A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a: Vilan ] [ Vilano ] [ Vilanova, P ] [ Vilanova de C ] [ Vilanova de P ] [ Vilanova de V ]

Qui podent dir alguna cosa amb deu paraules n'usa vint, és capaç de qualsevol altra mala acció. (Aldo Cammarota)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilana, Felip de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Cavaller. El 1704, suspecte d'afecció a Carles d'Àustria, fou expulsat de Barcelona pel virrei borbònic, Velasco. Prengué efectivament les armes al bàndol austriacista durant la guerra de Successió. El 1707 era capità del regiment de cavalleria de Morràs. Sortí amb 100 homes d'Ariza (Aragó), i entrà a Castella per Monteagudo. Sotmeté alguns pobles per la part d'Almazan (Sòria). En dos cops de mà capturà 3.200 caps de bestiar. Dos anys després era tinent coronel del mateix regiment i fou encarregat d'alguns atacs entre Balaguer i Montsó. El 1713 restà al marge de la resistència final catalana, retirat a Sant Miquel del Fai.

2 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilana, marquesat de  (Catalunya)  Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, al coronel Josep de Peguera-Vilana i de Millars, únic titular.

3 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaVilana, marquesat de  (Nàpols, Itàlia)  Títol concedit el 1750 a Antoni de Peguera i de Vilana-Peguera, senyor de Monells i Toloriu i nebot del primer marquès austriacista de Vilana. El succeí el seu fill Francesc de Paula de Millars, òlim de Peguera i de Camps, que morí sense fills el 1810. Passà als De las Infantas, cognomenats Millars.

4 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilana, torre  (Barcelona, Barcelonès Antic nom de l'antiga força o torre de Sarrià, a partir dels s XVII i XVIII (situada al límit amb l'antic terme de Sant Gervasi de Cassoles), al pla de Barcelona, per tal com passà a ésser propietat de Ramon de Vilana-Perles i dels seus successors. El contrafort de la serra de Collserola als vessants del qual s'assenta rep el nom de turó d'en Vilana (més amunt del mateix turó fou construït el gran col·legi dels escolapis de Sarrià).

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilana, Vidal de  (País Valencià, s XV)  Cavaller. Es casà amb Tecla de Borja, neboda del papa Calixt III i germana del papa Alexandre VI. El 1456 concorregué amb galeres a la campanya contra Gènova que dirigí Bernat de Vilamarí, regnant Alfons IV el Magnànim.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilana i Júdice, Antoni de  (Catalunya ?, s XVII – s XVIII)  Cavaller. Fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge borbònic de 1713-14. Manava la Companyia de Mestres de Cases i Molers, que era la cinquena del primer batalló.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilana i Millàs, Josep  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Cavaller. Serví de capità a la Coronela de Barcelona el 1684 i el 1697. El 1705 era considerat austròfil, per això fou expulsat de Barcelona pel virrei borbònic Velasco, i es presentà al campament aliat per prestar obediència a Carles d'Àustria. El 1706 fou encara capità de la Coronela arran del setge de Felip V. El 1709 fou enviat pel rei Carles a Vic, per reforçar-hi la mobilització davant l'avanç francès. El 1713 assistí a la Junta de Braços que decidí la resistència contra Felip V; fou un dels qui signaren una protesta escrita contra la decissió del Braç Militar favorable a la submissió.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVilana i Vilamala, Antoni  (Barcelona, s XVII – Sant Miquel del Fai, Vallès Oriental, s XVIII)  Cavaller. Germà de Francesc. El 1705 prestà obediència a Carles d'Àustria, al campament aliat davant de Barcelona. L'any següent defensà la capital, durant el setge establert per Felip V, com a capità de la Coronela. Assistí a la Junta de Braços de 1713. Disconforme amb la votació final de resistència a ultrança, i malgrat l'actitud combativa del germà, se n'anà de la capital abans del setge borbònic i es retirà a Sant Miquel del Fai.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilana i Vilamala, Francesc  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Cavaller. Resident a Barcelona i germà d'Antoni. Fou capità de la Coronela el 1684 i el 1697. El 1705, suspecte de ser austròfil, fou expulsat de Barcelona pel virrei Velasco, i s'uní al campament aliat de Carles d'Àustria. El 1706 fou altra vegada capità de la Coronela, durant el setge infructuós de Felip V. Assistí a la Junta de Braços de 1713 que decidí la continuació de la resistència catalana. Es quedà a Barcelona durant el setge de 1713-14 i fou novament capità de la Coronela. Manava la companyia de Boters, i amb la qual col·laborà a la defensa. A les eleccions de nov/1713 sortí elegit entre els aristòcrates que entraren al Consell de Cent de Barcelona.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilana-Perles i Camarasa, Ramon de  (Barcelona, s XVII - Viena ?, Àustria, s XVIII)  Notari, doctor en ambdós drets i ciutadà honrat de Barcelona. Fill del notari Ramon Vilana Perles. Fou capità de la Coronela el 1684 i el 1697, durant les invasions franceses de Catalunya. En pujar al tron Felip IV de Catalunya-Aragó, es mostrà austriacista, i fou empresonat pel lloctinent Fernández de Velasco. Alliberat per la victòria austriacista del 1705, llegí a la cort de 1705-06 el discurs de proclamació del rei arxiduc Carles III, en català. Fou nomenat protonotari del Consell d’Aragó, i més tard secretari d’estat per als afers hispànics, passant per damunt del rígid escalafó que tradicionalment caracteritzava la monarquia austríaca, fet pel qual fou malvist pels cortesans; amb tot, sabé maniobrar hàbilment entre les intrigues cortesanes i assolí una influència política notable. També rebé el títol de marquès de Rialb (1708). El 1713 acompanyà l’emperadriu quan aquesta sortí de Barcelona cap a Viena, però ell restà un quant temps a Milà. Més tard passà a la cort de Viena, i hi organitzà el conjunt de refugiats catalans i aragonesos que s’hi refugiaren, subvencionats per l’emperador. Fou secretari d’estat i cap del Consell d’Espanya creat a Viena per als afers hispànics. DeixàInici página unes memòries, en alemany, que foren publicades per Wolff el 1854. Hom li ha retret el poc èxit de les seves gestions per a impedir el subjugament de Catalunya per Felip V d’Espanya. Sembla que no tornà mai a Catalunya.

