogràfica, però, aquest nom se sol estendre als litorals del Baix Llobregat i el Tarragonès, és a dir, del riu Llobregat al cap de Salou, on s'inicia el golf de Sant Jordi. 84 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ponera, muntanya de (Sagunt, Camp de Morvedre) Elevació muntanyosa (251 m alt), a l'esquerra del Palància, al límit amb el terme de Petrés. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pongem, Joan (Mataró, Maresme, v 1642 – Montserrat, Bages, 1695) Organista. Format a l'escolania de Montserrat, ingressà a la comunitat el 1659. Fou organista del monestir i col·laborà amb Joan Cererols en el mestratge de l'escolania. 86 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons, Andreu (Catalunya, s XVIII - Girona, 1809) Frare caputxí. Abans d'entrar en religió serví en un vaixell corsari. Trobant-se a Girona quan la plaça fou assetjada pels napoleònics, s'oferí com a artiller i fou acceptat. Ascendí a oficial. Servia al castell de Montjuïc. Morí en el curs d'una sortida. 88 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pons, Antoni (Maó, Menorca, 1717 – 1789) Mecànic. És autor d'alguns escrits. 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pons, Antoni (Sogorb, Alt Palància, 1725 – 1792) Pintor. Li fou encomanada la restauració i nova decoració de la biblioteca de l'Escorial. Destacà també pels seus estudis sobre antiguitats. 90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pons, Antoni (València, s XVI - Llutxent, Vall d'Albaida, 1625) Frare dominicà. Fou canonge lectoral de Tortosa des del 1595. Ocupà diversos càrrecs dintre el seu ordre. Escriví unes Maravillas del Santísimo Sacramento, editades el 1613. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons, Arnau (Catalunya, s XIII) Frare mercenari. És autor de les obres De bono meditationies libellus, De meditatione mortis, Super illa verba Gen, XXIV i Egressus fuerat Isaac ad meditandum in agrum iclinata jam die. 111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons, Bartomeu (Catalunya, s XV - s XVI) Pintor. Treballà a l'església del Pi de Barcelona, per a la qual pintà dues imatges destinades al sepulcre de Crist (1504) i unes senyeres (1518), i a la seu d'aquesta ciutat, on pintà el sagrari de l'altar de Santa Eulàlia i restaurà l'altar major. Juntament amb Antoni Amell pintà vuit 92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pons, Bernat (País Valencià, s XVII) Arquitecte. Treballà al temple dels Sants Joans, de València. Hi construí l'edicle que dóna al mercat. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons, Francesc (Figueres, Alt Empordà, s XVIII - Barcelona, s XVIII) Metge. Des del 1793 exercí a Barcelona. Era membre de la Societat de Medicina de París. És autor d'escrits professionals. 94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pons, Jaume (Illes Balears, s XV) Mestre d'esgrima. És autor del primer tractat d'esgrima conegut, publicat a Perpinyà el 1474, als primers temps de la impremta. 95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pons, Jeroni (Sóller, Mallorca, 1889 - en alta mar, 1954) Escriptor i historiador. És autor de la novel·la de costums La llar dels avis (Sóller, 1921). 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons, Joan (Catalunya, s XV – s XVI) Jurista. Serví l'administració de Carles V. Fou auditor i jutge als territoris d'Itàlia, i per alguns temps actuà de governador de Nàpols. Era el pare de Lluís Ponç d'Icart. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons, Joan (Catalunya, s XVI) Bandoler. La seva actuació més intensa correspon als anys 1571-72, durant el virregnat de Fernando de Toledo. Després d'operar amb gosadia prop de Sarral i de Montblanc, fou perseguit pels veguers de Cervera i de Vilafranca. La seva banda, que tenia un centenar d'homes, resultà malmesa, però aconseguí de refer-la. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA
99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons, Josep Veure> Pons i Viladomat, Josep (director d'orquestra). 100 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons, Pere (Catalunya, s XVI) Escriptor. En col·laboració amb Baltasar Sança escriví el drama religiós Passió de Jesucrist, que fou representat a Cervera el 1534. És una obra de valor literari molt desigual, però dotada d'un bon moviment escènic. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA
103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons, Pere (Catalunya, s XVII – s XVIII) Hebraista i frare franciscà. Era professor de teologia, sagrada escriptura i hebreu a la Universitat de Barcelona. El 1705 enllestí una gramàtica hebraica i una altra de caldaica, que no foren publicades. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons, Pere (Cervera, Segarra, s XVIII - Catalunya, s XVIII) Jurista. Feu comentaris dels Usatges. 105 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pons, Pere (Menorca, 1711 – 1792) Historiador. Era metge. Fou jurat major de Maó el 1781. És autor d'unes Memorias para servir a la historia de Menorca, en quatre volums, que restaren inèdites. 106 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pons, Pere Joan (Illes Balears, s XVI) Escriptor. Autor de poesia en castellà. 107 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons, Sebastià (Catalunya, s XVI – França, 1618) Frare dominicà. Visqué a França, on destacà pels seus debats apologètics durant els trasbalsos religiosos produïts per l'extensió del calvinisme. 109 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pons, Sebastià (Illes Balears, s XVIII) Jurista. És autor d'alguns escrits de caràcter professional. 110 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pons, Simó (Corbera de les Cabanes, Rosselló, 1861 - Rosselló, s XX) Botànic. Fou un gran estudiós de la flora pirinenca. Cedí al Museu de Vienne un herbari important. Publicà la notable sèrie d'opuscles Herbarum rosarum.
Anar a: [ Polo ] [ Pomare ] [ Ponç ] [ Ponç I ] [ Ponça ] [ Pons, B ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Polop
Pomés i Abella, Xavier
Pomés i Campello, Leopold
Ponç i Bonet, Joan
Pons, Josep Sebastià