A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Cuc ]    [ Cuen ]    [ Cuir ]    [ Cum ]    [ Cura ]    [ Cusi ]

Inútil és que lo catalanisme busqui termes mitjos per arribar a un acomodo. (Valentí Almirall i Llozer)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cuc  (Anglès, Selva Barri, a la confluència del Ter amb la riera d'Osor.

2 PAÏSOS CATALANS - CULTURA

Cuca, la  Veure> Cuca Fera, la.

3 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Cuca Fera  (Barcelona, 19/abr/1917 – 8/ago/1917)  Setmanari humorístic, nacionalista català, un dels millors del seu moment (17 números). Foren col·laboradors habituals importants escriptors i il·lustradors del moment.

4 PAÏSOS CATALANS - CULTURA

Cuca Fera, la  (Països Catalans)  Figura de drac monstruós, moguda per homes que hi van amagats a sota, que tradicionalment ha precedit la processó del Corpus d'algunes poblacions catalanes (Tortosa, Morella) per representar la idolatria o l'heretgia vençuda per la religió veritable.

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCucala, Bartomeu  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, s XVI)  Escriptor. Publicà diverses obres religioses, així com algunes de dramàtiques que publicà a Saragossa el 1548.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cucala, Pasqual  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1816 - Portvendres, Rosselló, 1892)  Guerriller carlí. De família camperola, s'incorporà a l'exèrcit carlí (1872) quan el govern embargà una de les seves finques. Organitzà una petita partida (del Requetè) que augmentà molt arran de la proclamació de la República. Operà al Maestrat i després a Alacant, i aconseguí apoderar-se temporalment de poblacions com Tortosa, Alcoi, Xàtiva i Ontinyent. Arribà a assolir el grau de brigadier. Derrotat a Yecla (1874), fugí a França, on morí.

7 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cucales, les  (Cabrera d'Igualada, Anoia)  Antiga quadra (s XIV), a la dreta del riu, aigua avall del poble, on hi ha el mas de la Cucalera (o maset d'en Torres) i la capella de Sant Miquel; la quadra fou anomenada posteriorment de Sant Miquel.

8 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Cucaló  (Altura, Alt Palància Despoblat, al vessant meridional del Montmajor. Antic lloc de moriscs, del terme d'Olocau de Carraixet (Camp de Túria), esdevingué una masia (mas de Cucaló).

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cucarella, Josep  (València, s XVII)  Poeta i frare. Versificà en llengua catalana.

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cucarella i Candel, Pasqual  (Xàtiva, Costera, 1865 - 1917 ?)  Periodista i escriptor. Fundà i dirigí "El Clamor Setabense" (1887). Escriví poesies i obres teatrals en castellà, i un conte El rector de Benigani, en català. Publicà Setabenses ilustres (1916).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCuchet i Font, Lluís  Veure> Cutchet i Font, Lluís.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cuchí, Tomàs  (Tarragona, 1821 – s XIX)  Farmacèutic i escriptor. Pertanyia a algunes corporacions doctes. Publicà, entre altres obres originals, uns Aforismes del vi i una Descripció de les aigües de Tarragona. També és autor de diverses traduccions.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cuchy i Arnau, Josep  (Arecibo, Puerto Rico, 1857 – Barcelona, 1925)  Pintor i il·lustrador. Estudià als EUA i, més tard, a Barcelona, on residí. Fou molt popular per les seves il·lustracions per a revistes ("Madrid Cómico"), novel·les per fascicles i obres de divulgació.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cucó, Pasqual  (País Valencià, s XVIII – 1793)  Gravador. Fou individu de l'Acadèmia de Sant Carles de València.

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cucó i Giner, Alfons  (València, 1941 - )  Historiador i polític. Llicenciat en filosofia i lletres. Especialitzat en història contemporània valenciana, ha publicat Aspectes de la política valenciana en el s. XIX (1966), El valencianisme polític (1970), Republicans i camperols revoltats (1975), Estudis d'història contemporània del País Valencià (1979) i País i Estat: la qüestió valenciana (1989). És autor també del recull de poesies Lluernes tan sols (1960). Dirigent del Partit Socialista del País Valencià, impulsà la integració d'aquest amb el PSOE (1978), pel qual fou elegit senador entre 1979 i 1996.

16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cucuc  (Novelda, Vinalopó Mitjà Caseria, a la dreta del Vinalopó, entre la ciutat i el castell de la Mola.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCucurella, Lluís  (Manresa, Bages, s XVI – s XVII)  Argenter. És autor d'una creu d'argent, conservada al museu de Vic. Possiblement fou també l'autor de la creu del Vilar, de Castellbell (1599), prototip de les creus del s XVII.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fèlix Cucurull i TeyCucurull i Tey, Fèlix  (Arenys de Mar, Maresme, 12/gen/1919 – 4/feb/1996)  Escriptor i historiador. S'inicià amb poemes d'arrel simbolista: A mig camí del seny (1946), Vida terrena (1948), Els altres mons (1952), El temps que se'ns escapa (1959) i Vida terrena (1977), amb el mateix títol que el recull del 1948. Com a narrador barreja la vida quotidiana amb l'experiència personal: L'últim combat (1954), Només el miratge (1956), A les 21,13 (1956), La pregunta i l'atzar (1959) i El desert, Gairebé una paraula (1975). Com a historiador va publicar Dos pobles ibèrics (1967), sobre la relació Portugal-Catalunya, i diversos treballs sobre nacionalisme i autodeterminació per Catalunya d'entre els quals sobresurt Panoràmica del nacionalisme català (6 volums, 1975) o Catalunya, nació sotmesa (1981). Nacionalista radical, va ser membre fundador de l'Assemblea de Catalunya (1971), membre de l'executiva del Consell Nacional Català (1977-81) i candidat pel Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN) a les eleccions del 1979.

19 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

capçalera de Cu-cut!Cu-cut!  (Barcelona, 1902 – 1912)  Setmanari satíric. Inspirat per Francesc Cambó, que li va donar el nom, el van dirigir Manuel Folch i Torres i Gaietà Cornet, i va comptar amb la col·laboració de notables caricaturistes com Junceda, Opisso, Apa, Bagaria i Lola Anglada. Políticament, aquest setmanari estava estretament relacional amb la Lliga Regionalista. Una caricatura de Junceda publicada el 23/nov/1905 fou considerat com un greuge a l'exèrcit per un grup d'oficials, que assaltaren i destruïren els seus locals i els de "La Veu de Catalunya" (25/nov), i va ser suspés durant cinc mesos, el fet derivà en l'aprovació pel govern de la llei de Jurisdiccions, l'oposició a la qual precipità la formació del moviment de Solidaritat Catalana (1906). Va arribar a tirar 60.000 exemplars i va desapareixer, ja molt radicalitzat.

20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaCudiola, la  (Tavernes de Valldigna, Safor Altre nom del despoblat de l'Alcudiola d'Alfàndec.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cuellar i Bassols, Alexandre  (Olot, Garrotxa, 18/set/1913 - )  Escriptor. Ha viscut durant molts anys a Mallorca. És autor d'una obra de teatre en castellà, que guanyà el premi Ciutat de Palma de 1951, i de dues en català: El bosc de la senyora àvia i Cafè de plaça (1965).

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cuello i Prats, Francesc de Paula  (Barcelona, 1824 – 1851)  Polític republicà. Deixeble d'Abdó Terradas, el succeí en la direcció del diari "El Republicano". Es distingí en l'aixecament del set/1840 i en el del 13/nov/1841; fou detingut a causa de l'extremat radicalisme del seu diari. La milícia nacional, però, s'insurreccionà i el féu alliberar. Després tractà inútilment d'estendre la rebel·lió de Barcelona a altres poblacions catalanes i fou elegit comandant de la milícia (1842). Hagué d'emigrar i tornà l'any 1843. Participà en l'aixecament contra Espartero, i fou desterrat a Andalusia i a Eivissa. De tornada a Barcelona, morí assassinat a punyalades pel grup policíac anomenat ronda d'en Tarrés, quan dirigia la campanya republicana per a les eleccions a corts.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cuenca i Ordinyana, Maria Josep  (Barcelona, 1964 - )  Lingüista. Professora del departament de filologia catalana de la Universitat de València. Especialitzada en l'estudi de la sintaxi, és autora d'obres com L'oració composta (I); la coordinació (1988), L'oració composta (II); la subordinació (1991), Les oracions adversatives (1991, premi Pompeu Fabra 1990) i Sintaxi fonamental. Les categories gramaticals (1996). És autora del volum Lingüística i ensenyament de llengües (1994). També publicà Teories gramaticals i ensenyament de llengües (1992) i Introducción a la lingüística cognitiva (1999), juntament amb Joseph Hilferty.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCuenca i Pardo, Vicent  (Xàtiva, Costera, 1767 – 1845)  Arquitecte. Titulat a l'Academia de San Fernando de Madrid (1801). Succeí el seu pare, Francesc Cuenca, com a mestre de l'obra de la col·legiata de Xàtiva. Intervingué en diverses obres, o les efectuà, a Xàtiva, Sueca, Utiel, Agullent, Xixona, i també a Gijón. Professà al convent de franciscans de Xàtiva (1784).

25 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

exemplar del Cuento del DumencheCuento del Dumenche, El  (València, 1908 – 1921)  Publicació setmanal. Fundada per Lluís Bernat i Ferrer. Inseria habitualment una narració curta en prosa a cada número, en llenguatge dialectal i amb ortografia castellanitzada, i pretenia d'adreçar-se a un públic popular. Durant una primera etapa (1908-09), en algunes pàgines de polèmica, els redactors atacaren enèrgicament el grup d'escriptors de Lo Rat Penat, i els acusaren d'utilitzar un idioma arcaïtzant, de limitar-se al conreu de la poesia, de professar una ideologia ultraconservadora i, en conseqüència, de distanciar-se del poble. Publicà 51 fascicles. El 1910 aparegué "El Cuento Valencià", dirigit per Morales i San Martín, amb unes pretensions més rigoroses, tant des del punt de mira literari com des de l'angle lingüístic; però no passà dels 12 números. "El Cuento del Disapte", el 1914, fou una altra iniciativa frustrada. El mateix any tornava a sortir "El Cuento del Diumenche", ara sota la direcció de Vicent M. Carceller, i continuà fins el 1921, amb un total de 366 opuscles. Durant uns quants mesos la revista publicà obres teatrals. A partir del 1919 modificà l'ortografia del títol ("El Cuento del Dumenge") i, en una certa mesura, s'ajustà a les normes de l'Institut i demostrà una evident preocupació de dignitat gramatical.

26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cuerda i Barceló, Joan  (Barcelona, 14/jun/1912 - Mallorca, 2003)  Geòleg. Militar de professió, s'ha dedicat vocacionalment a la geologia. Especialitzat en paleontologia plistocènica de les Balears, fou membre de la Comisión Nacional de Geologia i del Comité Scientifique des Milieux Insulaires, integrat en la comissió internacional per a l'exploració científica de la Mediterrània. Ha publicat una quarentena d'aricles, molts del quals en col·laboració.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCuesta, Antoni  (València, s XIX – s XX)  Productor i director cinematogràfic. Amb el seu germà fundà, vers el 1905, la productora Fills de Blai Cuesta. Realitzà el primer film important del Païs Valencià: El tribunal de las Aguas (1905), rodà actualitats, com el film dedicat a l'Exposició Regional Valenciana del 1909, i pel·lícules amb argument, com El ciego de la aldea (1907) i El tonto de la huerta (1912, inspirada en La barraca, de Blasco i Ibáñez). Produí també films de tema taurí (La lucha por la divisa, 1909) i creà un autèntic arxiu de documentals sobre les principals figures taurines del seu temps.

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cuesta, Salomé  (València, 1964 - )  Artista plàstica. Estudià a la facultat de belles arts de València i s'especialitzà en escultura. Des del 1989 fou professora d'aquesta matèria a la facultat de belles arts de Conca i l'any 1992 es doctorà per la Universitat Politècnica de València. Treballà individualment i també amb el col·lectiu valencià Laboratorio de Luz. Ha exposat individualment a Madrid. En la seva obra reflexiona sobre l'espai i el temps amb la projecció de llums sobre materials diversos. Ha participat en diverses exposicions col·lectives.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cuesta i Gómez, Francesc  (València, 1890 – 1921)  Compositor i pianista. Cec des de la infantessa, estudià al conservatori amb Salvador Giner. En les seves obres hi ha novetats formals i estilístiques que la seva mort prematura no li permeté de desenvolupar. És autor d'obres per a piano, de cambra, d'orquestrals i de cançons per a cant i piano amb texts catalans.

30 CATALUNYA - LITERATURA

Cuestión de amor  Veure> Qüestió d'amor.

31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cuevarruz, La  (Alpont / la Iessa, Serrans Llogaret situat al límit dels dos municipis (La Cuevarruz Baja i La Cuevarruz Alta, respectivament. L'església és dedicada a sant Josep.

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCuevas, Agapit  (València, 1861 – 1904)  Actor. Conreà el teatre en llengua castellana, amb veritable èxit, a l'estat espanyol, l'Argentina i l'Uruguai.

34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cuevas, Las  (Utiel, Plana d'Utiel Poble, a 9 km de la ciutat. Té estació del ferrocarril de València a Conca.

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cuevas i Perales, Joan  (País Valencià, s XVIII – s XIX)  Compositor. Mestre de capella de la col·legiata de Xàtiva (1818-24), actuà, entre d'altres llocs, a la catedral de València (1833-35). Entre les seves obres es destaquen diverses misses a distintes veus amb orquestra, nadales a quatre i a vuit veus i altres obres religioses de quatre a vuit veus, amb acompanyament instrumental o sense.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cufí i Sobregrau, Julià  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1945 - )  Matemàtic. Estudià matemàtiques a la Universitat de Barcelona, on es doctorà amb un treball sobre la teoria de les funcions enteres. Vinculat des del començament a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un impulsor del departament de matemàtiques del qual fou professor. Ha promogut l'estudi de diversos problemes de la teoria de funcions analítiques d'una i diverses variables complexes i els seus treballs inclouen el comportament a la frontera d'aquestes funcions. Fou president de la Societat Catalana de Matemàtiques del 1982 al 1986.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cugat  (Àfrica, s III - Castrum Octavianum, Vallès Occidental, v 303)  Màrtir cristià i sant. Vingué a Catalunya i s'establí a Barcelona per predicar-hi l'Evangeli. Va morir durant la persecució de Dacià en el lloc que, en memòria d'ell, fou anomenat Sant Cugat del Vallès, i en el qual es fundà el monestir que porta el seu nom.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCugat, Josep Pau  (Catalunya, s XIX)  Farmacèutic. El 1851 aconseguí un curiós procediment d'utilització portatil de gas per a il·luminació.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cugat, Onofre  (Girona, s XVIII)  Escriptor. És autor d'un Llibre de documents polítics i morals.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xavier Cugat i MingallCugat i Mingall, Xavier  (Girona, 1/gen/1900 – Barcelona, 27/oct/1990)  Músic i dibuixant. De petit anà a viure a Cuba, i després passà als EUA, on treballà de caricaturista, primer, i després és va formar com a violinista clàssic a la companyia d'Enrico Caruso. Més tard, féu còmics per a "Los Angeles Times". Va fer pràcticament tota la seva carrera musical als Estat Units, on es va fer famós amb la seva orquestra (formada el 1936), actuant a les millors sales de festes i per on passaren cantants com Bing Crosby, Frank Sinatra o Jorge Negrete. La seva millor etapa anà associada amb el nom d'Abbe Lane, amb qui actuà quinze anys (des del 1952). També va participar, com a autor de cançons, director musical i àdhuc actor, en nombrosos films produïts a Hollywood. Els darrers anys de la seva vida intensificà la faceta de dibuixant i realitzà pintures d'un sintetisme naif que exposà -per primera vegada a Europa- a Barcelona (1972). Personatge optimista i vitalista, va retornar ja gran a Catalunya, on va viure envoltat de popularitat.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cuiàs, Miquel  (Catalunya, s XVIII)  Abat de Poblet (1752-56 i 1760-64). Fou elegit succeint Pere Parellada. Era LXXXVI abat de la sèrie general pobletana i XXXII dels quadriennals. Al cessar la primera vegada fou succeït per Agustí Oliva. A la fi del mandat d'aquest, fou reelegit, com LXXXVIII de la sèrie general i XXXIV de la quadriennal. Després del segon abadiat fou succeït per Josep Baldrich.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cuiàs, Pau  (Barcelona, s XVII – Àustria ?, s XVIII)  Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. Fou un dels millors capitans del regiment de Sant Narcís durant la defensa de Barcelona. El 6/set/1713 resultà ferit al combat de la Creu Coberta. Es distingí especialment en el victoriós contraatac delInici página 12/ago/1714 al baluard del Portal Nou. Després de la capitulació emigrà a Viena, on arribà el 18/des/1714, junt amb altres quatre oficials més, els primers procedents de l'ocupada Barcelona.

42 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cuieram, cova des  (Sant Joan de Labritja, Eivissa Cova del nord-est de l'illa, prop de la cala Maians, dins la parròquia de Sant Vicent de sa Cala, a uns 200 m alt, utilitzada com a santuari a l'època cartaginesa i bona part de la romana. Fou explorada per primera vegada el 1907 per Joan Roman i Calvet i pel seu fill Carles Roman i Ferrer, que publicà part de les troballes. Hi foren trobades una gran quantitat de figuretes de terra cuita, de les quals unes 400, entre les senceres i els fragments, són conservades als museus d'arqueologia d'Eivissa (lot principal), de Barcelona, de Madrid i al Cau Ferrat de Sitges. La representació més corrent és una figura femenina, amb el cos acampanat, però n'hi ha d'altres variants. Daten dels s V-II aC. L'any 1929 hi fou trobada una plaqueta de bronze amb una inscripció religiosa cartaginesa a cada cara, on són citades les deeses Astarte i Tànit.

43 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cuïlsec  (la Vall de Bianya, Garrotxa Antic nom de Capsec.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cuiner  (Pinós, Solsonès Masia i església (Sant Pere de Cuiner), al límit amb el terme de la Molsosa.

45 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cúiper  (Foios, Horta Veure> Cúper.

46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cuïram, cova des  (Sant Joan de Labritja, Eivissa Altre nom de la cova des Cuieram.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCuirassa, la  (Lleida, Segrià Barri de la ciutat, a llevant del carrer de Cavallers, antic call medieval, bastit damunt unes adoberies d'època romana (descobertes el 1949), de les quals prengué el nom (la indústria adobera, a la qual es podien dedicar els jueus lleidatans per privilegi reial del 1248, mantingué el seu prestigi fins al s XVIII). Havia estat emmurallat. Important al s XIII, amb l'avalot del 1391 el call sofrí una gran disminució; el 1410 hi restaven només 28 famílies jueves. Després de l'expulsió dels jueus no convertits (1492), la població romangué reduïda a uns 12 focs. Resta encara un grup de les antigues cases, algunes de les quals descobertes el 1949 en enderrocar el seminari vell, antic col·legi de la Companyia.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cuito i Canals, Ferran  (Barcelona, 1898 – 1973)  Enginyer industrial i polític. Gendre d'Amadeu Hurtado. Milità a Acció Catalana, i el 1931 fou el primer director general d'indústries de la República. Després fou president del Consell Superior d'Indústria (1932-33) i del Patronat de Turisme de la Generalitat (1933-34). Exiliat el 1939, fou un dels fundadors de la revista "Quaderns de Perpinyà".

49 CATALUNYA NORD - ART

monestir de Cuixà (Conflent)Cuixà, monestir de  (Codalet, Conflent Monestir benedictí (Sant Miquel de Cuixà), situat prop de Prada de Conflent, al peu del Canigó. Fundat per l'arxiprest Protasi i altres monjos salvats de la riuada que destruí Eixalada, tingué el favor dels comtes de Cerdanya-Conflent i, aviat dotat de grans propietats, cresqué monàsticament i culturalment. Sota l'abat Garí (965-998) adoptà l'observança de Cluny, s'hi refugiaren els futurs sants Romuald i Pere Orsèol, dux de Venècia, i es consagrà l'actual església de Sant Miquel. Sota l'abat Oliba (1008-46) aconseguí esplendor i irradiació; s'hi edificaren dues torres, la cripta, la capella de la Trinitat, etc. Al s XII se n'edificà el clauestre de marbre rosa (la major part del qual és al museu The Cloisters de Nova York) i una tribuna inferior a l'església. Constitueix un important monument català, unió del pre-romànic amb el romànic llombard del s XI i el posterior del s XII. En el seu scriptorium, bressol de la historiografia catalana, s'hi redactaren importants...  Segueix... 

50 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaCuixac, vall de  (Pollença, Mallorca Septentrional Vall, al vessant meridional de la serra de Comavaques.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cuixart i Barjau, Francesc  (Berga, Berguedà, 1875 – Manresa, Bages, 1927)  Pintor. Estudià sota el mestratge de Claudi Lorenzale a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Residí a Manresa, on desenvolupà la major part de la seva obra pictòrica i exercí de professor de pintura i dibuix a l'Escola d'Arts i Oficis. Féu retrats, natures mortes i obres de gènere (La crema del paper segellat a Manresa el 1808) i conreà el dibuix dins la tendència d'Alexandre de Riquer. La major part de la seva obra es reparteix entre les col·leccions manresanes i la Galeria Municipal de la ciutat.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Modest Cuixart i TàpiesCuixart i Tàpies, Modest  (Barcelona, 2/nov/1925 - Palafrugell, Baix Empordà, 31/oct/2007)  Pintor. Membre fundador del grup Dau al Set (1948). Inicià la seva obra dins una atmòsfera surrealista i màgica a base de signes gairebé taquigràfics i símbols i imatges en un dens clima cromàtic; després evolucionà cap a un dibuix detallista i oníric. Cap al 1955 es decantà cap a informalisme i començà a experimentar amb els materials i introduí en els seus quadres signes esotèrics de gran força expressiva. L'any 1960 preparà, per a Roger Planchon, els decorats i el vestuari del muntatge de l'obra de Brecht Terror i misèries del III Reich, i creà, també, una suite de personatges brechtians. L'any 1962 introduí en la seva obra el collage d'objectes naturals prèviament treballats i transformats per l'artista. Aquesta manera d'entendre el pop-art el dugué (1965) a una mena de realisme crític molt personal, que més endavant ha dirigit cap a una intencionalitat més lírica...  Segueix... 

53 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cul de sa Ferrada, es  (Ciutadella, Menorca Badia de la costa septentrional de l'illa, a l'oest de cala Morell.

54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Culebró, el  (Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà)  Caseria, vora el terme de Monòver.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCulell i Aznar, Mateu  (Barcelona, 1879 – 1943)  Dissenyador. Format a Llotja i a l'Escola de Teoria dels Teixits de Barcelona. Com a projectista industrial dissenyà tapissos, joies, teixits, ceràmica, mossaics, d'un modernisme elegant i contingut. Entre el 1900 i el 1910 guanyà premis importants a Barcelona, Madrid, Atenes, Saragossa, Rotterdam, Mèxic, Quito, Buenos Aires, etc. Té dedicada una sala al Museu de les Arts Decoratives de Barcelona.

139 CATALUNYA - ESPORTS

culer  (Catalunya)  Soci o simpatitzant del Futbol Club Barcelona.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Culí i Verdaguer, Frederic  (Sant Hilari Sacalm, Selva, 1890 – Barcelona, 1960)  Advocat i polític. Especialitzat en dret municipal, fou professor a l'escola de funcionaris de la Mancomunitat i ponent al primer congrés municipalista català (1933). Col·laborà en publicacions catalanistes i fou un dels fundadors de "Catalunya Municipal" (1933). Fou secretari de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Obres principals: Las mancomunidades provinciales (1915) i El municipi modern (1919).

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Culip, cala de  (Cadaqués, Alt Empordà Cala de la costa, límit septentrional del promontori del cap de Creus.

58 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt MaestratCulla  (Alt Maestrat Municipi: 116,3 km2, 1.088 m alt, 559 hab (2014). Situat al sud de la comarca, al límit amb l'Alcalatén i la Plana Alta. El relleu és accidentat per la serra de Culla i les de Sant Cristòfol, d'Espareguera i de Montardí. Prop del 70% del territori és ocupat per boscs de pins i alzines i matollar. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà (cereals, olivera, vinya i fruiters), la ramaderia (ovina i porcina), l'avicultura i algunes activitats industrials derivades de l'agricultura. Tanmateix, la població s'ha vist molt afectada per l'emigració. La vila, d'origen islàmic, és al vessant oriental del mont de Culla, prop de l'antic castell de Culla; l'església parroquial és dedicada a sant Salvador. Els templers hi establiren la comanda de Culla i l'orde de Montesa la setena deInici página Culla. Dins el terme hi ha, també, els pobles de la Torre de Matella i del Molinell, les caseries de Montllat i les Roques de Lleó i l'antic castell de Cullola. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament

59 CATALUNYA - HISTÒRIA

Culla, la  (Manresa, Bages)  Antiga masia fortificada, aturonada, a l'est de la ciutat, prop de la qual, a l'indret de la capella de Sant Blai i Sant Llàtzer (esmentada ja al s XIII), fou construït un convent de clarisses al primer quart del s XIV.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Culla i Clarà, Joan Baptista  (Barcelona, 1952 - )  Historiador. Professor de la Universitat Autònoma de Bellaterra, col·labora en diverses revistes especialitzades i en d'altres mitjans de comunicació. Ha escrit, entre altres obres, El catalanisme d'esquerra, 1928-1936 (1977), El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1986) i, en col·laboració amb Borja de Riquer, El franquisme i la transició democràtica 1939-1988 (1989), volum VII de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cullell i Nadal, Josep Maria  (Barcelona, 1942 - )  Polític i economista. Membre fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, fou elegit diputat per Barcelona l'1/mar/1979. Tinent d'alcalde de la ciutat de Barcelona (abr/1979) i diputat al Parlament des de 1980, ocupà la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat (1980-83). Fou conseller d'Economia i Finances (1983-87) i d'Obres Públiques (1993-94), càrrec del qual dimití.

62 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera BaixaCullera  (Ribera Baixa Municipi: 53,82 km2, 2 m alt, 22.461 hab (2014). Situat a la costa, que és centrat per la muntanya de Cullera (233 m alt), a la plana al·luvial del Xúquer i de la seva zona deltaica que forma el cap de Cullera, sobre el promontori hi ha la torre de Cullera i el far de Cullera, i al sud hi ha la rada de Cullera i la platja de Cullera; des del sud de l'Albufera fins al peu de la serra de Corbera (on hi ha l'estany de Cullera). El municipi comprèn, a més, els llogarets del Brosquil i del Mareny de Sant Llorenç i, entre d'altres, el santuari de Sant Llorenç de la Bassa.Inici página ECONOMIA I POBLACIÓ.- Els recursos es basen en el turisme i en l'agricultura de regadiu (cítrics, cotó, arròs), que són possibles gràcies a la sèquia mare de Cullera, que pren l'aigua de l'assut de Cullera, amb aigües procedents del Xúquer. Es manté l'activitat pesquera, si bé en regressió. L'ascens demogràfic, constant des de mitjan s XIX, ha estat espectacular del 1960 al 1980 a causa del turisme...  Segueix... 

63 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Cullera, fets de  (Cullera, Ribera Baixa, set/1911)  Disturbis socials. Les protestes contra la guerra del Marroc i la repressió contra les vagues portaren a la CNT a decretar una vaga general, que tingué un gran ressó al País Valencià. El dia 19 foren morts a Cullera el jutge, l'actuari i l'agutzil de Sueca. Després de la suspensió de garanties constitucionals decretada pel govern Canalejas (dia 20), foren empresonats un cert nombre d'obrers, i sis d'ells condemnats a mort (entre ells Joan Jover), i indultats posteriorment, gràcies a una violenta campanya general contra el govern pels mals tractes donats als presos.

64 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Cullera, illa de  (Cullera, Ribera Baixa Antic illot i actual cap, situat al golf de València i unit a la costa per un petit tómbol, forma un promontori rocós aïllat que contrasta amb la costa baixa i arenosa del golf de València. Al sud del cap hi ha la desembocadura del Xúquer.

65 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Cullera, marquesat de  (País Valencià Títol senyorial, concedit el 1705 sobre la vila de Cullera (Ribera Baixa), juntament amb la senyoria de l'Albufera, pel rei-arxiduc Carles III a la mare del general Joan Baptista Basset i Ramos, com a mèrit de l'entrada d'aquest a València al començament de la guerra de Successió. El 1707 fou concedit, d'altra banda, per Felip V a Cristóbal de Moscoso y Zayas (mort el 1749), en record de la conquesta de la vila als austriacistes el 1705. La senyoria de l'Albufera fou reincorporada a la corona per Carles III, fill de Felip V. El títol ha passat als Osorio, ducs d'Alburquerque.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCulleró, illa del  (Cadaqués, Alt Empordà Illot de la costa, a l'entrada de la cala de Culip.

67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Cullola  (Culla, Alt Maestrat Antic castell.

68 CATALUNYA - POLÍTICA

Cultura, Departament de (de 1931 a 1939)  (Catalunya, 28/abr/1931 – 1939)  Organisme de la Generalitat de Catalunya. Constituït amb el nom de Departament d'Instrucció Pública, que el 19/des/1932 prengué la denominació de Departament de Cultura. Sota la direcció del conseller de Cultura, era el màxim òrgan rector de la política cultural de la Generalitat. Com a primera providència, emparant-se en el decret del govern de la República sobre bilingüisme, el 29/abr/1931 es creà el Comitè de la Llengua (decret de la Generalitat del 4/mai/1931), que preparà nous textos escolars, organitzà cursets de formació accelerada de professor de català, promocionà càtedres de català a les Escoles Normals de l'estat, etc. Al cap de poc temps es creà el Consell de Cultura, principal òrgan gestor del Departament. Per un decret del 4/des/1933...  Segueix... 

138 CATALUNYA - POLÍTICA

Cultura, Departament de (a partir del 1979)  Veure> Generalitat de Catalunya.

69 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Cultura Obrera  (Palma de Mallorca, 16/ago/1919 – jul/1936)  Setmanari sindicalista en castellà. Aparegut com a òrgan de l'Ateneu Sindicalista i convertit, a més, en òrgan de la Federació Regional del Treball de Balears el 28/ago/1920. Els principals directors d'aquesta primera època, que arribà fins al mes de jun/1924, foren el mestre Antoni J. Torres i el sabater Cosme Salvà. Reaparegué, proclamada ja la Segona República, el mes de set/1931, de nou com a òrgan de l'Ateneu i portaveu de la Confederació Regional. Suspesa la publicació pel jul/1932, tingué encara una tercera època de l'oct/1934 al jul/1936.

70 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Cultura Valenciana  (València, 1926 – 1931)  Revista trimestral. L'editava l'Acadèmia Valencianista del Centre Escolar i Mercantil, institució dependent dels jesuïtes. Inseria treballs d'erudició i tenia l'annex d'uns almanacs de caràcter més aviat literari. Era bilingüe, però amb un notable predomini del català. En els seusInici página fascicles s'intercalaven els Annales de l'Amicorum J. L. Vives Associatio de València.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cumella i Monner, Joan  (Barcelona, 1818 – Tenerife, 1898)  Comerciant i polític. Des de la seva joventut visqué a Tenerife, on seria introduït per Agustí Guimerà, oncle del famós poeta i dramaturg. Fundà el setmanari "La Opinión", convertit en diari el 1882. Hi defensà la política conservadora de Cánovas del Castillo, bon amic seu, del qual refusaria tanmateix tota mena de favors.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cumella i Serret, Antoni  (Granollers, Vallès Oriental, 1913 – 1985)  Ceramista. La seva obra, sobretot gresos, aplicada a objectes ornamentals i a l'elaboració de plafons (Cap sa Sal, Costa Brava i pavelló espanyol a la Fira de Nova York), presenta una gran riquesa cromàtica i formal, en joc constant amb la llum ambiental. Després de la primera exposició a Barcelona (1936), la seva obra fou àmpliament difosa i obtingué importants premis internacionals.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cumellas i Graells, Joan  (Gràcia, Barcelona, 1893 – Barcelona, 1966)  Autor, actor i director teatral. Féu actuacions al Teatre Íntim d'Adrià Gual (1924) i al Teatre Català de la Comèdia (1936-37). El 1938 fou nomenat per la Generalitat comissari del teatre català. El 1946 dirigí l'estrena d'El prestigi dels morts, de Josep M. de Sagarra, i el 1964 organitzà el Festival de Teatre Català. Autor de peces teatrals, com: Ombres del port (1936), Avui com ahir (1954) i el vodevil Clementina no rellisquis (1966), i de traduccions.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cumellas i Ribó, Josep  (Gràcia, Barcelona, 1857 – Barcelona, 1940)  Compositor i organista. Estudià amb Enric Granados i compongué sarsueles amb text català (La torre, 1898; El recomanat, 1899, i Montserrat, 1907) i la música per a l'obra escènica de Juli Vallmitjana Muntanyes blanques (1911). Harmonitzà nombroses cançons tradicionals i compongué obres corals, sardanes i peces per a instruments deInici página teclat. Fundà l'Orfeó Gracienc i l'Orfeó Montserrat.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cunca, barranc de la  (Baix Ebre)  Afluent dretà de l'Ebre, al qual desemboca aigua amunt i dins el terme d'Aldover. Neix als vessants septentrionals del Caro. A la seva vall alta, inclosa en el terme d'Alfara dels Ports, hi ha el despoblat de Carles i la caseria del Toscar.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cúndaro, Manuel  (Barcelona, s XVIII – Girona, s XIX)  Historiador. Era lector de teologia de l'orde franciscà. Fou destinat al convent de Girona, on es distingí durant la guerra del Francès com a capità de la setena companyia de la Croada. Féu l'elogi fúnebre del general Álvarez de Castro i escriví una Historia político-crítica-militar de la plaza de Gerona (1887), obra que només fou publicada en part.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cuní i Llaudet, Josep  (Tiana, Maresme, 1963 - )  Periodista. Després de treballar a Ràdio Joventut, Ràdio Terrassa i Ràdio Barcelona, passà a Catalunya Ràdio i posteriorment a COMRàdio i a TV3. Ha estat guardonat amb dos premis Ondas i amb el premi de l'Associació de Professionals de Ràdio i Televisió, entre altres distincions. Ha treballat també a la televisió i a diversos diaris catalans, i ha estat professor universitari a Catalunya i als EUA.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cuní i Martorell, Miquel  (Calella, Maresme, 1827 – Barcelona, 1902)  Entomòleg i botànic. Membre de l'Associació d'Excursions Catalana, de l'Acadèmia de Ciències i Arts, de la Institució Catalana d'Història Natural, a Barcelona, de la Societat Espanyola d'Història Natural, de la Societat Entomològica de França i de la Societat Aragonesa de Ciències Naturals. Fundà la Societat Catalana d'Història Natural, i llegà la seva colecció d'Insectes de Catalunya, al col·legi dels escolapis de Sarrià i un herbari al dels jesuïtes de Barcelona.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCunill i Cabanellas, Antoni  (Barcelona, 1893 - Buenos Aires, Argentina, 1969)  Director teatral i de cinema. Molt jove, ingressà a la companyia d'Adrià Gual. El 1909 s'establí a Buenos Aires, on fou crític teatral del diari "La Prensa", fundà el conservatori d'art escènic, el Museo del Teatro i creà el Teatro Nacional de Comedia, que dirigí. El 1942 dirigí el film Locos de verano.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cunill i Puig, Ramon  (Castellar de N'Hug, Berguedà, 1907 – Barcelona, 1975)  Eclesiàstic i periodista. Doctor en teologia (1932), intervingué en la Federació de Joves Cristians. Després del 1939 es dedicà al periodisme catòlic: fundà i dirigí les revistes "Apostolado Seglar" (1952) i "Pax" (1952), a Barcelona. Ha estat un dels fundadors de la revista "Gaceta Ilustrada" (1960) i director d'"Historia y Vida" (1967) i d'"Hoja Diocesana" de Barcelona. Publicà El apostolado de los laicos en los primeros tiempos de la Iglesia (1946).

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cunillé i Rovira, Teresa  (Sabadell, Vallès Occidental, 1924 - )  Actriu. Sobresortí com a intèrpret ben notable en la seva dedicació al teatre català.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cunillé i Salgado, Lluïsa  (Badalona, Barcelonès, 1961 - )  Autora teatral. Es donà a conèixer amb l'estrena de Rodeo (1991). En la seva vasta producció ha sapigut crear un autèntic univers paral·lel, un món banal i tràgic que no debades ha estat batejat com a Cunillelàndia, reconeguda internacionalment.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cunillera i Rius, Miquel dels Sants  (el Palau d'Anglesola, Pla d'Urgell, 1904 - les Escaldes, Andorra, 1978)  Metge i polític. Membre d'Esquerra Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya (1932) per Tarragona. Formà part de les comissions parlamentàries de sanitat, presidència, examen de comptes, i peticions. Fou director de l'Agrupació Hospitalària Militar de les Comarques de Girona (1936-39). Després deInici página la guerra civil s'exilià a l'Uruguai i més tard residí a Andorra.

84 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix PenedèsCunit  (Baix Penedès Municipi: 9,72 km2, 10 m alt, 11.989 hab (2014). Situat a la costa, al límit amb el Garraf, a l'est del municipi de Calafell, té una platja sorrenca d'uns 2,5 km de llargada. El relleu és en part accidentat per la Serralada Litoral, amb pinedes de pi blanc. L'agricultura de secà (vinya -que ha minvat considerablement-, seguit de cereals, garrofers, oliveres i ametllers), base tradicional de l'economia local del municipi, viu una regressió en benefici del turisme i la indústria de la construcció, que han omplert el terme d'urbanitzacions, apartaments, campings i hotels, i han provocat un notable creixement demogràfic. El poble és prop de la platja; l'església parroquial de Sant Cristòfol conserva elements romànics (s XIII) a la sagristia. Dins el terme hi ha el mas i antiga quadra de Vila-seca amb ls caseria de Puigdetiula. Àrea comercial del Vendrell. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cunyà  (Serra de Daró, Baix Empordà Llogaret (ant: Canyà), al sud del poble. El castell de Cunyà és esmentat ja el 1078.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cup, sèquia de  (Noguera Sèquia de l'horta de Balaguer, dita també sèquia de Balaguer, que pren l'aigua del Segre, per la dreta, dins el terme d'Os de Balaguer i, després de travessar la ciutat i regar les hortes de Balaguer i de Menàrguens, retornà al Segre prop de Torrelameu. D'origen islàmic, fou refeta el 1155.

87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cúper  (Foios, Horta Llogaret (o Cúiper). Fundat com a colònia agrícola. L'església (els Desemparats) és del s XVIII.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cupí, Jaume  (Barcelona, s XV)  Brodador. Consta que, el 1431, realitzà un encàrrec per al bisbe de Vic AlfonsInici página de Tous.

89 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Cuquet  (el Torricó, Llitera Poble, al límit amb el terme de Tamarit de Llitera, a la bifurcació dels antics camins de Lleida a Montsó (actualment carretera) i a Tamarit.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cuquet, Pere  (Barcelona, s XVII - 1666)  Pintor. Fou molt apreciat, però malauradament gran part de la seva producció no s'ha conservat. Pintà el retaule major de l'església parroquial de Sant Feliu de Codines (1636), única obra conservada, en part, i hom li atribueix una pintura i un dibuix que es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya. També pintà les cambres del Consell de Cent de Barcelona i el claustre de Sant Francesc de Paula.

91 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cura  (Algaida, Mallorca Oriental Santuari de la Mare de Déu de Cura, al cim (543 m) del puig de Randa, al límit amb el terme de Llucmajor. En aquest indret Ramon Llull féu bastir, el 1275, en una cova natural que li havia servit d'aixopluc durant el seu retir, un altar marià (la Mare de Déu de Randa) amb una cel·la adjunta, nucli d'un estudi lul·lià (escola de Randa), que perdurà fins el 1826 com a escola de llatinitat. El santuari adquirí importància al s XVI i prengué ja aleshores, sembla, la denominació actual. Entrat en decadència al s XIX, fou restaurat al començament del s XX pel bisbe Pere Joan Campins; els terciaris regulars franciscans se'n feren càrrec el 1913 i hi instal·laren el noviciat de la província mallorquina. El 1955 la imatge fou coronada pontificalment.

92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cura, hort del  (Elx, Baix Vinalopó Jardí, als afores del nucli urbà, poblat per unes 700 palmeres i altres espècies vegetals pròpies de la regió; hi ha alguns exemplars rars, com l'anomenada Palmera Imperial, hermafrodita, diversificada en 7 troncs. Li donà el nom el sacerdot Josep M. Castaño (mort el 1918), que en fou el propietari.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCurcó i Rubio, Miquel  (Torregrossa, Pla d'Urgell, 1895 - Mèxic DF, Mèxic, 1966)  Sindicalista i polític. Secretari general de la Federació de Treballadors de la Terra de la UGT (1936) i membre de l'USC, s'exilià el 1939. Ingressà més tard en el Moviment Socialista de Catalunya (1959).

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Curet i Payrot, Francesc de Paula  (Barcelona, 1886 - Tiana, Maresme, 1970)  Crític i historiador del teatre català. Són notables els seus treballs, com La municipalització del teatre a Barcelona (1915), El teatre català davant el renaixement patriòtic (1916), El arte dramático en el resurgir de Cataluña (1917), Cicle històric del teatre català (1924), Ignasi Iglésias i el poble (1928) i Teatres particulars a Barcelona en el segle XVIII (1935). Fou un dels fundadors de la revista "El Teatre Català" (1912-17), de la qual també fou director. Va publicar l'estudi folklòric Visions barcelonines (10 volums, 1952-58), en col·laboració amb Lola Anglada, i una història de l'escena catalana (El teatre català) en fascicles (1967).

95 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Curial  (Barcelona, 1949 – 1950)  Revista literària ciclostilada, publicada a la Universitat de Barcelona per Joan Ferran Cabestany, Antoni Comas, Albert Manent, Joaquim Molas i Miquel Porter. Hi col·laboraren, entre altres, J.V. Foix, Ferran Soldevila i Joan Triadú. En sortiren sis números. Fou suprimida governativament.

96 CATALUNYA - LITERATURA

Curial e Güelfa  (Catalunya, 1435 – 1462)  Novel·la cavalleresca d'autor anònim. Dividida en tres parts, escrita potser per un notari de la cúria, pels coneixements que demostra en el descabdellament de diferents aspectes de la història i la vida de la noblesa i la reialesa. Fou trobada per Milà i Fontanals, que també li posà el títol, a la Biblioteca Nacional de Madrid el 1876. Localitzada geogràficament i cronològicament, narra les aventures i l'ascensió social d'un cavaller pobre, de Curial, gràcies a la cavalleria i a l'amor i protecció de la seva dama, Güelfa. L'acció versemblant i realista, el reflex de la crisi social del seu temps, el retrat psicològic dels personatges, especialment Curial, han fet que els estudiosos li apliquessin el qualificatiu de moderna iInici página que la situïn entre la millor novel·lística del seu temps.

97 CATALUNYA - EMPRESA

Curial Edicions Catalanes  (Barcelona, 1972 - )  Empresa editorial. Fundada per Max Cahner. Publicà, entre altres, les col·leccions "Biblioteca de Cultura Catalana", "Documents de Cultura", "Biblioteca Torres Amat", fundada per Antoni Comas i dedicada a l'edició de texts, "Clàssics Curial", etc. Té cura també de l'edició de revistes com "El Marges", de llengua i literatura, "Recerques", d'història moderna i contemporània, "Randa", d'història i cultura de les Illes Balears i, des del 1986, de la "Revista de Catalunya". Ha editat les obres cabdals de Joan Coromines: el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, en nou volums publicats entre el 1980 i el 1991, i l'Onomasticon Cataloniae, des del 1989.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Curiel Gutiérrez, Fausto  (Villegas, Castella, 1871 – Montserrat, Bages, 1917)  Historiador. Monjo de Montserrat (1899). Destinat a Manila, patí els efectes de la guerra civil. Després passà a les missions benedictines de Nova Núrsia (Austràlia), i el 1905 retornà definitivament a Montserrat, d'on fou bibliotecari. Publicà treballs històrics a la "Revista Montserratina", i edicions de mestres d'espiritualitat, com García de Cisneros i Alvarado.

99 ESTATA ESPANYOL - BIOGRAFIA

Curiel y Tejada, Luis  (Castella, s XVII - 1724)  Vocal del Consell de Castella. Fou encarregat per Felip V de la redacció del decret de fundació de la Universitat de Cervera (1716), de la qual fou protector fins a la seva mort: fixà el pla de la institució i les rendes absorbides de les diverses universitats i estudis generals del Principat de Catalunya i l'organització del col·legi d'estudiants pobres a Cervera.

100 CATALUNYA - LITERATURA

Curiositat catalana o Recreo i jardí del Parnàs  (Catalunya, s XVIII)  Manuscrit anònim que recull poesies d'autors catalans, principalment de Vicenç Garcia, Rector de Vallfogona, com també de Maçaners, de Fontanella (s XVII) i una d'Agustí Eura (s XVIII). Sembla ésser una selecció de les composicions que integrenInici página dos altres manuscrits: Recreo i jardí del Parnàs i Muses catalanes, recopilat per Baptista Mirambell cap al primer terç del s XVII, i Curiositat catalana, un poc posterior, recopilat per un tal Carselio. Una altra versió, molt més tardana (Recreo i jardí del Parnàs), inclou, a més, poetes de la segona meitat del s XVIII, de temàtica religiosa o satírica, i obres en prosa de Quevedo. De desigual qualitat literària, aquestes col·leccions permeten, tanmateix, de fixar l'obra autèntica de Vicenç Garcia i d'assignar a altres autors composicions que erròniament li havien estat atribuïdes.

101 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Curniola  (Ciutadella, Menorca Possessió, vora la costa septentrional, prop de la punta de Fra Bernat. Era un antic nucli rural l'església del qual és esmentada en el pariatge promulgat per Jaume III de Mallorca en 1301-11 com a dependència de la de Sant Joan de Monestrell.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Curós i Ventura, Jordi  (Olot, Garrotxa, 1930 - )  Pintor. Estudià a Olot i féu la primera exposició a Barcelona, el 1950. Partint d'un neorealisme popular evolucionà vers un neocubisme (Camperols, 1949, Nu, 1955), que el conduí a l'abstracció (1958). A partir del 1963, després d'una breu etapa neomodernista (Fornarina, 1964), conreà la pintura figurativa (Penya de la Punyalada, 1972).

103 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cursach, Antoni  (Ciutadella, Menorca, s XIX – s XX)  Periodista. Fundà i dirigí la revista "Mestre Libori" a Ciutadella (1886), i residí uns quants anys a Buenos Aires, on fundà i dirgí la revista en castellà i en català "El Menorquín" (1919), interessant per a la història de les relacions entre Menorca i Amèrica.

104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cursach i Arguimbau, Joan  (Ciutadella, Menorca, 1757 – 1832)  Metge i botànic. Es doctorà a Montpeller. Fou clavari o jurat major de la seva ciutat natal del 1811 al 1823. Deixà nombrosos escrits biogràfics,Inici página filosòfics i de botànica aplicada a la medicina.

105 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Cursets de Cristiandat  (Illes Balears, 1949 - )  Moviment d'animació cristiana. Unes conferències sobre la gràcia i el cos místic i un ambient de fraternitat i de pietat intenten de fer viure, amb un curset de tres dies, els aspectes dinàmics i personals de la fe cristiana. El moviment es va estendre, els anys cinquanta i seixanta, per tot l'estat espanyol i per Amèrica.

106 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Curt, illot de can  (Santanyí, Mallorca Oriental Illot, davant la costa meridional de Mallorca, entre cala en Togores i la platga des Caragol.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Curtacans, Pere de  (Catalunya, s XII - Poblet, Conca de Barberà, 1214)  XIII Abat perpetu de Poblet (1204-14). Succeí Berenguer de Concabella. Durant el seu abadiat el rei Pere I concedí el títol de notari reial i escriva públic els monjos arxivers de la comunitat. Al seu temps es produïren algunes divergències penoses dins el monestir. Morí per causes que els cronistes han silenciat. Hom ha volgut veure en aquest fet motius de sospita al voltant de la seva mort. Fou succeït per Arnau de Filella.

108 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Curtoys i Valls, Felip  (Eivissa, 1838 – 1916)  Advocat, escriptor i polític liberal, representant de Sagasta a les Balears. Publicà una biografia del liberal Josep Miquel Trias (1882), diversos articles jurídics i poesies, algunes en català. Col·laborà als periòdics eivissencs de l'època i dirigí "El Tiempo", "Ibiza" i el "Diario de Ibiza".

109 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Curull  (Sant Pere de Torelló, Osona)  Antiga quadra (dita també la Vall de Curull), pertanyent, però, a la parròquia de Vidrà (Ripollès), als vessants de la serra de Curull, en un cim de la qual (1.302 m alt) hi ha les ruïnes de l'antic castell de Curull, que n'era el centre. Aquest castell havia pertangut als comtes de Besalú:Inici página els castlans es cognomenaren Curull (s XII), fou infeudat de primer als Besora i després als Montcada i als Malla, senyors del Vilar (o castell de la Vinyeta, del terme de Curull) i, més tard, marquesos de Cartellà. El s XIX formà un municipi amb la Vola.

110 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Curull, punta  (Vilanova de Prades, Conca de Barberà)  Cim (1.023 m alt) culminant de la serra la Llena. És anomenat també la Tossa.

111 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Curull, serra de  (Sant Pere de Torelló, Osona)  Serra, al nord de la plana de Vic, al límit amb el Ripollès. Forma part de les alineacions muntanyoses d'estructura juràssica dels Subpirineus. Situada entre el Puigsacalm i la serra de Bellmunt, forma part del gran plec anticlinal de direcció est-oest. Constitueix la divisòria d'aigües entre el Ges i el seu afluent per l'esquerra, la riera de Sant Bartomeu, i el riu Fornés. Esventrat l'anticlinal al sector occidental d'aquesta serra, s'ha format el torrent de Salgueda, el qual aflueix al congost del Ges. Els cims culminants són els de Barral (1.364 i 1.352 m alt) i el puig de les Àligues (1.341 m alt). Al vessant septentrional (la baga de Curull) és ocupat per un compacte bosc (fagedes); a la solana, per alzinars i per rouredes. Al nord-oest de la serra destaca el penyal que coronen les ruïnes de l'antic castell de Curull.

112 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Curullada, la  (Granyanella, Segarra Poble (ant: la Cruïllada o Sacruïllada), a la ribera de Cervera, damunt la riba dreta del riu d'Ondara (a la vora del qual hi hagué l'església i el molí de Sant Pere Gros o Sant Pere de la Curullada). És bastit al voltant del castell de la Curullada, que pertangué als Saportella fins el 1376, que el bescanviaren amb els Desvall pel castell de Montpaó (conservaren, però, la veïna torre i quadra de Saportella). El castell fou refet al començament del s XVII i a la seu costat fou bastida la nova església parroquial de Sant Pere.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCusachs i Cusachs, Josep  (Montpeller, França, 1851 – Barcelona, 1908)  Pintor. El 1882 abandonà la carrera militar i es dedicà exclusivament a la pintura. Il·lustrà el llibre de F. Barado La vida militar en España. Entre les seves composicions de tema militar excel·leixen Maniobres de divisió (medalla d'Or a l'Exposició de Berlín del 1891) i L'assalt de Puebla. També són notables el quadre La fugida a Egipte i els retrats d'Antoni López i López, el rei Alfons XIII, el general Prim, Frederic Ricart, etc. Els últims anys excel·lí en la pintura d'esports hípics.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manuel Cusachs i XivilléCusachs i Xivillé, Manuel  (Mataró, Maresme, 18/ago/1933 - )  Escultor. Estudià dibuix i pintura (1941-50) i, al mateix temps, s'inicià en l'escultura pel seu compte, gènere cap al qual s'ha decantat. El 1962 féu la primera exposició individual. Impulsà el cicle d'exposicions Volta a Catalunya d'un escultor (1976-83). Destaquen els nombrosos retrats i monuments dedicats a personatges il·lustres. Realitzà també la Nova verge de Meritxell, de Canillo (1980), i les sèries d'escultures que il·lustren poemes d'El caminant i el mar, de Salvador Espriu (1979-89) i Dotze senyes de Catalunya (1983), amb texts de J. Fuster. Esculpí també els retrats que decoren vuit dels capitells del nou claustre de la Seu d'Urgell (1987), les peces monumentals Mataró (1991), L'abat Oliba (1993, a Montserrat), el Monument a l'11 de setembre de 1714 (1995, a Granollers) i el conjunt de petit format L'interludi dels bibelots (1993). Ha exposat a Boston, Estrasburg i Roma, entre altres ciutats, i ha conreat també el dibuix i la pintura.

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cuscó i Panadés, Amadeu  (Esparreguera, Baix Llobregat, 1876 – Barcelona, 1942)  Compositor. Es formà musicalment a Montserrat i amplià més tard els seus estudis de piano amb Joan B. Pellicer i els de composició amb Amadeu Vives i Enric Morera. Fou mestre de capella a Sitges, i alternà aquesta tasca amb la de concertista. Autor de Poema psíquico (1928), d'una suite per a orquestra (1929), de nombroses obres de música de cambra (set quartets i un sextet), una missa a dos cors i d'altres obres simfòniques. Fou presentatInici página al públic per l'Orquestra Pau Casals amb la interpretació de dos dels seus tres preludis simfònics (1930).

116 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cusí i Ferret, Manuel  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1859 – Barcelona, 1922)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i també a París, amb Bonnat. Va ésser premiat a les exposicions de Barcelona dels anys 1888, 1896 i 1911. Són notables els seus quadres Dauradors i A la vora del foc. Entre els retrats sobresurten els de Mañé i Flaquer, Josep Coroleu, Romaní i Puigdengoles i el rei Alfons XIII.

140 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaquim Cusí i FortunetCusí i Fortunet, Joaquim  (Llers, Alt Empordà, 3/mai/1879 - Barcelona, 20/jun/1968)  Farmacèutic. Es llicencià a Barcelona el

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cusí i Fortunet, Rafael  (Garriguella, Alt Empordà, 1880 – Barcelona, 1962)  Farmacèutic. Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona i es doctorà el 1904. Amplià estudis a Alemanya. Fou professor a l'Escola Industrial de Barcelona i director dels Laboratoris del Nord d'Espanya (al Masnou) i de l'Institut Cusí, fundats (1925) pel seu germà Joaquim. Publicà, entre d'altres obres, Indústria de l'àcid làctic (1919), Antisépticos modernos (1926) i Monitor de la farmacia (1927).

118 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCusiné i Huguet, Josep  (Reus, Baix Camp, 1915 - )  Pintor. Excel·lí com a dibuixant i aquarel·lista. Ha celebrat amb èxit nombroses exposicions.

119 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cuspinera, Miquel M.  (Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1903 - )  Escriptor. Del 1921 al 1940 visqué a Barcelona, i després anà a Tarragona. És autor de traduccions diverses i de la novel·la Només ésser (1961), obra finalista del primer premi Sant Jordi (1960).

120 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cuspinera i Font, Lluís  (la Garriga, Vallès Oriental, 1942 - )  Arquitecte (1970). Format a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Fins l'any 1984 treballà associat amb J.M. Botey i A. Bosch, i després amb aquest darrer. Obra conjunta és l'edifici del Museu de Granollers i la remodelació del pavelló Ave Maria de la Maternitat de Barcelona (premi FAD). Preocupats per la problemàtica derivada de la conservació del patrimoni arquitectònic, han col·laborat amb el Servei de Conservació de Monuments de la diputació de Barcelona i han intervingut en la redacció de projectes i catàlegs i en l'arranjament d'exposicions i museus (Museu Nacional d'Art de Catalunya). És autor de diverses publicacions.

121 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cuspinera i Oller, Climent  (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1842 – Barcelona, 1899)  Compositor i escriptor. Col·laborà amb Josep Anselm Clavé en l'organització de diferents cors populars i fundà l'Euterpe Caldense. Compongué obres de música religiosa (Passió i mort de Nostre Senyor Jesucrist), corals (Los segadors, Los llenyaters) i sarsueles (La mar vella, El maldito). Publicà articles de crítica musical a "El Diluvio" i al "Diario de Barcelona", els volums de poesia Flors boscanes (1878) i Primavera (1880), i una Guía cicerona del viajero o bañista en Caldas de Montbuy (1873).

122 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCuspinera i Vendrell, Ramon  (Barcelona, 1888 – 1917)  Poeta. Era fill de Climent.

123 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cussons  (Sora, Osona)  Veïnat, a la vall de la riera de Cussons, afluent, per la dreta, del Ter (al qual aflueix a Sant Quirze de Besora), formada al collet de Sant Agustí, sota la muntanya dels Munts.

124 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Custurer i Garriga, Jaume  Veure> Costurer i Garriga, Jaume.

125 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cuta, la  (Llíber, Marina Alta)  Caseria, al sud del poble.

126 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cutchet i Font, Lluís (o Cuchet)  (Llívia, Baixa Cerdanya, 1815 – Barcelona, 1892)  Periodista i polígraf. És una de les figures de la Renaixença, a la qual col·laborà amb les seves poesies, recollides a les primeres antologies en català del s XIX, i amb alguns assaigs històrics: El compromiso de Caspe (1851), Cataluña vindicada (1858) i Història del sitio de Girona en 1809 (1868). Amb Víctor Català fundà "El Conseller", i fou un proteccionista aferrissat. Escriví els estudis econòmics Ensayo económico político a propósito de la reforma de los aranceles (1851), La soberanía nacional en España (1868) i La guerra al sentido común (1869), entre d'altres.

127 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cutchet i Moreu, Salvador  (Barcelona, 1911 - 8/des/1979)  Escriptor. Ha obtingut diversos premis. És autor dels reculls poètics Cançons d'amor i de dolor (1953), La collita resplendent (1964) i Engrunes (1964).

129 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cuyàs, Antoni  (Mataró, Maresme, 1802 – 1890)  Marí. Fou pilot de la marina mercant. Tingué activitats de corsari. Visqué bastant de temps a l'Argentina, on escriví unes memòries sobre la província d'Entre Ríos.

130 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCuyàs, Joan  (Barcelona, 1844 – 1896)  Bariton. Estudià música a Montserrat. Fou mestre auxiliar d'orgue al Conservatori del Liceu. Estudià cant a París. Es presentà al teatre del Liceu. Actuà amb bon èxit a diversos països. En retirar-se es dedicà a l'ensenyament.

128 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cuyàs i Armengol, Artur  (Barcelona, 1845 – Madrid, 1925)  Periodista i escriptor. Visqué gairebé mig segle a Nova York, on fundà una de les primeres revistes en català d'Amèrica "La Llumanera de Nova York" (1874-81). Seguí l'esperit de la Renaixença i fou corresponsal de diversos periòdics de Madrid. El seu Diccionario español-inglés e inglés-eapañol (1876) ha esdevingut clàssic, i és reeditat constantment. Entrà en contacte amb Baden-Powell i l'escoltisme. Un cop instal·lat a Madrid, fou elegit comissari general dels Exploradors d'Espanya.

131 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cuyàs i Borés, Vicenç  (Palma de Mallorca, 1816 – Barcelona, 1839)  Compositor. Fill de barcelonins, estudià a Barcelona amb Ramon Vilanova. Escriví tres òperes: Ugo, conte di Parigi (1837), Il sonnambulo (1838), que deixà sense acabar, i La fattuchiera (1838), amb la qual obtingué un gran èxit al Teatre Principal de Barcelona (1838). És també autor d'una simfonia (1835), dedicada a l'actriu Matilde Díez, un himne, alguns duets, com el Duetto fra un Sabino e un Romano (1837), àries, cors, etc. Fou el primer compositor del país d'estil plenament romàntic -fou anomenat el Bellini català-, fet que li valgué l'entusiasme de la generació jove d'aleshores. Una tuberculosi, que el conduí a la mort, però, estroncà la seva carrera.

132 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cuyàs i Devesa, Miquel  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Erudit. Pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Hi presentà una memòria, notable per a l'època, sobre la poesia catalana medieval en llengua occitana (1818).

133 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCuyàs i Durany, Manuel  (Mataró, Maresme, 1922 - )  Pintor. Fou deixeble de Rafael Estrany, i estudià a l'Escola d'Arts i Oficis mataronina. Féu la seva primera exposició individual a Barcelona el 1949.

134 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cuyàs i Parera, Narcís  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1880 – Barcelona, 1953)  Fotògraf i cineasta. Creador de l'Arxiu Cuyàs, d'art, etnologia, i geografia dels Països Catalans, que, destruït en part el 1938, fou continuat posteriorment pels seus fills, Enric i Narcís, coneguts també com a fotògrafs de postals de la geografia catalana. Director cinematogràfic de l'Iris Films, col·laborà en Amor heroico, La esclusa i Violant, les tres del 1910.

135 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cuyàs i Prats, Salvador  (Barcelona, s XIX - Gran Canària, 1913)  Comerciant i polític. Fou orador fogós i gran propulsor del republicanisme federal. Cooperà substancialment a la renovació urbana de la ciutat de Las Palmas, i fou un dels edificadors del Puerto de La Luz. Fundà a l'esmentada ciutat canària el "Círculo Cuyás", encara existent.

136 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cuyàs i Tolosa, Josep Maria  (Badalona, Barcelonès, 1910 – 1992)  Historiador. Fou l'impulsor i el primer director del Museu Municipal de Badalona (1954). Ha publicat treballs sobre historiografia badalonina: La Badalona del segle XVIII (1936), Notas históricas de Badalona (1941), etc. Publicà també el dietari del baró de Maldà en les seves estades a Badalona. Entre el 1975 i el 1982 publicà en set volums una documentadíssima Història de Badalona. Realitzà prop de 300 prospeccions arqueològiques, de les quals publicà nombrosíssims articles majoritàriament a la premsa local.

137 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Cypsela  (Girona, s XX - )  Revista de prehistòria i arqueologia. Editada pel Centre d'Investigacions Arqueològiques de Girona, pertanyent al Museu d'Arqueologia de Catalunya. Pren el seu nom de la ciutat de Cypsela, esmentada en el periple d'Aviè. S'hi ha publicat principalment treballs sobre Catalunya.

Anar a:    Cuc ]    [ Cuen ]    [ Cuir ]    [ Cum ]    [ Cura ]    [ Cusi ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -