|
|
|
Anar a: [ France ] [ Franch ] [ Franco C ] [ Franquesa ] [ Frares ] [ Fred ] Ser ric és saber quan en tens prou. (Lao Tse) 1 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA Francès, guerra del (Països Catalans, 1808 - 1814) Conflicte bèl·lic. Nom donat a la guerra contra Napoleó (o guerra de la Independència). Als Països Catalans, la trajectòria de la guerra fou marginal al Principat i al País Valencià, i encara més a les Balears, on, gràcies a l’ajut de la flota anglesa, no es produí la invasió napoleònica: Menorca i, sobretot, Mallorca foren refugi dels resistents catalans i valencians i alhora una bona font de recursos frumentaris i militars, especialment al principi de la guerra. La penetració francesa als Països Catalans es produí com a conseqüència del tractat de Fontainebleau (1807), que establia l’entrada de cossos d’exèrcit francesos per tal d’atacar Portugal. Un d’aquest cossos, el del general Duhesme, entrà al Principat amb 11.000 soldats i 3.600 cavalls el 10/feb/1808, i el 13 entrà a Barcelona, malgrat les... Segueix... 2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Francés, Joana Concepció (Alacant, 1929 - ) Pintora. Estudià a l'Academia de San Fernando de Madrid. El 1956 començà a utilitzar nous materials plàstics, la qual cosa la dugué a realitzar una obra experimentalista. Amb la sèrie titulada El hombre y la ciudad participà a la XXXIII Biennal de Venècia. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Francès, Pere (Barcelona, s XIX) Dirigent obrer. Fou un dels tres que acompanyaren Ildefons Cerdà a Madrid, juntament amb alguns representants de la diputació de Barcelona, per presentar al general Espartero les reivindicacions dels obrers catalans. 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Francès de Castillo i Berenguer, Joan (Muro del Comtat, Comtat, s XVIII - País Valencià, s XVIII) Escriptor. Era advocat del Reial Consell. Publicà una Historia grande, real y Discursos públicos, mena de resum de fets esdevinguts en territori espanyol l'any de l'edició (1746). També és autor del manuscrit titulat Obras místicas, políticas y gubernativas. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Francès i Ladrón de Cegama, Josep Maria (Lleida, 1891 – Mèxic, 1966) Escriptor. De família de militars castellans, fou autodidacte i es dedicà al periodisme. Col·laborà assíduament a la premsa catalana del seu temps. Dirigí durant alguns anys la pàgina literària del diari "La Humanitat". En 1943 anà a residir a Mèxic. D'allà estant col·laborà també a la premsa catalana a l'exili, principalment de Mèxic. La seva producció en llibres comprèn tres novel·les, La rossa del mal pèl (1929), La guerra dels sants i Retorn al sol (sd), unes Memorias de un cero a la izquierda (1962), de caràcter autobiogràfic, i alguns reculls de contes o bé de petites biografies, traduïts sovint del català, com Trece cuentos y medio. També és autor de la lletra de la sardana El saltiró de la cardina. 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Francès i Pascual, Plàcid (Alcoi, Alcoià, 1834 – Madrid, 1902) Pintor. El 1851 cursava estudis a l'Escola de Belles Arts de València, on el 1862 era catedràtic. A les seves obres s'evidencien unes bones qualitats de dibuixant i de colorista. Pintà temes amables: L'espardenyer, Els banyistes, Una "maja", El consell del pare, etc; escenes típiques del País Valencià: Tipus de la ribera de l'Albufera o Una valenciana; i quadres de temàtica històrica: Cervantes llegint el Quixot a la presó d'Argamasilla de Alba (1867) i La 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Francés y Caballero, Bernardo (Castella ?, 1744 – Saragossa, Aragó, 1843) Bisbe d'Urgell (1817-25). Qualificador del Sant Ofici, durant el seu pontificat urgellenc es mostrà refractari al moviment constitucional, s'adherí a la Junta de Regència (1821), a la qual cedí part del palau episcopal, i cooperà econòmicament en la fortificació de la Seu d'Urgell. En ésser restablert l'absolutisme (1823), aplegà en un volum els seus escrits antiliberals, i el 1825 fou recompensat amb la seu arquebisbal de Saragossa. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Francesc (Catalunya, s XIV) Poeta. Se'n conserva una dansa al Cançoneret de Ripoll. És de caràcter amorós i una mica abstrusa de conceptes. 10 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Francesc (Grècia, s XIV) Prelat i religiós franciscà. Fou arquebisbe de Neopàtria (1369-76) i, a diferència dels seus predecessors, hi residí. El 1372 actuà en nom del papa Gregori XI prop del rei Lluís d'Hongria, per demanar-li ajut contra l'amenaça turca que pesava sobre Grècia. L'arquebisbe havia convençut el pontífex de la necessitat de promoure en aquelles terres una aliança general del prínceps cristians. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Francesc (Barcelona, s XV) Cronista de qui hom no coneix res més que la seva obra Llibre de les nobleses dels reis. Potser fou un eclesiàstic relacionat amb la seu de Barcelona. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Francesc de Barbens (Barbens, Pla d'Urgell, 1875 – Barcelona, 1920) Religiós caputxí (1891) i professor de filosofia i teologia. Publicà una Introductio pathologica ad studium theologiae moralis pro confessoriis (1917) i unes altres obres sobre temes psicològico-morals, com també diversos articles a "Estudios Franciscanos". 13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Francesc de Borja, sant Veure> Borja i d'Aragó, Francesc de. 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Francesc de Catarroja (Catarroja, Horta, 1696 – Maracaibo, Veneçuela, 1752) Missioner caputxí. Treballà en diversos indrets veneçolans. Compongué el primer Vocabulario de la lengua de los indios motilones... (1738). 15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Francesc de Santa Bàrbara (Olalla, Aragó, 1731 – València, 1802) Arquitecte i tractadista. Nom de religió de Francesc Aldàs i Pina. Estudià filosofia a Saragossa, teologia a Xàtiva i matemàtiques i arquitectura amb el seu oncle, l'arquitecte carmelità Albert Pina. Després de professar en l'orde dels jerònims (1757), projectà diversos edificis religiosos, entre els quals l'església de Burjassot, el claustre de Sant Miquel dels Reis de València (1763), la capella del sagrari de l'església de Rubiols de Móra, de l'església dels Salesians de València i de la parròquia de Xest. Traduí del francès tractats d'arquitectura i de geometria, i escriví un Calendario perpetuo i un Compendio de los reyes de Nápoles de la casa de Aragón. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Francesch i Serret, Joan (Lleida, 1833 – Reus, Baix Camp, 1872) Enginyer militar. Participà el 1859 en la guerra d'Àfrica, on fou ferit. En la revolta de 1866 defensà Isabel II i fou ascendit a tinent coronel. El 1869 secundà la revolta carlina, i amb 500 homes ocupà Tivissa (1872). A l'Hospitalet de l'Infant segrestà un ferrocarril, amb el qual traslladà la tropa a Salou i atacà Reus per sorpresa, on morí a resultes de les ferides que hi rebé per un contraatac liberal. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Franch, Joan (Catalunya, s XIV - Barcelona, s XV) Funcionari del Consell municipal de Barcelona. Fou un dels redactors del Manual de novells ardits o Dietari de l'antic Consell barceloní. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Franch i Clapers, Josep (Castellterçol, Vallès Oriental, 23/mai/1915 - França, 2005) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. El 1940 s'establí a França, on ha obtingut èxits notables. També triomfà amb l'exposició que féu a Nova York el 1950. Ha conreat, per bé que rarament, l'escultura. 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Franch i Mira, Ricard (València, 1839 - Paterna, Horta, 1888) Gravador. Estudià filosofia i lletres a València i aprengué dibuix amb Rafael Montesinos i gravat a Madrid. Obtingué diversos premis (València, Madrid, París i Londres). El 1870 aconseguí la plaça de gravador de la Fàbrica Nacional del Sello, i el 1873 fou catedràtic de gravat i de dibuix de model antic i més tard secretari de l'Escola de Belles Arts de València i membre de l'École de Gravure de París. La seva producció fou abundant. 21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Frància, Joan Baptista (País Valencià, s XVIII) Gravador. Gaudí de bon prestigi. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA
23 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Francina Rossa (Itàlia, s XV - Catalunya ?, s XV) Amistançada de Joan II de Catalunya-Aragó, després que aquest, ja vell, restà vidu de la seva segona muller Joana Enríquez (1468). El rei, per assegurar-li un bon retir, la volgué casar amb Jaume d'Arenós, el fill, però aquest refusà. Fou cantada per alguns poetes del temps. 24 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Francís, Francesc (Perpinyà, 1886 – 1973) Poeta i periodista. Fundà, juntament amb Robert Subirós, el periòdic "La Renaissance Catalane" (1918), secretari de La Colla del Rosselló i dirigent de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d'Or i col·laborà en diverses revistes catalanes. Publicà els llibres de poesia Poemes de guerra (1915) i Les hores que passen (1917) i Clarianes (inèdita), la novel·la Rue de Jasmin (apareguda a "L'Indépendant"). Com a periodista, de 1936 a 1939, féu nombrosos reportatges sobre la guerra civil i obtingué la creu de la República Espanyola. Havia signat Pierre Francis. 25 CATALUNYA - CULTURA Franciscàlia (Barcelona, 1949 - ) Institució cultural cristiana. Creada pels caputxins catalans. En foren precedents les reunions de literats, poetes i artistes convocades pel pare Basili de Rubí, al convent de Sarrià, l'any 1946. Fou reglamentada el 1951 pel provincial dels caputxins de Catalunya i les Balears, el pare Pacífic de Vilanova, i, el 1952, el doctor Modrego, llavor bisbe de Barcelona, l'erigí canònicament. El pare Basili de Rubí, consiliari diocesà i delegat provincial, comptà amb la col·laboració del pare Sever de Montsonís i del pare Jordi Llimona. Ha organitzat cercles periòdics d'estudis de formació social i cívica, conferències de formació religiosa, cultural i literària, exposicions del llibre i de l'art franciscà, premis literaris. Publica el butlletí "Criterión" i obres diverses, dins les Edicions Franciscàlia i, especialment, la col·lecció Ideològica 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Francisco i Maymó, Carles (Barcelona, 1877 – 1908) Jurisconsult. A més de doctor en dret ho fou en lletres i en ciències. Contribuí a la formació dels Estudis Universitaris Catalans, així com a l'establiment a la universitat de Barcelona de les càtedres de dret civil i d'història de Catalunya. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Francó (Catalunya, s IX) Vescomte d'Osona. Col·laborador de Guifré I el Pelós. Pel set/879 presidí un judici al Ripollès. De la seva actuació repobladora restà probablement el nom dels vilars de Francó a la vall de Sant Joan i a la Vallfogona. 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Franco, Àlvar (País Valencià, s XVI) Impressor. Realitzà obres molt remarcables. El seu fill Joan Vicent fou també impressor notable. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Franco, Enric (Barcelona, 1854 – 1900) Escriptor. Col·laborà a "La Rondalla" (1874) i "La Bandera Catalana" (1875). Escriví en castellà per al teatre i la premsa. Traduí al català, i les publicà a "Lo Gai Saber", Èdip, rei, de Sòfocles (1878), Ifigènia a Tàurida, d'Eurípides (1880), Els cavallers, d'Aristòfanes (1882-83), Rimes de Bécquer i els Cantars de Campoamor. 30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Franco, Francesc (Xàtiva, Costera, s XVI) Metge. Estudià a la universitat d'Alcalà, de la qual fou catedràtic (1543). Després, fou metge del rei Joan III de Portugal i professor a la universitat de Sevilla (1569). Publicà un Libro de las enfermedades contagiosas (1569). 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
32 CASTELLA - BIOGRAFIA Franco, Juan (Castella, s XV) Frare dominicà. El 1484 fou nomenat inquisidor de Barcelona per Tomás de Torquemada, juntament amb Guillem Caselles. Trobaren l'oposició del Consell de Cent de Barcelona, que no volia la introducció de la inquisició castellana; després de moltes gestions Franco fou destituït a mitjan 1486. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Franco, Pere (Barcelona, 1744 – 1826) Pintor. Pertanyia a les Acadèmies de Sant Carles de València, Sant Lluc de Roma i San Fernando de Madrid. 34 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Franco Cazorla, Diego "Amador Franco" (Catalunya, 1920 - Sant Sebastià, País Basc, 2/mai/1947) Polític anarquista. El 1933 ingressà a les Joventuts Llibertàries, i participà activament en els fets revolucionaris del 19/jul/1936; partí cap al front d'Aragó amb la columna Roig i Negre. Col·laborà a "Acracia", diari confederal de Lleida, i a "Frente y Retaguardia", de Barbastre. Pel mai/1937, arran de la seva participació en el congrés de les Joventuts Llibertàries de Barcelona, passà a formar part del comitè del Principat i les Illes, com a responsable de cultura i de propaganda. Acabada la guerra, passà pels camps de concentració francesos. Morí afusellat a la preso d'Ondarreta. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Franco i Estadella, Antonio (Barcelona, 1947 - ) Periodista. Fou professor de disseny i composició de premsa a la Universitat Autònoma de Barcelona. Format a diverses publicacions catalanes, fou fundador i primer director d'"El Periódico de Catalunya" el 1978, després d'un parèntesi a "El País", el 1988 el tornà a dirigir. Fou un dels encarregats de redactar el codi deontològic del periodisme català. El 1998 passà a dirigir també l'edició en català d'"El Periódico de Catalunya". 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Franco i Salinas, Lluís (València, 1850 – Madrid, 1897) Pintor i aquarel·lista. Estudià a València i a Madrid, deixeble de Bernat Ferrandis. Estigué a Madrid, París i s'instal·là a Barcelona, on fou catedràtic a l'Escola de Llotja. Excel·lí com a retratista i en la pintura de gènere: El correu fraudulent i Un bateig (1871) i del quadre històric El cardenal Adrià rebent els cap de les Germanies, adquirit per la Societat Econòmica d'Amics del País de València. Per encàrrec d'Alfons XII pintà Revista militar a Madrid el 1876, destinada al príncep de Gal·les. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Franco i Sorribas, Francesc (Catalunya, s XVII) Frare carmelità. Tingué gran fama com a predicador. 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Franco i Tormo d'Olaris, Vicent Ignasi (Castelló de la Ribera, Ribera Alta, s XVIII – València, 1804) Historiador i economista. Membre de la Societat Econòmica d'Amics del País de València, propugnà, oposant-se a J.A. Cavanilles, l'extensió del conreu de l'arròs a les comarques valencianes. Escriví, entre d'altres, les obres Noticia de los sumos pontifices, cardenales, patriarcas, arzobispos y obispos naturales de la ciudad y reino de Valencia... (1790), Contestación a las observaciones sobre la necesidad de la cría de arroces en las riberas de Xucar, reyno de Valencia (...) que publicó el abate D. J. Ant. Cavanillas (1797), El carácter del genio valenciano (1798) i Noticia a la actual población del Reyno de Valencia: la de sus despoblados, desde la conquista por el Rey Don Jaume primero (1804). 40 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
41 CATALUNYA - GEOGRAFIA
42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Francs, els (Dénia, Marina Alta) Caseria, prop de Miraflor. El 1960 tenia 22 habitatges disseminats. 43 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Franja de Ponent (Països Catalans) Llenca de territori: 5.008,0 km2, 51.803 hab (2007), del conjunt de terres catalanes, al límit occidental de Catalunya, que fou inclosa a partir de la divisió provincial (1822) en les províncies aragoneses. Per tal de substituir-ne la denominació tradicional de Catalunya aragonesa, emprada 44 ALGUER - BIOGRAFIA Frank, Josep (l'Alguer, 1830 – 1900) Escriptor. Fou professor de grec i de sard al liceu de l'Alguer. Autor de poemes en català, mantingué correspondència amb intel·lectuals de Catalunya i col·laborà en diverses revistes catalanes, especialment a "La Ilustració Catalana" (1880-94). 45 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Frank el Punto (Magúncia, Alemanya, 1909 – Eivissa, 1972) Pintor. Pseudònim de Frank L. Schaefer instal·lat a Eivissa des del 1955, molt conegut pel seu gestualisme abstracte, líric i tachista. Treballà com a dissenyador gràfic a França i a Holanda. Féu plafons murals i decorà transatlàntics. Exposà a Alemanya, a França, a Dinamarta i als Països Catalans. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Frankel, Hertha (Viena, Àustria, 1914 – Barcelona, 1996) Titellaire i ventríloqua. Primera ballarina del Teatre de l'Òpera de Viena, durant la Segona Guerra Mundial entrà en una companyia italiana, amb la qual arribà a Espanya en el 1943, s'incorporà a la companyia Els Vienesos, de Franz Johann i Arthur Kaps. Amb les seves conegudes marionetes col·laborà en diversos programes de TVE entre el 1959 i el 1971. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Franquesa, Jaume (Catalunya, s XVI) Cavaller. De la família igualadina del seu cognom què donà diverses figures polítiques importants. Fou batlle general de Catalunya. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Franquesa, Martí Joan (Catalunya, s XVI) Economista i jurista. Fou tresorer de Felip II. Féu tres estades a l'Urgell per planificar i gestionar els preparatius del canal que hi era projectat. Recopilà les Constitucions de Catalunya. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Franquesa, Pau (Catalunya, s XVI – s XVII) Cavaller, de família igualadina. Com el seu parent Jaume, ocupà el càrrec de batlle general de Catalunya. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Franquesa i Esteve, Pere (Igualada, Anoia, v 1547 - Torres de León, Castella, d 1612) Comte de Vilallonga i polític. Fill d'una família noble, sota la protecció del duc de Lerma pujà ràpidament al poder. Acompanyà Felip III a València (1599) i fou secretari de les Corts de Barcelona el 1599, i de les de Saragossa, fou nomenat (1600) secretari d'estat per al Consell d'Itàlia. Acusat de malveració de fons, fou denunciat i processat (1607). 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Franquesa i Gasol, Joan (Cervera, Segarra, 1871 – 1916) Escriptor. Fundà el periòdic local "El Ciervo", que dirigí i redactà ell mateix. És autor de l'obra de teatre Un tenòrio de tot l'any, estrenada a Cervera. Publicà uns Anales de Cervera (1891) en tres volums. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Franquesa i Gomis, Josep (Barcelona, 1855 – 1930) Poeta i assagista. Catedràtic de literatura a la universitat de Barcelona. Col·laborador de "La Renaixença", "Joventut", etc. I fundador de "La Il·lustració Catalana", "La Llar" i "La Família Cristiana". Presidí la Lliga de Catalunya. Poeta menor, fou proclamat mestre en Gai Saber el 1883. Publicà l'assaig Estudio de Ausias March y de sus obras (1884) i una versió d'Electra (1912), de Sòfocles. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Franquesa i Llopart, Xavier (Barcelona, 1947 - ) Pintor. Es formà a Barcelona, on es llicencià en història de l'art. La seva obra fou en un primer moment (1971-72) pròxima a la pintura minimal i posteriorment anà evolucionant cap a una major conceptualització. Durant els anys 1980 la seva pintura esdevingué figurativa. Després compagina la pintura amb la docència a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Franquesa i Lluelles, Manuel (Cervera, Segarra, 1906 - Castelldefels, Baix Llobregat, 1978) Lingüista. Ingressà al monestir de Montserrat el 1923 i fou ordenat sacerdot el 1930. Durant la guerra civil espanyola visqué a Alemanya i a Suïssa, on s'establí. Estudià els monestirs de Montserrat i de Beuron, a l'Escola Bíblica 57 CATALUNYA - HISTÒRIA Franqueses, marquesat de les (Catalunya) Títol, concedit el 1913 a Joan Sampera i Torres, senyor del castell de Montsoriu. Ha passat als Alier. 58 CATALUNYA - HISTÒRIA Franqueses, monestir de les (Balaguer, Noguera) Antic monestir cistercenc femení (Santa Maria de les Franqueses), situat 3 km al sud de la ciutat, prop del Segre. Fundat per la comtessa Dolça d'Urgell el 1186, la primera abadessa fou Guillema. Sembla que era de la filiació de Vallbona de les Monges. Suprimit el 1470, fou donat a Poblet en qualitat de priorat masculí i les menges que hi restaven s'uniren a les de Vallverd. Era encara priorat el 1579. Poblet el vengué el 1700. Només en resta l'església (s XII-XIII), en mal estat, de creu llatina i tres absis, els dos laterals oberts en el gruix del mur. 59 CATALUNYA - HISTÒRIA Franqueses de Vilafortuny, les (Vila-seca de Solcina, Tarragonès) Despoblat, entre les Comes d'Ulldemolins, Vila-seca i Vilafortuny. El terme subsistí fins a mitjan s XIX. 60 CATALUNYA - HISTÒRIA Franqueses del Codony, les (Constantí, Tarragonès) Antic terme i lloc de la vall del Francolí, al límit amb el terme de Perafort, que es mantingué fins a la primera meitat del s XIX. El 1847 tenia 54 habitants. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Franqueses del Llobregat, les (Barcelonès) Llocs de les Corts de Sarria i de Sant Just Desvern, els habitants dels quals, tot i pertànyer al territori de Barcelona fins al decret de Nova Planta, foren lliures de tota mena de lleudes reials, mesuratge o dret de cóps i d'altres tributs i eren sota la jurisdicció del batlle reial de 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Franqueses del Maresme, les (Cabrera de Mataró / Premià, Maresme) Nom donat als dos pobles, pel fet d'ésser, almenys des del s XI, lliures de subjecció feudal, d'ésser francs de lleudes reials, mesuratge o dret de cóps i d'altres tributs i d'ésser sota la jurisdicció del batlle reial de les Franqueses del Vallès, Llobregat i Maresme, fins que foren alienats per la corona, probablement al s XIV. 63 CATALUNYA - MUNICIPI
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Franquet, Josep (Cornudella, Priorat, s XV - Catalunya, s XV) Pintor. Treballà en 1478 amb Joaquim 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Franquet i Serra, Josep (Girona, 1851 - l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1907) Poeta. Fou redactor de la revista gironina "La Vetllada" i col·laborador de la "Revista de Gerona". Guanyà el 1894 i 1904 la Flor Natural dels Jocs Florals de València. 66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Frare, mas del (Llíria, Camp de Túria) Veure> Mas del Frare, el. 67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Frares, alqueria dels (l'Alqueria de la Comtessa, Safor) Veure> Alqueria dels Frares, l'. 68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Frares, barranc dels (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat) Afluent esquerrà del riu Montlleó, que forma el límit occidental del municipi, límit històric amb el Regne d'Aragó. 69 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Frares, cas (Llucmajor, Mallorca Oriental) Antiga residència rural dels trinitaris, al sud-oest de la ciutat. 70 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Frares, els (Faura, Camp de Morvedre) Despoblat, situat en el centre de la vall de Segó. Juntament amb Santa Coloma i la Garrofera formava el nucli de Llogarets, que tingueren ajuntament independent fins al 1845. Era lloc de moriscs dependent de la parròquia de Benifairó de les Valls i restà despoblat quan foren expulsats. 71 CATALUNYA - HISTÒRIA Frares, mas dels (la Febró, Baix Camp) Antiga granja de la cartoixa d'Escaladei, prop de la qual, però ja dins el terme d'Arbolí, fou construït el campament militar de Los Castillejos. 72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
73 CATALUNYA - HISTÒRIA Frares, torre dels (Penelles, Noguera) Antiga granja del monestir de Poblet, al pla d'Urgell, dins l'antic terme de Torreneral. Tenia 300 jornals de sembradura, vinya i oliveres. 74 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Fraternidad, La (Barcelona, nov/1847 – mar/1848) Setmanari cabetià fundat i dirigit per Narcís Monturiol. Edità fragments de Viaje por Icaria, traduïts per Orellana i Monturiol, obra que fou publicada el 1848. També publicà els fullets De qué manera soy comunista i Mi credo comunista. Fou substituït per "El Padre de Familia" (Barcelona, oct/1849 - mar/1850). 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fratricida, el Sobrenom del comte Berenguer Ramon II de Barcelona. 76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Frau, Francesc (Valldemossa, Mallorca, s XIX - Palma de Mallorca, 1859) Llatinista i religiós. Versificà en llatí. Fou prior del convent de Sant Felip Neri, de Palma. 77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Frau i Armandáriz, Ramon (Palma de Mallorca, 1787 – Madrid, 1861) Metge. Fou catedràtic d'història de la medicina del Col·legi de Medicina de Barcelona (1821-22) i del de San Carlos de Madrid, ciutat on anà a residir i ocupà alguns càrrecs importants, i on assolí bona fama. És autor de traduccions del francès al castellà de manuals de cirurgia (1827-32) i fisiologia (1818), i publicà unes lliçons d'homeopatia (1850-51). 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Frauques, mas de (Tivissa, Ribera d'Ebre) Masia i antiga torre (torre de Frauques), al sector muntanyós que separa la vall de l'Ebre de la costa. 80 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Frausa, roc de (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà / els Banys d'Arles, Vallespir) Cim (1.449 m alt) del massís muntanyós que separa els dos municipis, a l'oest del coll de Lli. Al seu vessant meridional neix la riera de Frausa, afluent, per l'esquerra, del riu d'Arnera. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fredeburga (Catalunya, s X) Cinquena abadessa de Sant Joan de les Abadesses, probablement filla de Miró II el Jove de Cerdanya-Besalú. 82 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Frederic (Catalunya, 1326) Sisè fill de l'infant Alfons -futur Alfons III el Benigne- i de Teresa d'Entença. Morí al cap de molt poc temps. 83 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Frederic, Jaume Veure> Frederic d'Aragó, Jaume. 84 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Frederic, Joan Veure> Frederic d'Aragó, Joan. 85 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Frederic d'Aragó (Sicília, Itàlia, s XIII - Itàlia ?, s XIV) Família noble. Sorgida, per filiació il·legítima, de la casa reial de Sicília i branca del casal de Barcelona. Fou iniciada per Alfons Frederic d'Aragó. 87 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Frederic d'Aragó, Alfons (Sicília, Itàlia, s XIII – Catalunya, 1338) Primer comte de Salona. Fill bastard de Frederic II de Sicília. Criat a la cort de Jaume II, a Catalunya, fou nomenat vicari del duc d'Atenes (1317-30). Casat amb Marulla, filla de Bonifaci de Verona (morta el 1326), obtingué per dot la senyoria d'una part de Negropont i d'Egina (1317-38). Tractà una treva entre Venècia i els catalans (1319). Conquerí diversos llocs de Tessàlia i formà el ducat de Neopàtria, unit al d'Atenes i dependent de Sicília. Governà de fet la Grècia catalana en el període més brillant. Fou investit comte de Malta i Gozzo (1330). 88 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Frederic d'Aragó, Bonifaci (Sicília, Itàlia, s XIV – Grècia, 1376) Senyor d'Egina (1359-76), de Piada i de la baronia de Carist (1338-65) a Negrepont. Tercer fill d'Alfons Frederic d'Aragó i de Marulla de Verona. S'educà a Sicília, on lluità a favor del partit català en les lluites contra el bàndol sicilià. Governador de Patti, esclatà contra ell una rebel·lió (1355), en la qual perdé el càrrec i el castell de Tíndari, i fugí a Catània, on els seus adversaris el feren presoner (1356). Exercí el càrrec de canceller de Sicília (1354). Posat en llibertat, però desposseït dels béns a Sicília, es traslladà a Grècia. El seu germà Jaume li cedí Egina; l'any 1365 vengué el castell de Carist a la república de Venècia. En l'anarquia que subseguí la mort del vicari dels ducats d'Atenes i Neopàtria es féu càrrec del govern, juntament amb el seu nebot Lluís Frederic d'Aragó (1374). La rivalitat entre ambdós fou resolta a favor del segon, nomenat oficialment vicari general (1375). 89 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
90 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Frederic d'Aragó, Guillem (Sicília, Itàlia, s XIV) Fill d'Alfons Frederic d'Aragó. Fou senyor d'Estiri i veguer, capità i castellà de Levàdia (1366). 104 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Frederic d'Aragó, Guillem (Sicília, Itàlia, s XIV - s XV) Fill natural de Frederic III de Sicília. Pel testament del seu pare rebé les senyories de Malta i Gozzo i les possessions alemanyes que aquell havia heretat de la seva mare, Elisabet de Caríntia. Fou nomenat successor del regne de Sicília en el cas de que la seva germana Maria, hereva de Frederic, morís sense descendència. Es casà amb Beatriu d'Aragó, filla de Joan i besnéta de Frederic II, i foren pares de Joana Frederic d'Aragó, muller de Pietro Gioni, baró d'Ardore. 105 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Frederic d'Aragó, Jaume (Grècia, s XIV - 1365) Tercer comte de Salona (1355-65), senyor de Loidoriki, Veteranitza i Egina (v1355?-59), que cedí al seu germà Bonifaci, vicari general dels ducats d'Atenes i Neopàtria (1356-59). Segon fill d'Alfons Frederic d'Aragó i de Marulla de Verona, recaigué en ell l'herència del seu germà primogènit Pere. Durant el seu vicariat sufocà la rebel·lió d'Ermengol de Novelles, al qual reconquerí per les armes el castell de Siderocàstron. Participà en la lluita contra els abusos del lloctinent del nou vicari general, Pere de Pou, el qual s'apoderà del comtat de Salona (1361-62). 91 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Frederic d'Aragó, Joan (Itàlia ?, s XIV - a 1366) Senyor d'Egina (v1350-v1355) i de Salamina. Fill d'Alfons Frederic d'Aragó. El 1350 es casà amb Marulla Zaccaria, filla del marquès de Bonoditza i morí sense fills. 102 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Frederic d'Aragó, Joan (Sicília, Itàlia, s XIV - v 1394) Senyor d'Egina (1382-v94) i de Piada i capità de Malta. Fill de Bonifaci Frederic d'Aragó. La seva filla i hereva (v1394-1418), senyora d'Egina, hom suposa 103 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Frederic d'Aragó, Lluís (Grècia, s XIV - 1382) Quart comte de Salona (1365-82) i de Citó i senyor d'Egina (1380-82). Fill de Jaume Frederic d'Aragó. Defensà el seu comtat contra invasions estrangeres. Fet vicari general dels ducats d'Atenes i Neopàtria (1375), impedí l'anarquia a la mort de Frederic III de Sicília i oferí la soberania d'aquells ducats al rei català Pere III, el qual l'acceptà i confirmà la vicaria a Lluís (1379-80). Es casà amb Helena Cantacuzé. 92 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Frederic d'Aragó, Maria (Sicília, Itàlia, s XIV - s XV) Senyora d'Egina. Filla i successora de Bonifaci Frederic d'Aragó. El 1394 fou ocupat el comtat per Baiazet I, que la tancà al seu harem després de fer-la muller seva. 93 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Frederic d'Aragó, Pere (Sicília, Itàlia, s XIV – 1355) Fill d'Alfons Frederic d'Aragó i germà de Simona, Guillem, Jaume, Bonifaci i Joan Frederic d'Aragó. Succeí el pare en el comtat de Salona i les senyories d'Egina (1338-v1350), Citó, Lidoríquion, Gardaki, Farsàlia, Domokós i Siderocàstron, fundà una església dedicada a sant Joan Evangelista a Paleokhora, prop de les ruïnes del castell d'Egina, i morí sense fills legítims. 94 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Frederic d'Aragó, Pere (Sicília, Itàlia, s XIV – v 1380) Fill de Bonifaci Frederic d'Aragó. Senyor d'Egina (1376-80), de Carist i de la torre de Gittina, al qual, per la seva adhesió a la causa de la reina Maria de Sicília, foren confiscades les possessions; lluità contra el seu cosí germà, el vicari general Lluís, que el féu empresonar i l'envià a Catalunya (1379), on Pere III el mantingué pres en espera de la decisió de Lluís i aquest obtingué del rei la senyoria d'Egina (1380), que reclamava (perquè havia estat del seu pare, Jaume, 95 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Frederic d'Aragó, Simona (Sicília, Itàlia, s XIV - Itàlia, s XIV) Filla d'Alfons Frederic d'Aragó i germana de Pere, Guillem, Jaume, Bonifaci i Joan Frederic d'Aragó. Malgrat l'oposició dels venecians, es casà amb Giorgio Il Ghisi, fill de Bartolomeo II, senyor de la tercera part de Negrepont (1327), i Alfons donà al seu gendre el castell de Sant Omer, a Tebes, famós per les seves pintures al fresc d'escenes comtemporànies, el qual castell fou destruït pocs anys després pels mateixos catalans, que no confiaven del tot en un senyor venecià. 106 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Frederic I d'Atenes Veure> Frederic de Sicília. 96 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Frederic de Luna (Sicília, Itàlia, 1400 - Urueña, Castella, 1438) Infant d'Aragó. Fill natural de Martí I de Sicília i de Tarsia Rizzari. El 1409 fou legitimat per Martí l'Humà per proveir la successió de Sicília si Martí el Jove no tenia successió legítima. A la mort d'aquest darrer, rebé en herència el comtat de Luna. Fou un dels pretendents a la corona catalano-aragonesa durant l'interregne creat per la mort de Martí l'Humà (1410), però fracassà malgrat el suport del seu tutor, Pere Torrelles, i del germà d'aquest, Ramon Torrelles, que defensà la seva candidatura a les Corts del 1411. Després de l'elecció de Ferran d'Antequera, el reconegué com a rei legítim i rebé la seva tutoria. El 1430 passà a Castella, i Joan II li féu donació d'algunes viles castellanes, però el seu caràcter turbulent el portà a participar en una conspiració i Joan II l'empresonà al castell d'Urueña (1434), on morí. 97 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Frederic de Sicília (Sicília ?, Itàlia, s XIV - Catània, Itàlia, 1355) Quart duc català d'Atenes i Neopàtria i marquès de Randazzo (1348) (o Frederic I d'Atenes, o Frederic de Randazzo). Era fill del duc Joan I i de Cesarina Lanza, i nét de Frederic II, de la branca catalana de Sicília. A la mort del seu pare, en 1348, tenia pocs anys. N'heretà els títols, per bé que el d'Atenes era només nominal. Mai no en visità els dominis, encara sostinguts pels catalans, els quals li demanaren la destitució del vicari general Ramon Bernat de Sarbou, 98 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Frederic II de Sicília (Catalunya, 1272 – Palerm, Itàlia, 1337) Rei de Sicília (1296-1337). Fill de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó i de Constança de Sicília. El testament del seu germà Alfons II de Catalunya-Aragó donà la corona catalano-aragonesa a un altre germà, Jaume II, segon fill de Pere el Gran, i disposà també que Sicília fos cedida a Frederic. Jaume II, però, es limità a concedir-li la lloctinència. Després de la guerra contra els angevins, que acabà amb la pau d’Anagni (1295), Jaume II cedí Sicília i altres possessions italianes a la Santa Seu en benefici dels angevins, a canvi de Còrsega i Sardenya. En desacord amb aquest tractat, els sicilians coronaren rei Frederic (1296). Durant els anys 1298-99, els angevins envaïren Sicília amb el suport de Jaume II, forçat pels termes del tractat d’Anagni. Roger... Segueix... 99 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Frederic III de Sicília "el Feble" (Catània, Sicília, 1342 - Messina, Sicília, 1377) Rei de Sicília (1355-77). Fill de Pere II de Sicília i d'Elisabet de Caríntia, successor del seu germà Lluís I de Sicília. Esdevingué rei sota la tutoria de la seva germana Constança, que governà juntament amb Blasco d'Alagó, vicari general de Sicília. La mort dels dos regents, víctimes d'una epidèmia, així com la manca de caràcter de 100 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fredes (la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat) Poble (1.090 m alt), situat al centre de la foia de Fredes, petit altiplà limitat al sud-est per altíssims espadats (salt de Fredes), que en dificulten l'accés. L'església parroquial dels Sants Màrtirs depèn de la del Boixar. Fou fundat en 1261-69 pel monestir de Benifassà, a la jurisdicció del qual pertangué. Durant la guerra dels Segadors fou pràcticament destruït pels francesos. Fou municipi independent fins el 1977 que fou annexat a l'actual. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Frèdol (Catalunya, s X - Elna, Rosselló, 1009) Prelat. Fou bisbe d'Elna, on succeí a Berenguer, germà d'Oliba de Vic (1003). Fou succeït per un altre bisbe Oliba, aquest germà de Gombau de Besora.
Anar a: [ France ] [ Franch ] [ Franco C ] [ Franquesa ] [ Frares ] [ Fred ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Francolí, el
Franquesa i Garrós, Adalbert Maria
Franqueses del Vallès, les
