|
|
|
Anar a: [ Peralt ] [ Peralta, J ] [ Peralta de ] [ Peran ] [ Perapertusa, G ] [ Perat ] Passar per idiota als ulls d'un imbècil és una voluptuositat de paladar refinat. (Courteline) 1 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Peralta (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Vénda, a la parròquia de Sant Carles de Peralta. 2 CATALUNYA - HISTÒRIA Peralta (Forallac, Baix Empordà) Antic castell, dins el terme de Peratallada del qual sorgiren els nuclis de Santa Susanna de Peralta i de Sant Climent de Peralta. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Peralta (Renau, Tarragonès) Llogaret (171 m alt), al sud-oest del poble. La seva església (Santa Maria) depèn de la parròquia de Renau; el 1948 hi foren descobertes unes pintures murals del s XIV, que foren traslladades al Museu Diocesà de Tarragona. El 1477 fou donat per Joan Gabriel de Montoliu al monestir de Santes Creus. 4 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peralta, Alfons de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Serví Jaume I a la conquesta de València (1238). Hi rebé donacions com a premi dels seus serveis. 6 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Peralta, Arnau de (Peralta de la Sal, Llitera, s XIII – Saragossa, Aragó, 1271) Eclesiàstic i diplomàtic. Bisbe de Saragossa. Persona de notable influència al seu temps. En 1258 fou ambaixador a França per tractar del matrimoni de la infanta Isabel amb l'hereu francès Felip. En 1260 s'oposà a la dependència de Toledo del bisbat d'Albarrassí-Sogorb, atacant la disposició del papa Alexandre IV en aquest sentit. 7 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Peralta, baronia de (Franja de Ponent) Jurisdicció senyorial, creada el s XIII. Centrada en el castell de Peralta (avui Peralta de la Sal), a Ribagorça, i que arribà a comprendre, a més, els llocs i castells de Gavasa, Casserres del Castell, Calassanç, Purroi, Montmagastre, Rocafort de Llitera, Pelegrinyó i Sant Esteve de Llitera. Pertangué ja al s XIII als Peralta i passà, a la segona meitat del s XIV, als Castre i d'ells als Pinós, als Cervelló, barons de la Llacuna, als Alagó, senyors d'Alfajarín, als Montcada, marquesos d'Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peralta, Berenguer de (Lleida, s XIII – 1256) Frare dominicà i bisbe de Lleida. Era de la família Peralta de Lleida i consta com a canonge el 1244. Seguint l'exemple del bisbe Guillem de Barberà i els consells de sant 9 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Peralta, Berenguer de (Ribagorça, d 1324 - d 1344) Fill de Ramon de Peralta i germà de Guillem, Felip, Ramonet, i potser també de Joan de Peralta, i de Joana i Elionor de Peralta i de Sicília. El seu pare el deixà a terres catalano-aragoneses segurament amb la intenció que el succeís a la baronia de Peralta. 10 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Peralta, Caterina de (Itàlia, s XV) Baronessa de Chiusa. Filla de Joan de Peralta i de Randazzo i germana i successora de Nicolau de Peralta. Aportà la baronia al seu marit Alfons de Cardona i de Villena, comte de Reggio. 11 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Peralta, Felip de (Ribagorça, a 1325 – s XIV) Fill de Ramon de Peralta i germà de Guillem, Ramonet, Berenguer de Peralta i potser també Joan de Peralta, i Joana, Elionor de Peralta i de Sicília. Segurament morí jove. 12 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Peralta, Galceran de (Sicília, Itàlia, s XIV - d 1416) Noble. Possiblement fill de Guillem de Peralta, segon comte de Caltabellotta. Es traslladà, molt jove, a Grècia. Nomenat veguer, capità i castellà d'Atenes ja abans del 1371, Frederic III li féu concessió vitalícia dels càrrecs (1372). Els catalans de Tebes protestaren al·legant que els estatuts de la Companyia preveien la durada dels càrrecs per tres anys, i Galceran fou destituït (1374). Però el 1377 ja tornava a exercir-los, amb Romeu de Bellarbre com a associat per als afers militars quedant per a ell els civils i administratius. Per acord amb el vicari Lluís Frederic d'Aragó, féu que Atenes obtingués una certa independència de Tebes i Livàdia. Anà a ajudar els assetjats de Tebes i fou pres, amb el notari Pere Balter, pels navarresos de Juan de Urtubia, els quals demanaren per ell un alt rescat (1379). Els Capítols d'Atenes fan esment d'aquest fet, i el parlament demanà al rei ajut per a l'alliberament de Galceran 13 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Peralta, Guillem de (Ribagorça, s XII - s XIII) Noble. Fill i hereu de Ramon de Peralta. Es distingí al servei del comte Ermengol VIII d'Urgell. Participà en la batalla de Las Navas de Tolosa amb Pere el Catòlic. Fou el pare de Ramon de Peralta i potser de Jordà de Peralta. 14 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Peralta, Guillem de (Ribagorça, s XII – s XIII) Templer. Comanador d'Alfambra, Novillas i Villel (1196) i de Cantavieja, Montsó i Castellote (1201). Fou descendent de Guillem de Peralta. 16 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Peralta, Guillem de (Ribagorça, s XIII) Fill de Ramon de Peralta. Marit de Marquesa d'Urgell. Era una figura important al comtat d'Urgell, en temps de Ponç I, pare de la seva muller. Fills seus foren Guillem i Ramon. 17 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Peralta, Guillem de (Ribagorça, s XIII - d 1286) Senyor de Montmagastre. Era fill de Guillem i de Marquesa d'Urgell, i germà de Ramon, el qual degué morir sense descendència, perquè la successió recaigué en Guillem o potser ja directament en la filla d'aquest Sibil·la de Peralta. El 1283 era un dels cavallers que havien de fer costat a Pere II al desafiament de Bordeus contra Carles d'Anjou. El 1286 assistí a les exèquies solemnes celebrades al monestir de Santes Creus per l'ànima del rei Pere II el Gran, mort l'any anterior quan el seu successor Alfons II el Franc era a Mallorca. 18 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
15 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Peralta, Guillem de (Sicília, Itàlia, s XIV - Catània, Itàlia, 1348) Fill de Ramon de Peralta, amb el qual col·laborà a la política siciliana i a la defensa contra els angevins. Fou el primer comte de Caltabellotta. Morí en el setge de Catània. Fills seus foren Guillem i Mateu. També devia ser fill seu, o nebot, el Galceran de Peralta que destacà a Grècia. 19 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Peralta, Guillem de (Sicília, Itàlia, s XV) Cavaller. Serví un temps a Catalunya. El 1473, en posició de reraguarda, tingué cura dels serveis d'intendència de les forces amb que l'infant Ferran (el futur rei Catòlic), alliberà Perpinyà del setge francès. El 1476, des de Sicília, reforçà Sardenya, on feia estralls la revolta de Lleonard d'Alagó. A la mort de Llop Ximenes d'Urrea fou per un temps virrei interí de Sicília, juntament amb Guillem Pujades. Seria nomenat lloctinent reial a Sardenya, en substitució d'Eiximèn Peris Escrivà de Romaní, el 1483. 21 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Peralta, Joan de (Ribagorça, s XIV) Noble. Fill de Guillem i d'Elionor, i germà de Nicolau. El seu pare i el seu germà foren successivament comtes de Caltabellota. Fill seu fou un altre Nicolau. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peralta, Joan de (Catalunya, s XIV) Eclasiàstic. Fou degà de la seu de Lleida. Impulsà les obres del campanar i del claustre de la seu. Protegí el culte que hi era donat al pretès sant Berenguer de Peralta, 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peralta, Joan de (Barcelona, s XV – Vic, Osona, 1505) Abat de Montserrat (1483-93) i bisbe de Vic (1493-1505). De família noble, senyors de Castellet del Penedès, fou degà de l'església de Girgenti i abat comendatari del monestir basilià de la Grotta (Sicília). Fou nomenat abat comendatari del monestir de Montserrat. Rebé del papa Alexandre VI la dignitat de bisbe de Vic. Durant el seu episcopat, manà imprimir el missal de Vic (1496) i volia imprimir el breviari. Arranjà els problemes de jurisdicció que mantenien els canonges de Manresa amb l'església de Vic. Assistí a la cort de Barcelona (1493), ciutat on féu llargues estades. Fou president de la generalitat de Catalunya (1491-93). 23 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Peralta, Jordà de (Ribagorça, s XIII) Comanador de Gardeny. Destacà per la seva total adhesió a Jaume I el Conqueridor durant la difícil minoritat d'aquest. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peralta, Narcís (Barcelona, s XVII) Tractadista sòcio-polític. Autor d'un Memorial en favor de la ordenación hecha por la ciudad de Barcelona (1620) sobre els forasters escrit primer en català però obligat després a traduir-lo ell mateix al castellà, fet del qual es lamenta, i De la potestat secular en los eclesiàstics per la econòmica i política (1646), que fou prohibit, ambdós interessants pels comentaris sociogràfics i l'actitud més o menys franca sobre qüestions d'actualitat amb tendència vindicativa. 25 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Peralta, Nicolau de (Sicília, Itàlia, s XV) Baró de Chiusa. Fill de Joan de Peralta i de Randazzo, germà de Caterina i cosí-germá de Margarida de Peralta i de Chiaramonte, a la mort de la qual reclamà l'herència. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peralta, Ponç de (Lleida, s XIII) Noble. Protagonitzà un deseiximent amb Bernat de Montlleó a Lleida el 1255. 29 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Peralta, Ramon de (Ribagorça, s XII) Noble. Primer membre del llinatge. Participà en la conquesta de Lleida (1149), on rebé algunes possessions, amb les hosts del comte d'Urgell, amb el qual sembla que estava emparentat. Potser fou el pare de Guillem de Peralta. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peralta, Ramon de (Urgell, s XIII) Noble. Fill de Guillem de Peralta i potser germà de Jordà de Peralta. El 1228, arran de les reivindicacions d'Aurembiaix, hereva legítima d'Urgell, contra els usurpadors Cabrera, que senyorejaven el comtat, es posà tot seguit al costat d'ella. Li lliurà Montmagastre. Morta Aurembiaix i reconegut Ponç I de Cabrera com a comte indisputat d'Urgell, Ramon de Peralta li fou bon vassall, malgrat els precedents esmentats. Assistí a les corts generals de Montsó el 1236. En 1242 fou un dels nobles urgellencs que hagueren de comprometre's a no ajudar mai Ponç I contra Jaume I el Conqueridor, compromís que el monarca exigí per a restituir al comtat d'Urgell la ciutat de Balaguer, que encara retenia la corona. L'any següent fou marmessor de Ponç I. Fou pare de Guillem de Peralta. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peralta, Ramon de (Ribagorça, s XIII) Fill de Guillem de Peralta i de Marquesa. Figura entre els consellers del rei en la promulgació dels furs de València el 1250. El 1274 acompanyà l'infant Pere a Tarassona, amb altres consellers, en les negociacions amb els navarresos per a obtenir la successió en llur regne per a Jaume I, tal com havia estat estipulat. El 1277 es mantingué fidel al rei en la insurrecció nobiliària, l'ajudà a contenir 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peralta, Ramon de (Catalunya, s XIII) Canonge de Lleida (1286). 28 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Peralta, Ramon de (Itàlia, d 1292 - Catània, Itàlia, 1349) Primer comte de Caltabellota. Havia participat molt activament en la campanya de Sardenya (1323) i després en el setge d'Esglésies i de Càller, d'on fou nomenat governador. Hagué de fer front, amb èxit, a la rebel·lió dels pisans (1325), juntament amb l'almirall Francesc Carròç i de Cruïlles, però aviat es féu palesa la incompatibilitat d'ambdós. Aixó féu que Jaume II els retirés els càrrecs. Llavors Ramon de Peralta es traslladà a Sicília, on s'establí i es casà amb Elisabet, filla de Frederic II i vídua de Ponç Hug V d'Empúries, i inicià així la branca siciliana dels Peralta. Alfons III li tornà el càrrec i el nomenà almirall dels estols d'Aragó fins al 1338. Amb la seva muller, morta el 1341, foren pares de Guillem, Felip, Ramonet, Berenguer i potser també de Joan de Peralta, així com de Joana i d'Elionor de Peralta i de Sicília. 33 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Peralta, Ramonet de (Sicília, Itàlia, s XIII - a 1342) Fill de Ramon de Peralta i germà de Guillem, Felip, Berenguer i potser també Joan de Peralta, a més de Joana i d'Elionor de Peralta i de Sicília. Pere II de Sicília li donà el lloc de Cristia, que passà després al seu fill Ramonet de Peralta. 34 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Peralta, Ramonet de (Sicília, Itàlia, s XIV) Fill de Guillem de Peralta (m a 1354) i germà de Guillem i de Mateu de Peralta i Sclafani i de Galceran de Peralta. Fou senyor de Sambucca i del feu Comichi. 36 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Peralta, Sança de (Ribagorça, s XII) Dama. Descendent de Guillem de Peralta. Donà a l'orde de l'Hospital l'honor que posseïa a Siscar (1180). 37 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Peralta, Sibil·la de (Ribagorça, s XIII - Sicília ?, Itàlia, a 1320) Filla de Guillem de Peralta (m d 1286). Es casà (1292-98) amb un cosí del rei, Felip de Saluzzo (m 1324). Fills d'aquests foren Ramon de Peralta i Marquesa, Elionor i Constança de Saluzzo. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peralta, Sibil·la de (Catalunya, s XIV) Abadessa de Sant Hilari de Lleida (1328-68). 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peralta, Vicenç de (Catalunya, 1872 – 1936) Frare caputxí. Fou vice-director dels "Estudis Franciscans", on col·laborà intensament. És autor de diverses traduccions d'obres místiques. Morí assassinat. 40 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Peralta de la Sal (Peralta i Calassanç, Llitera) Poble (523 m alt) i cap del municipi. La vila és aturonada a la confluència dels barrancs de Calassanç i de Gavasa; hi ha les ruïnes d'un antic castell. L'església parroquial és dedicada a santa Maria; després de la conquesta (1058-63) del sector pels comtes de Barcelona i d'Urgell esdevingué cap d'un arxiprestat de la diòcesi d'Urgell enclavat dins el de Lleida. El 1697 s'hi establí un 111 FRANJA PONENT - MUNICIPI
41 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Peralta i Chiaramonte, Constança de (Sicília, Itàlia, s XIV – s XV) Filla de Nicolau de Peralta i de Randazzo i d'Isabella Chiaramonte, i germana de Joana i de Margarida. 42 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Peralta i Chiaramonte, Joana de (Sicília, Itàlia, s XIV – 1402) Filla gran de Nicolau de Peralta i de Randazzo, i d'Isabella Chiaramonte. A la mort del seu pare (1398), n'heretà el comtat de Caltabel·lota. Martí l'Humà volgué casar-la amb Artal de Luna. Joana morí en tot cas abans del matrimoni, que al capdavall contrauria la seva germana Margarida. 43 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Peralta i Chiaramonte, Margarida de (Sicília, Itàlia, s XIV – s XV) Filla de Nicolau de Peralta i de Randazzo i d'Isabella Chiaramonte. Per mort de la seva germana gran Joana (1402) heretà el comtat de Caltabellota i es casà amb el noble Artal d'Alagó. Un cop vídua, es casà amb Antoni de Cardona i de Luna, fill del comte Hug II de Cardona i de Beatriu de Luna. El comtat de Caltabellota, amb les baronies de Luliana, 44 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Peralta i de Randazzo, Joan de (Sicília, Itàlia, s XIV) Noble. Fill de Guillem de Peralta i Sclafani i d'Elionor de Randazzo, i germà de Nicolau. Fou pare de Nicolau i de Caterina de Peralta. 45 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Peralta i de Randazzo, Nicolau de (Sciacca, Itàlia, s XIV - Sicília, Itàlia, 1399) Quart comte de Caltabellotta i gran justícier de Sicília, fill de Guillem. El 1392 prestà fidelitat a la reina Maria i al rei Martí quan en companyia de l'infant Martí arribaren a l'illa. Rebé llavors el títol de marquès de Mazzara i comte de Calatafimi. Malgrat això es revoltà el 1393, com el seu pare. Després d'algunes negociacions, el 1395 i el 1396, per retornar a l'obediència dels reis, arribà a un compromís el 1397 i obtingué el reconeixement del comtat de Caltabellotta, la capitania vitalícia de Sciacca i exempcions fiscals. Com a premi de la seva col·laboració per dominar la revolta de Guillem Ramon de Montcada rebé el mateix any el càrrec de gran justicier, a més de la terra de Bivona, confiscada a Pere de Montcada. Es casà (1388) amb Isabella Chiaramonte e Ventimiglia, filla de l'almirall de Sicília Manfredo Chiaramonte, comte de Mòdica, que li aportà en dot el castell de Bivona. El succeí la seva filla Margarida. 46 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Peralta i de Sicília, Elionor de (Sicília, Itàlia, s XIV) Filla de Ramon de Peralta, comte de Caltabellota, i d'Elisabet, filla de Frederic II, i germana de Joana. 47 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Peralta i de Sicília, Joana de (Sicília, Itàlia, s XIV - 1354/55) Filla de Ramon de Peralta, comte de Caltabellota, i d'Elisabet, filla de Frederic II, i germana d'Elionor. Es casà amb Mateu de Montcada i Sclafani, comte d'Agosta. Fill seu fou Guillem Ramon II de Montcada, comte d'Agosta. Morí jove i el seu marit tornà a 48 CATALUNYA-ARAGÓ BIOGRAFIA Peralta i Sclafani, Guillem de (Sicília, Itàlia, d 1331 - 1395/96) Tercer comte de Caltabellotta i segon de Sclafani i vicari de Sicília. Fill de Guillem i nét de Ramon. Es casà amb Elionor de Randazzo, filla de l'infant Joan de Sicília, duc d'Atenes i de Randazzo. Durant el turbulent regnat de Frederic III observà primerament una actitud de fidelitat a la Corona: contribuí a la defensa de l'illa contra els atacs dels angevins, aliats amb els Chiaramonte sicilians, entre el 1354 i el 1358, i es mantingué apartat de les revoltes nobiliàries fins el 1365, en què s'uní a la rebel·lió. Abans havia obtingut la capitania de Giuliana, en canvi del castell de Cristia (1356), el càrrec de capità de guerra de Sciacca (1358) i la baronia de Chiusa, de la qual s'apoderà el 1363. Quan morí el rei el 1377, deixant com a successora la seva filla Maria, menor d'edat, fou... Segueix... 49 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Peralta i Sclafani, Mateu de (Sicília, Itàlia, s XIV – 1374) Fill de Guillem de Peralta, segon comte de Caltabellotta. Vicari general de Frederic III de Sicília als ducats d'Atenes i Neopàtria (1370-74). Fou incapaç de dominar l'anarquia i les discòrdies entre les faccions nobiliàries: Lluís d'Enghien, comte de Conversano, ocupà Atenes per un breu període; el seu germà Guiu (III) d'Enghien fou induït pels venecians del Negrepont a fer la pau amb els catalans. Assistí a una assemblea de magnats convocada pel papa Gregori XI i reunida a Tebes per tal de pactar una aliança i emprendre una creuada contra els turcs (1373). Deixà dos fills menors confiats al seu germà Guillem. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Peraltes (Ossó de Sió, Urgell) Caseria, al nord del poble, a la dreta del Sió. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Peramàs (Mataró, Maresme) Barri perifèric de la ciutat, sorgit a partir de l'onada immigratòria que afectà aquesta població des del decenni dels anys 50. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Peramea (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Vila (916 m alt), 54 CATALUNYA - MUNICIPI
55 CATALUNYA - HISTÒRIA Peramola, baronia de (Peramola, Alt Urgell) Jurisdicció senyorial. centrada en el castell homònim i que comprenia també els llocs de Tragó, Cortiuda, Castell-llebre i Nuncarga. Pertangué originàriament als Peramola i successivament als Desbrull, als Zurita, als Pinós, comtes de Vallfogona, als Ferrandis d'Híxar, ducs d'Híxar, i als Silva, marquesos d'Alenquer. El 1739, Rosa de Silva y Pimentel, comtessa de Sallent, en el seu testament, la llegà a Antonio de Navarrete (mort vers el 1784). Aquest fou succeït pel seu fill Francesc de 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peramola, Berenguer de (Catalunya, s XII) Noble. Serví Pere I el Catòlic. En 1212 prengué part a la batalla de les Navas de Tolosa, seguint el rei. L'any següent, pocs mesos abans de la batalla de Muret, acompanyà el rei al breu viatge que féu a Tolosa, abans de dicidir la mobilització i la intervenció oberta. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peramola, Bernat de (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller. Era senyor de Peramola. El 1314 fou un dels marmessors del comte Ermengol X d'Urgell, mort aquell any a Camporrells. Dins el mateix any assistí, a Lleida, al casament de l'infant Alfons, el futur rei Benigne, amb Teresa d'Entença. Signà aleshores l'acta de concessió del comtat d'Urgell a favor dels contraents. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peramola, Jaume de (Catalunya, s XIII - s XIV) Cavaller. El 1283 havia de ser un dels companys de Pere II al desafiament de Bordeus, contra Carles d'Anjou i els seus valedors. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peramola, Jaume de (Catalunya, s XIV) Cavaller. El 1323 anà a Sardenya amb l'expedició de conquesta que dirigia l'infant Alfons, el futur rei Benigne. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peramola, Pere de (Catalunya, s XIV - Sicília ?, Itàlia, s XIV) Cavaller. Serví a Sardenya, on anà en algunes de les expedicions de reforç que hi foren abocades després de la principal de 1323. El 1326 era un dels caps de les forces catalanes que tenien la base al castell de Càller. 61 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
112 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Peranxisa (Horta) Serra de l'interior de l'horta de València, que s'estén en direcció est-oest, i al terme de Torrent assoleix els 329 m alt. 62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perapertusa (França, s X - Catalunya Nord, s XVII) Llinatge noble. Originari del Perapertusès, que posseí el castell de Perapertusa, que li donà el nom, i s'establí al Rosselló. El genearca conegut és Amell, casat amb Ermengarda i pares de Seguer I i de Pere I de Perapertusa. Sembla que hi hagué diferents línies del llinatge, una de les quals tingué les senyories de Montalbà i Bellestar i anà a parar per enllaç als Senespleda, senyors de les Fonts, i una altra les de Trevillac, Sequera i Rocaverd, que sembla que acabà refonent-se amb la línia de Rebollet. 63 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perapertusa, Amell de (Rosselló, s XIV) Noble. El 1344 era mestre dels ports del Rosselló. Es casà amb la pubilla Francesca Albert. Llurs descendents foren, segons sembla, senyors de Castellrosselló. 64 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Perapertusa, Amell de (Rosselló, s XIV – Sicília, Itàlia, s XV) Fill de Guillem de Perapertusa i germà de Bernat Berenguer. Passà a Sicília on rebé la baronia de Favara, que passaria al seu germà. 65 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perapertusa, Arnau de (Rosselló, s XIV - d 1354) Falconer, munter i coper del rei Pere III i veguer de Cerdanya. 66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perapertusa, Berenguer de (Rosselló, s XIII – s XIV) Noble. El 1313 era veguer de Cerdanya i de Baridà, i batlle de Puigcerdà. Aquest, o l'homònim, era lloctinent del jove rei Jaume III de Mallorca a Perpinyà, el 1328. 67 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perapertusa, Berenguer de (Rosselló, s XIV – 1360) Noble. Castellà d'Ortafà. Tenia la fortalesa el 1344. La lliurà sense dificultats a Pere III el Cerimoniós quan aquest envaïa el Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca. 69 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perapertusa, Berenguer de (Rosselló, s XIV) Abat de Santa Maria d'Arles (1350-61). 70 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perapertusa, Berenguer de (Rosselló, s XIV - 1360) Noble (dit també, Berenguer d'Ortafà). Fill de Berenguer de Perapertusa (m 1309) i de Clemència d'Ortafà. Fou castellà d'Ortafà. Tenia la fortalesa el 1344. La lliurà sense dificultats a Pere III el Cerimoniós quan aquest envaïa el Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca. Es casà amb Esclarmunda de Santjoan, senyora de la baronia de Sant Joan de Pladecorts. Ambdós foren pares de Berenguer d'Ortafà i de Pere de Perapertusa. 71 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perapertusa, Berenguer I de (Rosselló ?, s XI) Fill de Pere I de Perapertusa i germà de Ramon I, amb el qual, el 1073, signà l'acta d'unió de l'abadia de Cubieras a la de Moissac. Fou avi de Berenguer II de 72 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perapertusa, Berenguer II de (França, s XII) Nét de Berenguer I de Perapertusa. El 1140 era senyor dels castells de Perapertusa, Montalbà i Querbús, la Torre de Triniac i les forces de Rufiac i Cucunhan. Fou el pare de Berenguer III de Perapertusa. 73 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perapertusa, Berenguer III de (França, s XII - d 1193) Fill i hereu de Berenguer II de Perapertusa. Es casà amb Comdors. A la seva mort es trencà el fil genealògic. 74 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perapertusa, Bernat Berenguer de (Rosselló, s XIV – Sicília, Itàlia, s XV) Baró de Tavi (rebut el 1397). Fill de Guillem de Perapertusa (mort v 1426) i germà d'Amell, de qui rebé la baronia de Favara. Estava casat amb Ilaria di Ventimiglia. Sembla segur que es pot identificar amb l'homònim que el 1396 era guardià dels ports i costes del Rosselló, que fou escuder i uixer d'armes del rei Martí I i s'havia casat (1401) amb Constança de Perellós, hereva de la baronia de Jóc, que fóra una altra muller. Amb Ilaria havia estat pare de Guillem de Perapertusa, baró de Rebollet i de Favara. Amb Constança fou pare de Bernat Berenguer de Perapertusa i de Perellós. 75 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perapertusa, Constança de (Catalunya Nord, s XIV – s XV) Muller de Roger de Brugueres (o Bruguera), baró de Chalabre (Llenguadoc). Filla de Bernat Berenguer de Perapertusa i de Perellós. Fou la mare de Gastó de Perapertusa. 76 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
77 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perapertusa, Francesc de (Rosselló, s XV) Cavaller. Seguí la causa de Joan II. El 1462 fou un dels assetjats a la Força de Girona, amb la reina Joana Enríquez i l'infant Ferran. Pel set/1462 fou declarat enemic de la terra per la Generalitat. 78 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perapertusa, Gastó de (Catalunya Nord, s XV – v 1505) Segon fill de Constança de Perapertusa i de Roger de Brugueres. Fou baró de Jóc i Rebollet i senyor de Trevillac i Rocaverd, i pare del seu successor Francesc de Perapertusa. 79 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perapertusa, Guillem de (Catalunya Nord, s XIII) Noble. Membre del llinatge homònim, juntament amb un Seguer de Perapertusa, el 1242 hagueren de refugiar-se a les terres del comte rei, fugint dels croats antialbigesos. 80 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perapertusa, Guillem de (Rosselló, s XIV – v 1426) Baró de Rebollet, senyor de Rocaverd, Sequera, Prats i Trevillac. Pertanyia a la línia dels barons de Rebollet. Adoptà el partit de Pere III de Catalunya-Aragó contra el seu sobirà Jaume III de Mallorca. Segurament ell o els seus dos fills, Amell i Bernat Berenguer de Perapertusa, passaren a Sicília. 81 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perapertusa, Hugueta de (Catalunya, s XIV) Baronessa de Corbera del Castell. Filla de Pere de Perapertusa. Heretà la baronia dels seus pares i l'aportà al seu marit Francesc de Sagarriga i llurs descendents. 84 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perapertusa, Pere I de (Llenguadoc, s X – s XI) Noble. Fill d'Amell i d'Ermengarda, i germà de Seguer I. Fou pare de Ramon I i de Berenguer I de Perapertusa. 83 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perapertusa, Pere de (Rosselló, s XIV) Fill de Berenguer de Perapertusa (m 1360) i d'Esclarmunda de Santjoan, i germà de Berenguer d'Hortafà. El 1355 es casà amb la pubilla Margarida de Corbera, hereva de la baronia de Corbera del Castell, que heretà llur filla Hugueta de Perapertusa. 85 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perapertusa, Ramon I de (Llenguadoc, s XI) Fill de Pere I de Perapertusa i germà de Berenguer I, junt amb el qual, el 1073, signaren l'acta d'unió de l'abadia de Cubieras a la de Moissac. 88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perapertusa, Seguer I de (Llenguadoc, s X – s XI) Senyor del castell de Perapertusa. Fill d'Amell i d'Ermengarda, i germà de Pere I. El 1017 assistí a la fundació del bisbat de Besalú. 86 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perapertusa, Seguer de (Rosselló, s XIV – s XV) Noble. Era casat (1412) amb Anna de Parestortes, senyoria que passà, per enllaç d'una néta seva, als Oms. 89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perapertusa i de Clariana, Maria de (Conflent, s XVII – 1660) Filla i successora de Antoni de Perapertusa i de Vilademany-Cruïlles. Casada el 1659 amb Jean François de Bournonville, marquès de Risbourg. 90 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perapertusa i de Perellós, Bernat Berenguer de (Sicília, Itàlia, s XV – Rosselló, 1485) Baró de Rebollet. Fill de Bernat Berenguer de Perapertusa i de Constança de Perellós. El 1459 heretà de la seva tia Elionor de Perellós la baronia de Jóc. Fou pare de Constança i avi de Gastó de Perapertusa. 91 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perapertusa i de Vilademany-Cruïlles, Antoni de (Catalunya Nord, s XVII – 1676) Segon vescomte de Jóc. Fill de Pere de Perapertusa i d'Erill i de Rafaela de Vilademany-Cruïlles, dels quals heretà un important patrimoni. Lluità contra Felip IV en la guerra dels Segadors, però el 1652, quan la revolta al Conflent es posà contra els francesos, Lluís IV li confiscà els béns el 1653, però li foren restituïts el 1659. El llinatge s'extingí en ell i la successió passà als fills i descendents de la seva filla Maria de Perapertusa i de Clariana. 92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perapertusa i d'Erill, Pere de (Catalunya Nord, 1573 – 1624) Cavaller de Sant Jaume. Fill de Francesc de Perapertusa (m 1552-54). Heretà de la seva mare la meitat de la baronia de Gelida i fou creat (1599) 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 CATALUNYA - GEOGRAFIA
96 CATALUNYA - HISTÒRIA Peratallada, baronia de (Forallac, Baix Empordà) Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Peratallada i que al s XII ja pertanyia als Peratallada. El 1250 passà per enllaç als Cruïlles, barons de Cruïlles, que la conservaren fins al s XIX. Per aquesta raó i pel fet de residir els barons de Cruïlles al castell de Peratallada, acabaren cognomenant-se Cruïlles de Peratallada. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peratallada, Bernat de (Catalunya, v 1250 - v 1325) Noble. Fill de Gilabert de Cruïlles i de Guillema de Peratallada. Fou un fidel servidor de Pere II el Gran. Participà amb ell en la conquesta de Sicília i fou l'únic cavaller dels tres que l'acompanyaven que li féu costat fins a Bordeus mateix, lloc on s'havia de celebrar el desafiament amb Carles d'Anjou (1283). En temps d'Alfons II el Liberal actuà com a almirall al capdavant d'un estol que intervingué al nord d'Àfrica, per bé que sota el comandament suprem de Roger de Lloria. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peratallada, Dalmau Bernat de (Catalunya, s XI) Magnat. El 1062 prestà homenatge a Ramon Berenguer I de Barcelona, pel seu castell de Begur. El 1068 assistí al conveni entre el comte barceloní i els vescomtes Ramon Bernat Trencavel i Ermessenda de Carcassona i Besiers sobre diversos drets al Llenguadoc. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA
101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peratallada, Ermessenda de (Catalunya, s XIV) Dama. Segona muller de Ponç Hug II d'Empúries. Per no haver sol·licitat la necessària dispensa de parentiu, els esposos hagueren de separar-se. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peratallada, Guillem de (Catalunya, s XII) Bisbe de Girona (1160-69). Era de la família empordanesa dels Peratallada i nebot, sembla, del bisbe de Girona Berenguer Dalmau. Era canonge el 1138. Assistí a la cort d'Osca del 1162 i signà la publicació del testament sagramental del comte Ramon Berenguer IV. Dotà i afavorí la canònica de Sant Pere Cercada. El 1166 féu vot d'anar a Terra Santa. El mateix any acompanyà el rei Alfons a l'expedició de Provença. Inicià les obres del palau episcopal gironí. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peratallada, Guillema de (Catalunya, s XIII) Dama. Era filla d'un Ponç i hereva de la senyoria familiar de Peratallada, a l'Empordà. Es casà amb el famós Gilabert de Cruïlles. Un dels seus fills fou Bernat de Peratallada, escuder de Pere II el Gran. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peratallada, Joan de (Peratallada ?, Baix Empordà, s XIII – Catalunya, s XIV) Predicador franciscà. Conegut també amb els noms de Joan de Ribatallada i Johannes de Rupescissa. Predicà a Viena. Influït per Gioacchino da Fiore i altres autors, s'avesà a introduir en les seves prèdiques i escrits vaticinis i interpretacions arbitràries de l'Apocalipsi, motiu pel qual fou empresonat a Avinyó pels seus superiors. Alliberat, a noranta anys pogué tornar a Catalunya. Hom conserva a la Bibliothèque Nationale, de París, el 105 CATALUNYA - GEOGRAFIA Perauba (Hortoneda de la Conca, Pallars Jussà) Veure> Peralba. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peray i March, Josep de (Barcelona, 1877 – 1946) Advocat, arxiver i historiador. Fill del general de sanitat Laureà de Peray i Tintorer. Féu estudis a Cuba i Barcelona. Molt conegut com a advocat, fou membre de l'Academia de la Historia i de l'Institut Internacional de Bibliografia de Brussel·les. El 1926 fou nomenat degà del Col·legi d'Advocats per via governativa. Fou col·laborador del "Diario de Barcelona" i de les revistes "Revista de l'Associació Artístico-Arqueològica" i d'"Ortodoxon Biblion". Creà l'Arxiu Diocesà de Barcelona, en el seu estat modern (1900-28), del qual fou director. Publicà una breu guia històrico-descritiva de les principals biblioteques del món (1911-17), Monografia històrico-descriptiva del poble i monestir de Sant Cugat del Vallès (1910), Bibliografía jurídica hispánica (1912-19), Sant Cugat del Vallès: Su descripción y su historia (1913), Jerusalén, Roma, Ravena i diverses monografies. 107 ANDORRA - GEOGRAFIA
108 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Perdiguero, pic de (Benasc, Alta Ribagorça) Cim (3.231 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit entre l'Alta Ribagorça i Bigorra, al sud de la vall de Lliterola. És flanquejat de glaceres. A l'oest la glacera de Lliterola que alimenta l'estany de Lliterola, a la capçalera de la vall d'aquest nom; al sud-est, la glacera que forma el barranc de Perdiguero (afluent, per l'esquerra, del riu d'Estós) que drena la vall de Perdiguero; al sud-oest, i separada de l'anterior per la cresta de Gargallosa, la gelera que s'estén per l'ampla capçalera de la vall de Molseret. 109 CATALUNYA - GEOGRAFIA Perdiguers (Castellar de la Ribera, Solsonès) Veure> Vila de Perdiguers, la. 110 CATALUNYA - HISTÒRIA Perduts, els (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà) Antic llogaret, al sud-oest del poble de Sant Pol de la Bisbal, a la vora de la riera de Vilar.
Anar a: [ Peralt ] [ Peralta, J ] [ Peralta de ] [ Peran ] [ Perapertusa, G ] [ Perat ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Peralta i Calassanç
Perarnau i Canal, Salvador
Perarnau i Espelt, Josep