A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a: Castelln ] [ Castellnou, G ] [ Castellnou de P ] [ Castello, e ] [ Castello de M ] [ Castelloli ]

Vols ser feliç per un instant?, Venja't!. Vols ser feliç per sempre?, Perdona!. (Tertulià)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellnou  (Gavet de la Conca, Pallars Jussà Llogaret de l'antic mun. de Sant Salvador de Toló, situat en un coster, a l'esquerra del riu de Conques. L'església és dedicada a santa Maria.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellnou  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell Veure> Castellnovet.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellnou  (Moià, Bages)  Antic castell i terme (o Castell de la Plana), a la dreta de la riera de Castellnou o de Passarell (afluent, per la dreta, de la riera de Marfà), que neix al puig Rodors.

4 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castellnou  (Castellet i la Gornal, Alt Penedès)  Antiga quadra.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCastellnou  (Vilanova de Segrià, Segrià)  Despoblat. La carta de poblament fou atorgada pels templers el 1213.

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Castellnou  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)  Despoblat, del qual resta l'església de Sant Miquel de Castellnou.

7 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Castellnou  (Catalunya Nord, 1020 - s XIV)  Llinatge vescomtal. L'estirp del llinatge fou Ansemund, el qual era senyor del castell de Cameles el 941 i posseïa nombrosos alous al Vallespir i al Rosselló. El seu nét Guillem I, vescomte de Vallespir, fou el primer, vers el 1020, a emprar la denominació de Castellnou.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellnou, Alfons de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Noble. Tenia terres a la Ribagorça. La seva actuació es projectà de preferència sobre la política aragonesa. El 1283 tenia el càrrec de conservador a Ribagorça i Sobrarb, després dels acords concertats per Pere II el Gran amb la noblesa d'Aragó. L'any següent participà a les accidentades Corts aragoneses reunides successivament a Saragossa i a Zuera. El 1286 ja fou assenyalat com a conseller reial desitjable per la Unió nobiliària d'Aragó. Els unionistes l'imposaren definitivament com a conseller d'Alfons II el 1289. El 1308, sota el regnat de Jaume II i essent ell sobrejuntero d'Osca, procedí contra el castell de Xalamera, pertanyent al Temple, quan aquest orde fou dissolt per la força.

9 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Castellnou, Alfons de  (Ribagorça, s XIV)  Noble. Serví Pere III el Cerimoniós. El 1367 era ambaixador seu prop del nou rei Ferran de Portugal. Conclogué amb ell un tractat d'aliança. Aquest conveni resultaria útil de cara a minar la posició de Pere el Cruel de Castella, envaït llavors pel pretendent Enric de Trastàmara, el qual lluitava amb la col·laboració del monarca català.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCastellnou, Arnau de  (Catalunya, s XIII - d 1271)  Mestre del Temple a Catalunya i a Aragó. Potser fill petit del vescomte Guillem (V) de Castellnou. Figura com a mestre del Temple el 1268 i el 1269. El 1271 arbitrava, amb Jaspert de Botonac, abat de Sant Feliu, potser concunyat seu, una controvèrsia entre Jaume I i els templers rossellonesos, relativa als drets que aquests reivindicaven al Rosselló, al Vallespir i a la Cerdanya.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellnou, Artau de  (Catalunya, s XII)  Noble. Destacà en temps de Ramon Berenguer IV. Figurà diverses vegades al consell i seguici d'aquest comte. Apareix entre els consellers signants de mitja dotzena de documents importants al període 1136-59. Un d'ells és l'infeudació a favor del vescomte Reverter de Barcelona i dels castells de Piera, Cabrera i Castellolí.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellnou, Berenguer de  (Catalunya, s XIV)  Noble. El 1349 fou mobilitzat pel capità general Ramon Berenguer, oncle de Pere III, devant els temors d'una entrada bel·licosa des de Castella de l'exiliat infant Ferran, germanastre del rei, que era refugiat a terres castellanes des del fracàs de la Unió esdevingut l'any anterior. Participà després a la guerra contra Castella. Era un dels qui formaren en armes a Aragó el 1363, com a reforç d'urgència després de la caiguda de Carinyena en poder dels castellans.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellnou, Bernat de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Serví Jaume I. Participà amb aquest a la conquesta de València. Per la seva valuosa col·laboració el rei li donà la senyoria d'Alaquàs i també un solar edificable a la capital valenciana, expugnada el 1238.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellnou, Dalmau de  (Catalunya, s XIII – 1299)  Senyor de Sureda (1268-99). Era fill del vescomte Guillem (V) de Castellnou. El 1265 cedí a l'infant Jaume, hereu de Mallorca, els seus drets sobre Juegues. Senyor en part de Salses, signà com a garant el pacte d'unió conclòs el 1279 entre Jaume II de Mallorca iInici página Pere III de Catalunya-Aragó. Posteriorment prengué partit a favor del rei Pere, fet que li valgué la confiscació dels béns pel rei de Mallorca. De la seva muller Estel·la, filla de Pere Paüc, de Perpinya -la qual participà en la resistència contra el rei de Mallorca, mantenint castells, en absència del seu marit, contra les tropes reials-, tingué dos fills, Guillem (m 1288), que es casà amb Beatriu de Castellrosselló, herevà d'aquesta baronia, i Dalmau, i una filla, Saurina, casada amb Roger de Besses. Jaume II de Mallorca confirmà el 1299 la senyoria de Sureda a Beatriu.

18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Castellnou, Dalmau de  (Rosselló, s XIII – s XIV)  Noble. El 1312 assistí al vassallatge renovat a Barcelona, davant Jaume II, del rei Sanç de Mallorca. El 1326 era un dels rebels que s'oposaven a la regència de l'infant Felip de Mallorca durant la minoritat de Jaume III i que pretenien donar-la al comte de Foix. Figurava entre els nobles que arribaren a emparar-se de la persona del petit Jaume. Quan les forces trameses del Principat restabliren l'autoritat de Felip i arribaren a Perpinyà, Dalmau es féu fonedís. Fou decretada la seva persecució.

19 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Castellnou, Dalmau de  (Rosselló, s XIII – s XIV)  Noble. Segurament fou ell que es destacà a la campanya de Múrcia contra els castellans, el 1296, i el qui, sumat a la croada de Jaume II contra Almeria, el 1309, serví amb vaixells catalans i castellans a les operacions per prendre Ceuta i Gibraltar. El 1312, quan els angevins trencaren els convenis de pau de Caltabel·lota i envaïren Sicília, passà a l'illa com altres nobles catalans, amb el beneplàcit de Jaume II, en defensa de Frederic II de Sicília. Anà a la campanya amb 100 genets i 200 peons reclutats a Catalunya; fou acollit amb grans honors i consideran un dels caps de la defensa siciliana. Frederic II el posà al front de les forces destacades a Calàbria (1313). Poc després, el rei sicilià decidí un contraatac per mar i terra contra els que assetjaven Tràpani. Ell i Bernat de Sarrià manaven les forces navals que havien d'intervenir a l'operació, però davant la imminència de l'escomesa, el angevins signaren una treva (16/mai/1314). Més tard tornà a Catalunya. El 1328 assistí a Saragossa a la coronació d'Alfons III el Benigne. Durant les festes que seguiren fou armat cavaller per l'infant Pere, i ell armà tot seguit deu cavallers més. Es titulava vescomte de Castellnou. A vegades resulta molt difícil, i fins dubtós, destriar aquest personatge delsInici página diversos homònims que apareixen al mateix període.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellnou, Dalmau de  (Catalunya, s XIII - Esglésies, Sardenya, Itàlia, 1323)  Senyor de Montbram i de la Vall de Sant Martí. Fill de Dalmau de Castellnou. Li fou confiada la guarda del castell de Montgrí novament construït. El 1302 signà com a garant, amb el seu cosí el vescomte Jaspert (V), l'acte d'homenatge de Jaume II de Mallorca a Jaume II de Catalunya-Aragó. Del 1303 al 1306 cedí els drets que tenia sobre Salses i Barrés. Era senyor de Santa Maria de Mollet i del castell de Montferrer. El 1312 acompanyà, amb cent homes de cavall i dos-cents homes de peu, l'infant Ferran de Mallorca en guerra contra Robert d'Anjou i fou encarregat de la capitania de les tropes de Calàbria. A la mort del seu cosí Jaspert (1321), prestà homenatge al rei Sanç de Mallorca com a cotutor de l'hereva Sibil·la. Morí al setge d'Esglésies.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellnou, Dalmau de  (Catalunya, s XIV – 1342)  Senyor de Montbram, Vall de Sant Martí i de Montferrer, fill i hereu de Dalmau de Castellnou. El 1324 prestà homenatge al rei Sanç de Mallorca. Fou el veritable cap de la família Castellnou -frustrat ja el títol vescomtal- i el capitost dels contraris, nombrosos entre els nobles, al regent Felip de Mallorca. Aquest establí per la força nous castellans a Montbram i a Vall de Sant Martí, i Dalmau, des de Montferrer, entrà en revolta oberta contra el regent i prengué part activament en la guerra civil que tingué lloc al Rosselló. La rebel·lió fou sufocada el 1327; però, no obstant això, restà sense efecte la citació de Dalmau a la cort del veguer de Perpinyà. Present el 1328 a les festes del coronament d'Alfons IV de Catalunya-Aragó, a Saragossa, l'infant Pere (futur Pere IV) l'armà cavaller. El 1339 Jaume II de Mallorca l'envià com a ambaixador, amb el vescomte de Narbona Eimeric, prop del rei del Marroc, Abü-l-Hasan amb plens poders per a negociar un tractat d'aliança contra el rei de Catalunya-Aragó referent a la seguretat dels viatjants, exportació de mercaderies i repressió de la pirateria.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCastellnou, Dalmau de  (Catalunya, s XIV)  Poeta. És autor d'una dansa (Domma de mi mercè us prenga) de tema amorós inclosa a l'anomenat Cançoneret de Ripoll. Hom no coneix la seva biografia, però sembla que cal identificar-lo amb un dels dos homònims contemporanis de la família vescomtal de Castellnou.

20 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Castellnou, Estel·la de  (Rosselló, s XIII - Catalunya, s XIII)  Dama. El 1285, arran de la invasió francesa de Catalunya, amb la complicitat de Jaume II de Mallorca, es declarà fidel als interessos catalans de Pere II el Gran. En un castell de la seva propietat organitzà una coratjosa resistència, tot i trobar-se en terra rossellonesa lliurada als francesos. Degué acabar perdent aquell castell. Es traslladà aleshores al Principat, on visqué com a exiliada. El 1290, Alfons II el Franc, successor del rei Pere, ordenà al seu favor el pagament d'una indemnització que la compensés dels béns perduts.

21 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Castellnou, Gilabert de  (Rosselló, s XIII)  Noble. De molt jove, el 1285, secundà l'infant Alfons, el futur Alfons II el Franc, a la croada invasora procedent de França, oposant-se així a l'actitud del seu sobirà natural, Jaume II de Mallorca.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellnou, Gombau de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne. Fou un dels nobles convocats per aquest a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada, i que finalment fou suspesa a causa de l'aliança entre Alfons XI de Castella i els granadins (1331).

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellnou, Guillem de  (Catalunya, s XI)  Vescomte de Castellnou (1075-91). Fill segon del vescomte Jaspert (I). Succeí el seu oncle Udalgar com a ardiaca d'Elna (1064), i a la mort del seu germà Udalgar (1075) prengué el títol de vescomte de Castellnou durant la minoritat del seu nebot Guillem. El 1091 renuncià tots dos títols per emprendre el camí del Sant Sepulcre, i el mateix any signà ja una constitucióInici página només com a arxilevita i canonge.

26 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Castellnou, Guillem de  (Rosselló, s XII)  Noble. Apareix al seguici i consell de Ramon Berenguer IV des del 1157, per bé que en no gaires ocasions.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellnou, Guillem de  (Catalunya, s XIII – 1285)  Vescomte de Castellnou (1268-84). Fou succeït pel seu germà Jaspert (IV) al vescomtat. La seva muller Ava de Vernet li aportà en dot la senyoria de Ceret. Fou un seguidor fidel de Pere II de Catalunya-Aragó, a qui l'uní una estreta amistat. El rei l'ajudà a aixecar el setge que una lliga de nobles havia posat al seu castell de Montboló (1276). El 1282 acompanyà el rei al setge d'Alcoi, a l'emirat de Constantina, i d'allí fou enviat prop del papa Martí IV per demanar ajuda. El mateix any fou designat com a cap dels cent cavallers catalans que havien de prendre part en el desafiament de Bordeus entre Pere II i Carles d'Anjou. Fou, segons Ramon Muntaner, un dels primers cabdals de Catalunya.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellnou, Guillem de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Cavaller. Serví Jaume II, que l'envià com a procurador reial a la Vall d'Aran (1313), per reprendre'n la possessió després del tractat que havia clos un llarg perìode d'ocupació francesa. Fou molt ben rebut pels aranesos.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellnou, Jaspert de  (Catalunya, s XII)  Noble. El 1136 apareix, titulant-se vescomte de Castellnou, com a conseller ocasional del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. Sembla el membre més antic entre els ben documentats a la branca principal d'aquest llinatge.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCastellnou, Jaspert de  (Catalunya, s XIII – 1321)  Darrer vescomte de Castellnou (1284-1321). El 1285 abraçà la causa de Pere I de Catalunya-Aragó contra Felip III de França i Jaume II de Mallorca, actitud que li valgué la confiscació dels seus béns fins a la pau del 1298. Del 1300 al 1303 fou portantveus del procurador de València. Hagué de sostenir, més tard, una guerra ruïnosa contra Pere de Fenollet, vescomte d'Illa, al qual devia, en morir, el 1321, una suma de 8.000 lliures, i el rei Sanç de Mallorca ordenà la venda de diversos castells seus. Deixà l'heretat a la seva filla Sibil·la. El vescomtat de Castellnou fou finalment redimit pel rei Jaume III de Mallorca el 1336.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellnou, Jaume  (País Valencià, s XV)  Escultor i argenter. Era fill o germà de Joan.

30 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Castellnou, Joan de  (Rosselló, s XIV)  Poeta. Fou, cap al 1341, probablement, un dels set mantenidors del Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa i defensor a ultrança de les Leys d'amor. En la seva dedicatòria al noble català Dalmau de Rocabertí, mostra la influència de les Regles de trobar de R. Vidal de Besalú. Escriví dues preceptives: Compendi de la coneixença dels vicis que es poden esdevenir en els dictats del Gay Saber i Glossari (1341). Les poesies conservades, onze en total, recullen tots els tòpics i els virtuosismes retòrics de l'escola tolosana.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellnou, Joan de  (València ?, s XV)  Escultor i argenter. Documentat del 1426 al 1490. Féu la magnífica custòdia de la seu de València, encarregada el 1442, d'or i de bronze daurat, de catorze pams d'alçada, que el 1812 fou fosa o exportada a Anglaterra. A la catedral de València hom en conserva la Mare de Déu de la Cadira (1465), d'alabastre. Fou el pare o el germà de Jaume.

32 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaCastellnou, marquesat de  (País ValenciàTítol concedit el 1639 a Alfons de Cardona-Borja i Milà d'Aragó, virrei de Mallorca, nové baró de Castellnou (Alt Palància). Passà als Solís, ducs de Montellano, als Gutíerrez de los Ríos, ducs de Fernán-Núñez, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d'Almonesir. La baronia de Castellnou havia estat vinculada per Beatriu de Borja, que el 1503 la llegà al seu besnebot Roderic de Borja i de Montcada, baró de Vilallonga i d'Anna; a la mort de la besnéta d'aquest darrer, Beatriu de Borja, passà al seu cosí germà Antoni de Cardona i de Borja.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellnou, Pere de  (Catalunya, s XIII – 1279)  Bisbe de Girona (1254-79). Era fill de Guillem (V), vescomte de Castellnou. Canonge de Girona (1239), fou elegit bisbe pel capítol el 1254. Celebrà diversos sínodes (1256, 1261, 1274). Tingué una actitud liberal respecte als jueus: el 1265 permeté a Bonastruc de Porta, gran rabi de la sinagoga, d'escriure un tractat en defensa de la religió judaica i, acusat aquest davant Jaume I de Catalunya-Aragó, n'aconseguí l'absolució. El 1274 el rei l'elegí com a àrbitre en el seu conflicte amb els nobles catalans.

34 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Castellnou, priorat de  (Castellnou dels Aspres, Rosselló Priorat canonical (Sant Pere de Castellnou), dependent de Sant Ruf d'Avinyó (Provença). Radicava a l'església romànica, actualment parroquial, de Castellnou dels Aspres. Esmentat des del 1420, fou secularitzat el 1592.

132 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Castellnou, Udalgar de  (Catalunya, s X - Catalunya Nord, s XI)  Arxiprest d'Elna (1009). Germà del primer vescomte de Castellnou, Guillem (I). Signà les actes de consagració de Sant Martí del Canigó (1009), de Santa Maria i Sant Miquel de Montoriol d'Amunt (1010) i de Sant Pau de Pi (1022). Fou el principal col·laborador del bisbe d'Elna, Berenguer (1019-30), i amic de l'abat Oliva de Cerdanya. Participà al capdavant del capítol d'Elna -el bisbe era absent- en el sínode de Toluges, que proclamà la Treva de Déu (1027).

36 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaCastellnou, Udalgar de  (Catalunya Nord, s XI – 1064)  Ardiaca d'Elna (1051). Fill del vescomte Guillem (I) de Castellnou. Entrà en conflicte obert amb el bisbe d'Elna, Berenguer. Elegit bisbe Ramon d'Empúries (1064), fou acusat d'haver-se apoderat dels béns de la mensa capitular amb l'ajuda del seu germà, el vescomte Jaspert (I). Fracassats tots els intents de conciliació per part del comte de Rosselló Gausfred II, fou mort en un combat. Els béns confiscats foren retinguts pels Castellnou, fet que provocà un entredit sobre el bisbat. Amb tot, el 1064 el seu nebot Guillem (II) rebé l'envejada dignitat d'ardiaca d'Elna.

35 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Castellnou, Udalgar de  (Catalunya Nord, s XI – 1147)  Bisbe d'Elna (1130-47). Fill del comte Guillem (III) de Castellnou. Ardiaca d'Elna (1111), fou elegit bisbe de 1130. Consagrà l'església de Santa Maria d'Espirà de l'Aglí, la qual el 1134 obtingué de l'abat de Cuixa, Gregori, en canvi de la de Sant Vicenç de Rià i on el 1136 establí un priorat de canonges augustinians. Defensor de la reforma gregoriana, uní a la mensa episcopal d'Elna les esglésies de Trullars, Salelles, Llauró, Tanyeres i Croanques, dependències del seu domini patrimonial, i aconseguí que el comte Gausfred III de Rosselló restituís i confirmés el monestir de Sant Andreu de Sureda a l'abadia clunianenca de la Grassa (1139). Abans del 1140 havia fet cavar els valls de la ciutat d'Elna. A ell és deguda l'ordenació i la transcripció de les cartes del cartulari d'Elna (1140). Al concili provincial de Narbona (1134) defensà el Rosselló, víctima de les incursions dels pirates sarrains.

37 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Castellnou, vescomtat de  (Catalunya Nord)  Nom que prengué el vescomtat de Vallespir, a partir del 1020. La seva extensió comprenia el Vallespir (alta i mitjana vall del Tec fins a Morellàs), la regió dels Aspres (Rosselló) i la vall mitjana de la Tet. En fou capital el castell de Castellnou (esmentat el 994), situat al cor dels Aspres, bressol de la família vescomtal d'aquest nom, els avantpassats de la qual senyorejaven, des del s X, el castell de Cameles, dins el territori del qual fou erigit, probablement vers el 990, el castell nou. Els vescomtes de Castellnou, enfortits en llur posició estratègica sobre els primers contraforts orientals del Canigó i a la Xarnera de les possessions septentrionals dels comtes de Besalú, representaren un paper moltInici página important al llarg del període pròpiament feudal i, encara, fins a la supresió del vescomtat...  Segueix... 

38 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Castellnou d'Avellanos  (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)  Poble (1.511 m alt) de l'antic mun. de Benés, damunt la riba dreta de la ribera d'Avellanos. De l'església parroquial (Sant Pere) depenen les de Castellvell de Bellera i d'Avellanos. El s XIX formà part del municipi d'Avellanos.

39 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BagesCastellnou de Bages  (Bages Municipi: 29,21 km2, 469 m alt, 1.241 hab (2014). Situat al nord de la vila de Santpedor, entre les conques del Llobregat i el Cardener i accidentat al nord per la serra de Castelladral, al nord de Manresa. Les pinedes i pastures ocupen bona part del territori. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (vinya i cereals). Increment recent de la població gràcies a les noves urbanitzacions. El poble és a la partió d'aigües entre el Llobregat i el Cardener; es formà al voltant de l'antic castell de Castellnou (s X i XI); destaca l'església parroquial de Sant Andreu, romànica basilical del s XI, molt modificada el 1671. Dins el terme hi ha el llogaret d'Argençola (al peu de la serra) i les caseries de Viladelleva, les Vilaredes i el Puget. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellnou de Bassella  (Bassella, Alt Urgell Poble, situat a l'esquerra del Segre, a la part extrema d'un meandre, enfront de la Clua d'Aguilar. De la seva església parroquial (Sant Simeó) depenen les de Bassella, Guardiola i Mirambell. Al s XIX formà un municipi amb Aguilar de Bassella i la Clua d'Aguilar.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellnou de Carcolze  (el Pont de Bar, Alt Urgell)  Poble de l'antic mun. d'Aristot, al Baridà, al fons de la vall i a la dreta del torrent de Castellnou, afluent, per la dreta, del Segre. La seva parròquia (Sant Gervasi) succeeix la de Carcolze, llogaret del seu terme actual, igual com els banys de Sant Vicenç, vora el Segre, i elInici página mas de Sant Vicenç, al camí de Bescaran.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellnou de Montfalcó  (Ossó de Sió, Urgell Poble (372 m alt) (o d'Ossó, ant: Castell-lliuró), a la dreta del Sió. La seva església parroquial (Sant Miquel) és romànica (s XII). Es conserva el basament d'una fortificació romana de grans blocs de pedra, amb doble mur amb terra entremig, potser construïda per defensar els ilergets contra els lacetans rebels a Roma, vençuts per Porci Cató. El castell fou reformat el 1408 pel seu senyor, Lluís de Santmartí. Hi han estat descobertes les restes d'una gran vil·la romana amb mosaics.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellnou de Montsec  (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà Poble, de la parròquia del qual depèn la seva església de Sant Esteve, situat damunt el serrat de Castellnou (1.074 m alt).

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castellnou de Montsec, baronia de  (Catalunya Jurisdicció senyorial que a la fi del s XVI pertanyia als Areny, senyors d'Altet i de Lluçà, i que passà als Erill, barons de l'Albi, als Cartellà, barons de Falgons, i als Ardena de Sabastida (cognomenats de Cervelló), els quals el 1681 la vengueren als Portolà. Passà després als Rubalcava i als Vilallonga-Babau (cognomenats de Portolà). Fou reconeguda com a títol del regne el 1801.

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castellnou de Peramea  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)  Antic llogaret, fins al 1969 del terme de Baén.

46 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pla d'UrgellCastellnou de Seana  (Pla d'Urgell Municipi: 16,13 km2, 269 m alt, 740 hab (2014). Situat a l'extrem oriental de la comarca, al límit amb la de l'Urgell, prop del riu Corb, a l'oest de Tàrrega, a la plana regada pel canal d'Urgell, que travessa el terme. La base econòmica del municipi és l'agricultura de regadiu (cereals i farratge -alfals, principalment-), alimentada pel canal d'Urgell i complementada pel secà i per la ramaderia estabulada (bestiar boví i porcí), l'avicultura i algunes activitats industrials (farina i confecció). La població, amb tot, tendeix a disminuir. El poble es troba damuntInici página un petit tossal; hi destaca l'església parroquial de Sant Joan Baptista, del s XVII. Formà part de la baronia de Bellpuig. Àrea comercial de Lleida. Vers el 1935 li fou segregat el terme d'Utxafava. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

47 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PalànciaCastellnou de Sogorb  (Alt Palància Municipi: 19,2 km2, 347 m alt, 991 hab (2014), (cast: Castellnovo, pop: Castelnó). Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la vall del Palància. El terreny és accidentat pels darrers contraforts de la serra d'Espadà. El terme és drenat pel barranc del Baladrar, la rambla d'Almedíxer i el barranc de l'Almúnia. La base de l'economia local és l'agricultura, amb conreus de regadiu (blat, patates, hortalisses, blat de moro i arbres fruiters) i de secà (garrofers i oliveres), complementada per una petita indústria de teixits de cotó. Té jaciments de coure, que foren explotats a inicis del s XIX. La vila, d'origen islàmic, és al vessant sud del puig de San Cristóbal, on hi ha les ruïnes d'un antic castell islàmic; hi destaca l'església parroquial dels Reis, neoclàssica. Àrea comercial de Sogorb. Ajuntament (en castellà)

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellnou del Camí  (Veciana, Anoia Llogaret (o d'Albarells, o de Santa Maria), en un tossal, a l'esquerra de l'Anoia, damunt Santa Maria del Camí, poble amb el qual formà un municipi el s XIX. La seva església parroquial de Sant Jaume depengué de la d'Albanells.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellnou del Gos  (Oliola, Noguera Veure> Gos, el.

50 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóCastellnou dels Aspres  (Rosselló Municipi: 19,28 km2, 446 m alt, 350 hab (2012), (o de Rosselló, fr: Castelnou). Situat a l'extrem nord de la zona muntanyosa dels Aspres, drenat per la riera de Castellnou (afluent, per la dreta, de la Tet), que forma en gran part el límit occidental, i per la Canta-rana, que forma el límit meridional. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura de secà, dedicada principalment a la vinya i complementada pel regadiu. El poble és al vessant oriental d'un roc al cim del qual hi ha les restes de l'antic castell de Castellnou, centre delInici página vescomtat de Castellnou, on hi havia l'església de Sant Pere, de l'antic priorat de Castellnou; l'església parroquial de Santa Maria del Mercadal conserva un notable portal romànic amb ferradures del s XII; el 1875 fou excessivament restaurat el castell i les muralles que envoltaven la població. Ha esdevingut un centre turístic molt freqüentat pels artistes plàstics. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellnou d'Oluges  (Cervera, Segarra Poble (ant: Castellnou d'Oluja), situat a l'esquerra del Sió. El 1405 Guillem de Rajadell era senyor del castell de Castellnou. Durant la guerra contra Joan II, aquest rei donà la senyoria al seu capità Rodrigo de Bobadilla. L'església parroquial (Sant Pere), refeta el s XVI, conserva dos sarcòfags de pedra de les famílies Oluja i Castellnou.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellnou d'Ossó  (Ossó de Sió, Urgell Veure> Castellnou de Montfalcó.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellnou i Grau, Josep Maria  (Tàrrega, Urgell, 10/des/1912 - )  Escriptor. Residí a Barcelona, on fou col·laborador de diverses publicacions periòdiques. Ha publicat el recull poètic A mig aire del temps (1964).

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellnovet  (Montferrer i Castellbò, Alt Urgell Llogaret (o Castellnou de Castellbó), dins l'antiga parròquia de Vilamitjana.

55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Castellnovo  (Alt Palància Veure> Castellnou de Sogorb.

56 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castelló  (Navès, Solsonès)  Antiga batllia, estesa al vessant meridional de la serra de Busa al voltant de l'antic castell de Castelló (enrunat, al costat de la masia de Castelló), donat el 1166 per Pere de Besora alsInici página hospitalers. A poca distància fou alçada l'església de Santa Maria de Castelló (dels s XVI o XVII), dedicada al Roser, dependent de la parròquia de la Selva. Amb el nom de Castelló i Busa fou creat, al s XIX, un municipi que encloía, a més, la Selva, les Cases de Posada, Peà i Marçanyac, municipi agregat al de Navès al mateix segle.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castelló  (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp)  Llogaret (388 m alt), en un coster.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castelló  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell Despoblat (ja el s XVII) (o Castilló), centrat en un castell (desaparegut) de l'antic terme de Pallerols del Cantó, prop del monestir d'Elins, al qual fou donat pels comtes d'Urgell el 1009. Hom té referència de la parròquia de Sant Joan de Castelló des del començament del s X, com a pertanyent als Caboet.

59 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Castelló  (Sóller, Mallorca Occidental)  Despoblat i església.

60 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Castelló, Bernat  (Perpinyà, s XV - d 1493)  Burgès. Diputat de la generalitat (1461-63), per l'estament reial, lloc des del qual intervingué en nombroses ocasions en la lluita contra la monarquia durant la guerra civil del 1462 al 1472. El 1463, en desacort amb la política del Consell del Principat, fugí de Barcelona i es dirigí a Perpinyà, on posseïa els seus béns patrimonials. Fou cònsol d'aquesta última ciutat (1473-74) i animador de la resistència perpinyanesa durant el setge de les tropes franceses (1474-75). Lluís XI li confiscà els béns.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castelló, Bernat de  (Catalunya, s XII - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1198)  Prelat. El 1195 fou elegit bisbe d'Urgell, succeint a Arnau de Preixens, que s'havia retirat aleshores al monestir de Bellpuig de les Avellanes. Renuncià a fer-se càrrec de la seu, al·legant malaltia i mantenint-se retirat al monestir de Santa Maria d'Espirà, a la diòcesi d'Elna. Més tard rectificà la seva actitud. Prengué possessió del bisbat urgellenc el 1196.Inici página A la seva mort, fou succeït per Bernat de Vilamur.

62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Castelló, central de  (Onda, Plana Baixa Central hidroelèctrica del Millars, aigua avall del pantà de Benadressa. Pertany a la Hidroelèctrica Castellonenca i proveeix Castelló de la Plana.

63 PAÍS VALENCIÀ - ESPORT

Castelló, Club Esportiu  (Castelló de la Plana, 1922 - )  Equip de futbol. Fou fundat per la fusió del Club Cervantes amb part del Castàlia. El 1923 inaugurà el seu camp del Sequiol; actualment ocupa l'estadi de Castàlia. L'equip milità en primera divisió del 1941 al 1947, i el 1972. Els jugadors duen samarreta de ratlles blanques i negres i pantalons blancs.

64 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Castelló, coll de  (la Llaguna, Capcir)  Extrem septentrional del coll de la Quillana, enllaça el Capcir amb la Cerdanya (1.720 m alt). És dominat a l'est pel pic de Castelló (2.045 m alt).

65 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Castelló, el  (Pego, Marina Alta Despoblat (o l'Atzúvia dels Castellons).

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castelló, estany de  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà Estany, reduït actualment, per dessecament, a alguns fragments costaners (Aiguamolls de l'Empordà). Als s IX i X s'estenia probablement fins al peu de la serra de Rodes (el 945 el comte Gausfred I d'Empúries concedi drets exclusius de pesca al monestir de Sant Pere), voltant tres illes, amb altres estanyols perifèrics als termes de Rodes i Palau-saverdera. Al començament del s XIX un dels estanys principals arribava encara a Sant Joan Sescloses; la Mugueta n'enllaçava dos més, actualment aiguamolls, que desguassaven per la riera de Salines i el grau de la Muga.

67 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaCastelló, foc de  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, nit 3/nov/1874)  Acció militar de la Tercera Guerra Carlina que tingué lloc prop del poble. Entre les forces carlines de Francesc Savalls i les liberals del brigadier Moya que defensava la població. L'atac fou per sorpresa, i els carlins, fingint una retirada, derrotaren els liberals. Savalls fou felicitat pel bisbe Caixal i pel pretendent Carles VII i féu entrar els seus soldats a Olot coronats de llorer.

68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Castelló, Guillem de  (Eivissa, s XIII – Illes Balears, s XIII)  Corsari. El 1282 anà a Alcoll amb l'expedició de Pere II. Tres anys després, envaïda Catalunya pels croats de França, atacava eficaçment el tràfic naval francès, embarcat al lleny armat del famós corsari Albesa.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castelló, Joan  (Catalunya, s XV – s XVI)  Músic. Mestre de capella de la catedral de Barcelona; tingué molt de renom. Sembla que fou mestre de Mateu Fletxa el Vell. És conegut també amb el nom de Castells.

70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Castelló, Joan  (Pollença, Mallorca, 1673 - Palma de Mallorca, 1754)  Religiós observant. És autor d'escrits de caràcter religiós.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castelló, Josep  (País Valencià, s XVIII – s XIX)  Polític. Fou membre del consell reial i intendent d'Extremadura. Era un dels diputats valencians a les Corts de Cadis (1810-13). Hi tingué intervencions remarcables, encara que no gaire nombroses. Element moderat dintre el conjunt dels liberals, destacà fent notar la superioritat de les Corts sobre els ministres.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCastelló, Pere  (Gandia, Safor, s XVII - Castella ?, s XVII)  Frare jerònim. Excel·lí pels seus coneixements teològics, lingüístics i musicals. Fou visitador general de l'orde a Castella. És autor d'una Apología en defensa de la doctrina de San Jerónimo, doctor de la Iglesia.

73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Castelló, plana de  (Plana Alta / Plana Baixa Veure> Plana, la.

74 PAÍS VALENCIÀ - ART

Castelló, plom de  (Castelló de la Plana, Plana Alta Inscripció ibèrica en una placa de plom de 43 per 4 cm, que fou trobada el 1850 al pujol o pujolet de Gaciet, al Grau de Castelló, on existí un poblat ibèric, les restes del qual han desaparegut. Conté 4 línies escrites, amb 22 paraules, i es conserva al Museo Arqueológico Nacional de Madrid. Fou el primer plom escrit ibèric descobert.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castelló, Vicent  (País Valencià, s XVI - s XVII)  Nom de dos germans pintors. Actius a València: el major (? v1595 - ?) i el menor (? 1598 - ?). Un d'ells fou gendre de Francesc Ribalta i un dels seus millors deixebles. Autor de la Nativitat, la Presentació, la Circumcisió i altres escenes de la porta del retaule d'Andilla (1624-26). El 1630 era a Sogorb, on molt possiblement féu el retaule de Sant Miquel, a les Agustines, que hom havia presumit obra d'Esteve Marc. Hom li ha atribuït obres (al Museu de Belles Arts de València) tingudes com de Francesc Ribalta: alguns sants procedents de Portaceli, el Sant Sopar, etc.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castelló, Vicent  (València, 1787 – 1860)  Pintor. Realitzà pintures al fresc a la Vall d'Uixó i per al convent de monges agustines d'Alcoi. És estimable el seu retrat de l'escultor Cloostermans, avui al Museu de València.

77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaCastelló de Borriana  (Plana Alta Veure> Castelló de la Plana.

78 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraCastelló de Farfanya  (Noguera Municipi: 52,57 km2, 358 m alt, 565 hab (2014). Situat al nord-oest de Balaguer, a la vall mitjana del riu de Farfanya, als contraforts de la serra Llarga. El terreny és moderadament accidentat per la serra Llarga, amb boscos d'alzines i roures i pasturatges. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura, amb predomini del secà (cereals -blat, ordi- i oliveres), el regadiu (farratge, fruiters i cereals), la ramaderia (bestiar boví, porcí, aviram i conills) i la indústria agropecuària. La vila, antigament emmurallada, és a la dreta del Farfanya, al peu de les ruïnes del castell de Castelló, d'origen islàmic, i de l'església parroquial de Santa Maria, gòtica (fi del s XIV), que conserva el sepulcre d'Ermengol IX d'Urgell i dos notables retaules de pedra; dins la vila també hi destaca l'església de Sant Miquel, amb portalada romànica; i alguns casals renaixentistes i carrers porticats. Dins el municipi hi ha l'antic terme i granja de Torredà. Àrea comercial de Balaguer. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

79 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castelló de Farfanya, conspiració de  (Castelló de Farfanya, Noguera, 1259)  Unió de nobles i cavallers catalans, que tingué lloc al voltant del comte Àlvar d'Urgell i del vescomte Ramon Folc V de Cardona per tal de deseixir-se del vassallatge de Jaume I. La rebel·lió durà fins el 1260.

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaCastelló de la Conquista  (Safor Veure> Castellonet.

81 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana AltaCastelló de la Plana  (Plana Alta Municipi i capital de la comarca: 107,5 km2, 30 m alt, 173.841 hab (2014). Situat a la costa septentrional del País Valencià, capital de la província de Castelló de la Plana. - GEOGRAFIA FÍSICA I ECONÒMICA: La ciutat es troba al centre de la plana regada que s'estèn al nord del petit delta del Millars, als peus dels darrers contraforts del Sistema Ibèric: les muntanyes del Desert de les Palmes (Roca Blanca, 628 m), el Collet i les serretes de la Magdalena, a uns 5 km de la mar. La zona costanera era formada per una sèrie d'estanys i marjals separats de la mar per un cordó de dunes i convertits avui en terres d'horta per dessecació dels aiguamolls i arrossars. L'agricultura de regadiu, predominant, aprofita l'aigua del subsòl, la del Millars mitjançant la sèquia de Castelló (d'origen medieval) i la de la rambla de la Viuda per mitjà del pantà de Benadressa (1925). Administra les aigües la comunitat de regants i els principals productes són la taronja...  Segueix... 

82 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Castelló de la Plana, governació de  (País Valencià, 1335 – 1707)  Antiga demarcació administrativa. Una de les tres en que fou subdividida la governació de València; d'origen medieval (el governador residí a Castelló des des 1335), subsistí fins a la Nova Planta (1707). Comprenia el sector septentrional del País Valencià al nord d'una línia formada pel Millars, fins a Espadella, la serra d'Espada i el riu d'Uixó (o Belcaire), fins a la mar. El seu governador era lloctinent del governador de València (és a dir, del portantveus del governador general del regne), que tenia jurisdicció damunt ell. En 1565-72 tenia 47.718 habitants (10.604 focs), dels quals 5.193 moriscs (1.154 focs). Fou anomenada també governació de la Plana, dellà Uixó i dellà del riu d'Uixó.

83 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Castelló de la Plana, governació de  (País Valencià, 1707 – 1833)  Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment de Castelló de la Plana.Inici página Comprenia la Plana (excepte el sector d'Onda, Borriol i Ribesalbes i el pla de l'Arc) i un sector del Camp de Morvedre i de l'Alt Palància; fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.

84 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Castelló de la Plana, província de  (País Valencià, 1822 - )  Demarcació administrativa (6.679 km2). La seva capital és Castelló de la Plana. És dividida en tres partits judicials i 143 municipis (1981). En la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província, la més al nord de les quatre en què fou dividit el País Valencià; corresponia aproximadament a l'antiga governació de dellà Uixó (o de Castelló de la Plana), incloses, però, les viles d'Almenara, al sud, i les aragoneses de Cantavella, Anglesola, Mosquerola i Puerto Mingalvo amb la totalitat de les conques del riu de Montlleó i del Bergantes. Amb la reacció absolutista del 1823, aquest divisió fou abolida, i, el 1833, la nova divisió provincial conservà la nova província de Castelló (incloent l'Alt Palància) i retornà dins els límits històrics del País Valencià, el 1834 foren creats els partits judicials de Castelló de la Plana, Llucena, Albocàsser, Morella, Sant Mateu del Maestrat, Vinaròs, Viver, Sogorb, Nules i Vila-real, aquest darrer suprimit posteriorment; actualment, han quedat reduïts a Castelló, Sogorb i Vinaròs.

85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Castelló de la Plana, regió de  (País Valencià Regió (5.012,18 km2) que comprèn el sector septentrional del país. Compren les comarques de la Plana Alta, la Plana Baixa, l'Alt Maestrat, el Baix Maestrat, l'Alcalatén i els Ports. Correspon a les comarques de llengua catalana atribuïdes des de la conquesta de Jaume I al bisbat de Tortosa (dins el qual es mantingueren fins al 1960) i, aproximadament (amb Almenara i sense l'Alt Millars), a l'antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana; correspon, igualment, a la zona de parla catalana de la província de Castelló (inclós Olocau del Rei). L'àrea comercial de Castelló de la Plana (amb les subàrees de Morella i de Vinaròs) comprèn aquesta regió (excepte Almenara i gran part de la Tinença de Benifassà), a més de l'Alt Millars i d'una zona veïna d'Aragó (Mosquerola, Cantavella, Anglesola, Mirambell, laInici página Cuba, Tronchón, Bordón i Luco de Bordón).

86 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaCastelló de la Ribera  (Ribera Alta Municipi: 20,3 km2, 30 m alt, 7.321 hab (2014), (o de Xàtiva, o de Vilanova, o Vilanova de Castelló). Situat a la riba dreta de l'Albaida, a la plana al·luvial del Xúquer, riu que limita el terme pel sud. La principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura de regadiu, alimentada amb aigua de la sèquia d'Escalona (dita també sèquia de Castelló) i del Xúquer i dedicada bàsicament al taronger, hortalisses, blat de moro i arròs, encara que en regressió. Completen l'oferta

87 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Castelló de l'Albufera  (València, Horta)  Despoblat, a l'Albufera, a l'antic terme de Russafa.

88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Castelló de les Gerres  (Vall d'Albaida Veure> Castelló de Rugat.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castelló de Mallorques  (Catalunya, s XIV – Barcelona, s XIV)  Conseller de Pere III el Cerimoniós a la darreria del regnat d'aquest. Fou assassinat, a la sortida del palau reial de Barcelona, per Ramon Alemany i Arnau de Cervelló, en unió de dos fills del primer. El crim produí un gran escàndol. Els Cervelló pogueren salvar-se refugiant-se a la cort del comte Joan d'Empúries.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCastelló de Meià  (Vilanova de Meià, Noguera Veure> Santa Maria de Meià.

91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaCastelló de Rugat  (Vall d'Albaida)  Municipi: 19,14 km2, 320 m alt, 2.302 h (2014), (o del Duc, o de les Gerres). Situat al límit amb el Comtat. Part del terme és accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de Benicadell i les terres planes drenades pel riu de Micena i el barranc de Castelló. L'economia del municipi és bastant diversificada: agricultura de regadiu (tarongers, hortalisses i arbres fruiters), gràcies a la perforació de pous, i de secà (blat, vinya), ramaderia ovina, avicultura, apicultura i indústria, sobretot de ceràmica, de gran tradició; hi ha també una fàbrica de torró. El poble es troba al peu del turó de Sant Antoni, vora la carretera de Gandia i Albaida; hi destaca l'església parroquial de l'Assumpció, iniciada el 1536. El terme comprèn part de l'antic lloc de Sarrient. Àrea

92 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Castelló de Sos  (Alta Ribagorça Veure> Castilló de Sos.

93 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Castelló de Tor  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça)  Poble i nucli més important de l'antic municipi de Llesp, a la dreta de la Noguera de Tor i a l'entrada de la vall de Boí. A l'esquerra del riu, damunt el qual fou construït un notable pont a l'edat mitjana, hi ha el santuari del Remei. L'església parroquial (Sant Esteve) depén de la de Llesp. Fins a la fi de l'antic règim la jurisdicció pertangué al bisbe de Lleida.

94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Castelló de Xàtiva  (Castelló de la Ribera, Ribera Alta Antic nom de la població.

95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Castelló del Duc  (Vall d'Albaida Veure> Castelló de Rugat.

96 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaCastelló del Pla  (Pilzà, Ribagorça Veure> Castilló del Pla.

97 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàCastelló d'Empúries  (Alt Empordà Municipi: 42,34 km2, 17 m alt, 10.870 hab (2015). Situat a la costa sobre la badia de Roses, entre les desembocadures de la Muga i del Fluvià, en zona d'aiguamolls i llacunes, on hi ha l'estany de Castelló i la antiga salina medieval coneguda per les salines de Castelló, a l'est de Figueres. La principal font de riquesa del municipi és el turisme, que ha omplert el terme d'urbanitzacions, com la d'Empuriabrava, de xalets de luxe. Altres activitats econòmiques són la ramaderia bovina, dedicada a la producció de llet, i l'agricultura de secà, i també de regadiu (sèquies derivades de la Muga), que produeix blat, blat de moro i userda. La vila és a l'esquerra de la Muga, prop de la confluència amb la Mugueta. Antiga capital del comtat d'Empúries, conserva part de les antigues muralles; hi destaquen l'església parroquial de Santa Maria, de campanar romànic i façana gòtica (s XII-XIII); l'antiga llotja gòtica; i la Casa de la Vila, també gòtica. El 1168 s'hi establiren els templers, que organitzaren la comanda de Castelló. El 1874 hi tingué lloc el combat conegut per foc de Castelló. Dins el terme hi ha el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

98 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castelló d'En Bas  (la Vall d'En Bas, Garrotxa Antic castell, situat a l'extrem oriental de la serra de Sant Miquel (945 m alt), contrafort meridional del Puigsacalm, encinglerat damunt la plana d'en Bas. Esmentat ja a mitjan s XI, fou l'origen de la casa vescomtal de Bas i centre dels seus dominis. En resten escassos vestigis; en canvi, se'n conserva l'església com a santuari (Sant Miquel de Castelló).

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castelló d'Encús  (Talarn, Pallars Jussà)  Llogaret. L'església (Sant Martí) depèn de la de Rivert. Pertanyia a la comanda hospitalera de Susterris.

100 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaCastelló d'Infern  (el Pont de Claverol, Pallars Jussà Despoblat de l'antic terme d'Hortoneda de la Conca, al nord de la serra del Boumort.

101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castelló i Amat, Vicent  (València, 1787 – 1860)  Pintor. Deixeble de Vicent López, el qual va presentar-lo a Carles IV per la precocitat artística de què havia donat mostra des de noi. Fou acadèmic de mèrit i mestre de dibuix a l'escola de l'Acadèmia de Sant Carles, en el museu de la qual se'n guarden obres, d'altres figuren també a les esglésies de València i a col·leccions particulars.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castelló i Anglarill, Romà  (Barcelona, s XIX)  Gravador. Foren molt notables els seus treballs fonent lletres de composició tipogràfica.

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castelló i Bravo, Gastó  (Alacant, 1902 - 1986)  Pintor. Medalla d'argent en les exposicions alacantines del 1951 i del 1954, realitzà diversos murals i mosaics a la seva ciutat natal, com els de l'església de Nostra Senyora de Gràcia, del Col·legi d'Orfes Ferroviaris, de l'Ajuntament, de la capella del Sagrat Cor dels Germans Maristes, de l'estació d'autobusos, de la Caixa d'Estalvis, etc. De les seves obres més importants cal esmentar: Integració racial a la Guaira, Músics indígenes del Chilpancingo i Índia Huichol.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castelló i Carreras, Salvador  (Arenys de Mar, Maresme, 1863 – 1950)  Avicultor. Després de tres anys d'estudis a Bèlgica, fundà, a Arenys de Mar, l'Escola Pràctica d'Avicultura (1896), a la granja Paraíso, primera escola d'aquesta especialitat a Catalunya. Fundador de la Societat Nacional d'Avicultura i de la revista "La Avicultura Práctica" (1897), fou professor de l'Escola Superior d'Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya i organitzador de nombroses exposicions i societats columbòfiles. És autor d'una trentena d'obres de la sevaInici página especialitat, així com de l'estudi sobre els coloms missatgers Colombofilia.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castelló i Ginestar, Pere  (Guissona, Segarra, 1771 – Madrid, 1850)  Metge. Estudià filosofia a Cervera i cirurgia a Barcelona. El 1796 ingressà al cos militar de sanitat, i el 1801 fou nomenat cirurgià de la família reial. Durant la guerra dels Francès es refugià a Mallorca, on romangué fins al 1814, any en què fou nomenat catedràtic d'obstetrícia del Colegio de San Carlos de Madrid; destituït el 1824 per les seves idees liberals, fou rehabilitat posteriorment. Fou el principal autor del pla de reforma del 1827, que uní els ensenyaments de medicina i cirurgia. Rebé el títol de marquès de la Salut (1846). Entre els seus escrits cal fer esment de la Memoria sobre el arreglo de la ciencia de curar (1836), exposició de les seves idees pedagògiques. Fou pare de Joan Castelló i Roca.

106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castelló i Gómez-Trevijano, Gonçal  (Gandia, Safor, 9/oct/1912 - Barcelona, 1/feb/2003)  Advocat i escriptor. Estudià filosofia i dret a la Universitat de València. Fou un dels fundadors de la Federació Universitària Espanyola. Ingressà a les Joventuts Comunistes i amb Josep Renau i altres fundà la Unió d'Escriptors i Artistes Proletaris. Després de la guerra civil -fou cap d'estat major d'una divisió- fou empresonat. Col·laborador en diverses revistes, ha publicat els assaigs Viure a Madrid (1973), Dia a Dia des dels Països Catalans (1976), Sumaríssim d'urgència (1979), La clau d'un temps (1982) i els reculls de contes Terra guanyada i altres contes (1986) i València dins la tempesta (1987).

107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castelló i González del Campo, Vicent  (València, 1815 – 1872)  Gravador. Les seves obres foren molt notables. Dirigí algunes publicacions il·lustrades.

108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCastelló i Gonzalez, Antoni  (València, s XIX)  Pintor. Fill de Vicent Castelló i Amat i germà de Vicent.

109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castelló i González, Vicent  (València, 1812 – 1872)  Pintor, com el seu pare Vicent Castelló i Amat i el seu germà Antoni

110 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Castelló i Guasch, Joan  (Eivissa, 1911 – Palma de Mallorca, 1984)  Escriptor. Impressor d'ofici. Deixeble, a Eivissa, d'Isidor Macabich, a partir del 1932 s'instal·là a Palma de Mallorca. Va publicar treballs diversos sobre Eivissa: Bon profit! (1967), receptari de cuina eivissenca, en castellà; guies d'Eivissa i de Formentera i, sobretot, ha recollt les rondalles a Rondaies eivisenques (1953), Rondaies d'Eivissa (1955) i Rondaies i contes d'Eivissa (1961), les seves obres principals, i a Supersticions ibicencas (1952), Es Berruguet (1956), Lo promès sia atès (1957) i Rondalles de Formentera (1976). Des del 1945 fins al 1979, publicà l'almanac bilingüe (català i castellà) "El Pitiuso".

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castelló i Roca, Joan  (Guissona, Segarra, 1798 – Barcelona, 1843)  Metge. Fill de Pere Castelló i Ginestar. Fou catedràtic d'història de la medicina al Colegio de San Carlos (1820), metge de cambra, i autor d'un Breve análisis de las aguas más conocidas de España (1826).

112 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castelló i Villena, Miquel  (Alacant, 1916 - )  Escriptor. Mestre de primer ensenyament. Ha publicat les monografies Bibliografía de las Hogueras de San Juan (1958) i El castillo de Santa Bárbara de AlicanteInici página (1963).

113 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaCastellolí  (Anoia)  Municipi: 25,25 km2, 415 m alt, 571 hab (2014). Situat al nord-est d'Igualada, a la vall de la riera de Castellolí, a la conca d'Òdena, al vessant occidental de la serra de Montserrat. El terme és en part accidentat pel coll del Bruc. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà (vinya, hortalisses, cereals i ametllers) i la indústria tèxtil. Boscos de pins. El poble és al llarg de l'antic camí ral de Lleida a Barcelona, prop de la cinglera que limita la vall a llevant, on hi ha les ruïnes de l'antic castell de Castellolí, del s X, i al costat l'església romànica de Sant Feliu; l'església parroquial de Sant Vicenç fou bastida al s XV, substituïda el 1705 per una construcció més gran. Dins el terme hi ha el veïnat de les Cases de l'Alzina i el balneari de la Puda de Francolí. Àrea comercial d'Igualada. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellolí, Berenguer de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. Fou cortesà de Jaume II. El 1325, a Lleida, fou un dels membres de l'assemblea que discutí els drets del monarca a la successió de la corona de Mallorca.

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellolí, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Fou un dels qui, juntament amb el vescomte Ramon Folc V de Cardona, es negaren a obeir l'ordre de Jaume I de Catalunya Aragó d'anar a lluitar a Granada a favor de Castella (1273). El rei els sancionà exigint-los que li retornessin els castells que tenien per ell. Fou procurador de Ramon Folc V de Cardona a les corts de Lleida (1275). Col·laborà amb el vescomte en la defensa de Girona durant el setge del 1285.

116 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellolí, Jofre de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Féu la guerra contra Castella en temps de Pere III el Cerimoniós. El 1363 formava part dels grans reforços catalans tramesos a Aragó després de la caiguda de Carinyena.

117 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCastellolí, Lluís  (Xàtiva, Costera, s XV – Nantes, França, 1532)  Catedràtic de teologia a la Universitat de València (1510-11). Ingressà en l'orde dominicà (1512), on professà el 1513, i fou elegit prior del convent de Xàtiva. Fundà a la mateixa ciutat un convent de monges dominicanes. Catedràtic de filosofia moral (1516-20). Predicà a València el 1519 contra la sodomia, com a causa dels mals de la ciutat, prèdica que imflamà l'ànim de la gent i originà incidents, que desembocaren en la revolta de les Germanies. Acabada aquesta (1523), hagué d'abandonar València i passà al convent de Barcelona, on fou regent de l'estudi general de Barcelona. El 1532, nomenat definidor i elector de l'orde, passà a Roma.

118 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellolí, Maimó de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Fou un dels qui, desobeint Jaume I de Catalunya-Aragó, es negà a combatre a Granada a favor de Castella (1273). Perdonat pel rei (1274), fou procurador de Ramon Folc V de Cardona, cap de la revolta nobiliària. Fou ambaixador d'Alfons II a les converses de pau de Brignoles (1291).

119 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellolí, Ramon de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Formava part del consell reial de Pere III durant la

120 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SaforCastellonet de la Conquesta  (Safor Municipi: 5,4 km2, 175 m alt, 146 hab (2014), (o Castelló, o Castellonet, o de Borró, ant: de Santa Fe). Accidentat per les petites serres que marquen la transició entre la vall d'Albaida de l'horta de Gandia. Les terres no conreades són parcialment poblades per pins i brolles, en part de propietat comunal. La vida econòmica del municipi es limita a l'agricultura, predominen els conreus de regadiu (ampliat darrerament per la perforació de pous) i és dedicat preferentment al taronger. També hi ha cultius de secà (garrofers, vinya -moscatell-, ametllers i oliveres). Els darrers anys la població tendeix a disminuir. El poble és al sector mésInici página pla del terme; l'església parroquial, dedicada a sant Jaume, fou iniciada el 1729. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament

121 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la LliteraCastellonroi  (Llitera Municipi: 37,49 km2, 442 m alt, 336 hab (2014), (cast: Castillonroy). Situat als Pre-pirineus, a la vall baixa del Reguer, afluent de la Noguera Ribagorçana. Dins el terme, accidentat, hi ha la resclosa i central elèctrica de Santa Anna i el canal de Pinyana, al despoblat del mateix nom, al peu dels últims contraforts del Prepirineu. La vida econòmica del municipi és agrícola de secà, i també de regadiu, gràcies al canal d'Aragó i Catalunya, que rega una part del terme amb aigua procedent de l'Éssera. Ramaderia. També hi ha alguns molins d'oli. El poble és a l'esquerra del Reguer; l'església parroquial és dedicada a l'Assumpció. Dins el terme hi ha també el despoblat de Pinyana i les esglésies de Sant Salvador de Montpedró (al cim del turó del mateix nom) i de Santa Anna. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament (en castellà) - Informació

122 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Castellons  (Morella, Ports)  Una de les denes en què és dividit el municipi.

123 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellote i Pinazo, Salvador  (València, 1856 – Jaén, Andalusia, 1906)  Prelat. Bisbe de Menorca (1896-99) i de Jaén (1899-1902). Canonge de València. A més de fulletons apologètics i periodístics, és autor de Memoria histórica sobre la creencia de los españoles en la Concepción Inmaculada de María Santísima (1881).

124 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellots, Berenguer de  (Aragó ?, s XIII - Poblet, Conca de Barberà, 1253)  XXIV Abat perpetu de Poblet (1246-53). En 1237 havia estat elegit abat del monestir de Pedra, a Aragó. Es féu càrrec de l'abadiat deInici página Poblet succeint-hi l'abat Domènec de Ximeno. Fou succeït per Arnau de Preixens.

125 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castellots, els  (les Borges Blanques / la Floresta, Garrigues)  Despoblat i antic terme, incorporat als dos municipis. L'església fou agregada a la parròquia d'Arbeca. Fou poble de contribució de Lleida.

126 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castellpagès  (Vilanova de la Barca, Segrià)  Antic lloc, vora la població a la qual donà origen amb el nom de Vilanova de Castellpagès.

127 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Castellrosselló (Rosselló)Castellrosselló  (Perpinyà, Rosselló Poble, a l'est de la ciutat, a la dreta de la Tet. És l'emplaçament de l'antigua ciutat ibero-llatina Ruscino, arruïnada el 409 pel pas dels vàndals. Amb la reconquesta carolíngia, després del 769, esdevingué el centre de l'administració civil, i els comtes hi posseïen un castell, el Castrum (o Castellum) Rossilio (927), del qual prengué el nom el comtat de Rosselló, tot i que Perpinyà l'hagués suplantada com a capital des de l'any 990. Castellrosselló fou aleshores de la família d'aquest nom, documentada des de la fi del s XI. Al darrer quart del s XIII la senyoria passà, per casament, a una línia secundària dels vescomtes de Castellnou, després a Andreu de Fenollet (segona meitat del s XIV), a les famílies Perapertusa (fi del s XIV), dels Vivers (1466) i Canta (s XVI). De l'antic castell només es conserva una gran torre rodona del s XIII, prop de l'antiga església romànica (s XI i XII) de dues naus, dedicada a santa Maria i a sant Pere.

128 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Castellrosselló, Guillem de  (Rosselló, s XII)  Noble. El 1160 fou un dels qui refermaven els fiadors de Ramon Berenguer IV quan aquest manllevà un prèstec de 6.700 morabatins a Guillem Leteric, banquer de Montpeller.

129 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaCastellrosselló, Ramon de  (Rosselló, s XII – s XIII)  Noble. Senyor de Castellrosselló. Acceptà els principis de l'heretgia càtara, com la majoria dels nobles rossellonesos del seu temps. El 1198, davant l'amenaça d'una croada contra els càtars, el rei Pere I el Catòlic publicà algunes mesures de contenció de l'heretgia i disposà una sèrie de precaucions, entre les quals figura l'autorització a Ramon de Castellrosselló perquè aquest emprengués obres de fortificació extraordinàries als seus dominis. Aquest és possiblement l'homònim que, en 1223-24, combaté a les ordres del comte Nunyo Sanç del Rosselló, a les lluites civils entre aquest i els Montcada, sota el regnat de Jaume I. Un Ramon de Castellrosselló apareix lligat a la tràgica fi, probablement llegendària, del trobador Guillem de Cabestany.

130 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Castellrosselló, Robert de  (Castellrosselló, Rosselló, s XII - s XIII)  Noble. Probablement fill de Ramon de Castellrosselló, càtar destacat, participà, sembla, a les ordres del comte Nunyó I del Rosselló, a la conquesta de Mallorca (1229). Fou empresonat per la inquisició per la seva adhesió a l'heretgia càtara, però fugí i es féu fort en els seus dominis. Per influència de Jaume I de Catalunya-Aragó, el papa Gregori IX encarregà al seu penitenciari Ramon de Penyafort que l'absolgués a canvi que lluités tres anys contra els sarraïns de València. El bisbe d'Elna, Bernat de Berga, protestà davant el papa d'aquest perdó, però Gregori IX el mantingué, fet que permeté que salvés la vida i conserves els seus dominis.

131 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellruf, turó de  (Santa Maria de Martorelles, Vallès Oriental Cim (459 m alt) de la Serralada de Marina. De l'antic castell de Castellruf, esmentat el 1060, depenia la parròquia de Martorelles.

Anar a: Castelln ] [ Castellnou, G ] [ Castellnou de P ] [ Castello, e ] [ Castello de M ] [ Castelloli ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -