|
|
|
Anar a: [ Cuc ] [ Cuen ] [ Cuir ] [ Cum ] [ Cura ] [ Cusi ] Inútil és que lo catalanisme busqui termes mitjos per arribar a un acomodo. (Valentí Almirall i Llozer) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cuc (Anglès, Selva) Barri, a la confluència del Ter amb la riera d'Osor. 2 PAÏSOS CATALANS - CULTURA Cuca, la Veure> Cuca Fera, la. 3 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Cuca Fera (Barcelona, 19/abr/1917 – 8/ago/1917) Setmanari humorístic, nacionalista català, un dels millors del seu moment (17 números). Foren col·laboradors habituals importants escriptors i il·lustradors del moment. 4 PAÏSOS CATALANS - CULTURA Cuca Fera, la (Països Catalans) Figura de drac monstruós, moguda per homes que hi van amagats a sota, que tradicionalment ha precedit la processó del Corpus d'algunes poblacions catalanes (Tortosa, Morella) per representar la idolatria o l'heretgia vençuda per la religió veritable. 5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cucala, Pasqual (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1816 - Portvendres, Rosselló, 1892) Guerriller carlí. De família camperola, s'incorporà a l'exèrcit carlí (1872) quan el govern embargà una de les seves finques. Organitzà una petita partida (del Requetè) que augmentà molt arran de la proclamació de la República. Operà al Maestrat i després a Alacant, i aconseguí apoderar-se temporalment de poblacions com Tortosa, Alcoi, Xàtiva i Ontinyent. Arribà a assolir el grau de brigadier. Derrotat a Yecla (1874), fugí a França, on morí. 7 CATALUNYA - HISTÒRIA Cucales, les (Cabrera d'Igualada, Anoia) Antiga quadra (s XIV), a la dreta del riu, aigua avall del poble, on hi ha el mas de la Cucalera (o maset d'en Torres) i la capella de Sant Miquel; la quadra fou anomenada posteriorment de Sant Miquel. 8 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Cucaló (Altura, Alt Palància) Despoblat, al vessant meridional del Montmajor. Antic lloc de moriscs, del terme d'Olocau de Carraixet (Camp de Túria), esdevingué una masia (mas de Cucaló). 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cucarella, Josep (València, s XVII) Poeta i frare. Versificà en llengua catalana. 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cucarella i Candel, Pasqual (Xàtiva, Costera, 1865 - 1917 ?) Periodista i escriptor. Fundà i dirigí "El Clamor Setabense" (1887). Escriví poesies i obres teatrals en castellà, i un conte El rector de Benigani, en català. Publicà Setabenses ilustres (1916). 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuchí, Tomàs (Tarragona, 1821 – s XIX) Farmacèutic i escriptor. Pertanyia a algunes corporacions doctes. Publicà, entre altres obres originals, uns Aforismes del vi i una Descripció de les aigües de Tarragona. També és autor de diverses traduccions. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuchy i Arnau, Josep (Arecibo, Puerto Rico, 1857 – Barcelona, 1925) Pintor i il·lustrador. Estudià als EUA i, més tard, a Barcelona, on residí. Fou molt popular per les seves il·lustracions per a revistes ("Madrid Cómico"), novel·les per fascicles i obres de divulgació. 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cucó, Pasqual (País Valencià, s XVIII – 1793) Gravador. Fou individu de l'Acadèmia de Sant Carles de València. 15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cucó i Giner, Alfons (València, 1941 - ) Historiador i polític. Llicenciat en filosofia i lletres. Especialitzat en història contemporània valenciana, ha publicat Aspectes de la política valenciana en el s. XIX (1966), El valencianisme polític (1970), Republicans i camperols revoltats (1975), Estudis d'història contemporània del País Valencià (1979) i País i Estat: la qüestió valenciana (1989). És autor també del recull de poesies Lluernes tan sols (1960). Dirigent del Partit Socialista del País Valencià, impulsà la integració d'aquest amb el PSOE (1978), pel qual fou elegit senador entre 1979 i 1996. 16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cucuc (Novelda, Vinalopó Mitjà) Caseria, a la dreta del Vinalopó, entre la ciutat i el castell de la Mola. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuellar i Bassols, Alexandre (Olot, Garrotxa, 18/set/1913 - ) Escriptor. Ha viscut durant molts anys a Mallorca. És autor d'una obra de teatre en castellà, que guanyà el premi Ciutat de Palma de 1951, i de dues en català: El bosc de la senyora àvia i Cafè de plaça (1965). 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuello i Prats, Francesc de Paula (Barcelona, 1824 – 1851) Polític republicà. Deixeble d'Abdó Terradas, el succeí en la direcció del diari "El Republicano". Es distingí en l'aixecament del set/1840 i en el del 13/nov/1841; fou detingut a causa de l'extremat radicalisme del seu diari. La milícia nacional, però, s'insurreccionà i el féu alliberar. Després tractà inútilment d'estendre la rebel·lió de Barcelona a altres poblacions catalanes i fou elegit comandant de la milícia (1842). Hagué d'emigrar i tornà l'any 1843. Participà en l'aixecament contra Espartero, i fou desterrat a Andalusia i a Eivissa. De tornada a Barcelona, morí assassinat a punyalades pel grup policíac anomenat ronda d'en Tarrés, quan dirigia la campanya republicana per a les eleccions a corts. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuenca i Ordinyana, Maria Josep (Barcelona, 1964 - ) Lingüista. Professora del departament de filologia catalana de la Universitat de València. Especialitzada en l'estudi de la sintaxi, és autora d'obres com L'oració composta (I); la coordinació (1988), L'oració composta (II); la subordinació (1991), Les oracions adversatives (1991, premi Pompeu Fabra 1990) i Sintaxi fonamental. Les categories gramaticals (1996). És autora del volum Lingüística i ensenyament de llengües (1994). També publicà Teories gramaticals i ensenyament de llengües (1992) i Introducción a la lingüística cognitiva (1999), juntament amb Joseph Hilferty. 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
25 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ
26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cuerda i Barceló, Joan (Barcelona, 14/jun/1912 - Mallorca, 2003) Geòleg. Militar de professió, s'ha dedicat vocacionalment a la geologia. Especialitzat en paleontologia plistocènica de les Balears, fou membre de la Comisión Nacional de Geologia i del Comité Scientifique des Milieux Insulaires, integrat en la comissió internacional per a l'exploració científica de la Mediterrània. Ha publicat una quarentena d'aricles, molts del quals en col·laboració. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cuesta, Salomé (València, 1964 - ) Artista plàstica. Estudià a la facultat de belles arts de València i s'especialitzà en escultura. Des del 1989 fou professora d'aquesta matèria a la facultat de belles arts de Conca i l'any 1992 es doctorà per la Universitat Politècnica de València. Treballà individualment i també amb el col·lectiu valencià Laboratorio de Luz. Ha exposat individualment a Madrid. En la seva obra reflexiona sobre l'espai i el temps amb la projecció de llums sobre materials diversos. Ha participat en diverses exposicions col·lectives. 29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cuesta i Gómez, Francesc (València, 1890 – 1921) Compositor i pianista. Cec des de la infantessa, estudià al conservatori amb Salvador Giner. En les seves obres hi ha novetats formals i estilístiques que la seva mort prematura no li permeté de desenvolupar. És autor d'obres per a piano, de cambra, d'orquestrals i de cançons per a cant i piano amb texts catalans. 30 CATALUNYA - LITERATURA Cuestión de amor Veure> Qüestió d'amor. 31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cuevarruz, La (Alpont / la Iessa, Serrans) Llogaret situat al límit dels dos municipis (La Cuevarruz Baja i La Cuevarruz Alta, respectivament. L'església és dedicada a sant Josep. 32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cuevas, Las (Utiel, Plana d'Utiel) Poble, a 9 km de la ciutat. Té estació del ferrocarril de València a Conca. 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cuevas i Perales, Joan (País Valencià, s XVIII – s XIX) Compositor. Mestre de capella de la col·legiata de Xàtiva (1818-24), actuà, entre d'altres llocs, a la catedral de València (1833-35). Entre les seves obres es destaquen diverses misses a distintes veus amb orquestra, nadales a quatre i a vuit veus i altres obres religioses de quatre a vuit veus, amb acompanyament instrumental o sense. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cufí i Sobregrau, Julià (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1945 - ) Matemàtic. Estudià matemàtiques a la Universitat de Barcelona, on es doctorà amb un treball sobre la teoria de les funcions enteres. Vinculat des del començament a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un impulsor del departament de matemàtiques del qual fou professor. Ha promogut l'estudi de diversos problemes de la teoria de funcions analítiques d'una i diverses variables complexes i els seus treballs inclouen el comportament a la frontera d'aquestes funcions. Fou president de la Societat Catalana de Matemàtiques del 1982 al 1986. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cugat (Àfrica, s III - Castrum Octavianum, Vallès Occidental, v 303) Màrtir cristià i sant. Vingué a Catalunya i s'establí a Barcelona per predicar-hi l'Evangeli. Va morir durant la persecució de Dacià en el lloc que, en memòria d'ell, fou anomenat Sant Cugat del Vallès, i en el qual es fundà el monestir que porta el seu nom. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cugat, Onofre (Girona, s XVIII) Escriptor. És autor d'un Llibre de documents polítics i morals. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuiàs, Miquel (Catalunya, s XVIII) Abat de Poblet (1752-56 i 1760-64). Fou elegit succeint Pere Parellada. Era LXXXVI abat de la sèrie general pobletana i XXXII dels quadriennals. Al cessar la primera vegada fou succeït per Agustí Oliva. A la fi del mandat d'aquest, fou reelegit, com LXXXVIII de la sèrie general i XXXIV de la quadriennal. Després del segon abadiat fou succeït per Josep Baldrich. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuiàs, Pau (Barcelona, s XVII – Àustria ?, s XVIII) Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. Fou un dels millors capitans del regiment de Sant Narcís durant la defensa de Barcelona. El 6/set/1713 resultà ferit al combat de la Creu Coberta. Es distingí especialment en el victoriós contraatac del 42 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cuieram, cova des (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Cova del nord-est de l'illa, prop de la cala Maians, dins la parròquia de Sant Vicent de sa Cala, a uns 200 m alt, utilitzada com a santuari a l'època cartaginesa i bona part de la romana. Fou explorada per primera vegada el 1907 per Joan Roman i Calvet i pel seu fill Carles Roman i Ferrer, que publicà part de les troballes. Hi foren trobades una gran quantitat de figuretes de terra cuita, de les quals unes 400, entre les senceres i els fragments, són conservades als museus d'arqueologia d'Eivissa (lot principal), de Barcelona, de Madrid i al Cau Ferrat de Sitges. La representació més corrent és una figura femenina, amb el cos acampanat, però n'hi ha d'altres variants. Daten dels s V-II aC. L'any 1929 hi fou trobada una plaqueta de bronze amb una inscripció religiosa cartaginesa a cada cara, on són citades les deeses Astarte i Tànit. 43 CATALUNYA - HISTÒRIA Cuïlsec (la Vall de Bianya, Garrotxa) Antic nom de Capsec. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cuiner (Pinós, Solsonès) Masia i església (Sant Pere de Cuiner), al límit amb el terme de la Molsosa. 45 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cúiper (Foios, Horta) Veure> Cúper. 46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cuïram, cova des (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Altre nom de la cova des Cuieram. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuito i Canals, Ferran (Barcelona, 1898 – 1973) Enginyer industrial i polític. Gendre d'Amadeu Hurtado. Milità a Acció Catalana, i el 1931 fou el primer director general d'indústries de la República. Després fou president del Consell Superior d'Indústria (1932-33) i del Patronat de Turisme de la Generalitat (1933-34). Exiliat el 1939, fou un dels fundadors de la revista "Quaderns de Perpinyà". 49 CATALUNYA NORD - ART
50 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuixart i Barjau, Francesc (Berga, Berguedà, 1875 – Manresa, Bages, 1927) Pintor. Estudià sota el mestratge de Claudi Lorenzale a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Residí a Manresa, on desenvolupà la major part de la seva obra pictòrica i exercí de professor de pintura i dibuix a l'Escola d'Arts i Oficis. Féu retrats, natures mortes i obres de gènere (La crema del paper segellat a Manresa el 1808) i conreà el dibuix dins la tendència d'Alexandre de Riquer. La major part de la seva obra es reparteix entre les col·leccions manresanes i la Galeria Municipal de la ciutat. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cul de sa Ferrada, es (Ciutadella, Menorca) Badia de la costa septentrional de l'illa, a l'oest de cala Morell. 54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Culebró, el (Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà) Caseria, vora el terme de Monòver. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
139 CATALUNYA - ESPORTS culer (Catalunya) Soci o simpatitzant del Futbol Club Barcelona. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Culí i Verdaguer, Frederic (Sant Hilari Sacalm, Selva, 1890 – Barcelona, 1960) Advocat i polític. Especialitzat en dret municipal, fou professor a l'escola de funcionaris de la Mancomunitat i ponent al primer congrés municipalista català (1933). Col·laborà en publicacions catalanistes i fou un dels fundadors de "Catalunya Municipal" (1933). Fou secretari de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Obres principals: Las mancomunidades provinciales (1915) i El municipi modern (1919). 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Culip, cala de (Cadaqués, Alt Empordà) Cala de la costa, límit septentrional del promontori del cap de Creus. 58 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
59 CATALUNYA - HISTÒRIA Culla, la (Manresa, Bages) Antiga masia fortificada, aturonada, a l'est de la ciutat, prop de la qual, a l'indret de la capella de Sant Blai i Sant Llàtzer (esmentada ja al s XIII), fou construït un convent de clarisses al primer quart del s XIV. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Culla i Clarà, Joan Baptista (Barcelona, 1952 - ) Historiador. Professor de la Universitat Autònoma de Bellaterra, col·labora en diverses revistes especialitzades i en d'altres mitjans de comunicació. Ha escrit, entre altres obres, El catalanisme d'esquerra, 1928-1936 (1977), El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1986) i, en col·laboració amb Borja de Riquer, El franquisme i la transició democràtica 1939-1988 (1989), volum VII de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cullell i Nadal, Josep Maria (Barcelona, 1942 - ) Polític i economista. Membre fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, fou elegit diputat per Barcelona l'1/mar/1979. Tinent d'alcalde de la ciutat de Barcelona (abr/1979) i diputat al Parlament des de 1980, ocupà la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat (1980-83). Fou conseller d'Economia i Finances (1983-87) i d'Obres Públiques (1993-94), càrrec del qual dimití. 62 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
63 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Cullera, fets de (Cullera, Ribera Baixa, set/1911) Disturbis socials. Les protestes contra la guerra del Marroc i la repressió contra les vagues portaren a la CNT a decretar una vaga general, que tingué un gran ressó al País Valencià. El dia 19 foren morts a Cullera el jutge, l'actuari i l'agutzil de Sueca. Després de la suspensió de garanties constitucionals decretada pel govern Canalejas (dia 20), foren empresonats un cert nombre d'obrers, i sis d'ells condemnats a mort (entre ells Joan Jover), i indultats posteriorment, gràcies a una violenta campanya general contra el govern pels mals tractes donats als presos. 64 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Cullera, illa de (Cullera, Ribera Baixa) Antic illot i actual cap, situat al golf de València i unit a la costa per un petit tómbol, forma un promontori rocós aïllat que contrasta amb la costa baixa i arenosa del golf de València. Al sud del cap hi ha la desembocadura del Xúquer. 65 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Cullera, marquesat de (País Valencià) Títol senyorial, concedit el 1705 sobre la vila de Cullera (Ribera Baixa), juntament amb la senyoria de l'Albufera, pel rei-arxiduc Carles III a la mare del general Joan Baptista Basset i Ramos, com a mèrit de l'entrada d'aquest a València al començament de la guerra de Successió. El 1707 fou concedit, d'altra banda, per Felip V a Cristóbal de Moscoso y Zayas (mort el 1749), en record de la conquesta de la vila als austriacistes el 1705. La senyoria de l'Albufera fou reincorporada a la corona per Carles III, fill de Felip V. El títol ha passat als Osorio, ducs d'Alburquerque. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA
67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Cullola (Culla, Alt Maestrat) Antic castell. 68 CATALUNYA - POLÍTICA Cultura, Departament de (de 1931 a 1939) (Catalunya, 28/abr/1931 – 1939) Organisme de la Generalitat de Catalunya. Constituït amb el nom de Departament d'Instrucció Pública, que el 19/des/1932 prengué la denominació de Departament de Cultura. Sota la direcció del conseller de Cultura, era el màxim òrgan rector de la política cultural de la Generalitat. Com a primera providència, emparant-se en el decret del govern de la República sobre bilingüisme, el 29/abr/1931 es creà el Comitè de la Llengua (decret de la Generalitat del 4/mai/1931), que preparà nous textos escolars, organitzà cursets de formació accelerada de professor de català, promocionà càtedres de català a les Escoles Normals de l'estat, etc. Al cap de poc temps es creà el Consell de Cultura, principal òrgan gestor del Departament. Per un decret del 4/des/1933... Segueix... 138 CATALUNYA - POLÍTICA Cultura, Departament de (a partir del 1979) Veure> Generalitat de Catalunya. 69 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Cultura Obrera (Palma de Mallorca, 16/ago/1919 – jul/1936) Setmanari sindicalista en castellà. Aparegut com a òrgan de l'Ateneu Sindicalista i convertit, a més, en òrgan de la Federació Regional del Treball de Balears el 28/ago/1920. Els principals directors d'aquesta primera època, que arribà fins al mes de jun/1924, foren el mestre Antoni J. Torres i el sabater Cosme Salvà. Reaparegué, proclamada ja la Segona República, el mes de set/1931, de nou com a òrgan de l'Ateneu i portaveu de la Confederació Regional. Suspesa la publicació pel jul/1932, tingué encara una tercera època de l'oct/1934 al jul/1936. 70 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Cultura Valenciana (València, 1926 – 1931) Revista trimestral. L'editava l'Acadèmia Valencianista del Centre Escolar i Mercantil, institució dependent dels jesuïtes. Inseria treballs d'erudició i tenia l'annex d'uns almanacs de caràcter més aviat literari. Era bilingüe, però amb un notable predomini del català. En els seus 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cumella i Monner, Joan (Barcelona, 1818 – Tenerife, 1898) Comerciant i polític. Des de la seva joventut visqué a Tenerife, on seria introduït per Agustí Guimerà, oncle del famós poeta i dramaturg. Fundà el setmanari "La Opinión", convertit en diari el 1882. Hi defensà la política conservadora de Cánovas del Castillo, bon amic seu, del qual refusaria tanmateix tota mena de favors. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cumella i Serret, Antoni (Granollers, Vallès Oriental, 1913 – 1985) Ceramista. La seva obra, sobretot gresos, aplicada a objectes ornamentals i a l'elaboració de plafons (Cap sa Sal, Costa Brava i pavelló espanyol a la Fira de Nova York), presenta una gran riquesa cromàtica i formal, en joc constant amb la llum ambiental. Després de la primera exposició a Barcelona (1936), la seva obra fou àmpliament difosa i obtingué importants premis internacionals. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cumellas i Graells, Joan (Gràcia, Barcelona, 1893 – Barcelona, 1966) Autor, actor i director teatral. Féu actuacions al Teatre Íntim d'Adrià Gual (1924) i al Teatre Català de la Comèdia (1936-37). El 1938 fou nomenat per la Generalitat comissari del teatre català. El 1946 dirigí l'estrena d'El prestigi dels morts, de Josep M. de Sagarra, i el 1964 organitzà el Festival de Teatre Català. Autor de peces teatrals, com: Ombres del port (1936), Avui com ahir (1954) i el vodevil Clementina no rellisquis (1966), i de traduccions. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cumellas i Ribó, Josep (Gràcia, Barcelona, 1857 – Barcelona, 1940) Compositor i organista. Estudià amb Enric Granados i compongué sarsueles amb text català (La torre, 1898; El recomanat, 1899, i Montserrat, 1907) i la música per a l'obra escènica de Juli Vallmitjana Muntanyes blanques (1911). Harmonitzà nombroses cançons tradicionals i compongué obres corals, sardanes i peces per a instruments de 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cunca, barranc de la (Baix Ebre) Afluent dretà de l'Ebre, al qual desemboca aigua amunt i dins el terme d'Aldover. Neix als vessants septentrionals del Caro. A la seva vall alta, inclosa en el terme d'Alfara dels Ports, hi ha el despoblat de Carles i la caseria del Toscar. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cúndaro, Manuel (Barcelona, s XVIII – Girona, s XIX) Historiador. Era lector de teologia de l'orde franciscà. Fou destinat al convent de Girona, on es distingí durant la guerra del Francès com a capità de la setena companyia de la Croada. Féu l'elogi fúnebre del general Álvarez de Castro i escriví una Historia político-crítica-militar de la plaza de Gerona (1887), obra que només fou publicada en part. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuní i Llaudet, Josep (Tiana, Maresme, 1963 - ) Periodista. Després de treballar a Ràdio Joventut, Ràdio Terrassa i Ràdio Barcelona, passà a Catalunya Ràdio i posteriorment a COMRàdio i a TV3. Ha estat guardonat amb dos premis Ondas i amb el premi de l'Associació de Professionals de Ràdio i Televisió, entre altres distincions. Ha treballat també a la televisió i a diversos diaris catalans, i ha estat professor universitari a Catalunya i als EUA. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuní i Martorell, Miquel (Calella, Maresme, 1827 – Barcelona, 1902) Entomòleg i botànic. Membre de l'Associació d'Excursions Catalana, de l'Acadèmia de Ciències i Arts, de la Institució Catalana d'Història Natural, a Barcelona, de la Societat Espanyola d'Història Natural, de la Societat Entomològica de França i de la Societat Aragonesa de Ciències Naturals. Fundà la Societat Catalana d'Història Natural, i llegà la seva colecció d'Insectes de Catalunya, al col·legi dels escolapis de Sarrià i un herbari al dels jesuïtes de Barcelona. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cunill i Puig, Ramon (Castellar de N'Hug, Berguedà, 1907 – Barcelona, 1975) Eclesiàstic i periodista. Doctor en teologia (1932), intervingué en la Federació de Joves Cristians. Després del 1939 es dedicà al periodisme catòlic: fundà i dirigí les revistes "Apostolado Seglar" (1952) i "Pax" (1952), a Barcelona. Ha estat un dels fundadors de la revista "Gaceta Ilustrada" (1960) i director d'"Historia y Vida" (1967) i d'"Hoja Diocesana" de Barcelona. Publicà El apostolado de los laicos en los primeros tiempos de la Iglesia (1946). 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cunillé i Rovira, Teresa (Sabadell, Vallès Occidental, 1924 - ) Actriu. Sobresortí com a intèrpret ben notable en la seva dedicació al teatre català. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cunillé i Salgado, Lluïsa (Badalona, Barcelonès, 1961 - ) Autora teatral. Es donà a conèixer amb l'estrena de Rodeo (1991). En la seva vasta producció ha sapigut crear un autèntic univers paral·lel, un món banal i tràgic que no debades ha estat batejat com a Cunillelàndia, reconeguda internacionalment. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cunillera i Rius, Miquel dels Sants (el Palau d'Anglesola, Pla d'Urgell, 1904 - les Escaldes, Andorra, 1978) Metge i polític. Membre d'Esquerra Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya (1932) per Tarragona. Formà part de les comissions parlamentàries de sanitat, presidència, examen de comptes, i peticions. Fou director de l'Agrupació Hospitalària Militar de les Comarques de Girona (1936-39). Després de 84 CATALUNYA - MUNICIPI
85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cunyà (Serra de Daró, Baix Empordà) Llogaret (ant: Canyà), al sud del poble. El castell de Cunyà és esmentat ja el 1078. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cup, sèquia de (Noguera) Sèquia de l'horta de Balaguer, dita també sèquia de Balaguer, que pren l'aigua del Segre, per la dreta, dins el terme d'Os de Balaguer i, després de travessar la ciutat i regar les hortes de Balaguer i de Menàrguens, retornà al Segre prop de Torrelameu. D'origen islàmic, fou refeta el 1155. 87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cúper (Foios, Horta) Llogaret (o Cúiper). Fundat com a colònia agrícola. L'església (els Desemparats) és del s XVIII. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cupí, Jaume (Barcelona, s XV) Brodador. Consta que, el 1431, realitzà un encàrrec per al bisbe de Vic Alfons 89 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Cuquet (el Torricó, Llitera) Poble, al límit amb el terme de Tamarit de Llitera, a la bifurcació dels antics camins de Lleida a Montsó (actualment carretera) i a Tamarit. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuquet, Pere (Barcelona, s XVII - 1666) Pintor. Fou molt apreciat, però malauradament gran part de la seva producció no s'ha conservat. Pintà el retaule major de l'església parroquial de Sant Feliu de Codines (1636), única obra conservada, en part, i hom li atribueix una pintura i un dibuix que es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya. També pintà les cambres del Consell de Cent de Barcelona i el claustre de Sant Francesc de Paula. 91 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cura (Algaida, Mallorca Oriental) Santuari de la Mare de Déu de Cura, al cim (543 m) del puig de Randa, al límit amb el terme de Llucmajor. En aquest indret Ramon Llull féu bastir, el 1275, en una cova natural que li havia servit d'aixopluc durant el seu retir, un altar marià (la Mare de Déu de Randa) amb una cel·la adjunta, nucli d'un estudi lul·lià (escola de Randa), que perdurà fins el 1826 com a escola de llatinitat. El santuari adquirí importància al s XVI i prengué ja aleshores, sembla, la denominació actual. Entrat en decadència al s XIX, fou restaurat al començament del s XX pel bisbe Pere Joan Campins; els terciaris regulars franciscans se'n feren càrrec el 1913 i hi instal·laren el noviciat de la província mallorquina. El 1955 la imatge fou coronada pontificalment. 92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cura, hort del (Elx, Baix Vinalopó) Jardí, als afores del nucli urbà, poblat per unes 700 palmeres i altres espècies vegetals pròpies de la regió; hi ha alguns exemplars rars, com l'anomenada Palmera Imperial, hermafrodita, diversificada en 7 troncs. Li donà el nom el sacerdot Josep M. Castaño (mort el 1918), que en fou el propietari. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Curet i Payrot, Francesc de Paula (Barcelona, 1886 - Tiana, Maresme, 1970) Crític i historiador del teatre català. Són notables els seus treballs, com La municipalització del teatre a Barcelona (1915), El teatre català davant el renaixement patriòtic (1916), El arte dramático en el resurgir de Cataluña (1917), Cicle històric del teatre català (1924), Ignasi Iglésias i el poble (1928) i Teatres particulars a Barcelona en el segle XVIII (1935). Fou un dels fundadors de la revista "El Teatre Català" (1912-17), de la qual també fou director. Va publicar l'estudi folklòric Visions barcelonines (10 volums, 1952-58), en col·laboració amb Lola Anglada, i una història de l'escena catalana (El teatre català) en fascicles (1967). 95 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Curial (Barcelona, 1949 – 1950) Revista literària ciclostilada, publicada a la Universitat de Barcelona per Joan Ferran Cabestany, Antoni Comas, Albert Manent, Joaquim Molas i Miquel Porter. Hi col·laboraren, entre altres, J.V. Foix, Ferran Soldevila i Joan Triadú. En sortiren sis números. Fou suprimida governativament. 96 CATALUNYA - LITERATURA Curial e Güelfa (Catalunya, 1435 – 1462) Novel·la cavalleresca d'autor anònim. Dividida en tres parts, escrita potser per un notari de la cúria, pels coneixements que demostra en el descabdellament de diferents aspectes de la història i la vida de la noblesa i la reialesa. Fou trobada per Milà i Fontanals, que també li posà el títol, a la Biblioteca Nacional de Madrid el 1876. Localitzada geogràficament i cronològicament, narra les aventures i l'ascensió social d'un cavaller pobre, de Curial, gràcies a la cavalleria i a l'amor i protecció de la seva dama, Güelfa. L'acció versemblant i realista, el reflex de la crisi social del seu temps, el retrat psicològic dels personatges, especialment Curial, han fet que els estudiosos li apliquessin el qualificatiu de moderna i 97 CATALUNYA - EMPRESA Curial Edicions Catalanes (Barcelona, 1972 - ) Empresa editorial. Fundada per Max Cahner. Publicà, entre altres, les col·leccions "Biblioteca de Cultura Catalana", "Documents de Cultura", "Biblioteca Torres Amat", fundada per Antoni Comas i dedicada a l'edició de texts, "Clàssics Curial", etc. Té cura també de l'edició de revistes com "El Marges", de llengua i literatura, "Recerques", d'història moderna i contemporània, "Randa", d'història i cultura de les Illes Balears i, des del 1986, de la "Revista de Catalunya". Ha editat les obres cabdals de Joan Coromines: el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, en nou volums publicats entre el 1980 i el 1991, i l'Onomasticon Cataloniae, des del 1989. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Curiel Gutiérrez, Fausto (Villegas, Castella, 1871 – Montserrat, Bages, 1917) Historiador. Monjo de Montserrat (1899). Destinat a Manila, patí els efectes de la guerra civil. Després passà a les missions benedictines de Nova Núrsia (Austràlia), i el 1905 retornà definitivament a Montserrat, d'on fou bibliotecari. Publicà treballs històrics a la "Revista Montserratina", i edicions de mestres d'espiritualitat, com García de Cisneros i Alvarado. 99 ESTATA ESPANYOL - BIOGRAFIA Curiel y Tejada, Luis (Castella, s XVII - 1724) Vocal del Consell de Castella. Fou encarregat per Felip V de la redacció del decret de fundació de la Universitat de Cervera (1716), de la qual fou protector fins a la seva mort: fixà el pla de la institució i les rendes absorbides de les diverses universitats i estudis generals del Principat de Catalunya i l'organització del col·legi d'estudiants pobres a Cervera. 100 CATALUNYA - LITERATURA Curiositat catalana o Recreo i jardí del Parnàs (Catalunya, s XVIII) Manuscrit anònim que recull poesies d'autors catalans, principalment de Vicenç Garcia, Rector de Vallfogona, com també de Maçaners, de Fontanella (s XVII) i una d'Agustí Eura (s XVIII). Sembla ésser una selecció de les composicions que integren 101 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Curniola (Ciutadella, Menorca) Possessió, vora la costa septentrional, prop de la punta de Fra Bernat. Era un antic nucli rural l'església del qual és esmentada en el pariatge promulgat per Jaume III de Mallorca en 1301-11 com a dependència de la de Sant Joan de Monestrell. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Curós i Ventura, Jordi (Olot, Garrotxa, 1930 - ) Pintor. Estudià a Olot i féu la primera exposició a Barcelona, el 1950. Partint d'un neorealisme popular evolucionà vers un neocubisme (Camperols, 1949, Nu, 1955), que el conduí a l'abstracció (1958). A partir del 1963, després d'una breu etapa neomodernista (Fornarina, 1964), conreà la pintura figurativa (Penya de la Punyalada, 1972). 103 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cursach, Antoni (Ciutadella, Menorca, s XIX – s XX) Periodista. Fundà i dirigí la revista "Mestre Libori" a Ciutadella (1886), i residí uns quants anys a Buenos Aires, on fundà i dirgí la revista en castellà i en català "El Menorquín" (1919), interessant per a la història de les relacions entre Menorca i Amèrica. 104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cursach i Arguimbau, Joan (Ciutadella, Menorca, 1757 – 1832) Metge i botànic. Es doctorà a Montpeller. Fou clavari o jurat major de la seva ciutat natal del 1811 al 1823. Deixà nombrosos escrits biogràfics, 105 ILLES BALEARS - POLÍTICA Cursets de Cristiandat (Illes Balears, 1949 - ) Moviment d'animació cristiana. Unes conferències sobre la gràcia i el cos místic i un ambient de fraternitat i de pietat intenten de fer viure, amb un curset de tres dies, els aspectes dinàmics i personals de la fe cristiana. El moviment es va estendre, els anys cinquanta i seixanta, per tot l'estat espanyol i per Amèrica. 106 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Curt, illot de can (Santanyí, Mallorca Oriental) Illot, davant la costa meridional de Mallorca, entre cala en Togores i la platga des Caragol. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Curtacans, Pere de (Catalunya, s XII - Poblet, Conca de Barberà, 1214) XIII Abat perpetu de Poblet (1204-14). Succeí Berenguer de Concabella. Durant el seu abadiat el rei Pere I concedí el títol de notari reial i escriva públic els monjos arxivers de la comunitat. Al seu temps es produïren algunes divergències penoses dins el monestir. Morí per causes que els cronistes han silenciat. Hom ha volgut veure en aquest fet motius de sospita al voltant de la seva mort. Fou succeït per Arnau de Filella. 108 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Curtoys i Valls, Felip (Eivissa, 1838 – 1916) Advocat, escriptor i polític liberal, representant de Sagasta a les Balears. Publicà una biografia del liberal Josep Miquel Trias (1882), diversos articles jurídics i poesies, algunes en català. Col·laborà als periòdics eivissencs de l'època i dirigí "El Tiempo", "Ibiza" i el "Diario de Ibiza". 109 CATALUNYA - GEOGRAFIA Curull (Sant Pere de Torelló, Osona) Antiga quadra (dita també la Vall de Curull), pertanyent, però, a la parròquia de Vidrà (Ripollès), als vessants de la serra de Curull, en un cim de la qual (1.302 m alt) hi ha les ruïnes de l'antic castell de Curull, que n'era el centre. Aquest castell havia pertangut als comtes de Besalú: 110 CATALUNYA - GEOGRAFIA Curull, punta (Vilanova de Prades, Conca de Barberà) Cim (1.023 m alt) culminant de la serra la Llena. És anomenat també la Tossa. 111 CATALUNYA - GEOGRAFIA Curull, serra de (Sant Pere de Torelló, Osona) Serra, al nord de la plana de Vic, al límit amb el Ripollès. Forma part de les alineacions muntanyoses d'estructura juràssica dels Subpirineus. Situada entre el Puigsacalm i la serra de Bellmunt, forma part del gran plec anticlinal de direcció est-oest. Constitueix la divisòria d'aigües entre el Ges i el seu afluent per l'esquerra, la riera de Sant Bartomeu, i el riu Fornés. Esventrat l'anticlinal al sector occidental d'aquesta serra, s'ha format el torrent de Salgueda, el qual aflueix al congost del Ges. Els cims culminants són els de Barral (1.364 i 1.352 m alt) i el puig de les Àligues (1.341 m alt). Al vessant septentrional (la baga de Curull) és ocupat per un compacte bosc (fagedes); a la solana, per alzinars i per rouredes. Al nord-oest de la serra destaca el penyal que coronen les ruïnes de l'antic castell de Curull. 112 CATALUNYA - GEOGRAFIA Curullada, la (Granyanella, Segarra) Poble (ant: la Cruïllada o Sacruïllada), a la ribera de Cervera, damunt la riba dreta del riu d'Ondara (a la vora del qual hi hagué l'església i el molí de Sant Pere Gros o Sant Pere de la Curullada). És bastit al voltant del castell de la Curullada, que pertangué als Saportella fins el 1376, que el bescanviaren amb els Desvall pel castell de Montpaó (conservaren, però, la veïna torre i quadra de Saportella). El castell fou refet al començament del s XVII i a la seu costat fou bastida la nova església parroquial de Sant Pere. 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA
114 CATALUNYA - BIOGRAFIA
115 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuscó i Panadés, Amadeu (Esparreguera, Baix Llobregat, 1876 – Barcelona, 1942) Compositor. Es formà musicalment a Montserrat i amplià més tard els seus estudis de piano amb Joan B. Pellicer i els de composició amb Amadeu Vives i Enric Morera. Fou mestre de capella a Sitges, i alternà aquesta tasca amb la de concertista. Autor de Poema psíquico (1928), d'una suite per a orquestra (1929), de nombroses obres de música de cambra (set quartets i un sextet), una missa a dos cors i d'altres obres simfòniques. Fou presentat 116 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cusí i Ferret, Manuel (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1859 – Barcelona, 1922) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i també a París, amb Bonnat. Va ésser premiat a les exposicions de Barcelona dels anys 1888, 1896 i 1911. Són notables els seus quadres Dauradors i A la vora del foc. Entre els retrats sobresurten els de Mañé i Flaquer, Josep Coroleu, Romaní i Puigdengoles i el rei Alfons XIII. 140 CATALUNYA - BIOGRAFIA
117 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cusí i Fortunet, Rafael (Garriguella, Alt Empordà, 1880 – Barcelona, 1962) Farmacèutic. Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona i es doctorà el 1904. Amplià estudis a Alemanya. Fou professor a l'Escola Industrial de Barcelona i director dels Laboratoris del Nord d'Espanya (al Masnou) i de l'Institut Cusí, fundats (1925) pel seu germà Joaquim. Publicà, entre d'altres obres, Indústria de l'àcid làctic (1919), Antisépticos modernos (1926) i Monitor de la farmacia (1927). 118 CATALUNYA - BIOGRAFIA
119 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuspinera, Miquel M. (Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1903 - ) Escriptor. Del 1921 al 1940 visqué a Barcelona, i després anà a Tarragona. És autor de traduccions diverses i de la novel·la Només ésser (1961), obra finalista del primer premi Sant Jordi (1960). 120 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuspinera i Font, Lluís (la Garriga, Vallès Oriental, 1942 - ) Arquitecte (1970). Format a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Fins l'any 1984 treballà associat amb J.M. Botey i A. Bosch, i després amb aquest darrer. Obra conjunta és l'edifici del Museu de Granollers i la remodelació del pavelló Ave Maria de la Maternitat de Barcelona (premi FAD). Preocupats per la problemàtica derivada de la conservació del patrimoni arquitectònic, han col·laborat amb el Servei de Conservació de Monuments de la diputació de Barcelona i han intervingut en la redacció de projectes i catàlegs i en l'arranjament d'exposicions i museus (Museu Nacional d'Art de Catalunya). És autor de diverses publicacions. 121 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuspinera i Oller, Climent (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1842 – Barcelona, 1899) Compositor i escriptor. Col·laborà amb Josep Anselm Clavé en l'organització de diferents cors populars i fundà l'Euterpe Caldense. Compongué obres de música religiosa (Passió i mort de Nostre Senyor Jesucrist), corals (Los segadors, Los llenyaters) i sarsueles (La mar vella, El maldito). Publicà articles de crítica musical a "El Diluvio" i al "Diario de Barcelona", els volums de poesia Flors boscanes (1878) i Primavera (1880), i una Guía cicerona del viajero o bañista en Caldas de Montbuy (1873). 122 CATALUNYA - BIOGRAFIA
123 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cussons (Sora, Osona) Veïnat, a la vall de la riera de Cussons, afluent, per la dreta, del Ter (al qual aflueix a Sant Quirze de Besora), formada al collet de Sant Agustí, sota la muntanya dels Munts. 124 CATALUNYA - BIOGRAFIA Custurer i Garriga, Jaume Veure> Costurer i Garriga, Jaume. 125 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cuta, la (Llíber, Marina Alta) Caseria, al sud del poble. 126 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cutchet i Font, Lluís (o Cuchet) (Llívia, Baixa Cerdanya, 1815 – Barcelona, 1892) Periodista i polígraf. És una de les figures de la Renaixença, a la qual col·laborà amb les seves poesies, recollides a les primeres antologies en català del s XIX, i amb alguns assaigs històrics: El compromiso de Caspe (1851), Cataluña vindicada (1858) i Història del sitio de Girona en 1809 (1868). Amb Víctor Català fundà "El Conseller", i fou un proteccionista aferrissat. Escriví els estudis econòmics Ensayo económico político a propósito de la reforma de los aranceles (1851), La soberanía nacional en España (1868) i La guerra al sentido común (1869), entre d'altres. 127 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cutchet i Moreu, Salvador (Barcelona, 1911 - 8/des/1979) Escriptor. Ha obtingut diversos premis. És autor dels reculls poètics Cançons d'amor i de dolor (1953), La collita resplendent (1964) i Engrunes (1964). 129 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuyàs, Antoni (Mataró, Maresme, 1802 – 1890) Marí. Fou pilot de la marina mercant. Tingué activitats de corsari. Visqué bastant de temps a l'Argentina, on escriví unes memòries sobre la província d'Entre Ríos. 130 CATALUNYA - BIOGRAFIA
128 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuyàs i Armengol, Artur (Barcelona, 1845 – Madrid, 1925) Periodista i escriptor. Visqué gairebé mig segle a Nova York, on fundà una de les primeres revistes en català d'Amèrica "La Llumanera de Nova York" (1874-81). Seguí l'esperit de la Renaixença i fou corresponsal de diversos periòdics de Madrid. El seu Diccionario español-inglés e inglés-eapañol (1876) ha esdevingut clàssic, i és reeditat constantment. Entrà en contacte amb Baden-Powell i l'escoltisme. Un cop instal·lat a Madrid, fou elegit comissari general dels Exploradors d'Espanya. 131 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cuyàs i Borés, Vicenç (Palma de Mallorca, 1816 – Barcelona, 1839) Compositor. Fill de barcelonins, estudià a Barcelona amb Ramon Vilanova. Escriví tres òperes: Ugo, conte di Parigi (1837), Il sonnambulo (1838), que deixà sense acabar, i La fattuchiera (1838), amb la qual obtingué un gran èxit al Teatre Principal de Barcelona (1838). És també autor d'una simfonia (1835), dedicada a l'actriu Matilde Díez, un himne, alguns duets, com el Duetto fra un Sabino e un Romano (1837), àries, cors, etc. Fou el primer compositor del país d'estil plenament romàntic -fou anomenat el Bellini català-, fet que li valgué l'entusiasme de la generació jove d'aleshores. Una tuberculosi, que el conduí a la mort, però, estroncà la seva carrera. 132 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuyàs i Devesa, Miquel (Catalunya, s XVIII – s XIX) Erudit. Pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Hi presentà una memòria, notable per a l'època, sobre la poesia catalana medieval en llengua occitana (1818). 133 CATALUNYA - BIOGRAFIA
134 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuyàs i Parera, Narcís (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1880 – Barcelona, 1953) Fotògraf i cineasta. Creador de l'Arxiu Cuyàs, d'art, etnologia, i geografia dels Països Catalans, que, destruït en part el 1938, fou continuat posteriorment pels seus fills, Enric i Narcís, coneguts també com a fotògrafs de postals de la geografia catalana. Director cinematogràfic de l'Iris Films, col·laborà en Amor heroico, La esclusa i Violant, les tres del 1910. 135 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuyàs i Prats, Salvador (Barcelona, s XIX - Gran Canària, 1913) Comerciant i polític. Fou orador fogós i gran propulsor del republicanisme federal. Cooperà substancialment a la renovació urbana de la ciutat de Las Palmas, i fou un dels edificadors del Puerto de La Luz. Fundà a l'esmentada ciutat canària el "Círculo Cuyás", encara existent. 136 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuyàs i Tolosa, Josep Maria (Badalona, Barcelonès, 1910 – 1992) Historiador. Fou l'impulsor i el primer director del Museu Municipal de Badalona (1954). Ha publicat treballs sobre historiografia badalonina: La Badalona del segle XVIII (1936), Notas históricas de Badalona (1941), etc. Publicà també el dietari del baró de Maldà en les seves estades a Badalona. Entre el 1975 i el 1982 publicà en set volums una documentadíssima Història de Badalona. Realitzà prop de 300 prospeccions arqueològiques, de les quals publicà nombrosíssims articles majoritàriament a la premsa local. 137 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Cypsela (Girona, s XX - ) Revista de prehistòria i arqueologia. Editada pel Centre d'Investigacions Arqueològiques de Girona, pertanyent al Museu d'Arqueologia de Catalunya. Pren el seu nom de la ciutat de Cypsela, esmentada en el periple d'Aviè. S'hi ha publicat principalment treballs sobre Catalunya.
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Cucurull i Tey, Fèlix
Cu-cut!
Cuento del Dumenche, El
Cugat i Mingall, Xavier
Cuixart i Tàpies, Modest
Culla
Cullera
Cunit
Cusachs i Xivillé, Manuel
Cusí i Fortunet, Joaquim (