A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    Grup ]    [ Gua ]    [ Gual ]    [ Gualbes ]    [ Gualbes, M ]    [ Guals ]

Qui cedeix la llibertat essèncial per una petita seguretat temporal no es mereix ni llibertat ni seguretat. (Benjamin Franklin)

1 CATALUNYA - EMPPRESA

Grup 2C  (Catalunya, 1972 – 1982)  Grup d'arquitectes catalans i espanyols. Recolliren les tendències europees entorn d'Aldo Rossi i el moviment italià de la Tendenza. El seu òrgan difusor fou la revista, escrita en castellà, "2C Construcción de la Ciudad", que aparegué entre el 1972 i el 1982. En formaren part, entre d'altres, els arquitectes Salvador Tarragó i Cid, Carles Martí i Aris, Antoni Armesto i Aira, Antoni Ferrer i Vega, Yago Bonet i Correa i Joan Francesc Chico i Contijoch.

2 ILLES BALEARS - CULTURA

Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB)  (Illes Balears, 1983 - )  Entitat ecologista. Estructurada en tres seccions insulars (Mallorca, Menorca i Formentera); aplega més de 5.000 socis. Disposa de diverses seccions específiques, entre les quals la de ciclisme ecològic Pedal Verd, la d'Educació Ambiental, la d'Excursionisme i la d'Ornitologia i Anellament. Ha rebut diversos premis, entre elsInici página quals el premi Ciutat de Palma d'Investigació (1983), el premi Borja Moll (1988) i el Premi Nacional del Medi Ambient (1997), entre altres. La seva acció ha estat predominant per a evitar la proliferació d'urbanitzacions, ports esportius i altres instal·lacions o serveis turístics en indrets d'alt valor ecològic, al mateix temps que ha aconseguit que les institucions protegissin d'una manera eficaç diverses àrees d'interès naturals. Entre altres, edita les revistes "Ecologista" (des del 1985), "Circular Informativa" (des del 1973), "Circular Ornitològica" (des del 1979) i l'"Anuari Ornitològic" (des del 1987). En l'ambit científic ha ajudat a la realització de diversos treballs, com el Catàleg d'Espècies Vegetals Endèmiques i Amenaçades de Balears (1986), i des del 1982 elabora un Atles d'Ocells Nidificants de Mallorca. La seva aportació científica més destacada ha estat la descoberta del ferreret, amfibi endèmic de Mallorca que actualment és objecte d'un pla de recuperació subvencionat per la Comunitat Europea i el govern balear.

3 CATALUNYA - CULTURA

Grup Blanquerna  (Barcelona, 1985 - )  Grup de reflexió, estudi i anàlisi. Creat per Climent Grau i Arbona, el qual en fou el president des de la seva fundació. Els seus objectius són quatre: reflexionar sobre els fets històrics que han configurat el poble català; valorar i apreciar les arrels cristianes que formen part de la identitat catalana; investigar i promoure nous valors d'acord amb una visió progressista de la societat i, finalment, defensar i promoure la nació, la llengua i la cultura catalanes. Organitza diverses activitats al llarg de l'any, orientades a la reflexió sobre la identitat nacional i la cultura i llengua pròpies; destaca la cita anual del mes de setembre al monestir de Lluc (Mallorca), on durant tres dies se celebra el Seminari d'Estudi i Formació Blanquerna, amb assistència de ponents i participants d'arreu dels Països Catalans.

4 CATALUNYA NORD - CULTURA

Grup Català de Sociolingüística  (Prada, Conflent, 1973 - )  Associació científica. Creada per a l'estudi i divulgació de la sociolingüística catalana. El 1977 publicà el primer anuari, "Treballs de Sociolingüística Catalana". Està adherit al Research Committee on Sociolinguistics de l'Associació Internacional de Sociologia.

5 CATALUNYA NORD - CULTURA

Inici páginaGrup Cultural de Joventut Catalana (GCJC)  (Catalunya Nord, 1967 - )  Associació cultural. Creada a conseqüència d'una escissió del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans, però juntament amb aquest iniciaren la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent. Entre altres activitats, ha estat promotor del Grup d'Animació Guillem de Cabestany, del grup Pirinenc Rossellonès, de les Sis Hores de Cançó, d'una llibreria itinerant, etc.

6 CATALUNYA - ESPORT

Grup d'Alta Muntanya (GAM)  (Barcelona, 1940 - )  Secció d'escalada del Centre Muntanyenc Barcelonès. Fou el primer grup d'aquestes característiques creat a Catalunya. Durant els anys 1930 els escaladors del CMB havien realitzat algunes escalades importants a Montserrat. Amb la creació del GAM s'impulsà l'escalada en roca mitjançant cursos de perfeccionament. Al llarg dels anys 1940 s'obriren nombroses vies a la majoria de roques de Montserrat i a Sant Llorenç del Munt, el Pedraforca i els Pirineus. A la meitat dels anys 1950 s'assoliren importants ascensions als Alps i a les Dolomites, i a partir dels anys 1960, s'organitzaren expedicions com les primeres ascensions absolutes i estatals als Andes, l'Atles, l'Ahaggar, l'Hindu Kush, Kenya i l'Annapurna. El 1991 fou editat el llibre Les Primeres del GAM en el seu cinquantenari muntanyenc.

7 CATALUNYA - CULTURA

Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC)  (Barcelona, 28/nov/1930 - 1937)  Associació creada com a secció catalana del CIRPAC. Impulsà l'avantguarda arquitectònica a Catalunya. Les seves realitzacions més importants a Catalunya foren: la Ciutat de Repòs de Castelldefels, el Dispensari Central Antituberculós (1934-36) i les cases per al cap de setmana (1935) al Garraf. El 1931 començà a publicar "AC". Organitzà conferències i exposicions en un local del passeig de Gràcia de Barcelona, on es presentaren per primera vegada mostres de disseny industrial. El grup estava integrat per importants professionals del país i estigué en contacte amb grans arquitectes contemporanis estrangers, com Le Corbusier i Jeanneret.

108 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaGrup de "La Batalla"  (Barcelona, 1922 - 1924)  Nom donat a un grup d'obrers reunits entorn del periòdic "La Batalla", encapçalats per Joaquim Maurín. Sota la influència encara de la ideologia sindicalista, preconitzà sobretot la llibertat de tendències dins la CNT. Però el 1924 s'inscriví en el marc comunista en formar-se la Federació Comunista Catalano-Balear.

8 CATALUNYA - EMPRESA

Grup del Llibre  (Catalunya)  Marca comercial divulgada pel Club del Llibre SA.

9 ILLES BALEARS - ART

Grup dels Set  (Palma de Mallorca, 1948 – s XX)  Grup de pintors. Presentat per Robert Graves, Miquel Àngel Colomar i Joan Bonet i Gelabert. N'eren components els pintors consagrats Luis Derqui, Joan Antoni Fuster i William Edwards Cook i els joves Jaume Juan, Pere Sureda, Francisco Vizcaíno i Antoni Sabater. Sense cap estètica determinada, fou bàsicament un estímul per als integrants més joves.

10 ILLES BALEARS - CULTURA

Grup d'Esplai de les Illes (GDEM)  (Palma de Mallorca, 9/gen/1978 - )  Associació educativa. Els seus objectius són col·laborar amb els diversos centres que treballen l'esplai organitzat amb finalitat educativa; oferir mitjans que facilitin la tasca dels responsables i monitors dels centres i grups d'esplai; potenciar els centres de nova creació i impulsar equips d'estudi i de renovació educativa; mentalitzar la societat sobre la importància i la repercussió que el temps lliure té amb la personalitat de l'infant i del jove; participar en les instàncies representatives de la joventut i la infància per tal d'aportar els elements de col·laboració que el GDEM considerin oportuns per a l'orientació de l'educació en el temps de lleure, i mantenir contacte directe amb altres organitzacions juvenils i d'esplai. L'associació depèn del bisbat de Mallorca i és la més nombrosa de les Illes en l'àmbit de la formació en el temps lliure.

11 CATALUNYA - ESPORT

Inici páginaGrup Especial d'Escalada (GEDE)  (Barcelona, 1941 - )  Secció d'escalada del Club Excursionista de Gràcia. A més de cursos d'escalada, divulgà aquesta modalitat amb activitats com l'arxiu de l'escalada, iniciat el 1942, exposicions i concursos. Al principi dels anys 1940, els seus escaladors obriren moltes vies clàssiques de Montserrat, del Pedraforca i de Sant Llorenç del Munt, i s'exploraren d'altres massissos, com els ports de Beseit, el Montsec, els Pirineus i els Alps. Cap a la meitat dels anys 1960 membres del GEDE participaren en diverses expedicions fora d'Europa amb destacades ascensions, algunes de les quals eren primeres absolutes i estatals. El 1998, amb motiu del 75 aniversari del Club Excursionista de Gràcia, fou editat el llibre 50 anys d'escalada del GEDE 1941-1991. GEDE

12 CATALUNYA - ESPORT

Logo del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG)Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG)  (Girona, 1919 - )  Primera entitat de Catalunya dedicada a l'esport afeccionat. Organitza activitats esportives tant de competició com de lleure, i té seccions d'atletisme, handbol, muntanya, natació, tennis, bàsquet, hoquei sobre rodes, waterpolo, rugbi i esquí, entre d'altres. Disposa d'instal·lacions esportives a la Devesa, Sant Ponç, Sant Narcís i Palau-sacosta. Col·labora també en la vida social gironina a través d'activitats culturals i populars com la Festa del Pedal, concursos de colles sardanistes, l'aplec excursionista, la pujada als Àngels, concerts, etc. El 1994 l'entitat fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi. GEiEG

13 CATALUNYA - EMPRESA

Grup R  (Barcelona, 1951 – 1961)  Associació d'arquitectes. Els seus components foren Oriol Bohigas, J.A. Coderch, J. Gili, J.M. Martorell, A. de Moragas, J. Pratmarsó, J.M. Sostres i M. Valls. Promogué conferències i exposicions d'art i arquitectura. Estigué representat a la IV Biennal de Säo Paulo (1956).

14 CATALUNYA NORD - CULTURA

Grup Rossellonès d'Estudis Catalans (GREC)  (Rosselló, 1960 - )  Associació cultural fundada per difondre el català al Rosselló, d'acord amb la línia normativa de Pompeu Fabra i aprofitant les migrades lleis franceses referents a les llengües regionals. Ha organitzat diades, commemoracions i festes culturals. El 1968Inici página hi hagué una escissió minoritària d'elements conservadors. El 1969 inicià la Universitat Catalana d'Estiu.

15 CATALUNYA - EMPRESA

Logo del Grupo ZetaGrupo Zeta  (Barcelona, 1976 - )  Grup empresarial dedicat a la comunicació, creat pel barceloní Antonio Asensio. Originalment el grup es formà a partir de l'èxit del llançament de la revista "Interviú". Al principi del 1997, entre les seves publicacions diàries, setmanals i mensuals destacaven "El Periódico de Catalunya", "Mediterráneo", "El Periòdic d'Andorra", "Sport", "El Dominical", "Interviú", "Tiempo", "Muy Interesante", "Viajar", "Conocer", "Primera Línea", "Penthouse", "Man", "Woman", "PC Plus", "CNR", "You", etc. El grup també edita revistes d'encàrrec, activitat en que és capdavantera al mercat espanyol. Les aseves activitats també afecten el món editorial a través d'Ediciones B, Z Multimedia i de l'àrea de serveis, on té les empreses Promoción y Desarrollo Editorial SA, Distribuciones Periódicas SA, Immobiliaria Aspesa SA i Vox Pública SA. La divisió internacional de l'empresa té presència a Mèxic, Argentina i Xile. Grupo Zeta (en castellà)

16 CATALUNYA - POLÍTICA

Grups de Defensa de la Llengua  (Barcelona, 1981 - )  Organització política de lluita per la llengua catalana, d'àmbit de Països Catalans. Abandonant plantejaments purament culturalistes i conservadors, ha dut a terme diverses campanyes de catalanització directa, manifestacions, etc., tot perseguint l'objectiu darrer de fer del català l'única llengua de tots els Països Catalans. Des de l'any 1983 publicà la revista "Viure en català".

17 CATALUNYA - ESPORT

Grups de l'Alt Pirineu (GAP)  (Catalunya, 1980 - )  Col·lectiu. Té com a objectiu dinamitzar la realitat social, econòmica i política dels Pirineus. Està integrat per estudiosos dels Pirineus i residents arreu d'aquesta serralada interessants en la problemàtica de l'alta muntanya.

109 CATALUNYA - VARIS

Inici páginaGrups d'Oració i Amistat  (Catalunya, 1969 - )  Entitat religiosa. Fundada per Josep Maria Cases i Deordal, bisbe de Sogorb-Castelló. Des de la seva creació s'han escampat en diferents indrets de l'estat espanyol, de França i de l'Amèrica del Sud. L'any 1999 en formaven part 8.000 persones. Els membres d'aquests grups es comprometen a fer mitja hora de pregària al dia, a pregar diàriament pel grup i a intentar infondre l'oració allà on viuen. A cada grup hi ha un malalt, que prega amb la seva malaltia pels altres; un convent de clausura, que hi manté una relació d'amistat i de pregària, i una missió, que prega pel grup i a la qual el grup ajuda econòmicament.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grus  (Baixa CerdanyaVeure> Urús.

19 CATALUNYA - HISTÒRIA

Guad-el-Jelú, marquesat de  (CatalunyaTítol, concedit el 1860 amb la grandesa d'Espanya al general Antoni Ros i d'Olano, per la seva participació a la batalla del riu del mateix nom, més conegut com a riu Märtïl. Ha passat als Sangro.

20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Guadalaviar, el  (País ValenciàNom castellà que rep el riu Túria en el seu curs més alt.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guadald  Veure> Guadall II (vescomte d'Osona).

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guadald  Veure> Guadall (bisbe intrús d'Osona).

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuadald  Veure> Guadall Domnuç (bisbe de Barcelona).

25 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina BaixaGuadalest  (Marina BaixaMunicipi: 15,97 km2, 586 m alt, 226 h (2014), (o el Castell de Guadalest). Estès per la vall de Guadalest, i accidentat, al nord-est, per la serra de la Xortà. Dins el terme hi ha estat construït l'embassament de Guadalest. La vida econòmica del municipi ha estat limitada durant anys a l'agricultura, preferentment de regadiu: conreus d'hortalisses, cereals i arbres fruiters; al secà s'hi conreen oliveres, ametllers i garrofers. Darrerament s'hi ha desenvolupat una certa activitat turística, gràcies a la proximitat de Benidorm i Altea, que ha deturat el descens demogràfic. La vila és a la dreta del Guadalest, a recer de l'important castell de Guadalest que dominava la vall i que esdevingué centre del marquesat de Guadalest; església parroquial de Santa Maria. Dins el terme hi ha les caseries de Canet, Xerx, Xines, Moix i Indarella i els despoblats de Moixerques, Benimussa i Benisseclí. Area comercial d'Alcoi. Ajuntament (en construcció)

112 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Guadalest, embassament de  (Guadalest, Marina Baixa)  Embassament del riu Guadalest, situat a la vall homònima. Té una capacitat de 15 milions de m3. S'utilitza per a regatges.

26 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Guadalest, marquesat de  (País ValenciàTítol, concedit el 1542 a Sanç de Cardona i Roís de Liori, baró i senyor de la vall de Guadalest, almirall d'Aragó. Passà als Palafox, marquesos d'Ariza, i als Arteaga, ducs d'El Infantado. La baronia de Guadalest havia estat conferida a Hug de Cardona i de Gandia, besavi de Sanç, el qual l'havia heretada de la seva mare, Joana de Gandia.

111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Guadalest, riu  (Marina Baixa)  Riu, que, procedent de les serres de la Serrella i Aitana, segueix en direcció nord-oest - sud-est i forma, a la conca alta, la vall de Guadalest, on fou construït l'embassament de Guadalest, i, a la baixa, la vall de Callosa (entre les serres de la Xortà i de Bèrnia, al nord, i el puig Campana,Inici página al sud), on s'uneix amb l'Algar. S'aprofita per a regatges (conreus d'horta), i rega, juntament amb l'Algar, tot el curs baix fins a la desembocadura al Mediterrani, la qual té lloc al centre de la badia d'Altea.

27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Guadalest, vall de  (Marina BaixaVall de la comarca, solcada pel riu Guadalest, afluent del d'Algar, delimitada pels vessants meridionals de la Serrella i de la serra de la Xortà i els septentrionals de la d'Aitana. Ocupa una extensió d'uns 121 km2. una part dels quals s'han aprofitat per a la construcció del pantà de Guadalest. Fou baronia i marquesat

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guadall  (Catalunya, s X - Roma ?, Itàlia, s X)  Bisbe intrús d'Osona. Consagrat a Auch (França) en 971. S'oposà al bisbe Fruja, consagrat a més just títol a la seu metropolitana de Narbona. Fruja fou confirmar al càrrec arran del seu viatge a Roma (978). Guadald no desistí tanmateix de les seves pretensions. En un dels avalots provocats per ell morí Fruja, devers el 992. La qüestió continuà en tot cas sense resoldre's. A Narbona fou nomenat nou bisbe Arnulf, que encara seria inquietat per Guadald, fins que aquest fou explícitament deposat a Roma, en 998.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guadall II  (Catalunya, s X - 978)  Vescomte d'Osona (963-978). Germà de Guisad, bisbe d'Urgell. És el primer membre cert de la família vescomtal d'Osona, que prengué després el nom de Cardona. Es casà amb Ermetruit; fou pare d'Ermemir, de Ramon, d'Arnulf (bisbe d'Osona), de Llop i de Miró.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guadall d'Empúries-Rosselló  (Catalunya, s X)  Bisbe d'Elna (920-47). Era fill de comte Sunyer II d'Empúries i de Rosselló. Havia succeït en la diòcesi el seu germà Elmerad.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuadall Domnuç  (Catalunya, s X - Barcelona, 1035)  Prelat. Bou bisbe de Barcelona des del 1028, com a successor de Deudonat. El 1032 col·laborà a les obres de reparació de les muralles de la ciutat, encara malmeses per les destruccions de l'any 985. A la seva mort, fou succeït per Guislabert, canonge i també vescomte de Barcelona.

32 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Guadalop  (Franja de PonentRiu (194 km) (cast Guadalope), afluent de la dreta de l'Ebre. Neix als contraforts de la serra de Gúdar, a la província de Terol. Fins a Calanda transcorre per un profund fall amb congosts. En terres planes passa per Alcanyís i desemboca a l'Ebre més enllà de Casp. Embassaments de Santolea, Gallifuén i l'Estanca d'Alcanyís, destinats a regadiu.

33 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Guadalupe, sentència arbitral de  (monestir de Guadalupe, Extremadura, 21/abr/1486)  Conjunt de disposicions promulgades per Ferran II el Catòlic, que conclogué el conflicte agrari de Catalunya. El rei va rebre els síndics dels remences i els representants dels senyors en aquest monestir, i després de tres mesos de negociacions fou pres l'acord que reglamentà les relacions jurídiques i socials al camp català. Foren abolits els mals usos i els abusos senyorials, amb la qual cosa quedà garantida la llibertat personal dels pagesos, bé que continuaven obligats a retre homenatge a l'amo de les terres i al pagament d'un cens emfitèutic i de les terres senyorials. La sentència també dictava les mesures necessàries per restablir l'ordre a Catalunya i condemnava 70 camperols a la pena capital. Els remences foren condemnats a pagar 50.000 lliures a la reialesa i 6.000 lliures d'indemnització als senyors. Aquest fet donà peu a la creació del Gran Sindicat remença, el qual s'encarregà, fins al 1500, de liquidar els pagaments i obtingué algunes millores respecte a la sentència de Guadalupe.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guadamir  (Catalunya, s X – 957)  Eclesiàstic. Canonge (945) i després bisbe de Vic (948-57). Consagrà l'església de Santa Cecília de Montserrat (956) i imposà al seu abat Cesari la subjecció a la seu vigatana.Inici página Reorganitzà la canònica vigatana i el seu escriptori. Demostrà una especial adhesió a la monarquia franca.

35 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaGuadasséquies  (Vall d'AlbaidaMunicipi: 3,26 km2, 180 m alt, 460 hab (2014), (o Guadasegües). Situat a l'esquerra del riu d'Albaida, a la seva confluència amb el barranc de Torrella o dels Pilarets i accidentat en part pels darrers contraforts meridionals de la serra Grossa, al sud-est de Xàtiva. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (oliveres, garrofers i vinya) i també de regadiu (productes d'horta, blat de moro i cereals), que són alimentats per la sèquia de Bellús, si bé la meitat de la població activa treballa fora del municipi. El poble, d'origen islàmic, és a l'extrem del terme, al límit amb el de Sant Pere d'Albaida, dominat per l'església parroquial de la Mare de Déu de l'Esperança, obra del s XVIII. Fou de la senyoria de Bernat Ferrer i passà modernament als marquesos de Mira-sol. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament

36 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaGuadassuar  (Ribera AltaMunicipi: 35,34 km2, 25 m alt, 5.928 hab (2014). Situat A l'oest de la comarca, des de les serres que la separen de la canal de Navarrés fins a la plana regada pel riu Magre, al sud-oest de València. El sector més muntanyós és cobert de pinedes i pastures, la resta és ocupada pels conreus de regadiu (principalment destinada als tarongers i hortalisses), en bona part alimentats per la sèquia reial del Xúquer i també a pous, base de l'economia local. La ramaderia bovina, avicultura i algunes activitats industrials derivades de l'agricultura (conserves, farinera) completen l'oferta econòmica del municipi. La població ha crescut de manera constant des de mitjan s XIX. La vila és a la dreta del riu; s'hi destaca l'església parroquial de Sant Vicenç, del s XVIII. Dins el terme hi ha el caseriu de la Garrofera i l'antiga alqueria de Maranyent. Àrea comercial d'Alzira. Ajuntament - Informació - Club Triatló - Amics de les Danses - Club Ciclista

37 CATALUNYA - ART

Guaiaba, El  (Barcelona, 1901 - v 1908)  Taller de Joan Vidal i Ventosa, que llogà a la plaça de l'Oli de Barcelona. S'hi reuniren importants artistes i estudiosos de l'època. Cap al 1908 es traslladà a la Riera deInici página Sant Joan. S'hi crearen les famoses penyes de l'Ateneu Barcelonès i el Lyon d'Or.

38 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Guaient  (Saünc, Alta RibagorçaVeure> Goient.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gual, Bartomeu  (Catalunya, s XIV – Barcelona, s XV)  Arquitecte i escultor. Establert a Barcelona. El 1398, contractà amb Ramon de la Porta, el portal de l'església de Sant Jaume. El 1416 formà part del tribunal tècnic que estudià la viabilitat del projecte de nau única a la catedral de Girona. Del 1417 al 1442 fou director de les obres de la seu de Barcelona.

40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gual, Joan  (Palma de Mallorca, s XVI)  Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Mallorca. Bon llatinista, fou comissionat per a revisar els textos a publicar del concili de Trento. És autor d'una obra filosòfica editada a Bolonya el 1551.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gual, Vicent Guillem  (València, s XVI – s XVII)  Frare mínim. Sobresortí pel seu coneixement de l'àrab i de l'hebreu, així com pels seus sermons. És autor d'una biografia del beat Gaspar de Bono (1610).

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gual i Camarena, Miquel  (Xeresa, Safor, 1916 – Granada, Andalusia, 1974)  Historiador. Es llicencià a València el 1942. Fou agregat d'història medieval a la Universitat de Barcelona (1967-71) i catedràtic de la de Granada (1971-74). Publicà nombroses obres, com Cartas pueblas valencianas (siglos XIII-XVI) (1948) i un Vocabulario del comercio medieval (1968).

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGual i Casals, Ramon  (Mataró, Maresme, 1936 - )  Promotor cultural. Fill de Julià Gual i Masalles i de Rita Casals, als qual seguí a l'exili i es dedicà posteriorment a l'ensenyament, en particular del català, a Prada. Fundà a Illa la revista escolar "Terra Nostra" (1965) que es transformà en una publicació trimestral de divulgació de temàtica rossellonesa. Amb el mateix nom creà una editorial que ha contribuït poderosament al redreçament cultural de la Catalunya Nord. Fou un dels principals organitzadors de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gual i Dalmau, Adrià  (Barcelona, 1944 - 1986)  Actor, productor i director teatral. Nét d'Adrià Gual i Queralt.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gual i de Sojo, Adrià  (Barcelona, 1912 - )  Escriptor i advocat. Fill d'Adrià Gual i Queralt. Ha donat moltes conferències sobre temes teatrals. És autor de dues comèdies i una farsa escènica. Ha publicat nombrosos escrits de caràcter jurídic.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gual i de Sojo, Josep  (Barcelona, 1905 - 1987)  Pintor i esmaltador. Fill d'Adrià Gual i Queralt i germà d'Adrià. Es formà sota el mestratge artístic del seu pare i estudià també a l'Escola Superior de Bells Oficis. Féu la seva primera exposició individual a Barcelona, el 1929, on presentà vidres esmaltats i ceràmica. Obtingué una medalla d'or a l'Exposició Internacional de Barcelona del mateix any. La seva primera exposició de pintura fou el 1947. És molt notable la seva sèrie d'obres sobre temes bíblics, concebudes per a il·lustració. Ha publicat alguns treballs de crítica.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gual i Lloberas, Josep  (Badalona, Barcelonès, 13/jul/1920 - 24/oct/2005)  Escriptor. És autor del llibre de poemes La sal al coll, premi Mossèn Alcover 1963, de les Joventuts Musicals de Manacor.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGual i Masalles, Julià  (Mataró, Maresme, 1905 – Perpinyà, 1964)  Escriptor. Director dels periòdics "Diari de Mataró" i "Llibertat". El 1939 s'exilià a Perpinyà, on hi comprà una llibreria (1951) i hi esdevingué un dels promotors de la cultura catalana. Amb la seva muller, Rita Casals, inicià l'emissió radiofònica Aires del Canigó i fundà l'Esbart Dansaire del Rosselló. Amb el pseudònim de Galdric de Prada col·laborà, en català, al diari "La Dépêche". Publicà l'opuscle El segle XIX. Capítol d'un llibre inèdit (1963). Fou el pare de Ramon Gual i Casals.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gual i Pujades, Pere  (Canet de Mar, Maresme, 1813 – Lima, Perú, 1890)  Religiós franciscà. Professà a Girona l'any 1832. Amb motiu de l'exclaustració (1835), es traslladà a Itàlia. El 1845 anà al Perú, i, a més d'altres càrrecs, fou comissari general de l'orde franciscà a l'Amèrica del Sud. Publicà diverses obres d'apologètica, de to integrista, i en defensa de la Immaculada i de la infal·libilitat papal. Assistí al concili Vaticà I.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Adrià Gual i QueraltGual i Queralt, Adrià  (Barcelona, 8/des/1872 – 21/des/1943)  Autor teatral, director d'escena, pintor i pedagog. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Es dedicà a la pintura i, sobretot, al cartellisme. Atret pel teatre, intentà de reunir diverses tendències artístiques en una experiència escènica. Renovador del teatre català, hi introduí les noves concepcions d'A. Antoine. Considerà en l'obra teatral la importància del director, al qual supedità els actors. Fundà el Teatre Íntim, amb la intenció de crear un art teatral en el qual l'escenografia tingués un paper preponderant; ambientà l'escenografia amb les seves qualitats de pintor. Donà a conèixer al públic català obres d'autors estrangers i catalans (J. Maragall, S. Rusiñol i J. Puig i Ferreter). L'any 1913 fundà l'Escola Catalana d'Art Dramàtic, per iniciativa de Duran i Ventosa, convertida més tard en Institut del Teatre. Com a autor teatral es va mantenir sempre dins els esquemes del modernisme, però amb un afany de renovació, que es fonamentava en la...  Segueix... 

50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaGual i Sanglada, Antoni  (Palma de Mallorca, s XVII – 1655)  Poeta en castellà. Doctor en teologia, fou capellà i secretari del virrei de Nàpols i duc de Medina de las Torres. Nomenat canceller del seu bisbat, retornà a Mallorca, on obtingué una canongia (1644). Publicà diversos poemes, com La Oronta (Nàpols, 1637), El Cadmo (1639), Marte en la paz (Palma de Mallorca, 1646), extens poema heroic, i El ensayo de la muerte (1650, 1765, 1812).

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gual i Torres, Joan  (Barcelona, 1918 – 1975)  Baríton. El 1943 es presentà al Liceu de Barcelona amb Rigoletto, de Verdi. Actuà als Països Catalans i a l'Amèrica Llatina. Posteriorment ha interpretat sarsueles, encapçalant l'Agrupació Lírica Joan Gual.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gual i Villalbí, Pere  (Tarragona, 1885 – Barcelona, 1968)  Expert en política econòmica. Es formà a l'Escola Superior de Comerç de Barcelona i a Leeds (Anglaterra). Fou catedràtic de política econòmica i legislació duanera (1915). Fins el 1924 col·laborà amb l'Escola d'Alts Estudis Comercials, de la Mancomunitat de Catalunya. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou nomenat secretari del Foment del Treball Nacional, com a successor de Guillem Graell. Políticament es distingí per un tímid regionalisme. Després del 1939 fou ministre sense cartera (1957-65) i president del Consejo de Economía Nacional. Amb tot, no representà cap paper important en el canvi de signe de la política econòmica dels anys 1957-59. Publicà un Curso de política económica contemporánea (1941-61), La educación comercial de nuestro pueblo (1917), Tratado de derecho mercantil internacional (1940), Teoría y técnica de la política aduanera y de los tratados de comercio (1943), etc. Cal destacar el document testimonial Memorias de un industrial de nuestro tiempo (1922).

53 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalGualba  (Vallès OrientalMunicipi: 23,34 km2, 177 m alt, 1.429 hab (2014). Situat entre el massís del Montseny i la vall de la Tordera, drenat per la riera de Gualba, als vessants sud-orientals del Turó de l'Home. Hi ha grans extensions de boscs de diverses espècies i algunes pastures. Al sector més alt hi ha el petit pantà de Santa Fe, aprofitat per a la producció d'electricitat i el regatge. Els conreus de secà (cereals, patates, hortalisses i llegums) són alsInici página sectors més plans. Altres activitats econòmiques són la ramaderia bovina, destinada a la producció de llet, la indústria química, de la fusta i del paper i l'explotació de pedreres de marbre i calç. Jaciments de coure i ferro sense explotar. També és un centre tradicional d'estiueig. A Gualba de Dalt hi ha l'església parroquial de Sant Vicenç, d'origen romànic. Àrea comercial de Granollers. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Esbart Jove

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualba, Guerau de  (Catalunya, s XIII - Barcelona, 1285)  Prelat. Fou bisbe de Barcelona, on succeí a Arnau de Gurb el 1284. El seu pas per la diòcesi fou fugaç, ja que morí el 1285. El seu successor fou Bernat Pelegrí. Era oncle de Ponç de Gualba, també bisbe de Barcelona uns anys després.

