A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Vilafr ]    [ Vilafranca d ]    [ Vilag ]    [ Vilal ]    [ Vilallo ]    [ Vilallonga i ]

"Experiència" és el nom que cadascú dóna als seus propis errors. (Oscar Wilde)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilafranca, Albert de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. Fou partidari decidit del comte Jaume d'Urgell. Hi col·laborà al fracassat alçament contra el nou rei Ferran I (1413). A les darreries de la revolta l'abandonà obertament.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilafranca, Bartomeu de  (Catalunya, s XIII – Terra Santa ?, s XIV)  Frare de l'orde del Temple. Actuà amb els croats a Terra Santa. Fou emissari de la plaça d'Acre, atacada pels turcs (1291), a la de Trípoli, en unió de tres catalans més; els templers Guillem d'Hostalric i Guillem de Villalba i l'hospitaler Llop de Lliurans. Tots quatre foren capturats. Continuaven presos el 1303, any en què el rei Jaume II s'interessà encara perquè fossin alliberats.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilafranca, Bartomeu de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. Manava part dels reforços catalans duts apressadament a Aragó després de la caiguda de Carinyena.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVilafranca, Berenguer de  (Catalunya, s XII)  Magnat. Fou un dels grans repobladors a les terres meridionals conquerides de poc. El 1173 rebé d'Alfons I el lloc de Santa Maria del Pla (el Pla de Santa Maria). El 1191 en rebé, amb altres dos, la donació de la vila de Vilafranca del Penedès, que s'encarregà de poblar. Realitzà tasques de població molt importants, amb fundació de diversos pobles.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilafranca, Berenguer de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Participà a les lluites nobiliàries de la minoritat de Jaume I. Formava al bàndol de Nunyo Sanç, comte del Rosselló. Acudí a la concòrdia de 1226, que no havia d'assolir resultats absoluts fins a la pau d'Alcalà de l'any següent.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilafranca, Berenguer de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. El 1462 seguí la causa de Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilafranca, Bernat de  (Catalunya, s XIII)  Eclesiàstic. Camerari de Tarragona. El 1281, amb Gilabert de Cruïlles, fou procurador de Pere II el Gran per tractar el matrimoni de la infanta Isabel, filla del monarca català, amb el rei Dionís de Portugal. Poques setmanes després ja es celebraren les noces per poders. El 1285 assistí el rei Pere a la seva darrera malaltia, i intervingué als documents especials redactats en aquella ocasió.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilafranca, Ferrer de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Cavaller. Serví Jaume II. Era veguer de Barcelona i del Vallès. El 1317 anà d'ambaixador al rei Felip de França, que acabava de pujar al tron, per exposar-li l'interès de Jaume II per la qüestió de Montpeller.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilafranca, Ferrer de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Acompanyà Pere III el Cerimoniós a la segona campanya del Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca (1344). En aquesta avinentesa actuà al consell reial.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVilafranca, Galceran de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. El 1282 participà a la gran expedició de Pere II a Barbaria i a Sicília. Pel des/1282 fou un dels quaranta cavallers que garantiren els compromisos del rei als convenis de desafiament amb Carles d'Anjou. El 1297, regnant Jaume II, aquest li encomanà la custòdia del castell de Cervelló, en terceria, mentre duraven els tractes de la compra de la fortalesa a Guerau de Cervelló.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilafranca, Joan de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller de l'orde de l'Hospital. Fou castellà de la fortalesa de Rodes en temps del mestre Antoni de Fluvià. El 1430 assistí al conveni de pau entre Alfons IV el Magnànim i el soldà d'Egipte, signat a Rodes pels ambaixadors respectius.

12 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vilafranca, Lluís de (Joan Mestre i Oliver)  (Vilafranca de Bonany, Mallorca, 1770 – 1847)  Erudit caputxí. Ingressà a l'orde el 1788, i es dedicà preferentment a l'estudi de la història i dels clàssics. Fou bibliotecari i guardià al convent dels caputxins de Palma de Mallorca, i ajudà Joan Ramis, Jaume Villanueva, Gaspar Melchor de Jovellanos i altres. Corregí i continuà els Annals i l'Episcopologi del paborde de Terrassa i escriví diverses obres -inèdites, fora d'un escrit contra Joaquim M. Bover (1839)-, la més important de les quals són les Misceláneas históricas baleáricas, en tretze volums.

13 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Vilafranca, marquesat de  (Illes Balears)  Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, al noble mallorquí Francesc Sureda de Santmartí i de Safortesa, cavaller de Calatrava, sobre la seva possessió o baronia de Sant Martí d'Alenzell. Fou confirmat el 1760 al seu nét, Salvador Sureda de Santmartí i Cotoner, regidor perpetu de Palma de Mallorca i diputat per les Balears. El 1820 li fou canviada la denominació per la de marquesat de Casa Desbrull al tercer titular, Antoni Desbrull i Boïl d'Arenós, cavaller de Sant Joan, i passà als Villalonga.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilafranca, Pere Berenguer de  (Catalunya, s XII)  Fou el primer veguer i batlle de Montblanc, localitat per a la qual havia obtingut carta de població de Ramon Berenguer IV el 1155.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVilafranca, Pere de  (Catalunya, s XII)  Magnat. Figurà amb Berenguer rebent d'Alfons I la vila de Vilafranca, el 1191.

16 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaVilafranca de Bonany  (Mallorca Oriental)  Municipi: 23,99 km2, 122 m alt, 2.910 hab (2014), (ant: Vilafranca de Sant Martí o de Mallorca). Situat a es Pla, al centre-est de l'illa, drenat pel torrent de sa Penya. Es conreat gran part del territori municipal; els conreus són totalment de secà (cereals i llegums); hi sobresurt també el conreu de figueres, ametllers i albercoquers. Ramaderia (bestiar boví, porcí) i avicultura. Indústria de materials per a la construcció i tèxtils (brodats). La vila, únic nucli de població, és situat a l'extrem nord-oest del terme; l'església parroquial de Santa Bàrbara fou iniciada el 1630; el 1731-38 fou bastida una nova església, que el 1913 esdevingué parròquia independent. Àrea comercial de Manacor. Des del 1708 la vila fou centre del marquesat de Vilafranca. Ajuntament

17 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentVilafranca de Conflent  (Conflent)  Municipi: 4,46 km2, 435 m alt, 229 hab (2012). Situat a la confluència de la vall de Vernet amb la de la Tet. Agricultura migrada de secà (cereals, vinya) i de regadiu (fruiters i hortalisses), al llarg de la Tet. Central elèctrica. Ha esdevingut centre turístic. Població en descens. La vila fou bastida a la dreta de la Tet; conserva bona part de les fortificacions medievals; església parroquial de Sant Jaume (s XI), ampliada els s XII i XIII; hi ha edificis interessants, com el de la cort del veguer, la torre del consolat i les cases de les famílies Pasqual, Descatllar i Llar. Del 1669 al 1693 Vauban modernitzà l'antic sistema defensiu i féu de la vila una gran fortalesa de planta pentagonal, amb el castell o fort de Vilafranca de Conflent. L'any 1674 hi tingué lloc un complot conegut amb el nom de conspiració de Vilafranca de Conflent. Jaume I recopilà i completà el 1243 els costums de Vilafranca de Conflent. Fins al 1790 mantingué la funció de la vegueria de Vilafranca de Conflent. Al començament de la Revolució Francesa prengué el nom de Commune-Franche. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

18 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Inici páginaVilafranca de Conflent, conspiració de  (Vilafranca de Conflent, Conflent, 1674)  Complot. Organitzat en aquesta població per catalans contraris a la dominació francesa de la Catalunya Nord, establerta segons el tractat dels Pirineus (1659). Dirigit entre d'altres per M. Descatllar i Carles de Llar i Teixidor, pretenia un alçament armat antifrancès, que rebria el suport de les tropes del lloctinent de Catalunya, F. de Tutavilla. Descobert el complot, Descatllar i d'altres dirigents foren fets presoners i executats poc després a Perpinyà.

19 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Vilafranca de Conflent, vegueria de  (Catalunya Nord, 1126 – 1790)  Antiga demarcació administrativa. Comprenia tot el Conflent juntament amb la sots-vegueria de Capcir. És esmentada pocs anys després de l'annexió del comtat de Cerdanya (al qual pertanyia l'antic pagus de Conflent), i fou anomenada inicialment vegueria de Conflent. Persistí fins a la Revolució Francesa, que fou integrada al districte de Prada, nova capital de la comarca.

20 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt MaestratVilafranca del Maestrat  (Alt Maestrat)  Municipi: 93,74 km2, 1.125 m alt, 2.352 hab (2014). (o Vilafranca; cast: Villafranca del Cid) Situat a l'extrem occidental de la comarca, al límit amb Aragó, la part més meridional és accidentada per les serres de Brusca i Negra i la part oriental és drenada pel riu Sec. El terme és muntanyós i sols es conrea una petita part de la superfície. Agricultura de secà; els conreus més estesos són els de cereals i de patates tardanes. Ramaderia de llana i porcina. Petites indústries artesanals i de fabricació de gènere de punt. Població en descens. Església parroquial del Salvador, del s. XVI. Dins el terme hi ha els llogarets de la Pobla del Ballestar (amb el santuari de Sant Miquel de la Pobla) i del Llosar (amb el santuari de la Mare de Déu del Llosar). Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament

21 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PenedèsVilafranca del Penedès  (Alt Penedès)  Municipi i capital comarcal: 19,63 km2, 224 m alt, 39.221 hab (2014). Situat a la plana central de la depressió del Penedès, a l'esquerra del riu de Foix. Agricultura quasi totalment de secà, amb predomini del conreu de la vinya, el qual és seguit en importància pel de cereals i el d'oliveres. Sobresurt la indústria vinícola, seguida de l'alimentària, de pinsos, tèxtil, metal·lúrgica i de la construcció. Estació de Viticultura i Enologia (1901) i diverses entitats i fires relacionades amb el món del vi: Museu del Vi (1942), Setmana de la Vinya i el Vi del Penedès (1943) i Acadèmia de Tastavins de Sant Humbert; Cooperativa Vinícola del Penedès. CaixaInici página d'Estalvis del Penedès. Població en ascens (en el període 1960-80 es va duplicar). La vila, fundada a mitjan s. XII, es troba en un important nus de comunicacions (ja hi passava la Via Augusta); hi destaquen l'església basílica de Santa Maria, amb façana neogòtica (1903); les esglésies de Sant Joan (romànico-gòtica) i de Sant Francesc (gòtica), el Palau del Fraret (1308) i els casals del Marquès d'Alfarràs i dels Gomà. A l'antic Palau Reial, del s. XIII, hi ha el Museu de Vilafranca, que inclou el Museu del Vi, amb una mostra d'art popular (càntira de Vilafranca). Lloc de gran tradició castellera, compta amb un monument als castellers. El muncipi comprèn, a més, el barri de Pere Pau, els veïnats de Dolcet i del Molí de la Rovira, l'antiga quadra de Girbals, les esglésies de Santa Maria dels Horts, de Sant Jaume de Castellmós i de Sant Salvador de Sacalçada i els despoblats de Fontallada i de Vallmoll. Centre d'un àrea comercial important des de l'edat mitjana. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

22 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilafranca del Penedès, concòrdia de  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 21/jun/1461)  Acord entre Joan II de Catalunya-Aragó, representat per la seva muller Joana Enríquez, i la diputació del general de Catalunya, que confirmava el triomf del príncep Carles de Viana, que era reconegut com a primogènit i com a lloctinent reial de Catalunya, càrrecs que, en cas de mort, passarien al seu germanastre Ferran. El rei conservava en teoria la plenitud de la potestat reial, però sense intervenció efectiva, i no podia entrar al Principat sense consentiment de les autoritats locals. Podia, tanmateix, convocar corts i nomenar funcionaris públics, l'actuació dels quals podia ésser fiscalitzada. La concòrdia establia de fet un règim constitucional, però la mort de Carles de Viana precipità els esdeveniments vers una guerra contra Joan II.

23 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilafranca del Penedès, corregiment de  (Catalunya, 1716 - 1833)  Demarcació administrativa. Creada pel decret de Nova Planta el 1716. Comprenia el territori de l'antiga vegueria de Vilafranca del Penedès, amb la sots-vegueria d'Igualada. Tenia dues alcaldies majors, l'una a Vilafranca i l'altra a Igualada.

24 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaVilafranca del Penedès, vegueria de  (Catalunya, inici s XIII – 1716)  Antiga demarcació administrativa: 23 970 h (1718), dita també vegueria del Penedès. El veguer de Vilafranca tenia jurisdicció sobre la sots-vegueria d'Igualada, fins que aquesta passà a dependre el 1381 del veguer de Barcelona. Inicialment comprengué tot el Penedès i el sector del Camp de Tarragona a l'esquerra del Gaià; a la dreta d'aquest riu, comprenia també el Pont d'Armentera i Selmella, i al nord, al límit amb la sots-vegueria d'Igualada, comprenia diversos pobles d'Anoia i del Baix Llobregat. Poc abans de la Nova Planta, la zona costanera entre el Gaià i Vilanova i la Geltrú (exceptuant el Vendrell i la seva platja, i el terme de Sitges), foren incorporats a la vegueria de Tarragona. Amb aquesta extensió reduïda i amb la incorporació de la sots-vegueria d'Igualada constituí a partir del 1716 el corregiment de Vilafranca del Penedès.

25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vilafranca del Sit  (Alt Maestrat Veure> Vilafranca del Maestrat.

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vilafranquesa  (Alacant, Alacantí Veure> Palamó, el.

27 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Vilafranquesa, comtat de  (País Valencià Nom que prengué el comtat de Vilallonga (1628) en ésser posseït per Pere Josep Civerio i Pasqual de Bonança. Passà als Sabata de Calataiud, que obtingueren l'annexió de la grandesa d'Espanya el 1788, als Carròs, comtes de Cirat, i als Martínez de Pisón.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilafreser  (Vilademuls, Pla de l'Estany)  Poble, al sector meridional del terme, a la vora d'una riera afluent a la de la Farga. L'església parroquial és dedicada a sant Sadurní. El lloc, esmentat el 1017, formà part del comtat de Girona i fou del monestir de Banyoles.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilafreser  (Amer, Selva Veure> Pedreguet.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVilafruns  (Balsareny, Bages)  Poble, a l'extrem meridional del terme, a la dreta del Llobregat i a l'entrada del congost de Sallent. És una petita colònia sorgida a la primera meitat del s XX, al peu d'una fàbrica de filats de cotó i teixits i de la mina de potassa. Es conserven les ruïnes d'una antiga església de Santa Cecília, documentada al s X.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilagaià  (Gaià, Bages)  Caseria, al peu de la serra de Vilagaià, a l'extrem meridional del terme. L'església és dedicada a sant Andreu. El 1774 Francesc Delàs, primer baró de Vilagaià, hi establí una colònia agrícola per a l'explotació de la vinya i altres conreus de secà.

32 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilagaià, baronia de  (Catalunya)  Títol concedit el 1790 a Francesc d'Assís de Delàs i Silvestre. Continua en la mateixa família.

33 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilagelans  (Gurb, Osona)  Antic castell i quadra, centrada en el casal de Vilagelans, situat en una recolzada del riu Gurri, poc abans d’unir-se al Ter. La vil·la Evigilanus (1012) es transformà en castell vers el 1050, i els seus senyors, els Vilagelans, intervingueren activament en la vida comarcana fins que es fusionaren amb els Alta-riba, el 1440. El seu terme es convertí en quadra civil, amb 7 famílies, al s XV, sota el domini dels consellers de Vic. L’antiga fortalesa es transformà en masia fortificada al s XV, i en casal residencial vers el 1925. Prop seu hi ha la capella romànica de Santa Fe, molt reformada modernament. El 1840 l’antiga quadra es fusionà amb el terme de Gurb.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilageliu i Castells, Oleguer  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1872)  Arquitecte. Titulat per l'Academia de San Fernando el 1846. Edificà nombrosos immobles de pisos a Barcelona dins l'estil neoclàssic.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVilageriu  (Tona, Osona)  Important masia i església, situada al límit amb el terme d'Hostalets de Balenyà. El lloc és esmentat des del 948. L'església de Sant Miquel, a l'origen una parròquia de fundació particular, existia ja el 948, i fou reedificada al s XI, època que s'havia refós amb la parròquia de Tona. Subsisteix íntegra, bé que sense culte. Formà una quadra del s XI al XIV amb sis masos, que es refongué amb Tona al s XV. Subsisteix ara un gran mas prop de l'església romànica.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilagrasa i Ibarz, Joan  (Lleida, 1953 - 2003)  Geògraf. Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona el 1978, presentà la seva tesi doctoral el 1983. Fou professor de geografia a la facultat de lletres de la Universitat de Lleida des del 1978, catedràtic des del 1991, degà de la facultat (1988-90), director del servei de publicacions (1993-96) i del departament de geografia i sociologia (1996-98). S'interessà per la geografia urbana, amb especial atenció als agents i la morfologia urbans, estudis que aplicà especialment al cas de Lleida. Publicà diversos estudis sobre geografia històrica, com Centre històric i Activitat Comercial: Worcester 1947-88. Un estudi de morfologia urbana (1990), Creixement urbà i agents de la producció de l’espai: el cas de la ciutat de Lleida (1940-1980) (1990), i Transformacions territorials a Catalunya (segles XIX i XX) (2000), a més de nombrosos articles. Organitzà les Setmanes d’Estudis Urbans a Lleida. Creà i dirigí el grup de recerca Territori i Societat i impulsà la publicació de la sèrie de monografies Espai/Temps (1988) i el ressorgiment de la "Revista de Geografia" (2002).

37 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilagrassa  (Cambrils de Mar, Baix Camp)  Despoblat. A mitjan s XIX encara formava un municipi.

38 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'UrgellVilagrassa  (Urgell)  Municipi: 19,76 km2, 355 m alt, 514 hab (2014). Situat a la conca mitjana de l'Ondara, al centre de la comarca, a l'oest de Tàrrega. Gairebé pla, el relleu mostra petites arrugues. Agricultura de regadiu, gràcies a les aigües del canal d'Urgell, produeix blat de moro, blat i ordi, alfals, arbres fruiters i hortalisses; els conreus de secà són de cereals, ametllers, oliveres, vinya i fruiters. Ramaderia (cria de bestiar porcí). El motor econòmic del municipi és la indústria (productes per a la construcció, decoració del vidre, dipòsits, confecció, peces de fusteria, embalatges i pedra natural); també són importants els serveis. Població en descens. La vila és a l'esquerraInici página del riu d'Ondara; l'església parroquial de Santa Maria, d'origen romànic, conserva una notable portada del s XIII. El municipi comprèn, a més, l'església i antic terme de Montalbà, el despoblat i antic terme de Montperler i la caseria del Mas d'Estadella. Àrea comercial de Tàrrega. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilagrasseta  (Montoliu de Segarra, Segarra)  Poble (618 m alt) (ant: Vilagrassa), al nord del terme, a la dreta del torrent de Vilagrasseta (que neix sota Talavera i s'uneix, per la dreta, al Cercavins poc abans de Verdú). De la seva església parroquial (Sant Andreu) depèn la de Gramuntell. El castell de Vilagrasseta havia estat donat per Ramon Berenguer I el 1059 a Dalmau Gerovard. El 1227 fou adquirit pel monestir de Santes Creus.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilagrau  (Urús, Baixa Cerdanya)  Caseria (o el Puig de Urús), al sud-oest del poble, vora el terme de Riu de Pendís, proper a l'església de Sant Grau d'Urús, dita també de Sant Pau del Puig d'Urús, esmentada ja el s XII.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilagut, Bernat de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. Manava algunes companyies de reforç, trameses de Barcelona a Sardenya pel juliol de 1409. Serví amb les armes a l'illa.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilagut, Joan de  (Catalunya, s XV - Malta, oct/1444)  Castellà d'Amposta. Pertanyent a l'orde de l'Hospital. Féu una donació de 100.000 sous barcelonins per a la manutenció de l'hospital de Rodes, fundació recent del difunt mestre català Antoni Fluvià. L'orde, com a prova de reconeixença, féu marcar amb el seu escut la vaixella de l'hospital de Rodes i, després, del de Malta. Prop d'aquesta illa, venint de Rodes, Vilagut naufragà i morí ofegat.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVilajoan  (Garrigàs, Alt Empordà)  Poble, a la dreta del Fluvià. L'antiga església parroquial de Santa Maria, actualment sufragània de la d'Ermedàs, havia estat possessió de la canònica augustiniana de Lledó. El lloc formà part de la batllia de Siurana.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilajoana i Rovira, Jordi  (Barcelona, 17/set/1949 - )  Polític i economista. Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona i diplomat en màrqueting de nous productes per l’Escola Superior d’Administració d’Empreses (ESADE) i el títol d’Advanced Management per la Universitat de Harvard. Ha treballat activament en el món de la publicitat. Fou membre fundador d’Esquerra Democràtica de Catalunya el 1975, partit que el 1978 fou absorbit per Convergència Democràtica de Catalunya, i des d’aleshores milita en aquest partit, del qual fou membre del Comitè Executiu Nacional. Diputat al parlament de Catalunya, de 1995 a 1999 es féu càrrec de la direcció general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Compaginà aquest càrrec amb la cogestió de la Federació d'Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (FORTA) i amb la presidència del complex multimediàtic català Media Park. Fou membre de la Permanent de la Fundació Universitat Oberta de Catalunya, del consell d’administració del Teatre Nacional de Catalunya, del Consell Social de la Llengua Catalana, del Patronat del Liceu, del Patronat de la FUNITEC, Enginyeria La Salle, i de la Fundació de l’Orfeó Català Palau de la Música. Sota la seva gestió, les emissores de ràdio i televisió de la Generalitat entraren de manera decidida en l’àmbit de les noves tecnologies de la comunicació, entre les quals hi ha la difusió via satèl·lit. Novament diputat al parlament català el 1999, assumí el càrrec de Conseller de Cultura, que ocupà fins el 2003, i durant el seu mandat creà (2001) l’Institut d’Indústries Culturals, que presidí. Posteriorment, del 2004 al 2008 fou diputat al Congrés. A feb/2011 fou designat senador pel Parlament de Catalunya, i després de les eleccions del 25/nov/2012, el president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas i Gavarró el nomenà secretari general de la Presidència.

45 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàVilajuïga  (Alt Empordà)  Municipi: 13,16 km2, 31 m alt, 1.190 hab (2014). Situat al sector de la plana en contacte ja amb els primers contraforts de la serra de Rodes, que accidenten el sector oriental del terme, al nord-est de Figueres. Part del territori és coberta de matollar i boscs. Hi predomina l'agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres) sobre la de regadiu (hortalisses). Cooperatives agrícola i vinícola. Ramaderia de llana. Explotació d'aigües minerals sòdiques lítiques (aigües de Vilajuïga). El poble és al raiguer de la serra, prop del barri de l'Estació de Vilajuïga; església parroquial de Sant Feliu. Es troben dins el terme les restes de l'important castell de Carmençó. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Castell de Quermançó

46 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Vilalba  (Nonasp, Matarranya)  Despoblat. Desaparegut ja el s XVIII.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVilalba  (la Roca del Vallès, Vallès Oriental)  Masia i antiga quadra, al límit amb el municipi de Cardedeu. El lloc és citat ja el 986; al s XII n'eren senyors els Vilalba. L'actual edifici, de grans proporcions, és del s XVII, però hom ha trobat vestigis d'època romànica i gòtica. En canvi, no romanen restes de l'antiga església de Sant Vicenç, que al s XI tenia ja el privilegi de poder-s'hi fer testaments sacramentals. Fou adquirida pel monestir de Montserrat, que la posseí fins a la desamortització del s XIX.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilalba  (Abrera, Baix Llobregat Veure> Santa Maria de Vilalba.

49 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilalba, comtat de  (Catalunya)  Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, a Galceran de Vilalba-Meca i de Vilallonga, únic titular.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilalba, Francí de  (País Valencià, s XV)  Escriptor. Participà a certàmens poètics de caràcter religiós, com el celebrat a València el 1486, a honor de la Concepció de Maria.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilalba, Marc de  (Catalunya, s XIV - Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1439)  Monjo i abat de Ripoll (1408) i primer abat de Montserrat (1409-39). Fidel al papa d'Avinyó, Benet XIII, que el nomenà, participà activament en la vida política i eclesiàstica del país com a ambaixador, conseller reial i diputat de la generalitat de Catalunya (1413-16 i 1431-34). Els seus parlaments a les corts catalanes, en llatí i en català, florejats d'abundoses citacions bíbliques i d'autors clàssics l'acreditaren com un dels representants destacats, en el camp de l'oratòria, de l'humanisme català contemporani.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVilalba, Pere de  (Catalunya, s XIV)  Militar. Tenia la categoria aristocràtica de donzell. El 1387 anà al ducat d'Atenes, per ordre de Joan I, com a procurador del vicari general vescomte de Rocabertí i representant-lo en tot. Anà acompanyat del també donzell Albert de Vilanova.

53 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Terra AltaVilalba dels Arcs  (Terra Alta)  Municipi: 67,08 km2, 442 m alt, 682 hab (2014). Situat en un territori pla, al vessant sud-occidental de la serra de Fatarella, al nord de Gandesa. Força accidentat. Agricultura de secà (inya i cereals). Ramaderia ovina i porcina; avicultura. Cooperativa vinícola i oleícola. Petits tallers de confecció. La vila és al sector meridional del terme; església parroquial de Sant Llorenç. Prop de la població hi ha l'ermita dels Dolors. Depèn simultàniament de l'àrea comercial de Tortosa i de la de Móra d'Ebre. Entre els s XV i XVI els hospitalers crearen la comanda de

54 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalVilalba Sasserra  (Vallès Oriental)  Municipi: 5,87 km2, 200 m alt, 706 hab (2014). Situat al vessant nord de la serra del Corredor, a la divisòria d'aigües entre el Besòs i la Tordera. El petit territori és cobert en part de bosc de pins i alzines. Alterna l'agricultura de secà (cereals i farratge) amb la de regadiu. Ramaderia bovina; aviram. El cap del municipi és el poble de Trentapasses, a l'extrem septentrional, únic nucli de població agrupada. L'antiga església parroquial de Santa Maria de la Serra, anomenda anteriorment Santa Maria de Vulpeies (Vilalba Sasserra des del s XV), és esmentada ja el 1023, l'edifici fou renovat el s XIII i ampliat als s XVI i XVII. A ponent de Trentapasses hi ha el dolmen de la Pedra de l'Arca. Àrea comercial de Granollers. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilalba-Meca i de Llorac, Galceran de  (Cervera, Segarra, 1736 - Madrid ?, d 1821)  Militar. Baró de Solivella i cavaller de Sant Joan. El 1808 formava part de la guarnició de Barcelona i, com a tinent general més antic d'aquesta, fou obligat a acceptar el càrrec de capità general de Catalunya per les autoritatsInici página franceses, que havien destituït el comte d'Ezpeleta. Quan les autoritats franceses intentaren d'exigir un jurament de fidelitat a Josep I Bonaparte (abr/1809), s'hi negà i dimití irrevocablement el càrrec. El 1821 fou capità general de Castella la Nova, però hagué de dimitir arran de l'assassinat del capellà Matias Vinuesa.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilalleons (Sant Julià de Vilatorta, Osona)Vilalleons  (Sant Julià de Vilatorta, Osona)  Poble i antic municipi, unit el 1942 a l'actual. S'estén per l'extrem sud-oriental de la plana de Vic, des de Puig-l'agulla fins als límits amb Santa Eugènia de Berga i Sant Julià, amb un terreny essencialment pla, on s'aixequen importants masies. La villa Leonis és esmentada el 927, i formava part integrant del terme del castell de Taradell. L'església (Santa Maria), que centra un nucli d'una dotzena de cases, és coneguda des del 1021; fou reedificada vers el 1080, i ampliada amb un atri i portada al segle següent, i subsisteix íntegrament, amb alguns afegitons tardans. Al s XIV part de la seva antiga parròquia se separà del terme de Taradell i formà una quadra civil amb Santa Eugènia de Berga, que a partir del 1385 tingueren la categoria de carrers de Vic. Es constituí municipi independent vers el 1823, fins a la moderna fusió amb l'actual.

57 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta RibagorçaVilaller  (Alta Ribagorça)  Municipi: 59,2 km2, 981 m alt, 563 hab (2014). Situat a la vall de Barravés; el sud és drenat per la Noguera Ribagorçana. Els conreus més estesos són els de ferratge, cereals i patates. Ramaderia ovina i bovina. Explotació del bosc. Mines de plom (Cierco), tancades el 1983. Petita indústria alimentària; serradores. El turisme d'estiu ha tingut un gran desenvolupament. Comprèn totalment, o només en part, 6 centrals hidroelèctriques. La vila s'agrupa en un esperó rocallós, a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana; església parroquial de Sant Climent, barroca. El municipi comprèn, a més, el santuari marià de Riupedrós, el poble de Senet de Barravés i l'antigua quadra i actual masia de Cierco. Àrea comercial del Pont de Suert. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVilallobent  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya)  Poble (1.170 m alt) i antic municipi (9,00 km2), agregat el 1968 a l'actual. El poble s'assenta al raiguer, prop de la confluència de la riera de Vilallobent amb la Llavanera. L'església parroquial (Sant Andreu), d'origen romànic, conserva un retaule gòtic del s. XV. El lloc és esmentat ja el 839; el s. XIV era possessió del monestir de Ripoll, però el s. XVII era lloc reial.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilallonga  (Sant Martí Sesgueioles, Anoia)  Antic castell i parròquia i actual santuari (Sant Valentí), al sector més oriental del terme. L'església és un edifici del s XVII que substituí l'antiga església parroquial de Sant Valentí de Vilallonga, romànica, les restes de la qual es conserven; prop seu hi ha unes sepultures antropomòrfiques. També hi ha les restes de l'antic castell de Vilallonga, esmentat des del s XI. Des del s XV en foren senyors els Rajadell; passà el s XVII als Cruïlles i als Aimeric, i el 1689 fou adquirit per Pau Dalmases, i el seu fill Pau Ignasi de Dalmases i Ros rebé el marquesat de Vilallonga. A mitjan s XVIII la parròquia de Vilallonga desaparegué, i fou agregada a la de Sant Martí Sesgueioles.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilallonga  (la Vall d'En Bas, Garrotxa)  Veïnat, al sector nord-est de l'antic terme de Sant Esteve d'En Bas, a l'antic camí de Sant Feliu de Pallerols a Olot, sota el coll de Bas.

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilallonga, comtat de  (Catalunya)  Títol concedit el 1901 al diputat a les corts i senador Marià de Vilallonga i d'Ibarra (Bilbao 1864 - 1913), fill del figuerenc Josep Vilallonga i Gipuló. Continua en la mateixa família.

62 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Vilallonga, comtat de  (País Valencià)  Títol concedit el 1603 a Pere Franquesa i Esteve, senyor de Vilallonga. el succeí el seu fill Martí de Franquesa i Gabriel, cavaller de l'orde de Sant Jaume i comanador de Castellanos al de Calatrava, que morí sense fills. En succeir-lo el seu renebot Pere Josep Civerio i Pasqual de Bonança li fou canviada la denominació per la de comtat de Vilafranquesa.

63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaVilallonga, Joaquim  (Palma de Mallorca, 1815 – s XIX)  Pintor. Era militar i es retirà amb el grau de tinent coronel. Des d'aleshores es dedicà a la pintura i a l'estudi de l'art. Féu diversos viatges per Europa. Destacà com a retratista i pintor de temes religiosos.

64 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilallonga, marquesat de  (Catalunya)  Títol concedit el 1710, pel rei-arxiduc Carles III, a Pau Ignasi de Dalmases i Ros, senyor de Vilallonga. El 1916 fou rehabilitat per la seva néta cinquena Carme de Dalmases i d'Olivart, baronessa de Pierola. Ha passat als Fontcuberta.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilallonga, Ramon de  (Catalunya, s XII – Elna ?, Rosselló, s XIII)  Prelat i monjo cistercenc. Pertanyia a la comunitat de Poblet. El 1209 fou nomenat bisbe d'Elna, càrrec que anys després ocuparien, successivament, dos abats pobletans.

66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Vilallonga, Sibil·la de  (Rosselló, s XII – s XIII)  Dama. Pubilla del noble Simó de Vilallonga. Era hereva del castell i les terres de Vilarnau d'Avall, prop de Canet. Es casà amb Jaume de Vallgornera, noble empordanès, que aleshores, a la darreria del s XII, s'establí al Rosselló.

67 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Vilallonga, Simó de  (Rosselló, s XII)  Noble. Era senyor del castell de Vilarnau d'Avall, prop de Canet. El deixà a la seva pubilla Sibil·la, casada amb el noble empordanès Jaume de Vallgornera.

68 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SaforVilallonga de la Safor  (Safor)  Municipi: 43,28 km2, 106 m alt, 4.350 hab (2014), (cast: Villalonga). Situat a l'extrem sud-oest de la comarca, al límit amb la Marina Alta i el Comtat, als vessants de les serres de la Safor i de la Gallinera, drenat pel riu d'Alcoi, on hi ha la vall de Vilallonga. Hi ha conreades una tercera part de les terres i alternen els conreus de secà (garrofers i oliveres) amb els de regadiu (tarongers). Avicultura. Indústria paperera i de ceràmica. La vila, d'origen islàmic, és a la dreta del riu; església parroquial dels Sants Reis, barroca; la població és formada pelsInici página nuclis de l'Alcúdia de Vilallonga, la Font, Cais i la Plaça. La vall pertanyia al castell de Vilallonga, esmentat a la crònica de Jaume I. El terme comprèn, a més, els despoblats de l'Almasseta, Reconxet, el Ràfol de Vilallonga, Buixerques i Simat de Vilallonga. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament

69 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóVilallonga de la Salanca  (Rosselló)  Municipi: 7,21 km2, 9 m alt, 3.229 hab (2012), (fr: Villelongue de la Salanque). Situat a la Salanca, a l'esquerra de la Tet (límit meridional del terme), entre aquest riu i l'Aglí. L'agricultura és la base econòmica del municipi; s'hi conreen fruiters i hortalisses al regadiu, però prepondera lleugerament el secà, destinat a la viticultura. Hi ha una cooperativa de fruita i un altra de vinícola amb un celler cooperatiu. Turisme. El poble és situat al mig de la plana, vora un dels braçals de l'agulla Cabdal; l'església parroquial de Sant Marcel, és d'origen romànic, ampliada a la fi del s XV amb una segona nau adossada al nord i comunicada amb l'anterior a través de dos grans arcs; el campanar és del 1508. Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

70 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilallonga de Saportella, comtat de  (Catalunya)  Títol concedit el 1706, pel rei-arxiduc Carles III, a Magí de Vilallonga i de Saportella, senyor d'Estaràs, únic titular.

71 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del RipollèsVilallonga de Ter  (Ripollès)  Municipi: 64,2 km2, 1.067 m alt, 421 hab (2014). Situat a la vall de Camprodon, a les ribes del Ter; força accidentat. Agricultura de secà (cereals i patates). La major part de l'accidentat territori és coberta per boscs de pins, faigs i roures i per pasturatges. Important ramaderia bovina i ovina; aviram. Centrals hidroelèctriques de Brutau i de Tregurà. El poble és en una de les primeres terrasses a l'esquerra del Ter; l'església parroquial de Sant Martí és un notable exemplar romànic (s XII). A la sortida del poble hi ha les petites capelles dels Dolors i de SantInici página Domènec. El municipi comprèn, a més, els pobles de Tregurà, Abella i la Roca de Pelancà, l'antic terme de Vallvigil, l'antic castell i santuari del Catllar i el veïnat del Cros. Àrea comercial d'Olot. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

72 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del TarragonèsVilallonga del Camp  (Tarragonès)  Municipi: 9,24 km2, 124 m alt, 2.229 hab (2014). Situat a les ribes del Francolí i a la dreta del seu afluent, el riu del Glorieta, i travessat per la riera de Vilallonga o de la Selva, a l'extrem nord-oest de la comarca. Agricultura, amb predomini dels conreus de secà (cereals, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses i fruiters). Ramaderia de llana i porcina. Indústria derivada de l'agricultura, de plàstics i una fàbrica de bigues de ciment. La vila és a la dreta de la riera de la Selva; església parroquial de Sant Martí, del s. XVII; resta un portal de l'antiga muralla, vora la qual hi ha la casa d'on procedeix el famós cirurgià Pere Virigili. El municipi comprèn, a més, els antics termes del Mas de l'Obra, les Sorts i el Carxol, la masia i antiga quadra de la Montoliva, l'antic poble de la Font de l'Astor i l'ermita del Roser. Àrea comercial de Tarragona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

73 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóVilallonga dels Monts  (Rosselló)  Municipi: 11,55 km2, 117 m alt, 1.483 hab (2012), (fr: Villelongue dels Monts). Situat entre un contrafort septentrional de la serra de l'Albera, a l'est del pic de Sant Cristau, i la plana al·luvial del Tec. El terme comprèn tres sectors: la zona muntanyosa, on hi ha la riera de Vilallonga (afluent, per la dreta, del Tec, a Palau del Vidre), força boscada; el raiguer, on es situat el poble, drenant encara per la mateixa riera; i la plana que centra la granja i antic llogaret i priorat del Vilar. Economia agrària de secà: vinya (destinada a la producció de vi de qualitat superior) i arbres fruiters al regadiu, hortalisses. La funció de lloc de segona residència ha fet sorgir alguna urbanització i un càmping. El poble és centrat per l'església parroquial de Sant Esteve, romànica, amb absis ornat, campanar de planta quadrada i notable ferramenta a la porta, que s'alça a la dreta de la riera de Vilallonga, al peu de la serra de l'Albera. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVilallonga i Balam, Jaume  (Barcelona, 1861 - Tossa, Selva, 1904)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts barcelonina i també a Madrid i a París. Sobresortí com a paisatgista. Obtingué diversos premis. La seva mort prematura estroncà la seva producció quan aquesta arribava al seu perìode de plenitud.

75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vilallonga i Burgués, Gaspar de  (Illes Balears, s XVI)  Humanista. Doctor en drets. És autor d'una epístola, en llatí, sobre el poema de Jaume d'Olesa Obra del menyspreu del món, en resposta a la carta llatina que aquest li havi adreçat; fou publicada al davant d'aquesta obra (1540). És interessant perquè reflecteix el gust dels cercles classicistes mallorquins de l'època.

76 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Vilallonga i Cabeza de Vaca, Josep Lluís de  (Madrid, 29/gen/1920 - Port d'Andratx, Mallorca, 30/ago/2007)  Escriptor i actor. Novè marquès de Castellbell, gran d’Espanya. Adversari del franquisme -que ell havia defensat en la guerra civil-, s’instal·là a França el 1950. Amb la novel·la Les Ramblas finissent à la mer (1953), de tema barceloní, inicià una sèrie d’obres de problemàtica social espanyola i continuà amb un tipus de cròniques crítiques del gran món (Les gens de bien, 1955; L’heure dangereuse du petit matin, 1957; L’homme de sang, 1959; Allegro barbaro, 1967; Fiesta, 1971; A pleines dents, 1973; etc.). Publicà articles a la premsa i nombrosos llibres de memòries, entre els quals La nostalgia es un error (1980), La imprudente memoria (1985), Encuentros y encontronazos (1995), quatre volums de Memorias no autorizadas (2000-2004) i Políticamente incorrecto (2006). Participà com a actor secundari en diversos films en papers d’aristòcrata llatí, dels quals sobresurt Giuletta degli spiriti (1965), de F. Fellini.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilallonga i Saportella, Magí de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Noble. El 1697 fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge francès de Vendôme. Actuà d'habilitador del Braç Militar a les Corts de 1701-02. Seguí el partit de Carles d'Àustria. En 1705-06 fou altra vegada habilitador a les Corts presidides pel nou sobirà. També hi rebé el títol de comte. El 1706, arran de l'ofensiva de Felip V contra Catalunya, fou destinat a fomentar la reacció comarcal. Exercí funcions d'ajudant del príncep Enric de Darmstadt. L'any següent fou un dels nobles que assumiren el comandament al front de Lleida. Organitzà milícies a la costa delInici página Principat el 1710. Fou un dels encarregats d'acompanyar les forces expedicionàries angleses i franceses quan aquestes evacuaren el 1712. El 1713, duent la procuració de Lluís Roger de Llúria i Saportella, assistí a la Junta de Braços que decidí la resistència contra Felip V.

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vilallonga i Velasco, Jordi de  (Illes Balears, s XVII - Palma de Mallorca, 1724)  Militar. Tenia el títol de comte de sa Cova. Assolí el grau de tinent general. Fou virrei de Xile i de Perú.

79 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilalta  (Sant Guim de Freixenet, Segarra)  Antic terme, al límit oriental de l'antic terme de Freixenet de Segarra, al camí de la Tallada a Santa Maria del Camí, al voltant d'una antiga torre medieval.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilalta  (Santa Maria de Merlès, Berguedà)  Gran masia i veïnat, al nord del poble.

81 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Vilalta  (Targasona, Alta Cerdanya)  Llogaret (1.616 m alt), a ponent del poble, situat al vessant meridional del pic dels Moros, vora el límit amb l'enclavament de Llívia (Baixa Cerdanya). L'antiga església és dedicada a sant Vicenç. El lloc és esmentat el 1163 com a possessió del monestir de Sant Martí del Canigó.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilalta  (Vilanova de l'Aguda, Noguera)  Poble (463 m alt), entre Florejacs i Cabanabona. La seva església parroquial (Sant Salvador) depèn de la de Ribelles. Formà part de la baronia de Ribelles.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilalta, Alexandre  (Barcelona, 1905 - )  Pianista. Fill d'Emili Vilalta, amb el qual es formà, i amb C.G. Vidiella i amb F. Marshall. Ha actuat com a solista a Europa i Amèrica. Establert a Torreón Coah (Mèxic), hi ha fundat i promogut institucions culturals i musicals.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVilalta, Berenguer de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Estigué al servei de Pere II el Gran i d'Alfons II el Franc. El 1285, poc abans d'ésser empresa l'expedició per reincoporar a la corona l'illa de Mallorca, fou enviat a l'illa per requerir-hi la submissió al governador, Ponç Saguàrdia.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilalta, Bernat  (Catalunya, s XV)  Eclesiàstic. Prior del monestir benedictí de Sant Pere de Riudebitlles, el 1427 l'annexà a Montserrat, d'on esdevingué monjo. El 1443 la reina Maria, muller d'Alfons el Magnànim, l'envià a Itàlia a gestionar la tramesa de monjos de Montecassino a Catalunya, i en concret a Montserrat. Hom li atribueix el nucli primitiu (1433) del Llibre de fundacions de Montserrat, recull fonamentalment de deixes per a fundacions d'aniversaris, destinat a la sagristia del monestir, de gran valor històric.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilalta, Emili  (Barcelona, 1867 – 1930)  Pianista. Fou deixeble d'Isaac Albéniz, i actuà sovint amb ell en obres per a dos pianos. Deixà sardanes i música instrumental. Fou pare d'Alexandre Vilalta.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilalta, Rafael  (Catalunya, s XVII)  Eclesiàstic. Beneficiat de Santa Maria del Mar de Barcelona, el 1650 publicà un Tractat de les cerimònies de la missa resada i solemne, reeditat el 1679.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilalta, Ramon de  (Urgell, s XII)  Noble. El 1167 acompanyà Ermengol VII a Lleó. Col·laborà amb ell a la conquesta d'Extremadura contra els sarraïns.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVilalta i Soteras, Maruxa  (Barcelona, 1934 - )  Escriptora en castellà. Filla d'exiliats catalans del 1939, residí a Mèxic. Es llicencià en lletres i s'inicià com a novel·lista, però el seu èxit ha estat el teatre: cal destacar l'aplec de nou obres publicat el 1972. Part de la seva obra ha estat traduïda a l'anglàs, al francès, l'italià, el txec i el català.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilalta i Vidal, Antoni  (Barcelona, 1905 - Berlín Oriental, Alemanya, 1981)  Polític i advocat republicà. Participà, integrat en el grup de "L'Opinió", en la fundació de l'Esquerra Republicana de Catalunya, i fou elegit regidor de Barcelona (1931-33). El 1933, juntament amb l'esmentat grup, se separà de l'ERC, i fou un dels dirigents del nou Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra, en representació del qual fou altra vegada regidor de Barcelona (1934-36). President del Consell Directiu de la Unió de Municipis Espanyols (1934) i membre de la junta del Col·legi d'Advocats de Barcelona (1936). S'exilià el 1939 a Mèxic, on continuà l'exercici de la seva professió.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilaltes, les  (la Llacuna, Anoia)  Caseria, al nord de la vila, al peu de la serralada que separa les valls de la Llacuna i de Miralles. La seva església és dedicada a sant Antoni.

Anar a:    Vilafr ]    [ Vilafranca d ]    [ Vilag ]    [ Vilal ]    [ Vilallo ]    [ Vilallonga i ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -