A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   [ Ana ]   [ Anco ]   [ Andr ]   [ Andreu, J ]   [ Andreu i F ]   [ Ane ]

Estar molt enamorat és gaudir d'un estat de meravellosa bogeria. (Ramon Piera)

1 CATALUNYA - CULTURA

Ana Kadowa  (Catalunya, 1912)  Film realitzat per Fructuós Gelabert, en col·laboració amb Otto Mülhausen per a la productora Alhambra Films de Barcelona. Fulletó a la manera italiana de l'època, obtingué el favor popular i fou amplament exportat.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anadon i Pinto, Ramon  (Lleida, 1915 - )  Veterinari. Fou fundador i president de la Central Lechera Leridana. Fundà el 1942 la revista "Lérida Ganadera", que dirigí fins la 1958. Prengué part activa en la celebració d'una vintena de concursos de ramaderia. El 1963 creà la Secció d'Estudis Veterinaris dins de l'Instituto de Estudios Ilerdenses, del qual fou vice-president. Ha publicat nombrosos treballs científics i ha realitzat una gran tasca de divulgació ramadera.

3 CATALUNYA - LITERATURA

Inici PàginaAnàfora de Barcelona  (Barcelona, s IV)  Nom d'un text eucarístic grec. Conservat en el papir de Barcelona Inv. 154-157 (del s. IV), propietat de la Fundació Sant Lluc Evangelista. Constitueix l'anàfora grega més antiga conservada sencera. Publicada fragmentàriament pel seu descubridor, Ramon Roca i Puig, ha estat estudiada per S. Janeras.

4 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Anagni, pau d'  (Anagni, Itàlia, 1295)  Tractat de pau entre el papa Bonifaci VIII, els ambaixadors de Jaume II de Catalunya-Aragó, de Felip IV de França i de Carles II de Nàpols. Posà terme als conflictes sorgits a conseqüència de la conquesta de Sicília per Pere II de Catalunya. Les clàusules essencials foren: matrimoni de Jaume II amb Blanca, filla de Carles II; devolució de Sicília a la Santa Seu; aixecament de les excomunions i entredits i revocació de les donacions i sentències papals; renúncia de la casa de França a la donació del papa Martí IV al germà de Felip IV, Carles de Valois, proclamat rei d'Aragó; restitució de les Balears al rei de Mallorca, sota sobirania del rei de Catalunya-Aragó; arbitratge del papa damunt la Vall d'Aran; retorn de les conquestes fetes a Itàlia a Carles II, així com dels ostatges mutus. Sembla que en el tractat no fou plantejada la cessió de Còrsega i Sardenya a Jaume II.

5 CATALUNYA - EMPRESA

Logo de l'Editorial AnagramaAnagrama, Editorial  (Barcelona, 1969 - )  Editorial. Fundada per l'editor Jorge Herralde, que en fou el director. Dedicada a la novel·la i a l'assaig en castellà, destaca per la qualitat literària de les obres editades, i per la tasca de difusió d'autors joves, poc coneguts i innovadors, característiques que es reflecteixen igualment en les traduccions d'altres llengües. És present també a l'Amèrica Llatina. Convoca dos prestigiosos premis: Premi Anagrama, d'assaig (1972), i Premi Herralde, de novel·la (1983). Ha editat alguns llibres en català i, des del 1997, coedita amb l'Editorial Empúries traduccions en versió catalana i castellana. Editorial Anagrama (en castellà)

6 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici PàginaAnalecta Montserratensia  (Montserrat, Bages, 1917 - 1964)  Publicació aperiòdica. Fundada per Anselm Albareda, aleshores arxiver de Montserrat, amb l'objectiu d'aplegar documents i estudis per tal de refer la història del monestir. Els dos últims volums (1962-1964) es dedicaren a la publicació d'estudis sobre el seu fundador, que fou fet cardenal.

7 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Analecta Sacra Tarraconensia  (Barcelona, 1925 - )  Publicació eclesiàstica. Fundada per la Biblioteca Balmes, dependent de la Fundació Balmesiana d'aparició anual fins al 1932, any que passà a ser semestral. Està especialitzada en la publicació d'estudis d'història eclesiàstica.

8 CATALUNYA - LITERATURA

Anales de Cataluña  (Barcelona, 1709)  Obra de Narcís Feliu de la Penya. Publicada en tres volums (volum I fins al 1163, volum II fins al 1458, volum III fins al 1709), amb la finalitat d'informar els historiadors estrangers sobre la veritable història del Principat, motiu pel qual fou escrita en castellà. La part més interessant, veritable testimoni de l'època, és la dedicada als fets contemporanis de l'autor. En general, l'obra és encara avui de consulta imprescindible per a qualsevol estudi sobre la història de Catalunya, en especial a partir del s XVI.

9 CATALUNYA-ARAGÓ - LITERATURA

Anales de la Corona de Aragón  (Saragossa, Aragó, 1562 - 1579)  Història de Jerónimo de Zurita, cronista del regne d'Aragó. Basant-se en l'estudi documental dels arxius de tots els regnes de la Corona, especialment a Barcelona i a Saragossa, presentà un recull d'informacions amb què descriu la història de la Corona d'Aragó. El seu estil és de frases llargues, amb dades històriques abundoses i precises. Dividida en 30 llibres, els 20 primers contenen la història de la Corona d'Aragó des del s VIII fins a la fi del s XV. Els altres 10 formen la Historia del rey Hernando el Católico, i foren publicats com a obra independent. És una de les obres fonamentals de la historiografia catalano-aragonesa.

10 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Inici PàginaAnanda Dansa  (València, 1988 - )  Companyia de dansa. Fundada per Rosa Àngeles Valls, coreògrafa i ballarina. Ha realitzat els muntatges V-36/9 crónica civil (1988), Homenatge a K. (1988), Destiada (1990), Basta danza (1991) i Borgia imperante (1993).

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Anàs  (la Vall de Cardós, Pallars Sobirà Poble (1.131 m alt) de l'antic mun. d'Estaon, situat al Vallat d'Estaon, a la dreta de la ribera d'Estaon. De la seva parròquia (Sant Romà) depengué l'església de Bonestarre.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anastasi, sant  (Lleida, s III – Badalona, Barcelonès, 305)  Personatge i sant. Segons la tradició llegendària, hauria nascut a Lleida, fou soldat de la guàrdia pretoriana de Dioclecià. Fou martiritzat a Badalona, juntament amb 73 companys, durant la persecució de l'emperador. És commemorat com a sant per l'església catòlica i venerat com a patró de Lleida i de Badalona des del 1627 i del 1672, respectivament.

13 CATALUNYA - EMPRESA

Logo del Grupo AnayaAnaya SA, Grupo  (Catalunya, 1988 - )  Empresa editorial. Creada a partir d'Edicions Anaya (1959), dedicada als llibres de text, i Ediciones Generales Anaya (1980). Ha anat creant i adquirint empreses fins a constituir el segon grup editorial espanyol i el primer en l'edició escolar i en obres de referència. S'estructura en diverses divisions (educativa, edicions generals, etc) que inclouen, entre d'altres, les editorials Cátedra, Barcanova, Xerais de Galicia, Alianza, Tecnos, Ediciones del Prado, etc. El 1997 Ediciones Cátedra, editorial del grup, rebé el Premio Nacional a la Mejor Labor Cultural. Grupo Anaya (en castellà)

14 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici PàginaAncils  (Benasc, Ribagorça)  Poble (1.123 m alt), situat a l'esquerra de l'Èssera, a 1,5 km al sud de la vila amb la qual és unit per carretera.

15 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de la FenolledaAncinyà  (Fenolleda Municipi: 7,84 km2, 235 m alt, 195 hab (2012) (ant: Ancinyans, occ: Ancinhà, fr: Ansignan). És de llengua occitana, situat a la vall del riu Aglí, les aigües del qual són aprofitades per a l'agricultura, al vessant meridional de la serra de Verges, al nord de Perpinyà. El conreu principal del municipi és la vinya, que s'enfila per la zona muntanyosa del terme, també hi ha arbres fruiters. Prop del poble hi ha una fàbrica d'electricitat que aprofita l'energia hidràulica. La població es mantingué estable fins a mitjans s. XIX i després a anat disminuint, amb més o menys intensitat, durant tot el s. XX. El poble és emplaçat a la dreta de l'Aglí, prop de la confluència amb l'Adasig. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

16 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Anckerman i Riera, Ricard  (Palma de Mallorca, 1841 – 1907)  Pintor i escultor. Estudià a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma de Mallorca i a París, on estigué exiliat. Fou regidor republicà el 1868. Decorà la sala de ball del Cercle Mallorquí, i, com a pintor d'escenes històriques, executà la d'Alfons el Magnànim rebent els consellers (1884), al paraninf de la universitat de Barcelona, i altres sobre temes de la història de Mallorca. És autor del retrat desaparegut de Miquel Quetglàs i del de Ramon Llull que presideix la biblioteca municipal de Palma de Mallorca, en el qual la gran sobrietat de color i línia contrasta amb la vibració i cromatisme de bona part de la seva obra. Hi ha altres obres seves al Museu de Belles Arts de Palma de Mallorca i al Museu Romàntic de Madrid, entre altres.

17 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Áncora, El  (Palma de Mallorca, 1880 - 1900)  Diari catòlic en castellà. Aparegut de 1880 a 1890 i de 1896 a 1900. Dirigit per Miquel Maura, sostingué polèmiques amb "La Autonomía" (1884) i, sobre la Institución Mallorquina de Enseñanza, amb "El Isleño" i "El Palmesano" (1885). Des del 1887 en fou director Antoni M.Inici Pàgina Alcover i prengué un to integrista. A la segona època fou dirigit per Artur Sarmiento, Bartomeu Singala i Francesc Antich. Desaparegué davant l'oposició de la jerarquia eclesiàstica. Publicà un almanac i un suplement literari (1880-86).

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ancosa  (la Llacuna, Anoia)  Masia situada a la serra d'Ancosa, Aquest lloc fou concedit, el 1153, pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, als monjos cistercencs de Santa Maria de Valldaura per tal com les condicions d'aquest monestir proper a Barcelona, no eren satisfactòries. La manca d'aigua féu que els monjos no s'hi traslladessin definitivament i que no abandonessin Valldaura fins a adquirir vora el Gaià el terreny on hagué de bastir-se el monestir de Santes Creus. Ancosa es mantingué fins al 1835 com a granja d'aquest monestir.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ancosa, serra d'  (Alt Camp / Alt Penedès / Anoia Serra principal entre les tres comarques, a la llarga línia de relleu que, des del Montagut (962 m alt) i el puig de Formigosa (995 m alt), arriba fins a la serra de Puigfred (728 m alt), amb una orientació general de nord-est a sud-oest, als límits entre les tres comarques. A la part final, la serra d'Ancosa té un llarg contrafort a cada costat: per l'Anoia, la serra de Feixes i, pel Penedès, la serra de Font-rubí. El punt culminant d'aquesta serra es troba a 944 m d'altitud. Separa les valls de Miralles i de la Llacuna de la plana del Penedès.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ancs  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà Poble (1.454 m alt) de l'antic mun. de Montcortés de Pallars, al sector septentrional de l'antic terme, format per la vall d'Ancs (on es troben, a més, els pobles de Sellui i de Balestui). Situat a la dreta del riu d'Ancs, que aflueix, per la dreta, a la Noguera Pallaresa, a l'indret de l'antic poble del Comte. De la seva parròquia depenen tots els pobles de la vall. La seva jurisdicció pertanyia al monestir de Gerri.

21 ANDORRA - VARIS

AND  (Andorra)  Sigla en la placa d'estat i en la dels vehicles.

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici PàginaAndanes, pla d'  (Bétera, Camp de Túria Plana, a la zona de contacte de l'Horta amb el Camp de Túria, estesa a l'esquerra del barranc de Carraixet i situada, en gran part, dins el terme municipal.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Andaní  (Alfarràs, Segrià)  Poble, situat a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la plana al·luvial estesa entre el riu i el canal de Pinyana, a 1 km al nord d'Alfarràs. La seva església parroquial és del s. XVII. Era un antic municipi agregat al d'Alfarràs a mitjan s XIX.

24 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca dels SerransAndilla  (Serrans Municipi: 142,8 km2, 894 m alt, 364 hab (2014). Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià. El terreny és molt accidentat per la serra d'Andilla, al límit amb l'Aragó, La base de l'economia local és l'agricultura de secà (conreus de cereals, vinya i oliveres), que tanmateix no ha impedit una progressiva devallada de la població durant el s. XX. A la vila, que conserva les ruïnes d'un arc de la porta d'entrada, destaca l'església parroquial, del s. XV, amb façana renaixentista. Dins el terme es troben els pobles i llogarets d'Artaix, Oset i la Pobleta d'Andilla, el nucli més important del municipi. Àrea comercial de València. Ajuntament (en castellà)

25 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Andilla, baronia d'  (Andilla, Serrans Jurisdicció senyorial, creada el 1237. Comprenia la vila, concedida per Jaume I al seu reboster major, Eiximèn Peris. A mitjan s XV era senyor Manuel Dies de Calataiud, casat amb Caterina Lladró de Vilanova, la filla dels quals, Joana Dies, es casà amb Joan Ferrandis d'Herèdia. Heretà la baronia llur fill, el poeta Joan Ferrandis d'Herèdia, el qual, mort el 1549 sense fills legítims, la deixà al seu germà Miquel, el qual, mort igualment sense fills, la deixà a Llorenç, fill il·legítim del seu germà Joan. Aquesta successió fou impugnada per la filla de Marquesa Ferrandis d'Herèdia (germana de Joan i de Miquel) i de Joan Giron de Rebolledo, dita Anna Giron de Rebolledo, vídua de l'escriptor barceloní Joan Boscà, la qual guanyà la baronia que, tanmateix, hagué de partir amb altres membres de la família Rebolledo. Més endavant anà a parar a la família Marcilla i, actualment, és de la família Santa Cruz.

26 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici PàginaAndolfa  (Benavarri, Ribagorça (o el Mas Blanc) Antiga quadra de l'antic mun. de Pilzà, al vessant septentrional de la serra de Sant Quilis, que comprenia dues cases i una església de la Mare de Déu de les Neus.

97 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Andorra  (Formiguera, Capcir Altre nom del barri de les Cases d'Amunt.

27 ANDORRA - GEOGRAFIA / HISTÒRIA

Situació del Principat d'AndorraAndorra, Principat d'  Estat d'Europa: 468 km2, 76.949 hab (2014), cap: Andorra la Vella. Situat als vessants meridionals dels Pirineus, entre el Principat de Catalunya i la Catalunya Nord, que fins fa poc temps era governat per un règim d’origen medieval, que tenia com a coprínceps el bisbe d’Urgell i el president de la República francesa, aquest per la seva condició d’hereu dels comtes de Foix. El català és la llengua oficial i el catolicisme, la religió. La moneda és l’euro. Administrativament es divideix tradicionalment en sis parròquies –Andorra la Vella, Canillo, Encamp, la Maçana, Ordino i Sant Julià de Lòria-, a les quals s’afegí el 1978 les Escaldes-Engordany, segregada d’Andorra la Vella. - GEOGRAFIA FÍSICA: Situada plenament als Pirineus axials, el territori andorrà comprèn bàsicament les valls de capçalera de la Valira, riu que aflueix al Segre pocs quilòmetres avall, a la Seu d’Urgell. La vall principal és la de la Valira d’Encamp, que neix al circ dels Pessons, a uns 2.200 m alt...  Segueix... 

28 ANDORRA - GEOGRAFIA

Andorra, solana d'  (Canillo, Andorra)  Territori de la parròquia, situat al vessant septentrional dels Pirineus. Comprèn un sector de l'alta vall de l'Arieja, a l'esquerra del riu, des del pic Negre d'Envalira fins a prop de la població occitana de l'Hospitalet. Vora el riu es troba el nou nucli de població fronterer i estació d'esports d'hivern del Pas de la Casa. Aquest territori, esdevingut andorrà per apropiació a causa de l'aprofitament continuat dels pasturatges, ha estat llargament disputat a Canillo per les poblacions occitanes de l'Hospitalet i de Merencs, però les diferències han estat sempre resoltes a favor dels andorrans (sentències del consellInici Pàgina superior de Perpinyà del 1776, i del consell reial de Tolosa de Llenguadoc, del 1835).

29 ANDORRA - MUNICIPI

Situació del Principat d'AndorraAndorra la Vella  (Andorra Parròquia i capital del país: 30 km2, 1.013 m alt, 22.256 hab (2011). Una de les set parròquiesInici Pàgina que formen el país. Situada al peu de la serra d'Enclar, en un replà rocós de la vora de la Gran Valira. Forma amb les Escaldes-Engordany una autèntica conurbació. Anomenada per primera vegada a l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell (839), Andorra fou dita la Vella (o la vila) per diferenciar-la del nom de l'estat i remarcar la seva capitalitat. Poble típic de muntanya, va sofrir les vicisituds de la resta del país i l'any 1933, per uns incidents polítics, va entrar-hi una sola vegada la gendarmeria francesa. Després del 1943 s'inicià un procés de creixença de la població i de modernització urbanística en la direcció de la carretera Andorra la Vella-les Escaldes, fruit del turisme i el comerç. Pel juny de 1978, la parròquia fou dividida en dues: Andorra la Vella i les Escaldes-Engordany. Comú - Informació turística

30 CATALUNYA - HISTÒRIA

andosins  (Catalunya)  Poble ibèric del nord de Catalunya. Vivien a la comarca de l'Alt Urgell. L'any 218 aC, juntament amb altres pobles, va intentar de tallar el pas a l'exèrcit cartaginès d'Anníbal, quan aquest marxava cap a Itàlia, fet que va mencionar Polibi. L'actual Andorra conserva el nom d'aquest poble.

31 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaAndratx  (Mallorca Occidental Municipi: 81,55 km2, 101 m alt, 10.806 hab (2014). Situat als darrers contraforts de la serra de Tramuntana. A la zona muntanyosa del terme, on abunden les pinedes i les garrigues, hi ha un dels enclavaments de margalló més importants de l'illa. La principal font d'ingressos del municipi és el turisme, localitzat al port i a la zona costanera, L'agricultura de secà, la ramaderia, la pesca i l'explotació d'algunes pedreres completen l'activitat econòmica. A la vila, recolzada a la muntanya, destaca l'església parroquial del s XVIII, d'una sola nau i dedicada a sant Bartomeu i a la Mare de Déu dels Àngels. Dins el terme es troben els nuclis de s'Arracó, esInici Pàgina Port d'Andratx, Camp de Mar i Sant Elm, a més d'algunes torres de defensa i les ruïnes de l'antic monestir de la Trapa. Ajuntament - Agrupació Aires d'Andratx

32 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Andratx, baronia d'  (Mallorca, 1232 - 1811)  Jurisdicció senyorial creada a l'illa. Anomenada també cort o baronia del Pariatge o baronia dels Bisbes de Barcelona a Mallorca. Comprenia, en un principi, un extens territori de l'illa, que fou concedit el 1232 per Jaume I al bisbe de Barcelona Berenguer de Palou (i als seus successors), pel seu ajut durant la conquesta de Mallorca i també com a indemnització pels drets que els bisbes de Barcelona adduïen a la diòcesi de Mallorca derivats de la donació de Mugähid, sobirà de la taifa de Dénia i Mallorca al bisbe Gilabert. El 1235, Berenguer de Palou concedí la desena part dels béns i fruits de la baronia al bisbe de Mallorca. Aquests territoris estigueren subjectes als Usatges de Barcelona i, fins al 1323, en què fou establert un pariatge entre el bisbe de Barcelona i el rei Sanç de Mallorca...  Segueix... 

33 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Andratx, mola d'  (Andratx, Mallorca Occidental)  Promontori de la costa, situat a la part meridional del port d'Andratx. És el cap més avançat d'aquest sector de la costa mallorquina i acaba a la punta des Frare. Tot i que té una altitud inferior a d'altres promontoris situats al mateix sector (110 m), és limitat per penya-segats.

34 EUROPA - BIOGRAFIA

André, Marius  (Provença, França, 1868 - 1927)  Escriptor i traductor. Va traduïr Rusiñol i Ramon Llull. Col·laborà a "La Veu de Catalunya" i escriví diversos assaigs: La Catalogne et les germanophiles, Le bienhereux Raymond Lulle (1900), La fin de l'empire espagnol d'Amèrica (1922).

98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Andrés, Antoni  (Llíria, Camp de Túria, s XVIII - 1774)  Religiós franciscà. Tingué gran fama com a orador sagrat i deixà escrits molts dels seus sermons.

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici PàginaAndrés, Joan  (Xàtiva, Costera, s XV)  Moro convers. Es convertí en detractor de la seva antiga religió. L'any 1487 publicà el llibre La confusió de la secta de Mahoma, que fou traduït al francès i àmpliament comentat a la seva època.

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Andrés i Andrés, Marcel·lí  (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat, 1807 - Barcelona ?, 1852)  Metge i naturalista. Féu treballs sobre flora i fauna a Dahomey i als països veïns. Escriví Relación del viaje de Marcelino Andrés por las costas de Àfrica, Cuba e Isla de Santa Elena.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vicent Andrés i Estellés (dadescat.info)Andrés i Estellés, Vicent  (Burjassot, Horta, 2/set/1924 - València, 1993)  Poeta i periodista. De família humil, féu diversos oficis fins que entrà, becat, a l'Escola Oficial de Periodisme. Redactor i posteriorment director del diari "Las Provincias". Cal considerar-lo com el primer poeta valencià modern. Adscrit en part al realisme, va conrear també un tipus de lírica clàssica i metafísica. La presència de la mort, l'amor físic, els temes més humans de la quotidianitat, de vegades amarga, són constants en el seu vast món, on la forma pren sovint un rigorisme precís i contundent. Va publicar Ciutat a cau d'orella (1953), La nit (1956),

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Andres i Llobet, Vicenç  (Barcelona, 1870 - Catalunya, s XX)  Comediògraf, poeta i periodista humorístic. Tipògraf d'ofici, col·laborà en diversos periòdics satírics i assolí una gran anomenada popular. Dels seus llibres sobresurten les Humorístiques -vers i prosa- i les comèdies L'última pallissa i Quina dona tinc!.

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici PàginaAndrés i Morell, Carles  (les Planes de la Baronia, Comtat, 1753 – 1820)  Jurista. Estudià filosofia i dret a la universitat de València. Exercí d'advocat de l'audiència de València fins que el 1780 es traslladà a Madrid. Mantingué amistat amb diversos erudits i literats. El comte de Floridablanca li encarregà la traducció castellana de l'obra del seu germà Joan, que publicà amb el títol d'Origen, progresos y estado (1784). Es retirà posteriorment a València i el 1802 fou nomenat oïdor de l'audiència de Mallorca, càrrec al qual renuncià. Fou membre de l'Acadèmia de Florència. Elegit diputat a les corts de Cadis (1811) es distingí per la seva ideologia absolutista. El 1813 es retirà de nou a la seva vila natal. Traduí, a més de la ja esmentada, diverses obres del seu germà.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Andrés i Morell, Joan  (les Planes de la Baronia, Comtat, 1740 – Roma, Itàlia, 17/gen/1817)  Eclesiàstic i erudit. Jesuïta (1754), hagué de fugir a Itàlia quan Carles III decretà que el seu orde fos expulsat d'Espanya. Dedicat a l'estudi de la filosofia, a la crítica literària i a la història de la música, escriví la major part de les seves obres a l'exili, on reformà la Universitat de Pavia. S'interessà més per l'obra de Galileu que no pas per la de Copèrnic. A Màntua va escriure Saggio della filosofia di Galileo (1776). Anys més tard s'imprimien a Madrid les Cartas familiares, on s'expliquen els viatges realitzats per Itàlia tot cercant material per a l'obra més important: Dell'origine, progressi e stato d'agni letteratura, obra en set volums (1789-99). Fou elegit membre de l'Acadèmia de Ciències de Màntua.

41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Andreu, Bernardí  (Illes Balears, s XVII)  Militar. Al servei de Felip IV durant les guerres d'Itàlia i de Barcelona (1651-52), fou nomenat governador i capità general de Menorca. Capità d'una companyia pròpia que comandà durant seixanta anys. Pels seus serveis, Felip IV el nomenà alcaid del castell de Bellver amb dret a designar successor; més tard, ascendí a mestre de camp.

42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici PàginaAndreu, Clara  (Palma de Mallorca, 1596 - Inca, Mallorca, 1628)  Religiosa. Residià al monestir de les Jerònimes d'Inca. Es féu famosa a l'illa per les penitències a què se sotmetia. Fou obert un informe sobre aquesta qüestió un any abans de la seva mort.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Andreu, Felip  (València, 1757 - 1830)  Escultor. Fou professor de l'Acadèmia de Sant Carles. És autor de diverses obres per als temples valencians.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Andreu, Fèlix  (Barcelona, s XVIII)  Frare franciscà. Fou provincial del seu orde. Publicà diverses obres de devoció mariana.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Andreu, Francesc  (València, s XVII)  Religiós mercenari. Fou visitador i actiu reformador dels convents del Principat, així com comissari apostòlic i provincial de València. Escriví algunes obres religioses.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Andreu, Jacint  (Barcelona, s XVII)  Impressor. Formà part de la impremta Cormellas abans de tenir-ne de pròpia. Són conegudes obres seves del 1667 al 1684, entre les quals cal remarcar la primera edició en castellà del Compendio de los preludios del arte militar de Doménec de Moradell (1674) i les primeres edicions de diverses obres de Joan Gaspar Roig i Jalpí: Resumen historial de las grandezas y antigüedades de la ciudad de Gerona (1678). Dulze desengaño histórico del año en que se fundó la Sagrada... Orden de Nuestra Señora de la Merced (1684) i d'altres.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Andreu, Jacint  (Hostalric, Selva, v 1630 - Catalunya, d 1678)  Catedràtic de medicina a la universitat de Barcelona i metge de cambra de Joan d'Àustria. Mestre de Joan d'Alòs, va ser un metge tradicionalista però, alhora, un gran clínic. Fou també autor del compendi de medicina pràctica titulat: Practicae gotholanorumInici Pàgina procurandis humani corporis morbis, descriptae juxta medicinae rationalis leges, quas posteris commendatas reliquerunt lucidiora antiquitates luminaria Hyppocrates et Galenus (1678). Aquest compendi només consta d'un volum, bé que, segons el pròleg, l'obra n'havia de tenir dos o mes.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Andreu, Jaume  (Vic, Osona, 1853 - Santa Maria de Nieva, Castella, 1938)  Dominicà. Missioner a les illes Filipines, on visqué des del 1875 fins al 1900. Fou professor de filosofia i dret canònic a Manila. Col·laborador al diari "Libertas" sota el pseudònim de Laercio. Retornat a la península, encara seguí ensenyant a Àvila. Al congrés balmesià de Vic, l'any 1910, presentà un treball titulat Criterio de libertad o solución única, que no arribà a ésser publicat.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Andreu, Joan  Forma impròpia del nom del convers xativí Joan Andreu.

50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Andreu, Josep  (Illes Balears ?, s XVI – s XVII)  Monjo cartoixà. Residí al monestir del seu orde a Valldemossa, on romangueren els seus escrits fins al 1835. Deixà una traducció castellana del Blanquerna, que restà inèdita, i algun treball hagiogràfic com la Vida de la Venerable Sor Eufrasia Mir (1646).

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Andreu, Josep Pere  (Ascó, Ribera d'Ebre, 1681 – Xina, 1747)  Frare dominicà. Fou nomenat bisbe i destinat a les missions de la Xina, on morí màrtir. L'any 1888 fou canonitzat pel papa Lleó XIII amb el nom de Pere Màrtir Sans.

52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Andreu, Pere  (Illes Balears, s XVII, Nàpols, Itàlia, s XVIII)  Militar. Partidari de l'arxiduc Carles, fou tinent coronel durant la guerra de Successió i hagué d'exiliar-se a Nàpols, on fou nomenat comte d'Andreu per l'emperador Carles VI.

53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici PàginaAndreu, Pere  (Palma de Mallorca, 1802 - Inca, Mallorca, 1844)  Advocat i pedagog. Alhora que estudiava lleis, fou professor de castellà a la càtedra creada per la diputació i així escriví una Gramática castellana (1823). Més important, però, fou la seva participació activa en la comissió de la Societat Econòmica d'Amics del País -a la qual havia ingressat el 1834- que promogué la substitució de la desapareguda Universitat Literària per la creació, el 1835, de l'Institut Balear.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Andreu, Pere Joan  (València, s XVI – s XVII)  Doctor en teologia i dret. Canonge de València i ardiaca de Morvedre, d'on percebia les primícies. En aquesta darrera població fundà un pòsit de tipus castellà que descriví a Administració perpètua de cent cafissos de forment, per a que los pobres llauradors i hereters de la vila de Morvedre tinguen cada any forment per a sembrar ses terres, i heretats, sens pagar interès, ni creiximònia alguna (València, 1605). Fou conegut també per Perandreu.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Andreu, Rafael  (Catalunya, s XVIII – Valladolid, Castella, 1819)  Eclesiàstic. Ordenat sacerdot l'any 1796, treballà amb els indis de Paposo (Xile). Nomenat bisbe auxiliar de diverses diòcesi, el bisbe de Santiago es negà a consagrar-lo. Aconseguí d'ésser-ho a Buenos Aires. Retornat d'un viatge a la península ibèrica s'identificà amb els patriotes de la junta de Córdoba; a causa de les seves idees, els nacionalistes xilens li feren ocupar la seu de Santiago (1813). Anà a Londres (1817), des d'on tornà a la península. Ferran VII el confinà a Galícia i a Valladolid, on morí.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Andreu, Ramon  (Catalunya, s XIV - Girona ?, s XIV)  Orfebre documentat a Girona. El 1357 treballava, juntament amb Pere Berneç, en el retaule d'argent de la catedral de Girona, començat pel mestre BartomeuInici Pàgina el 1320.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Andreu i AbellóAndreu i Abelló, Josep  (Montblanc, Conca de Barberà, 8/nov/1906 - Madrid, 31/mai/1993)  Advocat i polític. Cursà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona. Exercí d'advocat a Reus. Fou president del Foment Nacionalista Republicà de Reus (1930), un dels centres polítics que pel mar/1931 contribuïren a constituir el partit Esquerra Republicana de Catalunya, del comitè executiu del qual fou elegit membre. Proclamada la República, formà part de la diputació de la Generalitat de Catalunya que aprovà el projecte d'estatut d'autonomia que fou presentat a les corts constituents. Membre de la comissió jurídica assessora del govern de la Generalitat. Elegit diputat al parlament català per Tarragona (nov/1932), fou president de la seva comissió de justícia i dret i membre de la diputació permanent. Iniciada la guerra, fou desginat president de l'audiència territorial de Barcelona (set/1936) i, el més següent, president del tribunal de cassació de Catalunya. Des d'aquests càrrecs actuà enèrgicament...  Segueix... 

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Andreu i Busto, Paulina  Veure> Schumann, Paulina.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Andreu i Estany, Marià  (Mataró, Maresme, 1888 - Biarritz, Lapurdi, País Basc, 1976)  Artista. Començà com a pintor de cavaller i dibuixant. L'any 1911 exhibí, junt amb altres artistes, al Faianç Català, dibuixos, pintures i esmalts, entre aquests el relleu amb tres figures de grans dimensions anomenat L'orb. A més a exposat a "Les Arts i els Artistes" (1916), i a la Sala Parés (1934). Escenògraf de prestigi, treballà per a diversos teatres d'Anglaterra i França (ballets de Montecarlo, festivals de Strafford-on-Avon, etc). Residí gairebé sempre a París. Va conrear també el dibuix i l'escultura. Té obres als museus d'Art Modern de Barcelona i de Madrid.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAndreu i Faiges, Josep  (Tarragona, 1940 - )  Modista. Conegut pel nom comercial d'Andreu. Inicià la seva carrera realitzant dissenys d'estampats i vestits. El 1961 entrà a formar part de l'equip de Pedro Rodríguez, el seu mestre, i el 1966 s'establí pel seu compte. La seva creació és avantguardista i sofisticada, si bé conserva estructures clàssiques.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Andreu i Ferrer, Francesc  (Catalunya, s XVIII - Barcelona ?, s XVIII)  Eclesiàstic. Canonge de la seu de Barcelona. Assolí gran fama com a orador sagrat. És autor de diversos escrits religiosos.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Andreu i Figuerola, Josep  (Tarragona, 1872 - Catalunya, s XX)  Compositor i organista. En 1888 guanyà el premi de composició ofert a l'Exposició Universal de Barcelona. Fou organista de la seu de Tarragona. És autor d'un cert nombre d'obres remarcables.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Andreu i Forns, Josep Maria  (Barcelona, 27/nov/1920 - )  Poeta i autor de lletres de cançons. Ha publicat els reculls poètics Per entrar en el regne (1957) i Intento el poema (1960), amb el qual aconseguí el premi Carles Riba 1959. A més d'adaptar lletres estrangeres, n'ha escrites d'originals, les quals, musicades per Lleó Borrell, han estat premiades i han obtingut molta acceptació (Se'n va anar, etc).

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Andreu i Fresquet, Jordi  (Badalona, Barcelonès, 1940 - )  Pintor. Estudià a Barcelona, a Llotja (1955-62) i al Conservatori de les Arts del Llibre. Ha mantingut una constant preocupació per les arts gràfiques. Com a pintor conrea un realisme crític en què apareixen figures difoses, generalment sobre tons foscs.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAndreu i Grau, Salvador  (Barcelona, 1841 – 1928)  Doctor en farmàcia. Preparà unes pastilles per a la tos, molt populars, que li van permetre d'organitzar uns importants laboratoris farmacèutics (doctor Andreu). Conferenciant i col·laborador als mitjans de comunicació de l'època. Fou president honorari de tots els col·legis farmacèutics d'Espanya. També impulsà la urbanització de Sant Gervasi de Cassoles, a Barcelona, i de la muntanya del Tibidabo.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Andreu i Igual, Manuel  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Autor teatral. Seguí una línia popular, no gens exigent, però digna d'esment en un període d'abandó quasi total del català literari. És obra seva el sainet El barber que ha tret en la rifa dels porcs (1800).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Andreu i Lasserre "Charlie Rivel"Andreu i Lasserre, Josep "Charlie Rivel"  (Cubelles, Garraf, 23/abr/1896 - Sant Pere de Ribes, Garraf, 26/jul/1983)  Pallasso. Muntà amb els seus germans René i Pau el número dels Andreu-Rivels, que assolí gran fama. Separat professionalment dels seus germans (1933), continuà actuant en solitari, juntament amb la seva esposa Carme Bustos que seria la seva gran col·laboradora al llarg de la seva vida, proporcionant-li els efectes sonors en les seves actuacions. Actuà per tota Europa i per Argentina. El seu tipus d'august, basat en un gran domini del gest i l'actitud, li donà fama internacional. Els darrers anys de la seva vida intervingué en el cinema. Està considerat pels crítics com una de les personalitats més acusades del món del circ, en l'especialitat de clown, on rep la Medalla d'Or de l'Académia de Belles Arts, la Medalla d'Isabel la Catòlica i la Medalla d'Or al Mèrit al Treball. En 1976 és nomenat fill predilecte de Cubelles. A Cornellà de Llobregat, des del 1983, es celebra cada dos anys un Festival Internacional de Pallassos en memòria seva.

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici PàginaAndreu i Moragas, Joan  (València, s XIX – 1965)  Cineasta. Fou un dels iniciadors com a productor i director, del cinema valencià. Començà amb documentals i curtmetratges còmics -Cipriano Comendador i La Drapaire (1925)- però obtingué més èxit en altres gèneres: Noblesa de Cors (1924) i El Místic, adaptació de l'obra de Rusiñol.

69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Andreu i Orlandis, Pere Joan  (Palma de Mallorca, 1697 – Ravenna, Itàlia, 1777)  Missioner jesuïta. Home de govern de la província de Paraguai, on ocupà els càrrecs de rector del col·legi teològic de Córdoba i de provincial. Com a missioner obrí nous centres d'evangelització entre els pobles hale, abipon i mocovi, en terres del Chaco. Arran de l'extradició de la Companyia de Jesús (1767) marxà a Ravenna, on morí.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Andreu i Pausas, Pere  (Barcelona, 1874 – 1958)  Artista de circ. Fill d'un fuster de Sants, a quinze anys s'incorporà a un circ i en el transcurs dels anys n'aprengué totes les especialitats. Casat amb una fonàmbula francesa, Maria Lluïsa Lasserre, tingueren sis fills: Maria Lluïsa (morta el 1915), Josep, René, Pau, Marcel i Roger, coneguts mundialment pel pseudònim d'Andreu-Rivels.

71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Andreu i Pons, Benet  (Maó, Menorca, 1803 – 1881)  Compositor, mestre de capella i organista. Fou mestre de capella (1826) i organista de l'església de Santa Maria de Maó. A El canto llano simplificado en su anotación y sus reglas (1851) exposa les reformes que havia introduït en el cant pla. Autor de nombroses composicions d'església, dues farses (1832 i 1838) i una òpera titulada La fidanzata corsa (1846).

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Andreu i Sentamants, Teodor  (Alzira, Ribera Alta, 1870 – 1934)  Pintor. Deixeble de Joaquim Sorolla (1889) i de l'Academia de San Fernando a Madrid. Fou professor a diferents escoles d'arts i oficis i l'any 1920 passà a la de València. Es distingí en la pintura d'escenes típiques, especialment del País Valencià i de Galícia, amb les quals participà en diverses exposicions entre 1890 i 1904. Té obres al Museu de Belles Arts de València (retrat d'Antoni Martorell).

73 CATALUNYA - ART

Inici PàginaAndreu-Rivels  (Barcelona, 1920 - 1933)  Atracció de circ de renom mundial. Creada per Pere Andreu i Pausas i presentada pels seus fills Josep, René i Pau (Polo). En separar-se del número Josep (que ha esdevingut cèlebre amb el nom de Charlie Rivel) i Pau, el perpetuaren René i els seus germans petits Marcel i Roger. És un número doble, de trapezis i pallassos, de gran qualitat.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Andreví, Francesc  (Sanaüja, Segarra, 1786 – Barcelona, 1853)  Compositor. Mestre de capella a la catedral de Sogorb, a Santa Maria del Mar (Barcelona), a la catedral de València, a la de Sevilla, a la capella reial de Madrid, a la catedral de Bordeus (1836), a París (1845) i a la basílica de la Mercè (1849-53). Compongué dos oratoris: La dulzura en la virtud i El juicio final, misses, misereres, etc., i publicà un Recueil de Cantiques i un Traité d'harmonie (París, 1848) que fou també editat a Barcelona (1848) amb el títol Tratado teórico práctico de armonía y composición.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Andrià, Guerau d'  (Catalunya, s XIII – Lleida, v 1298)  Prelat. Fou elegit bisbe de Lleida devers el 1283, com a successor de Guillem de Fluvià. En 1287 prestà gran col·laboració militar i econòmica a la conquesta de Menorca per Alfons II el Franc. Governà la diòcesi amb especial talent i deixà molts bons records. El succeí Pere del Rei.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Andriani, Lluís Maria  (Barcelona, 1773 - Catalunya, 1856)  Militar. La seva participació en la defensa de Tudela, durant la guerra contra Napoleó, li valgué el grau de coronel; l'ago/1811 fou nomenat governador del castell de Sagunt. Assetjat per Suchet, pogué resistir el primer assalt (28/set) i fou ascendit a brigadier; però després d'un segon assalt, hagué de rendir la fortalesa (26/oct). Restà presoner a França fins al 1814. Fou acusat d'haver rendit massa fàcilment Sagunt (acusació a la qual contribuïren les memòries del mateix Suchet) i es defensà amb una Memoria sobre la defensa de Sagunto en 1811 (1838).

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAndriani, Sever Lleonard  (Barcelona, 1774 – 1881)  Prelat. Germà de Lluís Maria. Fou canonge de la seu de Girona, rector de la universitat d'Osca, senador del regne i bisbe de Pamplona des del 1830. Fou home de vasta cultura i autor d'alguns escrits.

78 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Andritxol, cap  (Andratx / Calvià, Mallorca Occidental)  Cap de la costa, situat entre els dos municipis, a l'est d'es Camp de Mar, l'antic port Andritxol. Damunt el promontori es troba l'antiga torre de defensa dita torre del cap Andritxol (o del port Andritxol), construïda el 1580 i reformada dos anys més tard.

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Androna, l'  (Dénia, Marina Alta)  Placer o baix de pedra, que limita pel sud el canal d'entrada del port de Dénia.

80 EUROPA - BIOGRAFIA

Andrònic II Paleòleg  (Nicea, Grècia, 1258 – Constantinoble, Túrquia, 1332)  Emperador de Bizanci (1282-1328). El seu pare Miquel VIII l'associà a l'imperi el 1273. Per fer front a les escomeses dels turcs a l'Àsia Menor, prengué al seu servei la companyia catalana de Roger de Flor. La victoriosa campanya asiàtica d'aquesta host no tingué resultats estables a causa de l'assassinat del seu cap; els turcs prosseguiren llur expansió. D'altra part, la companyia provocà pertorbacions mentre restà en territori de l'imperi. Concedí privilegis als mercaders catalans a Bizanci, que amplià després de la dura repressió que seguí a la mort de Roger de Flor.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Andust  (Tivenys, Baix Ebre)  Caseria formada per un grup de masos situats a l'esquerra de l'Ebre, a l'horta d'Andust.

82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici PàginaÀnecs, albufera dels  (Cabanes de l'Arc, Plana Alta)  (o albufera d'Albalat o de la Ribera de Cabanes) Maresme, situat a la Ribera de Cabanes, zona costanera del terme municipal. Ocupa una extensió de 6 km2. S'asseca a l'estiu, però s'omple amb les pluges i amb la mar alta. La facilitat amb què és corrompien les seves aigües fou la causa del despoblament d'Albalat dels Ànecs, el castell i l'església del qual encara es conserven davant l'albufera.

83 CATALUNYA - ESPORT

Anell Olímpic de Montjuïc  (Barcelona, oct/1985 – 1992)  Complex d'instal·lacions esportives, situat a la part alta de la muntanya de Montjuïc, construït amb vista als Jocs Olímpics de Barcelona. És format per l'estadi olímpic, el palau Sant Jordi, les piscines Bernat Picornell i el pavelló de l'INEFC.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aner d'Esteve, Felip  (Vall d'Aran ?, s XVIII - Portugal ?, 1812)  Polític. Vocal secretari de la Junta Superior de Catalunya que s'havia constituït per lluitar contra els francesos, en representació de la Vall d'Aran, fou elegit diputat (1810) a les corts de Cadis pels habitants d'aquesta vall. Participà intensament en les mateixes i adoptà una posició liberal moderada. Es manifestà decididament per la recuperació dels furs i privilegis anteriors a la guerra de Successió, per la qual cosa es considerat com un dels precursors del desvetllament polític de Catalunya.

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Anes  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)  Antic poble i parròquia, situat a la dreta del Segre, entre Prullans i Talltendre. De l'antic poble només resta una casa, el mas d'Anes, i els vestigis de l'església parroquial de Sant Mamet, esmentada ja el 839, a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell.

86 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Aneto  (Montanui, Alta Ribagorça)  Poble (1.350 m alt), situat a la dreta de la Noguera Ribagorçana, enfront del poble de Senet de Barravés. És, amb la seva altitud, el poble més alt a la vall de Barravés. Hi passa unaInici Pàgina pista forestal que arriba fins a la vall de Llauset.

87 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

pic d'Aneto (Benasc, Ribagorça)Aneto, pic d'  (Benasc, Ribagorça)  Cim (3.404 m alt) culminant dels Pirineus i el més alt dels Països Catalans, al massís de la Maladeta. Es troba a l'alta conca de l'Éssera. És constituït per roca granítica i a la base afloren estrats de roques calcàries del devonià. La seva alçària és suficient perquè a les obagues hi hagi congestes i geleres com les d'Aneto (al nord), de Corones (a l'oest), de Barraca (a l'est) i de Llosars (al sud). L'aresta nord, que davalla cap a la vall de Barrancs i separa les geleres d'Aneto i de Barrancs, és la que sobresurt menys, i s'uneix al cim a través del pas de Mahoma, que és una aresta molt estreta, d'uns 30 m de longitud, amb grans espadats a cada banda. La cresta principal, en direcció nord-oest, més enllà del pas de Mahoma, on pren el nom de cresta de Corones, separa les geleres d'Aneto i de Corones, en direcció sud-est, devalla lleugerament a l'Espatlla d'Aneto (3.350 m) i, després, cau de manera abrupta a la bretxa de les...  Segueix... 

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Àneu  (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà)  Antic monestir benedictí de l'antic mun. d'Unarre, situat al centre de la vall d'Àneu, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, dins la parròquia d'Escalarre. Al seu voltant hi ha un caseriu anomenat Santa Maria d'Àneu. És esmentat ja el 839 a l'acte de consagració de la catedral d'Urgell com a lloc de Santa Maria, abans de Santa Deodata, centre de les parròquies i aglutinador religiós de la vall d'Áneu, origen del deganat d'Àneu (després arxiprestat d'Àneu). Sembla que als seus orígens fou un monestir visigòtic dedicat a Santa Deodata. Al final del s. X era dedicat a Sant Pere (Sant Pere d'Àneu). L'any 1064 el comte Artau de Pallars el cedí juntament amb els monestirs de Sant Pere del Burgal i de Sant Pere de les Maleses al comte Ramon V de Pallars Jussà; a canvi del monestir de Lavaix i d'altres béns. S'extingí molt aviat com a monestir benedictí, el s. XII. Després pertangué als canonges agustins, però la comunitat abandonà l'antic monestir abans de les lleis desamortitzadores del s. XIX. La seva església, primer de tres naus (d'un nau des del s. XVI), fou refeta al s. XI i dedicada a Santa Maria d'Àneu. Procedeix d'aquesta església una rica decoració absidal conservada al Museu d'Art de Catalunya. Actualment és un santuari dedicat a la Mare de Déu d'Àneu.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaÀneu, vall d'  (Pallars Sobirà Alta conca de la Noguera Pallaresa, des de la gorja de Montgarri fins a Escaló, lloc on el riu es fica en un estret congost. Té 300 km2 i està formada per la vall principal i les valls afluents (valls de la Bonaigua, d'Espot i Escart, a la dreta, i vall d'Unarre, a l'esquerra). L'altitud oscil·la entre els 850 i els 950 m a la riba dels rius i entre els 1.700 i els 3.000 m a les muntanyes que l'envolten (massissos dels Encantats i Campirme). El sector més característic és el del Pla d'Esterri, on els gels quaternaris excavaren una àmplia cubeta de 5 km de llarg i 2 d'ample. El clima té un alt grau d'humitat, que possibilita l'existència d'importants boscos de pins (pi negre i pi roig), avets i petits rodals de bedolls. El centre més important és Esterri d'Àneu.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Anfesta  (la Molsosa, Solsonès)  Grafia tradicional del poble d'Enfesta.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anfòs  (Catalunya, s XV)  Pintor. És autor del retaule de Sant Cugat per al monestir vallesà de la mateixa advocació, obra del 1473.

92 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Anfós I de Catalunya-Aragó  Forma tradicional d'Alfons I de Catalunya-Aragó.

93 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Anfós II de Catalunya-Aragó  Forma tradicional d'Alfons II de Catalunya-Aragó.

94 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici PàginaAnfós III de Catalunya-Aragó  Forma tradicional d'Alfons III de Catalunya-Aragó.

95 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Anfós IV de Catalunya-Aragó  Forma tradicional d'Alfons IV de Catalunya-Aragó.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anfruns de Gelabert, Maria  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1889 – 1965)  Escriptora. Dona religiosa i tradicionalista, vinculada a diferents associacions devotes de Cornellà, estudià pedagogia i confecció de randes, i escriví poesia i teatre. És autora de diverses comèdies i dels reculls de poemes Calaixos de blondes i Flaires de tardor, així com també de la comèdia bilingüe La tia d'Antilles (1933, estrenada posteriorment amb el títol de La tia d'Amèrica), a la postguerra edità una obra lírica (Fiesta en palacio, 1965) i una joguina en vers destinada al públic infantil (Florida de virtuts. Els petits pastorets, 1966).

Anar a:   [ Ana ]   [ Anco ]   [ Andr ]   [ Andreu, J ]   [ Andreu i F ]   [ Ane ]Inici Pàgina

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -