|
|
|
Anar a: [ Castelln ] [ Castellnou, G ] [ Castellnou de P ] [ Castello, e ] [ Castello de M ] [ Castelloli ] Vols ser feliç per un instant?, Venja't!. Vols ser feliç per sempre?, Perdona!. (Tertulià) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellnou (Gavet de la Conca, Pallars Jussà) Llogaret de l'antic mun. de Sant Salvador de Toló, situat en un coster, a l'esquerra del riu de Conques. L'església és dedicada a santa Maria. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellnou (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Veure> Castellnovet. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellnou (Moià, Bages) Antic castell i terme (o Castell de la Plana), a la dreta de la riera de Castellnou o de Passarell (afluent, per la dreta, de la riera de Marfà), que neix al puig Rodors. 4 CATALUNYA - HISTÒRIA Castellnou (Castellet i la Gornal, Alt Penedès) Antiga quadra. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA
6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Castellnou (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat) Despoblat, del qual resta l'església de Sant Miquel de Castellnou. 7 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Castellnou (Catalunya Nord, 1020 - s XIV) Llinatge vescomtal. L'estirp del llinatge fou Ansemund, el qual era senyor del castell de Cameles el 941 i posseïa nombrosos alous al Vallespir i al Rosselló. El seu nét Guillem I, vescomte de Vallespir, fou el primer, vers el 1020, a emprar la denominació de Castellnou. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellnou, Alfons de (Catalunya, s XIII – s XIV) Noble. Tenia terres a la Ribagorça. La seva actuació es projectà de preferència sobre la política aragonesa. El 1283 tenia el càrrec de conservador a Ribagorça i Sobrarb, després dels acords concertats per Pere II el Gran amb la noblesa d'Aragó. L'any següent participà a les accidentades Corts aragoneses reunides successivament a Saragossa i a Zuera. El 1286 ja fou assenyalat com a conseller reial desitjable per la Unió nobiliària d'Aragó. Els unionistes l'imposaren definitivament com a conseller d'Alfons II el 1289. El 1308, sota el regnat de Jaume II i essent ell sobrejuntero d'Osca, procedí contra el castell de Xalamera, pertanyent al Temple, quan aquest orde fou dissolt per la força. 9 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Castellnou, Alfons de (Ribagorça, s XIV) Noble. Serví Pere III el Cerimoniós. El 1367 era ambaixador seu prop del nou rei Ferran de Portugal. Conclogué amb ell un tractat d'aliança. Aquest conveni resultaria útil de cara a minar la posició de Pere el Cruel de Castella, envaït llavors pel pretendent Enric de Trastàmara, el qual lluitava amb la col·laboració del monarca català. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellnou, Artau de (Catalunya, s XII) Noble. Destacà en temps de Ramon Berenguer IV. Figurà diverses vegades al consell i seguici d'aquest comte. Apareix entre els consellers signants de mitja dotzena de documents importants al període 1136-59. Un d'ells és l'infeudació a favor del vescomte Reverter de Barcelona i dels castells de Piera, Cabrera i Castellolí. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellnou, Berenguer de (Catalunya, s XIV) Noble. El 1349 fou mobilitzat pel capità general Ramon Berenguer, oncle de Pere III, devant els temors d'una entrada bel·licosa des de Castella de l'exiliat infant Ferran, germanastre del rei, que era refugiat a terres castellanes des del fracàs de la Unió esdevingut l'any anterior. Participà després a la guerra contra Castella. Era un dels qui formaren en armes a Aragó el 1363, com a reforç d'urgència després de la caiguda de Carinyena en poder dels castellans. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellnou, Bernat de (Catalunya, s XIII) Noble. Serví Jaume I. Participà amb aquest a la conquesta de València. Per la seva valuosa col·laboració el rei li donà la senyoria d'Alaquàs i també un solar edificable a la capital valenciana, expugnada el 1238. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellnou, Dalmau de (Catalunya, s XIII – 1299) Senyor de Sureda (1268-99). Era fill del vescomte Guillem (V) de Castellnou. El 1265 cedí a l'infant Jaume, hereu de Mallorca, els seus drets sobre Juegues. Senyor en part de Salses, signà com a garant el pacte d'unió conclòs el 1279 entre Jaume II de Mallorca i 18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Castellnou, Dalmau de (Rosselló, s XIII – s XIV) Noble. El 1312 assistí al vassallatge renovat a Barcelona, davant Jaume II, del rei Sanç de Mallorca. El 1326 era un dels rebels que s'oposaven a la regència de l'infant Felip de Mallorca durant la minoritat de Jaume III i que pretenien donar-la al comte de Foix. Figurava entre els nobles que arribaren a emparar-se de la persona del petit Jaume. Quan les forces trameses del Principat restabliren l'autoritat de Felip i arribaren a Perpinyà, Dalmau es féu fonedís. Fou decretada la seva persecució. 19 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Castellnou, Dalmau de (Rosselló, s XIII – s XIV) Noble. Segurament fou ell que es destacà a la campanya de Múrcia contra els castellans, el 1296, i el qui, sumat a la croada de Jaume II contra Almeria, el 1309, serví amb vaixells catalans i castellans a les operacions per prendre Ceuta i Gibraltar. El 1312, quan els angevins trencaren els convenis de pau de Caltabel·lota i envaïren Sicília, passà a l'illa com altres nobles catalans, amb el beneplàcit de Jaume II, en defensa de Frederic II de Sicília. Anà a la campanya amb 100 genets i 200 peons reclutats a Catalunya; fou acollit amb grans honors i consideran un dels caps de la defensa siciliana. Frederic II el posà al front de les forces destacades a Calàbria (1313). Poc després, el rei sicilià decidí un contraatac per mar i terra contra els que assetjaven Tràpani. Ell i Bernat de Sarrià manaven les forces navals que havien d'intervenir a l'operació, però davant la imminència de l'escomesa, el angevins signaren una treva (16/mai/1314). Més tard tornà a Catalunya. El 1328 assistí a Saragossa a la coronació d'Alfons III el Benigne. Durant les festes que seguiren fou armat cavaller per l'infant Pere, i ell armà tot seguit deu cavallers més. Es titulava vescomte de Castellnou. A vegades resulta molt difícil, i fins dubtós, destriar aquest personatge dels 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellnou, Dalmau de (Catalunya, s XIII - Esglésies, Sardenya, Itàlia, 1323) Senyor de Montbram i de la Vall de Sant Martí. Fill de Dalmau de Castellnou. Li fou confiada la guarda del castell de Montgrí novament construït. El 1302 signà com a garant, amb el seu cosí el vescomte Jaspert (V), l'acte d'homenatge de Jaume II de Mallorca a Jaume II de Catalunya-Aragó. Del 1303 al 1306 cedí els drets que tenia sobre Salses i Barrés. Era senyor de Santa Maria de Mollet i del castell de Montferrer. El 1312 acompanyà, amb cent homes de cavall i dos-cents homes de peu, l'infant Ferran de Mallorca en guerra contra Robert d'Anjou i fou encarregat de la capitania de les tropes de Calàbria. A la mort del seu cosí Jaspert (1321), prestà homenatge al rei Sanç de Mallorca com a cotutor de l'hereva Sibil·la. Morí al setge d'Esglésies. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellnou, Dalmau de (Catalunya, s XIV – 1342) Senyor de Montbram, Vall de Sant Martí i de Montferrer, fill i hereu de Dalmau de Castellnou. El 1324 prestà homenatge al rei Sanç de Mallorca. Fou el veritable cap de la família Castellnou -frustrat ja el títol vescomtal- i el capitost dels contraris, nombrosos entre els nobles, al regent Felip de Mallorca. Aquest establí per la força nous castellans a Montbram i a Vall de Sant Martí, i Dalmau, des de Montferrer, entrà en revolta oberta contra el regent i prengué part activament en la guerra civil que tingué lloc al Rosselló. La rebel·lió fou sufocada el 1327; però, no obstant això, restà sense efecte la citació de Dalmau a la cort del veguer de Perpinyà. Present el 1328 a les festes del coronament d'Alfons IV de Catalunya-Aragó, a Saragossa, l'infant Pere (futur Pere IV) l'armà cavaller. El 1339 Jaume II de Mallorca l'envià com a ambaixador, amb el vescomte de Narbona Eimeric, prop del rei del Marroc, Abü-l-Hasan amb plens poders per a negociar un tractat d'aliança contra el rei de Catalunya-Aragó referent a la seguretat dels viatjants, exportació de mercaderies i repressió de la pirateria. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
20 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Castellnou, Estel·la de (Rosselló, s XIII - Catalunya, s XIII) Dama. El 1285, arran de la invasió francesa de Catalunya, amb la complicitat de Jaume II de Mallorca, es declarà fidel als interessos catalans de Pere II el Gran. En un castell de la seva propietat organitzà una coratjosa resistència, tot i trobar-se en terra rossellonesa lliurada als francesos. Degué acabar perdent aquell castell. Es traslladà aleshores al Principat, on visqué com a exiliada. El 1290, Alfons II el Franc, successor del rei Pere, ordenà al seu favor el pagament d'una indemnització que la compensés dels béns perduts. 21 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Castellnou, Gilabert de (Rosselló, s XIII) Noble. De molt jove, el 1285, secundà l'infant Alfons, el futur Alfons II el Franc, a la croada invasora procedent de França, oposant-se així a l'actitud del seu sobirà natural, Jaume II de Mallorca. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellnou, Gombau de (Catalunya, s XIV) Noble. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne. Fou un dels nobles convocats per aquest a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada, i que finalment fou suspesa a causa de l'aliança entre Alfons XI de Castella i els granadins (1331). 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellnou, Guillem de (Catalunya, s XI) Vescomte de Castellnou (1075-91). Fill segon del vescomte Jaspert (I). Succeí el seu oncle Udalgar com a ardiaca d'Elna (1064), i a la mort del seu germà Udalgar (1075) prengué el títol de vescomte de Castellnou durant la minoritat del seu nebot Guillem. El 1091 renuncià tots dos títols per emprendre el camí del Sant Sepulcre, i el mateix any signà ja una constitució 26 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Castellnou, Guillem de (Rosselló, s XII) Noble. Apareix al seguici i consell de Ramon Berenguer IV des del 1157, per bé que en no gaires ocasions. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellnou, Guillem de (Catalunya, s XIII – 1285) Vescomte de Castellnou (1268-84). Fou succeït pel seu germà Jaspert (IV) al vescomtat. La seva muller Ava de Vernet li aportà en dot la senyoria de Ceret. Fou un seguidor fidel de Pere II de Catalunya-Aragó, a qui l'uní una estreta amistat. El rei l'ajudà a aixecar el setge que una lliga de nobles havia posat al seu castell de Montboló (1276). El 1282 acompanyà el rei al setge d'Alcoi, a l'emirat de Constantina, i d'allí fou enviat prop del papa Martí IV per demanar ajuda. El mateix any fou designat com a cap dels cent cavallers catalans que havien de prendre part en el desafiament de Bordeus entre Pere II i Carles d'Anjou. Fou, segons Ramon Muntaner, un dels primers cabdals de Catalunya. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellnou, Guillem de (Catalunya, s XIII – s XIV) Cavaller. Serví Jaume II, que l'envià com a procurador reial a la Vall d'Aran (1313), per reprendre'n la possessió després del tractat que havia clos un llarg perìode d'ocupació francesa. Fou molt ben rebut pels aranesos. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellnou, Jaspert de (Catalunya, s XII) Noble. El 1136 apareix, titulant-se vescomte de Castellnou, com a conseller ocasional del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. Sembla el membre més antic entre els ben documentats a la branca principal d'aquest llinatge. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellnou, Jaume (País Valencià, s XV) Escultor i argenter. Era fill o germà de Joan. 30 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Castellnou, Joan de (Rosselló, s XIV) Poeta. Fou, cap al 1341, probablement, un dels set mantenidors del Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa i defensor a ultrança de les Leys d'amor. En la seva dedicatòria al noble català Dalmau de Rocabertí, mostra la influència de les Regles de trobar de R. Vidal de Besalú. Escriví dues preceptives: Compendi de la coneixença dels vicis que es poden esdevenir en els dictats del Gay Saber i Glossari (1341). Les poesies conservades, onze en total, recullen tots els tòpics i els virtuosismes retòrics de l'escola tolosana. 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellnou, Joan de (València ?, s XV) Escultor i argenter. Documentat del 1426 al 1490. Féu la magnífica custòdia de la seu de València, encarregada el 1442, d'or i de bronze daurat, de catorze pams d'alçada, que el 1812 fou fosa o exportada a Anglaterra. A la catedral de València hom en conserva la Mare de Déu de la Cadira (1465), d'alabastre. Fou el pare o el germà de Jaume. 32 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellnou, Pere de (Catalunya, s XIII – 1279) Bisbe de Girona (1254-79). Era fill de Guillem (V), vescomte de Castellnou. Canonge de Girona (1239), fou elegit bisbe pel capítol el 1254. Celebrà diversos sínodes (1256, 1261, 1274). Tingué una actitud liberal respecte als jueus: el 1265 permeté a Bonastruc de Porta, gran rabi de la sinagoga, d'escriure un tractat en defensa de la religió judaica i, acusat aquest davant Jaume I de Catalunya-Aragó, n'aconseguí l'absolució. El 1274 el rei l'elegí com a àrbitre en el seu conflicte amb els nobles catalans. 34 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Castellnou, priorat de (Castellnou dels Aspres, Rosselló) Priorat canonical (Sant Pere de Castellnou), dependent de Sant Ruf d'Avinyó (Provença). Radicava a l'església romànica, actualment parroquial, de Castellnou dels Aspres. Esmentat des del 1420, fou secularitzat el 1592. 132 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Castellnou, Udalgar de (Catalunya, s X - Catalunya Nord, s XI) Arxiprest d'Elna (1009). Germà del primer vescomte de Castellnou, Guillem (I). Signà les actes de consagració de Sant Martí del Canigó (1009), de Santa Maria i Sant Miquel de Montoriol d'Amunt (1010) i de Sant Pau de Pi (1022). Fou el principal col·laborador del bisbe d'Elna, Berenguer (1019-30), i amic de l'abat Oliva de Cerdanya. Participà al capdavant del capítol d'Elna -el bisbe era absent- en el sínode de Toluges, que proclamà la Treva de Déu (1027). 36 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Castellnou, Udalgar de (Catalunya Nord, s XI – 1147) Bisbe d'Elna (1130-47). Fill del comte Guillem (III) de Castellnou. Ardiaca d'Elna (1111), fou elegit bisbe de 1130. Consagrà l'església de Santa Maria d'Espirà de l'Aglí, la qual el 1134 obtingué de l'abat de Cuixa, Gregori, en canvi de la de Sant Vicenç de Rià i on el 1136 establí un priorat de canonges augustinians. Defensor de la reforma gregoriana, uní a la mensa episcopal d'Elna les esglésies de Trullars, Salelles, Llauró, Tanyeres i Croanques, dependències del seu domini patrimonial, i aconseguí que el comte Gausfred III de Rosselló restituís i confirmés el monestir de Sant Andreu de Sureda a l'abadia clunianenca de la Grassa (1139). Abans del 1140 havia fet cavar els valls de la ciutat d'Elna. A ell és deguda l'ordenació i la transcripció de les cartes del cartulari d'Elna (1140). Al concili provincial de Narbona (1134) defensà el Rosselló, víctima de les incursions dels pirates sarrains. 37 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Castellnou, vescomtat de (Catalunya Nord) Nom que prengué el vescomtat de Vallespir, a partir del 1020. La seva extensió comprenia el Vallespir (alta i mitjana vall del Tec fins a Morellàs), la regió dels Aspres (Rosselló) i la vall mitjana de la Tet. En fou capital el castell de Castellnou (esmentat el 994), situat al cor dels Aspres, bressol de la família vescomtal d'aquest nom, els avantpassats de la qual senyorejaven, des del s X, el castell de Cameles, dins el territori del qual fou erigit, probablement vers el 990, el castell nou. Els vescomtes de Castellnou, enfortits en llur posició estratègica sobre els primers contraforts orientals del Canigó i a la Xarnera de les possessions septentrionals dels comtes de Besalú, representaren un paper molt 38 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Castellnou d'Avellanos (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà) Poble (1.511 m alt) de l'antic mun. de Benés, damunt la riba dreta de la ribera d'Avellanos. De l'església parroquial (Sant Pere) depenen les de Castellvell de Bellera i d'Avellanos. El s XIX formà part del municipi d'Avellanos. 39 CATALUNYA - MUNICIPI
40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellnou de Bassella (Bassella, Alt Urgell) Poble, situat a l'esquerra del Segre, a la part extrema d'un meandre, enfront de la Clua d'Aguilar. De la seva església parroquial (Sant Simeó) depenen les de Bassella, Guardiola i Mirambell. Al s XIX formà un municipi amb Aguilar de Bassella i la Clua d'Aguilar. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellnou de Carcolze (el Pont de Bar, Alt Urgell) Poble de l'antic mun. d'Aristot, al Baridà, al fons de la vall i a la dreta del torrent de Castellnou, afluent, per la dreta, del Segre. La seva parròquia (Sant Gervasi) succeeix la de Carcolze, llogaret del seu terme actual, igual com els banys de Sant Vicenç, vora el Segre, i el 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellnou de Montfalcó (Ossó de Sió, Urgell) Poble (372 m alt) (o d'Ossó, ant: Castell-lliuró), a la dreta del Sió. La seva església parroquial (Sant Miquel) és romànica (s XII). Es conserva el basament d'una fortificació romana de grans blocs de pedra, amb doble mur amb terra entremig, potser construïda per defensar els ilergets contra els lacetans rebels a Roma, vençuts per Porci Cató. El castell fou reformat el 1408 pel seu senyor, Lluís de Santmartí. Hi han estat descobertes les restes d'una gran vil·la romana amb mosaics. 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellnou de Montsec (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà) Poble, de la parròquia del qual depèn la seva església de Sant Esteve, situat damunt el serrat de Castellnou (1.074 m alt). 44 CATALUNYA - HISTÒRIA Castellnou de Montsec, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial que a la fi del s XVI pertanyia als Areny, senyors d'Altet i de Lluçà, i que passà als Erill, barons de l'Albi, als Cartellà, barons de Falgons, i als Ardena de Sabastida (cognomenats de Cervelló), els quals el 1681 la vengueren als Portolà. Passà després als Rubalcava i als Vilallonga-Babau (cognomenats de Portolà). Fou reconeguda com a títol del regne el 1801. 45 CATALUNYA - HISTÒRIA Castellnou de Peramea (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Antic llogaret, fins al 1969 del terme de Baén. 46 CATALUNYA - MUNICIPI
47 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellnou del Camí (Veciana, Anoia) Llogaret (o d'Albarells, o de Santa Maria), en un tossal, a l'esquerra de l'Anoia, damunt Santa Maria del Camí, poble amb el qual formà un municipi el s XIX. La seva església parroquial de Sant Jaume depengué de la d'Albanells. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellnou del Gos (Oliola, Noguera) Veure> Gos, el. 50 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellnou d'Oluges (Cervera, Segarra) Poble (ant: Castellnou d'Oluja), situat a l'esquerra del Sió. El 1405 Guillem de Rajadell era senyor del castell de Castellnou. Durant la guerra contra Joan II, aquest rei donà la senyoria al seu capità Rodrigo de Bobadilla. L'església parroquial (Sant Pere), refeta el s XVI, conserva dos sarcòfags de pedra de les famílies Oluja i Castellnou. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellnou d'Ossó (Ossó de Sió, Urgell) Veure> Castellnou de Montfalcó. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellnou i Grau, Josep Maria (Tàrrega, Urgell, 10/des/1912 - ) Escriptor. Residí a Barcelona, on fou col·laborador de diverses publicacions periòdiques. Ha publicat el recull poètic A mig aire del temps (1964). 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellnovet (Montferrer i Castellbò, Alt Urgell) Llogaret (o Castellnou de Castellbó), dins l'antiga parròquia de Vilamitjana. 55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Castellnovo (Alt Palància) Veure> Castellnou de Sogorb. 56 CATALUNYA - HISTÒRIA Castelló (Navès, Solsonès) Antiga batllia, estesa al vessant meridional de la serra de Busa al voltant de l'antic castell de Castelló (enrunat, al costat de la masia de Castelló), donat el 1166 per Pere de Besora als 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castelló (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp) Llogaret (388 m alt), en un coster. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castelló (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Despoblat (ja el s XVII) (o Castilló), centrat en un castell (desaparegut) de l'antic terme de Pallerols del Cantó, prop del monestir d'Elins, al qual fou donat pels comtes d'Urgell el 1009. Hom té referència de la parròquia de Sant Joan de Castelló des del començament del s X, com a pertanyent als Caboet. 59 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Castelló (Sóller, Mallorca Occidental) Despoblat i església. 60 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Castelló, Bernat (Perpinyà, s XV - d 1493) Burgès. Diputat de la generalitat (1461-63), per l'estament reial, lloc des del qual intervingué en nombroses ocasions en la lluita contra la monarquia durant la guerra civil del 1462 al 1472. El 1463, en desacort amb la política del Consell del Principat, fugí de Barcelona i es dirigí a Perpinyà, on posseïa els seus béns patrimonials. Fou cònsol d'aquesta última ciutat (1473-74) i animador de la resistència perpinyanesa durant el setge de les tropes franceses (1474-75). Lluís XI li confiscà els béns. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castelló, Bernat de (Catalunya, s XII - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1198) Prelat. El 1195 fou elegit bisbe d'Urgell, succeint a Arnau de Preixens, que s'havia retirat aleshores al monestir de Bellpuig de les Avellanes. Renuncià a fer-se càrrec de la seu, al·legant malaltia i mantenint-se retirat al monestir de Santa Maria d'Espirà, a la diòcesi d'Elna. Més tard rectificà la seva actitud. Prengué possessió del bisbat urgellenc el 1196. 62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Castelló, central de (Onda, Plana Baixa) Central hidroelèctrica del Millars, aigua avall del pantà de Benadressa. Pertany a la Hidroelèctrica Castellonenca i proveeix Castelló de la Plana. 63 PAÍS VALENCIÀ - ESPORT Castelló, Club Esportiu (Castelló de la Plana, 1922 - ) Equip de futbol. Fou fundat per la fusió del Club Cervantes amb part del Castàlia. El 1923 inaugurà el seu camp del Sequiol; actualment ocupa l'estadi de Castàlia. L'equip milità en primera divisió del 1941 al 1947, i el 1972. Els jugadors duen samarreta de ratlles blanques i negres i pantalons blancs. 64 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Castelló, coll de (la Llaguna, Capcir) Extrem septentrional del coll de la Quillana, enllaça el Capcir amb la Cerdanya (1.720 m alt). És dominat a l'est pel pic de Castelló (2.045 m alt). 65 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Castelló, el (Pego, Marina Alta) Despoblat (o l'Atzúvia dels Castellons). 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castelló, estany de (Castelló d'Empúries, Alt Empordà) Estany, reduït actualment, per dessecament, a alguns fragments costaners (Aiguamolls de l'Empordà). Als s IX i X s'estenia probablement fins al peu de la serra de Rodes (el 945 el comte Gausfred I d'Empúries concedi drets exclusius de pesca al monestir de Sant Pere), voltant tres illes, amb altres estanyols perifèrics als termes de Rodes i Palau-saverdera. Al començament del s XIX un dels estanys principals arribava encara a Sant Joan Sescloses; la Mugueta n'enllaçava dos més, actualment aiguamolls, que desguassaven per la riera de Salines i el grau de la Muga. 67 CATALUNYA - HISTÒRIA
68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Castelló, Guillem de (Eivissa, s XIII – Illes Balears, s XIII) Corsari. El 1282 anà a Alcoll amb l'expedició de Pere II. Tres anys després, envaïda Catalunya pels croats de França, atacava eficaçment el tràfic naval francès, embarcat al lleny armat del famós corsari Albesa. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castelló, Joan (Catalunya, s XV – s XVI) Músic. Mestre de capella de la catedral de Barcelona; tingué molt de renom. Sembla que fou mestre de Mateu Fletxa el Vell. És conegut també amb el nom de Castells. 70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Castelló, Joan (Pollença, Mallorca, 1673 - Palma de Mallorca, 1754) Religiós observant. És autor d'escrits de caràcter religiós. 71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castelló, Josep (País Valencià, s XVIII – s XIX) Polític. Fou membre del consell reial i intendent d'Extremadura. Era un dels diputats valencians a les Corts de Cadis (1810-13). Hi tingué intervencions remarcables, encara que no gaire nombroses. Element moderat dintre el conjunt dels liberals, destacà fent notar la superioritat de les Corts sobre els ministres. 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Castelló, plana de (Plana Alta / Plana Baixa) Veure> Plana, la. 74 PAÍS VALENCIÀ - ART Castelló, plom de (Castelló de la Plana, Plana Alta) Inscripció ibèrica en una placa de plom de 43 per 4 cm, que fou trobada el 1850 al pujol o pujolet de Gaciet, al Grau de Castelló, on existí un poblat ibèric, les restes del qual han desaparegut. Conté 4 línies escrites, amb 22 paraules, i es conserva al Museo Arqueológico Nacional de Madrid. Fou el primer plom escrit ibèric descobert. 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castelló, Vicent (País Valencià, s XVI - s XVII) Nom de dos germans pintors. Actius a València: el major (? v1595 - ?) i el menor (? 1598 - ?). Un d'ells fou gendre de Francesc Ribalta i un dels seus millors deixebles. Autor de la Nativitat, la Presentació, la Circumcisió i altres escenes de la porta del retaule d'Andilla (1624-26). El 1630 era a Sogorb, on molt possiblement féu el retaule de Sant Miquel, a les Agustines, que hom havia presumit obra d'Esteve Marc. Hom li ha atribuït obres (al Museu de Belles Arts de València) tingudes com de Francesc Ribalta: alguns sants procedents de Portaceli, el Sant Sopar, etc. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castelló, Vicent (València, 1787 – 1860) Pintor. Realitzà pintures al fresc a la Vall d'Uixó i per al convent de monges agustines d'Alcoi. És estimable el seu retrat de l'escultor Cloostermans, avui al Museu de València. 77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
78 CATALUNYA - MUNICIPI
79 CATALUNYA - HISTÒRIA Castelló de Farfanya, conspiració de (Castelló de Farfanya, Noguera, 1259) Unió de nobles i cavallers catalans, que tingué lloc al voltant del comte Àlvar d'Urgell i del vescomte Ramon Folc V de Cardona per tal de deseixir-se del vassallatge de Jaume I. La rebel·lió durà fins el 1260. 80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
81 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
82 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Castelló de la Plana, governació de (País Valencià, 1335 – 1707) Antiga demarcació administrativa. Una de les tres en que fou subdividida la governació de València; d'origen medieval (el governador residí a Castelló des des 1335), subsistí fins a la Nova Planta (1707). Comprenia el sector septentrional del País Valencià al nord d'una línia formada pel Millars, fins a Espadella, la serra d'Espada i el riu d'Uixó (o Belcaire), fins a la mar. El seu governador era lloctinent del governador de València (és a dir, del portantveus del governador general del regne), que tenia jurisdicció damunt ell. En 1565-72 tenia 47.718 habitants (10.604 focs), dels quals 5.193 moriscs (1.154 focs). Fou anomenada també governació de la Plana, dellà Uixó i dellà del riu d'Uixó. 83 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Castelló de la Plana, governació de (País Valencià, 1707 – 1833) Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment de Castelló de la Plana. 84 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Castelló de la Plana, província de (País Valencià, 1822 - ) Demarcació administrativa (6.679 km2). La seva capital és Castelló de la Plana. És dividida en tres partits judicials i 143 municipis (1981). En la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província, la més al nord de les quatre en què fou dividit el País Valencià; corresponia aproximadament a l'antiga governació de dellà Uixó (o de Castelló de la Plana), incloses, però, les viles d'Almenara, al sud, i les aragoneses de Cantavella, Anglesola, Mosquerola i Puerto Mingalvo amb la totalitat de les conques del riu de Montlleó i del Bergantes. Amb la reacció absolutista del 1823, aquest divisió fou abolida, i, el 1833, la nova divisió provincial conservà la nova província de Castelló (incloent l'Alt Palància) i retornà dins els límits històrics del País Valencià, el 1834 foren creats els partits judicials de Castelló de la Plana, Llucena, Albocàsser, Morella, Sant Mateu del Maestrat, Vinaròs, Viver, Sogorb, Nules i Vila-real, aquest darrer suprimit posteriorment; actualment, han quedat reduïts a Castelló, Sogorb i Vinaròs. 85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Castelló de la Plana, regió de (País Valencià) Regió (5.012,18 km2) que comprèn el sector septentrional del país. Compren les comarques de la Plana Alta, la Plana Baixa, l'Alt Maestrat, el Baix Maestrat, l'Alcalatén i els Ports. Correspon a les comarques de llengua catalana atribuïdes des de la conquesta de Jaume I al bisbat de Tortosa (dins el qual es mantingueren fins al 1960) i, aproximadament (amb Almenara i sense l'Alt Millars), a l'antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana; correspon, igualment, a la zona de parla catalana de la província de Castelló (inclós Olocau del Rei). L'àrea comercial de Castelló de la Plana (amb les subàrees de Morella i de Vinaròs) comprèn aquesta regió (excepte Almenara i gran part de la Tinença de Benifassà), a més de l'Alt Millars i d'una zona veïna d'Aragó (Mosquerola, Cantavella, Anglesola, Mirambell, la 86 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
87 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Castelló de l'Albufera (València, Horta) Despoblat, a l'Albufera, a l'antic terme de Russafa. 88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Castelló de les Gerres (Vall d'Albaida) Veure> Castelló de Rugat. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castelló de Mallorques (Catalunya, s XIV – Barcelona, s XIV) Conseller de Pere III el Cerimoniós a la darreria del regnat d'aquest. Fou assassinat, a la sortida del palau reial de Barcelona, per Ramon Alemany i Arnau de Cervelló, en unió de dos fills del primer. El crim produí un gran escàndol. Els Cervelló pogueren salvar-se refugiant-se a la cort del comte Joan d'Empúries. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA
91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
92 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Castelló de Sos (Alta Ribagorça) Veure> Castilló de Sos. 93 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Castelló de Tor (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Poble i nucli més important de l'antic municipi de Llesp, a la dreta de la Noguera de Tor i a l'entrada de la vall de Boí. A l'esquerra del riu, damunt el qual fou construït un notable pont a l'edat mitjana, hi ha el santuari del Remei. L'església parroquial (Sant Esteve) depén de la de Llesp. Fins a la fi de l'antic règim la jurisdicció pertangué al bisbe de Lleida. 94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Castelló de Xàtiva (Castelló de la Ribera, Ribera Alta) Antic nom de la població. 95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Castelló del Duc (Vall d'Albaida) Veure> Castelló de Rugat. 96 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
97 CATALUNYA - MUNICIPI
98 CATALUNYA - HISTÒRIA Castelló d'En Bas (la Vall d'En Bas, Garrotxa) Antic castell, situat a l'extrem oriental de la serra de Sant Miquel (945 m alt), contrafort meridional del Puigsacalm, encinglerat damunt la plana d'en Bas. Esmentat ja a mitjan s XI, fou l'origen de la casa vescomtal de Bas i centre dels seus dominis. En resten escassos vestigis; en canvi, se'n conserva l'església com a santuari (Sant Miquel de Castelló). 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castelló d'Encús (Talarn, Pallars Jussà) Llogaret. L'església (Sant Martí) depèn de la de Rivert. Pertanyia a la comanda hospitalera de Susterris. 100 CATALUNYA - HISTÒRIA
101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castelló i Amat, Vicent (València, 1787 – 1860) Pintor. Deixeble de Vicent López, el qual va presentar-lo a Carles IV per la precocitat artística de què havia donat mostra des de noi. Fou acadèmic de mèrit i mestre de dibuix a l'escola de l'Acadèmia de Sant Carles, en el museu de la qual se'n guarden obres, d'altres figuren també a les esglésies de València i a col·leccions particulars. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castelló i Anglarill, Romà (Barcelona, s XIX) Gravador. Foren molt notables els seus treballs fonent lletres de composició tipogràfica. 103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castelló i Bravo, Gastó (Alacant, 1902 - 1986) Pintor. Medalla d'argent en les exposicions alacantines del 1951 i del 1954, realitzà diversos murals i mosaics a la seva ciutat natal, com els de l'església de Nostra Senyora de Gràcia, del Col·legi d'Orfes Ferroviaris, de l'Ajuntament, de la capella del Sagrat Cor dels Germans Maristes, de l'estació d'autobusos, de la Caixa d'Estalvis, etc. De les seves obres més importants cal esmentar: Integració racial a la Guaira, Músics indígenes del Chilpancingo i Índia Huichol. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castelló i Carreras, Salvador (Arenys de Mar, Maresme, 1863 – 1950) Avicultor. Després de tres anys d'estudis a Bèlgica, fundà, a Arenys de Mar, l'Escola Pràctica d'Avicultura (1896), a la granja Paraíso, primera escola d'aquesta especialitat a Catalunya. Fundador de la Societat Nacional d'Avicultura i de la revista "La Avicultura Práctica" (1897), fou professor de l'Escola Superior d'Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya i organitzador de nombroses exposicions i societats columbòfiles. És autor d'una trentena d'obres de la seva 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castelló i Ginestar, Pere (Guissona, Segarra, 1771 – Madrid, 1850) Metge. Estudià filosofia a Cervera i cirurgia a Barcelona. El 1796 ingressà al cos militar de sanitat, i el 1801 fou nomenat cirurgià de la família reial. Durant la guerra dels Francès es refugià a Mallorca, on romangué fins al 1814, any en què fou nomenat catedràtic d'obstetrícia del Colegio de San Carlos de Madrid; destituït el 1824 per les seves idees liberals, fou rehabilitat posteriorment. Fou el principal autor del pla de reforma del 1827, que uní els ensenyaments de medicina i cirurgia. Rebé el títol de marquès de la Salut (1846). Entre els seus escrits cal fer esment de la Memoria sobre el arreglo de la ciencia de curar (1836), exposició de les seves idees pedagògiques. Fou pare de Joan Castelló i Roca. 106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castelló i Gómez-Trevijano, Gonçal (Gandia, Safor, 9/oct/1912 - Barcelona, 1/feb/2003) Advocat i escriptor. Estudià filosofia i dret a la Universitat de València. Fou un dels fundadors de la Federació Universitària Espanyola. Ingressà a les Joventuts Comunistes i amb Josep Renau i altres fundà la Unió d'Escriptors i Artistes Proletaris. Després de la guerra civil -fou cap d'estat major d'una divisió- fou empresonat. Col·laborador en diverses revistes, ha publicat els assaigs Viure a Madrid (1973), Dia a Dia des dels Països Catalans (1976), Sumaríssim d'urgència (1979), La clau d'un temps (1982) i els reculls de contes Terra guanyada i altres contes (1986) i València dins la tempesta (1987). 107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castelló i González del Campo, Vicent (València, 1815 – 1872) Gravador. Les seves obres foren molt notables. Dirigí algunes publicacions il·lustrades. 108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castelló i González, Vicent (València, 1812 – 1872) Pintor, com el seu pare Vicent Castelló i Amat i el seu germà Antoni. 110 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Castelló i Guasch, Joan (Eivissa, 1911 – Palma de Mallorca, 1984) Escriptor. Impressor d'ofici. Deixeble, a Eivissa, d'Isidor Macabich, a partir del 1932 s'instal·là a Palma de Mallorca. Va publicar treballs diversos sobre Eivissa: Bon profit! (1967), receptari de cuina eivissenca, en castellà; guies d'Eivissa i de Formentera i, sobretot, ha recollt les rondalles a Rondaies eivisenques (1953), Rondaies d'Eivissa (1955) i Rondaies i contes d'Eivissa (1961), les seves obres principals, i a Supersticions ibicencas (1952), Es Berruguet (1956), Lo promès sia atès (1957) i Rondalles de Formentera (1976). Des del 1945 fins al 1979, publicà l'almanac bilingüe (català i castellà) "El Pitiuso". 111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castelló i Roca, Joan (Guissona, Segarra, 1798 – Barcelona, 1843) Metge. Fill de Pere Castelló i Ginestar. Fou catedràtic d'història de la medicina al Colegio de San Carlos (1820), metge de cambra, i autor d'un Breve análisis de las aguas más conocidas de España (1826). 112 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castelló i Villena, Miquel (Alacant, 1916 - ) Escriptor. Mestre de primer ensenyament. Ha publicat les monografies Bibliografía de las Hogueras de San Juan (1958) i El castillo de Santa Bárbara de Alicante 113 CATALUNYA - MUNICIPI
114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellolí, Berenguer de (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller. Fou cortesà de Jaume II. El 1325, a Lleida, fou un dels membres de l'assemblea que discutí els drets del monarca a la successió de la corona de Mallorca. 115 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellolí, Guillem de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Fou un dels qui, juntament amb el vescomte Ramon Folc V de Cardona, es negaren a obeir l'ordre de Jaume I de Catalunya Aragó d'anar a lluitar a Granada a favor de Castella (1273). El rei els sancionà exigint-los que li retornessin els castells que tenien per ell. Fou procurador de Ramon Folc V de Cardona a les corts de Lleida (1275). Col·laborà amb el vescomte en la defensa de Girona durant el setge del 1285. 116 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellolí, Jofre de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Féu la guerra contra Castella en temps de Pere III el Cerimoniós. El 1363 formava part dels grans reforços catalans tramesos a Aragó després de la caiguda de Carinyena. 117 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
118 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellolí, Maimó de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Fou un dels qui, desobeint Jaume I de Catalunya-Aragó, es negà a combatre a Granada a favor de Castella (1273). Perdonat pel rei (1274), fou procurador de Ramon Folc V de Cardona, cap de la revolta nobiliària. Fou ambaixador d'Alfons II a les converses de pau de Brignoles (1291). 119 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellolí, Ramon de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Formava part del consell reial de Pere III durant la 120 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
121 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
122 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Castellons (Morella, Ports) Una de les denes en què és dividit el municipi. 123 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellote i Pinazo, Salvador (València, 1856 – Jaén, Andalusia, 1906) Prelat. Bisbe de Menorca (1896-99) i de Jaén (1899-1902). Canonge de València. A més de fulletons apologètics i periodístics, és autor de Memoria histórica sobre la creencia de los españoles en la Concepción Inmaculada de María Santísima (1881). 124 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellots, Berenguer de (Aragó ?, s XIII - Poblet, Conca de Barberà, 1253) XXIV Abat perpetu de Poblet (1246-53). En 1237 havia estat elegit abat del monestir de Pedra, a Aragó. Es féu càrrec de l'abadiat de 125 CATALUNYA - HISTÒRIA Castellots, els (les Borges Blanques / la Floresta, Garrigues) Despoblat i antic terme, incorporat als dos municipis. L'església fou agregada a la parròquia d'Arbeca. Fou poble de contribució de Lleida. 126 CATALUNYA - HISTÒRIA Castellpagès (Vilanova de la Barca, Segrià) Antic lloc, vora la població a la qual donà origen amb el nom de Vilanova de Castellpagès. 127 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
128 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Castellrosselló, Guillem de (Rosselló, s XII) Noble. El 1160 fou un dels qui refermaven els fiadors de Ramon Berenguer IV quan aquest manllevà un prèstec de 6.700 morabatins a Guillem Leteric, banquer de Montpeller. 129 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
130 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Castellrosselló, Robert de (Castellrosselló, Rosselló, s XII - s XIII) Noble. Probablement fill de Ramon de Castellrosselló, càtar destacat, participà, sembla, a les ordres del comte Nunyó I del Rosselló, a la conquesta de Mallorca (1229). Fou empresonat per la inquisició per la seva adhesió a l'heretgia càtara, però fugí i es féu fort en els seus dominis. Per influència de Jaume I de Catalunya-Aragó, el papa Gregori IX encarregà al seu penitenciari Ramon de Penyafort que l'absolgués a canvi que lluités tres anys contra els sarraïns de València. El bisbe d'Elna, Bernat de Berga, protestà davant el papa d'aquest perdó, però Gregori IX el mantingué, fet que permeté que salvés la vida i conserves els seus dominis. 131 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellruf, turó de (Santa Maria de Martorelles, Vallès Oriental) Cim (459 m alt) de la Serralada de Marina. De l'antic castell de Castellruf, esmentat el 1060, depenia la parròquia de Martorelles.
Anar a: [ Castelln ] [ Castellnou, G ] [ Castellnou de P ] [ Castello, e ] [ Castello de M ] [ Castelloli ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Castellnou dels Aspres
Castelló de la Ribera
Castellolí
Castellrosselló