|
|
|
Anar a: [ Mo ] [ Moia ] [ Moixa ] [ Mola, p ] [ Molas ] [ Moles ] El món és un teatre, però l'obra té un repartiment deplorable. (Oscar Wilde) 1 CATALUNYA - POLÍTICA Mobilització Civil, Decret de (Catalunya, 23/set/1937 – 1939) Decret de la Generalitat. Signat pels consellers de finances, economia i treball, que establia la mobilització de tots els treballadors d'empreses que obtenien prèstecs de l'Oficina Reguladora de Pagaments de Salaris per a ocupar uns llocs de treball determinats. Un segon decret (5/oct) establí la mobilització civil de tots els treballadors de la construcció i d'explotacions mineres de productes no indispensables per a la guerra. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Modolell, Cels (Catalunya, s XVII) Monjo. Abat del monestir cistercenc de Santes Creus, càrrec per al qual fou elegit el 1668, el 1673 i el 1680 i els quadriennis successius. Durant el segon quadrienni féu obres importants al monestir per reparar els estralls causats per les forces castellanes durant la guerra de Successió. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Modrego y Casaus, Gregorio (El Buste, Aragó, 1890 – Barcelona, 1972) Eclesiàstic. Bisbe auxiliar de Toledo i bisbe de Barcelona. Sota el seu pontificat se celebrà el Congrés Eucarístic (1952). Afrontà amb habilitat els problemes que li oposà el catalanisme. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moga, Ramon (Vall d'Aran, s XVII – Barcelona, 1716) Guerriller, doctor en teologia i clergue. Tenia el títol de doctor i era sots-diaca. Prengué les armes contra les tropes de Felip V; s'alçà a la Vall d'Aran el 1706 i comandà les forces que anaren a expugnar Castellciutat. Fou secretari del general Moragues i de Francesc Monner, i capità del regiment de fusellers d'Antoni Muñoz. El feb/1714 aixecà gent a l'Alt Urgell i dirigí el setge a Castellciutat, fins que reforços francesos l'obligaren a retirar-se. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mogas i Fontcuberta, Maria Anna (Corró d'Avall, Vallès Oriental, 13/gen/1827 – Fuencarral, Madrid, 3/jul/1886) Religiosa fundadora de les terciàries franciscanes de la Mare de Déu del Diví Pastor, dites vulgarment de la Divina Pastora. El 1850 entrà, a Ripoll, a l'institut tot just fundat de terciàries caputxines de la Divina Pastora, del qual fou la primera superiora; però l'abandonà, el 1872, per fundar el seu. Passà la resta de la seva vida a Madrid i a Fuencarral, estenent el seu institut. El 1949 fou iniciat, a Madrid, el procés diocesà per a la seva beatificació, que el 1963 passà a Roma. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA
8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mòger, Gabriel (Illes Balears, s XV) Pintor i poeta. Hom coneix una agra tençó d'ell amb Gabriel Ferrús en la qual aquest ja al·ludeix a la professió de pintor de l'altre. Entre el 1426 i el 1438 és documentada la seva activitat com a pintor de retaules de l'illa. 9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mòger, Joan (Illes Balears, s XV) Pintor. És autor del retaule de la capella de Santa Anna, a la seu de Mallorca. 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mogica, Josep (Oriola, Baix Segura, s XVII) Jurista i escriptor. Fou empresonat per causes ignorades. Després prengué l'hàbit franciscà. És autor de l'obra Panegíricos idilios (1647). 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mogoda (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental) Caseria i antiga quadra (o Moguda, o la Moguda), situada a la dreta de la riera de Caldes, aigua avall del poble, vora la urbanització de la Florida. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - HISTÒRIA
14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mogrony, serra de (Berguedà / Ripollès) Massís dels Pirineus Orientals, que s'estén en direcció est-oest, entre les dues comarques, sobre les valls de Toses i de Ribes (al nord) i la de Gombrèn (al sud) i que separa les conques del Llobregat i el Freser. Al pla de Sant Pere hi ha l'església romànica de Sant Pere de Mogrony i el santuari de Mogrony. L'altitud màxima és de 2.045 m, al puig de coma Ermada. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Moguer, Rafael (Illes Balears, s XV) Pintor. Actiu entre el 1458 i el 1486. Influït per Pere Niçard. És autor del retaule de Santa Praxedis, Sant Vital i Sant Jordi (a l'Almudaina) i de la Mare de Déu i l'infant (1479, a l'església parroquial de Selva). 17 CATALUNYA - MUNICIPI
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moià, Josep (Catalunya, s XVII) Industrial tèxtil. Publicà -sota l'anagrama Phesio Mayo- l'obra Ramallet de tintures... (Barcelona 1691), indici del progrés de la indústria llanera a Barcelona. 19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Moià, Pere Tomàs (Binissalem, Mallorca, 1769 - Palma de Mallorca, 1850) Escriptor. Carmelità, conreà la poseia satírica en castellà i català i tingué una certa popularitat, especialment amb la composició Sa potada 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA
21 CATALUNYA - HISTÒRIA Moianès, sots-vegueria de (Catalunya, 1202 – 1716) Antiga demarcació administrativa. Comprenia els termes de Moià, Rodors, Ferrerons, Marfà, Calders, Monistrol de Calders, Viladecavalls, Santa Coloma Sasserra i Castellar (Castellterçol, Granera i l'Estany n'eren exclosos i Collsuspina no en formà mai part). Ja des del 1202 hom troba en funcions un veguer de Moià, que administrava justícia independentment dels castlans del terme del castell de Clarà, que l'envoltava. El 1285 és testimoniat un sotsveguer, però no consta el terme de la sotsvegueria, que el 1305 es considerava encara inclosa en la vegueria de Bages. Després d'una sèrie de vendes i d'empenyoraments (1289-1384) la sotsvegueria de Moianès obtingué una certa independència, confirmada per Joan I el 1393, quan concedí a Moià el dret de carreratge de Barcelona; el 1394 el rei decretà que la sotsvegueria de Moià i del Moianès fos sotmesa a la vegueria de Barcelona. Felip II donà, el 1567, més autonomia a la sotsvegueria i li uní els pobles de Calders, Monistrol de Calders i Viladecavalls. A la seva extinció pel decret de Nova Planta (1716), Moià i la seva sotsvegueria formaren part del corregiment de 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moisès, Jacob ben (Barcelona, s XIII) Escriptor jueu. Fou rabí de la comunitat hebrea de Barcelona. Traductor a l'hebreu del comentari de Maimònides a la Missa. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moisès, Juli Veure> Fernández i de Villasante, Juli Moisès. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moisès, Rubèn (Girona, s XIII) Filòsof hebreu. Sostingué debats teològics a Jerusalem. Algunes obres seves foren publicades a Venècia. 25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Moix (Guadalest, Marina Baixa) Caseria. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moix, Rafael (Girona, s XVI – s XVII) Metge i humanista. Publicà un tractat sobre la pesta (Barcelona, 1587), escrit en català, i un altre d'escrit en llatí sobre les malalties de les dones, titulat Methodi medendi, per venae sectionem morbos mulieres acutos i editat a Colònia en 1612. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moix i Cusidó, Ramon (Sabadell, Vallès Occidental, 1910 - 1983) Escriptor. Poeta postsimbolista, ha publicat Primeres rimes (1934), Obra poètica (1967), amb pròleg de Joan Oliver, i La darrera nit (1982). 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moix i Messeguer, Ramon Veure> Terenci Moix. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moix i Regàs, Josep (Sabadell, Vallès Occidental, 28/oct/1898 – Praga, Txecoslovàquia, 3/set/1973) Dirigent obrer. Membre del sindicat tèxtil de Sabadell, adherit a la CNT, va unir-se al trentisme i, el 1932, va abandonar la CNT, i s'afilià posteriorment a la UGT. Afiliat al PSUC des de la seva fundació, del qual fou secretari general (1949) i president (1956), després d'haver estat director general de Treball de Catalunya i ministre de Treball del govern de Negrín (1938-39). S'exilià en acabar la guerra civil. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA
33 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
34 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Moixent, baronia de (País Valencià) Jurisdicció senyorial, creada el 1337 i centrada en el castell de Moixent, concedida vitalíciament el 1337 a Gonçal Garcia. Després fou donada a Pere Maça i de Liçana i del seu llinatge passà el 1547 als Lladró de Vilanova, i finalment fou dels Caro, marquesos de la Romana. Isabel Cornell i de Luna, protagonista del fet exposat a la Dispensació de la senyora de Moixent (obra anònima en vers del 1371), possiblement fou la segona muller de Pere Maça i de Liçana, senyor de la baronia de Moixent. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA
36 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Moixerques (Guadalest, Marina Baixa) Despoblat. Lloc de moriscs, tenia 30 focs el 1602. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moixet, Pere Màrtir (Catalunya, s XVIII) Frare dominicà. Fou prior del convent barceloní de Santa Caterina. Escriví obres pietoses. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moixí, Joan Baptista (Sabadell, Vallès Occidental, s XVIII - s XIX) Músic. Germà de Pere, junt amb el qual formà la cobla Els Moixins, en la qual, esdevinguda petita orquestra, actuà Pau Casals al començament del s XX. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moixí, Pere (Sabadell, Vallès Occidental, 1786 – 1871) Terrisser i músic. Creà el principal taller ceràmic de Sabadell al s XIX. Féu estàtues de terra cuita i figures de pessebre. Amb el seu germà Joan Baptista Moixí formà la cobla Els Moixins. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moixó i de Francolí, Benet Maria de (Cervera, Segarra, 10/abr/1763 – Salta, Argentina, 11/abr/1816) Arquebisbe de Charcas, Bolívia (1805-16). Fill de Marià Francesc de Moixó i de Maranyosa, primer baró de Juras Reales i germà petit de Josep Antoni de Moixó, segon baró de Juras Reales. Inicià la primera formació a Barcelona al monestir de Sant Pau del Camp, on, als quinze anys, ingressà, el 1778, a l'orde benedictí, i 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moixó i de Francolí, Josep Antoni de (Cervera, Segarra, 1751 - Xile ?, s XIX) Advocat. Personatge de família notable, germà de Benet Maria. Es llicencià en dret i després estudià a la Universitat de Cervera, on es doctorà el 1772 i, més tard, esdevingué catedràtic. Entre els càrrecs que exercí, fou segon baró de Juras Reales. Fou destinat a Amèrica per l'administració colonial, i el 1803 s'establí a Xile. Hi fou nomenat fiscal de l'Audiència. El seu fill fou el jurista Lluís Maria de Moixó i López Fuertes. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moixó i López Fuertes, Lluís Maria de (Cervera, Segarra, s XVIII - Barcelona ?, 1843) Jurista. Tercer baró de Juras Reales. Era fill de Josep Antoni de Moixó i de Francolí. Fou fiscal de l'audiència de Xile. Capturat pels independentistes argentins, en ésser alliberat tornà a l'estat espanyol. Vers el 1831 fou nomenat regent de l'audiència de Càceres i, més tard, ministre de la de Barcelona. Publicà El príncipe y su pueblo... (1830), El espíritu del siglo... (1833) i una defensa del pretendent carlí Carles Maria Isidre de Borbó. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Moixons (Molló, Ripollès) Veïnat. 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Moja (Olèrdola, Alt Penedès) Poble (233 m alt) i principal nucli de població del municipi, prop del límit amb els de Vilafranca del Penedès i de Santa Margarida i els Monjos. Prop de l'església parroquial (Sant Cugat) hi ha una antiga torre de Moja, de planta circular. El lloc és esmentat ja el 981; l'alou de Moja fou donat el 1010 al monestir de Sant Cugat del Vallès, que des d'aleshores tingué la jurisdicció de la quadra de Moja. 43 CATALUNYA - HISTÒRIA Moja, marquesat de (Catalunya) Títol atorgat el 1702 a Ramon de Copons i de Grimau (mort el 1710), senyor de la torre de Moja (Alt Penedès). A la mort (1822) de la seva besnéta i cinquena marquesa, el títol passà als Sarriera. El 1924 fou rehabilitat com a marquesat de Moja de la Torre a favor de Pilar de Ponsich i de Sarriera. Ha passat als Olives, comtes de Torre Saura. 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mojica i Benito, Vicent (Alacant, 16/mai/1923 - 7/oct/1989) Escriptor. Practicant en medicina i cirurgia. Col·laborà a diaris i revistes de Madrid i d'Alacant. Ha publicat els llibres poètics Llamada al corazón (1958), Geografía del llanto (1963), Tríptico del azahar (1964) i La paz nos esperaba (1968). 45 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mola, coll de (Gósol, Berguedà / Josa i Tuixén, Alt Urgell) Pas (1.815 m alt) en el camí entre els dos termes, al peu dels cingles de les Costasses, al sud del Cadí. Hi neix el riu de Mola, el qual, en unir-se sota Tuixén 47 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Mola, la (Maó, Menorca) Península a l'extrem oriental de l'illa, situata al sector nord-est del port de Maó. format per un penya-segat de 78 m d'altura. També s'anomena de s'Esperó. Hi ha el fort de la Mola (1852), que fins al 1968 serví sovint de presó. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mola, la (la Febró, Baix Camp) Altiplà (955 m alt) de les muntanyes de Prades, entre els barrancs de Vinarroig i de les Tallerasses, aflueix per la dreta del riu de Siurana. 50 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Mola, la (Bonansa, Alta Ribagorça) Santuari (1.381 m alt) (la Mare de Déu de la Mola), dins la parròquia de Sirès, al camí de la serra del Cis al Pont de Suert. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mola, la (Vallès Occidental) Cim culminant (1.095 m alt) de la serra de Sant Llorenç del Munt, integrat dins el parc natural del mateix nom. 52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Mola, la (Agres, Comtat) Poblat de l'edat del bronze. És situat sobre un esperó cretaci de 791 m sobre el nivell del mar i 60 m sobre la Foia d'Agres. Ocupat des del bronze antic fins als inicis de l'edat del ferro, des del bronze mitjà, com a mínim, estava dotat d'un potent mur de fortificació. 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mola, puig de la (Catalunya) Cim (532 m alt) del massís de Garraf, termenal dels municipis d'Olivella (Garraf), Begues (Baix Llobregat), Olèrdola i Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès). 48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA M 54 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Mola, sa (Felanitx, Mallorca Oriental) Caseria, a l'oest de la ciutat. 55 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Mola, sèquia de la (Llitera) Canal de regadiu de la comarca, derivat del d'Aragó i Catalunya, que pren l'aigua a l'oest de Tamarit, passa prop del Gaió i del Torricó i desguassa a la clamor d'Almacelles. 56 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Mola Alta de Serelles, la (Alcoi, Alcoià) Poblat de la cultura del bronze, situat uns 4 km al nord de la ciutat, prop de la masia de Serelles. Un dels primers coneguts, fou excavat parcialment per E. Botella en 1925-26 (cinc cambres adossades a la muralla que defensa el poblat). Les memòries d'aquesta excavació (1926 i 1928) donen una primera visió d'aquesta cultura, aleshores considerada argàrica. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mola de Baro (Soriguera, Pallars Sobirà) Antic castell de l'antic mun. d'Estac, prop de Baro, esmentat ja el s X, que defensava la vall de la Noguera Pallaresa. 58 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Mola de Bicorb, castell de la (Bicorb, Canal de Navarrès) Antic castell, situat al cim de la mola de Bicorb (904 m alt), al sud-oest del terme. És esmentat ja el 1268. 59 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Mola de Fornells, sa (es Mercadal, Menorca) Gran promontori de la costa septentrional de l'illa, que avança vers el nord uns 4 km, entre el port de Fornells, a ponent, i l'arenal de s'Olla, a llevant. L'istme té una amplada d'1,5 km. Culmina, al seu extrem septentrional, a la talaia de Fornells (122 m alt). Al centre hi ha el lloc de s'Albufera. 60 CATALUNYA / FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mola i Martínez, Joaquim (Catalunya, s XIX – 1882) Militar. L'any 1854 entrà a la redacció del "Diario de Barcelona", i en fou corresponsal durant la guerra d'Àfrica (1859-60) i la d'Itàlia. Comandà el sometent del Principat. Lluità, durant l'última guerra carlina, als rengles liberals i hi assolí el grau de brigadier. Féu professió explícita de regionalisme i és coautor, amb Mañé i Flaquer, d'Historia del bandolerismo y la Camorra en Italia (1864). 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mola i Mateu, Jaume-Manuel (la Sentiu de Sió, Noguera, 1918 - Barcelona, 1991) Compositor i organista. Ha realitzat una carrera de concertista a Europa i a l'Amèrica Llatina. És autor de nombroses obres religioses, simfòniques, de cambra i corals. Ha publicat una Antología musical al servicio del templo. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Molanta (Olèrdola, Alt Penedès) Veure> Sant Pere Molanta. 64 CATALUNYA - MUNICIPI
65 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Molar, Nolasc del Veure> Nolasc del Molar (religiós caputxí). 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Molar, punta del (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà) Cap de la costa, entre la platja de Sant Pol i la cala del Molí. 68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Molars (el Voló, Vallespir) Masia i església (Santa Margarida de Molars). 69 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Molas, Antoni (Rosselló, s XVIII) Escriptor i eclesiàstic. Era rector de Palaldà. És autor i recopilador de Càntics i Goigs que restaren inèdits, estudiats per investigadors moderns. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA - BIOGRAFIA
72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Molas i Casas, Joan (Barcelona, 1854 – 1904) Escriptor. Col·laborador del "Diari Català" i de "Lo Nunci", escriví una vintena d'obres de teatre de molt èxit, entre les quals Endavant les atxes! (1877), De Nadal a Sant Esteve (1878), Ral per duro (1880), Lo cant de la Marsellesa, Les devanadores (1881), La nit de nuvis (1882), L'hortolana del Born (1883) i Quatre casats i un viudo (1885). Publicà també algunes paròdies de Pitarra: Cèrcol de bóta (1881), Lo bando de l'alcaldia (1882) i Baralla de pescateres (1887). 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Molas i Font, Isidre (Barcelona, 9/mar/1899 – 21/mar/1969) Músic. Deixeble de Moret i de Morera a Barcelona i de Paul Dukas a París. Fundà l'Associació Catalana d'Artistes. Escriví un Scherzo simfònic, obres de cambra, corals, sardanes, peces per a piano, cançons i música per a obres escèniques. Té sardanes molt notables, com ara Els pins de Vallvidrera i La vall de Sant Daniel (1968). 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Molas i Ribalta, Pere (Barcelona, 1942 - ) Historiador. Catedràtic d'història moderna de la Universitat de Barcelona, s'especialitzà en la història mercantil de la Catalunya del s XVIII: Los gremios barceloneses del siglo XVIII (1970), Economia i societat en el siglo XVIII (1975), Comerç i estructura social a Catalunya i València els segles XVII i XVIII (1977), La burgesía mercantil en la España del antiguo régimen (1985) i Família i política al segle XVI català (1990). 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Molas i Sabaté, Joan (Tarragona, 1887 - 1970) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i a l'Acadèmia de Sant Carles de València. Ingressà, el 1917, a la de San Fernando de Madrid. Es dedicà a l'ensenyament de dibuix a Tarragona i a la il·luminació de pergamins i diplomes. Obtingué premis importants. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Mole, El (València, 1/feb/1837 – 1870) Periòdic satíric d'idees liberals. Considerada com la primera revista popular redactada en llengua catalana. Dirigida per l'escriptor Josep M. Bonilla, tingué diferents èpoques. Fou publicada successivament els anys 1840, 1855, 1863, 1864 i 1870. Sofrí diverses suspensions governatives, i fou publicada com a suplement dels diaris "El Porvenir" i "Los Dos Reinos". 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Molera, Eusebi (Vic, Osona, 1847 - San Francisco, Califòrnia, EUA, 1932) Enginyer. Construí bona part dels fars existents a la costa del Pacífic dels Estats Units. Resident a San Francisco durant molts anys, en fou nomenat regidor després del gran terratrèmol que destruí una extensa part de la ciutat (1906). N'impulsà amb eficàcia els treballs de reconstrucció. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Molera, Gaspar (Vic, Osona, s XVI) Metge. El 1533 publicà l'obra titulada Pronòstic per a l'any Mil DXXXIII, durarà en part fins cerca de l'any MDXXXIIII. És un llibre de pronòstics anunciant l'aparició immediata d'un cometa i la mort de Luter. El primer vaticini fou encertat, però el segon no es complí sinó deu anys després del temps assenyalat. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Molers (Saldes, Berguedà) Llogaret (1.163 m alt), situat en un planell que domina, per la dreta, l'engorjat riu de Saldes. La seva església (Sant Ponç) és romànica. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA - GEOGRAFIA Moles, farga de (les Valls de Valira, Alt Urgell) Veure> Farga de Moles, la. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Moles, Frederic (València ?, s XVII) Escriptor. És autor de Relación trágica del Vesubio... (Nàpols, 1632), Amistades de Príncipes (1637) i la seva continuació Audiencia de Príncipes (1637), Guerra entre Ferdinando Segundo, Emperador Romano, y Gustavo Adolfo, Rey de Suecia (1637) i El avariento generoso. Muerte del rey francés y Hazañas de Richelieu (1644). 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Moles, Gaspar (València, s XV) Humanista. És autor del llibre Tesoro de la lengua latina y española (1638). 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Moles, grau de (Noguera / Pallars Jussà) Pas de la serra de Biscarri, entre la conca de Tremp i la baronia de Rialb, que ha donat nom a la serra de Grau de Moles (1.263 m alt), entre el coll de Comiols, al sud-oest, i la serra de Sant Quiri, al nord-est, que forma, pel vessant pallarès, una llarga cinglera, al peu de la qual és situat Benavent de la Conca. 87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Moles, Joan (Perpinyà, s XVI - Barcelona, s XVI) Pintor i vidrier. Tingué taller a Banyoles i també a Barcelona, d'on era declarat ciutadà el 1582. El 1567 fou encarregat de la reparació de vidrieres a la seu d'Elna. El 1580, en unió de Joan Mates, pintà el retaule major de Calella (Maresme). Dos anys més tard li era encomanada la reparació de les vidreres del cimbori de la capella del Palau de Barcelona. 88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moles, Salvador (País Valencià, s XVIII) Llibreter. Era el pare del famós gravador Pere Pasqual Moles i Corones. 90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Moles i Garcia, Vicent (València, s XVII) Metge. Era germà de l'escriptor Gaspar i nebot del catedràtic de retòrica Vicent Blai Garcia. Estudià teologia a Alcalá, i després es dedicà a la medicina. Vidu de la filla de l'escriptor Dionís Pau Llopis, es féu eclesiàstic i fou degà de la col·legiata de Gandia. Fou metge de cambra del rei Felip IV. Publicà obres de caràcter mèdic, teològic i històric, escrites en llatí, com Philosophia naturalis sacrosanti corporis Iesu Christi (Anvers 1639) i Pathologia de morbis in sacris litteris (Madrid 1642). 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moles i Ormella, Enric (Gràcia, Barcelona, 26/jul/1883 – Madrid, 30/mar/1953) Químic. Estudià farmàcia a Barcelona i amplià els estudis a Alemanya (1908-10). Professor de la Universidad de Madrid (1915-17) i de la de Ginebra, on va doctorar-se en ciències físiques (1916). El 1920 va doctorar-se en ciències químiques a Madrid, i el 1931 hi esdevingué cap de secció de l'Institut Nacional de Física i Química. Participà en la comissió internacional per a l'estudi dels pesos atòmics. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Molet, Salvador (Barcelona, 1773 – 1836) Pintor. Deixeble de l'Escola de Nobles Arts de Barcelona, l'any 1792 fou pensionat a València perquè estudiés la pintura de flors per a les fàbriques d'indianes. L'any 1794 fou nomenat director de l'Escola barcelonina. 96 CATALUNYA - HISTÒRIA
97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Moletons, els (Vilanova del Camí, Anoia) Caseria, a l'esquerra de l'Anoia, aigua avall del cap del municipi. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Molets, mas de (Valls, Alt Camp) Veure> Masmolets. 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Molgosa, la (les Oluges, Segarra) Veure> Sant Sepulcre, el. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Molgosa i Valls, Jaume (Barcelona, 1841 – Girona, 14/set/1907) Escriptor i director i actor de teatre. Actuà habitualment del 1860 al 1895 a Barcelona, on estrenà un gran nombre de comèdies, que publicà sovint, com Un bateig a cops de punys (1885), Nihilistes (1887) i Conseqüències de l'Electra (1902), i drames, com Blanca Monnier, o la secuestrada de Piotiers (1901). Fou germà de Josep Oriol. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Molgosa i Valls, Josep Oriol (Barcelona, 1844 – 15/abr/1909) Actor i escriptor. Publicà i estrenà obres de teatre, en català i en castellà. Germà de Jaume.
Anar a: [ Mo ] [ Moia ] [ Moixa ] [ Mola, p ] [ Molas ] [ Moles ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Mogrony
Moià
Moianès, el
Moix, Terenci (Ramon Moix i Messeguer)
Moix i Messeguer, Anna Maria
Moixent
Mola, castell de la
Molar, el
Molas i Batllori, Isidre
Molas i Batllori, Joaquim
Molas i Vallvé, Maria Rosa
Moles i Corones, Pasqual Pere
Moles i Ormella, Joan