A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllašos ] Suport ] Consultes ] EfemŔrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Llull, R ]    [ Llull i S ]    [ Llup ]    [ Llupia, M ]    [ Llupia i de L ]    [ Llupia i de S ]

Aquell que tu creus que ha mort, no ha fet mÚs que avanšar-se en el camÝ. (SŔneca)

3 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llull, Ramon  (Catalunya, s XIII - Illes Balears, s XIV)  Pare del beat Ramon Llull. ParticipÓ en la conquesta de Mallorca i fou afavorit, en el repartiment, amb terres a Pollenša, Campanet i Palma de Mallorca. El 1279 fou un dels cavallers designats per retre homenatge a Pere el Gran.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull, Ramon  (Catalunya, s XIII)  Marit d'Elisabet de Malla, amb la qual es casÓ el 1248.

1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ramon LlullLlull, Ramon  (Palma de Mallorca, 1232/33 - Tunis, Tunisia, 29/jun/1315)  Escriptor, fil˛sof, mÝstic i missioner. Pensador i home dĺacciˇ Ús una de les figures mÚs considerades de la cultura medieval cristiana. Era fill dĺuna famÝlia noble, procedent de Barcelona, i instalĚlada a Mallorca desprÚs de la conquesta de lĺilla per Jaume I. Pel llibre del repartiment de Mallorca (1299) se sap que els seus pares foren el barcelonÝ Ramon Amat, anomenat Llull, i la seva muller, Isabel dĺErill. A lĺedat de 14 anys servÝ Jaume I com a patge. MÚs endavant fou nomenat preceptor de lĺinfant Jaume, deInici pßgina qui arribÓ a Ússer senescal i majordom. DĺenšÓ del 1257 apareix casat amb Blanca Picany, de la qual tinguÚ dos fills: DomŔnec i Magdalena. En lĺŔpoca cortesana de la seva vida, entre els 25 i els 32 anys, era afeccionat a compondre versos amorosos, segons ens diu, a lĺestil dels trobadors que coneixia. A 30 anys, segons notÝcies que oscilĚlen entre la hist˛ria i la llegenda, experimentÓ una decisiva...  Segueix... 

No tinguis amistat amb qui tingui poderosos enemics. (Ramon Llull)

4 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llull, Ramon  (Manacor, Mallorca, s XV ľ Palma de Mallorca, s XVI)  Notari. Descendia de la famÝlia del beat i escriptor hom˛nim. Era pare d'Antoni Llull i Cases. S'establÝ a la capital mallorquina. Fou conseller del regne de Mallorca. ConreÓ la poesia. Fou escrivÓ del concurs poŔtic celebrat el 1502 en honor del seu ilĚlustre avantpassat.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull, Romeu  (Catalunya, s XIV - Barcelona, 1362/63)  Fou l'iniciador de la genealogia del llinatge. Segurament fou conseller en cap de Barcelona el 1348. Casat amb Caterina, fou pare de Joan Llull.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull, Romeu  (Barcelona, s XV ľ 1484)  Poeta. De famÝlia barcelonina que participÓ en el govern de la ciutat i afecte a la facciˇ de la Biga, fou c˛nsol de Llotja i conseller en cap el 1483. En la seva obra poŔtica -una trentena de composicions- s'observa una de les darreres manifestacions de la tradiciˇ trobadoresca, una molt acusada influŔncia d'AusiÓs March i una certa influŔncia italiana i francesa, prou superficials, i una mÚs concreta influŔncia castellana. ╔s una lÝrica somorta i de vegades vulgar, amb molt rares mostres de personalitat i que de vegades adquireix tons familiars i pacÝficament aburgesats. El vessant cortesÓ apareix en la seva composiciˇ en elogi de la jove dama Francina Rosa, per la qual Joan II sentÝ una passiˇ senil, i al llarg poema Lo consistori d'amor, elogi colĚlectiu de dames barcelonines (Na Sentmenat, Na Boscana, N'AlmogÓver, etc), moltes de les quals vÝdues (la vÝdua Tagamanent, la vÝdua Corbera, la vÝdua Ribes, aquesta elogiada per altres poetes contemporanis). En prosa escrivÝ Lo despropiament d'amor, visiˇ alĚleg˛rica del Temple d'Amor, que en el fons constitueix una defensa de l'amor conjugal, i unes lletresInici pßgina amoroses dirigides a una tal Serena.

8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llull i Cases, Antoni  (Palma de Mallorca, s XVI ľ Besanšon, Franša, 1582)  EclesiÓstic. Preceptor dels fills dels senyors de Baume, esdevinguÚ vicari general de Besanšon, en Ússer-ne nomenat arquebisbe un d'ells. DeixÓ diversos manuals de ret˛rica i part d'una correspondŔncia amb Erasme, Pierre de la RamÚe i altres personalitats.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull i de Gualbes, Joan  (Barcelona, s XV - 1447)  Dit el Prohom. Fill de Joan Llull i d'AgnŔs de Gualbes. Fou l'iniciador de la lÝnia de Joan o de Sants. Segurament fou conseller en cap (1431, 1435, 1445) i sÝndic de les corts. Tenia una torre a Sants. Amb la seva primera muller fou pare de Joan Llull i Dusai, i amb la segona muller tinguÚ Francesc, Guillem, Pere i Romeu Llull i TÓrrega.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull i de Gualbes, Romeu  (Barcelona, s XIV ľ Catalunya, 1410)  Fill de Joan Llull i d'AgnŔs de Gualbes. Fou l'iniciador de la lÝnia de Romeu o del Born, que tenia la important possessiˇ de la Verneda d'En Llull (que s'estenia entre els termes de Sant MartÝ de Provenšals, Sant AdriÓ de Bes˛s i Sant Andreu de Palomar). Posse´a una important biblioteca. Fou pare de Joan Llull i Marquet.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull i de Sentmenat, Jer˛nima  (Catalunya, s XVI)  Muller de Bernat Turell i Bussot. La seva descendŔncia rebÚ la successiˇ del seu bes-nebot Joan Llull i Soler.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull i Dusai, Joan  (Barcelona, s XV - NÓpols ?, ItÓlia, 1476/80)  Dit el Cavaller. Fill de Joan Llull i de Gualbes. Fou armer del rei (1438), el qual li concedÝ el privilegi de cavaller (1452/54) i el fÚu governador deInici pßgina Sorrento i Capri i c˛nsol de catalans a GŔnova (1446). Es casÓ (1432) amb Elisabet de Gualbes i Pastor.

13 PA═S VALENCI└ - BIOGRAFIA

Llull i GimÚnez, Pasqual  (ValŔncia, 1898 ľ 1942)  Escriptor. Fou el fundador i primer president de l'AcadŔmia de Literatura i Declamaciˇ del Centre Escolar i Mercantil de ValŔncia. ObtinguÚ diversos premis literaris. La seva producciˇ, tota en castellÓ, comprŔn els llibres de poesies Auras del Parnaso, Rosita de marfil, Algas y perlas i ChucherÝas.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull i Grau, Pere  (Barcelona, s XV ľ 1530)  Dit tambÚ Pere Grau. Fill de Joan Llull i Marquet. El 1510 rebÚ el privilegi de ciutadÓ honrat de Barcelona. Fou conseller en cap de la ciutat el 1521. El seu nÚt fou Joan LluÝs Llull.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull i Llull, Galceran TomÓs  (Catalunya, s XV - d 1557)  Cavaller. Fill de Romeu Llull i TÓrrega i de Joana Llull i Llull i germÓ de Joan, junt amb el qual fou un dels recipiendaris del privilegi de ciutadÓ honrat de Barcelona del 1510. Fou conseller en cap (1533 i 1552). 

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull i Llull, Joan  (Barcelona, s XV - s XVI)  Fill de Romeu Llull i TÓrrega i de Joana Llull i Llull. Junt amb el seu germÓ, Galceran TomÓs, fou un dels recipiendaris del privilegi de ciutadÓ honrat de Barcelona del 1510. Fou pare de Galceran Pau i d'Elisabet Joana Llull i Sestrada.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull i Llull, Joana  (Barcelona, s XVI)  Muller de Romeu Llull i TarregÓ, que era besnÚbot seu. Foren pares de Galceran TomÓs i de Joan Llull i Llull.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici pßginaLlull i Llull, Romeu Joan  (Barcelona, s XV ľ 1520)  Fill de Romeu Joan Llull i Savall. Per una herŔncia tambÚ es cognomenÓ Llull i Miralles. El 1510 rebÚ el privilegi de ciutadÓ honrat de Barcelona.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull i Marquet, Joan  (Barcelona, s XV - d 1466)  Fill de Romeu Llull i de Gualbes. Fou conseller en cap de la ciutat de Barcelona el 1442. Foren fills seus Romeu Joan (o Joan Romeu) Llull i Savall, i Pere Llull i Grau.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull i Savall, Joana  (Barcelona, s XV)  Muller de Pere Llull i TÓrrega, al qual no li donÓ fills.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull i Savall, Romeu Joan (o Joan Romeu)  (Catalunya, s XV ľ 1484)  Fill de Joan Llull i Marquet. Posse´dor de la Verneda. Fou conseller en cap de Barcelona el 1483 (hom l'havia identificat amb el poeta Romeu Llull). Fou pare de Romeu Joan Llull i Llull.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull i Sestrada, Elisabet Joana  (Barcelona, s XVI ľ 1601)  Filla de Joan Llull i Llull, i germana de Galceran Pau. Fou l'hereva d'aquesta lÝnia, per mort sense fills del seu germÓ Galceran Pau. Es casÓ amb Francesc de Boixadors i d'Avinyˇ, senyor de Sant Miquel de Pontons. Alguns de llurs descendents es cognomenaren, per vinculaciˇ hereditÓria, Llull.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull i Sestrada, Galceran Pau  (Barcelona, s XVI)  Donzell. Conseller en cap de Barcelona (1573). Fill de Joan Llull i Llull i germÓ d'Elisabet Joana.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull i Soler, Joan  (Barcelona, s XVI ľ v 1595)  Donzell. NÚt de Joan Llull i Llull. Es casÓ (1580) amb Elisabet de Cabrera i Satorres, hereva dels Cabrera, senyors de la Torre de Marats. NomÚs tingueren dues filles, que moriren sense fills, i la successiˇ passÓ a la descendŔncia de llur bes-tia Jer˛nima Llull i deInici pßgina Sentmenat.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull i TÓrrega, Francesc  (Barcelona, s XV - Catalunya, d 1507)  Fill de Joan Llull i de Gualbes, i germÓ de Guillem, Pere i Romeu. Fou monjo cambrer de Sant Cugat.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull i TÓrrega, Guillem  (Barcelona, s XV ľ 1491)  Fill de Joan Llull i de Gualbes, i germÓ de Francesc, Pere i Romeu. Fou canonge de la seu de Barcelona.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull i TÓrrega, Pere  (Barcelona, s XV ľ 1466)  Fill de Joan Llull i de Gualbes, i germÓ de Guillem, Francesc i Romeu. Es casÓ amb Joana Llull i Savall, de la qual no tinguÚ fills.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull i TÓrrega, Romeu  (Barcelona, s XV ľ 1496)  Fill de Joan Llull i de Gualbes, i germÓ de Guillem, Pere i Francesc. Hom identifica amb el poeta hom˛nim. Es casÓ amb la seva besneboda Joana Llull i Llull i foren pares de Galceran TomÓs i Joan Llull i Llull.

30 CATALUNYA - CULTURA

Llum, festa de la  (Manresa, Bages)  Festa que hom celebra el 21/feb, commemorant el prodigi d'un llum misteriosa que, segons tradiciˇ, fou vista a l'esglÚsia del Carme de la dita ciutat el 21/feb/1345. Una primera alĚlusiˇ hist˛rica de la celebraciˇ es remunta al 1536. Des del s. XVII i fins al XIX, se celebrÓ el segon diumenge de quaresma. TÚ un sentit religiˇs d'acciˇ de grÓcies a la Trinitat per la pau restablerta entre la ciutat i el bisbe Galceran Sacosta, enemistats per motius relacionats amb la construcciˇ de la sŔquia de Manresa. ╔s considerada festa major d'hivern. La primera referŔncia documental de la Llum data del mateix any 1345.

31 PA═S VALENCI└ - GEOGRAFIA

Inici pßginaLlum, la  (ValŔncia / Xirivella, Horta Barri. Fou bastit a la dŔcada dels anys 1960, com a complement de la desviaciˇ del T˙ria arran de la riuada del 1957. El curs nou (sud-oest) l'a´llÓ de Xirivella, amb la qual es comunica per la carretera de Madrid, mentre que el barri de la Fontsanta la soldÓ amb la ciutat de ValŔncia, esdevingut un barri de blocs d'habitatges.

29 ILLES BALEARS - PUBLICACIË

Llum Nova  (Menorca, jun/1912 - 31/mai/1913)  Publicaciˇ quinzenal. Portaveu de la Secciˇ Minerva des Migjorn Gran. Cat˛lica i regionalista, era redactada per Andreu Ferrer i Ginard, Francesc Camps i Mercadal i B. BorrÓs i Piris.

32 MËN - PUBLICACIË

Llumanera de Nova York, La  (Nova York, EUA, nov/1874 ľ mai/1881)  Revista mensual ilĚlustrada, en llengua catalana, d'una gran qualitat de presentaciˇ i contingut, la millor de les que llavors sortien en aquesta llengua. Editada per l'escriptor Artur CuyÓs i el dibuixant Felip Cusachs. Subtitulada Revista catalana de novas i gresca, en sortiren 73 n˙meros. Hi colĚlaboraren una bona part dels escriptors i els artistes catalans de l'Ŕpoca, i publicÓ lÓmines amb reproduccions de quadres cŔlebres de pintors catalans.

33 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llumena  (Alaior, Menorca Lloc, al sector oriental del terme, prop de la carretera de Ciutadella a Maˇ. Prop seu hi ha la naveta dita de Llumena d'En MuntanyŔs.

34 ANDORRA - GEOGRAFIA

Llumeneres  (Sant JuliÓ de L˛ria, Andorra Llogaret (1.317 m alt) de la parr˛quia, a l'esquerra del riu de Llumeneres, que neix a la calm Ramonet i aflueix per l'esquerra a la Valira, a Sant JuliÓ.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici pßginaLlunas i Pujals, Josep  (Reus, Baix Camp, 1852 ľ Barcelona, 1905)  Anarco-colĚlectivista. Adherit a la I Internacional (1870), fou secretari de l'Ateneu CatalÓ de la Classe Obrera (1872-73). Promotor de la Federaciˇ de Treballadors de la Regiˇ Espanyola (1881). DefensÓ la lÝnia sindicalista i s'oposÓ a l'anarco-comunisme. Fundador de "La Teula" (1880) i del seu continuador "La Tramontana" (1887-95), setmanari anarquista catalÓ, satÝric i anticlerical. ColĚlaborÓ a "La Asociaciˇn" (1883-89) i "El Productor" (1887-93). L'onada terrorista a Barcelona implicÓ el seu abandˇ de la lluita obrera. AcabÓ dirigint "Los Deportes", que ell mateix havia fundat. Autor d'Estudios filosˇfico-sociales (1882), La revoluciˇ: poema en tres cants (1886), El ariete socialista internacional (1887), QŘestions socials (1881) i Los partits socialistes espanyols (1892).

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llunell, Francesc  (Catalunya, s XIV - SicÝlia, ItÓlia, s XIV)  Militar, un dels mÚs destacats de la GrŔcia catalana. Pel gen/1374 fou nomenat governador del castell de LivÓdia. No trigÓ a acudir al de Megara, que era atacat per Renier AcciÓjuoli. DesprÚs de forta resistŔncia, la fortalesa sucumbÝ i Llunell caiguÚ presoner. RecuperÓ la llibertat al cap de poc temps. El 1375 era a SicÝlia com a procurador dels ducats grecs i enviat especial del noble LluÝs Frederic davant el rei Frederic III de SicÝlia. Aquest el fÚu recompensar pels perjudicis soferts.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llunes, Bartomeu  (Catalunya, s XIV ľ Barcelona, 1387)  Funcionari jueu. OcupÓ diversos cÓrrecs administratius a la cort de l'infant Joan (llavors duc de Girona) i de la infanta Violant de Bar, fins que, acusat de corrupciˇ administrativa, fou processat (1384). Durant els greus conflictes familiars entre els partidaris de Violant de Bar i de SibilĚla de FortiÓ es posÓ al bÓndol d'aquesta ˙ltima. Un cop mort el rei Pere III el Cerimoniˇs (1387), fou capturat i condemnat per Joan I, i fou esquarterat.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llunes, Bernat  (Osona, s XIV - Catalunya, s XIV)  Jurista. DeixÓ interessants treballs inŔdits, que romanen a la biblioteca del monestir d'El Escorial, sobre els drets dels castells termenals i llurs jurisdiccions iInici pßgina sobre el dret de represÓlies, elaborats sobre els usatges i les constitucions de Catalunya, les Commemoracions de Pere Albert i dret com˙ feudal; foren, mÚs tard, tinguts en compte per TomÓs Mieres i Joan Socarrats.

39 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situaciˇ de la comarca del RossellˇLlupiÓ  (Rossellˇ Municipi: 6,88 km2, 104 m alt, 1.960 hab (2012), (fr: Llupia). Situat a l'esquerra del Canta-rana, afluent del Rard, a la zona est dels Aspres, que fan accidentada la totalitat del terme. La principal riquesa Ús el conreu de la vinya, que produeixen vi de taula, vi de qualitat superior de les costes de l'Alt Rossellˇ i vi dolš natural. TambÚ hi ha conreu de fruiters (albercocs), cereals i hortalisses. Cooperativa vinÝcola. El fort creixement demogrÓfic experimentat des del 1960 respon a la proximitat de Tu´r i PerpinyÓ, on treballa bona part de la poblaciˇ. EsglÚsia parroquial de Sant TomÓs (esmentada ja el s XI), hi ha restes, tambÚ, de l'esglÚsia de Sant RomÓ (s X). El municipi comprŔn, a mÚs, el santuari mariÓ i antic poble de VilarmilÓ. └rea comercial de PerpinyÓ. Ajuntament (en francŔs) - Informaciˇ (en francŔs) - Turisme (en castellÓ)

40 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ  (Rossellˇ, s XII - s XVIII)  Important llinatge noble, que deu el nom al castell de LlupiÓ, dins el vescomtat de Castellnou. El genearca conegut Ús Arnau de LlupiÓ.

41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ, Arnau (I) de  (Rossellˇ, s XIII)  Cosenyor de LlupiÓ i de MaurellÓs (amb el seu germÓ Simˇ), fills de Galceran de Ceret i de Fina, juntament amb els seus altres germans SibilĚla i Ermengol de LlupiÓ. Fou pare d'Arnau (II).

42 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ, Arnau (II) de  (Rossellˇ, s XIII)  Senyor de LlupiÓ i de MaurellÓs. Fill d'Arnau (I) de LlupiÓ. RomanguÚ fidel a Jaume III de Mallorca i fou desposse´t dels bÚns per Pere el Cerimoniˇs. Fou avi d'Arnau (III) de LlupiÓ.

43 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici pßginaLlupiÓ, Arnau (III) de  (Rossellˇ, s XV)  NÚt d'Arnau (II) de LlupiÓ. Fou lloctinent del governador de Rossellˇ a la primeria del s XV. Sembla que deixÓ descendŔncia establerta a ClairÓ.

44 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ, Arnau de  (Rossellˇ, s XI)  Primer membre del llinatge. Pare de Berenguer de LlupiÓ.

45 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ, Berenguer de  (Rossellˇ, s XI)  Fill d'Arnau. Esmentat com a senyor del castell de LlupiÓ del 1082 al 1091. Fou pare de Bernat.

47 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ, Bernat de  (Rossellˇ, s XI - d 1139)  Senyor de LlupiÓ. Fill de Berenguer de LlupiÓ. Fou vescomte de Tatzˇ pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzˇ, filla del vescomte Hug. Foren pares d'Hug, Berenguer, Ponš, Bliger i Patau de Tatzˇ i de Bernat de LlupiÓ (m d 1193).

48 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ, Bernat de  (Rossellˇ, s XII - d 1193)  Vescomte de Tatzˇ, dit tambÚ de Tatzˇ. Fill de Bernat de LlupiÓ (m d 1139) i de Jordana de Tatzˇ. Fou testimoni en el testament del comte Gausfred III de Rossellˇ (1164) i sembla que fou el continuador del llinatge. Possiblement foren descendents seus els esposos Galceran de Ceret i Fina, els quals foren pares d'Arnau (I), de Simˇ, de SibilĚla i d'Ermengol de LlupiÓ.

46 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ, Bernat de  (Rossellˇ, s XV)  Fill gran de Joan (I) de LlupiÓ. Escriptor. ╔s autor d'un Nobiliari (1480).

49 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ, Ermengol de  (Rossellˇ, s XIII)  Fill de Galceran de Ceret i Fina, i germÓ d'Arnau (I), de Simˇ i de SibilĚla.

50 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici pßginaLlupiÓ, Ermengol de  (Rossellˇ, s XIII ľ s XIV)  HeretÓ la senyoria de Montoriol d'Amunt. Fill de Galceran de Ceret i de Fina, i germÓ d'Arnau (I), Simˇ i SibilĚla de LlupiÓ. Es casÓ amb la senyora Bages de Rossellˇ i foren avis dels germans Antoni, Ponš i Hug de LlupiÓ-Bages.

52 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ, Francesc de  (Rossellˇ, s XV)  Fill de Joan (I) de LlupiÓ. Iniciador de la lÝnia dels barons de Corbera. Fou avi de Lluis de LlupiÓ.

51 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ, Francesc de  (Rossellˇ, s XVI - d 1566)  Procurador reial de Rossellˇ i Cerdanya (1535-59). Segurament fill de Joan (II) de LlupiÓ. Fou l'iniciador de la lÝnia dels procuradors i governadors. Fou pare de LluÝs de LlupiÓ i Xanxo.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

LlupiÓ, Gaspar de  (Catalunya, s XV ľ Barcelona, 1518)  Noble. EstiguÚ al servei del duc de Borgonya per lluitar contra Franša. El 1477 el duc el trametÚ com a ambaixador a Joan II de Catalunya-Aragˇ, tractant que aquest l'ajudÚs contra Franša a la defensa de Borgonya i de Flandes. Es casÓ amb Constanša de Gualbes i foren pares de Margarida i de Joan (I) de LlupiÓ i de Gualbes.

54 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ, Gilabert de  (Catalunya Nord, s XV - d 1493)  Donzell de PerpinyÓ. Potser era fill de Nicolau de LlupiÓ, senyor de Canet (senyoria que li fou confiscada per LluÝs XI el 1463). No reconeguÚ la sobirania de LluÝs XI sobre el Rossellˇ, i fou declarat rebel i li confiscaren els bÚns (1476), fins a la restituciˇ del comtat per part de Carles VIII, el 1493. Es casÓ en primeres noces amb Jecmina, filla del conseller Francesc Sarribera, i foren pares de Pere de LlupiÓ i Sarribera, el qual fou pare de Francesc Gilabert de LlupiÓ.

56 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici pßginaLlupiÓ, LluÝs de  (Rossellˇ, s XV)  NÚt de Francesc de LlupiÓ. Pel seu matrimoni amb Maria d'Oms i de Sarriera, baronessa de Corbera, aquest feu passÓ als LlupiÓ, i llurs descendents -barons de Corbera, senyors de Vilanova de Raˇ, de Villerac i de Vilar (de Cerdanya)- empraren tambÚ com a primer cognom el d'Oms. La lÝnia restÓ extingida amb llurs nÚts, i l'herŔncia passÓ als Sacirera, senyors de Sant Guim de la Plana, que tambÚ es cognomenaren de LlupiÓ o d'Oms.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

LlupiÓ, Maria de  (Girona, s XVII)  Escriptora. ConreÓ la poesia religiosa. GuanyÓ el concurs celebrat a Girona, en 1622, en ocasiˇ de ser canonitzat sant Ignasi de Loiola.

58 CATALUNYA NORD - HISTĎRIA

LlupiÓ, marquesat de  (Catalunya Nord)  TÝtol concedit el 1702 per Felip V al capitÓ Carles de LlupiÓ i Roger, barˇ de Castellnou, senyor de LlupiÓ i VilarmilÓ, cavaller de l'orde de Sant Joan. El 1771 passÓ als CartellÓ de Sabastida, i desprÚs als Desvalls, marquesos del Poal.

59 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ, Miquel de  (Rossellˇ, s XV - d 1494)  Conseller de Joan II i ambaixador de Frederic III, rei de romans. Els seus descendents sembla que s'extingiren amb Maria de LlupiÓ i de Puig.

60 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ, Nicolau de  (Rossellˇ, s XV)  Senyor de Canet -senyoria que li fou confiscada per LluÝs XI de Franša per la seva fidelitat a Joan II de Catalunya-Aragˇ- Fou segurament el pare de Gilabert de LlupiÓ.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

LlupiÓ, Ponš de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. ServÝ Pere III. FÚu la guerra contra Castella. En 1363 formava part dels grans reforšos catalans tramesos a Aragˇ desprÚs de la caiguda de Carinyena.

62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici pßginaLlupiÓ, SibilĚla de  (Rossellˇ, s XIII)  Abadessa de l'Eula. Filla de Galceran de Ceret i de Fina, i germana de Arnau (I), Simˇ i Ermengol de LlupiÓ.

63 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ, Simˇ de  (Rossellˇ, s XIII)  Cosenyor de LlupiÓ i de MaurellÓs (juntament amb el seu germÓ Arnau I), fills de Galceran de Ceret i de Fina, juntament amb els seus altres germans SibilĚla i Ermengol de LlupiÓ. Fou conseller (1269-73) de l'infant Jaume, lloctinent de Jaume I en els comtats de Rossellˇ i Cerdanya.

64 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ-Bages, Antoni de  (Rossellˇ, s XIV)  Prior del monestir d'EspirÓ de l'AglÝ. NÚt d'Ermengol de LlupiÓ i de la senyora de Bages de Rossellˇ, i germÓ de Ponš i d'Hug de LlupiÓ-Bages.

66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ-Bages, Hug de  (Rossellˇ, s XIV)  Senyor de Montoriol d'Amunt, Bages de Rossellˇ i Sant Joan de Pladecorts. NÚt d'Ermengol de LlupiÓ i germÓ d'Antoni i de Ponš. Fou pare d'Hug i de Ramon de LlupiÓ-Bages.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

LlupiÓ-Bages, Hug de  (Catalunya, s XIV ľ ValŔncia, 1427)  EclesiÓstic. Bisbe de Tortosa. Poc desprÚs de la mort de Joan I (1396) formÓ part de l'ambaixada que es traslladÓ a SicÝlia per visitar-hi MartÝ l'HumÓ i urgir-li la vinguda com a successor del monarca difunt. Posteriorment fou bisbe de ValŔncia. En 1415 aprovÓ el matrimoni secret de Margarida de Prades, la vÝdua del rei MartÝ. El succeÝ a la seu de ValŔncia Alfons de Borja, el futur papa Calixt III.

67 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ-Bages, Ponš de  (Rossellˇ, s XIV ľ v 1362)  Conseller de Jaume III de Mallorca. NÚt d'Ermengol de LlupiÓ i de la senyora de Bages de Rossellˇ, i germÓ d'Antoni i d'Hug de LlupiÓ-Bages. DeixÓ descendŔncia.

68 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici pßginaLlupiÓ-Bages, Ramon de  (Rossellˇ, v 1340 ľ 1420)  Cavaller (dit Ramon de Bages). Era senyor de Bages de Rossellˇ i de Sant Joan de Pladecorts (Vallespir). Fill gran i hereu d'Hug de LlupiÓ-Bages, fou un dels millors capitans catalans del seu temps. PrenguÚ part, vers el 1366, en la guerra civil castellana, al costat dels TrastÓmara, el 1374 intervinguÚ en la defensa de Catalunya contra l'infant Jaume de Mallorca, el 1385 en la incursiˇ contra les companyies mercenÓries acampades a Durban, acompanyant l'infant Joan, del qual era conseller i algutzir, en 1389-90 en la defensa de Catalunya, enva´da per les tropes dels Armanyac, etc. El 1392 acompanyÓ l'infant MartÝ, desprÚs rei, en l'expediciˇ a SicÝlia. CaiguÚ presoner el 1394, per˛ fou alliberat aviat. El 1397 retornÓ a Catalunya, prop de MartÝ l'HumÓ, del qual fou conseller i...  Segueix... 

69 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ i d'Agullˇ-Pinˇs, Joan de  (Rossellˇ, s XVII ľ s XVIII)  Vice-governador de Catalunya (1698). Fill de Manuel de LlupiÓ i de Ballarˇ. Nomenat marquŔs per Felip V (1702), fÚu costat al bÓndol filipista durant la guerra de Successiˇ. EmigrÓ del Principat a l'arribada de Carles d'└ustria.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

LlupiÓ i d'Agullˇ-Pinˇs, Josep de  (Barcelona, s XVII ľ 1713)  EclesiÓstic i poeta. Fill del general Manuel de LlupiÓ i de Ballarˇ. Fou canonge de la seu d'Urgell. Membre de l'AcadŔmia Desconfiada (1700), mÚs tard ho fou de la de Bones Lletres. ParticipÓ amb una composiciˇ poŔtica en una sessiˇ d'aquesta darrera en honor de Felip V i la seva muller (1701).

71 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ i de Ballarˇ, Manuel de  (PerpinyÓ, 1626 ľ Barcelona, 1708)  PolÝtic i militar; vice-governador de Catalunya. Fill de Gabriel de LlupiÓ i de PagŔs de Vallgornera. DesprÚs de la caiguda de Vilafranca de Conflent (1632), emigrÓ a Barcelona. Els seus bÚns foren lliurats al marquŔs d'Aguilar. ParticipÓ en la conspiraciˇ de Vilafranca de Conflent (1674).

55 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici pßginaLlupiÓ i de Gualbes, Joan (I) de  (Rossellˇ, s XV)  Senyor de LlupiÓ i de VilarmilÓ. Fill de Gaspar de LlupiÓ i de Constanša de Gualbes, i germÓ de Margarida. LluÝs XI de Franša li confiscÓ els bÚns. Fou pare de Bernat de LlupiÓ.

72 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ i de Gualbes, Margarida de  (Rossellˇ, s XVI ľ Barcelona, 1568)  Muller de Joan (II) de LlupiÓ i de Vallgornera. Filla de Gaspar de LlupiÓ i de Constanša de Gualbes, i germana de Joan (I).

73 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ i de LlupiÓ, Carles (I) de  (Rossellˇ, s XVI ľ 1580)  Barˇ de LlupiÓ. SucceÝ al seu germÓ Pere (I) i el 1571 adquirÝ l'altra meitat de la baronia de Castellnou. Era fill de Joan (II) de LlupiÓ i de Vallgonera, i germÓ tambÚ de Llu´sa. Fou seccessivament succe´t pels seus fills Joan (III), Carles (II) i Gaspar (I) de LlupiÓ i de PagŔs.

74 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ i de LlupiÓ, Llu´sa de  (Rossellˇ, s XVI ľ 1588)  Filla de Joan (II) de LlupiÓ i de Vallgonera i germana de Pere i Carles. Casada amb Joan de GuimerÓ i de Marimon i amb Galceran Philippes, el qual adquirÝ la meitat de la baronia -antigament vescomtat- de Castellnou i la deixÓ a la seva muller.

75 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ i de LlupiÓ, Pere (I) de  (Rossellˇ, s XVI ľ 1562)  Barˇ de LlupiÓ i senyor de VilarmilÓ. Fill de Joan (II) de LlupiÓ i de Vallgonera. ObtinguÚ de la seva germana Llu´sa la meitat de la baronia de Castellnou, i morÝ sense fills.

76 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ i de LlupiÓ, TomÓs de  (Rossellˇ, s XVI ľ 1580)  EclesiÓstic. Quart fill de Joan de LlupiÓ i de Vallgornera, senyor de LlupiÓ i de VilarmilÓ. Fou abat comendatari de Sant Pere de Rodes. El 1559 explotava mines d'argent al terme d'Arles (Vallespir), en associaciˇ amb el seu parent Galceran de Vallgornera i amb Joan BorrÓs, professor de medicina a PerpinyÓ. Alhora fru´a de la castellania i del forn de destret de Salses.Inici pßgina TambÚ, anteriorment al 1570, havia armat una galera, dita Lupiana, que comandava personalment i que encallÓ, una vegada, prop de Melilla. Quan morÝ, aquest vaixell passÓ al seu besnebot, Gabriel de LlupiÓ, i fou adquirida, mÚs tard, per la corona d'Espanya. El seu nebot LluÝs de LlupiÓ i Xanxo, procurador reial, fou el seu hereu universal.

77 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ i de Marimon, Francesc (II) GaietÓ de  (Rossellˇ, s XVIII ľ 1762)  Tercer marquŔs de LlupiÓ. Fill i successor de Francesc (I) de LlupiÓ i Roger. NomÚs deixÓ una filla i hereva, que morÝ tot seguit, i fou succe´da pel seu oncle Josep (I) de LlupiÓ i de Marimon.

78 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ i de Marimon, Josep (I) de  (Rossellˇ, s XVIII ľ 1771)  CinquŔ marquŔs de LlupiÓ, senyor de Gallifa i Rocacrespa. Fill de Francesc (I) de LlupiÓ i Roger, i germÓ de Francesc (II) GaietÓ. Fou el darrer de la seva lÝnia.

79 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ i de PagŔs, Carles (II) de  (Rossellˇ, s XVI ľ 1621)  Barˇ de LlupiÓ i Castellnou. Fill de Carles (I) de LlupiÓ i de LlupiÓ, i germÓ de Joan (III) i de Gaspar (I). MorÝ sense fills.

80 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ i de PagŔs, Gaspar (I) de  (Rossellˇ, s XVI ľ 1634)  Barˇ de LlupiÓ i de Castellnou. Fill de Carles (I) de LlupiÓ i de LlupiÓ, i germÓ de Joan (III) i de Carles (II). Fou portantveu del lloctinent general de Catalunya. Fou succe´t pels seus fills Gaspar (II) i Carles (III) de LlupiÓ i de Vilanova.

81 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ i de PagŔs, Joan (III) de  (Rossellˇ, s XVI ľ 1620)  Barˇ de LlupiÓ i de Castellnou, senyor de VilarmilÓ. Fill gran de Carles de LlupiÓ i de LlupiÓ. El 1586 es casÓ amb Jer˛nima Joli i Cants, que li aportÓ laInici pßgina baronia de PiÓ. El 1580 els nyerros l'assetjaren, ensems amb el seu germÓ Gaspar, a CatllÓ de Conflent, per˛ fou alliberat per Miquel de Vilanova, barˇ de Molig, i el c˛nsol de PerpinyÓ Bernat Reard; tots plegats derrotaren els nyerros prop del pont de Prada.

82 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ i de PagŔs-Vallgornera, Gabriel de  (Rossellˇ, s XVII)  Noble. Fill de Joan de LlupiÓ i de Saragossa. Governador de Catalunya i alcaid de PerpinyÓ. Durant la guerra dels Trenta Anys participÓ en el setge de Salses (1639), i durant la guerra dels Segadors es posÓ al servei de Felip IV i ocupÓ Agramunt (1644). El monarca el recompensÓ amb el cÓrrec de governador.

83 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ i de Puig, Maria de  (Rossellˇ, s XVII ľ 1646)  Muller de Jeroni de Ferrer i de Real. Era descendenta de Miquel de LlupiÓ.

84 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ i de Saragossa, Gabriel de  (PerpinyÓ, s XVI ľ 1623)  Noble. Fill gran de LluÝs de LlupiÓ i Xanxo. El 1589 fou procurador reial del Rossellˇ, governador dels comtats de Rossellˇ i Cerdanya i lloctinent general del Rossellˇ, la Cerdanya i l'EmpordÓ.

85 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ i de Saragossa, Joan de  (PerpinyÓ, s XVII ľ Barcelona, 1657)  Procurador reial de Rossellˇ i Catalunya i barˇ de Conat. Fill segon de LluÝs de LlupiÓ i Xanxo. El 1594 fou encarregat de rebutjar les invasions dels hugonots a la frontera amb Franša. El 1597 lluitÓ al costat del governador de Rossellˇ Jeroni d'Argenšola contra l'atac a PerpinyÓ per part del mariscal de Franša Alfonso d'Ornano. Fou alcaid del castell d'Elna. SucceÝ el seu germÓ Gabriel com a procurador reial (1623). Durant la guerra dels Segadors, els bÚns del Rossellˇ li foren confiscats, i foren lliurats a Isabel Dulac, muller de Pere Lacavalleria.

86 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici pßginaLlupiÓ i de Vallgonera, Joan (II) de  (Rossellˇ, s XV ľ v 1537)  Barˇ de LlupiÓ i senyor de VilarmilÓ. Fill de Bernat de LlupiÓ. DeixÓ tres fills: Llu´sa, Pere (I) i Carles (I) de LlupiÓ i de LlupiÓ.

87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ i de Vilanova, Carles (III) de  (Rossellˇ, s XVII ľ 1695)  Barˇ de LlupiÓ i de Castellnou, i senyor de VilarmilÓ, Gallifa, Rocacrespa i Bellpuig. Fill de Gaspar (I) de LlupiÓ i de PagŔs i germÓ de Gaspar (II). Li foren confiscats els bÚns del Rossellˇ el 1653, el 1667 i el 1668. Fou succe´t pels seus fills Felip (I), Carles (IV) i Francesc (I) de LlupiÓ i Roger.

88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ i de Vilanova, Gaspar (II) de  (Rossellˇ, s XVII ľ 1642)  Barˇ de LlupiÓ i de Castellnou. Fill i successor de Gaspar (I) de LlupiÓ i de PagŔs, i germÓ de Carles (III), el qual el succeÝ al morir sense fills.

89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ i Roger, Carles (IV) de  (Rossellˇ, s XVII ľ Barcelona, s XVIII)  Noble i militar (o └ngel Carles). Fill de Carles (III) de LlupiÓ i de Vilanova, i germÓ de Felip (I) i de Francesc (I). Era barˇ de LlupiÓ, Castellnou, Molig i Pracols i senyor de VilarmilÓ, Coma, Gallifa i Rocacrespa. FixÓ definitivament la residŔncia a Barcelona. Fou capitÓ de cavallers, cavaller de l'orde de Sant Joan i primer marquŔs de LlupiÓ.

90 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ i Roger, Felip (I) de  (Rossellˇ, s XVII ľ 1701)  Barˇ de LlupiÓ i de Castellnou. Fill i successor de Carles (III) de LlupiÓ i de Vilanova, i germÓ de Carles (IV) i de Francesc (I).

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici pßginaLlupiÓ i Roger, Francesc (I) de (o Joan Francesc)  (Catalunya, s XVII ľ 1735)  Segon marquŔs de LlupiÓ. Fill de Carles (III) de LlupiÓ i de Vilanova. Fou capitÓ de dragons. Pare de Francesc (II) GaietÓ de LlupiÓ i de Marimon.

92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

LlupiÓ i Xanxo, LluÝs de  (Rossellˇ, s XVI ľ 1589)  Procurador reial de Rossellˇ i Cerdanya (1559-89). Fill de Francesc de LlupiÓ, al qual succeÝ com a procurador reial. Foren fills seus Gabriel i Joan de LlupiÓ i de Saragossa.

Anar a:    Llull, R ]    [ Llull i S ]    [ Llup ]    [ Llupia, M ]    [ Llupia i de L ]    [ Llupia i de S ]Inici pßgina

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Pa´sos CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllašos ] Suport ] Consultes ] EfemŔrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

ę 2006-2016 Associaciˇ Sense LÝmits / Ramon Piera i Andreu ---- LlicŔncia Creative Commons

Sense LÝmits a Internet: Sense LÝmits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -