|
|
|
Anar a: [ Vilan ] [ Vilano ] [ Vilanova, P ] [ Vilanova de C ] [ Vilanova de P ] [ Vilanova de V ] Qui podent dir alguna cosa amb deu paraules n'usa vint, és capaç de qualsevol altra mala acció. (Aldo Cammarota) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilana, Felip de (Catalunya, s XVII – s XVIII) Cavaller. El 1704, suspecte d'afecció a Carles d'Àustria, fou expulsat de Barcelona pel virrei borbònic, Velasco. Prengué efectivament les armes al bàndol austriacista durant la guerra de Successió. El 1707 era capità del regiment de cavalleria de Morràs. Sortí amb 100 homes d'Ariza (Aragó), i entrà a Castella per Monteagudo. Sotmeté alguns pobles per la part d'Almazan (Sòria). En dos cops de mà capturà 3.200 caps de bestiar. Dos anys després era tinent coronel del mateix regiment i fou encarregat d'alguns atacs entre Balaguer i Montsó. El 1713 restà al marge de la resistència final catalana, retirat a Sant Miquel del Fai. 2 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilana, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, al coronel Josep de Peguera-Vilana i de Millars, únic titular. 3 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
4 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilana, torre (Barcelona, Barcelonès) Antic nom de l'antiga força o torre de Sarrià, a partir dels s XVII i XVIII (situada al límit amb l'antic terme de Sant Gervasi de Cassoles), al pla de Barcelona, per tal com passà a ésser propietat de Ramon de Vilana-Perles i dels seus successors. El contrafort de la serra de Collserola als vessants del qual s'assenta rep el nom de turó d'en Vilana (més amunt del mateix turó fou construït el gran col·legi dels escolapis de Sarrià). 5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilana, Vidal de (País Valencià, s XV) Cavaller. Es casà amb Tecla de Borja, neboda del papa Calixt III i germana del papa Alexandre VI. El 1456 concorregué amb galeres a la campanya contra Gènova que dirigí Bernat de Vilamarí, regnant Alfons IV el Magnànim. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilana i Júdice, Antoni de (Catalunya ?, s XVII – s XVIII) Cavaller. Fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge borbònic de 1713-14. Manava la Companyia de Mestres de Cases i Molers, que era la cinquena del primer batalló. 7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilana i Millàs, Josep (Catalunya, s XVII – s XVIII) Cavaller. Serví de capità a la Coronela de Barcelona el 1684 i el 1697. El 1705 era considerat austròfil, per això fou expulsat de Barcelona pel virrei borbònic Velasco, i es presentà al campament aliat per prestar obediència a Carles d'Àustria. El 1706 fou encara capità de la Coronela arran del setge de Felip V. El 1709 fou enviat pel rei Carles a Vic, per reforçar-hi la mobilització davant l'avanç francès. El 1713 assistí a la Junta de Braços que decidí la resistència contra Felip V; fou un dels qui signaren una protesta escrita contra la decissió del Braç Militar favorable a la submissió. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA
9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilana i Vilamala, Francesc (Catalunya, s XVII – s XVIII) Cavaller. Resident a Barcelona i germà d'Antoni. Fou capità de la Coronela el 1684 i el 1697. El 1705, suspecte de ser austròfil, fou expulsat de Barcelona pel virrei Velasco, i s'uní al campament aliat de Carles d'Àustria. El 1706 fou altra vegada capità de la Coronela, durant el setge infructuós de Felip V. Assistí a la Junta de Braços de 1713 que decidí la continuació de la resistència catalana. Es quedà a Barcelona durant el setge de 1713-14 i fou novament capità de la Coronela. Manava la companyia de Boters, i amb la qual col·laborà a la defensa. A les eleccions de nov/1713 sortí elegit entre els aristòcrates que entraren al Consell de Cent de Barcelona. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilana-Perles i Camarasa, Ramon de (Barcelona, s XVII - Viena ?, Àustria, s XVIII) Notari, doctor en ambdós drets i ciutadà honrat de Barcelona. Fill del notari Ramon Vilana Perles. Fou capità de la Coronela el 1684 i el 1697, durant les invasions franceses de Catalunya. En pujar al tron Felip IV de Catalunya-Aragó, es mostrà austriacista, i fou empresonat pel lloctinent Fernández de Velasco. Alliberat per la victòria austriacista del 1705, llegí a la cort de 1705-06 el discurs de proclamació del rei arxiduc Carles III, en català. Fou nomenat protonotari del Consell d’Aragó, i més tard secretari d’estat per als afers hispànics, passant per damunt del rígid escalafó que tradicionalment caracteritzava la monarquia austríaca, fet pel qual fou malvist pels cortesans; amb tot, sabé maniobrar hàbilment entre les intrigues cortesanes i assolí una influència política notable. També rebé el títol de marquès de Rialb (1708). El 1713 acompanyà l’emperadriu quan aquesta sortí de Barcelona cap a Viena, però ell restà un quant temps a Milà. Més tard passà a la cort de Viena, i hi organitzà el conjunt de refugiats catalans i aragonesos que s’hi refugiaren, subvencionats per l’emperador. Fou secretari d’estat i cap del Consell d’Espanya creat a Viena per als afers hispànics. Deixà 11 CATALUNYA - MUNICIPI
12 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilanant, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1682 a Miquel de Salbà i de Vallgornera, senyor de Vilanant i del castell de Santiga, cavaller de Sant Jaume i lloctinent general de Mallorca. Passà als Ponts de Mendoza, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d'Aranda, i als Silva, ducs d'Híxar. 13 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Vilancòs (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà) Llogaret (1.376 m alt) de l'antic mun. de Benés, dins l'antic terme d'Avellanos, a ponent d'aquest poble. 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilandeny (Navès, Solsonès) Llogaret i antiga quadra (ant: Viladondeny), situada al sud-est del terme, a 588 m alt, entre Pegueroles, Sorba i Gargallà. És centrada en l'antiga església parroquial. Era de la jurisdicció del monestir de Solsona. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA
16 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilanera (l'Escala, Alt Empordà) Antic monestir de monges benedictines (Santa Margarida de Vilanera), situat dins la parròquia de Sant Martí d'Empúries. El fundà el 1328 l'ardiaca de Besalú Arnau Soler, sota el règim de l'abadessa Fresca de Soler. Constava, inicialment, de nou monges. De resultes de la pesta del 1348 restà quasi sense comunitat, i el 1368 s'uní als de Santa Coloma de Matella i de Sant Joan de l'Erm; més tard aquestes petites cases s'uniren a Sant Daniel de Girona. En romanen només les ruïnes. 17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vilanesa (Horta) Veure> Vinalesa. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilanna (Bescanó, Gironès) Poble, situat a la dreta del Ter, al sector de ponent del terme. És centrat per l'església parroquial de Sant Mateu; l'actual edifici fou bastit el 1678; en depenen els santuaris de Santa Margarida de Bescanó i el de Sant Sebastià. A la fi del s XVII era lloc reial. 19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vilanova (València, Horta) Nova ciutat, projectada el 1972, a 18 km de la ciutat de València, amb capacitat per a 17.000 habitants, damunt un territori d'unes 1.300 ha (900 de les quals per a nucli habitat i 400 per a instal·lació de noves indústries), segregades dels municipis de Riba-roja de Túria, Loriguilla i Xest. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilanova (Tivissa, Ribera d'Ebre) Petita part del terme, a la dreta de l'Ebre, davant l'antic lloc de Banyoles. Era una illa, dita Algira. 21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vilanova (Benaixeve, Serrans) Llogaret (cast: Villanueva), antic cap del vescomtat de Xelva, situat al nord-oest del poble, damunt la serra que separa el municipi del de Sinarques. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA
23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilanova, Albert de (País Valencià, s XIV) Militar. Fill de Ramon. Tenia la consideració aristocràtica de donzell. El 1384, essent jove -era dit Albertí- havia d'anar amb algunes forces a Grècia. La seva anada era per afavorir la tornada del seu pare, tot i que Pere III s'oposava a aquesta mentre no es reintegrés al ducat d'Atenes el vicari general titular vescomte de Rocabertí, del qual Ramon era lloctinent. Sembla que en realitat no anà a Atenes fins al 1387, amb l'aprovació del nou rei Joan I. Combaté a la darreria del domini català a Grècia. 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilanova, Àngel de (València, s XV - Sardenya, Itàlia, s XVI) Polític i militar. Descendent de Vidal de Vilanova, fou nomenat virrei de Sardenya (1515-29) per Ferran II de Catalunya-Aragó i confirmat (1516) per Carles I. Reuní el parlament ordinari de Sardenya (1518-23) i un d'extraordinari (1528). El mateix any rebutjà una incursió francesa sobre Sàsser. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilanova, Arnau de (Daroca ?, Aragó, 1238/40 ? - Gènova, Itàlia, 6/set/1311) Metge, reformador espiritual i escriptor en català i en llatí. Fou incardinat a la diòcesi de València, probablement de molt jove, i allà habità la seva filla Maria, monja dominicana. La seva muller, Agnès Blasi, de Montpeller, era tia dels metges Ermengol i Joan Blasi. Arnau estudiava a Montpeller el 1260, i s’hi graduà de mestre en medicina. Si certament ell fos l’autor del gran tractat mèdic Breviarium practicae, hauria estudiat també amb Giovanni de Casamicciola, professor de medicina a la Universitat de Nàpols en 1267-78 i mort vers el 1282. Com a radicat a València, dominà la llengua aràbiga, que l’ajudà a esdevenir un dels metges més famosos del seu temps. Devers 1281-85 fou ensinistrat en hebreu, en Sagrada Escriptura i en la cultura rabínica i talmúdica al convent dominicà de Barcelona, sota la guia de Ramon Martí. No seguí enlloc, però, cap curs complet de teologia. Metge de Pere II, des del 1281 fins a la mort del rei, continuà essent afavorit per Alfons II i Jaume II. Residí novament a València del 1286 al 1289, que passà a ensenyar la medicina a l’estudi de Montpeller, llavors domini de Jaume II de Mallorca. Hi restà fins el 1299. Durant aquest decenni començà a compondre opuscles llatins inspirats en Joaquim de Fiore i orientats, d’una banda, vers la propera vinguda de l’Anticrist i, d’altra banda, vers la reforma ultrancera de l’Església, segons els ideals dels fraticels i dels beguins, molt difosos a tot Occitània. En el seu Tractatus de tempore adventus Antichristi en fixa la data: l’any 1378. Jaume II de Catalunya-Aragó l’havia cridat diverses vegades a la seva cort com a metge, i el 1299 l’envià com a ambaixador prop de Felip IV el Bell per a negociar, entre altres problemes, el de la Vall d’Aran. Arnau difongué a París les seves idees sobre l’Anticrist, i, acusat pels teòlegs de la universitat, fou processat i condemnat. L’any següent apel·là a Bonifaci VIII, el qual, agraït pels seus serveis com a metge, l’obligà a abjurar en privat, però declarà públicament exagerada la condemna parisenca. En reconeixença, Arnau li dedicà el tractat màgic De sigillis. D’aquest temps són alguns escrits seus d’alquímia. El 1301 compongué a Scurcola, davant Anagni, el De cymbalis ecclesiae, dedicat al papa, i l’any següent la Philosophia catholica et divina, dos tractats de caire joaquimita. El 1302, cridat a Catalunya, com a metge, per Jaume II, polemitzà vivaçment amb els dominicans de Girona. Cercà tot d’una el suport del nou papa Benet XI, que el tingué també per metge. En morir aquest (1304), hom sospità que havia estat emmetzinat, i n'acusà el fraticel Bernat Deliciós, amb la complicitat d’Arnau. Empresonat per altres motius a Perusa, en ésser alliberat es refugià a la cort de Frederic III de Sicília, protector dels espirituals. A Messina, li dedicà l'Allocutio christiani sobre la reformació de l’Església. Aquesta, segons Joaquim de Fiore, pressuposava la desfeta de l’islam i la conquesta de Jerusalem per un rei, elegit per Déu. Tornà el 1305 a Catalunya, exhortà Jaume II a la croada contra Almeria i llegí al palau reial de Barcelona, l’11/jul, la Confessió de Barcelona, síntesi autèntica del seu profetisme escatològic. Acabava llavors d’ésser elegit papa el seu amic Bertrand de Got (Climent V), i s’apressà a adreçar-li un voluminós recull dels seus escrits teològics. L’any següent es retirà al monestir de Sant Víctor de Marsella, on compongué la seva obra cabdal, l'Expositio super Apocalypsi (editada el 1971), que el seu editor, J. Carreras i Artau, ha aclarit, amb raons força convincents, que deu ésser una obra autènticament seva. D’entre el 1305 i el 1308 cal datar també la Lliçó de Narbona, sobre la reforma interior. Capdavanter dels espirituals des de la mort de Pèire Olieu (1298), l’any 1309 perorà la defensa d’aquells davant Climent V a Avinyó. L’any següent tornà a Sicília, on adreçà al rei Frederic una Informació espiritual' per a la reforma de la seva casa i del regne, amb consells que es concretaren en unes constitucions reials. Mentrestant, els adversaris dels espirituals havien acusat Arnau prop de Jaume II d’haver-lo calumniat davant el papa. El rei el cridà al campament d’Almeria i l’obligà a escriure (gen/1310) el Raonament d’Avinyó, la seva obra més important en català. En constatar, però, Jaume II que aquell text no coincidia amb el discurs llatí, malauradament perdut, que hom li havia tramès des d’Avinyó, li retirà la confiança. Arnau s’embarcà cap a Sicília, i d’allà cap a Gènova, on morí el 1311. Els seus escrits teològics en llatí i en català -alguns s’han conservat només en traduccions italianes i gregues- es caracteritzen per l’esclat entusiàstic i per l’ordre rigorós de l’exposició. Les obres catalanes (editades el 1947) s’avancen a la prosa clàssica dels primers humanistes catalans per llurs amples i perfectes períodes i alhora per llur colpidora expressivitat. Tot amb tot, Arnau deu la seva gran fama pòstuma a les seves obres científiques i mèdiques, reeditades sovint fins a la fi del s XVI, i reestampades encara més endavant. La major part dels escrits alquímics que hom li ha atribuït són espuris, com ho és també el més extens regiment de sanitat. L’atribució del Breviarum i del Speculum és igualment dubtosa. Resten, però, ultra un seguit de traduccions d’obres mèdiques de l’àrab al llatí, els seus pràctics i difosíssims regiments breus -el més famós, adreçat a Jaume II, traduït tot d’una al català (editat el 1947)- i alguns curts tractats que assoliren una àmplia divulgació arreu d’Europa: sobre l’esterilitat, el coit, les sagnies, els verins, les febres, l’alquímia, els maleficis i els somnis. 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilanova, Bernat (Navarra, s XV – s XVI) Eclesiàstic. Mestre en arts, publicà a València el 1500 unes Notes, text gramatical per a l'ensenyament del llatí amb exemples en català. Hom hi pot remarcar la influència dels autors clàssics -A. Nebrija, però, no hi és esmentat- i té un interessant pròleg amb nombrosos recursos literaris. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilanova, Bertran de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Gaudia de l'estima de Jaume I el Conqueridor. Exercí funcions de missatger de confiança entre el monarca i la seva filla Violant, casada amb Alfons X de Castella. 29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilanova, Climent de (País Valencià, s XIV – s XV) Cavaller. Assistí al Parlament valencià de l'interregne. El 1411 fou missatger d'aquella assemblea davant el Parlament del Principat, reunit a Tortosa. 30 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilanova, comtat de (Catalunya) Títol concedit, per l'emperador Carles VI, el 1719 al tinent coronel Josep de Vilanova i de Guitard (mort el 1730). El succeí la seva filla Maria Teresa de Vilanova i de Salis-Soglio, que entrà al convent de Sankt Jakob de Viena amb el nom de sor Segimona. El 1926 fou rehabilitat, al·legant un parentiu transversal, pel genealogista Ramon de Rosselló i Donato. 31 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Vilanova, comtat de la (País Valencià) Títol concedit el 1628 a Joan Vallterra de Blanes i de Ribelles, baró de Torres-Torres, de Canet i de Vilanova, senyor de Castellmontant, Montanejos, la Font de la Reina, Algímia i Alfara. Passà als Castellví, marquesos de Làcon. La baronia de la Vilanova havia estat vinculada, prèvia facultat reial, per l'avi-cinquè del primer comte, Joan de Vallterra. 32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilanova, Francesc de (Catalunya, s XIV – v 1433) Cavaller. Era germà de Galceran, bisbe d'Urgell. L'ajudà (1396) a oposar-se a la invasió del comte de Foix. El 1398 assistí a les Corts de Saragossa. Durant el Parlament de l'interregne (1410-12) formà part de la ponència especial destinada a evitar discussions supèrflues, substituint-hi Roger de Montcada. Aleshores era partidari de Jaume d'Urgell. El 1413 era un dels prohoms que Ferran I d'Antequera convocà a consell per a decidir l'actitud a adoptar davant la revolta del 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilanova, Galceran de (Catalunya ?, s XIV - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1415) Eclesiàstic i polític. El 1388 fou elegit bisbe d'Urgell, com a successor de Berenguer d'Erill. El 1396, en unió del seu germà Francesc, alçà gent armada i fou un dels qui més cooperaren a la defensa del país quan aquest fou envaït pel comte de Foix. Durant l'interregne que seguí a la mort de Martí l'Humà sostingué lluites contra el comte Arnau Roger de Pallars, malgrat els esforços pacificadors del Parlament de Catalunya. Era membre de la comissió elegida pel desembre de 1411 com a òrgan executiu del Parlament. Fou embaixador d'aquest el 1412, amb Guillem de Montcada, prop del comte Jaume d'Urgell, per tal de persuadir aquest d'acceptar de bon grat la sentència de Casp. Fou succeït per Francisco de Tovía. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilanova, Galceran de (Catalunya, s XIII – s XIV) Cronista. Hi ha notícia que redactà una crònica, avui perduda, del regnat d'Alfons II el Franc. 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilanova, Galceran de (País Valencià, s XIV - Sardenya ?. Itàlia, s XIV) Cavaller. Germà de Ramon. Serví amb les armes a Castella bastant de temps. Hi tenia terres. En 1383 fou injuriat en plena cort pel jove Bernat de Fortià, germà de la reina Sibil·la. Pere III, malgrat el seu encegament pels Fortià, reconvingué Bernat i lamentà profundament l'incident, que fou escandalós. En 1386 fou nomenat castellà de les fortaleses catalanes d'Atenes i Neopàtria, i havia d'anar a Grècia amb un contingent de reforç. En 1391 era governador del Logudor, a Sardenya. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Vilanova, la (Sogorb, Alt Palància) Antic barri morisc de la ciutat. El 1609 hi havia 350 famílies morisques. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilanova, Manuel de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Germà de Galceran. Serví Castella a les ordres d'Enric de Trastàmara, amb el seu germà. Victoriós Enric, rebé terres de recompensa dels seus serveis. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilanova, Marc (Catalunya, s XIV) Pintor. És autor del notable retaule de santa Caterina, que el cònsol català a Damasc oferí, el 1385, al monestir del Sinaí, on encara s'hi conserva. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilanova, monestir de (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Veure> Lavaix, monestir de. 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilanova, Pere de (País Valencià, s XIV) Cavaller. Serví el rei Pere III el Cerimoniós. Li fou fidel durant els conflictes de la Unió. El 1347 combaté contra els unionistes oposats al monarca, com a senyaler de Xàtiva, a la batalla lliurada prop de la ciutat i perduda pels reialistes. Vilanova sobrevisqué i se sumà a les forces que seguiren addictes a Pere III. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilanova, Perot de (Lleida, s XVI) Cronista. Estudià a Lleida, on es graduà de batxiller en drets (1555); fou professor a la universitat lleidatana i al castell de Flix, i es doctorà en drets a Barcelona el 1562. Participà amb el seu germà Gaspar en la cort de Barcelona del 1564. Escriví unes Memòries per a sempre, inèdites, molt interessants per les dades personals, sobre el sistema d'estudis i principalment la seva visió sobre les 43 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilanova, plana de (Balaguer, Noguera) Antic nom de la plana de l'esquerra del Segre, davant de la ciutat. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilanova, Ramon de (Catalunya, s XIII) Noble. Es titulava vescomte de Vilanova. El 1286 assistia, a Santes Creus, a les exèquies per l'ànima de Pere II celebrades en tornar de Mallorca Alfons II. Després dels convenis de Logronyo amb Castella (1293), es féu càrrec del castell de Morella, que havien tingut els castellans. Per aquest temps era camarlenc del rei Jaume II. L'any següent fou ambaixador a Sicília per tal que l'infant Frederic II i la reina mare Constança s'adherissin als propòsits decidits de pau del rei Jaume, ja pròxims a concretar-se pels acords d'Anagni. El 1296, després de la guerra contra Castella a terres de Múrcia, fou un dels garantidors de les treves que hi foren signades. El 1301 era tramès com a ambaixador a Tunis, on convingué el tractat signat el 21/nov. 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilanova, Ramon de (País Valencià, s XIV - Sardenya, Itàlia, s XIV) Cavaller. Segurament fill de Vidal i pare del Ramon que fou algutzir de Pere III. El 1323 anà a l'expedició per conquerir Sardenya que dirigí l'infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne. Morí a la campanya. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilanova, Ramon de (Catalunya, s XV) Cavaller. Lluità a favor de Joan II a la guerra que li féu el Principat. El 1486, després de caure Berga en poder de l'infant Ferran, el futur rei Catòlic, aquest el nomenà cap de les forces joanistes a la muntanya. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilanova, Tomàs de (València, s XVI – 1608) Poeta en castellà. Fill de Lluís de Castellar de Vilanova, baró de Bicorp i senyor de Quesa (Castellar). Membre de l'Acadèmia dels Nocturns de València, amb el pseudònim de Tranquilidad, on presentà diverses composicions poètiques de circumstàncies. El 1603 es casà amb Anna de Peralta. 49 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Vilanova, vescomtat de (País Valencià) Denominació actual del vescomtat de Xelva, que li fou donada des de la fi del s XVIII, quan ja havia passat als Azlor de Aragón, ducs de Vilafermosa. Durant un curt temps també havia estat conegut com a vescomtat de Vilanova de Xelva. 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilanova, Vidal de (Catalunya, s XIV - v 1353) Cavaller. Comanador de Montalbà, cavaller de l'orde de Santiago, ambaixador i conseller jurídic de Jaume II, Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós. El des/1312 fou enviat pel rei a sol·licitar del papa permís per a la creació de l'orde de Montesa, permís que el 8/jun/1317 Joan XXII va concedir. Jaume II va premiar els seus serveis assignant-li les rendes de la vila de Montcada, prop de València, que havien pertangut als templers. Aconseguí que el papa es fes partidari de Jaume II en l'empresa de Sardenya (1323), contra els pisans i els genovesos. Fou conseller també del rei Alfons el Benigne, i després partidari de Pere el Cerimoniós i del seu germà Jaume, comte d'Urgell, contra les ambicions de la seva madrastra, Elionor, germana d'Alfons XI de Castella; després, l'any 1348, durant els episodis dels unionistes a València (que eren dirigits per Elionor), Vidal de Vilanova, que llavors residia en aquella ciutat, tornà a ajudar Pere el Cerimoniós, al qual acompanyà de nou en la campanya de Sardenya (1354). 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilanova, Vidal de (País Valencià, s XIV – s XV) Cavaller. El 1412, amb el jurista Domènec Mascó, fou missatger del Parlament de València, reunit a Morella, davant del del Principat, aplegat a Tortosa, poques setmanes abans del compromís de Casp. 53 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Vilanova d'Albera (Rosselló) Veure> Montesquiu d'Albera 54 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
55 CATALUNYA - GEOGRAFIA
56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilanova d'Alpicat (Segrià) Altre nom que hom dóna, també, al municipi d'Alpicat. 57 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Vilanova d'Anna (Anna, Canal de Navarrès) Antic raval de la vila, habitat per moriscs fins al 1609. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilanova de Banat (Alàs i Cerc, Alt Urgell) Poble (1.240 m alt) (ant: Calbell de Banat), al nord-est del terme, en un altiplà que domina la vall del Segre just a l'indret que aquest riu deixa el pas engorjat pel Baridà. L'església parroquial és dedicada a santa Cecília. La població fou fundada el 1255 pel baró de Pinós amb els habitants de l'antic mas de Banat. 59 CATALUNYA - MUNICIPI
60 EUROPA - HISTÒRIA Vilanova de Cabanyes, vescomtat de (Portugal) Títol concedit el 1892, amb caràcter personal, a Josep Bonifaci Vilanova de Cabanyes i Bou. 61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilanova de Castellpagès (Segrià) Veure> Vilanova de la Barca. 63 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilanova de Cubelles (Vilanova i la Geltrú, Garraf) Un dels antics nuclis de la població, que es formà dins el terme del castell de Cubelles. 64 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Vilanova de Formiguera (Formiguera, Capcir) Poble, a la dreta de l'Aude, entre Matamala i Ral. El lloc és esmentat ja el 1087. Prop seu, a l'esquerra del riu, a 1.470 m alt, hi ha el santuari de la Mare de Déu de Vilanova, patrona del Capcir, obra del 1730, amb un altar major de talla amb representacions de la vida de la Mare de Déu. 65 CATALUNYA - MUNICIPI
71 CATALUNYA - MUNICIPI
66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilanova de la Muga (Peralada, Alt Empordà) Poble (15 m alt) i antic municipi, agregat el 1975 a l'actual, situat a l'esquerra de la Muga, davant la confluència amb el riu Manol, en un indret molt perjudicat per les riuades. L'església parroquial de Santa Eulàlia havia estat possessió de la canònica de Girona. El lloc és esmentat ja el 982. L'antic terme comprenia, a més, els pobles de Puig Barutell, la Garriga, Sant Joan Sescloses i Vallgornera. 67 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
68 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilanova de la Roca (Vilanova del Vallès, Vallès Oriental) Poble (o del Vallès), situat a l'esquerra de la riera de Mogent, a l'extrem sud-oest del terme (part del nucli, dit el Raval, es troba dins el de Montornès del Vallès). L'església parroquial de Sant Esteve és coneguda modernament per l'advocació de Santa Quitèria. Tradicionalment ha estat un nucli agrícola. És lloc de residència secundària i estiueg, i modernament hi han estat instal·lades algunes indústries (tints i blanqueig). Del 1936 al 1939 fou municipi independent. El 1980 estava en tràmit el canvi de nom pel de Vilanova del Vallès, que ja havia rebut el 1937. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilanova de la Sal (les Avellanes i Santa Linya, Noguera) Veure> Vilanova de les Avellanes. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilanova de les Avellanes (les Avellanes i Santa Linya, Noguera) Poble (603 m alt) (o de la Sal, ant: Vilanova de Privà), al vessant septentrional del puig de Privà (que corona la capella de Sant Miquel). De l'església parroquial (Santa Maria) depèn el santuari de Montalegre. La carta de població fou atorgada entre el 1154 i el 1166 pel comte Ermengol VII d'Urgell dins el terme del castell de Privà. El 1166 fou cedida pel comte al monestir de Bellpuig de les Avellanes, fundat aleshores. Prop seu hi ha una muntanya de sal, esmentada ja el 1036, explotada fins avui. 73 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Vilanova de les Escaldes (Angostrina, Alta Cerdanya) Poble (1.306 m alt), s'assenta sobre un replà de blocs granítics, al voltant de l'església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria), esmentada ja el 928, que posseeix un retaule del s XVII. Fou municipi independent fins el 1973 L'antic terme comprenia, també, l'important balneari (i actual sanatori helioteràpic) de les Escaldes. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA
75 CATALUNYA - MUNICIPI
76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vilanova de Palafolls (Maresme) Veure> Malgrat de Mar. 77 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilanova de Pallars (Tremp, Pallars Jussà) Antic nom del poble de Palau de Noguera. 78 CATALUNYA - MUNICIPI
79 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilanova de Remolins (Lleida, Segrià) Veure> Remolins. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilanova de Rosselló, Ramon de Veure> Rosselló i Donato, Ramon de. 82 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Vilanova de Roter (Rosselló) Veure> Vilanova de la Ribera. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilanova de Sant Antolí (Santa Antolí i Vilanova, Segarra) Poble, sota el tossal que presideix l'església parroquial de Sant Antolí, al llarg de l'antic camí de Cervera a Santa Coloma de Queralt. La jurisdicció pertanyia al comte d'Erill. 84 CATALUNYA - HISTÒRIA
85 CATALUNYA - MUNICIPI
86 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilanova de Segarra (Segarra) Nom adoptat el 1937 per al municipi de 87 CATALUNYA - MUNICIPI
88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilanova de Vilamajor (Vallès Oriental) Veure> Sant Antoni de Vilamajor. 90 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Vilanova de Xàtiva (Xàtiva, Costera) Antic barri morisc de la ciutat, habitat per 380 famílies el 1609. Fou erigida en parròquia de moriscs el 1535 (els Sants Joans), amb Novetlè, Roca i Annauir com a annexos. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilanova del Bisbe (Lleida, Segrià) Veure> Sant Salvador, raval de. 92 CATALUNYA - MUNICIPI
93 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilanova del Pla (Santa Maria d'Oló, Bages) Església romànica de la fi del s. XI (o Sant Jaume de Vilanova), tocant al mas Vilanova, a la dreta de la riera d'Oló (640 m alt). És de planta circular, amb absis, coberta per una cúpula. La primera menció històrica és del 1175; el mas és documentat el 1093. 95 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilanova del Vallès (Vallès Oriental) Nom adoptat el 1937 per al municipi de 96 CATALUNYA - MUNICIPI
97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vilanova d'En Domènec (Plana Alta) Veure> Vilanova d'Alcolea. 98 CATALUNYA - MUNICIPI
99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilanova d'Espoia (la Torre de Claramunt, Anoia) Poble (430 m alt), al vessant meridional de la serra d'Espoia. L'església parroquial (Sant Salvador) és romànica; ha estat restaurada a partir del 1967. 100 FRANJA PONENT - MUNICIPI
101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilanova d'Isanta (Lladurs, Solsonès) Masia i església, dins l'antiga quadra d'Isanta, al camí de l'antic hostal del Pla a la parròquia dels Torrents.
Anar a: [ Vilan ] [ Vilano ] [ Vilanova, P ] [ Vilanova de C ] [ Vilanova de P ] [ Vilanova de V ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Vilanova d'Alcolea (
Vilanova de Bellpuig (
Vilanova de la Barca (
Vilanova de la Reina (
Vilanova de la Ribera (
Vilanova de Prades (
Vilanova de Sau (
Vilanova del Vallès (
Vilanova d'Éssera (