A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Ca ]    [ Caban ]    [ Cabanes, a ]    [ Cabanye ]    [ Cabd ]    [ Cabo ]

Quasi tots els absurds de la nostra conducta neixen d'imitar aquell a qui no ens podem assemblar. (Samuel Jonhson)

126 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ca l'Anton  (la Torre de Claramunt, Anoia)  Urbanització, situada vora el límit amb Capellades.

127 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ca l'Artigues  (Lliçà de Munt, Vallès Oriental)  Urbanització, situada al nord-oest del cap municipal.

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ca N'Aguilera  (Piera, Anoia)  Poble (420 m alt) (o les Cases d'Aguilera), al nord del terme, a la dreta de la riera de Ca N'Aguilera, afluent, per l'esquerra, a l'Anoia. La seva església (Santa Maria) és tinença parroquial.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ca N'Anglada  (Terrassa, Vallès Occidental)  Barri perifèric, al sud-est de la ciutat. És fonamentalment zona d'habitatges, però hi ha alguna indústria. Sorgit el 1945, és un dels més ben dotats dels posteriors al 1939, malgrat la forta insuficiència escolar, i es troba en expandiment.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCa N'Oriac  (Sabadell, Vallès Occidental)  Barri perifèric, el més gran i al nord de la ciutat, de la qual és separat per la via fèrria. Sorgí a partir del 1940, al voltant d'una antiga masia del s XV, a causa de la forta immigració de murcians, però a partir del 1950 s'expandí ràpidament. La carretera de Matadepera en constitueix l'artèria central; el nivell urbanístic és força elevat al centre.

4 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Ca Nostra  (Inca, Mallorca, 1907 – 1929)  Setmanari. Editat i dirigit per Miquel Duran i Saurina, que en fou el principal redactor; era d'orientació catòlica conservadora. Tingué tres èpoques (1907-14, 1919-25 i 1928-29). Del 1915 al 1918 fou substituït per "La Veu d'Inca", títol imposat per un nou i efímer equip de redacció.

5 ILLES BALEARS - CULTURA

Ca Nostra  (Eivissa, Eivissa, 1918 – 1936)  Institució. Fundada per Isidor Macabich, com a Secció d'Estudis Eivissencs del Centre d'Acció Social. Es dedicà, especialment, a l'estudi de la llengua i la història d'Eivissa. Publicà algunes obres de Macabich, organitzà cursets d'ensenyament de la llengua i, del 1921 al 1924, edità la revista Ebusus. Des del 1930 passà a la Casa de Cultura d'Eivissa, dependent de la Caixa de Pensions, fins a la seva extinció el 1936.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caba i Casamitjana, Antoni  (Barcelona, 1838 – 1907)  Pintor. Deixeble de l'escola de Llotja, de la qual fou catedràtic (1874) de colorit i composició, i director (1887-1901), i de Federico de Madrazo a Madrid. Pintor eclèctic, excel·lí en les decoracions murals (Liceu, cases Brusi i Massana de Barcelona) i en els retrats, amb una producció abundosa (medalla d'or a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888).

7 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del PrioratCabacés  (Priorat Municipi: 31,21 km2, 357 m alt, 326 hab (2014), (o Cabassers). Situat al nord-oest de la comarca, a la vall del riu de Montsant, subafluent de l'Ebre, al nord-oest de Falset. Gran part del terme, molt accidentat pels contraforts occidentals de la serra de Montsant, és coberta de pinedes i alzinars. Els recursos del municipi es basen en l'agricultura, amb predomini dels conreus de secà: oliveres, vinya, cereals, i una part molt important de terres dedicades a prats; complementada pel regadiu (patates i hortalisses), que aprofita l'aigua de fonts i del riu de Montsant.Inici página La ramaderia és de bestiar oví, cabrum i porcí; avicultura. El poble, al peu de la serra de Montsant, és d'origen islàmic; hi destaca l'església gòtico-renaixentista de la Nativitat. Dins el terme cal destacar també l'ermita de la Foia i el pont romà sobre el riu Montsant, dit el pont Vell. Àrea comercial de Reus. Fou cap de la baronia de Cabacés. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Cooperativa

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cabagès, Santa Margarida de  (Vidrà, Ripollès Veure> Santa Margarida de Cabagés.

9 ANDORRA - GEOGRAFIA

Cabairú, pic de  (Andorra Cim (2.725 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, damunt la coma de Rat.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caballé, Frederic  (Barcelona, 1893 – 1929)  Baríton. Debutà al teatre Tívoli amb Maruxa. Intèrpret de sarsueles, triomfà amb La alsaciana i Los calabreses, entre d'altres. Formà companyia amb Emili Vendrell i actuà a l'Eldorado de Barcelona.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caballé i Clos, Tomàs  (Barcelona, 1870 – 1961)  Escriptor i periodista. Exercí d'advocat criminalista i col·laborà a la premsa barcelonina ("El Liberal", "El Diluvio"), sovint amb el pseudònim Fermín. Després de 1939 publicà llibres de records: Barcelona de antaño (1944), La criminalidad en Barcelona (1885-1908) (1945), Los viejos cafés de Barcelona (1946), José Anselmo Clavé y su tiempo (sd).

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montserrat Caballé i FolcCaballé i Folc, Montserrat  (Barcelona, 12/abr/1933 - )  Soprano. Deixeble de Conxita Badia, estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona i, posteriorment, a Itàlia. Començà cantant sarsueles i debutà com a cantant d'òpera a Basilea (1956) i el 1962 amb Arabella de R. Strauss al Liceu de Barcelona, tot i que el primer èxit l'obtingué al Carnegie Hall de Nova York amb Lucrecia Borgia de Donizetti (1965). Té una veu de gran amplitud i perfecta modulació, dúctil, melodiosa i de gran bellesa, és emesa sempre amb segura tècnica, afinació impecable i poderós fiato. Intèrpret d'òperes i lieder,Inici página especialment de Mozart, Strauss, Bellini, Rossini i Puccini, encara que el seu repertori, amplíssim, també inclou obres barroques, neoclàssiques i fins i tot obres no gaire adients al seu tipus de veu, de les quals fa versions molt personals. Ha contribuït a redescobrir i divulgar obres gairebé oblidades. Ha actuat als principals teatres del món, i és considerada una de les millors sopranos de la segona meitat del s XX. Gairebé tot el seu repertori ha estat enregistrat en disc.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caballero, Joaquim  (Tarragona, s XIX – 1888)  Eclesiàstic. Dirigí la biblioteca provincial tarragonina. Excel·lí com a predicador. Fou l'encarregat de pronunciar el sermó a l'ocasió d'instal·lar el sepulcre de Jaume I a la catedral de Tarragona, el 1856. Destacà per la seva tasca de recuperació de fons bibliogràfiques procedents de Poblet i d'altres establiments religiosos abandonats en aquella època.

14 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Caballero i d'Urbina, Ramon Deodat  (Palma de Mallorca, 1740 – Roma, Itàlia, 1829)  Jesuïta i polígraf. Era de família procedent d'Extremadura. Visqué uns anys exiliat a Itàlia, arran de l'expulsió de l'orde. S'establí a Roma, on publicà un catàleg d'incunables hispànics (De prima typographiae hispanicae aetate specimen, 1793) i estudis, en alguns dels quals ocultà el seu nom veritable. Els més remarcables són Observazioni sulla Patria del Pittore Giuseppi di Ribera detto lo Spagnoletto (Roma, 1796), Bibliotheca scriptorum Societatis Jesu Supplementa (1814-16) i Observaciones americanas y Suplemento crítico a la historia de Méjico, que restà inèdita per l'oposició que hi féu la censura espanyola.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caballero i López, Artur  (Barcelona, 1918 - )  Biòleg. Catedràtic de fisiologia vegetal a la Universitat de Barcelona (1949), de la qual fou també rector (1971-73). Ha estudiat els ritmes de creixement de diverses plantes en conreus experimentals. És autor d'Estudios fisiológicos relacionados con las fitohormonas en "Sternbergia lutea Gawl. Et Kerr." (1947), Ritmos de período largo en el crecimiento de las plantas (1969) i Estudi comparatiu del creixement de gramínies cultivades a Barcelona i en latituds més elevades (1969).

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCaballero i Muñoz, Francesc  (València, 1894 - s XX)  Escriptor. Col·laborà a "Taula" i a diverses publicacions periòdiques. És autor dels reculls poètics Jardí espiritual (1915) i Camins de llum (1919).

17 CASTELLA - BIOGRAFIA

Caballero y Llanes, Rodrigo  (Castella, s XVII - s XVIII)  Militar i polític. Fou destinat a la chancillería de València (1708), col·laborà amb Melchor Miguel de Macanaz en l'adaptació del País Valencià a les lleis de Castella i hi implantà el monopoli del tabac (1708-11). Fou intendent (1711) i superintendent de València (1713), i els anys 1717-20 superintendent del Principat. Noliejà naus armades i de transport per a l'atac de Sardenya i a Sicília (1717-18) i estimulà l'establiment de fàbriques a Catalunya per tal d'assolir un bon nivell d'exportacions.

18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Caballón, serra d'El  (Dosaigües, Foia de Bunyol)  Alineació muntanyosa (827 m alt) que separa les aigües del Xúquer i del riu Magre.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Cabana i VancellsCabana i Vancells, Francesc  (Barcelona, 13/des/1934 - )  Advocat i especialista en economia. Ha publicat treballs relacionats amb la història bancària com: La banca a Catalunya (1965), Bancs i banquers a Catalunya (1972), El Banc de Barcelona (1844-1920) (1978), Banca Catalana: un capítol de la seva història (1978) i Banca Catalana. Diari personal (1988); o amb l'economia catalana en general: Catalunya i l'economia: dues preocupacions (1983), Les multinacionals a Catalunya (1984), Fàbriques i empresaris (4 volums, 1992-94). Coordinador de la Història econòmica de la Catalunya contemporània (6 volums, 1989-92), col·laborà al diari "Avui" com a comentarista econòmic. També publicà Cròniques de Guinea Equatorial (1995) i La burgesia catalana (1996).

20 ANDORRA - GEOGRAFIA

Cabana Roja  (Encamp, Andorra)  Refugi i centre d'esquí, situat al Grau Roig, a la part baixa del cercle dels Pessons.

21 ANDORRA - GEOGRAFIA

Inici páginaCabana Sorda, estany de  (Canillo, Andorra)  Estany d'origen glacial (2.306 m alt), a la capçalera de la vall d'Incles. Hi ha estat construïda una presa destinada a la producció d'electricitat.

22 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraCabanabona  (Noguera Municipi: 14,2 km2, 421 m alt, 88 hab (2014). Situat al nord-oest de Lleida, a l'est de la comarca, al límit amb la de la Segarra, a l'esquerra del Llobregós, a l'altiplanura que separa la vall d'aquest riu de la del Sió. Part del territori és ocupat per alzinars, rouredes i pasturatges. La vida econòmica del municipi és essencialment agrícola, amb únicament conreus de secà (cereals i vinya). Ramaderia de bestiar oví i porcí; avicultura. La devallada demogràfica iniciada al final del s XIX s'hi ha accentuat els darrers anys. El poble és situat prop del torrent de la Rabassa, l'església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista, d'origen romànic i molt reformada a final del s XVII. El castell de Cabanabona és esmentat el 1040 com uns dels del límit meridional del comtat d'Urgell. Al sud del terme es troben l'antic poble de Vilamajor d'Agramunt i el santuari de Sant Pol. Àrea comercial de Ponts. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

23 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Cabanac, estret de  (RossellóVeure> Cavanac, estret de.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cabanac i Malart, Ponç  (Barcelona, s XVIII)  Jurista i doctor en teologia. És autor del Prontuario jurídico para edificar sin agravio del vecino (Barcelona 1782, Lleida 1866 i Girona 1875), Disertatio iuridica celebriones exceptiones complectens regulae quae a iudice audientiam disponit (1778) i Satisfacción a las preguntas del padre de familia deseoso de evitar los pleitos que suelen seguir-se de algunas dudas sobre el heredamiento (1788).

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cabanas, Ignasi  (Catalunya, s XIX - Sóller, Mallorca, 1873)  Pedagog. Fundà i dirigí alguns col·legis. Publicà diverses obres de caràcter didàctic.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCabañas Guevara, Luis  Pseudònim emprat pels periodistes Màrius Aguilar i Diana i Rafael Moragas i Maseras per signar els llibres d'anècdotes Cuarenta años de Barcelona 1890-1930 (1944) i Biografía del Paralelo (1945).

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cabanas i Brunés, Estanislau  (Manresa, Bages, 1825 – Terrassa, Vallès Occidental, 1873)  Pintor. Destacà també com a dibuixant.

28 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta CerdanyaCabanassa, la  (Alta Cerdanya Municipi: 3,26 km2, 1.511 m alt, 698 hab (2012). Estès pel pla de la Perxa, a la riba dreta de la Tet, el riu de Jardó limita el terme pel sud, a l'oest enclou un petit sector de la vall de Bolquera. El terme és muntanyós i ha basat tradicionalment la seva economia en l'explotació forestal, l'agricultura (d'alta muntanya: cereals i hortalisses) i la ramaderia (bestiar boví), complementades darrerament per la indústria làctia, la qual ha donat un nou impuls a la població; també hi ha serradores. A la fi del s XIX l'estat francès hi establí un important assecador de llavor de pi per al repoblament. El poble és a l'esquerra del riu de Jardó, és esmentat ja el 965, amb el nom de Vilar de Caselles, va esdevenir un centre d'estiueig a partir de mitjan s XIX. El terme comprén el llogaret de la Perxa (antic priorat benedictí i hospital) i el veïnat de els Molins. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Guia turística (en castellà)

29 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Cabanassa, la  (Ceret, Vallespir)  Veïnat, a la dreta del Tec, gairebé unit al barri del Pont de Reiners del terme de Reiners.

30 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Cabanasses, les  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça)  Antic hostal de l'antic mun. de Barruera i a l'antic terme de Cardet, a l'entrada de la vall de Boí, que forma en aquest indret l'estret de les Cabanasses. Hi era venerada la imatge de la Mare de Déu de les Cabanasses, actualment a Cardet.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCabané i Felisart, Joan  (Sabadell, Vallès Occidental, 1903 – Saragossa, Aragó, 1970)  Gastrònom i publicista. Ha col·laborat intensament a diverses publicacions periòdiques de Barcelona. Durant molts anys ha gaudit de la màxima consideració com a escriptor de temes gastronòmics, especialment de cuina catalana. Impulsà la creació d'escoles d'hoteleria a Sabadell i a Barcelona.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cabané i Manauta, Joaquim  (Barcelona, 1922 - )  Pintor. Ha destacat com a aquarel·lista. Conreà de preferència el paisatge. Ha celebrat, amb bon èxit, un gran nombre d'exposicions.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cabané i Pibernat, Adolf  (Sabadell, Vallès Occidental, 1911 - 1993)  Músic, compositor i director. Dirigí l'Orfeó i l'Escola de Música de Sabadell. Autor de música coral i de sardanes.

34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cabanellas, Jaume  (Palma de Mallorca, s XIX)  Escriptor i periodista. Publicà Le cicerone français à Palme de Majorque (1845), les obres d'aparició periòdica L'Exotique (1843) i Le Franc Observateur (1849), Memòria bibliogràfica (1851), i les obres teatrals, en castellà, La momia (1852) i Honra y amor (1861).

35 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàCabanelles  (Alt Empordà Municipi: 55,6 km2, 194 m alt, 243 hab (2014). Situat a l'alta conca de la riera d'Àlguema, a l'interior de la comarca, al límit amb la Garrotxa. Comprén part de la vall del Fluvià, per on s'estén l'antic terme d'Espinavessa, que forma part del municipi. El relleu és lleugerament accidentat pel vessant oriental de les muntanyes de la Mare de Déu del Mont; hi ha suredes i pasturatges. Els recursos del municipi es limiten a l'agricultura de secà (oliveres i cereals) i la ramaderia (bestiar oví, boví i porcí; la població, en conseqüència, ha minvat de manera constant durant el s XX i es troba molt dispersada entre el nucli principal i els pobles d'Espinavessa, Queixàs, on hi ha l'antiga cel·la romànica de Sant Romà de Casamor, Sant Martí Sesserres, l'Estela (amb l'antic monestir deInici página Santa Maria d'Estela) i Vilademires, i el veïnat de la Palma. El poble, a la dreta de la riera d'Àlguema, és esmentat ja el 1017. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cabanelles, Guillem de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Bisbe de Girona (1227-45). Participà en l'expedició de Jaume I a Mallorca, durant la qual formà part del consell reial i fou àrbitre del repartiment.

37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cabanelles i Cladera, Miquel  (sa Pobla, Mallorca, 1760 – Madrid, 1830)  Metge. Exercí a l'hospital de Cartagena i fou inspector general d'epidèmies a València i a Múrcia, i, posteriorment, sotsinspector general de medicina i cirurgia a Madrid. L'any 1800 experimentà els efectes dels gasos acidominerals contra la febre groga. Escriví alguns treballs sobre la terapèutica d'aquesta epidèmia (1801) i Ciencia de la vida o discurso phisiológico sobre la doctrina browniana (1802).

38 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Cabanes  (Sant Genís de Fontanes, Rosselló)  Poble (35 m alt), vora la riba dreta del Tec, a 2 km de Sant Genís, al nord. És esmentat ja el 854. L'església, pre-romànica i romànica (s X-XI), és dedicada a santa Coloma. Hi hagué l'antic priorat benedictí de Santa Coloma que depenia de l'abadia de Sant Andreu de Sureda.

39 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Cabanes  (Alzira, Ribera Alta)  Despoblat, a l'esquerra del riu dels Ullals, prop del terme de Massalavés. Situat en una zona de conreu arrosser, fou abandonat a causa de les febres entre els s XVII i XVIII.

40 PAÍS VALENCIÀ - ART

Cabanes, arc de  (Cabanes de l'Arc, Plana Alta)  Monument romà (o del Pla), situat al pla de l'Arc, a l'est del poble de Cabanes, al límit amb el terme de la Vall d'Alba. Consta d'un arc de mig punt, de 4 m de llum, de 14 dovelles, la part superior del qual ha desaparegut; és sostingut per dos pilars (3,55 m d'alçària, 1,24Inici página d'amplària i 0.92 de profunditat). Hom el considera un petit arc de triomf, potser relacionat amb la via Augusta, molt propera. Al voltant hi ha restes romanes que no han estat mai excavades.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cabanes, coma de  (Alt Àneu, Pallars Sobirà)  Alta vall del riu de Cabanes, afluent, per la dreta, del riu de la Bonaigua, a l'antic mun. de Son. Al centre hi ha el circ lacustre de Cabanes, d'origen glacial, on es destaquen l'estany Negre de Cabanes i el de Xemeneies.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cabanes, Jaume  (Catalunya, s XVII - Girona ?, s XVII)  Frare dominicà. Fou prior del Convent de Predicadors de Girona des de 1672. És autor d'Espejo de amor, imán de la voluntad, camino del cielo, María Santísima (Barcelona 1633, que fou reeditat a Girona el 1689).

43 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Cabanes, les  (Fossà, Fenolleda)  Caseriu situat sota el poble, prop de la riera de Matassa. Hi ha l'ajuntament.

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cabanes, marquesat de  (CatalunyaTítol concedit el 1921 al banquer Josep Garriga-Nogués i Roig.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cabanes, Pere  (País Valencià, s XV – València, s XVI)  Pintor. Actiu a València entre el 1472 i el 1538. Fou seguidor de l'estil quatrecentista italià. En 1493-94 pintà el retaule de la capella de la Generalitat de València, i l'any 1506, el retaule principal de l'església de Nostra Senyora de Jesús i la taula d'estil italià que representa la Santa Cena, conservada avui a l'ajuntament de València.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cabanes, Philippe de  (França, s XVIII - Catalunya, s XVIII)  Militar. Fou capità general interí (1773-77) de Catalunya. La seva debilitat de caràcter causà conflictes amb l'audiència del Principat. En descendeix elInici página llinatge dels Cabanes de Solsona.

47 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana AltaCabanes de l'Arc  (Plana Alta Municipi: 131,64 km2, 290 m alt, 2.985 hab (2014), (o Cabanes). Estés pel pla de l'Arc fins a la zona costanera de la ribera de Cabanes, on hi ha un litoral d'aiguamolls, al peu de la serra del desert de les Palmes, que accidenta més de la meitat del terme, a la zona sud, i és ocupada per pinedes i pasturatges, al nord-est de Castelló. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura; s'hi cultiven els productes mediterranis de secà (garrofers, blat, vinya), i també hi ha una part de cultius de regadiu, que es dediquen sobretot al conreu de la taronja i d'hortalisses. Ramaderia de bestiar oví, cabrum i porcí. A la vila, aturonada, destaca l'església parroquial de Sant Joan Baptista, amb façana barroca, Dins el terme hi ha els despoblats de Miravet (amb restes de l'antic castell) i d'Albalat dels Ànecs, l'antic castell de Sufera, les caseries del Borseral, la Torre de la Sal i de la Ribera de Cabanes, el santuari de les Santes (on es venera la Mare de Déu del Bonsuccés, patrona de la vila) i l'important monument romà de l'arc de Cabanes. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament

48 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàCabanes d'Empordà  (Alt Empordà Municipi: 15,01 km2, 26 m alt, 921 hab (2014). Situat al nord de la ciutat de Figueres, al mig de la depressió empordanesa, entre els rius Llobregat d'Empordà i la Muga. La base de l'economia local és l'agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies derivades de la Muga, amb cultius hortícoles fruiters, i s'aprofiten parcialment pels cereals; de secà, vinya. La ramaderia és de bestiar boví i cria d'animals de granja. El poble, situat entre els dos rius, és esmentat ja el 935; l'església parroquial, dedicada a sant Vicenç, es troba davant de les ruïnes de l'antiga capella de Sant Sebastià; la torre de Cabanes, correspon probablement al castell de Cabanes, esmentat al s XIV. Prop del poble hi ha l'antic monestir i antiga abadia de monges cistercenques de Sant Feliu de Cadins, del qual resta, entre altres dependències, l'església romànico-gòtica dels s XII-XIII. El terme també comprèn els veïnats de l'Aigueta i de les Masies de Dalt. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Ràdio - Unió Esportiva - Informació

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCabanes i Alibau, Francesc  (Barcelona, 1910 - )  Pintor i escriptor. Residí alguns anys a Madrid. Ha editat l'obra teatral La masia negra (1964).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cabanes i Badosa, Cèsar  (Arenys de Mar, Maresme, 1887 – Terrassa, Vallès Occidental, 1975)  Escultor. Bona part de la seva obra, d'un realisme esquemàtic i robust, és a Terrassa. Conreà esporàdicament la literatura.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cabanes i Coma, Marià  (Solsona, Solsonès, s XVIII)  Advocat i agrònom. Exercí a Solsona. Fou membre de la direcció d'agricultura de la Reial Conferència Físico-Experimental de Barcelona. Gran propietari rural, proposà experiments encaminats a millorar el rendiment del blat, l'aprofitament forestal dels prats i la ramaderia i l'expandiment dels fruiterars.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cabanes i d'Escofet, Francesc Xavier de  (Solsona, Solsonès, 1781 – Madrid, 1834)  Militar i historiador. Germà de Josep Marià. Prengué part en les campanyes de Menorca (1801), de Portugal (1807) i en la Guerra del Francès. Fou l'introductor dels viatges en diligència al Principat (1817). Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1816). Publicà diverses obres històriques i sobre comunicacions: Plan de un Estado Mayor general (1809), Historia de las operaciones del ejército de Cataluña en la Guerra de la usurpación, o sea de la Independencia (1815), Memoria sobre la navegación del río Tajo... (1829), Mapa itinerario de los reinos de España y Portugal (1829), Guía general de correos, postas y caminos del reino (1830).

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cabanes i d'Escofet, Josep Marià de  (Solsona, Solsonès, 1775 – Barcelona, 1842)  Polític liberal i arqueòleg. Germà de Francesc Xavier. Exercí d'advocat de Barcelona, alcalde constitucional de la ciutat (1821-22 i 1835-36) i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Tingué un paper destacat en la Junta de Sanitat durant l'epidèmia de febre groga del 1821, i en la Junta d'Armament i de Recursos del 1835. Fou també senador per Lleida. D'entre les seves obres destaquen: Sobre la importancia de la NumismáticaInici página (1816), Memorias sobre los vestidos, armas y monedas que se usaron en Cataluña antes de los romanos (1817), Disertación sobre las 800 monedas de oro godas halladas el año 1816 en la Grassa, parroquia de Constantí (1818), Memorias sobre el templo de Hércules existente en Barcelona (1838), Memoria relativa a la iglesia de Santa Maria del Pino de Barcelona (1840). Posseïa una col·lecció de monedes molt extensa.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Francesc Cabanes i PastorCabanes i Pastor, Francesc (dit el Genovès(el Genovès, Costera, 20/des/1954 - )  Pelotari. Jugador llegendari de

55 ANDORRA - GEOGRAFIA

Cabaneta, pic de la  (Andorra Cim (2.841 m alt) de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix, al sud de la portella de la Cabaneta (2.700 m alt), des d'on davalla la vall d'Incles.

56 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cabaneta, sa  (Marratxí, Mallorca Occidental)  Poble (112 m alt) i cap efectiu del municipi des del 1864. Situat al peu dels primers turons que limiten la plana de Palma pel nord-est, fou fundat el 1745 per l'ajuntament de Marratxí a l'antiga garriga de son Caulelles, prop de l'emplaçament de l'església de Sant Marçal de Marratxí, on havia estat traslladada a mitjan s XV la parròquia des de l'antiga església de Santa Maria. A Sant Marçal celebren anualment un dels romiatges més populars de Mallorca. La indústria característica és la manufacturera de siurells. A la possessió de son Verí, a l'oest del poble, es conserva una notable col·lecció d'art (pintura i enteixinats mudèjars).

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCabanilles, Joan Baptista  (Algemesí, Ribera Alta, 1644 – València, 1712)  Compositor i organista de la seu de València des del 1665, és tingut per un dels músics més notables de l'època. De la seva producció, se'n conserven gallardes, tientos, passacaglie, tocates, nadales, una missa i un Magnificat (a 6 i 12 veus).

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cabanilles i Palop, Antoni Josep  (València, 1745 – Madrid, 1804)  Botànic i sacerdot. Preceptor dels fills del duc de l'Infantado, amb el qual es traslladà a París (1777-89), on assistí a les classes dels naturalistes de Lamarck, Jussieu i Desfontaines. Escriví Monadelphiae Classis Dissertationis decem (1785), Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia (1795-97) i Icones et descriptiones plantarum (1791-1801), en sis volums. Fou director del jardí botànic de Madrid (1801).

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cabanotes, estret de les  (Alàs i Cerc / Estamariu, Alt Urgell)  Congost del Segre, per on el riu penetra al pla de la Seu, entre els dos municipis.

61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cabanyal, el  (València, Horta)  Barri marítim de la ciutat, situat entre les sèquies d'en Gasc i dels Àngels (o de Pixavaques), entre els barris del Canyamelar i del Cap de França, amb els quals formà el 1837 el mun. del Poble Nou del Mar, annexat a València el 1897. Antic barri pescador, a la seva platja eren varades les barques del bou; conserva encara la major part de la població pescadora de València. L'actual església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels fou construïda al començament del s XIX al lloc d'una antiga ermita. A partir de la fi del s XVIII esdevingué lloc d'estiueig de famílies burgeses valencianes, coincidint amb la retirada de la mar a causa de les obres del port, però a partir de la fi del s XIX decaigué a favor del sector septentrional (la Malva-rosa) i s'anà convertint en barri comercial i popular.

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCabanyelles i de Vila-rasa, Lluís de  (País Valencià, s XV - s XVI)  Governador de València (1479-1503). Fill de Lluís de Vila-rasa i Castellsenç. Coper de Joan II de Catalunya-Aragó (1467), al qual fou fidel surant la guerra civil del Principat. Participà en les campanyes del Rosselló (1472-73) i de Granada (1492). Nomenat governador per Ferran II, el càrrec fou mantingut en la seva família durant tres generacions. Renuncià el 1503 a favor del seu fill Lluís de Cabanyelles i Gallac. De la família Vila-rasa adoptà, per raó d'herència, el cognom matern.

128 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cabanyelles i Gallac, Cosme de  Veure> Vila-rasa, Cosme de.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cabanyelles i Gallac, Jeroni de  (País Valencià, s XV – 1550)  Governador general de València (1523-50) i ambaixador, senyor de Benissanó, Alginet i Bolbait i comanador de Sant Jaume. Fill de Lluís Cabanyelles i de Vila-rasa i successor del seu germà Lluís. Fou ambaixador de Ferran II prop de Lluís XII de França (1509-12) per a les qüestions italianes. Fou conseller de guerra i d'estat de Carles V i capità de la seva guàrdia. El 1535 acompanyà l'emperador a la campanya de Tunis. El seu fill Jeroni fou també governador.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cabanyelles i Gallac, Lluís de  (País Valencià, s XV – 1523)  Governador general de València (1503-22), i senyor de Benissanó, Alginet i Bolbait. Fill i successor de Lluís Cabanyelles i de Vila-rasa. Des del 1519 intentà de mantenir una actitud conciliadora durant la revolta de les Germanies. El 1522 impedí l'entrada a València dels agermanats comandats per Vicent Peris, en la captura i la mort del qual participà després. Fou succeït per seu germà Jeroni.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cabanyeres, Josep Antoni  (Barcelona, s XIX)  Brodador. Assolí una fama extraordinària per la perfecció del seus treballs.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCabanyes  (Gironès Despoblat de la comarca, entre les valls d'Amer i de Llémena, a la dreta del Ter.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cabanyes  (Calonge, Baix Empordà)  Veïnat, a la part més baixa de la riera de Cabanyes, curs d'aigua format per la reunió de diversos torrents que baixen de les Gavarres, entre el puig d'Arques i Romanyà de la Selva, i que, prop de la vila de Calonge, juntament amb el Rifred, forma la riera de Calonge.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cabanyes  (Sant Fost de Campsentelles, Vallès Oriental)  Antiga parròquia (Sant Cebrià de Cabanyes) i castell, situada en una vall del vessant interior de la serra del Maresme. L'església, romànica, és enrunada; el frontal de l'altar (obra de fusta del s XIII) es conserva al Museu Episcopal de Vic. Consagrada el 1192, fou parròquia independent fins al 1504, que fou agregada a la de Sant Fost. El 1867 la part del seu terme a la dreta del Besòs, l'actual poble de la Llagosta, fou agregada a Santa Perpètua de Mogoda.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cabanyes, Antoni de  (País Valencià, s XV – s XVI)  Pintor. Identificat amb el Mestre de Cabanyes. Deixeble del Mestre Martines, pertany al cercle del Mestre dels Peres. D'estil renaixentista, fou influït per Paolo di San Leocadio. Hom li atribueix el retaule de Sant Dionís i Santa Margarida (Museu Diocesà de València) i un Sant Pere que es conservava a la parròquia de Sant Esteve de València (1523).

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cabanyes, Francesc  (Barcelona, s XVII – Catalunya, s XVII)  Patriota i militar. En començar la Guerra dels Segadors, organitzà a expenses seves una companyia de voluntaris, que dirigí amb el grau de capità, anomenada Companyia d'Almogàvers i coneguda popularment amb el nom de miquelets.

71 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PenedèsCabanyes, les  (Alt Penedès Municipi: 1,2 km2, 252 m alt, 961 hab (2014). Ocupa una petita extensió a la zona central de la plana de l'Alt Penedès, al nord-oest de Vilafranca del Penedès, és accidentat al sud per la muntanyeta de Sant Pau. El principal recurs econòmic del municipi és l'agricultura, amb predomini del secà sobre el regadiu; hom hi conrea principalment cereals, vinya, patates, llegums i farratges. Ramaderia de bestiar boví, porcí i oví. Les activitats industrials és limiten a l'elaboració de vi i a la fabricació de bótes. El poble, situat a banda i banda de la carretera deInici página Vilafranca a Guardiola, fou repoblat al s XII pels

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cabanyes, Miquel  (Catalunya, 1783 – 1840)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. La Junta de Comerç el pensionà a Roma, per quatre anys, en 1803. Conreà sobretot els temes religiosos. Fou molt sol·licitat.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cabanyes, riera de  (Selva Afluent esquerrà de la riera de Sils, que neix a la Serralada Litoral, sota el coll de Cabanyes (210 m alt), pas de la carretera de Lloret de Mar a Santa Coloma de Farners.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cabanyes, Sant Bartomeu de  (Òrrius, Maresme Veure> Sant Bartomeu de Cabanyes.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cabanyes i Ballester, Joaquim de  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1799 – Barcelona, 1876)  Pintor, militar i col·leccionista d'art. Germà del poeta Manuel. Conreà el paisatge, moltes vegades a l'aquarel·la, i pintà, sobretot, motius de Mallorca i de Vilanova i la Geltrú. Moltes de les seves obres foren executades sobre taula. A la casa pairal de Vilanova i la Geltrú hom guarda una estimable col·lecció de les seves obres. Fou coronel d'artilleria i membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cabanyes i Ballester, Josep Antoni de  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1797 – 1852)  Comerciant i escriptor. Després de viure a Holanda (1817-20) i de viatjar per Europa, formà una important biblioteca romàntica en llengua original i una col·lecció de pintura catalana i europea. Féu traduccions de Boileau, Goethe, Walter Scott, etc, inèdites. Escriví poesies (en català i en castellà) i Noticias cronológicas,Inici página genealógicas, biográficas e histórico-económicas de la casa de Cabanyes en Villanueva y Geltrú (inèdita) i Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia en Mallorca (1970).

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cabanyes i Ballester, Manuel de  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1808 – 1833)  Poeta en castellà. Estudià a Cervera i es llicencià en dret a Saragossa. Un xic apartat del moviment català de la Renaixença, demostrà posseir una sòlida formació clàssica (Horaci) i un coneixement dels romàntics europeus (Byron, Foscolo). Destaca per les innovacions de la mètrica. La primera poesia que publicà fou Oda a Doña María Josefa Amalia, reyna de España (1828), després escriví les composicions poètiques recollides a Preludios de mi lira (1833), Cántico nupcial (1833), la traducció en vers del conte Belfagor Arquidiablo (1839) de Maquiavel i de Las noches (1832) de Compagnoni. Hom conserva fragments de la seva temptativa de redacció d'una Historia de la filosofía. La tragèdia Mirra d'Alfieri i Pensamientos sueltos, foren publicats dins Producciones escogidas (1858). Morí de tuberculosi.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cabanyes i d'Olzinelles, Llorenç de  (Barcelona, 1837 – 1877)  Poeta i literat. Fill de Josep Antoni de Cabanyes i pare del pintor Alexandre de Cabanyes. La seva pintura reflecteix el corrent romàntic de l'època. Estrenà l'obra teatral La vuelta de Don Pancario (1857) i publicà Fábulas políticas (1868), La cançó d'en Francesc de Vilanova de Cubells (1872) i Al Déu de les Armades (1875). Escriví en vers les comèdies Un pájaro de América i El tartufo de Moliére, i col·labora a "La Renaixença".

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cabanyes i Fuster, Llorenç de  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1756 ? – 1814)  Comerciant. Fill de Llorenç de Cabanyes i Bret, cabaler de can Cabanyes d'Argentona establert a Vilanova i la Geltrú, on es casà el 1755 amb Margarida Fuster. Estudià al col·legi de nobles de l'abadia de Sorese (Llenguadoc). El 1805 obtingué privilegi de noble del Principat. Fabricant d'aiguardent, comercià principalment amb Nàpols i amb l'Amèrica del Sud. Féu construir el mas Cabanyes, d'estil neoclàssic, prop de Vilanova i la Geltrú. Fou pare de JosepInici página Antoni, de Joaquim i de Manuel de Cabanyes i Ballester.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cabanyes i Marquès, Alexandre de  (Barcelona, 5/mar/1877 - Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23/mar/1972)  Pintor. Deixeble de Josep Sugrañes i Florit, es formà a l'escola paisatgística catalana i fou influït essencialment per Joaquim Sorolla. Residí a Madrid, París i Munic. Freqüentà el cercle modernista Els Quatre Gats, a Barcelona. Conreà especialment les platges i els boscs propers a Vilanova i la Geltrú. Els tons de la seva paleta són sempre clars i lluminosos.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cabanyes i Rabassa, Emili  (Mataró, Maresme, 1850 – 1917)  Arquitecte. Titulat el 1875, fou arquitecte municipal de Mataró, on hi construí diferents edificis, com el de la Caixa d'Estalvis i d'establiments religiosos. En col·laboració amb l'enginyer Melcior de Palau, realitzà el pla de reforma i d'eixample de la ciutat (1878).

82 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cabaspre i Santjoan, Joan  (Palma de Mallorca, v 1455 – 1529)  Jurista i comentarista lul·lià. L'any 1508 va entrar de mestre de doctrina lul·liana en l'Estudi General de Mallorca. Escriví uns comentaris sobre la doctrina lul·liana: De ordinatione superiori et inferiori, obra que restà inèdita. Entre els seus deixebles figurà Nicolau de Pax.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cabassers  (Priorat Veure> Cabacés.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cabdella  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)  Poble (1.422 m alt), situat damunt un tossal, a la confluència del riu de Cabdella (nom que pren la capçalera del Flamicell) amb el Riquerna i el torrent de Filià. L'església parroquial (Sant Vicenç) és romànica. Un quilòmetre avall hi ha la central hidroelèctrica de Cabdella, la més antiga del Pallars (1914), que aprofita l'aigua de l'estany Gento, derivada per un canal de 4.848 m deInici página longitud fins al salt de Cabdella (836 m alt). Un funicular comunica la central amb la cambra de càrrega, des d'on una via fèrria segueix el canal fins a l'estany Gento. Al voltant de la central hi ha un barri, creat per l'empresa Energia Elèctrica de Catalunya (1.280 m alt), convertit també en centre turístic. La vall del Flamicell, la vall Fosca, és anomenada també vall de Cabdella.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cabdells, puig dels  (Alt Camp / Conca de Barberà Cim (819 m alt) de la Serralada Pre-litoral, al límit natural entre el Camp de Tarragona i la Conca de Barberà, a llevant del coll de Cabra.

86 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cabeçagut  (les Alcubles / Altura, Alt Palància)  Veure> Agut, cabeç.

87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cabeçó, el  (Alacantí / Marina Baixa Serra (o el Cabeçó de l'Or) que separa el canal de Xixona de la vall de Relleu, entre les dues comarques, de direcció sud-nord, al sud de la serra de la Grana; culmina al tossal del Cabeçó (1.205 m alt). Fou frontera meridional del Regne de València entre la reconquesta i el 1304. L'antic castell del Cabeçó era emplaçat dins el terme de Relleu de la Marina. Dóna nom a un enclavament d'Alacant entre els d'Aigües de Busot i de Relleu de la Marina que comprèn la capçalera del barranc d'Aigües Baixes.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cabello i Ibáñez, Lluís  (Barcelona, s XIX)  Llicenciat en ciències naturals. Fundà la Societat Barcelonesa Protectora d'Animals i de Plantes i la "Revista Zoófila Barcelonesa" (1879). Publicà La vérité sur la Philloxera vastatrix (1879).

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cabero i Vernedas, Manuel  (Barcelona, 9/feb/1926 - )  Director coral. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. El 1951 fundà el Cor Madrigal, per mitjà del qual ha fet conèixer moltes obres catalanes contemporànies i de la polifonia del s XVI.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCabestany  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)  Llogaret (o Capestany), fins al 1969 pertanyia al terme de Montcortès de Pallars, al pla de Corts, a l'oest de l'estany de Montcortès (1.100 m alt). L'antiga església parroquial (Sant Romà) depèn de la de Montcortès.

91 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cabestany  (Tàrrega, Urgell)  Antiga quadra. Formà part, el s XIX, del municipi de Riudovelles.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cabestany  (Montoliu de Segarra, Segarra)  Poble (710 m alt), als altiplans que separen les valls dels rius Cercavins i Corb. El lloc és esmentat ja el s X. L'antic castell de Cabestany fou adquirit, amb el poble, pels hospitalers el 1273, i n'obtingueren el mer i mixt imperi el 1381. Al s XIX formà municipi, l'església de Sant Salvador depenia de la parròquia de la Guàrdia Lada.

93 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóCabestany  (Rosselló Municipi: 10,42 km2, 27 m alt, 9.399 hab (2012). Situat al Riberal, en un territori pla, entre els rius de la Tet i del Rard. La vida econòmica local es basa en la producció fruitera i en el conreu de la vinya i l'elaboració de vi de qualitat, pràcticament d'una manera exclusiva, activitats que han donat lloc a la creació d'una cooperativa vinícola i en un dels primers centres productors de vi dolç natural (blanc) i de vi negre. La producció de fruites i verdures és possible gràcies a l'aprofitament de la terrassa al·luvial. La població del municipi, molt pròxim a la ciutat de Perpinyà, ha crescut espectacularment durant l'últim terç del s XX. Al poble destaca l'església parroquial, d'origen romànic (primera meitat del s XII), per bé que molt reformada posteriorment, però conserva l'absis i, sobretot, l'important timpà de Cabestany, de marbre (s XII), d'autor desconegut, anomenat precisament per aquesta obra el Mestre de Cabestany. El seu mercat és Perpinyà, a l'aglomeració del qual s'ha integrat. Ajuntament (en francès) - Informació (en francès)

94 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Cabestany  (Benavarri, Ribagorça Despoblat de l'antic mun. de Pilzà, prop d'Estany. Depenia eclesiàsticament de l'abat d'Àger.

95 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaCabestany, Guillem de  (Rosselló, 1162 ? - 1212 ?)  Trobador en llengua provençal. Poeta culte i cortesà, se'n conserven nou cançons, la més famosa de les quals és Lo dous cossire. Segons la llegenda, d'origen oriental i recollida després per Boccaccio al Decamerone i Stendhal a De l'amour (1822), fou mort per Ramon de Castellrosselló, marit de Saurimonda, la seva enamorada, a qui donà a menjar el cor del trobador, la qual, en saber-ho, se suïcidà. Les dades biogràfiques reals, poques i indestriables de les d'un altre personatge del mateix nom, indiquen que participà en la batalla de Las Navas de Tolosa.

96 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Cabestany, Mestre de  (Catalunya ?, s XII - França ?, s XII)  Escultor de personalitat desconeguda. Els trets distintius del seu treball, visibles en la tendència a omplir els buits, el peculiar treball dels plecs i del modelat de les mans i l'expressió dels rostres tallats de manera característica, permeten d'atribuir-li, entre d'altres, el timpà de l'església de Cabestany (Rosselló), el portal de la del Voló i del monestir de Sant Pere de Rodes i el frontal de Sant Serni de Carcassona. La seva influència perdura en alguns capitells de Sant Pere de Galligants i també de Sant Esteve d'En Bas. La seva obra apareix també en algunes esglésies d'Itàlia.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cabestany i Fort, Joan-Ferran  (Barcelona, 1930 - )  Historiador i arqueòleg. Professor de la Universitat de Barcelona i conservador de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i secretari de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. És autor d'una tesi doctoral inèdita sobre el domini català a Sardenya i ha publicat Alfons el Cast (1960), Expansió catalana per la Mediterrània (1967) i diversos treballs sobre arqueologia medieval.

98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cabezas, Francesc  (Énguera, Canal de Navarrés, 1709 – València, 1773)  Arquitecte barroc i religiós franciscà. Les seves obres tenen un cert aire valencià orientalitzant. Hom li atribueix el temple annex al monestir de Santa Bàrbara, a Alzira (1729), amb cúpula de ceràmica amb llanterna, element característic del seu art. Acabà un bon nombre d'esglésies ja començades, com la de Nostra Dona de Sales, a Sueca (1753). La seva obra més important és el projecte de l'església de planta rodona de San Francisco el Grande, a Madrid (1761). Com a escultor déu l'altar major de l'església de Sant Maur, a Alcoi (1748-53), amb un retaule d'un barroquisme desbordant, avui desaparegut.

99 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaCabezo Lucero, necròpoli de  (Guardamar, Baix Segura)  Necròpolis ibèrica del terme. Fou utilitzada entre el principi del s V aC i la segona meitat del s IV aC. S'hi han excavat 94 tombes, totes d'incineració, que han aportat un important conjunt de materials, entre els quals destaquen ceràmiques àtiques i fragments d'escultures, principalment de toros.

100 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Cabezo Redondo  (Villena, Alt Vinalopó)  Turó (587 m alt), situat al nord-oest de la ciutat, on han estat trobades les ruïnes d'un poblat de l'edat del bronze, un dels més grans de la zona meridional del País Valencià, probablement del grup d'El Argar. Excavat parcialment per Josep Maria Soler i García, entre les troballes, conservades al museu de Villena, sobresurt un tresor d'objectes d'or, aproximadament contemporani del tresor de Villena.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cabicerans  (Tremp, Pallars Jussà)  Quadra, al terme separat de Claret.

102 CATALUNYA - EMPRESA

Cable i Televisió de Catalunya  (Catalunya, mai/1994 - )  Empresa dedicada a la comunicació per cable. Començà les emissions en proves de televisió per cable a la ciutat de Barcelona el mes de nov/1995.

103 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt UrgellCabó  (Alt Urgell Municipi: 80,3 km2, 768 m alt, 98 hab (2014), (ant: Caboet, o la Vall de Cabó). Situat a la dreta del Segre, sota la serra del Boumort, al nord-est de Lleida, a la vall de Cabó, afluent del Segre per la dreta, al peu de la serra de Prada. El territori, força accidentat, és ocupat en bona part per boscos de pi roig i pastures. La base econòmica del municipi és la ramaderia bovina (dedicada a la producció de llet), complementada per l'agricultura de secà: farratges, ordi i civada. Central elèctrica. El poble, estès a banda i banda del riu de Cabó, és dominat per l'església romànica de Sant Serni, antiga església parroquial, que posteriorment ha estat substituïda per un nou temple (Sant Isidre i Sant Serni). El terme comprén, a més, el petit enclavament de Fontanet, dins el terme d'Organyà, elsInici página pobles del Vilar de Cabó (on hi ha un pont de pedra d'origen medieval), Senyús i el Pujal d'Organyà, el llogaret d'Ares, la caseria del Cap de la Vall i els antics termes de Favà i Montellà. Àrea comercial de la Seu d'Urgell. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cabo, Francesc Xavier  (Nàquera, Camp de Túria, 1768 – València, 1832)  Organista i compositor. Organista de les catedrals d'Oriola i de València (1816), d'on el 1830 fou nomenat mestre de capella. Escriví música religiosa, especialment una cinquantena d'obres vocals, algunes de les quals amb acompanyament orquestral. Ressalten la missa a 12 veus i els salms Beatus vir, Miserere i Credidi.

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cabó, vall de  (Cabó, Alt Urgell)  Vall (o les valls de Cabó), que devalla de la serra del Boumort i aflueix al Segre per la dreta, poc abans d'Organyà. És drenada per la riera, o riu, de Cabó, format al Cap de la Vall, sota el prat d'Orient, que té com a afluents principals, per la dreta, els barrancs de la Vall i d'Inglada, i s'uneix al seu col·lector al poble de Cabó, aigua avall del qual són situats els pobles del Vilar de Cabó i del Pujal d'Organyà. El bosc i les pastures cobreixen tota la zona per damunt dels 1.400-1.500 m. És compresa dins el terme de Cabó, dit antigament la Vall de Cabó.

106 CATALUNYA - HISTÒRIA

Caboet  (Alt Urgell)  Antic nom del poble de

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caboet  (Alt Urgell, s X - s XII)  Llinatge originari i senyor de la vall de Cabó (antigament Caboet), documentat des de la segona meitat del s X. Al començament del s XI regia la comdoria de Caboet Isarn. Els Caboet es distingiren per llur fidelitat i adhesió a l'església d'Urgell, que des de la primera meitat del s XI els infeudà les seves possessions d'Andorra, i més tard per les valls de Sant Joan i de Cabó.

108 ANDORRA - BIOGRAFIA

Inici páginaCaboet, Arnau de  (Alt Urgell, s XII – 1170)  Noble. Fill i successor de Ramon de Caboet. Senyor d'Andorra i vassall del bisbe d'Urgell. Morí deixant la seva filla Arnaua sota la protecció del bisbe urgellenc. Amb ell s'extingí la línia masculina dels Caboet.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caboet, Arnaua de  (Alt Urgell, s XII - Catalunya, 1201/03)  Senyora de les valls de Caboet, d'Andorra i de Sant Joan. Filla i hereva d'Arnau de Caboet, el qual la deixà sota la protecció del bisbe d'Urgell. Aquest li concertà matrimoni amb Bertran de Tarascó, i la dotà (1180) amb les tres valls, de les quals es reservà la sobirania. Vídua, es tornà a casar amb Arnau, vescomte de Castellbó; mort Bertran, fill del seu primer matrimoni, cedí al vescomte els drets sobre les tres valls (1199).

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caboet, Guillem Guitard de  (Alt Urgell, s XI - s XII)  Noble. Fill i successor de Guitard a la comdoria de Caboet, la qual transmeté a Miró Guitard.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caboet, Guitard de  (Alt Urgell, s XI – 1095)  Noble. Fill i successor d'Isarn de la comdoria de Caboet, la qual transmeté al seu fill Guillem Guitard.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caboet, Isarn de  (Alt Urgell, s XI)  Noble. Al començament del s XI regia la comdoria de Caboet, la qual transmeté al seu fill Guitard.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caboet, Miró Guitard de  (Alt Urgell, s XII)  Noble. Fill i successor de Guillem Guitard a la comdoria de Caboet, la qual transmeté a Ramon.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCaboet, Ramon de  (Alt Urgell, s XII)  Noble. Fill i successor de Miró Guitard a la comdoria de Caboet, la qual transmeté a Arnau.

115 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cabòries, les  (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès)  Poble (284 m alt) i cap del municipi, emplaçat a l'entroncament de la carretera de Barcelona a València amb la que es dirigeix a Barcelona per Begues. La nova església ha assumit les funcions parroquials de Sant Pere d'Avinyonet.

116 CATALUNYA / ANDORRA - GEOGRAFIA

Caborreu, coma de  (les Valls de la Valira, Alt Urgell / Sant Julià de Lòria, Andorra)  Vall entre els dos municipis, capçalera del riu de la Rabassa, o riu de Caborreu, el qual constitueix, fins a sota el coll de Pimès, la frontera estatal. Al sud és dominada pel pic de Caborreu (2.229 m alt). El port de Caborreu, a ponent d'aquest pic, és una important zona de pasturatges per al bestiar oví.

117 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Caborriu de Bellver  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya Veure> Coborriu de Bellver.

118 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Caborriu de la Llosa  (Lles, Baixa Cerdanya Veure> Coborriu de la Llosa.

119 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cabot, Jaume  (Mataró, Maresme, 1782 – Barcelona, 1845)  Teòleg. Doctor en teologia i catedràtic del seminari de Barcelona. Publicà tres opuscles polèmics sobre les pastorals del bisbe Fèlix Torres i Amat, entre els quals Algunas serias reflexiones sobre Jesucristo y sobre la carta pastoral del Ilmo. Sr. Don Félix Torres Amat, obispo de Astorga (1842).

120 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCabot, Joan  (Barcelona, s XIX – 1889)  Advocat. Fou tinent d'alcalde i alcalde accidental de Barcelona, així com membre de diverses corporacions.

122 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cabot i Ferrer, Francesc  (Mataró, Maresme, 1820 – Barcelona, 1895)  Argenter i orfebre. Obrí a Barcelona un establiment de joieria (1843). Va dedicar-se a les joies tradicionals catalanes i especialment a la creació d'objectes religiosos (corona de la Mare de Déu de Montserrat -1881-, calze d'or de Pius IX, pectoral del bisbe Urquinaona, etc). El seu establiment fou continuat pels seus fills Francesc Cabot i Rovira (Mataró 1848 - Barcelona 1918), Emili i Joaquim.

123 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cabot i Montalt, Ricard  (Barcelona, 1885 – 1958)  Advocat i promotor i publicista esportiu. Va ser jugador del Club de Futbol Catalònia, fundat per ell mateix l'any 1901, del Salut Sport Club (1905), del F.C. Barcelona i del Club X (1907). Fundador dels setmanaris "Sports" (1906), "Los deportes" (1908) i "Stadium" (1911). President de la Federació Catalana de Futbol, el 1915 impulsà l'elaboració del projecte de campionat de lliga. Vicepresident del F.C. Barcelona (1921), emprengué el projecte del camp de les Corts. Redactà el reglament i estructurà l'actual sistema competitiu de la Federació Espanyola de Futbol, de la qual fou secretari general el 1926.

121 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Just Cabot i RibotCabot i Ribot, Just  (Barcelona, 4/mai/1898 – París, França, 25/feb/1961)  Escriptor. Relacionat amb artistes i escriptors, des del 1922 col·laborà en "La Publicitat", "La Nau", "L'Opinió" o "L'Esport Català" -dels qual fou promotor i animador-. El 1929 s'incorporà al setmanari "Mirador", tot just creat per A. Hurtado, i hi treballà constantment com a ànima i director fins que la revista, intervinguda, fou incorporada al PSUC. Participà en la creació d'Acció Catalana. Com a traductor, deixà modèliques versions catalanes de Stendhal, H.G. Wells, Stevenson, Casanova, etc. Exiliat a París, hi regentà una llibreria i accentuà la seva passió per la bibliografília. Autor d'articles i assaigs mordaços i penetrants, el 1992 en fou editada una part a Barcelona per V. Soler. Estava casat amb la marxant d'artInici página Rosa-Antonieta Castelucho.

124 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cabot i Rovira, Emili  (Barcelona, 1854 – 27/feb/1924)  Maquetista de joies i col·leccionista d'art. Fill de Francesc Cabot i Ferrer. Organitzà, com a membre de la Junta de Museus de Barcelona, algunes de les més grans exposicions artístiques de l'època. Adquirí a Viena el Sant Jordi d'Huguet, actualment al Museu d'Art de Catalunya. La col·lecció de vidres que a la seva mort deixà al Museu d'Arts Decoratives de Barcelona és una de les més importants d'Europa.

125 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaquim Cabot i RoviraCabot i Rovira, Joaquim  (Barcelona, 1861 – 1951)  Orfebre, financer, escriptor i polític. Fill de l'argenter Francesc Cabot i Ferrer, l'establiment del qual continuà. Dirigí diverses empreses i fou president de les principals associacions econòmiques i culturals de Barcelona, com de la Fira de Mostres, de la Cambra Oficial de Comerç (1921-26), del Centre Excursionista de Catalunya (1899) i de l'Orfeó Català (1901-35). El Palau de la Música Catalana fou construït durant la seva presidència (1908) i fundada la "Revista Musical Catalana" (1904). Intervingué com a secretari al Jocs Florals del 1888 i com a mantenidor el 1889. Membre de la Lliga Regionalista, fou diputat provincial el 1911 i col·laborà en la creació de la Mancomunitat de Catalunya. Amb el pseudònim de Dr. Franch publicà els seus primers treballs literaris a "La Renaixença". Dirigí els inicis de "La Veu de Catalunya" (1899) i publicà De fora casa (1898), A cap calent (1900), Narracions de viatge i El cant del cigne (1938).

Anar a:    Ca ]    [ Caban ]    [ Cabanes, a ]    [ Cabanye ]    [ Cabd ]    [ Cabo ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -