A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Vine ]    [ Vino ]    [ Vinyals, J ]    [ Vinyav ]    [ Vinyo ]    [ Violant ]

Qui sembra ambigüitats recull contradiccions. (Lluís Vicent Aracil i Boned)

1 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera d'EbreVinebre  (Ribera d'Ebre)  Municipi: 26,42 km2, 34 m alt, 449 hab (2014). Situat al centre de la comarca, en una estreta franja a l'esquerra de l'Ebre, on hi ha el sector de les Illes o pla de Vinebre. El territori s'allarga vers el nord-est fins al límit amb el Priorat, i és drenat per diversos torrents, com el riu de la Torre. La superfície inculta és ocupada per pasturatges, garriga i bosc. Agricultura totalment de secà; els conreus més estesos són els d'oliveres, vinya, cereals i ametllers. Ramaderia de bestiar porcí i oví; avicultura. Petita indústria derivada de l'agricultura (elaboració d'alcohols i vi) i fabricació de pinsos compostos. Població en descens. La vila (vinebrins o vinebrans) és a l'esquerra de l'antic curs del riu; l'església parroquial de Sant Joan Baptista fou acabada el 1691, poc abans d'obtenir la independència d'Ascó; important col·legi de les teresianes. Àrea comercial de Móra d'Ebre. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

2 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vinent, Marcel·lina  (Maó, Menorca, 1837 – s XIX)  Escriptora. És autora del poema Generosidad musulmana (1858) i d'altres composicions en castellà.

3 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaVinent, marquesat de  (Catalunya)  Títol concedit el 1868 al senador Antoni Vinent i Vives. Ha passat als Hoyos, marquesos d'Hoyos.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viñes, Benet  (Poboleda, Priorat, 1837 - l'Havana, Cuba, 1893)  Meteoròleg. Ingressà a la Companyia de Jesús. Hagué d'exiliar-se arran de la Revolució de Setembre del 1868, i completà la seva formació a França. Passà a l'Havana, a l'observatori del Colegio de Belén, on féu estudis climatològics. Publicà Apuntes relativos a los huracanes de las Antillas (1877) i diverses altres monografies. Inventà dos aparells, que anomenà ciclonoscopi i ciclononefòscop, premiats a l'exposició de Chicago del 1892, per a detectar els huracans i deduir el moment de llur arribada.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viñes i Roda, Ricard (o Vinyes)  (Lleida, 1875 – Barcelona, 1943)  Pianista. Deixeble de J.B. Pujol; guanyà el primer premi al Conservatori de París, com a deixeble de Bériot, i hi triomfà com a concertista. Va ésser un gran intèrpret dels impressionistes francesos i dels seus contemporanis espanyols.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Viñes i Serrano, Víctor  (Alacant, 1903 – 1961)  Escriptor. És autor del llibre de narracions històriques titulat Al pie del Benacantil (1953).

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viñets, Joan  (Barcelona, s XIX – 1885)  Eclesiàstic. Fou ben conegut com a predicador en català, en un temps en què no era gens freqüent que els oradors sagrats gosessin seguir el seu exemple. És autor d'alguns escrits sobre temes històrics.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vinfaro  (Alfés, Segrià)  Masia i antic poble (o Binfaro), al nord del terme, a la dreta del riu Set. Ha perdurat fins al s XX una interessant creu de terme, gòtica, i les restes de l'antic castell de Vinfaro, del qual depenien els termes de la Manxa i de Torrepicona. Aquests llocs, que havien pertangut als Romeu de Lleida i als Montagut de València, fou adquirit el 1516 per la família Remolins, i el 1628 passà als Riquer, marquesos de Benavent. Al començament del s XVIII ja era despoblat.

9 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaVinferri  (Juneda, Garrigues)  Antiga quadra, a l'oest de la vila, pràcticament envoltada pels termes de Torregrossa, Castelldans, les Borges Blanques i Puigverd de Lleida. En resta l'església de Sant Jordi de Vinferri.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vingalis  (Flix, Ribera d'Ebre)  Caseria, a la dreta de l'Ebre.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vinganya, coll de  (Alcarràs, Segrià)  Coll de la carretera de Lleida a Fraga, on es bifurca la carretera a Seròs i a la Granja d'Escarp (pels antics monestirs de Vinganya i d'Escarp), que centra un petit enclavament (89 ha) del municipi, entre els de Soses i Torres de Segre.

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vinganya, monestir de  (Seròs, Segrià)  Antic monestir trinitari (Nostra Senyora dels Àngels), situat a la riba esquerra del Segre, prop de la confluència amb el Cinca. Fou el primer monestir de l'orde en terres hispàniques, fundat el 1201 per Joan de Mata. El bisbe de Lleida consagrà l'església el 1202, i des del 1236 esdevingue monestir trinitari femení; hi ingressaren Constança i Sança d'Aragó, filles de Jaume I. Les monges hi residiren fins el 1529; després hi retornaren els religiosos, que s'hi mantingueren fins a l'exclaustració del 1835. Són importants les restes de l'església gòtica, ampliada en època renaixentista, i del claustre renaixentista. El Sant Crist de Vinganya és venerat a la parròquia de Seròs.

13 EUROPA - BIOGRAFIA

Vingles, Joan de  (Lió, França, 1498 - Pau ?, França, s XVI)  Gravador. Sobresurt per les seves il·lustracions de les Històries e conquestes dels reis d'Aragó, de P. Tomic (editades per Carles Amorós a Barcelona l'any 1534), d'un estil de transició entre el gòtic i el Renaixement. Féu també una làmina de la Mare de Déu de Montserrat. Tingué una activitat molt intensa a diverses ciutats i a Saragossa, del 1547 fins al 1552, any queInici página partí cap a Pau. El seu estil havia evolucionat cap a un renaixentisme ple.

14 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóVingrau  (Rosselló)  Municipi: 32,12 km2, 322 m alt, 644 hab (2012). Situat a les ribes del Verdoble, afluent de l'esquerra de l'Aglí, al sector més oriental de les Corberes i de la serra de Vingrau (553 m alt), és drenat pel torrent de la Millera o de Casanova i per la capçalera del Ròvol, al nord de la comarca, al límit amb el Llenguadoc. Agricultura de secà, dominada principalment per la vinya, amb una cooperativa vinícola que produeix vi de qualitat superior; al regadiu hi ha fruiters i verdures. El poble és situat al peu de l'extrem meridional de la serra de Vingrau, a l'esquerra del torrent de Casanova. A l'est del nucli urbà s'alça el santuari de la Mare de Déu del Bonconsell. S'hi parla un català de transició vers l'occità. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viñolas, Carles  (Barcelona, s XIX)  Metge. Col·laborà a diverses publicacions professionals. Pertanyia a l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia. El 1871 hi presentà la remarcable Memoria y cuadros estadísticos de clínica, referentes a las aguas medicinales de Segura de Aragón.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viñolas, Pere  (Barcelona, s XIX)  Escriptor. Escriví diverses obres teatrals, com la titulada Las herrerías de Maremusa (1842).

17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Vinromà  (Muro de Mallorca, Mallorca Septentrional)  Possessió, al nord de la vila, a la dreta del torrent de Muro. El s. XIV era posseïda per la família Cima. El s. XVIII pertanyia als jesuïtes del convent de Sant Martí de Palma de Mallorca.

18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vinromà  (Plana Alta Veure> Coves de Vinromà, les.

19 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaVinrubí  (Benassal, Alt Maestrat)  Antic castell.

20 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Vint-i-cinc  (l'Olleria, Vall d'Albaida)  Despoblat, al sud-oest de la vila. Al començament del s XVII era habitat per 30 famílies de cristians de natura. En resta l'església de Sant Joan.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vintró i Casallachs, Juli  (Barcelona, s XIX – 1911)  Fotògraf. Foren notables les seves activitats com a excursionista. Reuní una col·lecció excel·lent de segells de municipis i bisbats de Catalunya.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vintró i Castells, Eulàlia  (Barcelona, 30/ago/1945 - )  Política. Llicenciada en filologia clàssica, del 1967 al 1974 fou professora de filologia grega a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1970. Ocupà el lloc de vicedegana del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya i Balears (1971-77). El 1974 ingressà al PSUC. El 1983 accedí al càrrec de regidora d’ensenyament a l’ajuntament de Barcelona, i un any més tard fou diputada al Parlament de Catalunya. Des del curs 1984-85 és catedràtica de filologia grega. Arran de les eleccions municipals del 1987 passà a ser tercera tinent d’alcalde i responsable de cultura i joventut, càrrec que canvià pel de responsable de benestar social. Fou candidata d’IC-Els Verds a les eleccions municipals del mai/1995, arran de les quals es convertí en segona tinent d’alcalde. Exercí aquest càrrec fins a les eleccions del 1999, en les quals renuncià a la reelecció. L’any 2001 rebé la Creu de Sant Jordi.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vinya de Bescaran, la  (les Valls del Valira, Alt Urgell)  Enclavament, de l'antic mun. d'Anserall, a la dreta del Segre, entre els termes del Pont de Bar, Estamariu i Arsèguel.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vinyafrescal  (la Pobla de Segur, Pallars Jussà Veure> Sant Joan de Vinyafrescal.

25 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaVinyals  (Montanui, Alta Ribagorça)  Caseria, al nord del terme, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, vora Forcat. L'església (Sant Martí) depenia de la de Ginast, del qual municipi depengué el s. XIX.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinyals, Agustí  (Barcelona, s XIX – 1891)  Adornista. Fou molt famós al seu temps per haver-se ocupat de muntar els envalats de festa major de gairebé tots els pobles del Principat.

27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vinyals, els  (Ondara, Marina Alta)  Masia, antic lloc del terme general de Dènia.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinyals, Esteve  (Barcelona, 1780 - s XIX)  Compositor i frare mercenari (1799). Fou el fundador de l'associació anomenada Escola d'Organistes, que cessà les activitats arran de la guerra del Francès. Compongué una missa per a quatre veus i orgue, una missa per a gran orquestra i una destacada missa de rèquiem amb acompanyament de flautes i baix, i és autor de motets d'una gran qualitat.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinyals, Josep  (Terrassa, Vallès Occidental, 1771 – 1825)  Músic i frare benedictí. Pertanyia a la comunitat de Montserrat, d'on fou deixeble d'Anselm Viola i de Narcís Casanoves, i hi professà l'any 1791. Hi fou mestre de l'escolania i destacà com a organista, i com a tal també actuà a Sant Benet de Bages. Escriví obres per a instruments de teclat, entre les quals sobresurt un recull de sonates per a orgue que compongué l'any 1787.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinyals, Josep  (Catalunya, s XVII)  Escriptor. Era advocat. Durant la guerra de Separació defensà la causa de Felip IV. Publicà l'opuscle Jurídicas respuestas a las catalanas quejas y justificaciones de las armas católicas en el Principado de Cataluña.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVinyals, Josep  (Barcelona, 1729 – 1782)  Pintor. Potser era fill d'un homònim, també pintor. Fou cònsol del Col·legi de Pintors (1764). S'especialitzà en escenografia i decoració, molt sovint per a muntatges efímers en ocasions de festes i solemnitats diverses.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinyals, Pere  (Catalunya, s XVII - d 1725)  Militar. El 1713 era tinent coronel. Es destacà en el setge de Barcelona (1713-14), on lluità contra els filipistes. Participà en el combat de la Creu Coberta i es distingí en diverses accions. Detingut en caure la ciutat, fou tancat al castell d'Alacant; passà més tard a la Corunya, on participà en l'intent de fuga d'Antoni de Villarroel. El 1719 passà al castell de Segòvia, fins que fou alliberat arran de la pau de Viena (1725).

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vinyals, sèquia d'en  (Gironès)  Sèquia de la comarca, que pren les aigües del Ter a Pontmajor i rega el sector de plana de la dreta del riu dels termes de Celrà, Bordils, Sant Joan de Mollet i Flaçà; en aquest darrer terme desguassa al Ter.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinyals, Vicenç  (Barcelona, s XVII)  Eclesiàstic. Nascut a Sant Vicenç de Sarrià. Fou catedràtic de teologia a l'escola de Sant Tomàs de Barcelona. El 1661 publicà, en llatí, alguns dels seus escrits.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinyals de la Torre i Esquerrer, Benet  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Eclesiàstic. Germà de Guillem i Manuel. Fou arxiprest d'Àger i canonge penitencier de Tarragona. En 1706 fou nomenat predicador de Carles d'Àustria, del qual seria un acompanyant fidel. En 1712 publicà alguns dels seus sermons. en 1715 fou desterrat pels borbònics. Deixà inèdits diversos escrits de caràcter filosòfic.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVinyals de la Torre i Esquerrer, Guillem  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Eclesiàstic. Germà de Benet i de Manuel. En 1713 fugí de Barcelona per no trobar-s'hi durant el setge dels borbònics.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinyals de la Torre i Esquerrer, Manuel  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Sacerdot. Germà de Benet i Guillem. En 1702 era secretari de la Inquisició, a Barcelona. Mantingué el càrrec en temps de Carles d'Àustria.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinyals i Galí, Salvador  (Terrassa, Vallès Occidental, 1781 – 1829)  Guerriller. Fou alcalde de Terrassa. En iniciar-se la Guerra del Francès es posà al davant del sometent per combatre els invasors. Cooperà amb el general Milans del Bosch a la batalla de Sant Julià d'Altura (1810). L'any 1812 assistí a les corts de Cadis. Més tard (1822) lluità contra els liberals, i posteriorment s'adherí als malcontents, motiu pel qual fou empresonat (1829).

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinyals i Ribas, Francesc  (Terrassa, Vallès Occidental, 1790 – Madrid, 1838)  Compositor. Es formà musicalment a l'Escolania de Montserrat, on fou deixeble d'Anselm Viola i de Jacint Boada. Guanyà la plaça de mestre de capella de música de Martorell. Actuà com a cantant a les catedrals de Santiago de Compostel·la, Segòvia, Burgos i Palència i fou mestre de capella a Lerma i a Lleó. Obtingué per oposició la plaça d'organista de l'església de San Isidro de Madrid. És autor de nombroses obres musicals de tècnica avançada.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinyals i Sabaté, Salvador  (Barcelona, 1847 – 1926)  Arquitecte. Titulat mestre d'obres el 1868 i arquitecte el 1877. D'estil eclèctic i, de vegades, modernista, fou un dels arquitectes més sol·licitats del seu temps. Autor de nombroses cases a l'Eixample de Barcelona: al carrer de Girona 112 (1879), al passeig de Gràcia-carrer de Provença (1881), can Boada, a la Gran Via 346 (1886), carrer de Lloria 43 (1888), can Robert, a la Gran Via 350 (1890), carrer de Rosselló 158 (1896), passeig de Gràcia-carrer de Mallorca (1905) i can Vicenç Ferrer, a la plaça de Catalunya (1912, desapareguda). També bastí la casa Buxareu, al xamfràInici página del carrer dels Àngels amb el de Fortuny (1878), i la Vilumara, a la plaça de Sant Pere 4 (1896). Amb Antoni Robert féu el monestir de Sant Pere de les Puelles, de Sarrià. Féu, a més, la capelladel convent de les Magdalenes (1880), la torre Buxareu, a Puigcerdà (1879), i la Lacambra, a Sarrià (1892), obres de restauració al Teatre del Liceu (1898), arranjament del Prado Catalán (1879), el Teatre Tivolí (1919) i el cafè teatre Novetats (1890). Al cementiri de Sant Gervasi construí el panteó Grenzner, i en col·laboració amb Domènech i Estapà féu la Presó Model de Barcelona (1888-1904).

41 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vinyanova, la  (el Bruc, Anoia / Collbató, Baix Llobregat)  Antiga granja de Montserrat, el nucli inicial de la qual (mas Bernarda) fou adquirit el 1566. Els monjos hi anaven periòdicament a descansar, i per això hi havia una gran casa —restaurada parcialment i adaptada com a restaurant— i una capella. Segons l'anunci de subhasta fet per l'estat el 1821, tenia 150 jornals de sembrat plantat d'oliveres, 130 jornals de vinya i 50 de bosc.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinyas, Gabriel "Xavier Dachs"  (Catalunya, v 1882 – Barcelona, 1918)  Pintor, dibuixant i escriptor. Es féu conèixer com a dibuixant a "Fulls d'Art" (1905). Estrafet físicament, formà part de la bohèmia negra modernista de Barcelona. Per tal de sobreviure falsificava teles i retaules antics. Sembla que escriví algunes peces dramàtiques, i dirigí la revista "La Sardana" (1908).

43 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Vinyassa, cala  (Maó, Menorca Veure> Sant Jordi, cala de.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinyau, Joan  (Portugal ?, s XV - València, s XVI)  Impressor. Possiblement d'origen portuguès, resident a València almenys des del 1513, que era en relació amb l'impressor J. Costilla. El 1517 estava ja instal·lat per compte propi. S'ha conservat obres impreses per ell fins el 1529, entre les quals una de R. Llull (Liber de conceptu viriginali, 1518), però amb clar predomini d'obres literàries castellanes, de poesia (li és atribuïda la impressió clandestina del Cancionero de obras de burlas, el 1519), novel·les cavalleresques i comèdies. En català imprimí el Baculus clericalis de Bartomeu Cucala (1524).

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaVinyavella, la  (Esparreguera, Baix Llobregat)  Antiga granja de Montserrat, el nucli inicial de la qual (mas Far) fou adquirit per dret de fadiga el 1522. Segons l'anunci de subhasta fet el 1821 per l'estat, tenia de 200 a 300 jornals de terra, amb vinya i oliveres i un hort annex a la casa.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinyes, Domènec  (Sant Quirze de Besora, Osona, 1737 – Barcelona, 1818)  Frare dominicà. El 1809 publicà, a Cervera, l'opuscle titulat La voz de Dios que expone a los españoles para la guerra contra los franceses. Li és atribuït un opuscle anònim aparegut a Vic, que excitava també a la lluita contra els napoleònics.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinyes, Felip  (Catalunya, s XVII)  Advocat. El 1623 era ambaixador català a Madrid. A les Corts de Barcelona de 1626 assessorà una facció important del Braç Militar o nobiliari. Més tard, sota promesa de recompenses, es convertí en confident de la cort de Felip IV. Fou oïdor i advocat fiscal de l'Audiència de Barcelona. Treballà activament com a reialista. Es mantingué en aquesta actitud després d'esclatar la guerra de Separació. Publicà l'opuscle Respuesta a las pretensiones de Cataluña que motivaron su separación en 1640.

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vinyes, Joan Baptista  (País Valencià, s XVII)  Arquitecte. Juntament amb Josep Mínguez, és el millor dels deixebles i continuadors de Joan Pérez i Castiel. L'única etapa d'activitat plenament coneguda és la que abraça la construcció de la torre de Santa Caterina de València, possiblement la torre barroca més interessant del regne (1688-1705). Al marge d'aquesta obra construí la portada de l'església parroquial de Vinaròs i col·laborà en l'ampliació de l'església arxiprestal de Santa Maria de Sagunt.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinyes, Marc Antoni  (Barcelona, 1680 – 1740)  Escriptor. Fou catedràtic d'humanitats a la universitat. Pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres. Versificà en castellà.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVinyes i Barnoya, Narcís  (Girona, s XVIII – s XIX)  Metge i escriptor. Es doctorà a la universitat de Montpeller, on era pensionat, amb la tesi Essai sur les passions de l'âme, considerées comme cause de maladies (1809). En tornar a Girona, al final del mateix any, trobà la seva casa destruïda per les bombes napoleòniques.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinyes i Cluet, Ramon  (Berga, Berguedà, 1882 – Barcelona, 1952)  Dramaturg. Establert a Barcelona el 1905, es donà a conèixer com a periodista i publicà el llibre de prosa poètica L'ardent cavalcada (1909). Intentà un tipus de peces teatrals modernistes, com Al florir els pomers (1910). És l'únic dramàturg català interessat per l'expressionisme alemany i el primer que conegué el teatre de Brecht. Entre els intents expressionistes cal esmentar les obres de teatre Peter's Bar (1930) i Racó de xiprers (1932). Escriví peces costumistes d'humor (Fornera rossor de pa, 1934) i un drama polític (Comiats a trenc d'alba, 1938), aixi com diversos estudis de teatre (De la tragèdia, 1908, i Teatre modern, 1929). Exiliat a Amèrica el 1939, hi publicà la novel·la exòtica A la boca dels núvols (1946) i l'obra de teatre històric Pescador d'anguiles (1947).

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinyes i Serra, Francesc  (Girona, 1842 – 1899)  Metge i escriptor. Col·laborà a l'Associació Literària i a la "Revista de Gerona", de les quals havia estat un dels fundadors. També col·laborà a la "Revista Histórica" de Barcelona. Es dedicà a l'arqueologia. Féu un estudi remarcable sobre les escultures d'un sarcòfag romà conservat a l'església de Sant Feliu de Girona. També fou especialista en numismàtica. Escriví treballs per a l'"Álbum Numismático Español".

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinyes i Serra, Narcís  (Girona, 1835 – 1895)  Escriptor. Essent molt jove començà a escriure poesies. La majoria de les seves obres foren publicades a la "Revista de Gerona". Mantingué a casa seva una tertúlia literària que era molt popular i que fou el nucli iniciador de l'Associació Literària de la citada "Revista de Gerona". És autor d'un volum de poesies.

54 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaVinyet, el  (Tarragona, Tarragonès)  Antic santuari de la Mare de Déu del Vinyet, al límit amb l'antic terme de la Canonja, dins la partida del clot del Vinyet. Fou destruït el 1644, durant la Guerra dels Segadors.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vinyet, el  (Sitges, Garraf)  Santuari marià, situat a ponent de la vila, proper a la mar, envoltat d'una pineda i zona residencial, que rep el nom del Vinyet. És documentat des del 1326, i una vella tradició local vol que la imatge -de la Mare de Déu amb l'Infant sobre el genoll esquerre, de la fi de l'època romànica- fou trobada per un esclau moro sota el cep d'una vinya. El santuari fou reedificat el s XVI, i l'actual es construí entre els anys 1727 i 1733, bé que ha estat restaurat i embellit en diferents ocasions. La imatge mariana també ha sofert moltes restauracions (les darreres el 1928 i el 1940). El seu aplec se celebrava el 5/ago; abans se celebrava el 8/set. També se celebren al Vinyet altres festes populars.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinyeta  (Vic, Osona, s XIX)  Compositor i eclesiàstic. És autor d'El serafí d'Ausona, escenes de la vida de sant Miquel dels Sants.

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vinyeta, la  (Sant Pere de Torelló, Osona)  Antiga masia, situada al peu de la serra de Curull. Pertanyia a l'antic domini de Curull i de la Vola. Té prop seu una capella del Roser (1775), avui sense culte. Proper al mas hi ha l'antic casal del Vilar, conegut popularment pel castell de la Vinyeta.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinyeta i Leyes, Ramon  (Torelló, Osona, 1914 - )  Erudit i escriptor. Bon coneixedor dels pobles i de les tradicions sobretot de la Catalunya Vella, ha fet una tasca important de divulgació a través de nombroses conferències i projeccions. Ha fundat l'Editorial Celblau de Torelló. Entre les moltes publicacions seves destaquen les guies muntanyenques i turístiques: Bellmunt (1949), Puigsacalm (1950), Les Gorgues (1954), Rupit (1970), L'Estany (1974), Sant Jaume de Frontanyà i l'alta vall del riu Merlès (1978), Llegendes de la vall del Ges (1979), etc, i, en col·laboració amb A. Pladevall, La vall de Torelló (1979).

59 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaVinyola, la  (Enveig, Alta Cerdanya)  Poble, al sud del terme, vora el riu d'Aravó, poc abans del límit amb la Baixa Cerdanya. El lloc és esmentat per primera vegada el 1521. Era anomenat Santa Eugènia.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vinyoles  (Centelles, Osona)  Antic casal i actual masia, situat a ponent de la vila, al peu del Puigsagordi. És esmentat com a vil·la rural des del 898. Dins la seva demarcació hom construí l'església i més tard la població de Centelles, que per això es digué, del s XII al XV, Santa Coloma de Vinyoles. Fou, entre els s XI i XV, una fortalesa, propietat dels castlans del castell de Centelles. Resta una part del casal medieval, d'estructura romànica i gòtica, amb restes de les primitives muralles, adossat a un mas construït el 1746.

62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vinyoles, Joan  (Illes Balears, s XV)  Frare cistercenc. Pertanyia a la comunitat de Santa Maria la Reial, de Mallorca. El príncep de Viana el nomenà almoiner seu el 1458. L'abat de Poblet, de qui depenia Santa Maria, anul·là el nomenament i féu reconèixer al príncep que l'almoiner havia de ser-li designat per l'abat pobletà. Aquest, salvat el prestigi, nomenà el mateix Vinyoles, el qual ocupà el càrrec prop del príncep. Més tard fou abat de Santa Maria la Reial.

61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vinyoles, Joan  (Illes Balears, s XVII)  Monjo cartoixà i predicador. Professà a la cartoixa de Montalegre. Fou prior de Valldemossa i de Valldecrist i vicari i procurador de Montalegre. És autor d'un sermonari (Sermones varios), la majoria de sermons del qual són en català.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vinyoles, Narcís  (València, s XV – s XVI)  Escriptor. Ciutadà de València. Fou conseller i jurat de la ciutat, administrador de llotja i comptador de la generalitat, entre el 1468 i el 1516. Concursà i intervingué en diversos certàmens poètics amb poesies de caràcter religiós; en aquest aspecte, publicà, en prosa i vers, una Homelia sobre lo psalm del Miserere mei Deus (1499). Les seves poesies amoroses són retòriques, i se centren en casos d'elemental casuística sentimental, però d'una manera evidentment deliberada tendeix a donar al decasíl·lab català un ritme de tipus italià. És també autor de poesies en "llengua toscana". AInici página instàncies de Lluís Carròs i Pere Boïl traduí del llatí al castellà el Supplementum cronicarum de Felippo Foresto (Suma de todas las crónicas del mundo, una de les primeres edicions en llengua castellana a València, 1510). Potser allò més curiós de la seva producció literària és la seva intervenció en els Escacs d'amor, en col·laboració amb Francí de Castellví i Bernat Fenollar. Vinyoles expressa amb gràcia, elegància i gran enginy el moviment de cada jugada. És també autor d'una de les poesies que clouen Lo procés de les olives (1497).

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vinyoles de la Guàrdia  (les Llosses, Ripollès Veure> Vinyoles de Portavella.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vinyoles de Portavella  (les Llosses, Ripollès)  Poble i antiga parròquia (Sant Martí de Vinyoles), situat a l'est del terme, prop del límit amb el de Sora. La parròquia ocupa un lloc dominant (1.020 m alt.) als vessants meridionals de la serra de Santa Margarida. Existia ja el 925, que el bisbe Jordi cedí el domini de l'església i parròquia de Sant Martí al monestir de Ripoll. En l'aspecte civil depenia del castell de la Guàrdia de Ripoll (el poble fou anomenat també Vinyoles de la Guàrdia). El nom de Portavella prové d'un mas proper a l'església. Aquesta es reedificà al s XII, i es transformà en una obra barroca el 1703, hom hi obrí capelles laterals i un campanar de torre sobre l'absis principal. La parròquia arribà a un cens màxim de 108 habitants el 1890. Tingué com a sufragània l'església de Tremolosa (Santa Maria) i dins la seva demarcació hi ha el santuari de Santa Margarida de Vinyoles.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vinyoles dels Masos  (Pals, Baix Empordà)  Caseria, a l'est dels Masos de Pals.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vinyoles d'Orís  (les Masies de Voltregà, Osona)  Poble. És el nucli de poblament més important del terme, i es troba al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, format per tres nuclis, avui dia gairebé units. El nucli primitiu, a 562 m alt, és situat sobre un petit puig, on es troba la vella església de Sant Esteve (un magnífic edifici romànic consagrat el 1106 i restaurat recentment); el segon és format per un carrer que arriba fins a la carretera i l'antic hostal de Ca l'Endalda; i el tercer, per un barri fabril modern, on habiten elsInici página treballadors de la fàbrica de Lacambra. Al centre dels tres barris es construí vers el 1950 la moderna església parroquial. El lloc és conegut des del 941, i la parròquia de Sant Esteve des del 957, i originàriament formava part del terme del castell d'Orís; però almenys des del s XIII formà part del terme i baronia del castell de Voltregà. El 1797 se separà de la baronia i batllia única amb Sant Hipòlit de Voltregà, i poc després es fusionà amb el nou terme de les Masies de Voltregà. Té com a sufragània Sant Miquel d'Ordeig.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinyolí i Pladevall, Joan  (Barcelona, 1914 – 1984)  Poeta. Es llicencià en lletres i fou un dels capdavanters de la generació postribiana que assimilà el millor simbolisme, bé que els darrers llibres duguin el segell del realisme, fonamentat de vegades en una actitud existencial. Va publicar Primer desenllaç (1937), De vida i somni (1948), Les hores retrobades (1951), El callat (1956), Realitats (1963), Tot és ara i res (19709, Encara les paraules (1973), Ara que és tard (1975), Poesia completa 1939-1975 (1975), Llibre d'Amic (1977), Cercles (1980), A hores petites (1983, premi de la Crítica Serra d'Or), Cants d'Abelone (1982), Domini màgic (1984) i Passeig d'aniversari (1984).

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vinyols  (Vinyols i els Arcs, Baix Camp)  Poble (95 m alt) i cap del municipi, situat a la dreta del barranc de les Eres. Havia estat una masia que, el 1210, l'arquebisbe Ramon de Rocabertí donà a repoblar a Pere de Clariana; passà després a la mitra tarragonina. El 1339 ja formava part de la Comuna del Camp, però figurava com a pertanyent a Alforja. El 1356 consta ja juntament amb els Arcs. Adossada a la casa de la vila, hi ha una torre medieval, de defensa. L'església actual (Santa Caterina) és del 1778. Un retaule del Roser és tingut per antic. A Can Nicolau hi ha museu i biblioteca, privats.

69 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CampVinyols i els Arcs  (Baix Camp)  Municipi: 10,89 km2, 95 m alt, 1.872 hab (2014). Situat al sud de Reus, entre les rieres de Riudoms i Riudecols, en terreny molt pla, el terme, estret i llarg, va fins vora el Port de Cambrils. A l'agricultura s'alternen els conreus de secà amb els de regadiu; dels primers domina d'olivera, que justifica dos trulls; la vinya ha reculat, a favor de l'ametller, i el garrofer s'ha recuperat des que el fred del 1956 l'arrasà; al regadiu, gràcies a l'aigua de pous i mines, sobresurt el presseguer, l'avellaner i l'horta. Ramaderia porcina i avicultura. Indústria dels mobles,Inici página embarcacions esportives i tallers mecànics. El municipi comprèn els pobles i antics termes de Vinyols (cap del municipi) i de Sant Joan dels Arcs, la qual esta situada prop del litoral. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Informació

70 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vinyols-Veguer, comtat de  (Catalunya)  Títol concedit el 1732, per l'emperador Carles VI, com a rei de Nàpols, al tinent general Pere de Vinyols i de Veguer (mort a Viena el 1750)

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Viola  (la Torre de les Maçanes, Alacantí)  Caseria.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viola, Anselm  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1738 - Montserrat, Bages, 1798)  Compositor. Format a l'Escolania de Montserrat amb Benet Esteve i Josep A. Martí. Professà l'any 1757, i aquell mateix any es traslladà al monestir de Montserrat de Madrid. Algunes de les seves obres foren estrenades a la Capella Reial d'aquella ciutat. L'any 1768, de retorn a Montserrat, fou nomenat mestre de l'Escolania i de la Capella de Música, càrrecs que exercí fins a la mort. Fou autor de música religiosa de notable qualitat, i destaquen el seu Concert per a fagot i orquestra i una col·lecció de sonates i peces per a instruments de teclat.

92 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Viola, Manuel (José Viola Gamón)  (Madrid ?, 1919 - Madrid, 1987)  Pintor. S'inicià en l'art treballant a Lleida amb Leandre Cristòfol, i després passà a Barcelona, on pertanyé al grup ADLAN. L'any 1939 se n'anà a França, on començà a pintar sobre paper de vidre mitjançant tècniques complicades. Després es decantà cap a la pintura gestual. L'any 1949 tornà a Espanya i s'instal·là a Madrid. De les seves obres cal esmentar El petit molí (1945) i La saeta (1958). Figurà al grup El Paso.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viola i Sauret, Joaquim  (Cabreras, Castella, 1913 – Barcelona, 1978)  Polític. De família lleidatana, féu la guerra en el bàndol franquista i exercí després com a registrador de la propietat. Procurador en corts pel terç familiar per Lleida des del 1971, director general del Règim Local i alcalde de Barcelona (set/1975-des/1976), esdevingué molt impopular per la seva gestió autoritària i hostil als moviments ciutadans. Fracassat en l'intent de ser senador per Lleida el 1977, s'havia apartat de la política, quan fou assassinat, amb la seva muller, per elements desconeguts, que la policia considerà independentistes catalans.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaViolant  (Sicília, Itàlia, s XIV - Catalunya, s XV)  Filla natural de Martí el Jove i de la siciliana Agatuccia de Pesci, de Catània. El 1403, amb el seu germà natural Frederic, futur comte de Luna, fou duta a Catalunya per criar-se a cura del seu avi el rei Martí l'Humà, el qual professà als infants un afecte molt viu. A la mort del seu pare a Sardenya (1409), fou vivament recomanada a l'avi perquè vetllés per ella.

78 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Violant d'Aragó  (Catalunya, v 1236 - Roncesvalles, Navarra, 1300)  Reina de Castella i Lleó. Filla gran del rei Jaume I de Catalunya-Aragó i de Violant d'Hongria. El 1238 es trobava amb els seus pares quan Jaume I es disposava a atacar València. El 1242 es convingué el seu matrimoni, que se celebrà a Valladolid (1246 o 1249), amb el futur Alfons X de Castella-Lleó. Intercedí prop del seu pare perquè ajudés el seu marit contra els sarraïns. A causa de la seva infecunditat Alfons X volgué repudiar-la, i arranjà el seu matrimoni amb Cristina de Noruega, però quan aquesta arribà a Castella (1253), Violant ja havia tingut una filla (Berenguera), que fou la primera dels deu fills que tingueren. Respecte a l'afer dels seus néts, els infants de La Cerda, fou partidària d'ells, i fugí amb ells d'Aragó. El seu fill Sanç IV li confiscà els territoris que posseïa a Castella-Lleó (Valladolid, Palència, San Esteban de Gormaz, Astudillo, Curiel, Béjar, etc), i no els recobrà fins a la mort d'aquell (1295). Intervingué també en les lluites durant la minoritat del seu nét Ferran IV; fou contrària a aquest i defensà els drets dels La Cerda. Morí en retornar d'un viatge de pelegrinatge a Roma fet per a guanyar el jubileu.

75 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Violant d'Aragó  (Catalunya, s XIII – Itàlia, 1302)  Duquesa de Calàbria. Filla del rei Pere II de Catalunya-Aragó i de Constança de Sicília. El 1283 passà a Sicília amb la seva mare i la seva germana. Pels interessos polítics del moment, fou projectat el seu matrimoni amb Alfons de la Cerda, pretendent al tron de Castella, però el 1297, seguint el que s'havia convingut per la pau d'Anagni, es casà a Roma amb el duc de Calàbria, que després de mort (1309) esdevingué rei Robert I de Nàpols.

76 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaViolant d'Aragó  (Barcelona, 14/oct/1310 - Aragó, 1353)  Comtessa de Luna i dèspoina d'Epir. Cinquena filla del rei Jaume II el Just i de Blanca de Nàpols, que morí en infantar-la. Educada per Violant d'Ayerbe, visqué de petita al palau reial de València, i després habità, en companyia de la madastra Maria de Xipre, el castell de Tortosa i més tard a Barcelona. El seu pare projectà el seu matrimoni amb el rei Carles IV de França, amb el príncep de Gal·les Eduard (hereu d'Eduard II) i amb el rei Alfons XI de Castella-Lleó. El seu germà Alfons III el Benigne la casà el 1327 amb Felip de Tàrent, dèspota d'Epir (fill del príncep Felip II d'Acacia i emperador titular de Constantinoble i de la princesa Tàmar d'Epir), que fou assassinat el 1330. Retornada a Catalunya, fou casada, a Lleida, el 1339, amb Lope de Luna, senyor de Sogorb i primer comte de Luna, de qui fou la primera muller. Fou soterrada al monestir de Veruela (Aragó).

77 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Violant d'Aragó  (Barcelona, 1381 - Nàpols, Itàlia, 1442)  Reina titular de Nàpols. Filla de Joan I i de Violant de Bar. El 1390, molt petita encara, fou esposada amb Lluís II, duc d'Anjou, que es titulà rei de Nàpols, Jerusalem i Sicília. No s'efectuà el matrimoni fins al 2/des/1400. Fou mare de Lluís III d'Anjou, rei titular de Nàpols, i de Renat I de Provença.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Violant de Bar  (França, v 1365 - Bellesguard, Barcelona, 1431)  Reina de Catalunya-Aragó (1387-95). Segona muller de l'infant Joan (futur Joan I de Catalunya-Aragó), primogènit de Pere el Cerimoniós. Filla de Robert, duc de Bar, i de Maria, germana de Carles el Savi de França. El paper polític de Violant fou molt important a la corona catalano-aragonesa en vida del seu marit i després de mort aquest. El matrimoni de Violant i Joan féu cada vegada més profunda la discòrdia entre Pere el Cerimoniós i l'infant, i la rivalitat de Violant amb la reina Sibil·la de Fortià va causar problemes a la família reial. S'interessava molt pels afers d'estat i va introduir a la cort un joc complicat de favoritismes del qual s'aprofitaren Constança de Perellós i Carrossà de Vilaragut. El 1381 va néixer la seva primera filla, Violant, l'única que arribà a la majoritat. El 1384 nasqué el seu primer fill baró, Jaume, i el 1389 nasqué un altre infant, Ferran Mateu. Reina del 1387 al 1395, època en la qual la cort de Catalunya-Aragó fou una de les més fastuoses d'Europa. Durant la persecució semita, Violant intervingué a favor del rabí Mossé. A la mort del seu marit, la reina vídua fou allunyada del tron. En morir, fou enterrada a la seu de Barcelona, i fou traslladada el 1460 al monestir de Poblet.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaViolant de Gandia  (País Valencià, s XIV – s XV)  Dama. Era filla del duc Alfons I de Gandia i de Violant d'Arenós. Germans seus foren Alfons II de Gandia i Pere de Villena. Es casà amb el seu cosí Jaume de Prades. En tingué dues filles: Violant, casada amb Bernat Joan de Cabrera, i una altra de maridada amb el comte de Ventimiglia.

81 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Violant de Grècia  (Grècia, s XIII – València, s XIV)  Dama. Era filla del dèspota grec Teodor Làscaris II, titulat emperador de Nicea, i d'Eudòxia o Irene Làscaris. Era descendent de l'emperadriu grega Constança, que acompanyà a Catalunya. Jaume II i Blanca d'Anjou, convingueren el seu matrimoni amb Pere d'Aierbe, majordom reial. En tingué dues filles, però acabà per divorciar-se (1313). Des d'aleshores residí sovint al palau reial de València, acompanyant l'esmentada Constança. S'ocupà durant algunes temporades de les infantes Isabel i Violant, filles de Jaume II.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Violant de Pallars  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Dama. Era filla del comte Arnau Roger I de Pallars i d'Irene Làscaris. El seu pare morí el 1288, quan ella tenia pocs anys. Amb la mare i les germanes fou posada sota la protecció del rei Alfons II. El 1297 es casà amb Eiximèn Cornel, fill de Pere, hereu d'Alfajarín i d'altres possessions. En tingué tres fills dits Pere, Tomàs i Ramon.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Violant de Prades  (Catalunya, s XIV - Sicília, Itàlia, s XV)  Filla de Jaume de Prades i de Violant de Gandia. Visqué a Sicília amb el seu pare. Mort aquest el 1408, fou presa sota la protecció de la reina Blanca de Sicília, muller de Martí el Jove. Després de la mort d'aquest (1409), Blanca volgué casar-la amb Frederic de Luna, fill natural del difunt, però el casament no es realitzà, encara que se'n signaren capítols pel mai/1409. Finalment es casaria amb Joan de Cabrera, fill del comte de Mòdica.

84 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Violant de Sicília  (Sicília, Itàlia, s XIV)  Filla petita del rei Pere II de Sicília, de la branca catalana establerta en aquella illa, i d'Elisabet de Caríntia. El 1356 fou detinguda pels barons llatins i els angevins que ocupaven Messina, amb la seva germana Blanca. Com aquesta, fou duta en captiveri a Nàpols.

85 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaViolant de Vilaragut  (Illes Balears, s XIV - 1362/72)  Reina de Mallorca. Filla de Berenguer de Vilaragut i de Sarrià i de Saura de Mallorca. Visqué a la cort de Jaume III de Mallorca, amb el qual es casà (1347) en morir la reina Constança d'Aragó, fet del qual fou en certa manera acusada. Després de la batalla de Llucmajor (1349), en la qual morí el seu marit, estigué presonera al castell de Bellver i al convent de Santa Clara de València, amb la seva fillastra Elisabet de Mallorca (1349). El papa i el rei Joan II de França gestionaren el seu alliberament. Habità en un castell, prop de Montpeller, i es casà amb el duc Ot I de Brunsvic-Grubenhagen (1353), cavaller fidel de Joan II i futur marit de la reina Joana I de Nàpols. Violant vivia encara, ben considerada, durant el regnat de Carles V de França.

86 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Violant d'Hongria  (Hongria, v 1216 - Osca, Aragó, 1251)  Reina de Catalunya-Aragó (1235-51). Filla del rei Andreu II i de Violant de Courtenay, filla de l'emperador Pere I de Constantinoble, el seu nom de fonts era Andreua. El 1234, a proposta del papa, fou arranjat el seu matrimoni amb el rei Jaume I el Conqueridor; li aportà en dot una elevada quantitat de diners, els drets a un comtat a Flandes i els territoris que els avis de Violant tenien a Nemours i Borgonya; Jaume I li féu donació de la senyoria de Montpeller, la baronia d'Omeladès i el vescomtat de Millau. Les noces, que causaren sensació a l'estranger, se celebraren a Barcelona el 1235. Dona de talent i caràcter, exercí una forta influència sobre el seu marit. Fou soterrada al monestir de Vallbona de les Monges.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Violant i Simorra, Ramon  (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà, 1903 – Barcelona, 1956)  Etnòleg. Fou director del Museu d'Indústries i Arts Populars de Barcelona, i el folklorista català més destacat de la postguerra. De la seva obra cal destacar El llibre de Nadal (1948), Art popular decoratiu a Catalunya (1948), El Pirineo español (1949), La Setmana Santa al Pallars i la Ribagorça (1953), Els pastors i la música (1953), La rosa segons la tradició popular (1956) i Etnografia de Reus i la seva comarca (1955-59).

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaViolat, Manuel  (País Valencià, s XVII)  Arquitecte. Dirigí les obres de l'església de Santa Maria d'Alacant, notable per la seva decoració amb columnes salomòniques.

89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Violet, Gustau  (Tuïr, Rosselló, 1873 – Perpinyà, 1952)  Escultor i escriptor. Format a les classes d'arquitectura de l'Académie des Beaux-Arts de París, aviat preferí l'escultura. S'abocà a un art antiacadèmic, basat en l'expressió del que ell anomenava la raça catalana i on hom a detectat l'influx de Constantin Meunier. Treballà la pedra, el marbre, el bronze, el coure i, sobretot, la terra cuita, patinada sovint amb aspecte de bronze. Entre les seves obres grans hi ha el Monument als morts de Perpinyà, l'estàtua funerària de Monsenyor Carsalade i els relleus de la porta de l'Escola Normal de Perpinyà. Si bé exposà a París, on el 1902 rebé menció honorífica al Salon des Artistes Français, preferí l'arrelament a la seva Catalunya, sense fer distincions entre un o altre estat: aprofità la tradició ceramista de Quart d'Onyar per a produir escultures seriades de qualitat, i a Prada tingué un quant temps per ajudant Miquel Oslé. Exposà a Barcelona (Sala Parés) el 1905. Descobrí i revalorà a Prada el Crucifix d'El Greco actualment al Louvre de París. Fou, després de Maillol, el principal escultor modern del Rosselló. La seva obra pot assimilar-se al corrent postmodernista català. És representat al Museu Jacint Rigau de Perpinya i al d'Art Modern de Barcelona. Amb Josep Sebastià Pons escriví La font de l'Albera, que fou estrenada a Ceret amb música d'Enric Morera.

90 CATALUNYA - HISTÒRIA

Violí, hostal del  (Argençola, Anoia)  Antic hostal, vora l'antic traçat de la carretera de Barcelona a Lleida, dins l'antic terme de Carbasí.

91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Viquet, Jaume  (Palma de Mallorca, s XVII – 1651)  Historiador i eclesiàstic. El 1645 enllestí una mena de crònica titulada Notícia exacta i verídica de tots els successos memorables que s'han esdevingut en el regne de Mallorca des de l'any del Senyor 1636.

Anar a:    Vine ]    [ Vino ]    [ Vinyals, J ]    [ Vinyav ]    [ Vinyo ]    [ Violant ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -