A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Sall ]    [ Sallent, e ]    [ Salo ]    [ Salomo ]    [ Salsa ]    [ Salto ]

De res serveix lamentar-se dels temps actuals, però sempre és possible millorar-los. (Thomas Carlyle)

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salla, Onofre  (Catalunya, s XVII)  Escultor. Per encàrrec de Baltasar Borrull, escultor de Valls, obrà quatre imatges per a l'església de Santa Maria de Cervera (1625). Acabà el retaule de la catedral de Sant Joan de Perpinyà (1630), les obres del qual havien quedat interrompudes el 1621, després de la mort de Claudi Perret.

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salla, Pere  (Catalunya, s XVII)  Abat quadriennal de Santes Creus. El seu abadiat durà del 1644 al 1650, prolongat per les visissituds de la guerra dels Segadors. El 1645 les forces castellanes, irritades per la derrota soferta a Llorenç, saquejaren el monestir (23/jun). El 1648, prestant-se a servir els interessos de la política francesa, influí sobre la comunitat veïna de Poblet perquè fos elegit allí l'abat Llobera, que era el candidatInici página preferit del virrei.

2 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sallacuna  (Vilanova i la Geltrú, Garraf)  Antiga quadra (o la Llacuna), a l'antic terme de Vilanova de Cubelles, on ara hi ha el nucli urbà.

3 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sallafort, pic de  (Vallespir / Alt Empordà Cim (975 m alt) de la serra de l'Albera, al límit de les dues comarques.

4 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta CerdanyaSallagosa  (Alta Cerdanya Municipi i capital de la comarca: 11,35 km2, 1.306 m alt, 1.068 hab (2013), (fr: Saillagouse). Situat a la vall del Segre, al peu del coll Rigat. Hi té importància l'agricultura; el secà es destina sobretot a cereals i el regadiu a prats per al bestiar. Ramaderia bovina, ovina i equina. Indústria alimentària (conserves d'embotits) i del sector terciari. Hi té lloc un petit mercat. Darrerament ha experimentat un ràpid creixement degut al turisme i als esports d'hivern. El poble, vora el Segre, té el nucli antic a la dreta del riu, al voltant de l'església parroquial de Santa Eugènia, d'origen romànic (s XII, renovada el s XVIII). Fou capital de la vegueria de Cerdanya. Dins el seu terme hi ha els pobles de Ro i Vedrinyans i la caseria d'Ans. Ajuntament (en francès)  - Informació (en castellà) - Turisme (en castellà)

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sallança, puig  (Garrotxa Cim culminant (1.023 m alt) de la serra de Finestres.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sallarès de Santa Gertrudis, Francesc  (Sabadell, Vallès Occidental, 1838 – 1910)  Religiós escolapi. Professà el 1854 i durant molt de temps fou rector dels col·legis de Mataró i Sabadell. Excel·lí com a professor i orador sagrat, fins i tot després de perdre la vista, i deixà escrites diverses composicions poètiques i algunes observacions didàctiques: Composición poética de San Juan Bautista (1885), Composición poética a la VirgenInici página de la Misericordia (1865), Discurso sobre Santa Cecilia y la Música Sacra (1897), Problemas de Alta Matemática a la revista "Cosmos", etc.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sallarès i Castells, Joan  (Sabadell, Vallès Occidental, 1893 – 1971)  Escriptor. Fou un dels promotors de la cultura catalana a la seva ciutat. Publicà poemes, narracions i assaigs. Cal esmentar-ne Ideari cívic (1933), D'impremtes i d'impressors a Sabadell (1963) i un vocabulari català d'excursionisme.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sallarès i Pla, Joan  (Sabadell, Vallès Occidental, 13/nov/1845 – 20/nov/1901)  Industrial i polític conservador. Fins a 23 anys es dedicà exlusivament a la fàbrica de teixits de llana creada pel seu pare el 1835. Havent començat a intervenir d'ençà de llavors (1868) en les lluites entre els partidaris del lliurecanvisme i els del proteccionisme, s'afegí als defensors d'aquest darrer corrent, del qual fou un dels capdevanters. Va dur a terme campanyes en defensa de la indústria i del comerç, i contribuí a crear l'aranzel protector. El 1878 ingressà a la Junta de Valoracions i a la comissió aranzelària del Gremi de Fabricants de Sabadell, del qual va ésser nomenat president el 1885 i més tard reelegit (1892-93). Ocupà la presidència del Foment del Treball Nacional de Barcelona (1897) i, candidat del Foment, fou elegit diputat a corts per Barcelona (1899). Col·laborà amb el partit conservador dirigit per Silvela.

9 CATALUNYA - GEO GRAFIA

Sallavinera  (Anoia Veure> Sant Pere Sallavinera.

10 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sallavinera d'Anoia  (Anoia)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Pere Sallavinera.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sallenç  (Bolvir, Baixa Cerdanya)  Masia i antic lloc, a l'oest del poble.

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSallent  (Benifallet, Baix Ebre)  Despoblat, proper a l'antic monestir de Cardó. És esmentat al començament del s XIII com a pertanyent a la casa de Montcada. Al final de l'edat mitjana depenia de Benifassà i, més tard, dels carmelitans de Cardó.

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sallent  (Lles, Baixa Cerdanya)  Despoblat.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sallent, Bartomeu  (Catalunya, s XV)  Funcionari reial. Fou secretari de la reina Joana Enríquez. El 1453 fou membre de l'ambaixada que tractà la pau conjunta entre els regnes de Catalunya-Aragó, Navarra i Castella.

15 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sallent, comtat de  (Catalunya)  Títol concedit el 1628 a Francesc Soler de Marrades i Gamir, senyor de Sallent i cavaller de Sant Jaume. Passà als Bellvís de Montcada, marquesos de Bèlgida, als Álvarez de las Asturias-Bohorques i als Cotoner, marquesos d'Ariany.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sallent, el  (Santa Pau, Garrotxa Poble, situat al sector oriental del terme, a la dreta del riu Ser, a la seva confluència amb la riera de Samariu. És centrat per l'església parroquial de Sant Vicenç, que conserva elements de la seva primitiva construcció romànica. Esmentada al s IX, havia estat una cel·la del monestir de Banyoles. Passà el 1392 a la jurisdicció dels barons de Santa Pau.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sallent, riera de  (la Vall d'En Bas, Garrotxa)  Afluent de capçalera del Gurni; que neix dins el municipi, als vessants orientals del coll de Siuret; abans de confluir al Gurni forma, al nord-est del pla Traver, un gran salt de 200 m d'altura, el salt de Sallent, en un sector encinglerat que domina la vall.

18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSallent, riu de  (Costera / Ribera Alta Afluent del Xúquer per la dreta, entre les dues comarques. Originat per la unió de dos cursos d'aigua, procedents de la serra d'Énguera; s'estén amb traç sinuós fins que ha passat Sallent de Xàtiva, on pren la direcció nord fins que desguassa a la Vallfarta. Té un règim pluvial mediterrani irregular. Se'n deriven sèquies (com la de Cotes i la de Vall de Càrcer) per als regatges, els quals es concentren en el curs baix i són destinats al conreu dels tarongers.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sallent de Castellbó  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell Poble (1.529 m alt) (fins al 1970 del terme de Castellbó), situat a la capçalera de la riera del mas d'en Roqueta (afluent, per la dreta, del riu d'Aravell).

20 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BagesSallent de Llobregat  (Bages Municipi: 65,20 km2, 278 m alt, 6.669 hab (2015). Situat a l'extrem nord del pla de Bages, travessat pel Llobregat, aigües avall del congost de Sallent. Boscos de pins i alzines. Extracció de sals, amb importants mines de potassa. L'agricultura és fonamentalment de secà; els conreus més estesos són els cereals i la vinya; el regadiu és poc estès i aprofita les aigües derivades del Llobregat per a diversos cultius d'horta i blat de moro. La indústria tèxtil s'ha vist superada per la metal·lúrgica i per un increment de les activitats agropecuàries. El nucli principal de la vila és a l'esquerra del Llobregat, centrat per l'església parroquial de Santa Maria. Ruïnes de l'antic castell de Sallent; antiga església parroquial de Sant Esteve, romànica; Casa Gran i pont de la Vila, gòtics, i la casa de sant Antoni Maria Claret. El municipi comprèn els pobles de Cornet, Cabrianes, Sant Ponç, Serra-sanç, Sant Martí de Serraïma, Sant Pere de Serraïma i l'antiga quadra i santuari de Fucimanya, amb diverses esglésies romàniques; hi ha dòlmens a Cornet i restes d'un poblat pre-romà al Cogulló. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Vedruna - Ràdio - Club Natació - FAES

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSallent de Solsonès  (Pinell de Solsonès, Solsonès)  Poble, al sud del municipi, a la zona de transició amb la Segarra, a la dreta de la riera de Sallent. L'església parroquial (Sant Jaume) depèn de l'arxiprestat de Torà. Altres elements destacables del poble són la torre de guaita i l'escut del portal de la rectoria, ambdós declarats Béns Culturals d'Interès Nacional.

22 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaSallent de Xàtiva  (Ribera Alta Municipi: 14,01 km2, 80 m alt, 401 hab (2015), (o Sellent). Situat a la vall baixa del riu de Sallent, al límit amb la Costera, el terme és accidentat, llevat del nord-est. Agricultura, els conreus ocupen prop de la meitat del territori, la resta és coberta de vegetació espontània (matollar) o improductiva. El regadiu aprofita aigües derivades del riu i produeix hortalisses i cítrics; al secà es conreen oliveres, garrofers i vinya. Ramaderia de llana; apicultura. Pedreres. El poble, d'origen àrab, és a la riba esquerra del riu; va patir un important terratrèmol el 1748, en que fou destruïda tota la població. Foren senyors del lloc els Soler i Marrades, que esdevingueren titulars del comtat de Sallent al s. XVII. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament (en castellà)

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sallent d'Organyà  (Coll de Nargó, Alt Urgell Poble (1.003 m alt) (o Sallent), fins al 1969 del mun. de Montanissell. És situat al vessant meridional de la serra de Sant Joan, damunt el riu de Sallent, afluent, per la dreta, del Segre, que es forma per la reunió de diversos torrents que davallen de les serres de Sant Joan i Setcomelles; el seu principal afluent és, per la dreta, el riu de Valldarques. El lloc és esmentat ja el 839; la seva parròquia depenia de la de Montanissell.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sallent i Gotés, Àngel  (Sabadell, Vallès Occidental, 1859 - 1934)  Filòleg i botànic. Doctor en farmàcia, exercí a Terrassa, on també fou professor de francès i anglès a l’Escola Industrial. Fou membre corresponentInici página de l’Academia Española. Col·laborador de Joan Cadevall en la part lexicogràfica de la Flora de Catalunya (1913-23). Autor de la Flora del Pla de Bages (1905) i d’altres treballs publicats al "Butlletí de Dialectologia Catalana": Noms dels bolets catalans (1916), Els noms dels ocells de Catalunya (1922) i Els noms de les plantes (1929).

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sallent i Prat, Joan  (Sabadell, Vallès Occidental, 1879 – 1936)  Impressor. Regentà la impremta Comas Faura, fins al 1917, any en que s'establí pel seu compte. El seu taller aconseguí una fama ben guanyada per l'alta qualitat de la seva producció, en la qual figuren excel·lents obres de bibliòfil: Capítulos del Toisón de Oro, La Divina Comedia, El poema de Montserrat, de J.M. de Sagarra, i Crònica dels cavallers catalans, de Tarafa. En morir, la casa que ell havia fundat passà a denominar-se Joan Sallent, Successor.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sallente, ribera de  (Lladorre, Pallars Sobirà Afluent de capçalera de la Noguera de Cardós, que davalla del coll de Sallente (2.485 m alt), a la línia de crestes que separa les valls de Cardós i Ferrera.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carme Sallés i BaranguerasSallés i Barangueras, Carme  (Vic, Osona, 9/abr/1848 – Madrid, 25/jul/1911)  Fundadora religiosa. Ingressà l'any 1871 com a novícia a l'orde de les adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat de Barcelona, i prengué el nom de religió de Maria del mont Carmel. Es dedicà a l'ensenyament de nens. Posteriorment passà a la comunitat de les dominicanes de l'Anunciata, on la seva tasca se centrà en l'ensenyament de nenes. El 1893 fundà, a Burgos, la comunitat de Religioses Concepcionistes Missioneres de l'Ensenyament, dedicada a l'educació femenina, i de la qual esdevingué superiora. L'any 1908 el papa Pius X autoritzà l'institut, que l'any següent adoptà la regla de sant Agustí. El 2012 la congregació era present en dotze països i n'eren membres unes 600 religioses en 66 cases. A Catalunya hi ha col·legis concepcionistes a Barcelona i a Arenys de Mar. Carme Sallés fou beatificada el 1998 i l'abr/1999 la ciutat de Vic li reté un homenatge. Al feb/2012 un consistori de cardenals celebrat al Vaticà i presidit pel papa Benet XVI anuncià la seva canonització, que tingué lloc el dia 21/oct delInici página mateix any.

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Salmanui  (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà Despoblat de la comarca, a l'antiga baronia de Bellera, esmentat el s XIV.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Salmon i Amorín, Frederic  (Borriana, Plana Baixa, 1900 - Paracuellos del Jarama ?, Madrid, 1936)  Advocat i polític. Fou catedràtic de dret públic a Múrcia, on dirigí el diari "La Verdad" i organitzà el partit Acció Popular. Fou fundador i president de la Federació d'Estudiants Catòlics, secretari de la CEDA. Elegit diputat a corts pel nov/1933, ocupà el ministeri de treball, sanitat i previsió (mai-set/1935), en el govern Lerroux, i de justícia, treball i sanitat (set-des/1935), en les governs presidits per Chapaprieta. Fou executat per elements incontrolats en començar la guerra civil.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salnitre, cova del  (Collbató, Baix Llobregat Cova natural (o de Collbató), situada 1 km damunt el poble, al peu del massís de Montserrat. És, amb el seu recorregut total de 530 m, la segona del Principat de Catalunya en importància topogràfica. Coneguda des del s XVI, fou visitada ja a la fi del s XVIII, però l’exploració sistemàtica es féu a mitjan s XIX. El 1930 fou inaugurat un sistema d’il·luminació creat per l’enginyer Carles Buïgas. Després de la guerra civil estigué abandonada durant molts anys. El 1985 s’obrí de nou, després de dos anys d’obres: s’ha millorat el recorregut, la il·luminació, els accessos i l’aparcament i s’han restaurat les zones depredades pels col·leccionistes. Prop seu hi ha altres cavitats menys importants, com la cova Freda, de 150 m de recorregut.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSalo  (Sant Mateu de Bages, Bages)  Poble (620 m alt), a l'extrem nord-oest del terme, en territori de boscs i conreus de secà, solcat per les rieres de Vallmanya i Matamargó, que formen la riera de Salo, afluent de la dreta del Cardener.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saló, Martí  (Catalunya, s XIX)  Concertista i cornetista. Pare de Conrad i d'Emili Saló i Ramell.

33 ILLES BALEARS - CULTURA

Saló Beethoven  (Palma de Mallorca, s XIX)  Agrupació musical. Fundada com a continuació del Salonet Banqué per Antoni Noguera i J. Marquès i Luigi. Funcionà com a secció filharmònica del Cercle Mallorquí de Palma, i hi prengueren part, entre d'altres, Antoni Noguera, que fou, de fet, el seu veritable mantenidor. Situada en els baixos de la redacció de "La Última Hora", organitzà molts concerts -en especial cal destacar l'organitzat el maig de 1894 a les coves d'Artà, que comptà amb la presència d'Albéniz, Uetam, J. Lamote de Girgnon, etc-. Sense perdre mai un marcat caràcter minoritari, gaudí d'una certa popularitat juntament amb la tertúlia dominical de Joan Alcover.

34 CATALUNYA - CULTURA

Saló de l'Ensenyament  (Barcelona, 1990 - )  Certamen anual que se celebra a la Fira de Barcelona. Exposa totes les ofertes educatives que poden escollir els estudiants. Fins el 1995 fou organitzat per la Generalitat de Catalunya, i a partir del 1996 per la Fira de Barcelona. Saló de l'Ensenyament

35 CATALUNYA - ART 

Saló de Maig  (Barcelona, 1956 - 1970)  Exposició anual de belles arts. Regida per la junta de govern de l’Associació d’Artistes Actuals (1953-65) fins a la desaparició d’aquesta associació, fou després regida per un patronat. En foren presidents Emili Bosch i Roger (1957), Ramon Rogent (1958), Antoni Cumella (1959) i Santi Surós (1960-70). Se celebrà normalment al recinte de l’antic Hospital de la Santa Creu. Hi hagué dotze edicions (1957-70), que pretenien, dins la tradició dels grans salons d’art, mostrar periòdicament l’obra dels artistes del moment, en absència a Barcelona aleshores de cap mostra d’aquest tipus. El Saló, presidit per unInici página ampli eclecticisme on l’art nou dominava, tot i que en principi fou competitiu, aviat no concedí premis ni tingué altre jurat d’admissió que els propis societaris. Al llarg de la seva existència hi participaren uns nou-cents artistes, majoritàriament catalans, però també nombrosos estrangers. Al marge del Saló de Maig se celebraren uns efímers Saló de Novembre (presidit per Ricard Fradera, 1959) i Saló de la Mercè (presidit per J.R. Masoliver, 1962).

97 CATALUNYA - ART

Saló dels Evolucionistes  Veure> Els Evolucionistes.

36 CATALUNYA - ART

Saló d'Octubre  (Barcelona, 1948 – 1957)  Exposició anual de belles arts. Organitzat per un grup d'artistes independents sota la iniciativa de Víctor M. d'Imbert. Se celebrà normalment a les Galeries Laietanes, i al llarg de les seves deu edicions hi concorreguerem més de cent trenta artistes, entre els quals es desvetllà la important generació d'avantguarda catalana de la postguerra, que trobà en el Saló la millor oportunitat per a donar-se a conèixer.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saló i Ramell, Conrad  (Granollers, Vallès Oriental, 4/des/1906 - la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 8/jul/1981)  Instrumentista, compositor i director. Germà d'Emili. Format a l'Escolania de Montserrat i després amb E. Casals i Blai Net, el 1923 entrà a la cobla La Principal de la Bisbal, que dirigí des del 1935. Escriví nombroses sardanes (Sol de Banyuls, Als peus de la Verge, Solemnitat, etc) i edità una extensa discografia com a director de la cobla bisbalenca.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saló i Ramell, Emili  (Granollers, Vallès Oriental, 1/jun/1905 - Barcelona, 13/set/1988)  Músic. Germà de Conrad. Es formà musicalment a l'Escolania de Montserrat i amb el seu pare, Martí Saló. Ha escrit obres simfòniques amb llenguatge dodecafònic i nombroses sardanes, entre les quals destaquen Tardorenca iInici página Tramuntanada.

39 CATALUNYA - CULTURA

Saló Internacional del Còmic de Barcelona  (Barcelona, 1981 - )  Esdeveniment firal de diverses manifestacions culturals, celebrat anualment per a promoure el coneixement del còmic i com a fòrum per a debatre la situació en què es troba. Sorgí com una necessitat del sector d’aprofitar la gran expansió del mitjà durant la segona meitat de la dècada del 1970. Les primeres edicions tingueren lloc als palaus de la Fira de Barcelona amb el nom de Saló del Còmic i la Il·lustració atès que s’ocupaven també d’aquesta disciplina. Posteriorment es traslladà a les Drassanes, centrant-se en el còmic i prenent l’actual denominació, i des de l’any 1991 es realitza a l’antic mercat del Born. Paral·lelament als aspectes comercials, s’organitzen taules rodones i conferències, i s’atorguen diversos premis (gran premi del saló, premi a la millor obra, a l’autor revelació). S'ha consolidat com una de les fires més importants del sector, juntament amb les d’Angulema (França) i Lucca (Itàlia). Salons del Còmic i del Manga

40 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Salobrar, es  (Campos, Mallorca Oriental Zona d'aiguamolls i antic golf, al sud de la vila, vora els banys de Sant Joan.

41 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Salobrar, salines de  (Calvià, Mallorca Occidental Salines, vora la costa, entre sa Porrassa, Magaluf, sa Torre Nova i Palma Nova.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salom  (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà)  Barri de la vila, al nord-est del nucli urbà.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSalom i Morera, Pere  (Sabadell, Vallès Occidental, 1883 - Catalunya, s XX)  Escriptor. Fill de pare mallorquí, es dedicà al comerç. Fou regidor de Terrassa (1920 i 1923). Escriví diversos estudis sobre la vida i costums dels gitanos, i com a poeta publicà Primers versos, El camí de meravelles (1920), amb pròleg de Gabriel Alomar, i Dolça llum (1924).

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salom i Vidal, Jaume  (Barcelona, 25/des/1925 - Sitges, Garraf, 25/gen/2013)  Dramaturg. Iniciat en el Teatro Español Universitario, entre les seves obres destaquen El baúl de los disfraces (1963), Motor en marcha (1964), Culpables (1961), Cita de sábados (1967), La casa de las chivas (1968, vodevil de gran difusió), Los delfines (1969), La piel del limón (1976), algunes de les quals han estat adaptades al cinema. És autor també de la novel·la Las rayas blancas (1985).

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salomé  Nom artístic de la cantant Maria Rosa Marco i Poquet.

46 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Salomó  (Rosselló, s VIII - 834)  Prelat. Entre els anys 832 i 834 fou bisbe d'Elna.

47 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Salomó  (Catalunya, s XI – 1097)  Bisbe de Roda (1068-75). Era monjo del monestir de Ripoll. Retirat del govern de la seva diòcesi, visqué apartat del món fins a la seva mort, esdevinguda el 1097. Fou famós per lesInici página seves virtuts.

48 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del TarragonèsSalomó  (Tarragonès)  Municipi: 12,24 km2, 165 m alt, 539 hab (2015). Situat al nord de la comarca, al límit amb l'Alt Camp, 21 km al nord-est de Tarragona, a l'esquerra del Gaià i accidentat per la serra de Montferri. L'agricultura es destina als conreus de secà (garrofers, vinya, oliveres i cereals). Ramaderia (bestiar porcí, conills i avicultura). Cooperativa agrària (vi i oli). El poble és a la vora de la riera de Salomó, afluent per l'esquerra del Gaià. L'església parroquial de Santa Maria, amb portalada romànica i campanar amb glorieta; conserva el Sant Crist de Salomó, venerat a la comarca i amb representacions litúrgiques anuals del ball del Sant Crist (cada diumenge del mes de maig). El municipi comprèn, a més, la masia i antic terme de la Pollarossa i l'antiga quadra de Masbrú; s'ha trobat interessants restes de l'eneolític a la Cova Fonda o de Vergeràs, prop del Gaià. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Ball del Sant Crist - Cooperativa Agrícola - Moto Club

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salomó Abenmenassé  (Catalunya ?, s XIII - s XIV)  Jueu, anomenat Çulema o Çuleyman en els documents. Fill de Jahudà i nebot de Samuel Abenmenassé. Torsimany al servei de Jaume II, actiu al regne d'Almeria (1309-10) i en les negociacions diplomàtiques posteriors (sobretot en 1314-17) amb el rei de Granada i el pretendent a aquest regne.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salomó I de Cerdanya-Urgell  (Catalunya, s IX)  Comte de Cerdanya i Urgell. Probablement visità Còrdova el 863 en missió diplomàtica prop de l’emir Muhammad, en nom de Carles II el Calb, i aconseguí d’emportar-se les suposades relíquies de sant Vicenç, retingudes a Saragossa. La llegenda el fa franc i usurpador del comtat de Barcelona en perjudici de Guifré I el Pelós, i aquest hauria recuperat el comtat després de matar-lo. Tot fa creure, però, que fou un home del país, potser emparentat amb Guifré, i que tantInici página el seu ascens al govern dels comtats pirinencs (potser des de la mort del comte i marquès Sunifred el 848) com la seva substitució (a l’inici del govern de Guifré I el Pelós i el seu germà Miró el Vell el 870) es feren sense cap violència. D’altra banda, és ben cert que mai no fou comte de Barcelona. La seva condició de comte de Cerdanya és testimoniada per Pere Tomic (1438).

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Salon, Joan  (País Valencià, s XVI)  Astrònom. Per encàrrec del papa Gregori XIII, intervingué, a Roma, en la correcció del còmput de l'any 1582 i en la implantació de l'anomenat des d'aleshores calendari gregorià. Publicà De emmendatione Romani Kalendarii et Paschalis solemnitatis reductione (Florència, 1572; Roma, 1576) i un Espejo astrológico para sangrías, medicina, etc (Barcelona, 1578).

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Salon, Miquel Bartomeu  (València, 1539 – 1621)  Teòleg. Frare agustí. Ocupà diversos càrrecs dins l'orde. És autor d'una Commentariorum in disputationem de iustitia (1591) i d'altres estudis de caràcter religiós que restaren inèdits.

53 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Salona, comtat de  (Grècia, 1311 - 1394)  Territori (o de la Sola), prop del mont Parnàs, el més ferm puntal de la dominació catalana, que comprenia la ciutat i castell de Salona, el castell de Lidoríkion i el de Veteranitza. Pertangué —com a senyoria— a la família franca dels Autremencourt, fins que el 1311 fou pres pels catalans comandats per Roger Desllor, que el senyorejà i sembla que el tingué fins que fou adquirit per Alfons Frederic d'Aragó. Des d'aleshores fou un comtat, en el qual el succeïren els seus fills Pere Frederic d'Aragó, que navegà com a corsari i lluità contra els venecians, i Jaume Frederic d'Aragó. Aquest fou pare de Lluís Frederic d'Aragó, la filla del qual, Maria Frederic d'Aragó, fou la darrera comtessa, car el castell caigué en poder dels turcs el 1394. El 1402 Teodor I Paleòleg, dèspota de Mistràs, reconquerí Salona i el 1404 la cedí als cavallers de l'orde de Sant Joan.

54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaSalord i Farnés, Josep  (Ciutadella, Menorca, 16/oct/1911 – 26/jun/1969)  Historiador i lingüista. Cursà estudis eclesiàstics al seminari de Ciutadella i fou ordenat sacerdot a Vic el 1935. Professor del seminari menorquí i beneficiat de la catedral de Ciutadella, fou el propulsor de la introducció del català a la litúrgia de la diòcesi. Els seus treballs més coneguts són El acta de Constantinopla, Pro Aris et Focis (1956), Sobre la desgràcia de Ciutadella, La reconquista de Menorca, Reflexions en el centenari de la invasió turca, El pariatge fet pel senyor rei en Jaume sobre la pavordia i rectories de Menorca segons la còpia del Llibre vermell i La llengua dels menorquins (1963).

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salòria  (les Valls del Valira, Alt Urgell Coma (2.789 m alt) del Pirineu axial, a l'antic mun. de Civís, situat al límit amb el Pallars Sobirà, sobre la vall de Tor (al nord), el pic de Montesclado (al sud-oest) i el coll de Civís (al sud-est).

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salou  (les Masies de Roda, Osona)  Antigua colònia tèxtil (Industrial Baurier SA). L'empresa s'establí el 1852 a la vila de Roda i el 1862 es traslladà a l'indret actual, ocupat abans per la casa i molí de Salou, que li donà el nom. Es troba a la dreta del Ter, a l'altra banda de l'Esquerda. Prop de la fàbrica es construí la colònia per als treballadors. El 1950 hi treballaven 730 obrers. L'embassament del pantà de Sau, que cobreix part de la fàbrica, obligà al seu tancament.

57 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del TarragonèsSalou  (Tarragonès Municipi: 15,1 km2, 2 m alt, 26.459 hab (2015). Situat a la Costa Daurada i centrat per la platja de Salou, a l'angle septentrional del golf de Sant Jordi, a redós del cap de Salou, a on hi ha el far de Salou. L'economia del municipi deriva fonamentalment de les activitats del sector terciari, en especial del turisme, compta amb nombrosos allotjaments, residències secundàries, apartaments, hotels, etc. Aquest sector té un marcat caràcter estacional (mesos d'estiu), i la població es multiplica per quinze en les temporades de màxima afluència. El gran contingent d'estiuejants prové de terres aragoneses, a causa de la proximitat i de les òptimes condicions deInici página comunicació amb Aragó. Fins al 1989 formà part del municipi de Vila-seca. El poble és al centre de la platja de Salou. Torre Vella de defensa (s XVI). Parc recreatiu de Port Aventura, inaugurat el 1995. Del port de Salou, utilitzat des de l'edat mitjana, hi sortí l'expedició de Jaume I per a la conquesta de Mallorca (1229) i conegué un gran tràfic lligat a la comuna del Camp de Tarragona. Àrea comercial de Tarragona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salou, Sant Andreu  (Gironès Veure> Sant Andreu Salou.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salou, Sant Cugat  (Navars, Bages Veure> Sant Cugat del Racó.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salou, Sant Pere  (Lloret de Mar, Selva Veure> Sant Pere Salou.

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Salou de la Selva  (Gironès Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Andreu Salou.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Salrach i MarésSalrach i Marés, Josep Maria  (Llinars del Vallès, Vallès Oriental, 1945 - )  Historiador medievalista. Professor de història medieval a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra. Membre de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. S'especialitzà en els primers segles de la Catalunya medieval (s VIII-X): Els orígens històrics (1977, en col·laboració amb M. Aventín), El procés de formació nacional de Catalunya (1978), Història dels Països Catalans: dels orígens al 1714 (2 volums, 1981, en col·laboració amb E. Duran), El procés de feudalització, segles III-XII (1987), volum II de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar i Història medieval de Catalunya (1998, amb M. Aventín). Ha dirigit una Història de Catalunya (6 volums, 1978-79) i una Historia Universal (10 volums, 1980-83).

63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaSalrossa, sa  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa Vénda, situada a la part meridional de la platja d'en Bossa, enfront de la parròquia de Sant Francesc de Paula, prop de ses Salines; en aquest sector la platja rep el nom de platja de sa Salrossa. Al sud, a la part rocallosa, hi ha la torre de sa Salrossa.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salsa, Guillem de  (Catalunya, s XI - s XII)  Pretendent al comtat de Cerdanya quan aquest passà, a falta de successió masculina, a Ramon Berenguer III de Barcelona (1117 o 1118). Hom ha dit que devia ser un bastard, o bé un descendent per línia materna d'Enric, oncle de Bernat Guillem, el darrer comte cerdà. Les seves reclamacions duraren fins al 1134, ja regnant Ramon Berenguer IV. En aquella data renuncià als seus possibles drets a canvi d'una compensació.

65 CATALUNYA - HISTÒRIA

Salsa, la  (Bassella, Alt Urgell Antic lloc, situat a la dreta de la ribera Salada. Formava una parròquia i era centrat per l'església parroquial (Sant Sadurní) i pel castell de la Salsa, esmentat l'any 1025. El s. XIX formà el municipi de la Salsa i Ogern, juntament amb les parròquies d'Ogern i de Saranyana.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salselles  (Borredà, Berguedà)  Poble, a la vall de Merlès, a l'esquerra de la riera, al voltant de l'església parroquial de Santa Maria, del bisbat de Vic. Pertanyia a la sots-vegueria de Lluçanès.

67 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóSalses  (Rosselló Municipi: 71,28 km2, 10 m alt, 3.275 hab (2013), (fr: Salses-le-Château). Situat entre el riu Robol, afluent de l'Aglí, i l'estany de Salses, al peu de les Corberes, on hi ha la font de Salses o la font Estrema i la font Dama, situada a l'inici de la plana de Salses. El terme és a l'extrem nord de les terres de parla catalana, al límit amb Occitània. El principal recurs és l'agricultura; hi ha una part de conreus de regadiu, que es destina a hortalisses i fruiters (albercoquers i presseguers), però hi prepondera el secà, que és dedica a la viticultura, principal recursInici página econòmic. Té una gran producció de vi. Indústria de la construcció i activitats turístiques. Població en ascens. La vila té nombroses referències, tant documentades com arqueològiques, des d'època romana. Al nord de la vila, hi ha l'històric castell de Salses, actualment museu. El terme comprèn també els pobles i llogarets de Garrius i de Santa Coloma de Salses, els despoblats de Molins i de Castellvell i la masia i veïnat de Vespella.

68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

castell de Salses (Rosselló)Salses, castell de  (Salses, Rosselló Castell situat al nord de la vila, al peu de les Corberes, que domina el camí secular que, al llarg de la costa mediterrània, comunica Catalunya amb Occitània, a molt poca distància del límit septentrional de Catalunya, a l’indret d’una antiga vil·la romana i d’un primitiu castell del s XII. Aquesta fortificació, que ja havia resistit un setge el 1438, fou arrasada el 1496, després d’un nou setge francès. L’any següent fou iniciada la construcció del nou castell per ordre de Ferran II de Catalunya-Aragó; en dirigí les obres l’enginyer castellà Ramírez, el qual, el 1503, ja abans d’acabar-les, féu possible, amb l’obertura d’una mina, utilitzada per primera vegada amb finalitats militars, l’aixecament d’un llarg i penós setge al qual havia sotmès la plaça l’exèrcit francès dirigit pel mariscal Rieux. Les obres s’acabaren el 1505, però durant el regnat de Carles V, que esdevingué un dels punts claus en els constants enfrontaments militars amb França, fou...  Segueix... 

69 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Salses, estany de  (Barcarès / Salses / Sant Llorenç de la Salanca, Rosselló Estany, situat al peu de les Corberes, al sud del cap de Leucata. Ocupa una superfície de 8.000 ha i el separa del mar un cordó de sorra. S'aprofita per a la pesca (anguiles), per a l'extracció de la sal (a causa de la seva salinitat, conseqüència de dues fonts salines vora Salses), i, actualment, s'hi practica també l'esport nàutic, ja que s'ha incrementat l'afluència turística a les platges dels voltants.

70 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Inici páginaSalses, setge de  (Salses, Rosselló, 1639)  Operació bèl·lica. Empresa arran de la caiguda de la població en poder de França. El govern de Felip IV atribuí aquesta derrota a desídia i mala voluntat dels catalans i els exigí tota mena de sacrificis per a reconquerir la plaça, fet que enverinà les relacions, ja prou tenses, entre la cort madrilenya i les institucions del Principat. El rei eximí els funcionaris castellans de respectar les constitucions catalanes que havien jurat, si això afavoria el proveïment de l’exèrcit. Els mals tractes soferts pels catalans provocaren abundoses desercions d’oficials i soldats (tant catalans com castellans), i la prostració econòmica del país, agreujada per les requises de queviures, bestiar, etc, mogué les autoritats catalanes a refusar d’enviar noves forces al front. Amb tot, el setge prengué un caire favorable...  Segueix... 

71 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Salses i Trilles, Pere  (la Llaguna, Capcir, 1701 - Ponts, Noguera, 1781)  Eclesiàstic i escriptor. La seva tasca religiosa el portà a compondre un Promptuari moral, sagrat i catecisme pastoral (1754), amb la intenció de difondre la doctrina en el propi idioma. La seva obra acusa la inestabilitat de la llengua i el caràcter d'una època de decadència.

72 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del GironèsSalt  (Gironès Municipi: 6,61 km2, 83 m alt, 29.342 hab (2015). Situat a la dreta del Ter, a tocar del terme de Girona, a l'oest d'aquesta ciutat, de la qual formà part com a entitat agregada des del 1974 fins al 1983. El sector agrícola tradicional (hortalisses al sector de la sèquia i cereals), predominant temps enrera, fou desplaçat per la indústria tèxtil cotonera, que produí un increment de població afavorit per la proximitat de Girona. A més de la indústria tèxtil, sobresurt la de maquinària agrícola i la construcció de mobles. El poble s'estén a la dreta de la sèquia Monar i forma un continu amb l'antic veïnat de Salt o de Sant Antoni i també amb Santa Eugènia de Ter. L'església parroquial és dedicada a sant Cugat. La diputació de Girona instal·là dins el terme l'hospital psiquiàtric de la província. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Club Bàsquet

73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSalt, el  (Alcoi, Alcoià)  Caseria, a 5 km. de la ciutat.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Salt, Onofre  (València, s XVI – s XVII)  Escriptor. Trinitari calçat —professà el 1597— i després servita. Publicà un Epítome de la milagrosa fundación de la sagrada orden mendicante de los siervos de Nuestra Señora (Barcelona, 1611) i una biografia de sant Onofre (1620).

75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Salt de Millars, el  (Millars, Canal de Navarrés Central hidroelèctrica (cast: el Salto de Millares), al límit amb el terme de Tous, situada vora el Xúquer, al fons del congost, aigua avall de Millars. És alimentada pel pantà de Millars, situat aigua amunt, dins el terme de Cortes de Pallars, amb el qual es comunica per un canal subterrani de 17 km de longitud. Al moment de la seva construcció (1932) era la de més potència dels Països Catalans i de l’Estat espanyol. Actualment té una potència de 80,4 MW; el 1970 produí 456,4 GWh. És propietat d’Hidroeléctrica Española SA.

76 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Saltamartí, El  (València, 1860 – 1883)  Periòdic en català. Publicat en quatre èpoques distintes. En fou director, durant la primera, Rafael M. Liern. Hi col·laboraren, entre altres, Josep Espiau, I. Latorre i Agustí Garcia. Anava il·lustrat amb gravats de fusta i caricatures i era de caràcter satíric; se'n publicaren uns cinquanta números.

77 CATALUNYA - HISTÒRIA

Saltèguet  (Alp, Baixa Cerdanya Despoblat (ant: Saltèguel), a la capçalera de la vall d'Alp, al peu del coll de Mercer, que comunica les dues Cerdanyes, sota l'avetar de Saltèguet (que pertany al mun. de Puigcerdà). El lloc és esmentat ja el 839 i encara existia el s. XV; la parròquia era dedicada a sant Martí. El s. XIV és esmentat el castell de Saltèguet.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSaltiveri i Vidal, Antoni  (Catalunya, s XIX – s XX)  Autor teatral. Autor d'una gran quantitat de peces breus de caràcter còmic per al teatre, entre altres: Un mort ressuscitat (1891), Les mitges de Paula (1904), La família Picarol (1907), Un gendre de l'altra món (1910), etc.

79 CATALUNYA - HISTÒRIA

Saltor  (Ogassa, Ripollès Antiga parròquia rural (Sant Julià de Saltor), situada al vessant sud del puig de Sant Amanç. El lloc pertanyia des del 890 al monestir de Santa Maria de Ripoll. L'església, que guarda la nau del s XI sense l'absis primitiu, és unida a la rectoria. El 1686 la parròquia era regida pel domer de Sant Pere de Ripoll. En depenia Vidabona. Prop seu hi ha un refugi del Centre Excursionista Pirinenc.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saltor i Lavall, Gil  (Maçanet de la Selva, Selva, 1862 – Barcelona, 1909)  Metge. Estudià a Barcelona i es doctorà en medicina l'any 1883. Fou deixeble de Santiago Ramón y Cajal. El 1889 obtingué la càtedra d'histologia i anatomia patològica de València; més tard passà a Barcelona (1892), on el 1895 obtingué la de patologia quirúrgica. Fou germà d'Octavi.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saltor i Lavall, Octavi  (Barcelona, 1875 – 1914)  Enginyer. Germà de Gil. Fou catedràtic de l'Escola d'Enginyers de Barcelona i publicà treballs importants a la "Revista Tecnológica Industrial".

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Octavi Saltor i SolerSaltor i Soler, Octavi  (Barcelona, 18/mar/1902 – 2/abr/1982)  Escriptor i polític. Col·laborador i crític de "La Revista" i de "La Veu de Catalunya" (1923-24), i també de la "Revista de Poesia". Secretari de la Junta Permanent del II Congrés Universitari Català (1919). President de l'Associació Catalana d'Estudiants (1922). Regidor de la Lliga per Barcelona. Premi Pelfort d'història literària pel treball Les idees literàries en la Renaixença catalana (1934). El 1935 va passar a formar part del consell directiu dels Jocs Florals de Barcelona. Membre numenari de les Acadèmies de Bones Lletres i de Jurisprudència i Legislació de Barcelona. Publicà poemes simbolistes: Cendra votiva (1952), Port-Salvi (1955)Inici página i El rescat diví (1960). Es distingí per la seva brillant fecunditat oratòria.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salull  (Sant Esteve d'En Bas / la Vall d'En Bas, Garrotxa Veure> Saüll.

84 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Salut, balneari de la  (Ontinyent, Vall d'Albaida Antic balneari, a ponent de la ciutat. Hom hi acudia per al tractament de la diabetis. El 1951 fou transformat en col·legi i internat de la Puresa, per a nens, que havia estat fundat a la ciutat el 1901.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salut, la  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de la ciutat, situat dins l’antic terme de Gràcia, als vessants meridionals dels turons del Carmel i de la Rovira. La seva urbanització s’inicià la segona meitat del s XIX al voltant de la capella de la Mare de Déu de la Salut (1864), edificada per iniciativa d’Antoni M. Morera. Antic sector agrícola, amb importants masos, s’anà transformant en zona d’estiueig i residencial de l’alta burgesia barcelonina i, també, encara que en menor grau, de la petita i mitjana burgesies barcelonina i gracienca. La inauguració el 1880 del tramvia de la plaça de Santa Anna a la de Rovira i Trias, i el 1909 del de la plaça de Lesseps al carrer de l’Escorial, així com l’obertura d’aquest carrer fins a la plaça de Joanic (amb un mercat des del 1887), contribuïren a millorar les comunicacions del barri. Eusebi Güell i Bacigalupi comprà...  Segueix... 

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salut, la  (Manlleu, Osona)  Barri mixt d'habitatge i d'indústria, situat a llevant del primitiu nucli urbà, entre el Ter i la confluència de les carreteres d'Olot i de Roda de Ter. S'hi localitzen unes instal·lacions poliesportives municipals.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSalut, la  (Badalona, Barcelonès Barri obrer i perifèric, situat al nord-oest del centre urbà, del qual queda separat per l'autopista de Mataró, entre els antics veïnats de Llefià i Sistrells. La parròquia és dedicada a la Mare de Déu de la Salut.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

santuari de la Salut (Garrotxa)Salut, la  (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa Santuari de la Mare de Déu de la Salut, situat en un replà de la gran cinglera (continuada més enllà del coll de Condreu per la cinglera del Far, que limita per l'est l'altiplà de Collsacabra i que domina la vall d'Hostoles. Fou fundat el 1642 per Joan Carbonés, que col·locà una imatge mariana en una balma de la roca d'en Claperols, amb el nom de la Font de la Salut. El 1643 ja fou edificat un petit edicle sota la balma, on Carbones es retirà com a ermità. Des del principi s'hi celebrà un aplec el 21/set, i s'hi anava en processó per la Santa Creu de Maig. Es feren algunes ampliacions de la capella, fins que al s XVIII es començà l'església i l'hostal actuals, ampliats el 1832 i el 1847. El 1853 es començà el cambril i es féu una imatge nova, i el 1862 l'actual façana neoclàssica. Hom ha ampliat l'hostal i arranjat els voltants i la carretera, iniciada el 1939, a causa de la constant devoció i afluència de visitants.

89 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Salut, la  (Pià, Rosselló Santuari la Mare de Déu de la Salut, al nord-oest del poble, antiga església del despoblat d'Hortolanes.

90 CATALUNYA - VARIS

Salut, la  (Catalunya Advocació mariana, lligada gairebé sempre a una font o un pou d’aigua considerada miraculosa (Font de la Salut), que s’estengué per tota la cristiandat i pels Països Catalans, en especial del s XV al XVII. Existeixen més d’una vintena de santuaris i capelles dedicades a la Salut o a la Font de la Salut als Països Catalans, com la Font de la Salut de Traiguera, la Salut de Sabadell, la Salut de Sant Feliu de Pallerols, la Salut de Vallfogona de Ripollès, la Salut del Papiol, la de Collbató, la de Castelldefels, de SantInici página Feliu de Llobregat, la de Barcelona (on dóna nom a un barri), la de Sant Cristòfol de les Fonts, la de Terrades, la de Sant Iscle de Vallalta, la de Viladordis, la de Tona, la d’Algemesí i altres.

91 CATALUNYA - HISTÒRIA

Salut, marquesat de la  (Catalunya Títol concedit el 1846 al metge Pere Castelló i Ginestar. És vacant.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salut de Puigmadrona, la  (el Papiol, Baix Llobregat Veure> Madrona.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

santuari de la Salut (Sabadell)Salut de Sabadell, la  (Sabadell, Vallès Occidental Santuari, situat al nord-est de la ciutat, en lloc dominant, prop del nucli urbà, i que ha donat nom al barri del Poblenou de la Salut, edificat sota seu. Sembla que correspon al primitiu poblat ibèric d'Arraona. La devoció a la Mare de Déu de la Salut ha reemplaçat l’antiga dedicació a sant Iscle i santa Victòria, que era la de la capella que hi existia des del s XIII, conservada encara sense culte, al costat de l’hostal. S'hi construí un llatzeret al s XVI. Segons la tradició, hom hauria trobat una imatge de santa Maria a la font de la Salut, que vessa a la riera de Canyameres, la qual hauria estat traslladada a un altar lateral de la capella de Sant Iscle. La seva devoció és constatada des del 1652 i tenia administradors propis des delInici página 1696. El consell de Sabadell, el 1697, féu vot d’assistir-hi cada any el segon diumenge de maig en processó, origen de l’aplec actual. El 1845 es féu una imatge nova i el 1876 s’inicià un nou santuari, acabat per l’arquitecte Miquel Pascual el 1882. És un edifici neogòtic, enriquit constantment i envoltat de la casa dels ermitants i uns jardins que són ara un parc de la ciutat. La imatge de santa Maria fou coronada canònicament el 1947. És lloc de molta devoció.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salut de Terrades, la  (Terrades, Alt Empordà Santuari la Mare de Déu de la Salut, als vessants septentrionals de la serra de Santa Magdalena, al nord del terme. Fou fundat per Felip Olivet, domer de Terrades, el 1678, al vell mas Cadira, que li cedí el comú; fou beneït el 1681, i el 1689 fou construïda la capella de Sant Francesc. És molt visitat pels habitants de la comarca. L'església fou reformada a la segona meitat del s XIX.

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Salut de Vallfogona, la  (Vallfogona de Ripollès, Ripollès Santuari, situat entre la vila i l'antiga església parroquial de Sant Julià. Fou erigit per Jaume Vila vers el 1670, i tot seguit hom hi creà una confraria. Un nou temple fou bastit entre el 1689 i el 1701, ampliat amb un cancell (1761), amb un cambril (1825) i amb un campanar (1884). Ha perdut els antics retaules i pintures (1936), però, restaurat de nou, serveix de parròquia del terme de Vallfogona.

Anar a:    Sall ]    [ Sallent, e ]    [ Salo ]    [ Salomo ]    [ Salsa ]    [ Salto ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -