A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Mans ]    [ Manub ]    [ Manz ]    [ Mara ]    [ Marat ]    [ Marc, E ]

Han empeltat una ànima externa a tots els catalans mentre dormiem. (Guillem d'Efak)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mans i Puigarnau, Jaume Maria  (Barcelona, 1905 – 1983)  Advocat. Autor de Las clases serviles bajo la monarquía visigoda y en los estados cristianos de la reconquista española (1928), que constitueix la seva tesi doctoral, i de diverses obres jurídiques: El consentimiento matrimonial (1956), Hacía una ciencia general y unitaria del derecho (1960), Lógica para juristas (1969), entre d'altres. Fou transcriptor del text original del Recognoverunt proceres i professor de dret canònic, director de la biblioteca del Col·legi d'Advocats de Barcelona i membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

2 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Mansald  (Vallespir Nom antic de Sant Marçal.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manso, Antoni  (Catalunya, s XIX – 1905)  Actor. Des del 1890 actuà a la companyia del Teatre Català que hiInici página havia el Romea de Barcelona. S'especialitzà en papers còmics.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manso i Juliol, Josep  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1818 - Gràcia, Barcelona, 1867)  Militar. Fill de Josep Manso i Solà, del qual heretà el comtat del Llobregat. Fou coronel d'infanteria i diputat. El 1857 li fou concedit el vescomtat de Montserrat.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manso i Solà, Josep  (Borredà, Berguedà, 1785 – Madrid, 1863)  Militar. Fill de teixidors, fou un destacat guerriller en la guerra del Francès. Havent-se distingit com un dels herois de la victòria del Bruc, acceptà el càrrec de tinent i organitzà una companyia que, a Vilafranca del Penedès, s'incorporà a d'altres per formar un terç. Famós per les seves gestes, defensà Roses i guanyà l'acció del Llobregat (9/mar/1808). Després d'haver tornat Ferran VII, extirpà el bandidatge a Catalunya (1816). Nomenat capità general de Galícia, el 1835 ho fou de Catalunya, després d'ésser ascendit a tinent general. El 1844 li fou concedit el títol de comte del Llobregat i el 1847 es retirà de la vida política.

5 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mansolí  (Sant Hilari Sacalm, Selva)  Antiga parròquia (Santa Maria), a la vora de la riera d'Osor, al sector septentrional del terme. És esmentada ja el 1038; l'antiga església (s XIII) ha estat convertida en santuari marià. El 1880 fou bastida una nova església, prop de la font Picant. Hi hagué una casa forta (domus) de Mansolí i una família d'aquest nom que, el s XIV, es fusionà amb els Vilalleons i després amb els Alta-riba. El nom de Mansolí, derivat d'un diminutiu de mansus, ha estat alterat modernament pel de Monsolí o Monsolís, erronis.

6 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mansolí, marquesat de  (Catalunya Títol atorgat el 1853 a Xaviera de Saleta i Descatllar, propietària de la pairalia la Saleta, dins el terme de la parròquia de Santa Maria de Mansolí, i vídua del general Pere Nolasc deInici página Bassa i Girona. Dels Bassa passà als Pallejà.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mansuet  (Catalunya, s XVIII – Castellbell i el Vilar, Bages, 1811)  Guerriller semillegendari de la Guerra del Francès. Assistí a l'Escola de Comandaments de Berga. Les seves actuacions han estat situades entorn de Montserrat. Es refugiava en una cova de Collbató. Fou descobert i capturat pels francesos i afusellat davant de casa seva.

8 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Mantellà  (Borriana, Plana Baixa Antiga alqueria.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manter i Coma, Pere  (Solsona, Solsonès, s XVI - Catalunya, 1578)  Frare dominicà. Fou provincial de l'orde i professor a Tarragona. Assistí al Concili de Trento. Més tard fou nomenat bisbe d'Elna. És autor d'obres religioses.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mantino, Jacob  (Tortosa, Baix Ebre, 1490 - Roma ?, Itàlia, 1549)  Metge i filòsof jueu. Practicà amb èxit la medicina a Bolonya i a Venècia. A Bolonya féu imprimir, el 1526, una traducció llatina de la introducció de Maimònides al tractat Els principis dels pares. El 1532 es traslladà a Roma, on esdevingué metge del papa Pau III. Traduí diverses obres filosòfiques de l'hebreu al llatí.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Màntua, Cecília A. (Cecília Alonso i Bozzo)  (Barcelona, v 1905 - 29/ago/1974)  Escriptora. Filla de Gastó Alonso i Manaut. El seu teatre és de caire costumista i sentimental. Autora de Ha passat una oreneta (1936), La Pepa maca (estrenada el 1954 i publicada el 1959), La cançó de la florista (1959), Princesa de Barcelona (1959), Maria Coral, la pessebrista (1961) i Història d'un mirall (1966), entre d'altres obres. Escriví tambéInici página novel·les en castellà i féu guions per a Ràdio Barcelona.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Màntua, Gastó A. (Gastó Alonso i Manaut)  (Barcelona, 1878 - 1947)  Escriptor i actor teatral. Autor d'obres de caire popular, jocoses o melodramàtiques, com ara Un millonari del Putxet (1927), La Mary Pickford del carrer de l'Hospital (1929), La veïna del terrat (1930), El paradís artificial (1930) i La més bonica del barri (1933). L'any 1932 escriví l'opereta Deauville, port de París, amb música de J.M. Torrents. Coautor, amb Amichatis, de Baixant de la Font del Gat, o la Marieta de l'ull viu (1922). Pare de Cecília A. Màntua.

13 CATALUNYA - LITERATURA

Manual de Novells Ardits  (Barcelona, 12/set/1390 – 1839)  Dietari del racional de la ciutat (o Dietari del antich consell barceloní). Fou redactat i conservat d'ençà dels darrers anys del s XIV. Recull informació quasi quotidiana de la ciutat i de tot el Principat: nomenaments d'oficials, tramesses de missatgers i correus, eixides de consellers o de la host i, en general, totes aquelles notícies (ardits) que podien ésser explicació d'una despesa. Consta de 49 volums en foli, i comprèn anotacions coetànies des del 12/set/1390 fins al 1839. Frederic Schwartz i Francesc Carreras i Candi en començaren la publicació l'any 1892, interrompuda per la Dictadura de Primo de Rivera, per tal com es tractava d'un text català. Fins al 1922 en foren editats disset volums. Després del 1965 n'ha estat represa l'edició, sota la direcció de Pere Voltes, encara que amb portades i introduccions en castellà.

14 ANDORRA - POLÍTICA

Manual Digest  (Andorra, 1748)  Recopilació oficial inèdita, feta per l'advocat andorrà Antoni Fiter i Rossell. Tracta de la història, de la forma de govern i dels usos i dels costums de les valls d'Andorra, escrita a requeriment i per a l'ús del Consell General. Malgrat el seu interès com a testimoni de la tradició i malgrat l'autoritat que li és atribuïda, encara avui dia en el camp legislatiu i judicial, no ha estat mai publicada íntegrament.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaManubens i Vidal, Joan  (Catalunya, s XIX – 1904)  Escriptor. És autor de diverses obres teatrals, algunes d'elles de caràcter religiós. Morí jove.

16 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaManuel  (Ribera Alta)  Municipi: 6,05 km2, 40 m alt, 2.543 h (2014). Situat a la vall baixa del riu d'Albaida, al sector sud de la comarca, al límit amb la Costera i al nord de Xàtiva. Una quarta part del terme no és conreat i ocupat en gran part per matollar. La principal activitat és l'agricultura de regadiu, que és possible gràcies a les sèquies derivades del riu i per la plana al·luvial del Xúquer; s'hi conreen tarongers, hortalisses i arròs; la minsa agricultura de secà és dedicada a uns bancals de garrofers i oliveres. La indústria hi és molt diversificada, principalment les derivades de l'agricultura, a més de la fusta, de la construcció, etc. El poble és a la dreta del riu d'Albaida, al peu d'un turó, i forma un continu urbà amb els de l'Abat, Faldeta i la Torreta de Manuel, agregats el 1836, i el de l'Énova. Hi destaca l'església parroquial de Sant Gil, barroca (fi del s XVII). Fou centre de la baronia de Manuel. El municipi comprèn, a més, les Salines i el despoblat de Roseta. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament

17 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Manuel, baronia de  (País Valencià Jurisdicció senyorial, sobre el lloc de Manuel. El 1517 fou vinculada, prèvia facultat reial, per Joan Tallada, que havia comprat (1496) la senyoria als Ferrer, amb les senyories de Roseta i Rafalet. La vinculació, amb caràcter agnatici, la féu en favor del seu nét Lluís Joan Francesc Tallada i Belfuí. En morir sense fill el seu nét-sisè, Rafael Maria Joan Tallada i Pastor, novè baró, passà, per sentència, a Antònia Duran i Rubió de Salinas, muller de Vicent de Castellví i de Mentsoriu, comte de Castellar i de Carlet, i als seus descendents.

18 ALGUER - BIOGRAFIA

Manunta i Baldino, Francesc  (l'Alguer, Sardenya, 24/nov/1928 – 1995)  Poeta i sacerdot. Guanyador de la primera beca Recasens (1959) per a una estada al Principat. Autor, en col·laboració amb Josep Sanna, del Catecisme alguerès (1964). Ha publicat poemes lírics (Les veus, 1970). Dirigí un seminari de missions alInici página Brasil.

19 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Manuscrits  (Barcelona, 1985 - )  Revista d'història moderna. Fundada pel departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de la seva aparició publicà números de caràcter monogràfic i altres que tracten temes diversos d'història moderna. La revista també ha promogut col·loquis i conferències amb la presència de destacats especialistes francesos, italians i britànics, fonamentalment.

20 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Manut  (Escorca, Mallorca Septentrional Possessió, a la capçalera de la vall de Lluc. Vora seu hi ha la creu de Manut, obra gòtica de la segona meitat del s XV, que ha estat tradicionalment un lloc de rogatives en demanda de pluja.

21 CATALUNYA - HISTÒRIA

Manxa, la  (Alfés, Segrià Despoblat i antic terme. Juntament amb Vinfaró i Torrepicona, pertangué als Romeu (s XIV), als Remolins (s XVI) i als Riquer (s XVII), després marquesos de Benavent.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Manxons, els  (Callús, Bages)  Barri (o les Xemeneies), situat a la dreta del Cardener, al sud del poble, actualment reduït a l'antic hostal i masia de can Mestret.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manyà, Esteve  (Ulldecona, Montsià, s XVI – s XVII)  Gramàtic i metge. És autor de l'obra Enchiridion verborum, publicada a Saragossa el 1603 i reimpresa a València el 1621.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manyà i Alcoverro, Joan Baptista  (Gandesa, Terra Alta, 1884 - Tortosa, Baix Ebre, 1976)  Teòleg i escriptor. Format a Tortosa i Roma, exercí de professor a Tortosa i a Castelló, canonge des del 1918. Les seves obres, molt nombroses, abasten la filosofia, la teologia i la història local; destaca l'obra, en cinc volums,Inici página Theologumena (1946-57). Es mostrà sempre un acèrrim defensor de la catalanitat.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manyà i Puig, Josep  (Catalunya, s XIX - Castellterçol, Vallès Oriental, 1834)  Capitost carlí. Desertà de l'exèrcit per unir-se a les partides d'insurrectes, arran del primer aixecament dels carlins. Operà al Berguedà i al Vallès, principalment. Arribà a comandar 600 homes. El 1834, traït per un dels seus seguidors, fou pres i dut a Castellterçol, on seria afusellat.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Manyanet  (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà Poble (1.488 m alt), situat al vessant meridional del tossal d'Aigua Blanca, dominant la vall del riu de Manyanet (nom que pren el sector de capçalera del riu de Bellera), que neix al cap de Llevata. De la seva església parroquial depèn el llogaret de Mesull.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manyanet i Vives, Josep  (Tremp, Pallars Jussà, 1833 - Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1901)  Eclesiàstic. Ordenat sacerdot l'any 1859, va dedicar-se a l'educació de l'infància. Fundà la congregació dels Fills de la Sagrada Família, aprovada per Lleó XIII l'any 1901, i l'Institut de les Filles de la Santa Casa de Natzaret. Tingué la iniciativa de construir el temple de la Sagrada Família de Barcelona, plasmat per l'arquitecte Gaudí.

28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Manyar, el  (Monòver, Vinalopó Mitjà Caseriu, uns 8 km a l'oest de la ciutat.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manyé i Vendrell, Josep  (Barcelona, 1909 – 17/jul/2000)  Escriptor. El 1936 fou nomenat secretari de la Junta de Comerç Exterior de Catalunya, dependent de la Conselleria d'Economia de la Generalitat. El 1937 anà a la Gran Bretanya com a delegat d'aquest organisme. Exiliat a Londres des del 1939, formà part del nucli d'activistes catalans entorn de J.M. Batista i Roca, C. Pi i Sunyer i J. Trueta. En 1941-45 fou comentarista de la BBC en les emissions per a l'estat espanyol i hi organitzà emissions en català, entre les quals els Jocs Florals de la Llengua Catalana (1947). Cofundador de l'Anglo-Catalan Society (1952), és autorInici página de Los ingleses son así (1956), La coronación en Inglaterra (1953), Una Barcelona a Anglaterra i altres reportatges (1957), Margarita de Windsor (1960), La venus de Trafalgar Square (1976), etc. Fou també corresponsal a Londres dels diaris "Clarín" de Buenos Aires, "Excelsior" de Mèxic i de l'"Avui", i col·laborà habitualment a "Destino", amb el pseudònim de Jorge Marín. En retornar a Catalunya ocupà càrrecs en mitjans de comunicació en català. Ha estat guardonat amb els premis Ondas de la Cadena SER (1971) i Avui de periodisme (1977). Ha rebut la Creu de Sant Jordi (1987), el títol de Membre Honorari de l'Imperi Britànic (1994), el premi Albert Viladot (1995) i el premi Godó de periodisme (1998).

30 CATALUNYA - HISTÒRIA

Manzana de la Discòrdia, la  (Barcelona, s XX)  Illa de cases amb façanes al passeig de Gràcia, entre els carrers d'Aragó i del Consell de Cent i la Rambla de Catalunya. Inclou obres importants dels tres principals arquitectes del Modernisme: la policromada casa Batlló (1905-06), d'Antoni Gaudí -reforma total d'un edifici convencional preexistent-, la casa Amatller (1898-1900), gotico-germanitzant, de Josep Puig i Cadafalch, i la casa Lleó Morera (1905), de l'etapa floral, de Lluís Domènech i Montaner -mutilada en la planta baixa i el coronament-; al costat d'aquestes obres hi ha també una obra menor d'un altre arquitecte notable: la casa Mulleras (v1906), d'Enric Sagnier. Per tal de no destorbar el conjunt veí, més baix, de la casa Amatller, Gaudí ideà un entrant a la façana contigua, on rebaixà la teulada del seu edifici. El nom prové, humorísticament, de l'analogia entre la diversitat d'estils de l'illa de cases (castellà, manzana), amb la poma de la discòrdia de la mitologia.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Manzanares, José Mari (Josep Maria Dols i Abellan)  (Alacant, 14/abr/1953 - Càceres, Extremadura, 28/oct/2014)  Torero. Prengué l'alternativa el 1971 a Alacant i de mans de Luis Miguel Dominguín. Ha practicat un toreig de gran qualitat artística, fet que l'ha convertit en una de les grans figures del toreig.

32 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaManzanares, Pere  (Perpinyà, 1953 - )  Mestre. Fill d'exiliats, estudià a l'Escola Normal de Perpinyà. Ha estat fundador de les associacions La Bressola i Arrels i fundador i animador de Ràdio Arrels, que ha contribuït de manera important a l'esforç de normalització de la llengua catalana. Fou el primer secretari de la Federació per a la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes i fou vicepresident del Centre Cultural Català. El 1984 li fou atorgat el premi d'Honor Jaume I, de la Fundació Jaume I.

91 BIOGRAFIA - ESTAT ESPANYOL

Manzano i Manzano, Joaquim  (Alburquerque, Extremadura, 1805 - Cuba, 1867)  Militar. Lliberal, participà en la primera guerra carlina a la Sènia, on es distingí en rebutjar una partida carlina, i al País Basc. Durant la guerra dels Matiners (1846-49) ascendí a general, després de la defensa de Terrassa i d'haver derrotat les partides de Mur i de l'anomenat Estudiant de Poza. Fracassà en l'atac a Avinyó (1848) i fou pres pels carlins. Alliberat en un bescanvi de presoners, passà com a comandant general de província a Tarragona (1849), Girona (1849) i Cuba (1850). Fou, successivament, capità general d'Aragó, Castella la Vella, València

33 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MenorcaMaó  (Menorca Municipi i capital de l'illa: 116,98 km2, 72 m alt, 28.460 hab (2014). Situat al fons i a la dreta del port de Maó, a l’extrem oriental de l’illa, s’estén entre les costes de Tramuntana i de Migjorn, i s’hi obren diverses cales i platges (Presili, Binidalí, Mesquida, Murtar i Canutells). - ECONOMIA I POBLACIÓ.- Els conreus ocupen quasi el 50% del terme; agricultura principalment de secà (cereals, farratge i llegums); a més, gràcies als regatges per mitjà de pous, hi ha conreus de regadiu (verdures) per a consum local. Hi té més importància la ramaderia, amb predomini dels bovins, dels quals s’aprofita sobretot el cuir i la llet; també hi és considerable el bestiar porcí i el de llana. El port, d’interès general i excel·lent refugi, es destina al cabotatge, transport de mercaderies (exportacions: sabates, bijuteria, bestiar, formatge; importacions: primeres matèries, productes alimentaris, pinsos) i de passatgers i té, a més, una activitat pesquera. La indústria tradicional més notable és la del calçat...  Segueix... 

90 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaMaó, batalla naval de  (Maó, Menorca, mai/1756)  Combat entre la marina francesa (12 navilis i 5 fragates) dirigida per l'almirall La Galissonière, i la marina anglesa (18 naus), dirigida per l'almirall John Byng. La marina anglesa intentava socórrer els seus compatriotes, assetjats al castell de Sant Felip. Si bé el resultat del combat fou indecís, els anglesos, en no poder desembarcar a l'illa, optaren per retirar-se.

34 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Maó, port de  (Maó, Menorca)  Port natural, a l'extrem oriental de l'illa, que s'obre al sud del cap de la Mola, i és resultat de la falla produïda a la zona de contacte dintre els terrenys paleozoics i terciaris, on convergeixen les calcàries miocèniques (Migjorn) i els esquistos devonians (Tramuntana), assenyala el límit entre els dos sistemes geològics de l'illa. Té 5,5 km de longitud, de 225 a 750 m d'amplada i gairebé 30 m de fondària. A l'entrada hi ha Es Castell, i al fons, Maó, ambdues a la riba dreta. Constitueix l'abric natural més important del Mediterrani, el qual ha estat aprofitat per a la instal·lació d'un port.

35 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Maó, saqueig de  (Maó, Menorca, set/1535)  Depredació, obra del pirata Barba-rossa, que es presentà al port amb un estol de 30 neus. Enderrocades en part les muralles i havent fracassat l'ajut del governador de Ciutadella, el batlle de Maó, Jaume Escala, d'acord amb alguns regidors, pactà d'amagat amb l'enemic i li obrí les portes de la vila, a canvi que les cases dels traïdors fossin respectades. A més del saqueig, els pirates cremaren l'església parroquial i s'endugueren de 600 a 800 captius. Els principals traïdors foren executats a Ciutadella el 24/oct/1536. Després del saqueig, Maó restà gairebé despoblada, fins que l'erecció del castell de Sant Felip -iniciat el 1554- hi potencià el repoblament i la vida comercial.

36 CATALUNYA - EMPRESA

Maquinista Terrestre i Marítima, La  (Barcelona, 14/set/1855 - )  Societat anònima. Empresa de foneria de metalls i construcció de maquinària que es constituí amb la fusió dels Tallers Esparó i la Barcelonesa de Fundición. Des de llavors, en el seu camp fou la més important de Barcelona. Instal·là els nous tallers a la Barceloneta i es procedí a la urbanització i venda dels terrenys on abans hi havia les dues antigues empreses. El 1911 inaugurà uns altres tallers a Sant Andreu. S'ha dedicat a l'elaboració de diferentsInici página màquines i peces: maquinària tèxtil, vaixells, bombes d'aigua, material ferroviari, o material per a la decoració i construcció, com ara el dels mercats de Sant Antoni (1879) i del Born (1888). L'any 1884 va produir la primera locomotora i fins al 1920 només en construí 93, generalment petites, per a les línies locals de via estreta. El 1917, gràcies a la política econòmica del govern, millorà la situació de la empresa, la qual va rebre la comanda de 50 locomotores. Després de la guerra civil va entrar a l'empresa capital de la casa Krupp, posteriorment fou adquirida per l'Instituto Nacional de Industrial i el 1993, venuda en un 85% a una empresa britànica del sector.

37 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Maquinista Valenciana, La  (València, 1880 – 1963/64)  Empresa. Fou un dels primers tallers de la zona de l'Horta. Els principals productes foren els de caldereria, de foneria i de motlles. Inicialment era al centre de la ciutat; posteriorment les instal·lacions foren traslladades al Cabanyal. Després de la guerra civil de 1936-39 perdé importància i desaparegué en 1963-64.

38 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Mar, agulla de la  (Rosselló Canal de drenatge i de regadiu, a la plana al·luvial de la dreta de la Tet. Rega els termes de Bages, Cornellà del Bèrcol i Alenyà, i desemboca a l'estany de Sant Nazari.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mar, estany de  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)  Estany (2.412 m alt) d'origen glacial, a la capçalera de la vall Fosca. És un dels més grans dels que alimenten l'estany Gento.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mar, estany de  (Salardú, Vall d'Aran Estany d'origen glacial (2.241 m alt) de l'antc mun. d'Arties, a la capçalera de la ribera de Valarties, al vessant septentrional del Besiberri. És el més extens de la Vall d'Aran (34 ha i una longitud de 1.440 m). Té 110 m de profunditat. Al centre hi ha una illa.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMar, illa de la  (Tortosa, Baix Ebre Sector del delta de l'Ebre, al nord, separat pel riu Fondo de la terra ferma, al voltant del port del Fangar.

42 CATALUNYA - CULTURA

Mar Gómez, Companyia  (Barcelona, 1991 - )  Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Mar Gómez. Ha presentat: A larga, algo te hará (1991), A caballo regalado, más vale pájaro en mano, Hércules y Emmanuelle, La matanja de Tezas (1993), Amets Beroak (1994), Orquestilla, Intrépidos foragidos, La nostalgia del pepino (1995, coreografiada en col·laboració amb Isabel Gómez), Levadura Madre (1998), Ecce Homo... erectus (1999), Hay un pícaro en el corral (2000) i La casa de l'est (2002), entre altres espectacles.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mar i Murtra  (Blanes, Selva Veure> Marimurtra.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mar Menuda, platja de  (Tossa, SelvaVeure> Marmenuda, platja de.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Maragall i GorinaMaragall i Gorina, Joan  (Barcelona, 10/oct/1860 – 20/des/1911)  Escriptor. Procedia d’una família d’industrials i féu els estudis de dret a Barcelona, on es llicencià l’any 1884. Fou influït per la lectura de les obres de Goethe, Dickens i Dant, bé que no tant, per Musset i Heine. Un cop llicenciat, publicà Notes autobiogràfiques (1885-86) i l’any 1888 l’Oda infinita, a la “Il·lustració Catalana”. Per aquesta època començà a ésser conegut com a poeta i escriptor, per arribar a la consolidació de la seva fama vers el 1892. A trenta anys fou nomenat secretari de redacció del “Diario de Barcelona”, que dirigia Joan Mañé i Flaquer, del qual fou també secretari particular. Havia concorregut al certamen celebrat a Badalona el 1881 amb un poema que publicà més tard a Les disperses (1904). Entre el 1888 i el 1890 traduíInici página al català tres obres de Goethe: Alexis i Dora (1888), Elegies romanes (1889) i El nou Pàusias i la florista (1890), que repercutiren en l’evolució de la seva poesia. Es casà el 1890 amb Clara Noble...  Segueix... 

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pasqual Maragall i MiraMaragall i Mira, Pasqual  (Barcelona, 13/gen/1941 - )  Polític. Fill de Jordi Maragall i Noble. Doctorat en ciències econòmiques per la UAB i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a la New School for Social Research de Nova York. Fins l'any 1976 treballà de funcionari tècnic al gabinet de programació de l'ajuntament barceloní. Participà activament en el Front Obrer de Catalunya des de la seva creació (1961) i prengué part en la fundació de Convergència Socialista de Catalunya (1974) i del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Tinent d'alcalde durant el mandat de Narcís Serra i Serra (1979-82), aquest any fou nomenat alcalde, càrrec que revalidà en les eleccions dels anys 1983, 1987, 1991 i 1995. Els anys anteriors a la celebració dels Jocs Olímpics del 1992 a Barcelona dugué a terme una important millora de les infraestructures de la ciutat. El 1997 dimití el càrrec i retornà a la docència universitària a Roma i a Nova York. Candidat el 1999...  Segueix... 

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maragall i Noble, Ernest  (Barcelona, 3/nov/1903 – Caracas, Veneçuela, 12/mar/1991)  Escultor. Fill del poeta Joan Maragall. Seguí l'ensenyament de Pau Gargallo i de Francesc Galí a l'Escola Superior de Bells Oficis de Barcelona, fins que fou tancada. Passà a Itàlia, i després a Madrid i a París. Exposà per primer cop el 1930 a Barcelona. El 1937 es traslladà a Caracas (Veneçuela), on va realitzar moltes obres oficials (font de la plaça Veneçuela, monument a O'Higgins, 1955). El seu art segueix les normes acadèmiques dins d'una certa estilització. Presentà obres a la Biennal de Venècia del 1966.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maragall i Noble, Joan Antoni  (Barcelona, 25/ago/1902 – 14/oct/1993)  Polític i marxant d'art. Fill de Joan Maragall i Gorina. Director propietari de la sala Parés barcelonina, fou un dels principals marxants d'art del postnoucentisme. Durant la guerra civil fou secretari d'Eugeni d'Ors en la direcció general de Bellas Artes.Inici página Entre els seus nombrosos càrrecs cal esmentar el de president de l'Orfeó Català (1966), membre de la Junta de Museus de Barcelona, acadèmic corresponent de Sant Jordi (1968), de Bones Lletres (1971), de San Fernando (1972), etc. Va col·laborar a diversos diaris de Barcelona i de Madrid i publicà la Història de la Sala Parés (1975).

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maragall i Noble, Jordi  (Barcelona, 27/gen/1911 – 26/mai/1999)  Filòsof i polític. Fill de Joan Maragall i Gorina. Llicenciat en filosofia i dret per la Universitat de Barcelona (1928-32), fou influït per Ortega i Zubiri entre d'altres i ensenyà a l'Institut Escola. Escollit senador a les llistes PSC-PSOE, per Barcelona el 1982, fou reelegit en les successives legislatives fins que el 1997 va renunciar al seu escó. President de l'Ateneu Barcelonès, entre els seus llibres destaquen Balanç de la universitat autónoma (1969), El pensament filosòfic (1978) i el llibre de memòries El que passa i els qui han passat (1985).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maragall i Noble, Josep  (Barcelona, 1900 - l'Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 1982)  Pintor. Fill de Joan Maragall i Gorina. Conreà el paisatge i la figura, seguint els passos de Nonell, Pidelaserra, Gimeno, etc, i dels impressionistes francesos. Exposà amb èxit a Barcelona i a diferents llocs de França.

49 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Maraglia, ducat de  (Sicília, Itàlia)  Títol concedit el 1656 a Francesc de La Grua-Talamanca i Conte, fill del primer príncep de Carini. El 1860, després de la mort del seu fill Vicenç de La Grua-Talamanca i La Valle, segon duc, el títol fou venut als Torallo.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maragliano, Mario  (Gènova, Itàlia, s XIX – Barcelona, s XX)  Mosaïcista. Feia mosaics de tipus romà, venecià i àrab. Realitzà els conjunts moderns de mosaics de l'Orfeó Català, l'hospital de Sant Pau i la plaça deInici página toros Monumental, així com en diversos edificis modernistes de Domènech i Montaner.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maraia, Nicolau de (o Colí de Moraia)  (Maraye-en-Othe, França, s XIV – Catalunya, s XV)  Vidrier. Actiu a Catalunya, fou autor de quatre vidrieres —perdudes— per a la sala del Consell de Cent de Barcelona (1415) i havia treballat també a Santa Coloma de Queralt (1411) i a Cervera, on havia fet, entre altres obres, les vidrieres altes del presbiteri de l'església de Santa Maria (1412-14), conservades en part. El 1426 encara treballava a Cervera.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maranges, Pere Joan  (Catalunya, s XVII)  Erudit. És autor d'un episcopologi de Vic (1628), que redactà en llatí. L'obra acull moltes notícies i precisions que no han resistit pas les revisions historiogràfiques posteriors.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maranges i de Diago, Josep Maria de  (l'Escala, Alt Empordà, 1837 – Madrid, 1872)  Advocat i polític. Excavador a Empúries, descobrí el mosaic del sacrifici d'Ifigènia. Delegat per Girona al comitè central del partit progressista (1866). És autor d'una declaració dels drets humans, encarregada per la Junta Revolucionària del 1868, base de l'article primer de la Constitució del 1869. Catedràtic de dret romà a la Universitat de Madrid des del 1870. Un recull dels seus escrits és Estudios jurídicos (1878), editat pòstumament per Giner de los Ríos.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maranges i Juli, Francesc  (l'Escala, Alt Empordà, 1803 – 1878)  Polític progressista. Estudià la carrera de lleis i fou diputat a corts el 1859. Va ésser president de la diputació provincial de Girona (1864-65) i presidí la Junta Revolucionària de l'Escala (1868).

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMaranges i Valls, Isabel de  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1850 – Barcelona, 1922)  Religiosa. Fundadora, amb F.X. Butinyà, de l'orde de les josefines. En fou superiora general (1898-1912). Per dificultats internes de la fundació en sortí el 1913. Va ésser rehabilitada el 1963.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marañón, Antonio (dit el Trapense)  (Marañón, Navarra, s XVIII - Vilanova d'Almassà, Terra Alta, 1826)  Guerriller absolutista. Desertor de l'exèrcit (1817), es refugià a la Trapa de Santa Susanna, d'on, suprimit el monestir el 1821, passà a Poblet. L'abr/1822 dirigí una guerrilla a l'Espluga de Francolí, i participà en la conquesta de la Seu d'Urgell, per instal·lar-hi la regència. Després del 1823 es convertí en el braç armat de la facció més ultra del reialisme, i fou portat, per tal que fos vigilat, de nou a la Trapa de Santa Susanna (feb/1826), on morí.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Maranyà  (la Tallada d'Empordà, Baix Empordà)  Poble, situat 1,4 km al nord del cap del municipi. L'església parroquial de Sant Esteve depèn de l'arxiprestat de Girona. Formà part de la batllia reial de Verges.

58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Maranyent  (Guadassuar, Ribera Alta Partida i antiga alqueria, al sud del terme, regada per la sèquia de Maranyent, derivada de la sèquia reial del Xúquer.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maranyosa i de Granada, Ignasi de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Jurista. Partidari de Felip V durant les Corts de Barcelona, canvià d'actitud i ho fou de Carles d'Àustria. Magistrat de la nova Audiència de Barcelona constituïda el 1705, el 1706 s'encarregà de proveir de queviures Barcelona, arran de la frustrada ofensiva de Felip V. Romangué a Barcelona per a la resistència final contra l'exèrcit francoespanyol. Després de la capitulació de 1714 els borbònics el destituiren de la magistratura.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMaranyosa i de Granada, Ramon de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Cavaller. Germà d'Ignasi. En 1701-02 adoptà a les Corts de Barcelona una actitud favorable a Felip V. Així i tot acceptà la sobirania de Carles d'Àustria el 1705. L'any següent fou un dels ajudants del príncep Enric de Darmstadt durant el setge infructuós que posà Felip V a Barcelona. El 1713 assistí a la Junta de Braços de Barcelona, on feu un parlament a favor de submissió als borbònics. Havent triomfat en última votació el parer de resistència, fou un dels que signaren protesta per aquest fet. Es refugià a Vilafranca abans que Barcelona fos assetjada.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marata  (les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental Poble, situat a l'esquerra de la riera de Corró. L'església parroquial de Santa Coloma és romànica (s XI). El lloc és esmentat ja el 940. Hi ha la notable casa fortificada de Marata, gòtica, molt restaurada modernament, fundada al s XIV; al costat seu hom bastí, el 1606, una esglesieta dedicada als sants Abdó i Senén, i després, a la Mare de Déu de Montserrat, que fou saquejada el 1936.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marata  (Maçanet de la Selva, Selva Veure> Torre de Marata, la.

63 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Maratea, principat de  (Nàpols, Itàlia)  Títol atorgat el 1624 a Gonçal de Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marató de l'Espectacle  (Barcelona, 1984 - 2008)  Mostra d'arts escèniques i espectacles que hom celebrà anualment a la ciutat. Fou ideada amb la intenció de crear un aparador perquè grups i artistes mostressin fragments dels seus treballs a programadors d'espectacles i públic en general. Des del 1988 se celebrà al Mercat de les Flors. El 1996 els seus creadors, J.E. López i Arnau Vilardebò, reberen el Premi Especial de la Crítica Teatral de Barcelona. L'equip de la Marató també organitzà des del 1992 Dies de dansa, festival orientat a combinar la dansa i l'arquitectura urbana, i des del 1999, Des de la Paraula, festival al voltant deInici página l'oralitat i la narració escènica. En les darreres edicions hom potencià molt la faceta audiovisual de l'esdeveniment, el cinema, el videoart, els videojocs, les projeccions flash, etc. Marató de l'Espectacle

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maravall i Casesnoves, Josep Antoni  (Xàtiva, Costera, 12/jun/1911 – Madrid, 19/des/1986)  Historiador. Catedràtic, des del 1953, d'història del pensament polític a la Universitat de Madrid. Ha publicat entre d'altres Carlos V y el pensamiento político del Renacimiento (1960), Comunidades de Castilla (1963), Estudios de historia del pensamiento español (1967), La oposición política bajo los Austrias (1972), Poder, honor y élites en el siglo XVIII (1979) i Utopía y reformismo en la España de los Austrias (1982).

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marban, Pere  (Lleida, 1647 – Perú, 1713)  Missioner jesuïta. Destinat a l'evangelització dels indis moxos (Bolívia), compongué un Arte de la lengua moxa, con su vocabulario y catecismo, únic estudi existent sobre aquesta llengua.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marbella, platja de la  (Barcelona, Barcelonès)  Platja del pla de la ciutat, entre la Barceloneta i el riu Besòs. Al s XVIII hom hi construí una de les tres defenses marítimes de la ciutat, la bateria de l'Escullera, que desaparegueren amb l'enderrocament de les muralles. Actualment és ocupada en la seva major part per detritus procedents de la indústria. Hom projecta de construir-hi un seguit d'espigons perpendiculars a la costa per tal de poder consolidar la platja.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marbolenya, serra de  (Garrotxa Sector encinglerat de la serra del Corb, que separa la vall d'Hostoles (vers on es dirigeix la riera de Marbolenya, afluent de capçalera del riu Brugent) de la plana d'En Bas.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marbres, Joan  (Catalunya, s XIV – s XV)  Filòsof escotista. Dit el Canònic pels seus coneixements jurídics. Deixeble de Duns Escot. Fou canonge de Tortosa i mestre d'arts a Tolosa. Escriví sobre els llibres de les Sentències, qüestions dialèctiques i disputades, i sobre la física d'Aristòtil, que, amb el títol QuaestionesInici página super octo libros Physicorum Aristotelis, fou imprès a Pàdua el 1475 i reimprès set vegades a Venècia fins el 1520.

69 CATALUNYA - CULTURA

MARC  Veure> CATMARC (Catalunya, s XX).

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marc, Arnau (o March)  (Catalunya, s XIV – s XV)  Poeta. Cavaller del llinatge dels Marc. Mantingué relació directa amb la reina Margarida de Prades, fet que permet situar la seva producció entre el 1410 i el 1430. La seva obra, compilada al Cançoner Vega-Aguiló, comprén poesies religioses com ara Visió de la Verge Maria, entre d'altres, i poesies amoroses en les quals es manté dins els termes de la tradició de la poesia trobadoresca. És remarcable, en aquest gènere, la Cançó d'amor tençonada, que intenta dramatitzar els conflictes sentimentals, molt corrents en el poetes de l'època.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ausiàs Marc (o March)Marc, Ausiàs (o March)  (Gandia ?, Safor, 1400 – València, 3/mar/1459)  Poeta. És el més important de la literatura catalana medieval. Procedia de la branca dels Marc establerta a València. Era fill del poeta Pere Marc, del qual quedà orfe als setze anys, i d’Elionor de Ripoll, i, per tant, parent d’Arnau i de Jaume Marc. Emancipat del seu pare l’any 1409, en morir aquest (1413) esdevingué cap de la família, i així l’any 1415 ja assistí, com a membre de l’estament cavalleresc, a les Corts convocades a València per Ferran I. Però fins a l’any 1419 no aparegué documentat com a cavaller en l’informe adreçat a Alfons IV el Magnànim pels cavallers que havien de participar en la campanya italiana d’aquest rei, en la qual participaren també els poetes Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi. El 1424 s’incorporà a l’estol que, sota el comandament de Frederic de Luna, lluità contra els pirates de les aigües de Sicília i del nord d’Àfrica, aquesta actuació li valgué la jurisdicció civil i militar sobre Beniarjó...  Segueix... 

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMarc, Berenguer  (Catalunya, s XIV – s XV)  Mestre de l'orde de Montesa (1392-1409). Conseller i domèstic de Joan I de Catalunya-Aragó, sobre qui exercí una gran influència. Mort aquest, fou inclòs en el procés del Consell de Joan I, però fou perdonat pel rei Martí l'Humà el 1396. Assistí a la coronació del rei Martí (1399) a Saragossa, on duia la bandera reial.

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marc, Esteve (o March)  (València, v 1590 – 1668)  Pintor. Deixeble d'Orrente i adscrit al barroc valencià. La seva pintura es caracteritzada per la complexitat de la composició, que generalment inclou molts personatges en actituds violentes. Fou un excel·lent autor de batalles que conreà també la pintura religiosa, com ho proven les seves obres Pas del Mar Roig, Retrat de Juan Bautista de Mazo, La Santa Cena que es troben en el Museu del Prado de Madrid, en el Museu de Belles Arts de València (una sèrie de batalles) i a l'Acadèmia de San Fernando. És també autor d'alguns retrats. Fou pare del també pintor Miquel Marc.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marc, Jaume (o March)  (Catalunya, v 1300 – 1379)  Funcionari reial. Fill de Pere Marc, senyor de la baronia d'Eramprunyà. Era pare dels poetes Jaume i Pere Marc i avi d'Ausiàs. Heretà del seu oncle Pere March el castell d'Eramprunyà, i del seu pare les possessions valencianes. Pere III l'armà cavaller el 1360, per a recompensar l'actuació dels seus fills en la guerra contra Castella. En morir deixà Eramprunyà a Jaume i Beniarjó a Pere.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marc, Jaume (o March)  (Catalunya, 1335 ? – 1410)  Poeta preceptista i senyor d'Eramprunyà. Fou uixer d'armes del rei Pere III i conseller de la ciutat de Barcelona. Participà en nombroses batalles. Nominat mantenidor dels primer jocs florals (1393) per Joan I, del qual fou home de confiança. Compongué poemes al·legòrics La joiosa guarda i Cobles de Fortuna, sis poesies breus i un diccionari de rimes, el Llibre de concordances (1371), uns sis mil mots, de gran importància pel coneixement del lèxic i la poètica catalans. També és autor de Debat entre Honor e Delit (1365), escrita durant el setge que les tropes catalanes tenienInici página posat a Morvedre, ocupat per Pere el Cruel.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marc, Joan  (Arbeca, Garrigues, 1582 – Montserrat, Bages, 1658)  Músic. Estudià música a l'escolania de Montserrat a partir del 1625. Formà nombrosos compositors montserratins i escriví obres religioses. Se'n conserven unes nadales, un O vos omnes, a quatre veus, i una Missa de difunts, a vuit veus.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marc, Miquel (o March)  (València, 1633 – 1670)  Pintor. Fill i deixeble d'Esteve Marc, anà a Roma, on estudià amb Carlo Maratta. Com el seu pare, fou pintor de batalles, però sobresortí amb obres de temàtica religiosa i amb natures mortes. És autor de la Degollació dels innocents, la Coronació del Senyor i Sant Antoni i Sant Bartomeu en el martiri. El seu estil segueix la tradició d'Orrente i de Ribera.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marc, Pere  Veure> March, Pere (notari).

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marc, Pere  Veure> March, Pere (diplomàtic i conseller).

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marc, Pere (o March)  (Catalunya, 1338 - Balaguer, Noguera, 1413)  Poeta, senyor de Beniarjó. Era fill de Jaume Marc, germà de Jaume i pare d'Ausiàs. Habità el regne de València, i fou procurador general d'Alfons d'Aragó, comte de Ribagorça. Prengué part en la guerra contra Pere I de Castella i fou fet presoner a la batalla de Nájera (1367), juntament amb els fills d'Alfons; el 1381 viatjà a Anglaterra per tal de gestionar el rescat d'un dels presoners. Se'n conserven nou poesies líriques, caracteritzades per la constant reflexió moral, i tres poemes extensos en versos apariats: Lo mal d'amor, que tracta de l'amor cortès; L'arnés del cavaller, que és una descripció al·legòrica de les armes del cavaller i del cavall, i Lo compte final, que narra les queixes delInici página poeta pels serveis retuts al duc de Gandia.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marc, puig de  (la Riba, Alt Camp Contrafort (724 m alt) oriental de les muntanyes de Prades, al sector meridional del terme, que domina el riu Brugent, poc abans de la seva confluència amb el Francolí.

81 CATALUNYA - HISTÒRIA

Marc, puig de  (Santa Pau, Garrotxa Antic volcà, a llevant de l'església de Santa Llúcia de Trenteres.

82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Marc, sèquia d'en  (Gandia, Safor Sèquia de l'horta, derivada del riu d'Alcoi, que pren l'aigua a l'assut d'en Marc, aigua avall de l'assut d'Alcoi, dins el terme de Vilallonga de la Safor, l'aigua sobrant del qual recull. Té dues files i mitja d'aigua, i rega els termes de Palma de Gandia, Beniarjó i Gandia. Es reuneix amb la séquia d'en Carròs al molí de Palma, prop de l'assut de Vernissa, on va a parar l'aigua sobrant.

83 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Marc, vall d'en  (Pollença, Mallorca Septentrional Vall, a l'oest de la vila; és la capçalera del torrent de Sant Jordi.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marc de Liscorn, gorja de  (Canejan, Vall d'Aran)  Congost (o de Marc de l'Escorn) del riu d'Et Güerri, en devallar de l'altipla dels rasos de Liat vers la vall del Toran.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marc i Almenara, Blanquina  (València, 1473 - la Llosa de Ranes, Costera, 1508)  Judaïtzant. De família conversa, el 1487 s'hagué de presentar al tribunal de la inquisició de València. En casar-se, el 1491, amb el mercader convers Lluís vives i Valeriola, hagué de tornar a abjurar davant el Sant Ofici. El matrimoni continuà les pràctiques jueves -tenien una sinagoga a casa seva, on el 1500 el marit fou detingut per primera vegada-.Inici página Morí de pesta, amb una filla seva. El 1524 el marit fou cremat per sentència inquisitorial, i en 1528-29 l'inquisidor de València Arnau Albertí féu un procés contra ella. Mare del filòsof Joan Lluís Vives, aquest l'al·ludí afectuosament en la seva Institutio feminae christianae (1523).

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marc i Borràs, Vicent Josep  (Castelló de la Plana, s XVIII – València, 1796)  Poeta. Escriví La rani-ratiguerra (1790), Versos a los terremotos de Orán, Égloga a la muerte de la duquesa de Frías, la sàtira La opinión i les tragèdies Raquel i Ilphis y Zulia. Traduí poemes francesos i alemanys de l'època, i aconseguí que el "Diario de Valencia" publiqués (1791-95) les Trobes de Jaume Febrer.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marc i d'Alta-riba, Baltasar Ausiàs  (Segarra, s XVI – 1622)  Donzell, jurista i poeta. Fill de Pere Ausiàs Marc i d'Oluja. Havia participat en el certamen poètic de Barcelona del 1580. Amic del canonge Jeroni Ferrer de Guissona, un sonet seu figura a l'obra d'aquest Selva de vàries sentències. En morir, el castell de Montcortés passà a la família de la seva muller, Anna Maria de Moixó, a la qual encara pertany.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marc i d'Oluja, Pere Ausiàs  (Segarra, s XVI - Catalunya, s XVII)  Jurista i poeta. Fill, sembla, de Gabriel Ausiàs Marc i hereu dels llocs i castells de Canós, Montcortés, Clariana i la Goda. El 1578 era veí de Cervera; el 1593 era oïdor de compte de Catalunya; el 1604 residia a Bellpuig i era administrador de les baronies d'Antoni de Cardona-Anglesola, fill de l'editor de l'obra d'Ausiàs Marc, Ferran de Cardona-Anglesola. Autor de sonets laudatoris, pretenia d'ésser successor directe del poeta Ausiàs Marc. Participà en el certamen de Barcelona organitzat amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort, el 1601. Ell, o, més probablement, el seu fill Baltasar Ausiàs Marc i d'Alta-riba, havia participat en el certamen poètic de Barcelona del 1580.

Anar a:    Mans ]    [ Manub ]    [ Manz ]    [ Mara ]    [ Marat ]    [ Marc, E ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -