|
|
|
Anar a: [ Ana ] [ Anco ] [ Andr ] [ Andreu, J ] [ Andreu i F ] [ Ane ] Estar molt enamorat és gaudir d'un estat de meravellosa bogeria. (Ramon Piera) 1 CATALUNYA - CULTURA Ana Kadowa (Catalunya, 1912) Film realitzat per Fructuós Gelabert, en col·laboració amb Otto Mülhausen per a la productora Alhambra Films de Barcelona. Fulletó a la manera italiana de l'època, obtingué el favor popular i fou amplament exportat. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anadon i Pinto, Ramon (Lleida, 1915 - ) Veterinari. Fou fundador i president de la Central Lechera Leridana. Fundà el 1942 la revista "Lérida Ganadera", que dirigí fins la 1958. Prengué part activa en la celebració d'una vintena de concursos de ramaderia. El 1963 creà la Secció d'Estudis Veterinaris dins de l'Instituto de Estudios Ilerdenses, del qual fou vice-president. Ha publicat nombrosos treballs científics i ha realitzat una gran tasca de divulgació ramadera. 3 CATALUNYA - LITERATURA
4 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Anagni, pau d' (Anagni, Itàlia, 1295) Tractat de pau entre el papa Bonifaci VIII, els ambaixadors de Jaume II de Catalunya-Aragó, de Felip IV de França i de Carles II de Nàpols. Posà terme als conflictes sorgits a conseqüència de la conquesta de Sicília per Pere II de Catalunya. Les clàusules essencials foren: matrimoni de Jaume II amb Blanca, filla de Carles II; devolució de Sicília a la Santa Seu; aixecament de les excomunions i entredits i revocació de les donacions i sentències papals; renúncia de la casa de França a la donació del papa Martí IV al germà de Felip IV, Carles de Valois, proclamat rei d'Aragó; restitució de les Balears al rei de Mallorca, sota sobirania del rei de Catalunya-Aragó; arbitratge del papa damunt la Vall d'Aran; retorn de les conquestes fetes a Itàlia a Carles II, així com dels ostatges mutus. Sembla que en el tractat no fou plantejada la cessió de Còrsega i Sardenya a Jaume II. 5 CATALUNYA - EMPRESA
6 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
7 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Analecta Sacra Tarraconensia (Barcelona, 1925 - ) Publicació eclesiàstica. Fundada per la Biblioteca Balmes, dependent de la Fundació Balmesiana d'aparició anual fins al 1932, any que passà a ser semestral. Està especialitzada en la publicació d'estudis d'història eclesiàstica. 8 CATALUNYA - LITERATURA Anales de Cataluña (Barcelona, 1709) Obra de Narcís Feliu de la Penya. Publicada en tres volums (volum I fins al 1163, volum II fins al 1458, volum III fins al 1709), amb la finalitat d'informar els historiadors estrangers sobre la veritable història del Principat, motiu pel qual fou escrita en castellà. La part més interessant, veritable testimoni de l'època, és la dedicada als fets contemporanis de l'autor. En general, l'obra és encara avui de consulta imprescindible per a qualsevol estudi sobre la història de Catalunya, en especial a partir del s XVI. 9 CATALUNYA-ARAGÓ - LITERATURA Anales de la Corona de Aragón (Saragossa, Aragó, 1562 - 1579) Història de Jerónimo de Zurita, cronista del regne d'Aragó. Basant-se en l'estudi documental dels arxius de tots els regnes de la Corona, especialment a Barcelona i a Saragossa, presentà un recull d'informacions amb què descriu la història de la Corona d'Aragó. El seu estil és de frases llargues, amb dades històriques abundoses i precises. Dividida en 30 llibres, els 20 primers contenen la història de la Corona d'Aragó des del s VIII fins a la fi del s XV. Els altres 10 formen la Historia del rey Hernando el Católico, i foren publicats com a obra independent. És una de les obres fonamentals de la historiografia catalano-aragonesa. 10 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Anàs (la Vall de Cardós, Pallars Sobirà) Poble (1.131 m alt) de l'antic mun. d'Estaon, situat al Vallat d'Estaon, a la dreta de la ribera d'Estaon. De la seva parròquia (Sant Romà) depengué l'església de Bonestarre. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anastasi, sant (Lleida, s III – Badalona, Barcelonès, 305) Personatge i sant. Segons la tradició llegendària, hauria nascut a Lleida, fou soldat de la guàrdia pretoriana de Dioclecià. Fou martiritzat a Badalona, juntament amb 73 companys, durant la persecució de l'emperador. És commemorat com a sant per l'església catòlica i venerat com a patró de Lleida i de Badalona des del 1627 i del 1672, respectivament. 13 CATALUNYA - EMPRESA
14 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
15 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
16 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Anckerman i Riera, Ricard (Palma de Mallorca, 1841 – 1907) Pintor i escultor. Estudià a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma de Mallorca i a París, on estigué exiliat. Fou regidor republicà el 1868. Decorà la sala de ball del Cercle Mallorquí, i, com a pintor d'escenes històriques, executà la d'Alfons el Magnànim rebent els consellers (1884), al paraninf de la universitat de Barcelona, i altres sobre temes de la història de Mallorca. És autor del retrat desaparegut de Miquel Quetglàs i del de Ramon Llull que presideix la biblioteca municipal de Palma de Mallorca, en el qual la gran sobrietat de color i línia contrasta amb la vibració i cromatisme de bona part de la seva obra. Hi ha altres obres seves al Museu de Belles Arts de Palma de Mallorca i al Museu Romàntic de Madrid, entre altres. 17 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Áncora, El (Palma de Mallorca, 1880 - 1900) Diari catòlic en castellà. Aparegut de 1880 a 1890 i de 1896 a 1900. Dirigit per Miquel Maura, sostingué polèmiques amb "La Autonomía" (1884) i, sobre la Institución Mallorquina de Enseñanza, amb "El Isleño" i "El Palmesano" (1885). Des del 1887 en fou director Antoni M. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ancosa (la Llacuna, Anoia) Masia situada a la serra d'Ancosa, Aquest lloc fou concedit, el 1153, pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, als monjos cistercencs de Santa Maria de Valldaura per tal com les condicions d'aquest monestir proper a Barcelona, no eren satisfactòries. La manca d'aigua féu que els monjos no s'hi traslladessin definitivament i que no abandonessin Valldaura fins a adquirir vora el Gaià el terreny on hagué de bastir-se el monestir de Santes Creus. Ancosa es mantingué fins al 1835 com a granja d'aquest monestir. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ancosa, serra d' (Alt Camp / Alt Penedès / Anoia) Serra principal entre les tres comarques, a la llarga línia de relleu que, des del Montagut (962 m alt) i el puig de Formigosa (995 m alt), arriba fins a la serra de Puigfred (728 m alt), amb una orientació general de nord-est a sud-oest, als límits entre les tres comarques. A la part final, la serra d'Ancosa té un llarg contrafort a cada costat: per l'Anoia, la serra de Feixes i, pel Penedès, la serra de Font-rubí. El punt culminant d'aquesta serra es troba a 944 m d'altitud. Separa les valls de Miralles i de la Llacuna de la plana del Penedès. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ancs (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Poble (1.454 m alt) de l'antic mun. de Montcortés de Pallars, al sector septentrional de l'antic terme, format per la vall d'Ancs (on es troben, a més, els pobles de Sellui i de Balestui). Situat a la dreta del riu d'Ancs, que aflueix, per la dreta, a la Noguera Pallaresa, a l'indret de l'antic poble del Comte. De la seva parròquia depenen tots els pobles de la vall. La seva jurisdicció pertanyia al monestir de Gerri. 21 ANDORRA - VARIS AND (Andorra) Sigla en la placa d'estat i en la dels vehicles. 22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Andaní (Alfarràs, Segrià) Poble, situat a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la plana al·luvial estesa entre el riu i el canal de Pinyana, a 1 km al nord d'Alfarràs. La seva església parroquial és del s. XVII. Era un antic municipi agregat al d'Alfarràs a mitjan s XIX. 24 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
25 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Andilla, baronia d' (Andilla, Serrans) Jurisdicció senyorial, creada el 1237. Comprenia la vila, concedida per Jaume I al seu reboster major, Eiximèn Peris. A mitjan s XV era senyor Manuel Dies de Calataiud, casat amb Caterina Lladró de Vilanova, la filla dels quals, Joana Dies, es casà amb Joan Ferrandis d'Herèdia. Heretà la baronia llur fill, el poeta Joan Ferrandis d'Herèdia, el qual, mort el 1549 sense fills legítims, la deixà al seu germà Miquel, el qual, mort igualment sense fills, la deixà a Llorenç, fill il·legítim del seu germà Joan. Aquesta successió fou impugnada per la filla de Marquesa Ferrandis d'Herèdia (germana de Joan i de Miquel) i de Joan Giron de Rebolledo, dita Anna Giron de Rebolledo, vídua de l'escriptor barceloní Joan Boscà, la qual guanyà la baronia que, tanmateix, hagué de partir amb altres membres de la família Rebolledo. Més endavant anà a parar a la família Marcilla i, actualment, és de la família Santa Cruz. 26 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
97 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Andorra (Formiguera, Capcir) Altre nom del barri de les Cases d'Amunt. 27 ANDORRA - GEOGRAFIA / HISTÒRIA
28 ANDORRA - GEOGRAFIA Andorra, solana d' (Canillo, Andorra) Territori de la parròquia, situat al vessant septentrional dels Pirineus. Comprèn un sector de l'alta vall de l'Arieja, a l'esquerra del riu, des del pic Negre d'Envalira fins a prop de la població occitana de l'Hospitalet. Vora el riu es troba el nou nucli de població fronterer i estació d'esports d'hivern del Pas de la Casa. Aquest territori, esdevingut andorrà per apropiació a causa de l'aprofitament continuat dels pasturatges, ha estat llargament disputat a Canillo per les poblacions occitanes de l'Hospitalet i de Merencs, però les diferències han estat sempre resoltes a favor dels andorrans (sentències del consell 29 ANDORRA - MUNICIPI
30 CATALUNYA - HISTÒRIA andosins (Catalunya) Poble ibèric del nord de Catalunya. Vivien a la comarca de l'Alt Urgell. L'any 218 aC, juntament amb altres pobles, va intentar de tallar el pas a l'exèrcit cartaginès d'Anníbal, quan aquest marxava cap a Itàlia, fet que va mencionar Polibi. L'actual Andorra conserva el nom d'aquest poble. 31 ILLES BALEARS - MUNICIPI
32 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Andratx, baronia d' (Mallorca, 1232 - 1811) Jurisdicció senyorial creada a l'illa. Anomenada també cort o baronia del Pariatge o baronia dels Bisbes de Barcelona a Mallorca. Comprenia, en un principi, un extens territori de l'illa, que fou concedit el 1232 per Jaume I al bisbe de Barcelona Berenguer de Palou (i als seus successors), pel seu ajut durant la conquesta de Mallorca i també com a indemnització pels drets que els bisbes de Barcelona adduïen a la diòcesi de Mallorca derivats de la donació de Mugähid, sobirà de la taifa de Dénia i Mallorca al bisbe Gilabert. El 1235, Berenguer de Palou concedí la desena part dels béns i fruits de la baronia al bisbe de Mallorca. Aquests territoris estigueren subjectes als Usatges de Barcelona i, fins al 1323, en què fou establert un pariatge entre el bisbe de Barcelona i el rei Sanç de Mallorca... Segueix... 33 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Andratx, mola d' (Andratx, Mallorca Occidental) Promontori de la costa, situat a la part meridional del port d'Andratx. És el cap més avançat d'aquest sector de la costa mallorquina i acaba a la punta des Frare. Tot i que té una altitud inferior a d'altres promontoris situats al mateix sector (110 m), és limitat per penya-segats. 34 EUROPA - BIOGRAFIA André, Marius (Provença, França, 1868 - 1927) Escriptor i traductor. Va traduïr Rusiñol i Ramon Llull. Col·laborà a "La Veu de Catalunya" i escriví diversos assaigs: La Catalogne et les germanophiles, Le bienhereux Raymond Lulle (1900), La fin de l'empire espagnol d'Amèrica (1922). 98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Andrés, Antoni (Llíria, Camp de Túria, s XVIII - 1774) Religiós franciscà. Tingué gran fama com a orador sagrat i deixà escrits molts dels seus sermons. 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Andrés i Andrés, Marcel·lí (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat, 1807 - Barcelona ?, 1852) Metge i naturalista. Féu treballs sobre flora i fauna a Dahomey i als països veïns. Escriví Relación del viaje de Marcelino Andrés por las costas de Àfrica, Cuba e Isla de Santa Elena. 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Andres i Llobet, Vicenç (Barcelona, 1870 - Catalunya, s XX) Comediògraf, poeta i periodista humorístic. Tipògraf d'ofici, col·laborà en diversos periòdics satírics i assolí una gran anomenada popular. Dels seus llibres sobresurten les Humorístiques -vers i prosa- i les comèdies L'última pallissa i Quina dona tinc!. 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Andrés i Morell, Joan (les Planes de la Baronia, Comtat, 1740 – Roma, Itàlia, 17/gen/1817) Eclesiàstic i erudit. Jesuïta (1754), hagué de fugir a Itàlia quan Carles III decretà que el seu orde fos expulsat d'Espanya. Dedicat a l'estudi de la filosofia, a la crítica literària i a la història de la música, escriví la major part de les seves obres a l'exili, on reformà la Universitat de Pavia. S'interessà més per l'obra de Galileu que no pas per la de Copèrnic. A Màntua va escriure Saggio della filosofia di Galileo (1776). Anys més tard s'imprimien a Madrid les Cartas familiares, on s'expliquen els viatges realitzats per Itàlia tot cercant material per a l'obra més important: Dell'origine, progressi e stato d'agni letteratura, obra en set volums (1789-99). Fou elegit membre de l'Acadèmia de Ciències de Màntua. 41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Andreu, Bernardí (Illes Balears, s XVII) Militar. Al servei de Felip IV durant les guerres d'Itàlia i de Barcelona (1651-52), fou nomenat governador i capità general de Menorca. Capità d'una companyia pròpia que comandà durant seixanta anys. Pels seus serveis, Felip IV el nomenà alcaid del castell de Bellver amb dret a designar successor; més tard, ascendí a mestre de camp. 42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Andreu, Felip (València, 1757 - 1830) Escultor. Fou professor de l'Acadèmia de Sant Carles. És autor de diverses obres per als temples valencians. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Andreu, Fèlix (Barcelona, s XVIII) Frare franciscà. Fou provincial del seu orde. Publicà diverses obres de devoció mariana. 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Andreu, Francesc (València, s XVII) Religiós mercenari. Fou visitador i actiu reformador dels convents del Principat, així com comissari apostòlic i provincial de València. Escriví algunes obres religioses. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Andreu, Jacint (Barcelona, s XVII) Impressor. Formà part de la impremta Cormellas abans de tenir-ne de pròpia. Són conegudes obres seves del 1667 al 1684, entre les quals cal remarcar la primera edició en castellà del Compendio de los preludios del arte militar de Doménec de Moradell (1674) i les primeres edicions de diverses obres de Joan Gaspar Roig i Jalpí: Resumen historial de las grandezas y antigüedades de la ciudad de Gerona (1678). Dulze desengaño histórico del año en que se fundó la Sagrada... Orden de Nuestra Señora de la Merced (1684) i d'altres. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Andreu, Jacint (Hostalric, Selva, v 1630 - Catalunya, d 1678) Catedràtic de medicina a la universitat de Barcelona i metge de cambra de Joan d'Àustria. Mestre de Joan d'Alòs, va ser un metge tradicionalista però, alhora, un gran clínic. Fou també autor del compendi de medicina pràctica titulat: Practicae gotholanorum 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Andreu, Jaume (Vic, Osona, 1853 - Santa Maria de Nieva, Castella, 1938) Dominicà. Missioner a les illes Filipines, on visqué des del 1875 fins al 1900. Fou professor de filosofia i dret canònic a Manila. Col·laborador al diari "Libertas" sota el pseudònim de Laercio. Retornat a la península, encara seguí ensenyant a Àvila. Al congrés balmesià de Vic, l'any 1910, presentà un treball titulat Criterio de libertad o solución única, que no arribà a ésser publicat. 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Andreu, Joan Forma impròpia del nom del convers xativí Joan Andreu. 50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Andreu, Josep (Illes Balears ?, s XVI – s XVII) Monjo cartoixà. Residí al monestir del seu orde a Valldemossa, on romangueren els seus escrits fins al 1835. Deixà una traducció castellana del Blanquerna, que restà inèdita, i algun treball hagiogràfic com la Vida de la Venerable Sor Eufrasia Mir (1646). 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Andreu, Josep Pere (Ascó, Ribera d'Ebre, 1681 – Xina, 1747) Frare dominicà. Fou nomenat bisbe i destinat a les missions de la Xina, on morí màrtir. L'any 1888 fou canonitzat pel papa Lleó XIII amb el nom de Pere Màrtir Sans. 52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Andreu, Pere (Illes Balears, s XVII, Nàpols, Itàlia, s XVIII) Militar. Partidari de l'arxiduc Carles, fou tinent coronel durant la guerra de Successió i hagué d'exiliar-se a Nàpols, on fou nomenat comte d'Andreu per l'emperador Carles VI. 53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Andreu, Pere Joan (València, s XVI – s XVII) Doctor en teologia i dret. Canonge de València i ardiaca de Morvedre, d'on percebia les primícies. En aquesta darrera població fundà un pòsit de tipus castellà que descriví a Administració perpètua de cent cafissos de forment, per a que los pobres llauradors i hereters de la vila de Morvedre tinguen cada any forment per a sembrar ses terres, i heretats, sens pagar interès, ni creiximònia alguna (València, 1605). Fou conegut també per Perandreu. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Andreu, Rafael (Catalunya, s XVIII – Valladolid, Castella, 1819) Eclesiàstic. Ordenat sacerdot l'any 1796, treballà amb els indis de Paposo (Xile). Nomenat bisbe auxiliar de diverses diòcesi, el bisbe de Santiago es negà a consagrar-lo. Aconseguí d'ésser-ho a Buenos Aires. Retornat d'un viatge a la península ibèrica s'identificà amb els patriotes de la junta de Córdoba; a causa de les seves idees, els nacionalistes xilens li feren ocupar la seu de Santiago (1813). Anà a Londres (1817), des d'on tornà a la península. Ferran VII el confinà a Galícia i a Valladolid, on morí. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Andreu, Ramon (Catalunya, s XIV - Girona ?, s XIV) Orfebre documentat a Girona. El 1357 treballava, juntament amb Pere Berneç, en el retaule d'argent de la catedral de Girona, començat pel mestre Bartomeu 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Andreu i Busto, Paulina Veure> Schumann, Paulina. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Andreu i Estany, Marià (Mataró, Maresme, 1888 - Biarritz, Lapurdi, País Basc, 1976) Artista. Començà com a pintor de cavaller i dibuixant. L'any 1911 exhibí, junt amb altres artistes, al Faianç Català, dibuixos, pintures i esmalts, entre aquests el relleu amb tres figures de grans dimensions anomenat L'orb. A més a exposat a "Les Arts i els Artistes" (1916), i a la Sala Parés (1934). Escenògraf de prestigi, treballà per a diversos teatres d'Anglaterra i França (ballets de Montecarlo, festivals de Strafford-on-Avon, etc). Residí gairebé sempre a París. Va conrear també el dibuix i l'escultura. Té obres als museus d'Art Modern de Barcelona i de Madrid. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Andreu i Ferrer, Francesc (Catalunya, s XVIII - Barcelona ?, s XVIII) Eclesiàstic. Canonge de la seu de Barcelona. Assolí gran fama com a orador sagrat. És autor de diversos escrits religiosos. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Andreu i Figuerola, Josep (Tarragona, 1872 - Catalunya, s XX) Compositor i organista. En 1888 guanyà el premi de composició ofert a l'Exposició Universal de Barcelona. Fou organista de la seu de Tarragona. És autor d'un cert nombre d'obres remarcables. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Andreu i Forns, Josep Maria (Barcelona, 27/nov/1920 - ) Poeta i autor de lletres de cançons. Ha publicat els reculls poètics Per entrar en el regne (1957) i Intento el poema (1960), amb el qual aconseguí el premi Carles Riba 1959. A més d'adaptar lletres estrangeres, n'ha escrites d'originals, les quals, musicades per Lleó Borrell, han estat premiades i han obtingut molta acceptació (Se'n va anar, etc). 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Andreu i Fresquet, Jordi (Badalona, Barcelonès, 1940 - ) Pintor. Estudià a Barcelona, a Llotja (1955-62) i al Conservatori de les Arts del Llibre. Ha mantingut una constant preocupació per les arts gràfiques. Com a pintor conrea un realisme crític en què apareixen figures difoses, generalment sobre tons foscs. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Andreu i Igual, Manuel (Catalunya, s XVIII – s XIX) Autor teatral. Seguí una línia popular, no gens exigent, però digna d'esment en un període d'abandó quasi total del català literari. És obra seva el sainet El barber que ha tret en la rifa dels porcs (1800). 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Andreu i Orlandis, Pere Joan (Palma de Mallorca, 1697 – Ravenna, Itàlia, 1777) Missioner jesuïta. Home de govern de la província de Paraguai, on ocupà els càrrecs de rector del col·legi teològic de Córdoba i de provincial. Com a missioner obrí nous centres d'evangelització entre els pobles hale, abipon i mocovi, en terres del Chaco. Arran de l'extradició de la Companyia de Jesús (1767) marxà a Ravenna, on morí. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Andreu i Pausas, Pere (Barcelona, 1874 – 1958) Artista de circ. Fill d'un fuster de Sants, a quinze anys s'incorporà a un circ i en el transcurs dels anys n'aprengué totes les especialitats. Casat amb una fonàmbula francesa, Maria Lluïsa Lasserre, tingueren sis fills: Maria Lluïsa (morta el 1915), Josep, René, Pau, Marcel i Roger, coneguts mundialment pel pseudònim d'Andreu-Rivels. 71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Andreu i Pons, Benet (Maó, Menorca, 1803 – 1881) Compositor, mestre de capella i organista. Fou mestre de capella (1826) i organista de l'església de Santa Maria de Maó. A El canto llano simplificado en su anotación y sus reglas (1851) exposa les reformes que havia introduït en el cant pla. Autor de nombroses composicions d'església, dues farses (1832 i 1838) i una òpera titulada La fidanzata corsa (1846). 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Andreu i Sentamants, Teodor (Alzira, Ribera Alta, 1870 – 1934) Pintor. Deixeble de Joaquim Sorolla (1889) i de l'Academia de San Fernando a Madrid. Fou professor a diferents escoles d'arts i oficis i l'any 1920 passà a la de València. Es distingí en la pintura d'escenes típiques, especialment del País Valencià i de Galícia, amb les quals participà en diverses exposicions entre 1890 i 1904. Té obres al Museu de Belles Arts de València (retrat d'Antoni Martorell). 73 CATALUNYA - ART
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Andreví, Francesc (Sanaüja, Segarra, 1786 – Barcelona, 1853) Compositor. Mestre de capella a la catedral de Sogorb, a Santa Maria del Mar (Barcelona), a la catedral de València, a la de Sevilla, a la capella reial de Madrid, a la catedral de Bordeus (1836), a París (1845) i a la basílica de la Mercè (1849-53). Compongué dos oratoris: La dulzura en la virtud i El juicio final, misses, misereres, etc., i publicà un Recueil de Cantiques i un Traité d'harmonie (París, 1848) que fou també editat a Barcelona (1848) amb el títol Tratado teórico práctico de armonía y composición. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Andrià, Guerau d' (Catalunya, s XIII – Lleida, v 1298) Prelat. Fou elegit bisbe de Lleida devers el 1283, com a successor de Guillem de Fluvià. En 1287 prestà gran col·laboració militar i econòmica a la conquesta de Menorca per Alfons II el Franc. Governà la diòcesi amb especial talent i deixà molts bons records. El succeí Pere del Rei. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Andriani, Lluís Maria (Barcelona, 1773 - Catalunya, 1856) Militar. La seva participació en la defensa de Tudela, durant la guerra contra Napoleó, li valgué el grau de coronel; l'ago/1811 fou nomenat governador del castell de Sagunt. Assetjat per Suchet, pogué resistir el primer assalt (28/set) i fou ascendit a brigadier; però després d'un segon assalt, hagué de rendir la fortalesa (26/oct). Restà presoner a França fins al 1814. Fou acusat d'haver rendit massa fàcilment Sagunt (acusació a la qual contribuïren les memòries del mateix Suchet) i es defensà amb una Memoria sobre la defensa de Sagunto en 1811 (1838). 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Andritxol, cap (Andratx / Calvià, Mallorca Occidental) Cap de la costa, situat entre els dos municipis, a l'est d'es Camp de Mar, l'antic port Andritxol. Damunt el promontori es troba l'antiga torre de defensa dita torre del cap Andritxol (o del port Andritxol), construïda el 1580 i reformada dos anys més tard. 79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Androna, l' (Dénia, Marina Alta) Placer o baix de pedra, que limita pel sud el canal d'entrada del port de Dénia. 80 EUROPA - BIOGRAFIA Andrònic II Paleòleg (Nicea, Grècia, 1258 – Constantinoble, Túrquia, 1332) Emperador de Bizanci (1282-1328). El seu pare Miquel VIII l'associà a l'imperi el 1273. Per fer front a les escomeses dels turcs a l'Àsia Menor, prengué al seu servei la companyia catalana de Roger de Flor. La victoriosa campanya asiàtica d'aquesta host no tingué resultats estables a causa de l'assassinat del seu cap; els turcs prosseguiren llur expansió. D'altra part, la companyia provocà pertorbacions mentre restà en territori de l'imperi. Concedí privilegis als mercaders catalans a Bizanci, que amplià després de la dura repressió que seguí a la mort de Roger de Flor. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Andust (Tivenys, Baix Ebre) Caseria formada per un grup de masos situats a l'esquerra de l'Ebre, a l'horta d'Andust. 82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
83 CATALUNYA - ESPORT Anell Olímpic de Montjuïc (Barcelona, oct/1985 – 1992) Complex d'instal·lacions esportives, situat a la part alta de la muntanya de Montjuïc, construït amb vista als Jocs Olímpics de Barcelona. És format per l'estadi olímpic, el palau Sant Jordi, les piscines Bernat Picornell i el pavelló de l'INEFC. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aner d'Esteve, Felip (Vall d'Aran ?, s XVIII - Portugal ?, 1812) Polític. Vocal secretari de la Junta Superior de Catalunya que s'havia constituït per lluitar contra els francesos, en representació de la Vall d'Aran, fou elegit diputat (1810) a les corts de Cadis pels habitants d'aquesta vall. Participà intensament en les mateixes i adoptà una posició liberal moderada. Es manifestà decididament per la recuperació dels furs i privilegis anteriors a la guerra de Successió, per la qual cosa es considerat com un dels precursors del desvetllament polític de Catalunya. 85 CATALUNYA - HISTÒRIA Anes (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Antic poble i parròquia, situat a la dreta del Segre, entre Prullans i Talltendre. De l'antic poble només resta una casa, el mas d'Anes, i els vestigis de l'església parroquial de Sant Mamet, esmentada ja el 839, a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell. 86 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Aneto (Montanui, Alta Ribagorça) Poble (1.350 m alt), situat a la dreta de la Noguera Ribagorçana, enfront del poble de Senet de Barravés. És, amb la seva altitud, el poble més alt a la vall de Barravés. Hi passa una 87 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Àneu (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà) Antic monestir benedictí de l'antic mun. d'Unarre, situat al centre de la vall d'Àneu, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, dins la parròquia d'Escalarre. Al seu voltant hi ha un caseriu anomenat Santa Maria d'Àneu. És esmentat ja el 839 a l'acte de consagració de la catedral d'Urgell com a lloc de Santa Maria, abans de Santa Deodata, centre de les parròquies i aglutinador religiós de la vall d'Áneu, origen del deganat d'Àneu (després arxiprestat d'Àneu). Sembla que als seus orígens fou un monestir visigòtic dedicat a Santa Deodata. Al final del s. X era dedicat a Sant Pere (Sant Pere d'Àneu). L'any 1064 el comte Artau de Pallars el cedí juntament amb els monestirs de Sant Pere del Burgal i de Sant Pere de les Maleses al comte Ramon V de Pallars Jussà; a canvi del monestir de Lavaix i d'altres béns. S'extingí molt aviat com a monestir benedictí, el s. XII. Després pertangué als canonges agustins, però la comunitat abandonà l'antic monestir abans de les lleis desamortitzadores del s. XIX. La seva església, primer de tres naus (d'un nau des del s. XVI), fou refeta al s. XI i dedicada a Santa Maria d'Àneu. Procedeix d'aquesta església una rica decoració absidal conservada al Museu d'Art de Catalunya. Actualment és un santuari dedicat a la Mare de Déu d'Àneu. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA
90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Anfesta (la Molsosa, Solsonès) Grafia tradicional del poble d'Enfesta. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anfòs (Catalunya, s XV) Pintor. És autor del retaule de Sant Cugat per al monestir vallesà de la mateixa advocació, obra del 1473. 92 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Anfós I de Catalunya-Aragó Forma tradicional d'Alfons I de Catalunya-Aragó. 93 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Anfós II de Catalunya-Aragó Forma tradicional d'Alfons II de Catalunya-Aragó. 94 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
95 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Anfós IV de Catalunya-Aragó Forma tradicional d'Alfons IV de Catalunya-Aragó. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anfruns de Gelabert, Maria (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1889 – 1965) Escriptora. Dona religiosa i tradicionalista, vinculada a diferents associacions devotes de Cornellà, estudià pedagogia i confecció de randes, i escriví poesia i teatre. És autora de diverses comèdies i dels reculls de poemes Calaixos de blondes i Flaires de tardor, així com també de la comèdia bilingüe La tia d'Antilles (1933, estrenada posteriorment amb el títol de La tia d'Amèrica), a la postguerra edità una obra lírica (Fiesta en palacio, 1965) i una joguina en vers destinada al públic infantil (Florida de virtuts. Els petits pastorets, 1966).
Anar a: [ Ana ] [ Anco ] [ Andr ] [ Andreu, J ] [ Andreu i F ] [ Ane ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Anagrama, Editorial (
Anaya SA, Grupo
Andorra, Principat d'
Andrés i Estellés, Vicent (
Andreu i Abelló, Josep (
Andreu i Lasserre, Josep "Charlie Rivel" (
Aneto, pic d'