11 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàVilanant  (Alt Empordà)  Municipi: 16,9 km2, 98 m alt, 399 hab (2014). Situat a l'oest de Figueres, a l'esquerra del riu Manol (en part límit meridional) que drena el terma juntament amb els seus afluents, per l'esquerra, el Rissec i les rieres del Mas Rodella i de Cistella. Bona part del municipi és accidentat, hi predominen els boscos d'alzines i pins. Agricultura amb predomini dels conreus de secà (cereals, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses). La ramaderia bovina i de llana, l'avicultura i les activitats industrials derivades de l'agricultura, complementen l'economia. El poble és al sector oriental del terme; l'església parroquial de Santa Maria és un notable exemplar romànic, petit, de tres naus. El municipi comprèn, a més, el veïnat de Coquells i l'església de Sant Jaume dels Solers. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilanant, marquesat de  (Catalunya)  Títol concedit el 1682 a Miquel de Salbà i de Vallgornera, senyor de Vilanant i del castell de Santiga, cavaller de Sant Jaume i lloctinent general de Mallorca. Passà als Ponts de Mendoza, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d'Aranda, i als Silva, ducs d'Híxar.

13 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Vilancòs  (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà Llogaret (1.376 m alt) de l'antic mun. de Benés, dins l'antic terme d'Avellanos, a ponent d'aquest poble.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilandeny  (Navès, Solsonès)  Llogaret i antiga quadra (ant: Viladondeny), situada al sud-est del terme, a 588 m alt, entre Pegueroles, Sorba i Gargallà. És centrada en l'antiga església parroquial. Era de la jurisdicció del monestir de Solsona.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVilanega  (Llavorsí, Pallars Sobirà Veure> Vellanega.

16 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilanera  (l'Escala, Alt Empordà)  Antic monestir de monges benedictines (Santa Margarida de Vilanera), situat dins la parròquia de Sant Martí d'Empúries. El fundà el 1328 l'ardiaca de Besalú Arnau Soler, sota el règim de l'abadessa Fresca de Soler. Constava, inicialment, de nou monges. De resultes de la pesta del 1348 restà quasi sense comunitat, i el 1368 s'uní als de Santa Coloma de Matella i de Sant Joan de l'Erm; més tard aquestes petites cases s'uniren a Sant Daniel de Girona. En romanen només les ruïnes.

17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vilanesa  (Horta Veure> Vinalesa.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilanna  (Bescanó, Gironès)  Poble, situat a la dreta del Ter, al sector de ponent del terme. És centrat per l'església parroquial de Sant Mateu; l'actual edifici fou bastit el 1678; en depenen els santuaris de Santa Margarida de Bescanó i el de Sant Sebastià. A la fi del s XVII era lloc reial.

19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vilanova  (València, Horta)  Nova ciutat, projectada el 1972, a 18 km de la ciutat de València, amb capacitat per a 17.000 habitants, damunt un territori d'unes 1.300 ha (900 de les quals per a nucli habitat i 400 per a instal·lació de noves indústries), segregades dels municipis de Riba-roja de Túria, Loriguilla i Xest.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilanova  (Tivissa, Ribera d'Ebre)  Petita part del terme, a la dreta de l'Ebre, davant l'antic lloc de Banyoles. Era una illa, dita Algira.

21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vilanova  (Benaixeve, Serrans)  Llogaret (cast: Villanueva), antic cap del vescomtat de Xelva, situat al nord-oest del poble, damunt la serra que separa el municipi del de Sinarques.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVilanova  (el Pont de Claverol, Pallars Jussà Veure> Vilanoveta.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilanova, Albert de  (País Valencià, s XIV)  Militar. Fill de Ramon. Tenia la consideració aristocràtica de donzell. El 1384, essent jove -era dit Albertí- havia d'anar amb algunes forces a Grècia. La seva anada era per afavorir la tornada del seu pare, tot i que Pere III s'oposava a aquesta mentre no es reintegrés al ducat d'Atenes el vicari general titular vescomte de Rocabertí, del qual Ramon era lloctinent. Sembla que en realitat no anà a Atenes fins al 1387, amb l'aprovació del nou rei Joan I. Combaté a la darreria del domini català a Grècia.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilanova, Àngel de  (València, s XV - Sardenya, Itàlia, s XVI)  Polític i militar. Descendent de Vidal de Vilanova, fou nomenat virrei de Sardenya (1515-29) per Ferran II de Catalunya-Aragó i confirmat (1516) per Carles I. Reuní el parlament ordinari de Sardenya (1518-23) i un d'extraordinari (1528). El mateix any rebutjà una incursió francesa sobre Sàsser.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilanova, Arnau de  (Daroca ?, Aragó, 1238/40 ? - Gènova, Itàlia, 6/set/1311)  Metge, reformador espiritual i escriptor en català i en llatí. Fou incardinat a la diòcesi de València, probablement de molt jove, i allà habità la seva filla Maria, monja dominicana. La seva muller, Agnès Blasi, de Montpeller, era tia dels metges Ermengol i Joan Blasi. Arnau estudiava a Montpeller el 1260, i s’hi graduà de mestre en medicina. Si certament ell fos l’autor del gran tractat mèdic Breviarium practicae, hauria estudiat també amb Giovanni de Casamicciola, professor de medicina a la Universitat de Nàpols en 1267-78 i mort vers el 1282. Com a radicat a València, dominà la llengua aràbiga, que l’ajudà a esdevenir un dels metges més famosos del seu temps. Devers 1281-85 fou ensinistrat en hebreu, en Sagrada Escriptura i en la cultura rabínica i talmúdica al convent dominicà de Barcelona, sota la guia de Ramon Martí. No seguí enlloc, però, cap curs complet de teologia. Metge de Pere II, des del 1281 fins a la mort del rei, continuà essent afavorit per Alfons II i Jaume II. Residí novament a València del 1286 al 1289, que passà a ensenyar la medicina a l’estudi de Montpeller, llavors domini de Jaume II de Mallorca. Hi restà fins el 1299. Durant aquest decenni començà a compondre opuscles llatins inspirats en Joaquim de Fiore i orientats, d’una banda, vers la propera vinguda de l’Anticrist i, d’altra banda, vers la reforma ultrancera de l’Església, segons els ideals dels fraticels i dels beguins, molt difosos a tot Occitània. En el seu Tractatus de tempore adventus Antichristi en fixa la data: l’any 1378. Jaume II de Catalunya-Aragó l’havia cridat diverses vegades a la seva cort com a metge, i el 1299 l’envià com a ambaixador prop de Felip IV el Bell per a negociar, entre altres problemes, el de la Vall d’Aran. Arnau difongué a París les seves idees sobre l’Anticrist, i, acusat pels teòlegs de la universitat, fou processat i condemnat. L’any següent apel·là a Bonifaci VIII, el qual, agraït pels seus serveis com a metge, l’obligà a abjurar en privat, però declarà públicament exagerada la condemna parisenca. En reconeixença, Arnau li dedicà el tractat màgic De sigillis. D’aquest temps són alguns escrits seus d’alquímia. El 1301 compongué a Scurcola, davant Anagni, el De cymbalis ecclesiae, dedicat al papa, i l’any següent la Philosophia catholica et divina, dos tractats de caire joaquimita. El 1302, cridat a Catalunya, com a metge, per Jaume II, polemitzà vivaçment amb els dominicans de Girona. Cercà tot d’una el suport del nou papa Benet XI, que el tingué també per metge. En morir aquest (1304), hom sospità que havia estat emmetzinat, i n'acusà el fraticel Bernat Deliciós, amb la complicitat d’Arnau. Empresonat per altres motius a Perusa, en ésser alliberat es refugià a la cort de Frederic III de Sicília, protector dels espirituals. A Messina, li dedicà l'Allocutio christiani sobre la reformació de l’Església. Aquesta, segons Joaquim de Fiore, pressuposava la desfeta de l’islam i la conquesta de Jerusalem per un rei, elegit per Déu. Tornà el 1305 a Catalunya, exhortà Jaume II a la croada contra Almeria i llegí al palau reial de Barcelona, l’11/jul, la Confessió de Barcelona, síntesi autèntica del seu profetisme escatològic. Acabava llavors d’ésser elegit papa el seu amic Bertrand de Got (Climent V), i s’apressà a adreçar-li un voluminós recull dels seus escrits teològics. L’any següent es retirà al monestir de Sant Víctor de Marsella, on compongué la seva obra cabdal, l'Expositio super Apocalypsi (editada el 1971), que el seu editor, J. Carreras i Artau, ha aclarit, amb raons força convincents, que deu ésser una obra autènticament seva. D’entre el 1305 i el 1308 cal datar també la Lliçó de Narbona, sobre la reforma interior. Capdavanter dels espirituals des de la mort de Pèire Olieu (1298), l’any 1309 perorà la defensa d’aquells davant Climent V a Avinyó. L’any següent tornà a Sicília, on adreçà al rei Frederic una Informació espiritual' per a la reforma de la seva casa i del regne, amb consells que es concretaren en unes constitucions reials. Mentrestant, els adversaris dels espirituals havien acusat Arnau prop de Jaume II d’haver-lo calumniat davant el papa. El rei el cridà al campament d’Almeria i l’obligà a escriure (gen/1310) el Raonament d’Avinyó, la seva obra més important en català. En constatar, però, Jaume II que aquell text no coincidia amb el discurs llatí, malauradament perdut, que hom li havia tramès des d’Avinyó, li retirà la confiança. Arnau s’embarcà cap a Sicília, i d’allà cap a Gènova, on morí el 1311. Els seus escrits teològics en llatí i en català -alguns s’han conservat només en traduccions italianes i gregues- es caracteritzen per l’esclat entusiàstic i per l’ordre rigorós de l’exposició. Les obres catalanes (editades el 1947) s’avancen a la prosa clàssica dels primers humanistes catalans per llurs amples i perfectes períodes i alhora per llur colpidora expressivitat. Tot amb tot, Arnau deu la seva gran fama pòstuma a les seves obres científiques i mèdiques, reeditades sovint fins a la fi del s XVI, i reestampades encara més endavant. La major part dels escrits alquímics que hom li ha atribuït són espuris, com ho és també el més extens regiment de sanitat. L’atribució del Breviarum i del Speculum és igualment dubtosa. Resten, però, ultra un seguit de traduccions d’obres mèdiques de l’àrab al llatí, els seus pràctics i difosíssims regiments breus -el més famós, adreçat a Jaume II, traduït tot d’una al català (editat el 1947)- i alguns curts tractats que assoliren una àmplia divulgació arreu d’Europa: sobre l’esterilitat, el coit, les sagnies, els verins, les febres, l’alquímia, els maleficis i els somnis.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilanova, Bernat  (Navarra, s XV – s XVI)  Eclesiàstic. Mestre en arts, publicà a València el 1500 unes Notes, text gramatical per a l'ensenyament del llatí amb exemples en català. Hom hi pot remarcar la influència dels autors clàssics -A. Nebrija, però, no hi és esmentat- i té un interessant pròleg amb nombrosos recursos literaris.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVilanova, Bernat de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Fou un dels distingits al costat de Jaume I el Conqueridor, a la campanya de Múrcia del 1266.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilanova, Bertran de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Gaudia de l'estima de Jaume I el Conqueridor. Exercí funcions de missatger de confiança entre el monarca i la seva filla Violant, casada amb Alfons X de Castella.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilanova, Climent de  (País Valencià, s XIV – s XV)  Cavaller. Assistí al Parlament valencià de l'interregne. El 1411 fou missatger d'aquella assemblea davant el Parlament del Principat, reunit a Tortosa.

30 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilanova, comtat de  (Catalunya)  Títol concedit, per l'emperador Carles VI, el 1719 al tinent coronel Josep de Vilanova i de Guitard (mort el 1730). El succeí la seva filla Maria Teresa de Vilanova i de Salis-Soglio, que entrà al convent de Sankt Jakob de Viena amb el nom de sor Segimona. El 1926 fou rehabilitat, al·legant un parentiu transversal, pel genealogista Ramon de Rosselló i Donato.

31 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Vilanova, comtat de la  (País Valencià)  Títol concedit el 1628 a Joan Vallterra de Blanes i de Ribelles, baró de Torres-Torres, de Canet i de Vilanova, senyor de Castellmontant, Montanejos, la Font de la Reina, Algímia i Alfara. Passà als Castellví, marquesos de Làcon. La baronia de la Vilanova havia estat vinculada, prèvia facultat reial, per l'avi-cinquè del primer comte, Joan de Vallterra.

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilanova, Francesc de  (Catalunya, s XIV – v 1433)  Cavaller. Era germà de Galceran, bisbe d'Urgell. L'ajudà (1396) a oposar-se a la invasió del comte de Foix. El 1398 assistí a les Corts de Saragossa. Durant el Parlament de l'interregne (1410-12) formà part de la ponència especial destinada a evitar discussions supèrflues, substituint-hi Roger de Montcada. Aleshores era partidari de Jaume d'Urgell. El 1413 era un dels prohoms que Ferran I d'Antequera convocà a consell per a decidir l'actitud a adoptar davant la revolta delInici página comte Jaume d'Urgell. Es casà amb Elionor de Prades, filla de Pere de Prades, ja difunt, i de Joana de Cabrera. El 1422, quan la seva cunyada i ex-reina Margarida de Prades entrà en religió, tractà amb ella la renúncia de béns feta a favor d'Elionor. L'any 1433 foren subhastats a València els seus béns mobles.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilanova, Galceran de  (Catalunya ?, s XIV - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1415)  Eclesiàstic i polític. El 1388 fou elegit bisbe d'Urgell, com a successor de Berenguer d'Erill. El 1396, en unió del seu germà Francesc, alçà gent armada i fou un dels qui més cooperaren a la defensa del país quan aquest fou envaït pel comte de Foix. Durant l'interregne que seguí a la mort de Martí l'Humà sostingué lluites contra el comte Arnau Roger de Pallars, malgrat els esforços pacificadors del Parlament de Catalunya. Era membre de la comissió elegida pel desembre de 1411 com a òrgan executiu del Parlament. Fou embaixador d'aquest el 1412, amb Guillem de Montcada, prop del comte Jaume d'Urgell, per tal de persuadir aquest d'acceptar de bon grat la sentència de Casp. Fou succeït per Francisco de Tovía.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilanova, Galceran de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Cronista. Hi ha notícia que redactà una crònica, avui perduda, del regnat d'Alfons II el Franc.

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilanova, Galceran de  (País Valencià, s XIV - Sardenya ?. Itàlia, s XIV)  Cavaller. Germà de Ramon. Serví amb les armes a Castella bastant de temps. Hi tenia terres. En 1383 fou injuriat en plena cort pel jove Bernat de Fortià, germà de la reina Sibil·la. Pere III, malgrat el seu encegament pels Fortià, reconvingué Bernat i lamentà profundament l'incident, que fou escandalós. En 1386 fou nomenat castellà de les fortaleses catalanes d'Atenes i Neopàtria, i havia d'anar a Grècia amb un contingent de reforç. En 1391 era governador del Logudor, a Sardenya.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVilanova, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Serví Jaume I al nord d'Àfrica. Fou probablement alcaid de cristians a Tunis. El 1272 féu un viatge diplomàtic a Barcelona. L'any següent era enviat novament a Tunis com a ambaixador de Jaume I, per ampliar les gestions de bona entesa que acabava de fer-hi el representant reial Ramon Ricart.

37 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Vilanova, la  (Sogorb, Alt Palància)  Antic barri morisc de la ciutat. El 1609 hi havia 350 famílies morisques.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilanova, Manuel de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Germà de Galceran. Serví Castella a les ordres d'Enric de Trastàmara, amb el seu germà. Victoriós Enric, rebé terres de recompensa dels seus serveis.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilanova, Marc  (Catalunya, s XIV)  Pintor. És autor del notable retaule de santa Caterina, que el cònsol català a Damasc oferí, el 1385, al monestir del Sinaí, on encara s'hi conserva.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilanova, monestir de  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça Veure> Lavaix, monestir de.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilanova, Pere de  (País Valencià, s XIV)  Cavaller. Serví el rei Pere III el Cerimoniós. Li fou fidel durant els conflictes de la Unió. El 1347 combaté contra els unionistes oposats al monarca, com a senyaler de Xàtiva, a la batalla lliurada prop de la ciutat i perduda pels reialistes. Vilanova sobrevisqué i se sumà a les forces que seguiren addictes a Pere III.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilanova, Perot de  (Lleida, s XVI)  Cronista. Estudià a Lleida, on es graduà de batxiller en drets (1555); fou professor a la universitat lleidatana i al castell de Flix, i es doctorà en drets a Barcelona el 1562. Participà amb el seu germà Gaspar en la cort de Barcelona del 1564. Escriví unes Memòries per a sempre, inèdites, molt interessants per les dades personals, sobre el sistema d'estudis i principalment la seva visió sobre lesInici página corts i la rivalitat entre Francesc de Montcada, comte d'Aitona (al servei del lloctinent García Álvarez de Toledo), considerat traïdor pels catalans, i l'almirall de Nàpols, el refinat i culte admirador d'Ausiàs Marc, Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, estimat de tots. La crònica arriba fins el 1573.

43 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilanova, plana de  (Balaguer, Noguera)  Antic nom de la plana de l'esquerra del Segre, davant de la ciutat.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilanova, Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Es titulava vescomte de Vilanova. El 1286 assistia, a Santes Creus, a les exèquies per l'ànima de Pere II celebrades en tornar de Mallorca Alfons II. Després dels convenis de Logronyo amb Castella (1293), es féu càrrec del castell de Morella, que havien tingut els castellans. Per aquest temps era camarlenc del rei Jaume II. L'any següent fou ambaixador a Sicília per tal que l'infant Frederic II i la reina mare Constança s'adherissin als propòsits decidits de pau del rei Jaume, ja pròxims a concretar-se pels acords d'Anagni. El 1296, després de la guerra contra Castella a terres de Múrcia, fou un dels garantidors de les treves que hi foren signades. El 1301 era tramès com a ambaixador a Tunis, on convingué el tractat signat el 21/nov.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilanova, Ramon de  (País Valencià, s XIV - Sardenya, Itàlia, s XIV)  Cavaller. Segurament fill de Vidal i pare del Ramon que fou algutzir de Pere III. El 1323 anà a l'expedició per conquerir Sardenya que dirigí l'infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne. Morí a la campanya.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilanova, Ramon de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Lluità a favor de Joan II a la guerra que li féu el Principat. El 1486, després de caure Berga en poder de l'infant Ferran, el futur rei Catòlic, aquest el nomenà cap de les forces joanistes a la muntanya.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVilanova, Romeu de  (Lleida, s XII – Provença ?, França, 1251)  Noble. Era un dels grans polítics catalans de Provença als temps en què aquest comtat era governat per una dinastia catalana. Fou senescal del comte de Provença Ramon Berenguer IV i dirigí un gran nombre de bones mesures de política interior. A la mort del comte (1215), assumí la regència del comtat. També exercí de senescal a la cort de Carles I de França.

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilanova, Tomàs de  (València, s XVI – 1608)  Poeta en castellà. Fill de Lluís de Castellar de Vilanova, baró de Bicorp i senyor de Quesa (Castellar). Membre de l'Acadèmia dels Nocturns de València, amb el pseudònim de Tranquilidad, on presentà diverses composicions poètiques de circumstàncies. El 1603 es casà amb Anna de Peralta.

49 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Vilanova, vescomtat de  (País Valencià)  Denominació actual del vescomtat de Xelva, que li fou donada des de la fi del s XVIII, quan ja havia passat als Azlor de Aragón, ducs de Vilafermosa. Durant un curt temps també havia estat conegut com a vescomtat de Vilanova de Xelva.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilanova, Vidal de  (Catalunya, s XIV - v 1353)  Cavaller. Comanador de Montalbà, cavaller de l'orde de Santiago, ambaixador i conseller jurídic de Jaume II, Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós. El des/1312 fou enviat pel rei a sol·licitar del papa permís per a la creació de l'orde de Montesa, permís que el 8/jun/1317 Joan XXII va concedir. Jaume II va premiar els seus serveis assignant-li les rendes de la vila de Montcada, prop de València, que havien pertangut als templers. Aconseguí que el papa es fes partidari de Jaume II en l'empresa de Sardenya (1323), contra els pisans i els genovesos. Fou conseller també del rei Alfons el Benigne, i després partidari de Pere el Cerimoniós i del seu germà Jaume, comte d'Urgell, contra les ambicions de la seva madrastra, Elionor, germana d'Alfons XI de Castella; després, l'any 1348, durant els episodis dels unionistes a València (que eren dirigits per Elionor), Vidal de Vilanova, que llavors residia en aquella ciutat, tornà a ajudar Pere el Cerimoniós, al qual acompanyà de nou en la campanya de Sardenya (1354).

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVilanova, Vidal de  (País Valencià, s XIV)  Cavaller. Fill o nét de l'homònim. El 1361 anà a Castella per assegurar amb Pere el Cruel, en nom de Pere III el Cerimoniós, els tractats de pau convinguts amb ell. El 1364 figurava entre els declarants al procés contra Bernat de Cabrera. Figurava al bàndol dels Centelles el 1373. El 1380 era un dels convocats a l'assemblea que havia d'aplegar-se a Calataiud, i que després fou suspesa, per decidir quin dels papes del Cisma era el legítim.

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilanova, Vidal de  (País Valencià, s XIV – s XV)  Cavaller. El 1412, amb el jurista Domènec Mascó, fou missatger del Parlament de València, reunit a Morella, davant del del Principat, aplegat a Tortosa, poques setmanes abans del compromís de Casp.

53 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Vilanova d'Albera  (Rosselló Veure> Montesquiu d'Albera

54 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana AltaVilanova d'Alcolea  (Plana Alta Municipi: 68,4 km2, 348 m alt, 604 hab (2014), (o d'En Domènec). Situat al sector septentrional de la comarca, envoltat per les serres d'en Galceran i del Desert de les Palmes. Es conrea bona part del territori municipal, amb predomini dels conreus de secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya). Ramaderia porcina. Població en descens. La vila és situada en un turó, que domina la capçalera del barranc de Vilanova, afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves; el nucli central envolta la plaça de l'església parroquial de Sant Bartomeu, on es conserva l'altar de Sant Roc, barroc, obra dels Capuç; s'ha conservat la tradició de les fogueres de Sant Antoni, amb una desfilada de clavaris a cavall, que han de saltar entre les flames. Dins el terme hi ha l'ermita del Calvari, amb frescs de Joaquim Oliet. Pertany a l'àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVilanova d'Almassà  (Maella, Terra Alta)  Poble (o la Trapa, o Santa Susanna), al nord de la vila, a l'esquerra del Matarranya, sorgit vora l'antic monestir de Santa Susanna (des del 1796, de la Trapa), que passà a mans d'un particular de Casp amb la desamortització posterior al 1835.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilanova d'Alpicat  (Segrià)  Altre nom que hom dóna, també, al municipi d'Alpicat.

57 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Vilanova d'Anna  (Anna, Canal de Navarrès)  Antic raval de la vila, habitat per moriscs fins al 1609.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilanova de Banat  (Alàs i Cerc, Alt Urgell)  Poble (1.240 m alt) (ant: Calbell de Banat), al nord-est del terme, en un altiplà que domina la vall del Segre just a l'indret que aquest riu deixa el pas engorjat pel Baridà. L'església parroquial és dedicada a santa Cecília. La població fou fundada el 1255 pel baró de Pinós amb els habitants de l'antic mas de Banat.

59 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pla d'UrgellVilanova de Bellpuig  (Pla d'Urgell)  Municipi: 13,75 km2, 290 m alt, 1.179 hab (2014). Situat al límit amb l'Urgell i les Garrigues, a les ribes del Corb, en un terreny pla regat pel canal d'Urgell. Hi predominen els conreus de regadiu sobre els de secà, gràcies a l'aprofitament de les aigües derivades del canal; els conreus més estesos són els de cereals (blat de moro, blat i ordi), arbres fruiters (pomeres, pereres i presseguers), hortalisses i alfals. La ramaderia ovina, bovina i porcina i l'avicultura, complementen l'agricultura. Indústria agropecuària. El poble és troba uns 2 km a l'esquerra de la carretera de Barcelona a Lleida; església parroquial de Sant Pere. Àrea comercial de Tàrrega. Formà part de la baronia de Bellpuig. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

60 EUROPA - HISTÒRIA

Vilanova de Cabanyes, vescomtat de  (Portugal)  Títol concedit el 1892, amb caràcter personal, a Josep Bonifaci Vilanova de Cabanyes i Bou.

61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaVilanova de Castelló  (Ribera Alta Veure> Castelló de la Ribera.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilanova de Castellpagès  (Segrià Veure> Vilanova de la Barca.

63 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilanova de Cubelles  (Vilanova i la Geltrú, Garraf)  Un dels antics nuclis de la població, que es formà dins el terme del castell de Cubelles.

64 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Vilanova de Formiguera  (Formiguera, Capcir)  Poble, a la dreta de l'Aude, entre Matamala i Ral. El lloc és esmentat ja el 1087. Prop seu, a l'esquerra del riu, a 1.470 m alt, hi ha el santuari de la Mare de Déu de Vilanova, patrona del Capcir, obra del 1730, amb un altar major de talla amb representacions de la vida de la Mare de Déu.

65 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàVilanova de la Barca  (Segrià)  Municipi: 21,6 km2, 195 m alt, 1.120 hab (2014). Situat en un terreny pla, al límit amb la Noguera i el Pla d'Urgell, a la confluència del riu Corb amb el Segre, al nord-est de Lleida. Agricultura amb predomini dels conreus de regadiu (cereals, farratge i fruiters) sobre els de secà (ordi i ametllers), gràcies a l'profitament d'aigües derivades del canal d'Urgell i de la sèquia de Fontanet (la qual neix dins el terme). La ramaderia, que és integrada per bestiar oví i porcí i l'aviram, complementa l'economia. Dins el municipi hi ha una part de les instal·lacions de la central elèctrica de Termens (Noguera). Petita indústria. El poble és a l'esquerra del Segre; l'església parroquial és dedicada a l'Assumpció. Àrea comercial de Lleida. Formà part de la comanda templera (després hospitalera) de Corbins. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

71 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraVilanova de l'Aguda  (Noguera)  Municipi: 53,48 km2, 409 m alt, 228 hab (2014). Situat a la vall del Llobregós i drenat també, al sector del nord, pel torrent de Vilanova o de Valldàries, que davalla de les serres del Pubill i del Bancal, a l'extrem oriental de la comarca, al límit amb l'Alt Urgell, el Solsonès i la Segarra. El territori és ondulat i ocupat en bona part per boscs de pins, roures i alzines i pasturatges. L'agricultura és tota de secà, destinada als cereals, mentre la vinya i l'olivera han quasi desaparegut. Ramaderia de llana i porcina; aviram. El poble és a la dreta del torrent deInici página Valldàries, al sector septentrional del terme; església parroquial de la Mare de Déu del Roser. El municipi comprèn, a més, l'església i antic castell de l'Aguda, l'antic terme i església de Sant Miquel de Valldàries, l'església rural de Santa Perpètua i els pobles de Ribelles, l'Alzina de Ribelles, Vilalta i Guardiola. Àrea comercial de Ponts. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilanova de la Muga  (Peralada, Alt Empordà)  Poble (15 m alt) i antic municipi, agregat el 1975 a l'actual, situat a l'esquerra de la Muga, davant la confluència amb el riu Manol, en un indret molt perjudicat per les riuades. L'església parroquial de Santa Eulàlia havia estat possessió de la canònica de Girona. El lloc és esmentat ja el 982. L'antic terme comprenia, a més, els pobles de Puig Barutell, la Garriga, Sant Joan Sescloses i Vallgornera.

67 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt MillarsVilanova de la Reina  (Alt Millars)  Municipi: 6,08 km2, 891 m alt, 68 hab (2014), (cast: Villanueva de la Reina o de Viver). Situat a l'extrem sud-oest d'Aragó, al límit amb l'Alt Palància i l'Aragó, en la zona de parla castellana del País Valencià, accidentat entre la serra de Pina, al sud, i el riu de la Maimona (afluent per la dreta del Millars), al nord. El territori és molt petit i muntanyós i el 50% de les terres són improductives, aixó fa que només es conrei una petita part del municipi; al seca hi ha especialment cereals, i algunes hectàrees de regadiu. Ramaderia de llana. Població en descens. El poble és situat al vessant del Cerro de la Cruz, a mig km de la ratlla d'Aragó; l'església parroquial és dedicada a Sant Francesc. Ajuntament

68 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóVilanova de la Ribera  (Rosselló)  Municipi: 4,38 km2, 48 m alt, 1.290 hab (2012), (ant: de Roter). Situat al sector esquerre del Riberal, entre els primers contraforts del massís calcari de Calce (torrents de la Bula i del Menadell) i la plana al·luvial de la Tet, el qual toca només en un punt. En aquest sector meridional s'estenen els conreus de regadiu (hortalisses i arbres fruiters); l'agricultura de secà és dedica preferentment al conreu de la vinya, que es destinada a la producció de vi de qualitat superior. Petita indústria de fabricació d'embalatges. Havia estat tradicional la criaInici página de cucs de seda, per la qual Pasteur s'interessà personalment. El poble és situat a l'esquerra de la Tet. La jurisdicció senyorial pertanyia des del s XII a la canònica d'Espirà de l'Aglí i des del 1381 pertany a la Real de Perpinyà. L'actual nom és del s XV. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilanova de la Roca  (Vilanova del Vallès, Vallès Oriental)  Poble (o del Vallès), situat a l'esquerra de la riera de Mogent, a l'extrem sud-oest del terme (part del nucli, dit el Raval, es troba dins el de Montornès del Vallès). L'església parroquial de Sant Esteve és coneguda modernament per l'advocació de Santa Quitèria. Tradicionalment ha estat un nucli agrícola. És lloc de residència secundària i estiueg, i modernament hi han estat instal·lades algunes indústries (tints i blanqueig). Del 1936 al 1939 fou municipi independent. El 1980 estava en tràmit el canvi de nom pel de Vilanova del Vallès, que ja havia rebut el 1937.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilanova de la Sal  (les Avellanes i Santa Linya, Noguera Veure> Vilanova de les Avellanes.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilanova de les Avellanes  (les Avellanes i Santa Linya, Noguera)  Poble (603 m alt) (o de la Sal, ant: Vilanova de Privà), al vessant septentrional del puig de Privà (que corona la capella de Sant Miquel). De l'església parroquial (Santa Maria) depèn el santuari de Montalegre. La carta de població fou atorgada entre el 1154 i el 1166 pel comte Ermengol VII d'Urgell dins el terme del castell de Privà. El 1166 fou cedida pel comte al monestir de Bellpuig de les Avellanes, fundat aleshores. Prop seu hi ha una muntanya de sal, esmentada ja el 1036, explotada fins avui.

73 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Vilanova de les Escaldes  (Angostrina, Alta Cerdanya)  Poble (1.306 m alt), s'assenta sobre un replà de blocs granítics, al voltant de l'església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria), esmentada ja el 928, que posseeix un retaule del s XVII. Fou municipi independent fins el 1973 L'antic terme comprenia, també, l'important balneari (i actual sanatori helioteràpic) de les Escaldes.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVilanova de l'Horta  (Lleida, Segrià Veure> Vilanoveta.

75 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraVilanova de Meià  (Noguera)  Municipi: 105,2 km2, 633 m alt, 422 hab (2014). Situat al nord de la comarca, al límit amb el Pallars Jussà. Força accidentat pels vessants de la serra del Montsec. Agricultura; els conreus més estesos són els de cereals i d'oliveres, als sectors de secà, i el de patates i cereals a les àrees regades. Ramaderia de llana i porcina; avicultura. La vila és a la dreta del riu Boix; l'església parroquial de Sant Salvador és un notable edifici gòtic. La primitiva població era dalt del veí puig de Meià, on hi ha les restes del castell de Meià, la capella del qual esdevingué santuari del Puig de Meià, romànic. El municipi comprèn, a més, l'antic terme de la Baronia de Lavansa (agregat abans del 1930), el poble i antic priorat de Santa Maria de Meià, els pobles de Lluçars, Gàrzola, Tórrec, Boada i Argentera, l'antic castell d'Orenga, els antics llocs i quadres de Colldorenga, Montnar, Coscollera, Solanelles, Rocaspana, Vallfarines, Fabregada i Cabrera i les esglésies de Sant Pere d'Obac i de Sant Alís. Àrea comercial d'Artesa de Segre. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Amics de Vilanova de Meià

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vilanova de Palafolls  (Maresme Veure> Malgrat de Mar.

77 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilanova de Pallars  (Tremp, Pallars Jussà)  Antic nom del poble de Palau de Noguera.

78 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Conca de BarberàVilanova de Prades  (Conca de Barberà)  Municipi: 21,14 km2, 889 m alt, 126 hab (2014). Situat als vessants meridionals de serra la Llena, on neix el riu de Milans, i a les ribes del Montsant i del Francolí, comprèn l'extrem sud-oest de la comarca, al límit amb les Garrigues, el Priorat i el Baix Camp. Hi predominen els conreus de secà (castanyers, vinya, avellaners i ametllers) sobre els de regadiu (hortalisses i patates); té especial interès la recol·lecció de tòfones. Ramaderia ovina i avicultura. Mines de barita i de plom, actualment inactives. El poble és sota la punta de Curull (1.023 m alt),Inici página la cota màxima de serra la Llena; església de Sant Salvador, del s XVIII; algunes cases conserven bells

79 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóVilanova de Raó  (Rosselló)  Municipi: 11,40 km2, 58 m alt, 3.828 hab (2012), (o de la Raó, fr: Villenueve de la Raho). Situat al Riberal, a la dreta del riu Rard, que constitueix el límit amb el terme de Perpinyà, entre les terres regades per l'agulla de Fontcoberta, al nord, i l'antic estany de Vilanova (dessecat vers el 1850). L'agricultura és la principal font de riquesa del municipi, i està dominada pels conreus de secà, principalment vinya i també de regadiu (hortalisses i fruita). Producció de vi. La ramaderia ovina i bovina, complementa l'economia. Població en ascens. El poble fou bastit al cim d'un turó que dominava, per l'est, l'estany. Dins el terme hi ha l'important mas Sauvi i, al peu del turó on s'alça la població, l'església romànica de Sant Julià de Raó. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilanova de Remolins  (Lleida, Segrià Veure> Remolins.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilanova de Rosselló, Ramon de  Veure> Rosselló i Donato, Ramon de.

82 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Vilanova de Roter  (Rosselló Veure> Vilanova de la Ribera.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilanova de Sant Antolí  (Santa Antolí i Vilanova, Segarra)  Poble, sota el tossal que presideix l'església parroquial de Sant Antolí, al llarg de l'antic camí de Cervera a Santa Coloma de Queralt. La jurisdicció pertanyia al comte d'Erill.

84 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaVilanova de Sant Cugat  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)  Antiga quadra, esmentada encara el s XVIII.

85 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaVilanova de Sau  (Osona)  Municipi: 58,8 km2, 559 m alt, 314 hab (2014). Situat a les Guilleries, drenat pel Ter i a les ribes de l'embassament de Sau, s'estèn fins al límit amb la Selva. Agricultura amb predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu; els més estesos són els de cereals (blar, ordi, civada i moresc) i patates. Ramaderia bovina i porcina; aviram. Turisme i esports aqüàtics (port esportiu al pantà). El poble és al sud-est del terme, als vessants de la serra de Puigdefar; es formà al voltant de l'església parroquial de Santa Maria, de base romànica, força modificada. El municipi comprèn també l'antic monestir i moderna urbanització de Vallclara, les parròquies de Sant Pere de Castanyadell i Sant Andreu de Bancells i el jaciment arqueològic de la Cova del Cingle Vermell, així com notables masies. Àrea comercial de Vic. Al s XVI comprenia tot l'antic terme de Sau. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilanova de Segarra  (Segarra)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de

87 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàVilanova de Segrià  (Segrià)  Municipi: 8,48 km2, 255 m alt, 930 hab (2014). Situat en un terreny pla, a l'àrea regada pel canal de Pinyana, a la dreta del Segre i de la Noguera Ribagorçana. Agricultura amb conreus de regadiu, gràcies a l'aprofitament de les aigües derivades del canal. La ramaderia ovina i porcina i l'avicultura, complementa l'economia. Petita indústria alimentària derivada de l'agricultura. El poble es troba sobre un petit planell a la dreta del canal de Pinyana; església parroquial de Sant Sebastià, d'origen romànic. Al voltant de la torre fortificada de Riudovelles consta el 1172 una Vila de Riudovelles, que, juntament amb el Castellnou de Segrià, donà lloc a l'actual població. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola

88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaVilanova de València  (València, Horta)  Antic raval de la ciutat, esmentat ja el s. XI, en temps del Cid, com a habitat per mossàrabs, extramurs (del carrer de Roters al de la Corona). Després de la conquesta de Jaume I, una gran part del barri fou destinat a moreria i fou envoltada de muralles, tot suprimint la parròquia de Sant Miquel, que esdevingué mesquita. Durant la Guerra de les Germanies, un avalot popular (1521) obligà els musulmans a batejar-se i a cristianitzar la mesquita, sota l'advocació de Sant Miquel; de moment fou agregada a la parròquia de Sant Nicolau, però se n'independitzà el 1534.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilanova de Vilamajor  (Vallès Oriental Veure> Sant Antoni de Vilamajor.

90 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Vilanova de Xàtiva  (Xàtiva, Costera)  Antic barri morisc de la ciutat, habitat per 380 famílies el 1609. Fou erigida en parròquia de moriscs el 1535 (els Sants Joans), amb Novetlè, Roca i Annauir com a annexos.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilanova del Bisbe  (Lleida, Segrià Veure> Sant Salvador, raval de.

92 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaVilanova del Camí  (Anoia)  Municipi: 10,54 km2, 302 m alt, 12.506 hab (2014) (o Vilanoveta del Camí). Situat a les ribes de l'Anoia i al centre de la conca d'Òdena. Agricultura amb predomini dels conreus de secà (cereals, vinya, ametllers i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses); les explotacions agràries són generalment petites. Avicultura. Indústria de fabricació de materials per a la construcció, del metall, tèxtils, de l'alimentació i de la fusta. Població en ascens. El poble és a la dreta de l'Anoia, i forma pràcticament un continu urbà amb Igualada; església parroquial de Sant Hilari, bastida a partir del 1805; Museu de l'Aigua (1967). El municipi comprèn, a més, la caseria dels Moletons i el poblat ibèric del Vilar de Cal Met, descobert el 1935. Àrea comercial d'Igualada. El lloc sorgí a la vora del camí ral de Barcelona a Lleida, a la quadra de Vilanova. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Club Futbol

93 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaVilanova del Grau  (València, Horta Nom que adoptà l'antic municipi del Grau de València (o de la Mar), creat el 1816 amb l'antic barri marítim de la ciutat, unit de nou al municipi de València el 1897.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilanova del Pla  (Santa Maria d'Oló, Bages)  Església romànica de la fi del s. XI (o Sant Jaume de Vilanova), tocant al mas Vilanova, a la dreta de la riera d'Oló (640 m alt). És de planta circular, amb absis, coberta per una cúpula. La primera menció històrica és del 1175; el mas és documentat el 1093.

95 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilanova del Vallès  (Vallès Oriental)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de

96 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalVilanova del Vallès  (Vallès Oriental)  Municipi: 15,20 km2, 91 m alt, 5.250 hab (2014). Segregat el 1983 dels termes de la Roca del Vallès i de Montornès del Vallès (la part corresponent al nucli, dit el Raval). És situat a l'esquerra de la riera de Mogent, a l'extrem sud-oriental de la comarca. Tradicional ha estat un nucli agrícola de secà, encara que actualment està en regressió. Modernament hi han estat instal·lades algunes indústries i diversos polígons industrials. És lloc de residències secundàries i estiueig. El cap del municipi és Vilanova de la Roca. El municipi comprèn, a més, diverses urbanitzacions (Can Nadal, l'Alegre, Mirambell i el Pinar). Àrea comercial de Granollers. Formà municipi independent del 1936 al 1939. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vilanova d'En Domènec  (Plana Alta Veure> Vilanova d'Alcolea.

98 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CampVilanova d'Escornalbou  (Baix Camp)  Municipi: 17,50 km2, 226 m alt, 540 hab (2014). Situat al centre de la comarca, accidentat per la serra de l'Argentera, al peu del turó d'Escornalbou (649 m alt), drenat pel barranc de Rifà i per la riera de Vilanova i de l'Olivera, que s'ajunten al terme de Mont-roig i desguassen a la mar. Hi ha boscs de pins. A l'agricultura alternen els conreus de secà (cereals, vinya, oliveres i ametllers) amb els de regadiu (hortalisses i fruiters). Avicultura. Petita indústria derivada de l'agricultura (molins d'oli). Antigues mines sense explotar. El poble és aInici página l'esquerra del barranc de l'Hort dels Frares; església parroquial de Sant Joan. Es formà a redós del monestir d'Escornalbou. El municipi comprèn, a més, els antics termes de l'Arbocet i de Masmunter. Àrea comercial de Reus. Havia format part de la Comuna del Camp de Tarragona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilanova d'Espoia  (la Torre de Claramunt, Anoia)  Poble (430 m alt), al vessant meridional de la serra d'Espoia. L'església parroquial (Sant Salvador) és romànica; ha estat restaurada a partir del 1967.

100 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta RibagorçaVilanova d'Éssera  (Alta Ribagorça)  Municipi: 7,10 km2, 982 m alt, 159 hab (2014), (o Villanova) Situat a la vall de Benasc, a la dreta de l'Éssera, entre l'estret de Saünc i els plans de Castilló de Sos. La major part del sòl és ocupat per matollar, prades i terres improductives. Agricultura de muntanya (prats i farratges). Ramaderia. Explotació forestal. Població en descens. El poble és situat en un coster, al voltant de l'església parroquial de Santa Maria, romànica, de la primera meitat del s XII, d'una nau i absis semicircular. Al nord del poble hi ha l'església també romànica de Sant Pere de Vilanova, antiga parròquia, té un interessant portal, amb un crismó, i un retaule pintat del s XVI. Àrea comercial de Graus. Ajuntament (sense web)

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilanova d'Isanta  (Lladurs, Solsonès)  Masia i església, dins l'antiga quadra d'Isanta, al camí de l'antic hostal del Pla a la parròquia dels Torrents.

Anar a: Vilan ] [ Vilano ] [ Vilanova, P ] [ Vilanova de C ] [ Vilanova de P ] [ Vilanova de V ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -