|
|
|
Anar a: [ Guio ] [ Guit ] [ Guitera ] [ Guix ] [ Gun ] [ Gus ] Seria insuportable veure's com els altres et veuen. (Jaume Perich) 1 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Guiomar de Portugal (Portugal, s XV - Catalunya, 1516) Infanta. Era la muller de l'infant Enric, dit Enric Fortuna, el qual la sobrevisqué sis anys. compartí el destí atzarós del seu marit. Fou enterrada a Poblet. Fill seu era Alfons d'Empúries. 2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guioret, Castellana (València, s XV – 1501) Conversa judaïtzant. Muller del mercader Salvador Vives i Valeriola i tia de l'humanista Lluís Vives. Quan la Inquisició descobrí (1500) a casa seva una sinagoga clandestina, fou processada juntament amb el seu fill Miquel, rabí, i cremats vius, i al solar de llur casa, destruïda, fou erigida una església. 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guiot, Dionís (València, s XV) Poeta. Notari. El Cançoner de París conté una poesia seva, a honor del rei 4 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Guiraud, A. (Rosselló, 1800 – Perpinyà, 1879) Pintor. Conreà el retrat i els temes històrics, dins una línia eminentment acadèmica. 5 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Guiraud i Rotger, Joan (Pollença, Mallorca, 1862 – 1887) Escriptor. La seva breu activitat poètica revela una forta influència de Miquel Costa i Llobera. El 1888 fou publicada, amb pròleg de Costa, una edició pòstuma de les Poesies de Guiraud. 6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Guirnei (Petrer, Vinalopó Mitjà) Partida i caseria, al sud de la vila. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guiró (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Poble (1.351 m alt), situat a la dreta del Flamicell, damunt Oveix. L'església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista. Pertangué al monestir de Lavaix i posteriorment als marquesos de la Manresana. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guirró, Francesc (Barcelona, v 1630 – 1700) Pintor. Les poques notícies que se'n tenen el presenten com a un dels pintors principals del barroc català, segons els elogis de Francesc Fontanella i Ceán Bermúdez. Hom l'ha identificat sense certesa amb un Francesc Aguirre o Deguirro. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guisad (Catalunya, s IX - Urgell, v 872) Prelat. Era bisbe d'Urgell. N'hi ha notícia fins al 872. L'any 854 protegí l'entrada al monestir d'Eixalada de Protasi i els seus monjos urgellencs. Fou succeït per Galderic. Al 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guisad (Catalunya, s X - 978) Bisbe d'Urgell (942-78). Portà a terme una forta activitat administrativa i religiosa, consagrant esglésies i monestirs (participà en les consagracions de Cuixà i Sant Benet de Bages). L'any 951 anà a Roma. S'oposà a les temptatives del monjo Cesari de Montserrat per reconstituir la província eclesiàstica Tarraconense, en 956. Era germà de Guadald, vescomte d'Osona. Al segle anterior hi havia hagut un altre bisbe d'Urgell amb el mateix nom. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guisla (Catalunya, s XI) Dama. Era filla de Folc, senyor del castell de Port. Fou la segona muller de l'ambiciós Mir Geribert. Els seus fills foren Bernat, que morí amb Mir Geribert el 1060, Gombau Mir i Arnau Mir. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guisla (Catalunya, s XI) Dama. Filla del vescomte Geribert de Barcelona i d'Ermengarda, una de les filles de Borrell II de Barcelona. Era germana, per tant, del cèlebre i bel·licós Mir Geribert. Es casà amb Folc I de Cardona. Fills seus foren els futurs vescomtes de Cardona Ramon Folc I i Folc II. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guisla de Lluçà (o de Balsareny) (Catalunya, s XI - d 1079) Comtessa de Barcelona. Segona muller de Berenguer Ramon I el Corbat (1027), al qual li donà dos fills: Guillem I d'Osona i Bernat. Pertanyia a una família molt coneguda i era neboda del conseller comtal Gombau de Besora. El testament del comte li concedí el condomini del comtat d'Osona, al costat del seu fill Guillem, mentre no es tornés a casar. Guisla no es beneficià gaire temps d'aquella disposició, perquè no trigà a contraure segon matrimoni amb el vescomte de Barcelona Udalard II. Fins a data recent hom havia cregut que pertanyia a la casa comtal d'Empúries. Actualment sembla predominar la nova identificació dins el casal de Balsareny. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Guislabert I de Rosselló (Catalunya Nord, s X – 1013) Comte de Rosselló (991-1013). Succeí el seu pare Gausfred I en el comtat, mentre que el seu germà Hug I ho féu en el d'Empúries-Peralada. Es casà, successivament, amb Beliarda i Ermengarda. Hom creu que fou el primer que traslladà la residència de Castellrosselló a Perpinyà. 16 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Guislabert II de Rosselló (Catalunya Nord, s XI – 1102) Comte de Rosselló (1070/74-1102). Fill de Gausfred II. Firmà amb Ponç I d'Empúries una convinença (1075) segons la qual quedaven establertes les obligacions i els drets de cadascú. A Guislabert li foren reconeguts part del bisbat d'Elna, dels castells de Salses, Rocabertí, Rocamora, Oltrera, Sant Cristau i Requesens, la meitat de la ciutat d'Empúries i del vescomtat de Rosselló, i també les abadies de Sant Andreu de Sureda, Sant Genís les Fonts i Sant Esteve de la Tet. 17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guissart, Pere Joan (Bohèmia, Alemanya, v 1743 - València ?, 1803) Escultor. Resident d'infant a València, es formà amb I. Vergara. Autor de les estàtues de la façana de l'església parroquial de Xest, d'una Pietat de l'església de Teulada, d'un retaule de Sant Nicolau de València i d'unes estàtues de l'antic convent del Carme de València. Féu, a Múrcia, uns relleus a l'església de San Juan. Acadèmic de Sant Carles (1772) i de San Fernando. 18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - MUNICIPI
20 CATALUNYA - HISTÒRIA Guissona, col·legiata de (Guissona, Segarra) Antiga canònica augustiniana (Santa Maria de Guissona), radicada a l'església arxiprestal de la vila. Fundada la segona meitat del s XII, l'església fou consagrada el 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guitard (Catalunya, s X - v 985) Vescomte de Barcelona (v966-v985). Primera anella segura del llinatge vescomtal de Barcelona. Hom el creu fill del seu antecessor Gombau. El 966 era marmessor del comte Miró i els anys 974 i 976 anà a Còrdova, com a ambaixador del comte Borrell II. Refermà el lligam amb aquest casant dos dels seus fills, Udalard -que el succeí- i Geribert, amb dues filles d'aquell, Riquilda i Ermengarda. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guitard (Catalunya, s XI) Abat de Sant Cugat del Vallès (1011-1053). Desplegà una gran activitat en la defensa i el repoblament de les terres del seu monestir al Penedès (Olèrdola, Santa Oliva, Albinyana, estanys de Calders), que li disputaven la casa vescomtal barcelonina i els Santmartí i altres nobles (hagué de recòrrer sovint al tribunal comtal: 1011, 1013, 1017). 23 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Guitard, Gerard (Perpinyà, 1925 - ) Geòleg. És autor d'importants contribucions al coneixement de la tectònica i de la petrologia dels terrenys paleozoics dels Pirineus catalans. Fou professor de la universitat Pierre et Marie Curie, París VI, fins el 1993. Les seves idees foren publicades en el llibre Le métamorphisme hercynien mésozonal et les gneiss oeillés du massif du Canigou (Pyrénées Orientales) (1970). Les seves investigacions l'han conduït a proposar una nova síntesi litostratigràfica dels terrenys metamòrfics dels Pirineus catalans. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guitard, Rafael (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, s XVIII - Catalunya, s XVIII) Teòleg. És autor d'alguns estudis de la seva especialitat. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guitarriu (Sales de Llierca, Garrotxa) Veure> Gitarriu. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guitart, Mateu P. (Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat, 1893 – Catalunya, s XX) Tenor. Es presentà al públic el 1918. Es dedicà de preferència a la sarsuela. N'estrenà algunes d'anomenada, com La villana, de Vives, Los claveles, de Serrano, i Katiuska, de Sorozábal. Ha intervingut com a cantant en diverses pel·lícules. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guitart, Pere (Catalunya, s XVI) Pintor. És autor de sis quadres per a l'altar nou de la parròquia de Reus, pintats entre 1560 i 1579. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guitart, Ramon (Badalona, Barcelonès, 1880 – Barcelona, 1921) Pedagog i músic. Deixeble de cant de Manuel Garcia. El 1910 fundà una escola de cant a Buenos Aires. Amb Joaquim Cassadó escriví la sarsuela La Bohème. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guitart i Lostalo, General (Barcelona, 1859 – 1926) Arquitecte (1887). Fou ajudant d'Elies Rogent i professor de fusteria i mobles (1892). Exercí alguns anys la secretaria a l'escola de Llotja. Formà part de la primera junta directiva del FAD (1903). Féu obres a Alella, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols (pla urbà, asil Sweis), Santa Perpètua de Mogoda (casa de la vila, 1892), entre d'altres. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guitart i Matas, Enric (Barcelona, 1909 – 1999) Actor teatral i cinematogràfic. Fill de l'actor i director Enric Guitart i Soldevila, es va formar en les companyies catalanes d'Enric Borràs i Maria Vila-Pius Daví. A partir del 1939 es destacà com a primer actor de l'escena espanyola, sobretot en la interpretació del monòleg de P. Bloch Les mans d'Eurídice, que representà milers de vegades en castellà i, darrerament, també en català. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guitart i Soldevila, Enric (Barcelona, 1863 – 1933) Actor i director teatral. Debutà al Teatre Espanyol de Barcelona. Del 1890 al 1895 actuà en la companyia d'Antoni Tutau i formà part de les de Josep Valero i Martínez Sierra. Prengué part en l'estrena de moltes obres teatrals modernistes estrangeres (d'Ibsen, Maeterlinck, Hauptmann, Wilde, etc) i d'autors catalans (com Frederic Soler, Guimerà, Iglésias, Rusiñol, etc). Participà en les representacions de l'Agrupació Avenir organitzades per Felip Cortiella. Fou director del Teatre de les Arts (1904-05) i de la companyia del Foment del Teatre Català. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guitart i Vilardebó, Justí (Barcelona, 1875 – 1940) Eclesiàstic. Es llicencià en dret. Fou professor del seminari barceloní i vicari general de la diòcesi. L'any 1915 fou promogut bisbe d'Urgell. En esclatar la guerra civil residí a Andorra, de la qual fou copríncep. Més tard es traslladà a Itàlia. De nou a Espanya, s'establí a Saragossa, i posteriorment a la seva diòcesi. 36 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Guiter, Enric (Ceret, Vallespir, 14/jun/1909 - 15/abr/1994) Escriptor, lingüista i científic. Es doctorà en física a Montpeller (1939), i en lletres (1943) amb la tesi Linguistique historique du dialecte minorquin. Professor a Orà, Besiers, Montpeller i Perpinyà, dirigí l'Atlas linguistique des Pyrénées-Orientales (1966). Ha publicat, a més de nombrosos articles, Preverbes et dictions catalans (1969), els llibres de poesia Cançó de juny (1951) i De porpra i d'or (1957), la peça teatral Teló de boca (1952) i les narracions Contes a Pipiu (1960). 37 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Guiter, Josep Antoni (Torrelles de la Salanca, Rosselló, 1761 – París, França, 1829) Polític. Estudià a Perpinyà, es doctorà en teologia i fou ordenat sacerdot. Amb motiu de la Revolució francesa, abandonà l'estat eclesiàstic i fou alcalde de Perpinyà (1790-92). Representant dels Pirineus Orientals a la Convenció, s'oposà a l'execució de Lluís XVI. D'actitud moderada, fou empresonat pels jacobins i alliberat a la caiguda de Robespierre (1794). Diputat dels Pirineus Orientals al Consell dels Cinc-cents, aprovà el cop d'estat napoleònic (1799). Durant els Cent Dies (1815) fou diputat una altra vegada. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guiteras de Solo, Josep (Xàtiva, Costera, 1885 – 1950) Pintor. Era advocat. Fou amic de Santiago Rusiñol, que l'encoratjà a continuar pintant. Destacà com a paisatgista. Al Museu de València hi ha el seu quadre La font monumental. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guiteras i Guiu, Eusebi (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1861 - Barcelona ?, s XIX) Compositor. Deixeble d'Anselm Barba i de Josep Rodoreda. Director d'algunes societats corals. Escriví obres per a orquestra i un quintet de corda. És autor de cançons i de sardanes (La pluja de Riells, Aplec de la sardana, etc). 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guiteras i Vilanova, Joan (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 1939 - ) Eclesiàstic i teòleg. Sacerdot (1963), exercí càrrecs directius al Seminari Conciliar i a la Facultat de Teologia de Barcelona, i el 1979 fou designat director de l'Institut de Teologia, des d'on portà a terme una tasca de divulgació teològica, sobretot entre els laics. Doctor en teologia (1985), el 1986 fou nomenat canonge penitencier de la catedral de Barcelona. Col·laborà habitualment a diverses publicacions religioses. Entre les seves nombroses obres teològiques i catequètiques, cal destacar Fets i paraules (1981), Des de la fe (1983), Evangelització (1985), Paraula del Senyor (1989), Sereu el meu poble (1991). 42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Guiteres, Andreu (Illes Balears ?, s XIII – s XIV) Cavaller. Fou un dels principals acompanyants de l'infant Ferran de Mallorca a l'expedició que féu aquest per dominar la Morea (1315). Després d'haver mort l'infant a la batalla de la Manolada, governà per un temps les restes dels expedicionaris concentrats a la ciutat de Clarença, fins que la possició esdevingué insostenible i fou abandonada als angevins després d'una traició 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guitert i Fontserè, Joaquim (Barcelona, 1875 - la Selva del Camp, Baix Camp, 1957) Metge i historiador. Vinculat a les terres tarragonines. Publicà diverses obres sobre el monestir de Poblet. Fou membre de la Comissió de Monuments de Tarragona (1928) i de la Societat Arqueològica de Tarragona (1932), i el primer president de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus (1947). 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guiu (o Guigó) (Septimània, França, s IX – Catalunya, v 936) Bisbe de Girona (907-41). Fou nomenat per manament del rei franc Carles el Ximple, i fou un element actiu en el manteniment de l'autoritat reial franca a Catalunya. El 922 rebé un privilegi carolingi de confirmació de béns i noves donacions. L'última notícia d'ell data del juny de 936. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guiu (Catalunya, s XIII) Metge reial. Assistí sempre la reina Violant d'Hongria, muller de Jaume I, fins a la mort d'aquella a Osca, el 12/oct/1251. El testament de la reina el recomanava amb elogi al rei Jaume. Fou aleshores metge de l'infant Pere, el futur Pere II el Gran. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guiu, Francesc (Catalunya, s XIX) Eclesiàstic i escriptor. Fou rector de Sant Martí de Provençals (avui Barcelona) i autor d'un piadós Manual per a dirigir los malalts en ses malalties i en lo tremendo pas de la mort. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guiu, Joan (Barcelona, s XVII) Cronista. Continuà les Rúbriques del Cerimonial d'Esteve Gilabert Bruniquer. Féu la part corresponent als anys 1618-40. Continuà encara l'obra Jeroni Brotons. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guiu, Pau (Cardona, Bages, s XVII – Catalunya, 1705) Religiós mercenari. Publicà una Visita de malcontentos i poesies en castellà. 50 EUROPA - BIOGRAFIA Guiu I d'Albon (Albon, França, s XI) Comte d'Albon. Es casà amb Agnès de Barcelona, filla de Ramon Berenguer I de Barcelona. Tinguereun un fill, potser el nebot que Ramon Berenguer II lliurà com a ostatge en els seus tractes amb al-Mu'tamid de Sevilla (1077), i combaté amb el Cid; fou ferit per aquest durant la seva breu estada a la cort comtal (1081). 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guiu de Boulogne (dit d'Alvèrnia) (França, 1313/16 – Lleida, 1374) Cardenal i arquebisbe de Lió (1340). el 1359 començà a intervenir com a legat papal en els afers catalans i el 1361 obtingué la pau entre els reis de Catalunya-Aragó i de Castella. Més tard el papa l'envià de nou com a legat (1371) per evitar una guerra entre Pere III i Gènova. 52 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Guiu de Perpinyà Veure> Terrena, Guiu de. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guiu i Giralt, Francesc (Igualada, Anoia, 1927 - ) Físic. Obtingué a Londres el doctorat en física de metalls (1965) i en ciències (1979). Treballà en el camp de la física industrial a Madrid, i després ho féu en el de la indústria com a investigador del 1957 al 1961. A partir de llavors ha ocupat diversos càrrecs a Anglaterra on fou professor de ciència de materials a la universitat de Londres. Ha estudiat la teoria de defectes i plasticitat dels cristalls i les propietats mecàniques dels sòlids. És autor de més de quaranta articles especialitzats i 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guiu i Martí, Estanislau (Barcelona, 1850 – s XX) Militar i escriptor. Lluità contra l'alçament republicà de Sarrià (1874) i contra els carlins, a Navarra i a Catalunya. A Cuba (1876-79) organitzà les defenses de diversos castells. De retorn a la Península, fou destinat a la Junta Facultativa del cos d'artilleria i publicà un Prontuario de Artillería que assolí un veritable èxit internacional. Ascendit a capità l'any 1882, va ésser nomenat professor de l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia i ajudant del mateix cos. L'èxit del llibre li valgué l'ascens a comandant i, en retirar-se (1907), era coronel. També és autor de la Historia militar de España dispuesta en forma de efemérides (1887-92). 55 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Guium (Illes Balears) Nom d'una ciutat a l'època romana. Coneguda per una referència de Plini i per una inscripció trobada a Tarragona. Una lectura errònia del manuscrit ha fet que durant anys els historiadors suposessin que el nom fou Cinium. Segons Plini fou ciutat de dret llatí. No ha pogut ésser localitzada amb seguretat. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guivernau i Sans, Joan Baptista (Barcelona, 1909 - ) Ceramista. Seguí el tipus tradicional català. Ha exposat individualment a Barcelona (1941 i 1945). Hi ha plafons seus al Camí dels Artistes de Montserrat i a la font de la Portaferrissa, a Barcelona. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guix, el (Manresa, Bages) Masia, veïnat i antiga quadra, al nord-est de la ciutat, al límit amb Sant Fruitós de Bages. El s. XIII era del paborde de Manresa. Als s. XVI i XVII fou propietat del jurista Lluís de Peguera. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA
59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guix, el (Guixers, Solsonès) Masia, vora la qual es troba l'església de la Trinitat, antiga parròquia de Sant Martí de Guixers. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guix i Ferreres, Josep Maria (la Coromina, Cardona, Bages, 1927 - ) Eclesiàstic. Rebé l'ordenació sacerdotal el 1952 i l'episcopal el 1968. Fou bisbe auxiliar de Barcelona (1968-83). El 1983 fou nomenat bisbe de Vic. Expert en doctrina social de l'església, fou catedràtic, degà i sotsdirector de l'Institut Social Lleó XIII de Madrid. Doctor en teologia per la universitat pontifícia de Comillas i en ciències socials per la universitat pontifícia de Salamanca. Entre les seves obres destaquen Recepció episcopal de la Rerum 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guix i Lladó, Josep (Reus, Baix Camp, 1877 – Barcelona, 1913) Compositor. Autor d'obres corals i de peces per a piano. Cultivà la sarsuela: Nieves (1901) i El derribo del Paralelo (1905). Escriví sardanes d'una qualitat notable. 62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guix i Lozano, Joan (València, 1832 – 1904) Impressor. Edità el setmanari satíric "El Tío Nelo" (1862). Entre les obres d'autors valencians que publicà destaquen les d'Escalante. Fundà, amb el seu gendre, F. Peris i Mencheta, "La Correspondencia Valenciana". 63 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guixà, Dalmau de (Catalunya, s XIV – s XV) Abat del monestir de Sant Pere de Besalú (1387-1409). Durant el seu període de govern li fou reconeguda jurisdicció sobre els delictes comesos al seu territori, llevat dels que duien aparellada sentència de mort i esquarterament. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guixa, la (Vic, Osona) Poble, antic cap del municipi de Sentfores (unit a Vic el 1940), situat al peu de la carretera de Vic a Súria. Es formà al s XVIII i adquirí prou importància perquè hi fos traslladada l'antiga parroquialitat de Sant Martí de Sentfores. L'església fou construïda entre l'any 1865 i el 1878. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guixà i Alsina, Celdoni (Igualada, Anoia, 1787 – 1848) Escultor. Fou deixeble de Salvador Gurri a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, d'on esdevingué professor de gravat (1840). Fou autor de la font de Ceres (1825) per al passeig de Gràcia de Barcelona (actualment instal·lada al parc de Montjuïc). Col·laborà en els relleus de l'edifici dels Porxos d'En Xifré i en la decoració de la font de Neptú, erigida l'any 1826 al Pla de les Comèdies de Barcelona. Féu altres obres per a Santa Maria del Mar, per a Montserrat, per a Tàrrega, etc. 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guixaró, el (Casserres, Berguedà) Poble i colònia tèxtil (o colònia Comelles), situat al sud del terme, a la dreta del Llobregat. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guixé, Joan (Castelló de Farfanyà, Noguera, 1886 - Catalunya, s XX) Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions. Publicà en castellà algunes obres, la majoria sobre l'actualitat política. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA
70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guixeres de Vilobí, les (Vilobí del Penedès, Alt Penedès) Caseria, dividit en dos nuclis: les Guixeres de Baix i les Guixeres de Dalt, situats al sud del poble. 71 CATALUNYA - MUNICIPI
72 CATALUNYA - HISTÒRIA Guíxols (Baix Empordà) Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Feliu de Guíxols. 73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gulatdar, serra de (Benimantell / Finestrat / Polop, Marina Baixa) Contrafort septentrional (1.015 m alt) del Puigcampana, al límit dels tres termes. Separa les aigües del barranc de l'Arc (tributari del riu de Sella) i del barranc de Gulatdar, afluent del riu de Guadalest per la dreta. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gumbau (Castelló de la Plana, Plana Alta) Partida de l'horta, entre la ciutat i el Grau. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gumí i Cardona, Jordi (Barcelona, 1931 - ) Fotògraf. Féu estudis de química. Es dedicà professionalment a la fotografia l'any 1957. Ha treballat per al món industrial i comercial, però també en el creatiu amb les seves visions de viatges i d'aspectes de Catalunya. Despunta sobretot en la il·lustració de llibres com ara L'art romànic a Catalunya, L'art popular a Catalunya, La joguina a Catalunya, etc. A més s'ha especialitzat en la fotografia científica per a l'anàlisi tècnica d'obres d'art i ha publicat diversos treballs sobre la matèria. Fou professor de la seva especialitat a l'Escola Massana de Barcelona (1968) i sots-director de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (1973). L'any 1978 fou nomenat maître photographe européen per l'Associació Europea de fotògrafs professionals. 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gumilla, Josep (Càrcer, Ribera Alta, 1686 - Los Llanos, Veneçuela, 1750) Missioner, geògraf i etnòleg. Membre de la Companyia de Jesús enviat a la regió de l'Orinoco, estudià la història natural d'aquella regió. Obra: El Orinoco ilustrado y defendido. Historia natural, civil y geográfica de este gran río y sus caudalosas vertientes (1741). 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gummà i Martí, Alfred (Barcelona, 1873 - s XX) Geògraf. Destacà en alguns congressos internacionals. Publicà algunes memòries sobre aspectes monogràfics de la història dels descobriments. 79 EUROPA - BIOGRAFIA Gunderic (Alemanya, s IV – Hispània ?, 428) Rei dels vàndals asdings. Al davant del seu poble travessà el Rin i s'establí a Hispània (409) com a federat de l'Imperi Romà (411). Ocupà de Bètica i la Cartaginense i 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gundimar (Catalunya, s III) Bisbe de Barcelona. Mort a començaments del s III. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gunyoles, les (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès) Poble, al sud de les Cabòries. L'església parroquial és dedicada a sant Salvador. Esmentat des del s X, al s XII passà a ésser possessió dels templers, que el poblaren el 1160 i hi construïren una fortificació; abans del 1205 la preceptoria de Gunyoles fou traslladada al Montmell. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gunyoles, les (la Secuita, Tarragonès) Poble i antiga quadra, al sector nord-occidental, al nord del poble dels Garidells. El lloc és esmentat ja el segon terç del s XII. Pertangué a la família Sesgunyoles fins el 1258, que passà per compra a Santes Creus. 91 CATALUNYA - MUNICIPI
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gurb (Catalunya, s X - s XIII) Llinatge de l'estament militar. Els seus membres figuren com a vicaris o veguers del castell de Gurb (Osona) des de mitjan s X. El primer membre conegut és Ansulf (942-992), que hom creu fill d'Ansulf i Druda i casat amb Riquilda. El seu fill Sendred (890-1021), casat amb Matresinda i després amb Ermengarda, és el tronc comú de les famílies Gurb i Cervelló. El seu hereu Bernat de Gurb (1022-39), casat amb Quítxol, i el fill d'aquest, Guillem de Gurb (1038-1103), casat amb Ermessenda, foren els darrers a cognomenar-se Gurbs; els seus successors prengueren el cognom de Queralt. Originàriament posseïren els castells de Gurb i Queralt, als quals afegiren el de Sallent (1033) i els de Voltregà i Solterra (Sant Hilari Sacalm) el 1083. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA
85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gurb, Arnau de (Gurb de la Plana, Osona, 1210 ? – Barcelona, 1284) Bisbe de Barcelona (1252-84). Home actiu i d'una gran cultura, fou ambaixador i conseller de Jaume I el Conqueridor. L'acompanyà en els preparatius i en la conquesta de Múrcia (1265-66) i el dissuadí de la projectada croada a Terra Santa (1269). Sostingué una controvèrsia teològica a Barcelona amb el rabí Moisès bar Nahman, a conseqüència de la qual es produïren nombroses conversions entre els jueus. Féu construir la capella de Santa Llúcia i segurament inicià la del palau episcopal. Publicà un bon nombre de Constitucions. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gurb, Bernat de (Catalunya, s XII) Noble. Participà a l'expedició a Mallorca de Ramon Berenguer III. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gurb, Bernat de (Catalunya, s XIII) Noble. Germà del futur bisbe Arnau. Participà amb Jaume I a la conquesta de Mallorca. A l'assalt decisiu de la capital, el 31/des/1229, fou el segon cavaller dels primers que entraren a la ciutat. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gurb, Bernat Sendred de (Catalunya, s XI) Magnat. Senyor del castell de Gurb. Era fill de Sendred i germà del bisbe d'Elna Berenguer. Fou actiu repoblador i defensor dels castells de marca de l'Anoia i el Penedès. Entaulà un llarg plet sobre jurisdiccions amb el bisbat de Vic, sostingut pel seu parent Hug de Cervelló. El plet fou resolt a favor del bisbat per una sentència del 1029 i per una concòrdia obtinguda, gràcies als bons oficis del bisbe Oliba, devers el 1034. Aquest any participà amb altres cavallers en una dura acció contra els sarraïns prop d'Argençola, en la qual morí Guillem de Mediona. Fou partidari de Mir Geribert en l'oposició que 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gurb, Guillem de (o Guillem-Bernat de Gurb-Queralt) (Catalunya, 1038 – 1103) Noble. Fou el darrer a fer servir el cognom Gurb: el seu fill ja es cognominà Queralt. El 1050 tingué dissensions amb el bisbe de Vic pel fet d'usurpar les parròquies del terme de Gurb, i per això fou excomunicat en un concili de Narbona (1055). El 1066, després d'un llarg plet, reconegué tenir els castell de Gurb i de Sallent en feu pels comtes de Barcelona. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gurb, Oliver Bernat de (Catalunya, s XI) Magnat. Fill de Bernat Sendred. Vengué a Ramon Berenguer III, el 1072, els 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gurn, el (Garrotxa) (o el Gurni) Afluent esquerrà del Fluvià, a la plana d'en Bas, format per la unió de les rieres de Collfred i de Sallent (que neixen a les serres de Santa Magdalena de Cambrils i del Puigsacalm) i que després de passar vora Sant Privat d'En Bas i del Mallol, desemboca al seu col·lector prop del veïnat de 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gurp de la Conca (Tremp, Pallars Jussà) Poble (917 m alt) (o Sant Andreu de Gurp), situat a la capçalera del barranc de Seròs; l'església parroquial de Sant Andreu depèn de la de Santa Engràcia, i al nord del nucli antic hi ha el raval de Gurp. Pertangué a la baronia de Claret. Fou municipi independent fins el 1970. L'antic terme comprenia, a més, els pobles de Sant Adrià de Tendrui, de Tendrui i de Santa Engràcia i les bordes del Seix de Gurp. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gurrea, Dídac (Reus, Baix Camp, s XVII - d 1647) Escriptor. Autor d'Exposición del cerdo (1637), Arte de enseñar hijos de príncipes y señores (1624) i d'altres obres. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gurrea i d'Aragó, Carles de Veure> Borja i d'Aragó-Gurrea, Carles de. 120 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Gurrea y Cerdán, Miguel de (Aragó, v 1474 - s XVI) Noble. Governador general de Mallorca des del 1512, s'enemistà amb la noblesa de l'illa i es veié llavors incapaç de sufocar la revolta de la Germania, que aconseguí destituir-lo esgrimint un antic privilegi reial que impedia que Mallorca tingués governador aragonès. Expulsat a Eivissa, col·laborà en l'organització d'una flota per tal de lluitar contra els agermanats. Desembarcà a Alcúdia (1523) i vencè els revoltats diversos cops fins a entrar a Palma de Mallorca. Inicià aleshores una dura repressió, fins que el 1525 cessà definitivament el càrrec. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gurri, Lluís (Catalunya, s XIX) Dibuixant. Conreà molt les escenes de costums, algunes de les quals figuren al Museu Marès de Barcelona. Tingué gran activitat com a il·lustrador, entre les quals figuren les de Los Misterios de Barcelona i les figures de les litografies de Parcerisa al volum Catalunya dels Recuerdos y 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gurri, Pere (Camprodon, Ripollès, s XVII - 1703) Hebraista. Traduí la Bíblia al llatí, per bé que la seva mort no li deixaria enllestir la seva tasca. Ensenyà la llengua hebrea a Sevilla. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gurri, riu (Osona) Curs d'aigua, afluent dretà del Ter. Neix al nord-oest del Matagalls, al Montseny, travessa longitudinalment de sud a nord la plana de Vic, la qual en part és resultat de la seva força erosiva, passa per Vic, i desguassa al Ter poc abans de la gorja de Sau, al sud de l'altiplà de Collsacabra, a Roda de Ter. Hi van a parar les aigües de la riera de Taradell, del riu de Tona i del riu Mèder. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gurri i Coromines, Salvador (Tona, Osona, 1749 – Barcelona, 1819) Escultor. Fill de l'arquitecte Jacint Jurri. De formació autodidàctica. El 1772 treballà a Santa Maria del Mar, on féu, entre altres obres, l'Assumpta. Treballà també a la Mercè (1775). El 1777 ja tenia obrador propi a Barcelona i era professor d'escultura a l'Escola de Llotja (fins al 1815). Amb un Enterrament de Samsó esdevingué acadèmic de mèrit de San Fernando de Madrid (1777). Construí a Mataró (1779) el retaule major de l'església arxiprestral (destruït el 1936); allà tingué per ajudant i deixeble el jove Damià Campeny. El 1789 treballà a la Seu Nova de Lleida, on féu el retaule -destruït- de Santa Eulàlia i el lavabo neoclàssic de la sagristia (1791-1801). Treballà també a Reus. A la fi del segle féu a Barcelona les estàtues al·legòriques del Comerç i la Indústria a l'escala de la Llotja i el retaule de l'Adoració dels Reis a Sant Felip Neri. Treballà a diverses esglésies barcelonines i de Tarragona. Del 1803 al 1805 compartí amb Tomàs Solanes la direcció de Llotja. Fou un bon representant del barroc acadèmic. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA
101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gusart i Vila, Antoni (Barcelona, 1833 – 1905) Dirigent obrerista. Teixidor de veles, milità en el partit republicà federal i defensà un sindicalisme cooperativista i mutualista. Fundà i dirigí el periòdic "El Obrero" (1864-66), i organitzà un primer congrés obrer català el des/1865, el qual es manifestà especialment preocupat per l'obtenció de la llibertat d'associació. El 1866 fou deportat a les Canàries. Després de la Revolució de Setembre (1868), assistí al primer congrés obrer espanyol (1870) celebrat a Barcelona, i s'alineà en el sector cooperativista. Secretari de l'ajuntament de Sant Andreu de Palomar el 1873, posteriorment se'n va anar a Mataró, on intentà de dirigir una cooperativa de producció. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gusi i Gener, Francesc (Barcelona, 1942 - ) Arqueòleg i prehistoriador. Deixeble de Lluís Pericot, Joan Maluquer de Motes i Eduard Ripoll. Ha estat director del Museu Arqueològic Luis Siret d'Almeria (1971-72) i del Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la diputació de Castelló des de la seva fundació (1975). Fundador (1974) i director de la revista "Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló" i de les Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques. Ha excavat nombrosos jaciments prehistòrics i protohistòrics, entre els quals cal destacar el poblat calcolític de Terrera Ventura (Tabernas, Almeria), l'assentament de l'edat del bronze d'Orpesa la Vella (Plana Alta) i el poblat ibèric del puig de la Nau (Benicarló, Baix Maestrat). Entre les seves publicacions cal destacar Castellón en la Prehistoria (1981, 1984, 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gusils i Prax, Miquel (Barcelona, 1924 - ) Escultor. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis i a la de Belles Arts de Sant Jordi. Fou premiat per la diputació de Barcelona el 1942. Formà part del grup dels Vuit. Féu la primera exposició individual, en unió de la pintora Maria Girona, el 1947, a Barcelona. L'any següent anà a París. El seu art s'inscriu en una línia no figurativa. 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guspí (Sant Ramon de Portell, Segarra) Veure> Gospí. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gussinyé i Gironella, Pere (Olot, Garrotxa, 1890 – 1980) Pintor. Es formà primerament a l'Escola de Belles Arts d'Olot, on tingué com a mestre Berga i Boix, i després a Barcelona. Conreà el paisatge, dins les característiques de l'escola d'Olot. Exposà a Espanya i també a l'Amèrica del Sud, i obtingué diversos premis a Madrid (1943 i 1946) i a Barcelona (1944). 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gustà i Bondia, Jaume (Barcelona, 1854 – 1936) Mestre d'obres i arquitecte. Fou cap de secció de l'Oficina Facultativa d'Urbanització i Obres de l'Ajuntament de Barcelona. A ell es deuen, entre altres obres, algunes cases de Barcelona, de línia neogoticitzant, i alguns pavellons per a l'Exposició Universal del 1888 (després destruïts). Féu una monografia del monestir de Sant Benet de Bages. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA
108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gustavo, Soledad Pseudònim de l'anarquista Teresa Mañé i Miravet. 109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gutiérrez, Francesc (Xàtiva, Costera, 1562 - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1609) Religiós jesuïta. Escriví obres dogmàtiques i destacà com a predicador. 110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gutiérrez, Isidor (Biar, Alt Vinalopó, s XVII - Gandia, Safor, 1729) Frare franciscà. És autor de diversos escrits religiosos. 111 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gutiérrez, Tomàs (Oriola, Baix Segura, s XVI – Itui, Filipines, 1633) Frare dominicà. Prengué l'hàbit el 1579. Visqué trenta-cinc anys a les Filipines. Escriví sermons i textos piadosos en la llengua del país, que aprengué perfectament. 112 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gutiérrez Cossío, Francisco (San Diego de los Baños, Cuba, 1894 – Alacant, 1970) Pintor. Conegut com a Pancho Cossío. S'inicià en la pintura a Santander i a Madrid, i posteriorment residí a París (1923-32), fins que tornà a Santander. La seva obra es caracteritza per l'estudi de la matèria, d'una densitat pastosa, i pel 113 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gutiérrez del Caño, Marcel·lí (Madrid, 1861 – València, 1922) Erudit. Fou arxiver a València. Entre les seves obres cal esmentar: Monografía histórica de la Villa de Altea (1911), Ensayo bibliográfico de Tirant lo Blanch (1913) i Catálogo de los manuscritos existentes en la Universidad Literaria de Valencia (1913). 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gutiérrez i Díaz, Antoni (Premià de Mar, Maresme, 1929 - ) Polític i metge. Ingressà al PSUC el 1959, i fou empresonat durant els anys 1962-65 i el 1973. Secretari general del partit (1977-81 i 1982-86), impulsà l'orientació eurocomunista. Fou diputat al congrés de Madrid (1977-78), conseller de la Generalitat presidida per Tarradellas (1977-78), elegit diputat al Parlament català el 1980 i el 1984 i des del 1987 diputat al Parlament europeu. Dirigent d'Iniciativa per Catalunya, del qual fou des de 1994 vice-president. Era una de les principals personalitats de l'Assemblea de Catalunya. 115 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gutiérrez González, Fernando (Barcelona, 1911 – 1984) Escriptor. Militant de Falange Española, el 1939 fou alt funcionari del departament de censura a Barcelona. Fou un dels fundadors de la revista barcelonina "Entregas de Poesía". Poeta postsimbolista i classicitzant, publicà Primera tristeza (1945), Los ángeles diarios (1947), Anteo e Isolda (1951), etc. Exercí de crític d'art a "La Vanguardia", i publicà una antologia de poesia catalana (1947). 116 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gutiérrez i Polop, Ignasi (Albatera, Baix Segura, 1761 - País Valencià, s XVIII) Eclesiàstic. Era doctor en teologia. És autor de les obres España recuperada (1809) i La redención de España (1814), a més d'escrits inèdits. 121 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gutiérrez Santamarina, Luis Veure> Santamarina, Luys. 117 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
118 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guzmán Dávalos y Spínola, Jaime Miguel de (Sevilla, Andalusia, 1690 – Barcelona, 1765) Militar. El 1742 fou nomenat capità general de Catalunya, que fou el comandament més dilatat de la història de Catalunya (25 anys), i l'exercí com una dictadura personal; mantingué el Principat sota un rígid control polític, obstaculitzà la creació i el funcionament de la Junta de Comerç i es negà a cedir-li l'edifici de Llotja, i impulsà obres públiques mitjançant contribucions especials creades per ell. Preocupat per embellir Barcelona, féu progressar la construcció de la Barceloneta per tal d'eliminar les barraques dels refugiats del barri de Ribera; el 1755 hi inaugurà l'església de Sant Miquel del Port. El 1766 les seves mesures per prevenir l'escassetat de blat provocaren un encariment i les protestes de la població, la qual ell amenaça amb els canons de Montjuïc i de la Ciutadella. 119 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guzmán i Martínez, Joan Baptista (Aldaia, Horta, 1846 – Montserrat, Bages, 1909) Músic i monjo de Montserrat. Després d'haver estat organista a Salamanca i a Covadonga, actuà com a mestre de capella de les seus d'Àvila, Valladolid i València. L'any 1888 ingressà com a monjo a Montserrat i, l'any següent, fou nomenat mestre de l'Escolania, que reorganitzà notablement. És autor d'una àmplia, bé que desigual, producció religiosa.
Anar a: [ Guio ] [ Guit ] [ Guitera ] [ Guix ] [ Gun ] [ Gus ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Guissona
Guitart i Duran, Josep
Guixers
Gurb