55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gualba, Ponç de  (Illes Balears, s XIII – Barcelona, 1334)  Eclesiàstic. Bisbe de Barcelona i nebot del també bisbe Guerau de Gualba. Fou sagristà de la seu de Mallorca, canonge de Barcelona i administrador de la seu vacant de Mallorca. Elegit bisbe de Barcelona l'any 1300, no fou consagrat fins al 1303. En el seu govern diocesà cal destacar les construccions que emprengué, i especialment l'edificació de l'església de Santa Maria del Mar (1329). L'exili, ordenat pel rei, li fou revocat pel papa.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualba, Ponç de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada, i que fou suspesa.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes  (Barcelona, s XIV - s XVIII)  Llinatge patrici. D'origen incert, habitava a Barcelona des del primer terç del s XIV. Inicià el camí de l'alta burgesia amb activitats comercials com la draperia i la mercaderia, la marineria i la banca molt potent, que perdurà fins al 1406. La banca Gualbes tenia també interessos comercials a les Balears, Saragossa i Perpinyà. Uns altres membres exerciren aquest ofici alhora que el govern de la ciutat, procurant d'obtenir càrrecs que els afavoríssin econòmicament, com els de clavari, mostassaf, tauler de la taula de canvi, cònsol de mar i, principalment, el de conseller. Les aliances matrimonials ambInici página membres de l'oligarquia ciutadana donaren com a fruit una elevació dins l'escala social. Al s XVI ja començaren a enllaçar-se amb els grans llinatges nobles. Els hereus Gualbes habitaren fins al s XVIII en un casal prop del Regomir i gairebé tots els membres foren soterrats a Santa Maria del Mar.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Baltasar  (Barcelona, s XV)  Ciutadà honrat de Barcelona.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Baltasar de  (Barcelona, s XV)  Tauler de la Taula de Canvi de Barcelona.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Bernat de  (Barcelona, s XIV – 1422)  Jurista. Membre de la família patricia de Barcelona, ciutat de la qual fou conseller segon (1404) i conseller en cap (1408-09). Al servei de Benet XII intervingué com a advocat en el concili de Pisa i assessorà Martí el Jove en la campanya de Sardenya (1409). Fou l'únic dels tres compromisaris de Catalunya que atorgà el vot a Ferran d'Antequera a Casp, el qual, quan la sentència del Compromís de Casp el proclamà rei (1412), el nomenà tot seguit vice-canceller.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Bernat de  (Barcelona, s XV)  Cavaller. Sospitós d'adhesió a la causa de Joan II, les autoritats catalanes l'arrestaren al seu domicili el 1462, quan esclatà la guerra entre la Generalitat i el monarca.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Ferrer  (Barcelona, s XIV)  Pare de Nicolau Gualbes.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Ferrer de  (Barcelona, s XIV - s XV)  Noble i polític. Conseller cinquè de Barcelona (1385), segon (1396 i 1399) i conseller en cap (1402, 1406, 1409, 1412 i 1422). És dubtós que s'entrevistés, al capdavant d'una comissió de les Corts, amb el rei Martí l'Humà moribund (30 i 31/mai/1410), per tal d'obtenir delInici página monarca una decisió que paralitzés les probables maniobres polítiques de Jaume d'Urgell cap a la sobirania. Fou un dels partidaris més incondicionals de Ferran d'Antequera, el qual, un cop elegit, li demanà consell sobre l'actitud que havia de prendre contra el revoltat comte d'Urgell.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Ferrer Nicolau de  (Barcelona, s XV)  Eclesiàstic. Canonge de Barcelona i ardiaca del Vallès.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Jaume  (Barcelona, s XIV)  Draper. Pare de Jaume, Ponç i Joan de Gualbes, els quals feren construir a Santa Maria del Mar (1348) una capella que dotaren d'un benefici perpetu, arran de la mort de llur pare.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Jaume  (Barcelona, s XIV)  Administrador de la seca de Perpinyà. Càrrec que obtingué, associat amb Eimeric Dusai, de Pere III de Catalunya-Aragó.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Joan  (Barcelona, s XIV)  Ciutadà honrat de Barcelona.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Joan Bonaventura de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Poeta. Identificat amb el Rector de Bellesguard. Fou premiat en el certamen celebrat a Barcelona el 1697 amb motiu de la pau de Rijswijk. Es conserven, manuscrites, nombroses composicions seves -algunes recollides en compilacions com La curiositat catalana- de caràcter satíric i humorístic, que li donaren una notable, bé que efímera, popularitat. El 1703 participà en l'edició de les obres de Vicent Garcia, L'harmonia del Parnàs, de la qual redactà la dedicatòria a l'Acadèmia Desconfiada.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGualbes, Joan de  (Barcelona, s XV)  Conseller de la ciutat de Barcelona. Fou el pare de Francesc Bartomeu de Gualbes i de Ferrer.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Joan de  (Barcelona, s XV - 1452)  Ciutadà de Barcelona. Tenia un casal al carrer Ample, on solia allotjar-se el príncep Joan, el futur Joan II, quan residia a la capital essent lloctinent d'Alfons IV. Fou elegit Conseller en Cap de la ciutat el 1445. Renuncià al càrrec per fer-se religiós. Entrà a l'orde dels agustins.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Joan de  (Barcelona, s XV – s XVI)  Ciutadà. Fou conseller segon de Barcelona el 1512 i 1519. El 1520, ocupant encara el càrrec, s'havia retirat per un temps a la seva torre de Sarrià per fugir de la glànola que feia estralls a Barcelona. El 13/ago/1520 entrà a la torre el cavaller Gaspar Burgués i de Santcliment, amb gent armada, i s'endugué per la violència una filla de Joan, de setze anys d'edat. El consell barceloní oferí 100 florins per la captura del raptor. Aquest fou detingut, condemnat a mort i escapçat el 28/jul/1523.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Joan Lluís de  (Barcelona, s XV)  Ciutadà honrat, cavaller i donzell. Membre de la família homònima.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Lluís de  (Barcelona, s XV)  Prior de Catalunya de l'orde de Sant Joan.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Melcior de  (Catalunya, s XIV - s XV)  Cavaller i poeta. Fou partidari de Ferran d'Antequera, i per aixó li fou concedida la castellania de Castellví de Rosanes (1413). Se li atribueixen tres poesies, en les quals es percep ja la influència italiana (Dante, Petrarca).

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Miquel Benet de  (Barcelona, s XV)  Cavaller. Fill de Miquel de Gualbes i d'Elisabet Sesbasses.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGualbes, Miquel de  (Barcelona, s XV)  Cavaller i donzell. Casat amb Elisabet Sesbasses. Foren pares de Miquel Benet de Gualbes.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Nicolau  (Barcelona, s XIV)  Fill de Ferrer de Gualbes. Fou batlle de Barcelona durant les revoltes del 1391 contra el call. Tingué tractes amb la banca Datini, de Prato, a Itàlia.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Onofre  (Catalunya, s XVI)  Poeta i eclesiàstic. Paborde de València i sagristà de Vic. Amic de Joan Boscà, assistia vers el 1540 assíduament a les tertúlies literàries que aquest sostenia a Barcelona. A causa d'un altercat a Alger amb mossèn Montlleó, foren portats a galeres i a Barcelona feren les paus per la intervenció del lloctinent Francesc de Borja (1542). El poeta Gutierre de Cetina li dirigí una epístola en vers sobre les seves activitats amoroses. El 1544 intervingué en la reorganització de l'estudi general de Barcelona i en el nomenament de catedràtic.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes i de Ferrer, Francesc Bonaventura de  (Barcelona, s XV)  Conseller de Barcelona. Fill de Joan de Gualbes.

81 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Gualbes i de Madrigal, Miquel Àngel Agustí de  (Sardenya, Itàlia, s XVI)  Marquès de Palmas. Fill de Miquel Àngel de Gualbes i de Vallseca. Contragué matrimoni amb la pubilla Helena Bellit i d'Aragall, baronessa de la Joiosa Guarda. Llurs descendents adoptaren com a primer cognom el d'Aragall.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGualbes i de Sentmenat, Maria Teresa de  (Catalunya, s XVII – 1724)  Muller de Miquel de Clariana (1675), comte de Münter. Darrera membre de la línia principal d'aquest llinatge.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes i de Setantí, Bartomeu Cristòfor de  (Barcelona, s XV)  Eclesiàstic. Prior de Santa Anna de Barcelona. Germà de Joan Cristòfor.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes i de Setantí, Joan Cristòfor de  (Barcelona, s XV)  Frare dominicà. Mestre en teologia, fou inquisidor a València. Prior del convent barceloní i conseller del príncep de Viana. Després de l'empresonament i la mort del qual, en predicà la santedat i arribà a justificar la licitud del tiranicidi i la necessitat de recórrer a les armes. Se li atribuix el Tractat de les turbacions o revolucions de Catalunya, avui perdut.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes i de Vallseca, Frederic Honorat de  (Catalunya, s XV - d 1532)  Noble. Fill de Joan de Gualbes, regent de la cancelleria d'Aragó. L'any 1518 fou cessat, però fou nomenat regent del Consell d'Aragó (1518-23), i després nomenat vice-canceller de Catalunya (1523-29) i regent de la cancelleria de Mallorca. Intentà negociar la llibertat comercial de Barcelona amb Amèrica.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes i de Vallseca, Miquel Àngel de  (Catalunya, s XVI - Sardenya, Itàlia, s XVI)  Iniciador de la línia de Sardenya. Passà a Sardenya i es casà amb Guialmar de Madrigal i de Cervelló. Llur fill fou Miquel Àngel Agustí de Gualbes i de Madrigal.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGualbes-Santcliment, Joan de  (Barcelona, s XVI – 1557)  Donzell. Es casà amb Magdalena de Corbera, baronessa de Corbera. Llurs descendents es cognomenaren Corbera-Gualbes o Gualbes-Corbera.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gualda  (Lleida, SegriàPartida del sector de l'horta, a la dreta del Segre, al nord de la ciutat.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guallar i Caballé, Montserrat  (Barcelona, 1957 - )  Actriu. Va fer part dels seus estudis a Itàlia i després va intervenir, entre altres, en l'espectacle Pel davant i pel darrera (1986). Ha actuat assíduament amb la companyia del Teatre Lliure i també en cinema i en programes de la Televisió de Catalunya.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guals  (Cardona, BagesMasia i església (Sant Jaume de Guals), prop del límit amb Sant Mateu de Bages.

91 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàGualta  (Baix EmpordàMunicipi: 9,05 km2, 15 m alt, 362 hab (2014). Situat a la plana regada pels rius Daró, que travessa el terme, i Ter, que en forma el límit septentrional, dins la plana d'inundació d'aquests rius. Les bases de l'economia local són l'agricultura de regadiu (arbres fruiters, hortalisses, blat, userda i blat de moro), situats als fondals de la plana al·luvial i alimentat amb aigua del Ter gràcies a la sèquia del Molí de Gualta), al secà s'hi conreen cereals, vinya i oliveres, i algunes activitats industrial derivades de l'agricultura. La població tendeix a disminuir. El poble és a la dreta del Daró, dominat per l'església parroquial de Santa Maria. Àrea comercial de la Bisbal d'Empordà. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gualter  (la Baronia de Rialb, Noguera)  Poble (ant: Gauter), 1 km a l'oest del monestir de Gualter; l'església fou parroquial fins a la guerra civil de 1936-39.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGualter, monestir de  (la Baronia de Rialb, Noguera)  Antic priorat benedictí de Santa Maria de Gualter, que depenia del monestir de Ripoll. Situat a un quilòmetre i mig de Ponts. Gaudí de la protecció dels comtes d'Urgell, els quals en feren possible la fundació l'any 1118. L'església, dedicada a santa Maria, sant Pere i sant Nicolau, fou consagrada el 1207. El priorat s'extingí el 1593. L'any 1939, quan servia de polvorí a les forces republicanes, fou enderrocat per una explosió; només resten en peu els murs laterals i els arcs torals de la volta de l'església, així com restes del claustre i altres dependències. És una construcció romànica, d'època tardana.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guandalgaud  (Girona, s X)  Vescomte de Girona en temps de Borrell II. L'any 985, amenaçada Barcelona per al-Mansur, acudí a la ciutat, amb tres germans seus, al front d'un reforç. Tots caigueren presoners en ésser expugnada la ciutat. Sembla que ell tornà aviat del seu captiveri. Els seus germans foren menys sortosos, ja que continuaven retinguts el 993.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guansé i Brea, Antoni  (Tortosa, Baix Ebre, 1926 - )  Pintor. Inicialment cultivà un cert realisme que, després de la seva instal·lació a París, el 1952, esdevingué un informalisme expressiu i dramàtic. El 1963 guanyà el premi de la Crítica de París. Posteriorment es tornà a inclinar cap a la figuració, encara que mol

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Domènec Guansé i SalesasGuansé i Salesas, Domènec  (Tarragona, 17/mar/1894 – Barcelona, 1/feb/1978)  Periodista, novel·lista i traductor. Exercí la crítica literària a la "Revista de Catalunya" i a "La Publicitat". S'inicià en el camp de la narració amb el recull La clínica de Psiquis (1926). Publicà les novel·les La Venus de la careta (1927), Com vaig assassinar Georgina (1930), Les cadenes d'Eva (1932), Una nit (1935) i l'obra teatral Una noia és per a un rei (1937). La seva obra narrativa es manté en un gènere melodramàtic i alhora morbós, on mostra acusades influències de Poe i de certs autors francesos.Inici página Exiliat el 1939 a Xile, on va viure vint anys, hi publicà Retrats literaris (1947), reimpresos amb el títol d'Abans d'ara (1966), i dirigí la revista "Germanor". Durant aquest segon període va publicar les novel·les La pluja d'or (Xile 1950, Barcelona 1957) i Laberint (1952), i les biografies Margarida Xirgu (1963), Pompeu Fabra (1964) i Josep Anselm Clavé, apòstol, agitador i artista (1966).

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guanta  (Sentmenat, Vallès OccidentalAntic castell, al cim del turó del Corb, contrafort meridional del Montmajor. És esmentat ja al s XII. Al peu del castell hi ha la casa de Guanta, dita també Castellet de Baix o de Guanta.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guanter, Pau  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, s XX - )  Compositor de sardanes. Fou deixeble d'Antoni Agramont. En la seva producció destaquen La bufona, Una matinada fresca i Visca ma terra.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guanyabens i Giral, Nicolau  (Mataró, Maresme, 1826 - Barcelona ?, 1889)  Compositor i metge. Era pilot de la marina mercant. Escriví música religiosa, en la qual destaca una Missa, estrenada a Mataró (1852); música per a l'escena, seguint models italians. La seva òpera Arnaldo d'Erill s'estrenà al Liceu de Barcelona el 1859.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guanyavents i Jané, Emili  (Barcelona, 1860 – 1941)  Poeta i traductor. Poeta simbolista, publicà Alades (1897), Voliaines (1903) i Trasplantades (1910). Moltes de les seves poesies foren musicades per Enric Morera. Tipògraf col·laborador de l'influent grup de "L'Avenç", també col·laborà en d'altres revistes. Posà al dia les obres d'un gran nombre d'escriptors i, entre altres aportacions, fixà formalment el text definitiu del Cant dels segadors com a himne de Catalunya.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGuarbes, serra de  (Canejan / Viella, Vall d'AranAlineació muntanyosa, que separa la vall de Toran de la de Varradòs, a llevant de Montlude. Culmina la tuc de Guarbes (2.356 m alt), que domina pel nord l'estany de Guarbes, a la capçalera de la coma de Guarbes.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guarda, la  (Gósol, Berguedà)  Barri, al nord del nucli antic.

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guarda-si-venes  (Guissona, SegarraPoble, al nord del municipi, esmentat ja el 1099.

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guardamar  (Mont-roig del Camp, Baix CampVeure> Miramar.

107 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Guardamar, riu  (CosteraVeure> Cànyoles, riu.

106 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Situació de la comarca de la SaforGuardamar de la Safor  (Safor Municipi: 1,03 km2, 11 m alt, 487 hab (2014) (o l'Alquerieta de , o l'Alqueria de Guardamar, o Guardamar, ant: l'Alqueria de Tamarit, Tamarit, el Rafal de Verdaguer o l'Alqueria de Don Enric). Situat enfront de la costa, en plena horta de Gandia, a l'est d'aquesta ciutat, a la dreta del riu d'Alcoi i prop de la seva desembocadura. La base de l'economia local és l'agricultura de regadiu, on s'hi cultiven taronges, tomàquets i altres conreus d'horta, a través de la sèquia comuna de Gandia, que tanmateix no ha pogut evitar, durant les últimes quatreInici página dècades, una lenta devallada de la població. Recentment ha començat l'explotació turística de la platja de Guardamar. El poble era una antiga alqueria islàmica. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament

104 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix SeguraGuardamar del Segura  (Baix SeguraMunicipi: 35,58 km2, 25 m alt, 15.599 hab (2014), (o Guardamar). Situat al litoral, al delta del Segura. La plantació de pins, eucaliptus i palmeres, iniciada el 1900, ha atorgat al terme un dels seus millors atractius. La vida econòmica del municipi es basa avui en el turisme, que ha donat un nou impuls a la població i ha canviat la fesomia del terme. L'agricultura, però, dominada pel regadiu, es manté encara com a activitat important, la pesca, en canvi, ha esdevingut una activitat secundària. La vila, d'origen islàmic, enfilada en un coster, va ésser destruïda per un terratrèmol el 1829 i construïda de nou, més avall, en forma de quadrícula. És la població més meridional de llengua catalana. Ajuntament ( en castellà)

Anar a:    Grup ]    [ Gua ]    [ Gual ]    [ Gualbes ]    [ Gualbes, M ]    [ Guals ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons