|
|
|
Anar a: [ Tam ] [ Tambu ] [ Tap ] [ Tapir ] [ Taraf ] [ Tarb ] La ignorància és la nit de la ment, i una nit sense Lluna ni Estrelles. (Confuci) 1 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Tamarells, es (ses Salines de Santanyí, Mallorca Oriental) Estany, al sud de la vila, vora la possessió de sa Vall. 2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tamarit (Safor) Veure> Alquerieta de Guardamar, l'. 3 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Tamarit (Lasquarri, Ribagorça) Caseriu, al vessant meridional del tossal d'Abella. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tamarit (Tarragona, Tarragonès) Poble, situat a la costa, a redós de l’important castell de Tamarit, formant l’un i l’altre un clos murallat. La imponent massa del castell s’aixeca en un petit promontori damunt la mar, entre la desembocadura del Gaià i la punta de la Móra. La seva estructura medieval s’ha conservat en bona part sota les importants reformes fetes modernament pel ciutadà nord-americà Charles Deering, el qual adquirí el castell i l’abandonada població; en conserven la propietat els seus descendents. L’església del castell, que esdevingué parroquial (Santa Maria), és d’origen romànic. El castell fou conquerit i aprisiat per 4 CATALUNYA - HISTÒRIA Tamarit, baronia de (País Valencià) Títol concedit el 1767 a Josep Vicent Ramon i Cascajares, regidor de València, comte consort de Ripalda. Passà als Agulló i als Pascual de Quinto. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tamarit, Francesc de Veure> Tamarit i de Rifà, Francesc de. 6 CATALUNYA - HISTÒRIA Tamarit, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1681 a Francesc de Montserrat-Vives i Oriol. Per mort (1718) sense fills de la seva filla, la segona marquesa, el títol passà a una altra branca de la família, que el posseí fins al 1794, quan, per enllaç, passà als Suelves, que en les primeres generacions es cognominaren Montserrat-Suelves. Entre aquests cal destacar el vuitè marquès, Antoni de Montserrat-Suelbes i d'Ustariz, i el seu nebot i successor Josep de Montserrat-Suelves i de Montagut. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tamarit, Pere (Catalunya, s XIII) Notari. El 1272, en unió del seu col·lega anomenat Pere Egidi, féu un treball preparatori sobre els costums jurídics tortosins, utilitzat cinc anys després per la comissió redactora del Llibre dels Costums de Tortosa. 8 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
9 FRANJA PONENT - MUNICIPI
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tamarit i de Rifà, Francesc de (Barcelona, v 1600 - d 1653) Militar i polític. Diputat del Braç Militar, elegit per insaculació per al trienni 1638-41, es presentà al virrei comte de Santa Coloma, juntament amb Pau Claris i Josep Miquel Quintana, en defensa de les llibertats de Catalunya i en reclamació i protesta per les extorsions i els crims de la soldadesca reial sobre el poble català. Per això i perquè el govern central volia apoderar-se de les rendes de la Generalitat, aquesta fou objecte de les repressions del rei i del virrei. L'any 1640 Tamarit fou empresonat, però el 22/mai el poble barceloní, indignat contra el virrei, l'alliberà. El 7/jun, diada de Corpus, amb l'entrada habitual dels segadors es produí el tumult; Tamarit i els altres consellers foren aclamats com a defensors de les llibertats catalanes. Iniciada ja la guerra dels Segadors, la Diputació li encarregà la defensa de l'Empordà i després la del pas de Martorell. Tamarit contribuí a la victòria de Montjuïc (28/gen/1641). Quan el mariscal francès La Mothe va prendre possessió del virregnat de Catalunya, la Diputació perdé importància política i conjuntament la va perdre també Tamarit. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tamariu (Palafrugell, Baix Empordà) Poble, situat a la costa, al voltant de la cala de Tamariu de la Costa Brava, entre els caps de Begur i de Sant Sebastià, al peu del massís de Begur, a l'est del cap municipal. Antic nucli de pescadors, ha esdevingut un important centre turístic, que compta amb nombrosos establiments hotelers, a més de residències secundàries. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Támaro i Fabricias, Eduard (Barcelona, 1845 – 1889) Historiador i advocat. Conegut com a conferenciant i col·laborador de diverses publicacions periòdiques, presidí l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1878-79) i col·laborà, entre altres publicacions, a "La Renaixença", "Lo Gay Saber" i "La Ilustració Catalana". Participà en la redacció de l'Àlbum pintoresc monumental de Catalunya i va escriure Guía histórico-descriptiva de la catedral de Barcelona (1882), Monografía de la seo de Manresa (1883), Ressenya històrica de l'erecció de la sede episcopal de Barcelona... (1887) i Les imatges de Sant Jordi. Publicà a "La Dinastía" de Barcelona part de la traducció catalana del Quixot. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tamboriner del Fluvià, Lo Pseudònim del metge i escriptor Pau Estorch i Siqués. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tamburini i Dalmau, Josep Maria (Barcelona, 1856 – 1932) Pintor i crític d'art. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Amplià estudis a París i a Roma, ciutat on residí durant bastant de temps. Les seves obres, la majoria de tema històric, tenen com a motiu principal la figura femenina. Era membre de l'Associació Artística i Literària de Catalunya i vocal de la Junta de Museus de Barcelona. És autor d'un retrat de Jacint Verdaguer per a la galeria de catalans il·lustres de l'ajuntament de Barcelona. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tam-tam (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat) Veure> Mas Riera. 19 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Tamúrcia (Tremp, Pallars Jussà) Veure> Torre de Tamúrcia, i els Masos de Tamúrcia. 20 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Tanca, cavalleria de (Muro, Mallorca Septentrional) Terreny, que l'any 1321 pertanyia al donzell Guillem de Torres. Passà als Verdera, als Lloscos i als Safortesa, després comtes de Santa Maria de Formiguera, i als successors d'aquest títol. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tancada, la (Amposta, Montsià) Llacuna litoral del delta de l'Ebre, entre la mar, el port dels Alfacs i l'Encanyissada. A la costa meridional, vora la sèquia de la Tancada, que la uneix als Alfacs, hi ha les barraques de la Tancada. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA
23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tancalaporta, coll de (Gisclareny, Berguedà / Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya) Depressió (2.402 m alt) del Pre-pirineu, al límit dels dos termes, que separa la serra de Cadí, a l'oest, de la de la Moixa, a l'est. Hi passa l'antic camí de Bagà a Bellver de Cerdanya. 24 CATALUNYA - HISTÒRIA Tancament de Caixes, el (Barcelona, 1899) Moviment de protesta del sindicat gremial de la ciutat contra els pressupostos del 1899 del ministre d'Hisenda, Fernández Villaverde. Destinat a saldar el dèficit derivat de la guerra amb els EUA, originà un moviment general d'oposició, que adquirí, a Barcelona, el caràcter d'una revolta popular i anticentralista. Els síndics dels gremis, sota la direcció de Marià Pirretas, es reuniren el mes de juliol al Teatre Tívoli i decidiren de no pagar el tercer trimestre de la contribució industrial, que afectà una tercera part dels contribuents. La delegació d'Hisenda decidí d'iniciar els embargaments dels industrials morosos, i l'alcalde, el doctor Robert, que signà els primers expedients, dimití el càrrec en senyal de protesta. En augmentar l'agitació, el govern Silvela proclamà l'estat de guerra (octubre); declarà sediciosa la resistència al pagament dels tributs i procedí a l'empresonament dels morosos. Cap al final de novembre, el moviment cedí i la contribució fou pagada. 25 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tanger (Alacant, Alacantí) Llogaret, al nord-est del terme, al límit amb el de Mutxamel, del qual depengué eclesiàsticament fins que l'antic santuari del Roser fou erigit en església parroquial (Mare de Déu de les Virtuts). 28 CATALUNYA-ARAGÓ - POLÍTICA Tanto Monta (Catalunya-Aragó) Divisa humanística personal de Ferran II de Catalunya-Aragó que, combinada amb el jou i les fletxes, figurà a l'escut dels Reis Catòlics des d'abans de la conquesta de Granada, el 1492. Aquest parell de mots sembla haver sorgit de l'ambient cultural del rei, referint-se a la resposta atribuïda a Alexandre el Gran quan tallà amb l'espasa el nus gordià: "tant és tallar com desfer", és a dir, llibertat de decisió per a assolir el resultat desitjat. Que no té res a veure amb la diarquia de Ferran i Isabel. L'afegitó posterior "monta tanto Isabel como Fernando" deu ésser degut a la fantasia política dels historiadors romàntics. 29 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Tanyà (la Roca d'Albera, Rosselló) Santuari (la Mare de Déu de Tanyà) i despoblat, al nord del poble. 30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tàpia, Isidor de (València, 1720 – Madrid ?, s XVIII) Pintor. Era deixeble d'Evarist Munyós. Des del 1743 residí a Madrid. Temps després passaria a Portugal i abans del 1755 es trobava novament a Madrid. Aquell any fou acadèmic de l'Academia de San Fernando, a la qual va presentar la pintura El sacrifici d'Abraham, i pintor de Felip V. Pintà Santa Teresa amb els quatre doctors per al convent de Carmelites de València i Els sants valencians per a la basílica dels Desemparats, també de València. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tàpia i Nieto, Joan (Barcelona, 1946 - ) Periodista. Llicenciat en dret, fou un dels més estrets col·laboradors de Josep Pallach entre 1967 i 1977. Entre 1971 i 1980 fou redactor econòmic i editorialista de "La Vanguardia", diari al qual, després d'una etapa a "El Noticiero Universal" (1980-82), va tornar el 1983 per ocupar-se de la secció econòmica, càrrec que compaginà amb el d'assessor executiu del ministeri d'economia i hisenda (1983-85). El 1987 fou escollit director del diari. Premi Especial Ortega y Gasset de Periodisme el 1996. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tàpies (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà) Poble, situat a l'oest del terme, a la capçalera del riu d'Arnera. L'església és dedicada a sant Brisci. 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tàpies, Francesc (Oliana, Alt Urgell, 1898 - Catalunya, s XX) Organista i compositor. Fou mestre de capella a les catedrals de Lugo i Tarragona. Escriví música per a orgue i de gènere religiós. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tàpies, Josep (Barcelona, 1915 - ) Escriptor. Nom emprat habitualment per Josep Comas i Tàpies. Es llicencià en lletres i ha estrenat diversos obres de caire psicològic i de vegades humorístic: Crim i silenci, El port de les boires (1953), Una història qualsevol (1954), El gran egoista (1954), L'ase volador (1955), Passaport per a l'eternitat (1957) i Melodia eterna (1960), algunes de les quals escrites en col·laboració amb Santiago Vendrell o Rafael Anglada. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tàpies, mas de les (Castellar de la Ribera, Solsonès) Masia i antiga quadra, a l'esquerra del barranc de la Vila. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tàpies i Puig, Antoni (Barcelona, 13/des/1923 - 6/feb/2012) Pintor. Després d'un curt aprenentatge de tipus acadèmic i del descobriment del paral·lelisme entre l'expressió sensible de la música i de la plàstica, abandonà els estudis de dret per dedicar-se a pintar seguint una línia de recerques plàstiques independents. Va ésser cofundador (1948) del grup barceloní Dau al Set, que representava una reacció enèrgica contra la filosofia i la plàstica oficials, conservadores, convencionals i acadèmiques. Les primeres obres, formalment influenciades per la independència expressiva de Klee i de Miró, descriuen mons fantàstics de gran força màgica, d'origen subconscient i molt emparentat amb el surrealisme. També és d'aquests primers temps la incorporació del collage, que, més endavant, adquiriria molta importància en l'obra de l'artista. Atret fonamentalment i des del començament per la pintura de matèria, se serveix de l'atex, pols de marbre, sorres, sansa, vernís sintètic, etc, i amb gran sobrietat de color (ocres, grisos, negres, blancs), obté (vers el 1952) unes superfícies granuloses que presenten la consistència de la pedra i que l'artista esgrafia amb signes netament impulsius però que deixen endevinar un cert control mental quant a la significació i a la ubicació en les teles. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tàpies i Vila, Josep (Catalunya, s XIX) Metge. Publicà diversos treballs professionals remarcables. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - HISTÒRIA Tapioles (Guissona, Segarra) Antic terme, esmentat ja el 1099. 45 CATALUNYA - HISTÒRIA Tapioles (el Catllar de Gaià, Tarragonès) Antic terme. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tapioles (Vallgorguina, Vallès Oriental) Veure> Santa Eulàlia de Tapioles. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tapioles (Argelaguer, Garrotxa) Veïnat. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tapioles, Joan (Catalunya, s XVII) Militar. El 1641 era ajudant a l'exèrcit català. Es trobava defensant el castell de Montjuïc durant la famosa batalla del 26/gen contra les forces del marquès de Los Vélez. Anunciant a grans veus que l'enemic es retirava i sortint coratjosament de la posició, fou l'iniciador del gran atac que decidí el xoc decisiu d'aquella jornada. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tapiró i Baró, Josep (Reus, Baix Camp, 7/feb/1836 - Tànger, Marroc, 4/oct/1913) Pintor. Es va formar juntament amb el seu amic Fortuny, primerament a Reus i, després, a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. També amb Fortuny visqué i estudià a Roma, i ambdós s'interessaren per l'acolorit món àrab. Tapirò, però, es va mantenir dins una tendència més naturalista, estil en el qual excel·lí especialment en les obres executades a l'aquarel·la, les quals copsen, amb sorprenent efecte estètic, els naturals elements decoratius de l'abillament i del paisatge urbà del Marroc. Mora amb vestit de noces i Bandits del Sud són algunes de les aquarel·les seves més típiques. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA
51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tapis (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà) Veure> Tàpies. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tapis, Esteve (Santa Coloma de Farners, Selva, 1757 - Califòrnia, EUA, 1825) Missioner franciscà. Passà a les missions californianes el 1789 i fins el 1812 fou president de totes les missions de Califòrnia. També excel·lí pel seu talent musical i compongué diverses peces polifòniques, força cantades pels neòfits. 53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Taqafï, Abü-l-Qäsim 'Umar al- (Saragossa, Aragó, s XI – Illes Balears, d 1153) Jurista andalusí. Fugí de Còrdova arran de la caiguda del califat i s'establí a Mallorca, on féu escola. Deixebles seus foren els illencs al-Manaqüri (de Manacor) i Abd Alläh ibn Waqqäs al-Lamtï. 54 CATALUNYA - MUNICIPI
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Taradell, Ató de (Catalunya, s X) Magnat. Primer membre conegut del llinatge. 57 CATALUNYA - HISTÒRIA Taradell, baronia de (Taradell, Osona) Antiga jurisdicció feudal, centrada en el castell de Taradell, conegut avui dia per castell del Boix o de can Boix. Des del 893 comprenia les parròquies i termes actuals de Taradell, Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons (fusionat aquest el 1940 amb Sant Julià de Vilatorta). Una part dels termes de Santa Eugènia i de Vilalleons se'n separà a la fi del s XIII i formà dues quadres unides, que s’independitzaren definitivament el 1385 i s’uniren a Vic com a carrers de Vic. Taradell i Viladrau, amb una part de les antigues parròquies de Santa Eugènia i Vilalleons, formaren des d’aleshores una baronia unida amb batlle únic, fins el 1471, i després amb dos batlles però amb una única cort i cúria baronial. Des del s XVI es digué BARONIA DE TARADELL I VILADRAU. Foren senyors de la baronia els antics cavallers cognomenats Taradell, entroncats l’any 1165 amb els Vilademany i, després, amb els Blanes, Cruïlles, Perapertusa, Bournonville, Aranda i Híxar, que en foren barons fins el 1812. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Taradell, Berenguer de (Catalunya, 1148 – 1184) Magnat. Fou el pare de Titburgueta de Taradell. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Taradell, Bermon de (Catalunya, s XI – 1033) Magnat. Fill d'Ató de Taradell i pare de Ramon Bermon de Taradell. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Taradell, Guillem de (Catalunya, s XII – 1194) Fill de Pere Ramon de Taradell. Fou canonge i mestre de la canònica de Vic. Morí amb fama de poeta. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Taradell, Martí de (Catalunya, 1740 - Guaiana, 1781) Religiós caputxí. Entrà a l'orde en 1754. Fou enviat a les missions de la Guaiana, on publicà un Vocabulario español-caribe. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Taradell, Pere Ramon de (Catalunya, 1090 – 1148) Canonge de Vic i feudatari del bisbe. Fou pare de Guillem de Taradell. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Taradell, Ramon Bermon de (Catalunya, 1058 – 1080) Fill i hereu de Bermon de Taradell. Es casà amb Belissenda de Gurb, acresqué el patrimoni vers l'Estany i el castell de l'Aguilar (Balenyà). 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Taradell, Titburgueta de (Catalunya, s XII) Filla de Berenguer de Taradell. El 1165 es casà amb Pere de Vilademany. Amb ella s'extingí el llinatge, encara que els seus successors, cognominats Taradell o Vilademany durant dues generacions, foren sempre els amos de l'extensa baronia de Taradell. 66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarafa i Rovira, Joan (Barcelona, 1925 - ) Escriptor. Ha estrenat diverses obres de teatre. N'ha publicat El preu de la fama, escrita amb col·laboració amb Ramon Casas i Gamell (estrenada el 1959 i editada el 1960). 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarafa i Savall, Francesc (Llerona ?, Vallès Oriental, 1495 - Roma, Itàlia, 1556) Historiador i eclesiàstic. Canonge arxiver de la seu de Barcelona, és autor de diverses obres, entre les quals Crònica de cavallers catalans, Diccionario geográfico de España, Episcopologium Barcinonense, De la pia almoina de la catedral de Barcelona, Nobiliari o llibre d'armonia i de la història d'Espanya escrita en llatí i després traduïda al castellà Chronica de la Provincia de Catalunya en la citerior Spanya. 69 CATALUNYA - HISTÒRIA Tarascó (Navès, Solsonès) Antic poble, als contraforts meridionals de la serra de Busa, centrada en l'església parroquial de Sant Martí (actualment arruïnada), la qual tenia el 1044 com a sufragània Sant Serni de Ginebrós i Sant Miquel de Marçanyac. Es conserven també les restes de l'antic castell de Tarascó. Els Tarascó, llinatge dels senyors d'aquest castell són àmpliament esmentats als s XI-XIII. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarascó, Bertran de (Catalunya, s XII - 1185) Cavaller. Era addicte al bisbe d'Urgell, el qual li concertà el matrimoni amb Arnaua de Caboet, pubilla del difunt senyor d'Andorra, per tal d'assegurar-se la fidelitat d'aquest territori vassall i aprofitant que Arnaua es trobava sota la seva protecció. Deixà un fill, Bertran de Tarascó. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA
72 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Tarascó, tractat de Veure> Brignoles, tractat de. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tarassó (Agramunt, Urgell) Caseria i antic terme, al sud de la serra d'Almenara, a la plana, regada pel canal d'Urgell. 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tarassona, Pere Jeroni (Benigànim, Vall d'Albaida, s XVI) Assessor togat de la governació d'Oriola. És autor de l'obra Institucions dels Furs i privilegis del Regne de València e sumari e repertori d'aquells, apareguda el 1580. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Taravaus (Navata, Alt Empordà) Poble (80 m alt) i antic municipi (4,68 km2), agregat el 1969 a l'actual, situat a la dreta del riu Manol. L'església parroquial de Sant Martí fou consagrada el 1321. Havia pertangut a l'ardiaconat de Besalú. El s XVII el poble era lloc reial dins la batllia de Figueres. L'antic terme comprenia també els veïnats de Corts i de Mas Safont. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Taravil (Capolat, Berguedà) Veure> Travil. 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tarazona i Blanch, Ignasi (Sedaví, Horta, 1859 – València, 1924) Astrònom. Germà d'Antoni. Fou responsable de l'estació meteorològica de la Universitat de València i el 1898 guanyà la càtedra de cosmografia i física de la Universitat de Barcelona, on promogué la fundació d'un observatori astronòmic. Publicà Treinta años (1864-1893) de observaciones... (1912). 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarba, Guillem de (Catalunya, s XII – s XIII) Cortesà. Serví a la cort d'Alfons I el Cast. Després seria reboster de Pere I el Catòlic. 80 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
81 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
82 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
83 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Targumän, 'Abd Alläh al- Veure> Turmeda, Anselm 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
86 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Tarida, cala (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Cala molt oberta de la costa occidental, amb platja excel·lent i concorreguda i amb urbanitzacions turístiques. 87 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA Tarifa, comtat de (estat espanyol) Títol concedit el 1836 a Francesc d'Ortiz-Copons i Méndez, tinent general i regidor perpetu de Tarifa. Ha passat als Orellano. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarín, Jaume (Catalunya, s XVII - Filipines ?, s XVII) Frare franciscà. Des del 1660 fou missioner a les Filipines. Escriví un Libro de los argumentos muy provechosos para evangelizar el reino de Dios. L'obra seria impresa en diversos idiomes. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarín i Iglésias, Josep (Barcelona, 1915 – 9/set/1996) Periodista i escriptor. Es formà a la preguerra en la premsa radical de Pich i Pon. Després, convertit al catolicisme, es dedicà a la premsa i a la ràdio, bo i exaltant els valors tradicionals, folklòrics i anecdòtics. Des del 1957 fou secretari particular de J.M. de Porcioles. Fou director del "Diario de Barcelona" (1969-72) i del "Noticiero Universal" (1977-82) i publicà, entre d’altres, Milà i Fontanals, periodista i poeta (1950), L’abat Marcet (1955), Unamuno y sus amigos catalanes i les memòries Vivir para contar. Medio siglo entre la anécdota y el recuerdo. Fou guardonat amb la Medalla d’Or al Mèrit del Treball i el premi Sant Jordi de periodisme. Fou germà de Manuel. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tarín i Juaneda, Francesc (València, 1857 - Miraflores, Burgos, Castella, 1925) Historiador. Fou arxiver i procurador del Col·legi del Patriarca de València. A finals del s. XIX es féu cartoixa i entrà a la comunitat de Miraflores. És autor de diversos treballs de caràcter històric, el més notable és La Cartuja de Porta Coeli, obra premiada als Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1888 i que, en versió ampliada, publicà a València el 1897. També és d'interès l'estudi Les classes obreres de València, son passat i son present (1895). 92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tarín i Juaneda, Rafael (València, 1862 – 1923) Naturalista. Doctor en ciències naturals. Professor auxiliar de mineralogia i botànica a la Universitat de València, encarregat de la càtedra de cristal·lografia. Autor d'Estudios preliminares para la flora de las diatomeas de la región valenciana i d’un Manual de botánica descriptiva. Dirigí "La Semana Católica" de València. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tarobal, Segimon (Catalunya, s XVII - Mèxic ?, s XVII) Religiós jesuïta. Excel·lí a la darreria del segle. Visqué a Mèxic. És autor de diverses obres, com les titulades Privilegios de los regulares, en especial indios e indias, i Expositio casum ac excomunicationem a Synodo prov. mexicana reservatorum. 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA
95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Taronjí i Cortès, Josep (Palma de Mallorca, 1847 – 1890) Eclesiàstic i escriptor. Cursà estudis eclesiàstics, i es donà a conèixer com a poeta l'any 1870 a l'Ateneu Balear. Adherit al moviment de la Renaixença en el moment de ple auge, va mantenir relació amb els escriptors de Catalunya i de València en diferents col·laboracions en revistes literàries. Uns poemes de caràcter completament romàntic (Sóller i A la Llotja de Palma) foren la seva participació en els Jocs Florals de Barcelona de l'any 1871. Amb el pseudònim de Lo Trobador Mallorquí publicà els seus Poemes l'any 1883, en què aplegava tota l'obra escrita fins aleshores. A conseqüència d'haver publicat l'estudi Algo sobre el Estado religioso y social de la isla de Mallorca, sobre el drama dels xuetes, es pertorbà la pau benestant de l'illa. Fou canonge de Granada (1878-84); després tornà a Mallorca, on morí. Altres obres seves són Las virtudes cristianas en la vida moderna (1881) i La Biblia considerada como poema (1887).
Anar a: [ Tam ] [ Tambu ] [ Tap ] [ Tapir ] [ Taraf ] [ Tarb ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Tamarit de Llitera
Tàndem, Editorial
Tàpias, Josefina
Tàpies, Pere (Joan Collell i Xirau)
Tàrbena
Tarerac
Targasona