|
|
|
Anar a: [ Ensa ] [ Enten ] [ Entença, G ] [ Entença, J ] [ Entença, T ] [ Ento ] No penso acceptar més mal humor nacional. Encara hi ha pàtria, senyors, encara hi ha pàtria. (Quim Torra) 1 ANDORRA - GEOGRAFIA Ensagens, coma d' (Encamp, Andorra) Vall de la parròquia, afluent, per l'esquerra, de la Valira d'Encamp, la capçalera de la qual forma un circ lacustre (estany d'Ensagens, a 2.416 m alt) que dominen els pics de Llops i de Pessons (2.865 m), el pic d'Ensagens (2.824 m) i l'alt del Griu. El riu d'Ensagens, després de rebre per l'esquerra la coma de Llops i el riu dels Agols, s'uneix al riu dels Costals a la seva confluència amb la Valira, prop de la Mosquera. 2 EUROPA - LITERATURA Ensaladas, Las (Praga, Txecoslovàquia, 1581) Llibre de Mateu Fletxa el Jove. Incloïa ensaladas del seu oncle, seves i d'altres autors. Ha estat editat modernament per Higini Anglès (1955). 3 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Enseñat i Estrany, Bartomeu (Inca, Mallorca Septentrional, 1917 - 1998) Prehistoriador. Ha treballat a Mallorca, sobretot a la rodalia de Sóller. Ha publicat treballs sobre les ceràmiques incises, els problemes del 4 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Enseñat i Morell, Joan Baptista (Sóller, Mallorca, 1854 – Barcelona, 1922) Publicista i comediògraf. Residí a Montpeller, Barcelona (on fundà la revista "El Mosquito", 1873), Madrid i París, on fou membre fundador (1878) de l'Alliance Latine. Escriví, a més de llibres d'història de França, una gran quantitat de peces teatrals en castellà i algunes en català, com A l'altre món, La mestressa, La tinc a sota. 5 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ensenyat i Alemany, Josep (Andratx, Mallorca, 1897 - Illes Balears, s XX) Advocat i escriptor. Professor a l'escola normal de Balears. Col·laborador de la premsa de Madrid i de Mallorca -sobretot a "El Día"-, ha publicat nombrosos assaigs d'història, sociologia, estètica i lul·lisme, alguns dels quals en català. El 1966 presidí la Federació Balear d'Associacions Familiars, i el 1967 fou procurador a les corts per representació familiar. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ensesa i Gubert, Josep (Sarrià de Ter, Gironès, 1892 - Castell d'Aro, Baix Empordà, 1981) Mecenes i industrial. Fill de Josep Ensesa i Pujadas, del qual ha continuat el centre residencial de s'Agaró i hi ha creat un festival de música anual. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ensesa i Pujadas, Josep (Sarrià de Ter, Gironès, 1866 – 1940) Industrial. Creà a Girona una important fàbrica de farina i assolí qie la companyia de ferrocarrils MZA instal·lés a la ciutat els tallers de reparació de màquines. Milità a la Lliga Catalana i fou diputat provincial. Urbanitzà el sector gironí de l'Eixample de la Mercè, i el 1923, amb l'arquitecte Rafael Masó i Valentí, inicià un centre residencial a s'Agaró. Fou pare de Josep Ensesa i Gubert. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA
9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ensija, serra d' (Berguedà) Serra interior del Prepirineu oriental, al límit amb el Solsonès. És un massís mesozoic situat entre la serra de Cadí i la depressio central, separat del Pedraforca pel coll de la Trapa i dels rasos de Peguera pel pla de les Torres. Assoleix els 2.327 m al pic de la Gallina Pelada o Llitzet, els 2.271 m al Voltor. És capçal de l'aigua d'Ora, afluent del Cardener. 10 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Ensiola, l' (Palma de Mallorca, Mallorca) Promontori (99 m alt) de la costa de l'illa de Cabrera, a l'extrem sud-oest. Hi ha el far de l'Ensiola, de segon ordre, amb una estació climatològica. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Entecada, pic d'Era (es Bordes, Vall d'Aran) Cim (2.272 m alt) de l'alineació que separa la Vall d'Aran de Comenge. 12 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Entença (Benavarri, Ribagorça) Poble de l'antic mun. de Calladrons, a l'esquerra del riu de Queixigar, poc tros abans de la confluència amb el riu Guart. A mitjan s XIX era municipi independent. L'església parroquial és dedicada a sant Jaume. Damunt el poble hi ha l'ermita de Sant Salvador (576 m alt). El seu castell d'Entença fou origen de la primitiva baronia d'Entença. 13 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Entença (Ribagorça, s XI – Catalunya, s XVI) Llinatge. Originari de la Ribagorça, ana extenent els seus dominis fins a l'Ebre. El primer senyor de la baronia d'Entença conegut fou Berenguer I d'Entença. 14 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
15 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Entença, baronia d' (Ribagorça, s XIV) Jurisdicció senyorial. Formada per l'agrupació de pobles de la baronia d'Alcolea, que havia pertangut als Entença. Teresa d'Entença, comtessa d'Urgell, l'aportà al seu marit, l'infant Alfons (després Alfons III de Catalunya-Aragó), juntament amb la baronia d'Antillón, i fou transmesa a llur fill, el comte Jaume I d'Urgell, i als seus successors. En formaren part, entre d'altres, a la dreta del Cinca, diversos pobles d'Aragó i de Sobrarb, i, a l'esquerra del Cinca, Graus, Setcastella i Artasona (Ribagorça) i Clamosa i Pui de Cinca (Sobrarb). 16 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Entença, baronia d' (Ribagorça, s XIV) Jurisdicció senyorial, tingué com a centre el castell d'Entença (Ribagorça). Passà el 1321 a la senyoria reial, amb altres possessions dels Entença a la ribera de l'Ebre. Aquestes possessions (Falset, Móra, Tivissa, Altafulla, Siurana, Ulldemolins, Cabacés, Garcia, Marçà, Pratdip i Colldejou), moltes de les quals herència dels Castellvell, foren conegudes amb el nom de baronia d'Entença i lliurades, amb el comtat de Prades, del qual formaren part, a l'infant Pere, fill de Jaume II. Des d'aleshores seguí les vicissituds d'aquest comtat. La seva capital era Falset. 20 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Entença, Berenguer d' (Ribagorça, s XIV - Sardenya, Itàlia, s XIV) Noble. El 1369, arran de la gran revolta dels Arbòrea a Sardenya, Berenguer dirigí una resistència heroica i eficaç al castell sard d'Aiguafreda. Hom no sap si era fill o germà de Manuel d'Entença, llavors vinculat també a Sardenya, o potser un fill de Berenguer Carroç i de Teresa Gombau d'Entença, que hauria adoptat el cognom matern per raons d'heretatge. Tenia a Sardenya la senyoria de Sibiola, per la qual havia de mantenir un cavall armat al servei del rei. 21 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Entença, Berenguer I d' (Ribagorça, s XI) Primer senyor de la baronia d'Entença. Assistí al setge de 22 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Entença, Berenguer II d' (Ribagorça, s XII) Fill de Gombau I. Tingué dos fills. Berenguer III i Bernat d'Entença, que foren origen de les dues gran línies del llinatge. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Entença, Berenguer III d' (Ribagorça, s XII – 1208) Noble. Estigué al servei d'Alfons I el Cast, a qui acompanyà a Cazola per negociar el tractat (1179) amb Alfons VIII de Castella. En morir el rei, formà part d'una comissió per resoldre els problemes entre Pere I el Catòlic i la seva mare, la reina Sança (1201). Morí en combat contra els sarraïns. 18 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Entença, Berenguer IV d' (Ribagorça, s XIII – v 1249) Senyor de la baronia d'Entença. Fill de Bernat I. Participà en el setge de Borriana (1233) i en la batalla d'Enesa amb Bernat Guillem de Montpeller o d'Entença, el qual ell succeí com a cap suprem de les tropes establertes en aquell lloc per a preparar la conquesta de València (1237). Actuà com a testimoni en la capitulació d'aquesta ciutat, i hi obtingué cases i terres (1238), com també els llocs de Xiva i Pedralba. Es passà, tanmateix, a les files dels sarraïns de Xàtiva, cosa que portà desordre entre els súbdits ja sotmesos a Jaume I; més tard obtingué el perdó del rei. 19 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Entença, Berenguer V d' (Ribagorça, s XIII - 1294/1300) Senyor de la baronia d'Entença i Xiva i també de Móra, Tivissa, Pratdip, Falset i Marçà. Fill de Berenguer IV. Fou un dels jutges de les bregues entre el comte d'Empúries i el vescomte de Cardona (1268), i testimoni de l'arbitratge de l'infant Pere entre Jaume I i els nobles rebels. Tingué també el domini del Puig, a València, i també el del castell d'Olèrdola i el de Montornès, que vengué a Guillema de Montcada (1291) i després recuperà. Signà com a testimoni la confirmació dels Recognoverunt proceres (1284). Guerrejà contra els sarraïns (1276) i contra els francesos (1285) i participà 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Entença, Berenguera d' (Ribagorça, s XIV - Catalunya, s XIV) Dama. Era filla d'un Manuel d'Entença, possiblement germà natural de Teresa d'Entença, la muller de l'infant Alfons. Aquesta Teresa d'Entença, al seu testament del 1327, féu una deixa a Berenguera, la qual es casaria anys més tard amb Francesc de Morelló, ciutadà de Balaguer. 24 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Entença, Bernat d' (Ribagorça, s XI – s XII) Noble. Amb un Berenguer d'Entença és el més antic entre els membres coneguts del llinatge. Servia Alfons el Bataller d'Aragó. 25 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Entença, Bernat d' (Ribagorça, s XII) Senyor d'Alcolea de Cinca. Fill de Berenguer II d'Entença i germà de Berenguer III. Fou l'originari de la línia dels barons d'Alcolea, la qual fou continuada per les seves dues filles Jussiana i Òria d'Entença. 30 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Entença, Bernat I d' (Ribagorça, s XIII) Baró d'Entença. Fill de Berenguer III i pare de Berenguer IV i de Gombau d'Entença. 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Entença, Bernat Guillem d' (Montpeller, França, s XII - el Puig de Santa Maria, Horta, 1237) Veure> Montpeller, Bernat Guillem de. 27 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
29 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Entença, Bernat Guillem d' (Ribagorça, s XIV) Conseller reial. Fill legítim de Pons Hug d'Entença i germà de Manuel. Pare de Guillem i d'Antoni d'Entença. 31 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Entença, Gil Martines d' (Ribagorça, s XIII) Escuder reial (1275). Fill de Bernat Guillem (mort d 1300). Pare de Gil Martines d'Entença. 32 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Entença, Gil Martines d' (Ribagorça, s XIII - s XIV) Fill de Gil Martines d'Entença i nebot de Gombau, el qual, essent procurador reial a València, el tingué com a lloctinent. Tenia diverses possessions a València i fou majordom de la infanta Teresa. Deixà només dues filles legítimes: Teresa d'Entença i Urraca d'Entença. 33 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Entença, Gombau I d' (Ribagorça, s XII) Fill de Berenguer I d'Entença. Fou qui signà com a testimoni els capítols matrimonials de Ramon Berenguer IV i Peronella i la unió catalano-aragonesa (1137). Fill seu sembla que fou un Berenguer II d'Entença. 34 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
35 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Entença, Gombau d' (Ribagorça, s XIII - cap Orlando, Sicília, Itàlia, 1299) Noble. Morí molt jove a la batalla de cap Orlando (1299), defensant la causa de Frederic II de Sicília. Podria ser un fill de Gombau, i un germà, per tant de Teresa d'Entença. La seva situació genealògica no és ben segura. No ofereix, en canvi, dubtes de confusió amb els altres Gombaus de l'època, bastant més grans que ell. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Entença, Gombau d' (Catalunya, s XIII – 1309) Senyor de les baronies d'Alcolea i de Xiva. Fill de Bernat Guillem d'Entença. Fou procurador del regne de València des de l'any 1305. Per encàrrec de Jaume II es dedicà a qüestions relacionades amb el regne de Castella, les activitats dels sarraïns de Granada i la problemàtica resistència (el 1308) dels templers a l'obediència reial. 37 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Entença, Guillem d' (Ribagorça, s XIII) Noble. Fill de Berenguer IV d'Entença i germà de Berenguer V. Anà a la conquesta de València i hi fou heretat. 38 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Entença, Guillem d' (Ribagorça, s XIII) Fill de Bernat Guillem de Montpeller, dit d'Entença i de Jussiana d'Entença. El rei l'armà cavaller. Pot ésser identificat amb Ramon Guillem o amb Bernat Guillem d'Entença, o potser era un altre germà mort jove. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Entença, Guillem d' (Catalunya, s XIV) Cambrer reial. Fill de Bernat Guillem. Morí jove. La seva filla Teresa, que es casaria amb l'aragonès Llop de Gurrea, fou la darrera que dugué el seu cognom. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Entença, Isabel d' (Ribagorça, s XV) Muller de Juan-Jiménez-Cerdán. Filla de Teresa d'Entença i de Ponç d'Alcalà, el qual prengué el cognom d'Entença. Tingué l'herència familiar. La més gran de les seves tres filles, Maria, fou també senyora dels béns de Barbastre (1453-55), que passaren successivament al seu fill Lope de Rebolledo (sense descendents) i al seu nebot Juan Miguel de Lanuza i d'Entença, cavaller de la cort de Ferran II el Catòlic, que rebé també el castell d'Entença (1515). 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Entença, Jussiana d' Veure> Jussiana d'Entença. 45 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Entença, Jussiana d' (Ribagorça, s XIII) Filla de Ponç Hug d'Entença. Fou muller de Bernat Guillem de Montpeller, dit d'Entença per raó del seu matrimoni. Foren pares de Guillem d'Entença. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Entença, Manuel d' (Catalunya, s XIII – s XIV) Personatge. Gairebé desconegut, devia pertànyer a la branca de Móra-Falset. Potser era un fill natural del Gombau d'Entença casat amb Blanca d'Antillon. En aquest cas seria germà de sang de la Teresa d'Entença muller de l'infant Alfons, la qual, en testar l'any 1327, feia deixes a les dues filles de Manuel, Teresa i Berenguera. Aquest Manuel no pot ésser confós, per raons cronològiques, amb un homònim que era nebot de la testadora i fou cortesà de Pere III. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Entença, Òria d' (Ribagorça, s XII - Pallars, s XII) Filla de Bernat d'Entença i germana de Jussiana d'Entença. Es casà amb el comte de Pallars Jussà. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Entença, Pere d' (Catalunya, s XIII) Noble. Serví Jaume I a les campanyes valencianes, on participaven familiars seus més coneguts. El 1249 rebé donacions de premi als termes de Xàtiva i l'Ènova. 50 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Entença, Pere Mir d' (Ribagorça, s XII) Testimoni reial, junt amb Gombau I d'Entença, dels capítols matrimonials de Ramon Berenguer IV i Peronella. Ja havia estat també testimoni del testament d'Alfons el Bataller (1131) i de la confirmació, per Ramir II, de l'annexió de Barbastre a l'església de Roda (1135). Potser era descendent, poc o molt legítim, dels comtes de Pallars, encara que el seu parentiu amb Gombau I d'Entença restà incert. 51 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Entença, Ponç Hug d' (Ribagorça, s XII) Fill de Jussiana d'Entença. Fou senyor de la baronia d'Alcolea de Cinca. Ell i la seva mare feren donació del castell de Siscar a l'orde de l'Hospital (1175-76). Fou pare de Jussiana d'Entença. 52 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
53 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Entença, Ponç Hug d' (Ribagorça, s XIV) Noble. Participà en la conquesta de Sardenya (1323). Deixà un fill legítim, Bernat Guillem, i un d'il·legítim, Manuel d'Entença. 54 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Entença, Ramon Guillem d' (Ribagorça, s XIII – s XIV) Fill de Bernat Guillem d'Entença i de Jussiana d'Entença. Pot ésser identificat amb Guillem o amb Bernat Guillem d'Entença. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Entença, Sibil·la d' (Catalunya, s XIII - Aragó, s XIII) Dama. Era filla de Bernat Guillem d'Entença o Montpeller i de Jussiana d'Entença o d'Empúries. Era germana, doncs, del segon Bernat Guillem d'Entença. Es casà amb el noble aragonès Fortún de Bergua. Fill seu fou Pero Fernández de Bergua. 56 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Entença, Teresa d' (Catalunya, s XIII - s XIV) Filla de Bernat Guillem i germana d'un altre Bernat Guillem i de Gombau. Es casà amb l'aragonés Joan Ximénez d'Urrea, senyor de Monteagudo i Alcalatén. 57 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Entença, Teresa d' Veure> Teresa d'Entença (reina de Catalunya-Aragó, muller d'Alfons III). 58 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Entença, Teresa d' (Ribagorça, s XIV) Dama. Única filla de Guillem d'Entença. A la mort del seu pare, però, heretà els dominis el seu oncle Antoni, i després d'ell, l'oncle d'Antoni, Manuel. 60 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
61 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Entença, Teresa Gombau d' (Ribagorça, s XIV - a 1332) Dama. Era casada amb Berenguer Carroç. El 1324, sotmesa Sardenya, reberen un dels millors lots del repartiment de terres per als qui participaren a la conquesta. Potser era filla de Guillem d'Entença i cosina germana de la nora de Jaume II, o bé una filla natural de Gombau. A la seva mort, deixà hereva Urraca d'Entença. 62 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Entença, Urraca d' (Ribagorça, s XIV) Muller del comte Arnau Roger II de Pallars. Filla de Gil Martines d'Entença i germana de Teresa. Posseí el lloc de Sanluri, a Sardenya, i, pel testament de la seva germana, tingué les rendes d'Alcolea. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Entença i de Montcada, Berenguer d' (Catalunya, s XIII – Gal·lípoli, Grècia, 1307) Noble i militar. Fill segon de Berenguer V. Lluità a Calàbria (1284), a les ordres de l'infant Jaume (futur Jaume II). Després de la pau d'Anagni (1295) restà al servei de Frederic II de Sicília en la lluita contra els angevins, fins a la pau de Caltabellota (1302). Com a representant de Jaume II dirigí una força expedicionària que s'incorporà a la Companyia Catalana de Roger de Flor (1304) per ajudar l'emperador bizantí contra els turcs. Allí aconseguí de l'emperador Andrònic II el títol de megaduc de Romania i senyor de l'Anatòlia i de les illes de l'Imperi, cosa que suscità les enveges de B. de Rocafort, el seu senescal. Després de l'assassinat de Roger de Flor (1305), prengué la direcció de la Companyia Catalana i declarà la guerra a l'Imperi... Segueix... 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Entença i de Montcada, Saurina d' (País Valencià, s XIII – 1325) Filla de Berenguer V. Segona muller de l'almirall Roger de Lloria (1291). Vídua el 1305, volgué (1306) que el seu parent Gombau d'Entença, procurador de València, fos tutor dels seus fills. Per afers que concernien el seu fill Rogeró, anà a la cort pontifícia (1319). Pladejà amb els homes de Penàguila per raó dels termes del castell de Seta (1323) i també, sobre termes, amb Ponç Guillem de Vilafranca (1324). Li foren reconegudes pel rei (1325) les possessions i el castell i la vall de Seta, Calp, Altea, el Puig, la vall de Travadell i diverses cases i heretats a Gandia, Dénia, etc. Disposà l'edificació d'un monestir de menoresses a Xàtiva, on volgué la seva sepultura. Havia fundat el monestir de clarisses de Xàtiva. 66 CATALUNYA - POLÍTICA Entesa Catalana de Progrés (Catalunya, mar/2000) Candidatura conjunta al Senat del PSC, ERC i IC en les eleccions generals. L'objectiu era articular una proposta comuna de l'esquerra catalana per a la reforma del Senat que reconegués la plurinacionalitat de l'estat. La candidatura obtingué 8 senadors, els quals se sumaren als 3 senadors per representació autonòmica, de manera que es constituí un grup parlamentari propi. El portaveu era Isidre Molas. 67 CATALUNYA - POLÍTICA Entesa dels Catalans (Catalunya, 1977 - 1979) Àmplia coalició d'esquerra. Candidatura a les eleccions senatorials del 15/jun/1977 per les quatre circumscripcions provincials de Catalunya. Sorgida dels objectius de l'Assemblea de Catalunya i formada per ERC, Socialistes de Catalunya, PSUC, Estat Català i independents, 68 CATALUNYA - POLÍTICA Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (ENE) (Catalunya, des/1985 – 1987) Partit polític nacionalista català d'esquerra, favorable a l'autodeterminació. Constituïda per Nacionalistes d'Esquerra, Renovadors d'Esquerra Republicana i independents. Amb el PSUC formà la coalició Unió de l'Esquerra Catalana, i es presentà a les eleccions generals del 1986. 69 CATALUNYA - CULTURA Entesa Judeocristiana de Catalunya (Catalunya, 1961 - ) Entitat. Promou les bones relacions entre els jueus i els cristians. Després de la Segona Guerra Mundial, a Catalunya, intel·lectuals, polítics i cristians compromesos començaren a interessar-se pels jueus i per Israel. En nasqueren unes esporàdiques manifestacions públiques que feren que la gent preocupada pels estralls de l'antisemitisme, però més encara pel seu possible reviscolament, es conegués. Aquests, jueus i cristians, ajudats per unes monges de Nostra Senyora de Sió, s'agruparen vers l'any 1961, i el 1967 es constituïren en filial, però amb vida independent, de l'Amistad Judeo-Cristiana, de Madrid, autoritzada l'any anterior. El 1969, el grup català pogué estructurar-se oficialment. El seu objectiu se centra a fomentar el coneixement i el respecte mutus, superant tots els prejudicis, entre jueus i cristians, mitjançant una acció cultural, no proselitista, de profunditat i continuada, basada, de preferència, en l'estudi del patrimoni comú: Déu, la Bíblia, la història compartida, etc. 70 CATALUNYA - POLÍTICA Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (Catalunya, 1986 - ) Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya creat pel Parlament de Catalunya. El seu objectiu és possibilitar una estructura àgil i eficaç que permeti la gestió directa d'aquells jocs que, per disposició legal, són reservats a la Generalitat, i també amb 88 CATALUNYA - POLÍTICA Entitat Metropolitana del Transport (EMT) (Catalunya, 1987 - ) Organisme. Creat en el marc de les Lleis d'Organització Territorial aprovades pel Parlament de Catalunya amb l'objectiu de coordinar i gestionar el transport públic (autobusos, metro i taxi) en 18 municipis de la conurbació de Barcelona. L'entitat s'encarrega del desenvolupament de la integració tarifària, la millora de la competitivitat del transport col·lectiu respecte al privat i de pal·liar les necessitats que es deriven de l'augment de la mobilitat a la primera i segona corona metropolitana, cosa que ha requerit l'ampliació de la infraestructura del metro i del ferrocarril i el manteniment i la millora global del servei. 87 CATALUNYA - POLÍTICA Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament dels Residus (EMSHTR) (Barcelonès, 1987 - ) Organisme. Encarregat de coordinar i gestionar el tractament dels residus sòlids urbans, l'abastiment d'aigua potable, les infraestructures de sanejament, el control de la pol·lució atmosfèrica i el manteniment del sistema de parcs i espais lliures de 33 municipis de la conurbació de Barcelona. Fou creat en el marc de les Lleis d'Organització Territorial aprovades pel Parlament de Catalunya i és conegut també com a Entitat Metropolitana del Medi Ambient. El 70% dels residus sòlids que es produeixen és dipositen a l'abocador del Garraf, si bé amb la recollida selectiva s'ha encetat un procés de reciclatge del vidre, el paper i els envasos. També les principals plantes depuradores d'aigües estan en procés de conversió, i s'estan substituint els tractaments de tipus físico-químics tradicionals per altres de tipus biològic i terciari. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Entorn, mas de l' (Castelldans, Garrigues) Masia i antic terme. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA
73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Entravessada, roca (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà) Cim (2.927 m alt) de la zona axial pirinenca, el més alt del grup del circ de Baiau. 74 ANDORRA - GEOGRAFIA Entremesaigües (Andorra la Vella, Andorra) Grup de cortals de la parròquia, a la confluència dels rius Madriu i de Perafita. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Entreperes (Sales de Llierca, Garrotxa) Poble, situat a la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró, que en aquest indret forma els cingles d'Entreperes (1.083 m alt). L'església de Sant Grau d'Entreperes (760 m), situada en un replà dels cingles, romànica (s XII), ha esdevingut santuari. 76 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Entrevalls (Toès, Conflent) Poble, situat en un coster, damunt la riba dreta de la Tet, a l'indret dels graus de Canavelles. És esmentat ja el 850. 77 ANDORRA - GEOGRAFIA Envalira, circ d' (Andorra) Gran coma (2.812) d'origen glacial dels Pirineus andorrans, entre Encamp i la Concòrdia, que forma amb el circ de Pessons un circ compost. És tancat al sud i a l'est pel port d'Envalira, i els pics Blanc i Negre d'Envalira (2.812 m alt) i el bony d'Envalira (2.645 m). Capçalera de la Valira d'Orient. És un bon lloc de pasturatge i hi ha el refugi d'Envalira. A causa de la seva altitud, roman despoblat i és accessible amb telesquí des del Pas de la Casa. 78 ANDORRA - GEOGRAFIA
79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Envall (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Poble, a la vall Fosca, al fons d'una vall tributària, per l'esquerra, del Flamicell. Pertangué a la senyoria del monestir de Gerri i a l'antic terme de la Pobleta de Bellveí. 80 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Envalls (Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya) Despoblat, al peu del Carlit, a la confluència del riu d'Angostrina amb la riera dels Estanyets, del qual restà només l'església romànica de Sant Martí; l'altar de les Ànimes i una Majestat són ara a l'església d'Angostrina. 81 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
82 CATALUNYA - HISTÒRIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Enveja, Bernat (Catalunya, s XVII - Barcelona ?, s XVII) Eclesiàstic i llatinista. Era prior de la col·legiata de Santa Anna, a Barcelona. Escriví el tractat Triumphus veritatis i d'altres obres. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Enveja, l' (Montsià) Veure> Sant Jaume d'Enveja. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Enviny (Sort, Pallars Sobirà) Poble (1.154 m alt), situat en un vessant enlairat sobre la riba esquerra de la riera de Montardit. L'església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Purificació; es destaca l'important casal d'Aiters. Prop seu hi ha l'ermita de Sant Miquel i les ruïnes de l'església romànica de Sant Roc. El castell d'Enviny fou esmentat ja el 1087. Fou municipi fins l'any 1970; dins l'antic terme es trobaven, a més, els pobles de Llarvén, Olp, el Pujal, Montardit, Ribera de Montardit i el despoblat de Castellviny. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Enviure (Seròs, Segrià) Despoblat, situat en una vall tributària, per l'esquerra, del Segre (vall d'Enviure).
Anar a: [ Ensa ] [ Enten ] [ Entença, G ] [ Entença, J ] [ Entença, T ] [ Ento ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Enveig
