|
|
|
Anar a: [ Sall ] [ Sallent, e ] [ Salo ] [ Salomo ] [ Salsa ] [ Salto ] De res serveix lamentar-se dels temps actuals, però sempre és possible millorar-los. (Thomas Carlyle) 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Salla, Onofre (Catalunya, s XVII) Escultor. Per encàrrec de Baltasar Borrull, escultor de Valls, obrà quatre imatges per a l'església de Santa Maria de Cervera (1625). Acabà el retaule de la catedral de Sant Joan de Perpinyà (1630), les obres del qual havien quedat interrompudes el 1621, després de la mort de Claudi Perret. 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Salla, Pere (Catalunya, s XVII) Abat quadriennal de Santes Creus. El seu abadiat durà del 1644 al 1650, prolongat per les visissituds de la guerra dels Segadors. El 1645 les forces castellanes, irritades per la derrota soferta a Llorenç, saquejaren el monestir (23/jun). El 1648, prestant-se a servir els interessos de la política francesa, influí sobre la comunitat veïna de Poblet perquè fos elegit allí l'abat Llobera, que era el candidat 2 CATALUNYA - HISTÒRIA Sallacuna (Vilanova i la Geltrú, Garraf) Antiga quadra (o la Llacuna), a l'antic terme de Vilanova de Cubelles, on ara hi ha el nucli urbà. 3 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA Sallafort, pic de (Vallespir / Alt Empordà) Cim (975 m alt) de la serra de l'Albera, al límit de les dues comarques. 4 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sallança, puig (Garrotxa) Cim culminant (1.023 m alt) de la serra de Finestres. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sallarès de Santa Gertrudis, Francesc (Sabadell, Vallès Occidental, 1838 – 1910) Religiós escolapi. Professà el 1854 i durant molt de temps fou rector dels col·legis de Mataró i Sabadell. Excel·lí com a professor i orador sagrat, fins i tot després de perdre la vista, i deixà escrites diverses composicions poètiques i algunes observacions didàctiques: Composición poética de San Juan Bautista (1885), Composición poética a la Virgen 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sallarès i Castells, Joan (Sabadell, Vallès Occidental, 1893 – 1971) Escriptor. Fou un dels promotors de la cultura catalana a la seva ciutat. Publicà poemes, narracions i assaigs. Cal esmentar-ne Ideari cívic (1933), D'impremtes i d'impressors a Sabadell (1963) i un vocabulari català d'excursionisme. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sallarès i Pla, Joan (Sabadell, Vallès Occidental, 13/nov/1845 – 20/nov/1901) Industrial i polític conservador. Fins a 23 anys es dedicà exlusivament a la fàbrica de teixits de llana creada pel seu pare el 1835. Havent començat a intervenir d'ençà de llavors (1868) en les lluites entre els partidaris del lliurecanvisme i els del proteccionisme, s'afegí als defensors d'aquest darrer corrent, del qual fou un dels capdevanters. Va dur a terme campanyes en defensa de la indústria i del comerç, i contribuí a crear l'aranzel protector. El 1878 ingressà a la Junta de Valoracions i a la comissió aranzelària del Gremi de Fabricants de Sabadell, del qual va ésser nomenat president el 1885 i més tard reelegit (1892-93). Ocupà la presidència del Foment del Treball Nacional de Barcelona (1897) i, candidat del Foment, fou elegit diputat a corts per Barcelona (1899). Col·laborà amb el partit conservador dirigit per Silvela. 9 CATALUNYA - GEO GRAFIA Sallavinera (Anoia) Veure> Sant Pere Sallavinera. 10 CATALUNYA - HISTÒRIA Sallavinera d'Anoia (Anoia) Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Pere Sallavinera. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sallenç (Bolvir, Baixa Cerdanya) Masia i antic lloc, a l'oest del poble. 12 CATALUNYA - HISTÒRIA
13 CATALUNYA - HISTÒRIA Sallent (Lles, Baixa Cerdanya) Despoblat. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sallent, Bartomeu (Catalunya, s XV) Funcionari reial. Fou secretari de la reina Joana Enríquez. El 1453 fou membre de l'ambaixada que tractà la pau conjunta entre els regnes de Catalunya-Aragó, Navarra i Castella. 15 CATALUNYA - HISTÒRIA Sallent, comtat de (Catalunya) Títol concedit el 1628 a Francesc Soler de Marrades i Gamir, senyor de Sallent i cavaller de Sant Jaume. Passà als Bellvís de Montcada, marquesos de Bèlgida, als Álvarez de las Asturias-Bohorques i als Cotoner, marquesos d'Ariany. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sallent, el (Santa Pau, Garrotxa) Poble, situat al sector oriental del terme, a la dreta del riu Ser, a la seva confluència amb la riera de Samariu. És centrat per l'església parroquial de Sant Vicenç, que conserva elements de la seva primitiva construcció romànica. Esmentada al s IX, havia estat una cel·la del monestir de Banyoles. Passà el 1392 a la jurisdicció dels barons de Santa Pau. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sallent, riera de (la Vall d'En Bas, Garrotxa) Afluent de capçalera del Gurni; que neix dins el municipi, als vessants orientals del coll de Siuret; abans de confluir al Gurni forma, al nord-est del pla Traver, un gran salt de 200 m d'altura, el salt de Sallent, en un sector encinglerat que domina la vall. 18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sallent de Castellbó (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Poble (1.529 m alt) (fins al 1970 del terme de Castellbó), situat a la capçalera de la riera del mas d'en Roqueta (afluent, per la dreta, del riu d'Aravell). 20 CATALUNYA - MUNICIPI
21 CATALUNYA - GEOGRAFIA
22 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sallent d'Organyà (Coll de Nargó, Alt Urgell) Poble (1.003 m alt) (o Sallent), fins al 1969 del mun. de Montanissell. És situat al vessant meridional de la serra de Sant Joan, damunt el riu de Sallent, afluent, per la dreta, del Segre, que es forma per la reunió de diversos torrents que davallen de les serres de Sant Joan i Setcomelles; el seu principal afluent és, per la dreta, el riu de Valldarques. El lloc és esmentat ja el 839; la seva parròquia depenia de la de Montanissell. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sallent i Gotés, Àngel (Sabadell, Vallès Occidental, 1859 - 1934) Filòleg i botànic. Doctor en farmàcia, exercí a Terrassa, on també fou professor de francès i anglès a l’Escola Industrial. Fou membre corresponent 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sallent i Prat, Joan (Sabadell, Vallès Occidental, 1879 – 1936) Impressor. Regentà la impremta Comas Faura, fins al 1917, any en que s'establí pel seu compte. El seu taller aconseguí una fama ben guanyada per l'alta qualitat de la seva producció, en la qual figuren excel·lents obres de bibliòfil: Capítulos del Toisón de Oro, La Divina Comedia, El poema de Montserrat, de J.M. de Sagarra, i Crònica dels cavallers catalans, de Tarafa. En morir, la casa que ell havia fundat passà a denominar-se Joan Sallent, Successor. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sallente, ribera de (Lladorre, Pallars Sobirà) Afluent de capçalera de la Noguera de Cardós, que davalla del coll de Sallente (2.485 m alt), a la línia de crestes que separa les valls de Cardós i Ferrera. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - HISTÒRIA Salmanui (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà) Despoblat de la comarca, a l'antiga baronia de Bellera, esmentat el s XIV. 29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Salmon i Amorín, Frederic (Borriana, Plana Baixa, 1900 - Paracuellos del Jarama ?, Madrid, 1936) Advocat i polític. Fou catedràtic de dret públic a Múrcia, on dirigí el diari "La Verdad" i organitzà el partit Acció Popular. Fou fundador i president de la Federació d'Estudiants Catòlics, secretari de la CEDA. Elegit diputat a corts pel nov/1933, ocupà el ministeri de treball, sanitat i previsió (mai-set/1935), en el govern Lerroux, i de justícia, treball i sanitat (set-des/1935), en les governs presidits per Chapaprieta. Fou executat per elements incontrolats en començar la guerra civil. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salnitre, cova del (Collbató, Baix Llobregat) Cova natural (o de Collbató), situada 1 km damunt el poble, al peu del massís de Montserrat. És, amb el seu recorregut total de 530 m, la segona del Principat de Catalunya en importància topogràfica. Coneguda des del s XVI, fou visitada ja a la fi del s XVIII, però l’exploració sistemàtica es féu a mitjan s XIX. El 1930 fou inaugurat un sistema d’il·luminació creat per l’enginyer Carles Buïgas. Després de la guerra civil estigué abandonada durant molts anys. El 1985 s’obrí de nou, després de dos anys d’obres: s’ha millorat el recorregut, la il·luminació, els accessos i l’aparcament i s’han restaurat les zones depredades pels col·leccionistes. Prop seu hi ha altres cavitats menys importants, com la cova Freda, de 150 m de recorregut. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saló, Martí (Catalunya, s XIX) Concertista i cornetista. Pare de Conrad i d'Emili Saló i Ramell. 33 ILLES BALEARS - CULTURA Saló Beethoven (Palma de Mallorca, s XIX) Agrupació musical. Fundada com a continuació del Salonet Banqué per Antoni Noguera i J. Marquès i Luigi. Funcionà com a secció filharmònica del Cercle Mallorquí de Palma, i hi prengueren part, entre d'altres, Antoni Noguera, que fou, de fet, el seu veritable mantenidor. Situada en els baixos de la redacció de "La Última Hora", organitzà molts concerts -en especial cal destacar l'organitzat el maig de 1894 a les coves d'Artà, que comptà amb la presència d'Albéniz, Uetam, J. Lamote de Girgnon, etc-. Sense perdre mai un marcat caràcter minoritari, gaudí d'una certa popularitat juntament amb la tertúlia dominical de Joan Alcover. 34 CATALUNYA - CULTURA Saló de l'Ensenyament (Barcelona, 1990 - ) Certamen anual que se celebra a la Fira de Barcelona. Exposa totes les ofertes educatives que poden escollir els estudiants. Fins el 1995 fou organitzat per la Generalitat de Catalunya, i a partir del 1996 per la Fira de Barcelona. 35 CATALUNYA - ART Saló de Maig (Barcelona, 1956 - 1970) Exposició anual de belles arts. Regida per la junta de govern de l’Associació d’Artistes Actuals (1953-65) fins a la desaparició d’aquesta associació, fou després regida per un patronat. En foren presidents Emili Bosch i Roger (1957), Ramon Rogent (1958), Antoni Cumella (1959) i Santi Surós (1960-70). Se celebrà normalment al recinte de l’antic Hospital de la Santa Creu. Hi hagué dotze edicions (1957-70), que pretenien, dins la tradició dels grans salons d’art, mostrar periòdicament l’obra dels artistes del moment, en absència a Barcelona aleshores de cap mostra d’aquest tipus. El Saló, presidit per un 97 CATALUNYA - ART Saló dels Evolucionistes Veure> Els Evolucionistes. 36 CATALUNYA - ART Saló d'Octubre (Barcelona, 1948 – 1957) Exposició anual de belles arts. Organitzat per un grup d'artistes independents sota la iniciativa de Víctor M. d'Imbert. Se celebrà normalment a les Galeries Laietanes, i al llarg de les seves deu edicions hi concorreguerem més de cent trenta artistes, entre els quals es desvetllà la important generació d'avantguarda catalana de la postguerra, que trobà en el Saló la millor oportunitat per a donar-se a conèixer. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saló i Ramell, Conrad (Granollers, Vallès Oriental, 4/des/1906 - la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 8/jul/1981) Instrumentista, compositor i director. Germà d'Emili. Format a l'Escolania de Montserrat i després amb E. Casals i Blai Net, el 1923 entrà a la cobla La Principal de la Bisbal, que dirigí des del 1935. Escriví nombroses sardanes (Sol de Banyuls, Als peus de la Verge, Solemnitat, etc) i edità una extensa discografia com a director de la cobla bisbalenca. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saló i Ramell, Emili (Granollers, Vallès Oriental, 1/jun/1905 - Barcelona, 13/set/1988) Músic. Germà de Conrad. Es formà musicalment a l'Escolania de Montserrat i amb el seu pare, Martí Saló. Ha escrit obres simfòniques amb llenguatge dodecafònic i nombroses sardanes, entre les quals destaquen Tardorenca i 39 CATALUNYA - CULTURA Saló Internacional del Còmic de Barcelona (Barcelona, 1981 - ) Esdeveniment firal de diverses manifestacions culturals, celebrat anualment per a promoure el coneixement del còmic i com a fòrum per a debatre la situació en què es troba. Sorgí com una necessitat del sector d’aprofitar la gran expansió del mitjà durant la segona meitat de la dècada del 1970. Les primeres edicions tingueren lloc als palaus de la Fira de Barcelona amb el nom de Saló del Còmic i la Il·lustració atès que s’ocupaven també d’aquesta disciplina. Posteriorment es traslladà a les Drassanes, centrant-se en el còmic i prenent l’actual denominació, i des de l’any 1991 es realitza a l’antic mercat del Born. Paral·lelament als aspectes comercials, s’organitzen taules rodones i conferències, i s’atorguen diversos premis (gran premi del saló, premi a la millor obra, a l’autor revelació). S'ha consolidat com una de les fires més importants del sector, juntament amb les d’Angulema (França) i Lucca (Itàlia). 40 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Salobrar, es (Campos, Mallorca Oriental) Zona d'aiguamolls i antic golf, al sud de la vila, vora els banys de Sant Joan. 41 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Salobrar, salines de (Calvià, Mallorca Occidental) Salines, vora la costa, entre sa Porrassa, Magaluf, sa Torre Nova i Palma Nova. 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salom (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà) Barri de la vila, al nord-est del nucli urbà. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Salom i Vidal, Jaume (Barcelona, 25/des/1925 - Sitges, Garraf, 25/gen/2013) Dramaturg. Iniciat en el Teatro Español Universitario, entre les seves obres destaquen El baúl de los disfraces (1963), Motor en marcha (1964), Culpables (1961), Cita de sábados (1967), La casa de las chivas (1968, vodevil de gran difusió), Los delfines (1969), La piel del limón (1976), algunes de les quals han estat adaptades al cinema. És autor també de la novel·la Las rayas blancas (1985). 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Salomé Nom artístic de la cantant Maria Rosa Marco i Poquet. 46 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Salomó (Rosselló, s VIII - 834) Prelat. Entre els anys 832 i 834 fou bisbe d'Elna. 47 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Salomó (Catalunya, s XI – 1097) Bisbe de Roda (1068-75). Era monjo del monestir de Ripoll. Retirat del govern de la seva diòcesi, visqué apartat del món fins a la seva mort, esdevinguda el 1097. Fou famós per les 48 CATALUNYA - MUNICIPI
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Salomó Abenmenassé (Catalunya ?, s XIII - s XIV) Jueu, anomenat Çulema o Çuleyman en els documents. Fill de Jahudà i nebot de Samuel Abenmenassé. Torsimany al servei de Jaume II, actiu al regne d'Almeria (1309-10) i en les negociacions diplomàtiques posteriors (sobretot en 1314-17) amb el rei de Granada i el pretendent a aquest regne. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Salomó I de Cerdanya-Urgell (Catalunya, s IX) Comte de Cerdanya i Urgell. Probablement visità Còrdova el 863 en missió diplomàtica prop de l’emir Muhammad, en nom de Carles II el Calb, i aconseguí d’emportar-se les suposades relíquies de sant Vicenç, retingudes a Saragossa. La llegenda el fa franc i usurpador del comtat de Barcelona en perjudici de Guifré I el Pelós, i aquest hauria recuperat el comtat després de matar-lo. Tot fa creure, però, que fou un home del país, potser emparentat amb Guifré, i que tant 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Salon, Joan (País Valencià, s XVI) Astrònom. Per encàrrec del papa Gregori XIII, intervingué, a Roma, en la correcció del còmput de l'any 1582 i en la implantació de l'anomenat des d'aleshores calendari gregorià. Publicà De emmendatione Romani Kalendarii et Paschalis solemnitatis reductione (Florència, 1572; Roma, 1576) i un Espejo astrológico para sangrías, medicina, etc (Barcelona, 1578). 52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Salon, Miquel Bartomeu (València, 1539 – 1621) Teòleg. Frare agustí. Ocupà diversos càrrecs dins l'orde. És autor d'una Commentariorum in disputationem de iustitia (1591) i d'altres estudis de caràcter religiós que restaren inèdits. 53 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Salona, comtat de (Grècia, 1311 - 1394) Territori (o de la Sola), prop del mont Parnàs, el més ferm puntal de la dominació catalana, que comprenia la ciutat i castell de Salona, el castell de Lidoríkion i el de Veteranitza. Pertangué —com a senyoria— a la família franca dels Autremencourt, fins que el 1311 fou pres pels catalans comandats per Roger Desllor, que el senyorejà i sembla que el tingué fins que fou adquirit per Alfons Frederic d'Aragó. Des d'aleshores fou un comtat, en el qual el succeïren els seus fills Pere Frederic d'Aragó, que navegà com a corsari i lluità contra els venecians, i Jaume Frederic d'Aragó. Aquest fou pare de Lluís Frederic d'Aragó, la filla del qual, Maria Frederic d'Aragó, fou la darrera comtessa, car el castell caigué en poder dels turcs el 1394. El 1402 Teodor I Paleòleg, dèspota de Mistràs, reconquerí Salona i el 1404 la cedí als cavallers de l'orde de Sant Joan. 54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salòria (les Valls del Valira, Alt Urgell) Coma (2.789 m alt) del Pirineu axial, a l'antic mun. de Civís, situat al límit amb el Pallars Sobirà, sobre la vall de Tor (al nord), el pic de Montesclado (al sud-oest) i el coll de Civís (al sud-est). 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salou (les Masies de Roda, Osona) Antigua colònia tèxtil (Industrial Baurier SA). L'empresa s'establí el 1852 a la vila de Roda i el 1862 es traslladà a l'indret actual, ocupat abans per la casa i molí de Salou, que li donà el nom. Es troba a la dreta del Ter, a l'altra banda de l'Esquerda. Prop de la fàbrica es construí la colònia per als treballadors. El 1950 hi treballaven 730 obrers. L'embassament del pantà de Sau, que cobreix part de la fàbrica, obligà al seu tancament. 57 CATALUNYA - MUNICIPI
58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salou, Sant Andreu (Gironès) Veure> Sant Andreu Salou. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salou, Sant Cugat (Navars, Bages) Veure> Sant Cugat del Racó. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salou, Sant Pere (Lloret de Mar, Selva) Veure> Sant Pere Salou. 61 CATALUNYA - HISTÒRIA Salou de la Selva (Gironès) Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Andreu Salou. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Salsa, Guillem de (Catalunya, s XI - s XII) Pretendent al comtat de Cerdanya quan aquest passà, a falta de successió masculina, a Ramon Berenguer III de Barcelona (1117 o 1118). Hom ha dit que devia ser un bastard, o bé un descendent per línia materna d'Enric, oncle de Bernat Guillem, el darrer comte cerdà. Les seves reclamacions duraren fins al 1134, ja regnant Ramon Berenguer IV. En aquella data renuncià als seus possibles drets a canvi d'una compensació. 65 CATALUNYA - HISTÒRIA Salsa, la (Bassella, Alt Urgell) Antic lloc, situat a la dreta de la ribera Salada. Formava una parròquia i era centrat per l'església parroquial (Sant Sadurní) i pel castell de la Salsa, esmentat l'any 1025. El s. XIX formà el municipi de la Salsa i Ogern, juntament amb les parròquies d'Ogern i de Saranyana. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salselles (Borredà, Berguedà) Poble, a la vall de Merlès, a l'esquerra de la riera, al voltant de l'església parroquial de Santa Maria, del bisbat de Vic. Pertanyia a la sots-vegueria de Lluçanès. 67 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
69 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Salses, estany de (Barcarès / Salses / Sant Llorenç de la Salanca, Rosselló) Estany, situat al peu de les Corberes, al sud del cap de Leucata. Ocupa una superfície de 8.000 ha i el separa del mar un cordó de sorra. S'aprofita per a la pesca (anguiles), per a l'extracció de la sal (a causa de la seva salinitat, conseqüència de dues fonts salines vora Salses), i, actualment, s'hi practica també l'esport nàutic, ja que s'ha incrementat l'afluència turística a les platges dels voltants. 70 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
71 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Salses i Trilles, Pere (la Llaguna, Capcir, 1701 - Ponts, Noguera, 1781) Eclesiàstic i escriptor. La seva tasca religiosa el portà a compondre un Promptuari moral, sagrat i catecisme pastoral (1754), amb la intenció de difondre la doctrina en el propi idioma. La seva obra acusa la inestabilitat de la llengua i el caràcter d'una època de decadència. 72 CATALUNYA - MUNICIPI
73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Salt, Onofre (València, s XVI – s XVII) Escriptor. Trinitari calçat —professà el 1597— i després servita. Publicà un Epítome de la milagrosa fundación de la sagrada orden mendicante de los siervos de Nuestra Señora (Barcelona, 1611) i una biografia de sant Onofre (1620). 75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Salt de Millars, el (Millars, Canal de Navarrés) Central hidroelèctrica (cast: el Salto de Millares), al límit amb el terme de Tous, situada vora el Xúquer, al fons del congost, aigua avall de Millars. És alimentada pel pantà de Millars, situat aigua amunt, dins el terme de Cortes de Pallars, amb el qual es comunica per un canal subterrani de 17 km de longitud. Al moment de la seva construcció (1932) era la de més potència dels Països Catalans i de l’Estat espanyol. Actualment té una potència de 80,4 MW; el 1970 produí 456,4 GWh. És propietat d’Hidroeléctrica Española SA. 76 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Saltamartí, El (València, 1860 – 1883) Periòdic en català. Publicat en quatre èpoques distintes. En fou director, durant la primera, Rafael M. Liern. Hi col·laboraren, entre altres, Josep Espiau, I. Latorre i Agustí Garcia. Anava il·lustrat amb gravats de fusta i caricatures i era de caràcter satíric; se'n publicaren uns cinquanta números. 77 CATALUNYA - HISTÒRIA Saltèguet (Alp, Baixa Cerdanya) Despoblat (ant: Saltèguel), a la capçalera de la vall d'Alp, al peu del coll de Mercer, que comunica les dues Cerdanyes, sota l'avetar de Saltèguet (que pertany al mun. de Puigcerdà). El lloc és esmentat ja el 839 i encara existia el s. XV; la parròquia era dedicada a sant Martí. El s. XIV és esmentat el castell de Saltèguet. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - HISTÒRIA Saltor (Ogassa, Ripollès) Antiga parròquia rural (Sant Julià de Saltor), situada al vessant sud del puig de Sant Amanç. El lloc pertanyia des del 890 al monestir de Santa Maria de Ripoll. L'església, que guarda la nau del s XI sense l'absis primitiu, és unida a la rectoria. El 1686 la parròquia era regida pel domer de Sant Pere de Ripoll. En depenia Vidabona. Prop seu hi ha un refugi del Centre Excursionista Pirinenc. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saltor i Lavall, Gil (Maçanet de la Selva, Selva, 1862 – Barcelona, 1909) Metge. Estudià a Barcelona i es doctorà en medicina l'any 1883. Fou deixeble de Santiago Ramón y Cajal. El 1889 obtingué la càtedra d'histologia i anatomia patològica de València; més tard passà a Barcelona (1892), on el 1895 obtingué la de patologia quirúrgica. Fou germà d'Octavi. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saltor i Lavall, Octavi (Barcelona, 1875 – 1914) Enginyer. Germà de Gil. Fou catedràtic de l'Escola d'Enginyers de Barcelona i publicà treballs importants a la "Revista Tecnológica Industrial". 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salull (Sant Esteve d'En Bas / la Vall d'En Bas, Garrotxa) Veure> Saüll. 84 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Salut, balneari de la (Ontinyent, Vall d'Albaida) Antic balneari, a ponent de la ciutat. Hom hi acudia per al tractament de la diabetis. El 1951 fou transformat en col·legi i internat de la Puresa, per a nens, que havia estat fundat a la ciutat el 1901. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salut, la (Barcelona, Barcelonès) Barri de la ciutat, situat dins l’antic terme de Gràcia, als vessants meridionals dels turons del Carmel i de la Rovira. La seva urbanització s’inicià la segona meitat del s XIX al voltant de la capella de la Mare de Déu de la Salut (1864), edificada per iniciativa d’Antoni M. Morera. Antic sector agrícola, amb importants masos, s’anà transformant en zona d’estiueig i residencial de l’alta burgesia barcelonina i, també, encara que en menor grau, de la petita i mitjana burgesies barcelonina i gracienca. La inauguració el 1880 del tramvia de la plaça de Santa Anna a la de Rovira i Trias, i el 1909 del de la plaça de Lesseps al carrer de l’Escorial, així com l’obertura d’aquest carrer fins a la plaça de Joanic (amb un mercat des del 1887), contribuïren a millorar les comunicacions del barri. Eusebi Güell i Bacigalupi comprà... Segueix... 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salut, la (Manlleu, Osona) Barri mixt d'habitatge i d'indústria, situat a llevant del primitiu nucli urbà, entre el Ter i la confluència de les carreteres d'Olot i de Roda de Ter. S'hi localitzen unes instal·lacions poliesportives municipals. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA
88 CATALUNYA - GEOGRAFIA
89 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Salut, la (Pià, Rosselló) Santuari la Mare de Déu de la Salut, al nord-oest del poble, antiga església del despoblat d'Hortolanes. 90 CATALUNYA - VARIS Salut, la (Catalunya) Advocació mariana, lligada gairebé sempre a una font o un pou d’aigua considerada miraculosa (Font de la Salut), que s’estengué per tota la cristiandat i pels Països Catalans, en especial del s XV al XVII. Existeixen més d’una vintena de santuaris i capelles dedicades a la Salut o a la Font de la Salut als Països Catalans, com la Font de la Salut de Traiguera, la Salut de Sabadell, la Salut de Sant Feliu de Pallerols, la Salut de Vallfogona de Ripollès, la Salut del Papiol, la de Collbató, la de Castelldefels, de Sant 91 CATALUNYA - HISTÒRIA Salut, marquesat de la (Catalunya) Títol concedit el 1846 al metge Pere Castelló i Ginestar. És vacant. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salut de Puigmadrona, la (el Papiol, Baix Llobregat) Veure> Madrona. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA
94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salut de Terrades, la (Terrades, Alt Empordà) Santuari la Mare de Déu de la Salut, als vessants septentrionals de la serra de Santa Magdalena, al nord del terme. Fou fundat per Felip Olivet, domer de Terrades, el 1678, al vell mas Cadira, que li cedí el comú; fou beneït el 1681, i el 1689 fou construïda la capella de Sant Francesc. És molt visitat pels habitants de la comarca. L'església fou reformada a la segona meitat del s XIX. 95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salut de Vallfogona, la (Vallfogona de Ripollès, Ripollès) Santuari, situat entre la vila i l'antiga església parroquial de Sant Julià. Fou erigit per Jaume Vila vers el 1670, i tot seguit hom hi creà una confraria. Un nou temple fou bastit entre el 1689 i el 1701, ampliat amb un cancell (1761), amb un cambril (1825) i amb un campanar (1884). Ha perdut els antics retaules i pintures (1936), però, restaurat de nou, serveix de parròquia del terme de Vallfogona.
Anar a: [ Sall ] [ Sallent, e ] [ Salo ] [ Salomo ] [ Salsa ] [ Salto ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Sallagosa
Sallent de Llobregat
Sallent de Xàtiva
Sallés i Barangueras, Carme
Salrach i Marés, Josep Maria
Salses, castell de
Salt
Saltor i Soler, Octavi
Salut, la
Salut de Sabadell, la