A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    More ]    [ Morell, J ]    [ Morella ]    [ Morene ]    [ Morens ]    [ Morera i G ]

Fins a quan abusaràs, polític corrupte, de la nostra paciència?. (versió particular de Ciceró)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moré i Verdaguer, Víctor  (Barcelona, 1891 - Canovelles, Vallès Oriental, 1967)  Escultor. Format a Llotja, amplià estudis a París i residí durant un quant temps a Bèlgica, on fou deixeble de Victor Rousseau. El 1916 s'instal·là a Barcelona. De la seva producció cal citar diversos bustos, com un d'Apel·les Mestres, i nombroses imatges religioses de pedra i de fusta.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Morea  (Sant Serni, Pallars Jussà Veure> Mereia.

3 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Morea, Ferran de  Veure> Ferran de Mallorca.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMoredo, vall de  (Alt Àneu, Pallars Sobirà Vall tributària de la Noguera Pallaresa, per la dreta, a Alós de Gil de l'antic terme de Gil. Al sector més baix hi ha les bordes de Moredo.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Moredo, vall de  (Salardú, Vall d'Aran Vall tributària de l'Unyola per l'esquerra; es forma al vessant oriental de la serra d'Arenys.

6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Morei, Bartomeu  (Illes Balears, s XVII – s XVIII)  Pintor. Hom en conserva quatre teles de la vida de la Mare de Déu (església de Santa Eulàlia de Palma de Mallorca) i dues pintures al retaule major de Sóller. Potser fou parent seu Jaume Morey. Dins els convencionalismes de l'època, tots dos mostren una notable correcció.

7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Morei, Guillem  (Illes Balears, s XIV - Girona ?, d 1396)  Escultor. El 1375 era mestre de la porta lateral, dita dels Apòstols, de la seu de Girona, però fins el 1394 no fou nomenat mestre major de la catedral. El 1383 féu un àngel de bronze, i el 1385, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, els sepulcres del comte Ramon Berenguer II i de la comtessa Mafalda de Pulla-Calàbria, també per a la seu gironina. Aquestes dues darreres obres, col·locades a força alçada, es caracteritzen, malgrat el seu estil arcaïtzant, pel tractament acurat i estilitzat i per la perfecció tècnica. El 1394, a causa de la mort del seu germà Pere, el capítol de la seu de Mallorca sol·licità al de Girona els seus serveis per acabar l'obra del portal del Mirador. El 1396, darrer any que consten notícies seves, continuava residint a Girona.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morei, Guillem  (Barcelona, s XIV)  Ciutadà. Era molt entès en coses de mar. El 1351, amb Francesc de Finestres, s'embarcà com a assessor a l'estol de Ponç de Santa Pau que anava a combatre els genovesos a la Mediterrània oriental. Pel feb/1352 participà amb aquest estol a la terrible batalla naval del Bòsfor.

9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMorei, Pere  (Illes Balears, s XIV – Palma de Mallorca, 1394)  Arquitecte i escultor. Germà de Guillem. Mestre major i escultor de l'obra del portal del Mirador de la seu de Mallorca i autor de la seva traça, la inicià el 1389. Fou ajudat, des del 1393, per Enric Alemany, que féu els dosserets i els capitells, i per Jean de Valenciennes, autor del relleu del timpà. Hom no coneix amb certesa cap obra seva com a escultor.

101 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Morei, son  (Artà, Mallorca)  Pic (562 m alt) de l'illa, situat a la serra de Ferrutx a l'extrem septentrional de la serralada de Llevant, de la qual és la principal alçada.

10 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Moreia, talaia  (Artà, Mallorca Antiga torre de defensa, situada a la costa septentrional, damunt el cap de Ferrutx. És anomenada també torre de son Morei, del puig de son Morei o del cap de Ferrutx.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moreira i Ramos, Joan  (Lleida, 5/jun/1878 – Tortosa, Baix Ebre, 26/gen/1951)  Promotor de música i escriptor. Era fill d'un militar tortosí. La seva tasca d'instruir musicalment la gent el dugué a fundar l'Orfeó Tortosí (1905) i l'Orfeó Montsià (1922). És autor de l'Himne a la Cinta. Publicà, a part, d'articles periodístics, l'extens recull Del folklore tortosí (1934).

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Morell, bac  (Camprodon, Ripollès Vall, tributària de la riera de Bolòs per l'esquerra. Neix prop de Puigdefrancor i desemboca al seu col·lector prop de Salarsa.

13 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Morell, cala  (Ciutadella, Menorca Cala urbanitzada de la costa de Tramuntana, prop de la caseria de sonInici página (o çon) Morell i de l'antiga església de Curniola.

14 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del TarragonèsMorell, el  (Tarragonès Municipi: 5,94 km2, 104 m alt, 3.530 hab (2014). A la confluència del riu de la Glorieta amb el Francolí, a la dreta d'aquest, al nord-oest de Tarragona, al sector occidental de la comarca. Gairebé tot el terme és conreat, principalment de regadiu (avellaners) i menys de secà (vinya, olivera i cereals). Avicultura. Indústries alimentàries (farina), de la fusta (mobles) i darrerament, arran de la instal·lació d'una refineria petroleoquímica al veí municipi de la Pobla de Mafumet, s'hi ha desenvolupat, a més, la indústria química. La vila es troba en un turó, s'hi destaca el casal dit el Castell. L'església parroquial és dedicada a sant Martí. El municipi comprèn també els pobles dels Hospitals i de la Granja dels Frares. Pertany a l'àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Institut - Ràdio Morell

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morell, Esteve  (Vila-seca de Solcina, Tarragonès, s XIX - Melbourne, Austràlia, s XX)  Polític. Emigrà de jove a Austràlia. Tingué una actuació pública remarcable, fins al punt d'ésser elegit batlle de la ciutat de Melbourne, el 1926. Li fou concedit el títol de par pel rei d'Anglaterra.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morell, Francesc de Paula  (Manresa, Bages, 1848 - Catalunya, s XIX)  Religiós jesuïta. Sobresortí com a predicador. Escriví obres religioses i alguns fulls o opuscles apologètics que il·lustrava ell mateix. Conreava el dibuix i la pintura.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morell, Joan  (Barcelona ?, s XV – s XVI)  Humanista. Presentà, amb unes versos llatins, l'edició del 1502 de les obres teatrals Galathea et Zaphira de Florus. Fou amic de Joan Boscà i mantingué correspondència literària amb Marineo Sículo, el qual l'inclogué en el seu panegíric dels literats hispànics. Corregí en partInici página l'edició del diccionari de Nebrija avalada per Martí Ivarra (1522).

18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Morell, Joan  (Sóller, Mallorca, s XVIII - Palma de Mallorca, 1806)  Eclesiàstic. Canonge de la seu de Palma (1798), publicà Tratado de Agricultura (Madrid 1780) i Memoria instructiva sobre el estado actual de la isla de Mallorca (1787).

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morell, Josep  (Manresa, Bages, s XIX)  Pessebrista. Fou el pare de Francesc i de Lluís Morell i Cornet.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morell, Josep  (Manresa, Bages, 1649 – Girona, 1696)  Religiós jesuïta. Fou rector dels col·legis de la Companyia de Jesús a Manresa i Girona. És autor d'un poema religiós dedicat a la Passió de Jesucrist i d'una antologia de poetes llatins en traducció al castellà.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morell, Juliana  (Barcelona, 1594 - Avinyó, Provença, 1653)  Humanista i religiosa. Filla d'un banquer que s'instal·là a França en arruïnar-se, excel·lí des de la seva infància per les seves qualitats excepcionals de poliglota. Dominava el llatí, el grec, l'hebreu i el siríac. També estudià dret, física, química i música. Fou tanta la seva fama que el vicelegat pontifici i un tribunal escollit especialment li atorgaren el títol de doctora en ciències i lletres. El 1608 ingressà al convent de les dominicanes de Santa Pràxedes d'Avinyó. El 1613 en fou elegida prioressa, càrrec que ocupà dues vegades més.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morell, Miquel  (Alcover, Alt Camp, s XVI - Catalunya, s XVII)  Bandoler. Amb el seu germà i amb elements d'Alcover i de la comarca ribagorçana actuà (1608) pels vols de Prades i formà una bandositat, dita dels morells, que atacava la facció rival dels voltors. Entre el 1610 i el 1611 fou perseguit per l'exèrcit, fins que es reté i fou perdonat pel lloctinent Manrique a canvi de servir a l'exèrcit d'Itàlia. Hi accedí, però el 1613 tornavaInici página a actuar per la zona de Lleida.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morell, Miquel Jeroni  (Catalunya, s XVI - Balaguer, Noguera, 1579)  Prelat. El 1578 fou nomenat bisbe d'Urgell, com a successor de Joan Dimas Loris, traslladat temps enrera a Barcelona. Morí l'any següent al convent de Sant Domènec de Balaguer, on fou enterrat. Fou succeït per fra Hug Ambròs de Montcada.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morell, Pere  (Barcelona ?, s XVII)  Polític. Era canonge de la catedral de Barcelona. Se significà com un dels més destacats partidaris de les autoritats franceses, durant la guerra dels Segadors. Amb Josep Fontanella i Josep d'Ardena, formà la facció enemiga de Josep Margarit. Fou confident del lloctinent La Mothe-Houdancourt (1642-44) i dels seus successors. Amenaçat de mort pels contraris al partit francès, el govern de París el cridà per sostreure'l als atacs (1647) i el cobrí d'obsequis.

25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Morell i Bellet, Faust  (Palma de Mallorca, 1851 – 1929)  Pintor i marquès de Solleric. Fou conegut per les seves imitacions dels artistes flamencs del s XV. Conreà també el gènere històric i el retrat. Era fill de Faust Morell i Orlandis.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morell i Cornet, Francesc  (Manresa, Bages, 1845 – 1916)  Pintor. Fill de Josep Morell i germà de Lluís. Excel·lí com a restaurador. És autor de la restauració del retaule del Sant Esperit de la seu de Manresa, obra de Lluís Borrassà. Col·laborà en la restauració de la mateixa seu, on també dissenyà vitralls (1883) i prengué part en la decoració d'una capella del monestir de Montserrat (1907). També sobresortí com a retratista.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morell i Cornet, Lluís  (Manresa, Bages, s XIX - Barcelona, s XX)  Pintor. Fill de Josep Morell i Macias i germà de Francesc. Treballà en la decoració d'esglésies. Col·laborà com a dibuixant a diverses revistesInici página il·lustrades.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morell i Covas, Miquel  (Granollers, Vallès Oriental, 7/ago/1923 - Albacete, Castella, 5/nov/2012)  Escultor. Fill de mallorquins, residí des de infant a Palma de Mallorca. Es formà a l'Escola d'Arts i Oficis i en un taller d'escultura. Interessat per Giacometti, Moore i Manzú, conreà un figurativisme molt esquematitzat, que hom ha relacionat amb l'escultura gòtica i que se centra en la figura humana. Ha exposat a diversos països europeus i americans.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morell i Macias, Josep  (Sant Esteve d'En Bas, Garrotxa, 1899 – Barcelona, 24/jul/1949)  Cartellista i pintor. Es formà a Sevilla, on el seu pare feia de mestre nacional. Viatjà per França i per Bèlgica. A vint anys tornà a Barcelona. A la seva època fou considerat com el millor cartellista català. Guanyà el segon premi a l'Exposició Internacional del 1929 i el primer a la Fira del Llenguadoc (1932). Féu el cartell del centenari de Goya. Pintà l'absis de l'església de l'Ametlla del Vallès.

30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Morell i Orlandis, Faust  (Palma de Mallorca, 19/jul/1821 – 28/gen/1880)  Pintor. Fill de Faust Morell i de Moragues, senyor de la Galera de Felanitx. Conreà l'oli i l'aquarel·la. Es dedicà al paisatge, als temes costumistes i religiosos, al retrat, etc. De colors brillants, donà molta importància la moviment i a la representació de les qualitats de les robes. Féu projectes de retaules d'estils historicistes i per a ornaments litúrgics. Entre les seves obres cal esmentar en retrat de la reina Maria Mercè quan era infanta d'Espanya, Nenes disfressant-se, Pontifical i la Mare de Déu de la parròquia de Valldemossa. Presidí l'Acadèmia de Belles Arts de Mallorca i fou corresponent de la de San Fernando.

31 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMorell i Rullan, Pere Joan  (Sóller, Mallorca, v 1785 - Palma de Mallorca, 1867)  Advocat, polític i escriptor. Doctor en drets, fou jutge de Manacor (1821), diputat a corts (1837-38, 1838-39), membre de la Societat d'Amics del Païs i catedràtic a l'Institut Balear. Publicà, entre altres obres, Investigaciones filosófico-políticas sobre la naturaleza del fomento y su influencia en la prosperidad pública (1834) i De la libertad considerada como elemento de fuerza y como elemento de debilidad (1839).

32 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca dels PortsMorella  (Ports Municipi i capital de la comarca: 413,54 km2, 984 m alt, 2.638 hab (2014). Ocupa una gran extensió al centre del massís muntanyós dels ports de Morella, a la capçalera dels rius de Bergantes (o riu de Morella) i de Calders, a l'est, fins a les terres d'Aragó. El relleu és accidentat per les serres de Llècua, al sud, i les de Palanques i de Xiva, al nord, amb altures que superen els 1.200 m, amb abundància de pinedes i pastures. L'economia local es basa en l'agricultura, fonamentalment de secà; els conreus més estesos són els de cereals; els conreus de regadiu, en canvi, queden circumscrits a les ribes del riu Bergantes i els principals són les patates, els tomàquets i les cebes. La ramaderia aprofita les herbes locals; són importants els ramats d'ovins i de cabres; també té una certa importància l'avicultura. L'artesania tèxtil, dedicada a la confecció de mantes, faixes i alforges, tingué durant el s XVIII caràcter d'indústria desenvolupada, però actualment només dóna feina a...  Segueix... 

33 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Morella, batalla de  (Morella, Ports, 1084)  Fet d'armes ocorregut en topar les forces del Cid (al servei d'al-Mu'tamin, rei musulmà de Saragossa) amb les del rei musulmà de Lleida, al-Mundir, i el seu aliat, el rei aragonès Sanç Ramires. El Cid vencé i féu diversos presoners aragonesos.

34 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Morella, comtat de  (País Valencià Territori constituït el 1366, amb la vila de Morella i les seves aldees i pertinences, pel rei Pere III i atorgat al seu fill, l'infant Martí. Revertí a la corona en esdevenir Martí rei, el 1396.

35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaMorella, comtat de  (País Valencià Títol, concedit el 1838 a Ramon Cabrera i Grinyó pel pretendent Carles (V), comte de Molina. El pretendent Carles VII el suprimí el 1875, però Alfons XII li tornà a concedir aquell mateix any. Continua en la mateixa família.

36 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Morella, entrevista de  (Morella, Ports, jul/1414)  Conferència política entre Ferran I de Catalunya-Aragó i el papa Benet XIII. El rei procurà de convèncer el papa que assistís al concili de Constança, però aquest s'hi negà amb diversos pretexts i poc després prohibí, sota pena d'excomunió, que hi assitissin els prelats catalano-aragonesos.

37 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Morella, governació de  (País Valencià, 1707 – 1833)  Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern (o partit, o corregiment) de Morella. Des del començament fou regida per governadors militars. Hom preveia la incorporació de la governació de Peníscola. En fou el primer corregidor (1712) el marquès d'Ytre. Comprenia les comarques dels Ports, l'Alt Maestrat (excepte la Serratella), l'Alcalatén (excepte l'Alcora) i una part de l'Alt Millars, de l'Alt Palància, del Baix Maestrat (la Tinença de Benifassà) i de la Plana Alta (les Coves de Vinromà). Fou suprimida amb motiu de la divisió provincial.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Morella, la  (Begues, Baix Llobregat)  Muntanya del massís de Garraf, que tanca pel sud la plataforma de Begues seguint una carena peneplanada que s'estén del coll Sostrell (nord-nord-est) al pla de Querol (sud-sud-oest), amb pics de més de 500 m (595 m al vèrtex geodèsic). És formada per calcàries del Cretaci inferior, que sofreixen un procés de carstificació des del Pliocè, amb cicles alternants de circulació superficial i subterrània. El relleu resultant, visible en les dolines i els avencs, ha denudat la muntanya i l'ha feta inhabitable i de vessants poc transitables.

39 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaMorella, marquesat de  (País Valencià Títol concedit el 1898 al senador i diputat Luis Montesino y Fernández Espartero (Bilbao, 1868 - Madrid, 1957), després quart duc de la Victòria, en record de la presa de Morella pel seu oncle Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero. Continua en la mateixa família.

40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

ports de Morella (Ports)Morella, ports de  (Ports Alineació muntanyosa, que constitueix l'extrem septentrional del sistema Ibèric valencià i que fa de partió d'aigües entre la conca de l'Ebre i el vessant mediterrani. Està constituïda per materials sedimentaris (calcàries, gresos i conglomerats) que s'elevaren amb el plegament pirinenc i que amb la posterior erosió han donat lloc a un paisatge d'anticlinals i sinclinals molt característic. Els anticlinals al nord de Morella segueixen una direcció concordant amb el cabassament del sistema Ibèric i atenyen les màximes altituds del conjunt (pics de Bovalar, de Fusters i de Folc, amb més de 1.250 m alt). els sinclinals resten penjats a causa de l'erosió i formen moles amb altures superiors als 1.000 m. El massís dels ports de Morella constitueix el nucli de la comarca dels Ports.

41 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Morella la Vella  (Morella, Ports Dena, al nord-oest de la ciutat, entre el riu de Xiva i el Bergantes. A més de les restes d'un poblat pre-romà, hi ha un important grup de pintures rupestres a les balmes de la Galeria Alta de la Masia, de la cova del Roure i de la Vinya, amb escenes de caça i de lluita.

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Morellana, rambla de la  (Alt Maestrat Veure> Valltorta, rambla de la.

43 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Morellàs  (Morellàs i les Illes, Vallespir)  Poble (130 m alt) i capital del municipi, és a la dreta del riu deInici página Morellàs o de les Illes. L'església parroquial de Sant Esteve és un edifici modern.

44 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del VallespirMorellàs i les Illes  (Vallespir Municipi: 42,10 km2, 130 m alt, 2.679 hab (2012), (fr: Maurellias Las Illas). Situat a la conca del riu de Morellàs o de les Illes i estès, en part, per la vall del Tec, a l'est de Ceret. El relleu és accidentat al sud per la serra de l'Albera. L'economia local es basa en l'agricultura de secà i també de regadiu, el principal conreu és la vinya; també hi ha arbres fruiters i hortalisses, complementat amb la ramaderia i algunes petites indústries. Producció de vins de qualitat superior i vins dolços. Darrerament s'hi ha desenvolupat també el turisme. El cap municipal és el poble de Morellàs; l'església parroquial de Sant Esteve és de construcció moderna. A més de l'antic terme de les Illes, el municipi comprèn també el de Riunoguers, ambdós annexats el 1972. Àrea comercial de Ceret. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Morelles, Cosme Gil  (País Valencià, 1557 - Gant, Flandes, 1636)  Teòleg i inquisidor dominic. Professor de filosofia i regent d'estudi de l'orde a Colònia. Intervingué en el capítol general de l'orde a París el 1611. Inquisidor general a l'arxidiòcesi de Colònia, Magúncia i Tréveris, l'exèrcit suec de Gustau Adolf l'empresonà i, en reclusió, morí a Gant. Escriví els comentaris a l'edició d'Anvers del 1612 de l'obra de sant Tomàs (18 volums).

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morelló, Jaume  (Catalunya, s XIX)  Jurista. Publicà una Colección de contratos, testamentos, etc., para gobierno de los notarios de Cataluña (1827).

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Morenç  (Setcases, Ripollès)  Coma de la vall de Camprodon, als Pirineus axials, a l'extrem septentrional de la comarca. El circ o la coma estricta de Morenç correspon a la vall de la riera de Morenç, prolongat al sud-oest pel circ d'Ulldeter, capçalera extrema del Ter.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMorenes i de Caçador, Carles de  (Tarragona, 1729 – 1809)  Noble. Primer baró de les Quatre Torres (1790). Fou majordom i tresorer de propis de Tarragona (1757), ciutadà honrat de Barcelona i cavaller del Principat de Catalunya (1773), regidor perpetu (1778) de Tarragona i diputat a les antigues corts de Castella per Tarragona. Era fill de Tomàs Morenes i Móra.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morenes i de Tort, Carles de  (Tarragona, 1831 – 1906)  Escriptor. Quart baró de les Quatre Torres. Comte consort de l'Asalto. Publicà Breves apuntes doctrinales sobre la libertad de culto en España (1875) i El blasón de Tarragona (1891).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morenes i Garcia Alesson, Ramon de  (la Nou de Gaià, Tarragonès, 1866 – Madrid, 1934)  Noble i enginyer agrònom. Fill de Carles. Tenia el títol de comte de l'Asalto i d'altres. Fou diputat a corts i senador per Tarragona en diverses ocasions.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morenes i Móra, Felip  (Tarragona, s XVIII)  Escriptor. És autor d'escrits diversos, com els titulats Novus florium spiritualium, publicat a Barcelona el 1748, i Entretenimientos sobre los principales puntos de la doctrina cristiana, que aparegué a Tarragona el 1758.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morenes i Móra, Tomàs  (Tarragona, s XVII - s XVIII)  Noble. Majordom i tresorer de propis i administrador de la taula de canvi de Tarragona. Fou pare de Carles de Morenes i de Caçador.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Moreno, Joan  (País Valencià, s XV)  Poeta. Amic d'Ausias March i del grup de Bernat Fenollar. Col·laborà en l'obra, de diversos autors, El procés de les olives i El somni de Sant Joan. Poeta amorós, sabia conjugar laInici página lírica amb la dialèctica satírica.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Moreno, Joan  (València, 1382 – s XV)  Pintor. El 1396 anà a Sant Mateu per ser deixeble de Pere Forner.

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Moreno i del Camino, Cristòfor  (Moixent, Costera, s XVI – València, 1603)  Prelat franciscà, predicador i escriptor. Estudià arts i teologia escolàstica a Roma, i posteriorment es doctorà en teologia dogmàtica a Alcalà. Fou elegit provincial de l'orde. Fou confessor de l'emperadriu Maria, germana de Felip II, i de les Descalçes Reials de Madrid. Excel·lí com a orador. Escriví, entre d'altres, les obres Primera parte de la claridad de los simples (1571), Segunda parte de la claridad, intitulada Lumbre del cristiano (1575), Jornada para el cielo i Excelencias del agua bendita.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Moreno i Ferrer, Eugeni  (Burjassot, Horta, 1884 – 1908)  Escriptor. Algunes de les seves poesies foren premiades als Jocs Florals de lo Rat Penat.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Moreno i Ferrer, Josep  (València, 1887 - País Valencià, s XX)  Escriptor. Germà d'Eugeni, que, com ell, veié premiades algunes de les seves poesies als Jocs Florals de Lo Rat Penat. També col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Moreno i Gans, Josep  (Algemesí, Ribera Alta, 12/ago/1897 - A Corunya, Galícia, 28/ago/1976)  Músic. Deixeble de Conrado de Campo. Guanyà amb Pinceladas goyescas (1928) el premi Nacional de Música. És autor, entre altres composicions, de Simfonia d'estampes llevantines i de Simfonia Esopo (1972). Escriví també obres de cambra.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMoreno i Gimeno, Manuel  (València, 1900 - 1982)  Pintor. Destacà en el paisatge, sobretot com a colorista. Fou professor de paisatge a l'Acadèmia de Sant Carles de València.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Moreno i Gómez, Armand  (València, 1925 - Madrid, 30/oct/1994)  Director teatral i cinematogràfic. Començà escrivint poesia i aviat es dedicà al teatre, de primer com a actor i després com a director d'escena (Yerma, 1971, de F. García Lorca). Ha intervingut com a actor cinematogràfic en bastantes pel·lícules, camp on ha exercit també d'ajudant de direcció, de guionista, de cap de producció i de realitzador (Maria Rosa, 1964, film protagonitzat per la seva muller, Núria Espert). Ha estat codirector del Teatre Principal de València (1979-81).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moreno i Masquefa, Joan  (País Valencià, s XVII – Catalunya, s XVIII)  Militar. El 1713 era un dels valencians residents a Barcelona que formaren el regiment dels Desemparats, d'on fou capità de la companyia de granaders. Destacà en diverses accions de guerra. El 17/mai/1714 era a l'assalt sofert sobre el convent dels Caputxins, on féu una resistència heroica i es replegà obrint-se pas a la baioneta. El 13/jul participà al gran contraatac contra les línies d'aproximació enemigues, durant el qual resultà molt malferit i quedà invàlid durant la resta del setge.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Moreno i Mira, Vicent  (València, 1937 - )  Pintor. Autodidacte. La seva obra recrea el paisatge rural del País Valencià, evitant-hi la presència de la figura humana per tal de donar-hi un to solenciós i recollit. Es caracteritza pel seu realisme escenogràfic i, sobretot, per una vibrant lluminositat. Ha exposat regularment a València, però també a Barcelona, Madrid, Alcoi, Dénia, Saragossa, etc.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMoreno i Pallí, Lluís  (Sant Antoni de Calonge, Baix Empordà, 1/jul/1907 – 12/oct/1974)  Folklorista. Fundador, amb Manuel Cubeles, de l'Esbart Verdaguer, del qual fou director musical i president. Fundà l'Institució Musical Juli Garreta i l'Obra del Ballet Popular, que presidí a partir del 1963. Realitzà la instrumentació de ballets catalans tradicionals.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Artur Moreno i SalvadorMoreno i Salvador, Artur  (València, 10/mai/1909 - Barcelona, 25/jun/1993)  Dibuixant humorístic. Col·laborà de primer a "Pulgarcito", i passà després a "Xut!" i "Papitu". Fou l'animador de l'equip de "Pocholo", però no deixà de publicar dibuixos a "TBO", "En Patufet", "Virolet", "Esquitx", "L'Esquella de la Torratxa", i altres publicacions, tant infantils com satíriques. L'any 1945 creà i dirigí la pel·lícula de dibuixos animats Garbancito de la Mancha, i després col·laborà en Alegres vacaciones. Entre 1948-56 visqué a Veneçuela. Retornat a Barcelona, reprengué les seves col·laboracions.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Moreno i Sandoval, Ceferí  (Villena, Alt Vinalopó, 6/jun/1934 - Madrid, 2008)  Pintor. Féu estudis de dret. S'inicià com a pintor el 1954. Vinculat a Múrcia. Pintà 45 versions sobre un tema de natura morta (1958), on es plantejà la problemàtica abstracció-figuració. Des del 1964 emprà l'assemblage, a la recerca d'una sortida personal de l'informalisme. Ha fet murals i ha dissenyat vitralls a l'església dels Dolors de Múrcia. Ha participat en exposicions a Saragossa (1965), Säo Paulo (1965), París (1967), Alexandria (1968), Venècia (1968), etc. Té obra al Museo de Arte Moderno de Bogotà.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morenot, Llorenç  (Catalunya, s XVIII)  Escriptor. És autor de diverses biografies de sants.

66 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Morens  (Beranui, Ribagorça)  Llogaret, fins al 1966 del municipi de Calbera, situat en un coster, a l'esquerra de l'Isàvena, aigua avall de la confluència amb el barranc de Castrocit.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMorer, Arnau  (País Valencià, s XV)  Vidrier. És autor de les vidrieres del temple parroquial de Sant Pere de València.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morer, Francesc  (Barcelona ?, s XVIII - d 1805)  Botànic. Pertanyia a l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. Hi llegí bon nombre de memòries sobre la seva especialitat. Foren presentades entre els anys 1787 i 1805.

69 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Morer, Joan  (Ribesaltes, Rosselló, 1922 - 2008)  Escriptor. Amb un llenguatge directe i popular, ha escrit articles, poesia i contes, en bona part inèdits. Entre les obres publicades hi ha Defensa i pèrdua d'Altariba (1973), Ribesaltes fa temps (1976), Bestiari i bestieses (1976) i Coloms entorn (1982).

70 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Morera  (Gandia, Safor Despoblat (o l'Alqueria de Morera). Lloc de moriscs (el 1574 tenia 26 focs), depengué de la parròquia de Sant Josep de Gandia, i des del 1974, amb Benieto, depèn de la d'Almoines.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Morera  (Badalona, Barcelonès Urbanització, situat a la carretera de Barcelona a Mollet per la Conreria, a la dreta de la riera de Pomar, separada del centre urbà per l'autopista de Barcelona a Mataró. És un centre residencial obrer.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morera, Antoni Maria  (Catalunya, s XIX)  Escriptor. Fou mestre de primer ensenyament i comptador mercantil dels tribunals. És autor de les obres Contador universal de intereses simples y compuestos (1867), La Hacienda española en 1876 i Nuevo sistema planetario (1883).

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMorera, Arnau de  (València, s XIV - 1348)  Jurisconsult. Fou batlle general de València (1336) i vice-canceller en temps de Pere III. Quan aquest puja al tron, el 1336, fou un dels ambaixadors tramesos al papa per preguntar-li el vassallatge degut per Sardenya i Còrsega. El 1347 fou contrari a la declaració de Constança d'Aragó, filla primogènita de Pere III, com a hereva, i fou partidari del germà del rei, Jaume d'Urgell, pel qual fet fou desposseït del càrrec de vice-canceller. Vers el 1340 escriví unes Notae super Foris Regni Valentiae.

75 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Morera, vescomtat de  (País Valencià Títol concedit el 1915 a Josep Pastor i Rodríguez, cònsol de Xile a València i establert a Ontinyent, en atenció als seus serveis. Continua en la mateixa família.

76 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del PrioratMorera de Montsant, la  (Priorat Municipi: 52,85 km2, 743 m alt, 157 hab (2014). Situat al vessant sud de la serra del Montsant, al sector septentrional del Priorat històric. El terreny és accidentat i drenat pels rius Montsià i Siurana. El territori, molt trencat, és ocupat en un 85% per roquerars, pasturatges, garriga i bosc. L'economia local es basa en l'agricultura de secà, dedicada especialment a la vinya, que ha augmentat considerablement; és conreen també ametllers i avellaners. La població en descens durant tot el segle XX, s'ha estabilitzat. El poble, d'origen islàmic, és en un replà adossat als cingles meridionals del Montsant; s'hi destaca l'església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu, de base romànica. Dins el terme hi ha les restes de la cartoixa d'Escaladei, el santuari de Santa Maria de Montsant, l'antic monestir de Bonrepòs, el mas i l'església de Sant Blai, l'església i el despoblat de Montalt, la cova Santa i el poble de la Conreria d'Escaladei. Àrea comercial de Falset. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Informació

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMorera i Buelti, Josep Maria  (València, 1934 - )  Director de teatre. Estudià dret a la Universitat de l'Escorial, on s'inicià en el teatre. A València fundà amb T. Abad i Garcia Ferrando el grup del TEU. El 1961 s'incorporà a la companyia de Núria Espert, fent d'ajudant de direcció d'Armand Moreno. El 1964 s'inicià professionalment amb l'obra Diálogos de la herejía, de Gómez Arcos. D'aleshores ençà ha dirigit diverses obres del teatre universal. Obtingué el Premi Nacional de Direcció del 1969 pel muntatge de l'obra de Sean O'Casey, Rosas rojas para mí, i el del 1973 pel muntatge de Los secuestrados de Altona, de J.P. Sartre.

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Morera i Cots, Francesc  (Sant Mateu, Baix Maestrat, 1731 – València, 1793)  Músic. Deixeble de Pere Rabassa a València, on fou tiple de la catedral (1741-47) i organista del Patriarca. Fou mestre de capella de les catedrals de Conca (1758-68) i de València (1768-93). Escriví nombroses composicions religioses, de les quals destaquen tres-centes nadales.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morera i Font, Glòria  (Terrassa, Vallès Occidental, 2/set/1937 - )  Pintora. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Terrassa i residí a Barcelona. Ha exposat a diverses ciutats catalanes i a Madrid. Practica també el dibuix. En aquesta especialitat, i també en pintura, li han estat atorgats premis d'importància.

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Morera i Font, Josep Agustí  (Vinaròs, Baix Maestrat, 1826 – Barcelona, 1886)  Actor i director teatral. Fou el pare de les actrius Elvira, Josepa i Maria Morera i Franco.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morera i Franco, Elvira  (Barcelona, s XIX – 1903)  Actriu. El seu pare era l'actor Josep Agustí Morera i Font. Treballà com a primera actriu, durant sis anys, al teatre Olimpia. Després actuà amb Carlota de Mena, Enric Borràs i Miquel Rojas.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMorera i Franco, Josepa  (Barcelona, s XIX – 1908)  Actriu. Germana d'Elvira. Es retirà al casar-se als vint-i-sis anys. Després tornà al teatre com a actriu de caràcter. Al temps de la seva mort pertanyia a la companyia de Miquel Rojas.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morera i Franco, Maria  (Barcelona, 1872 – 3/abr/1954)  Actriu. Filla de Josep Agustí Morera. Debutà als sis anys i al llarg de la seva carrera va treballar en les millors companyies del teatre català i es va especialitzar en papers característics. Va interpretar obres d'À. Guimerà, I. Iglésies i J.M. de Sagarra, entre altres. Dels seus èxits es destaca La reina vella de Guimerà.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morera i Galicia, Jaume  (Lleida, 1854 – Madrid, 24/abr/1927)  Pintor paisatgista. Deixeble a Madrid de Carlo de Haes, va perfeccionar a Roma els estudis, pensionat per l'Academia de San Fernando. Són notables els paisatges que va pintar de Catalunya, Normandia, Holanda i Itàlia. Creà al Museu d'Art Modern de Madrid la sala Haes, i a Lleida el museu que du el seu nom. Participà en exposicions nacionals i estrangeres i li foren concedits nombrosos premis.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Magí Morera i GaliciaMorera i Galicia, Magí  (Lleida, 1853 – 1927)  Escriptor i polític. Exercí, amb èxit i prestigi, la carrera d'advocat i fou diputat per Lleida pel partit liberal. Ingressà a la Lliga Regionalista, per la qual també fou elegit diputat i alcalde de Lleida. Escriptor inicialment en castellà -Poesías (1895), De mi viña (1901), etc-, passà posteriorment a l'escriptura en català: Hores lluminoses (1910), Lleidatanes, Cireres (1924) i Poesies completes (1929), poemes d'un boculisme humanista. Excel·lent traductor del vers de Shakespeare: Selecta de sonets (1912), Venus i Adonis (1917), Coriolà (1918), Hamlet (1920), Romeo i Julieta (1923) i El marxant de Venècia (1924). A més, fou una de les figures més respectades del catalanisme fora de Barcelona.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMorera i Gatell, Francesc de Paula  (Tarragona, 13/mar/1869 – Lleida, 20/ago/1951)  Arquitecte, topògraf i urbanista. Es formà a Barcelona. Arquitecte municipal de Lleida (1906), exercí el càrrec trenta-cinc anys. Adscrit al Modernisme, adoptà aquest estil en els millors edificis que construí a la ciutat, la major part dels quals han perdurat (Hotel Pal·las, Escorxador Municipal, Dispensari, La Gota de Llet —desaparegut—, el pavelló dels Camps Elisis —aquari—, casa Xammar, etc). Darrerament es decantà cap a un neoclassicisme, bé que en els detalls encara s'endevina el gust pel Modernisme. És autor dels plans de la ciutat, traçats durant la primera meitat del s XX.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morera i Llauradó, Emili  (Tarragona, 31/des/1846 – 10/feb/1918)  Historiador. Cursà les carreres de dret i de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, i es doctorà el 1873. Dirigí el "Diario de Tarragona" i el 1901 fundà el "Boletín Arqueológico". Autor de Tarragona antigua i moderna (1894), Tarragona cristiana (1897-99) i del volum Tarragona (1910); pertanyent a la Geografia de Catalunya de Carreras i Candi.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morera i Pujals, Jacint  (Terrassa, Vallès Occidental, 16/nov/1915 - Calonge de Mar, Baix Empordà, 1/jul/1989)  Pintor. Fou inicialment il·lustrador, fins que el 1944 decidí dedicar-se professionalment a la pintura. Conreà diversos estils, en una carrera eclèctica i innovadora, amb aproximacions al fauvisme, al postcubisme i al constructivisme. Realitzà també pintura mural i escultura, i fou un dels fundadors dels Salons d'Octubre de Barcelona.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morera i Valls, Francesc  (Tarragona, 1826 – 1886)  Escriptor i advocat. Fou jurista i president de la Diputació de Tarragona i dirigí el "Diario de Tarragona". Fou notori el seu pseudònim Lo cantor del Francolí i figurà a les cèlebres antologies de la Renaixença Los trobadors nous i Los trobadors moderns. Escriví unaInici página bona part de la seva obra, d'un acolorit romanticisme, en castellà: Ni el rey ni la reina, Fueros y desafueros i El Ateneo Tarraconense de la clase obrera.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enric Morera i ViuraMorera i Viura, Enric  (Barcelona, 22/mai/1865 – 12/mar/1942)  Compositor. D'infant va viure a Buenos Aires, on inicià els estudis musicals (que va continuar a Brussel·les i, amb Albéniz i Vidiella -piano- i Pedrell -harmonia-, a Barcelona). Va treballar molt per la Renaixença musical catalana; l'any 1896 va fundar la societat coral Catalunya Nova i el 1901 el Teatre Líric Català. Va ésser professor i vicedirector de l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Va compondre una extensa obra musical i va excel·lir especialment en la música coral i en les sardanes, en les quals, dins un mòdul palesament popular, va revelar el gran temperament musical que posseïa. També va conrear el gènere instrumental i la música escènica, estrenà, amb gran èxit, diverses obres. Fou així mateix un pedagog remarcable: els més notables músics de la generació posterior foren formats per ell. D'entre les seves obres cal destacar: obres corals (Caramelles, Marina, L'Empordà, L'arbre fruiter), sardanes...  Segueix... 

90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Moreras, Las  (Almoradí, Baix Segura Caseria i estació de ferrocarril d'Albatera-Catral a Torrevella, dins el sector separat de Los Montesinos, a ponent d'aquest poble.

91 CATALUNYA - HISTÒRIA

Moreres, hostal de les  (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà Antic hostal, en el camí de Tremp al de coll de Comiols, a la dreta del riu de Conques, dins l'antic terme de Covet.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Moreres, les  (Cornudella de Montsant, Priorat Caseria, a la vora del riuet d'Arbolí, al camí que des del coll d'Alforja va a Poboleda i a Escaladei.

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMoreria, la  (Mislata, Horta)  Barri de la ciutat, on residia la població morisca fins a l'expulsió. Hi hagué el primitiu castell senyorial dels barons de Mislata i la Moreria, i es mantingué independent de Mislata fins al s XVIII.

94 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Mores, marquesat de  (Sardenya, Itàlia)  Títol concedit el 1657 a Jaume Manca i Ledda, substituint el de comte de Mores, que li havia estat concedit el 1650.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moret, Faust  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Jurisconsult. Sota la dominació de Carles d'Àustria fou per un temps magistrat de l'Audiència de Barcelona. En 1711 fou nomenat assessor jurídic del portantveus del governador del Principat, el qual era aleshores Pere de Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa. Passà a Barcelona el gran setge borbònic de 1713-14. Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moret, Josep  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Jurisconsult. El 1675 actuà entre els prohoms que organitzaren la defensa de les costes del Principat enfront del perill naval francès. Fou magistrat de l'Audiència de Barcelona. El 1704 era un dels qui gosaren confirmar per escrit el seu parer favorable al dret de secret que tenia el Consell de Cent per les seves deliberacions i fou cridat a Madrid com a mesura d'intimidació; així i tot, es mostrà favorable a la causa austriacista i el virrei Velasco el confinà per uns mesos a Girona. En temps de Carles d'Àustria rebé el títol de ciutadà honrat i fou nomenat també regent (1707) i més tard simplement conseller del Principat al Consell d'Aragó. Conservà el càrrec durant tota la guerra de Successió i restà a Barcelona durant el setge de 1713-14. Després de caure la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns.

97 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaMoret y Prendergast, Segismundo  (Cadis, Andalusia, 1838 – Madrid, 1913)  Polític espanyol. Després de la dimisió d'E. Montero Ríos, a causa de l'incident del "Cu-cut!", ocupà la presidència del govern espanyol (1905-06) i féu aprovar la llei de Jurisdiccions per satisfer els militars descontents. L'oposició a la llei de tots els sectors polítics catalans determinà el seu ajut de sotamà a Lerroux.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Moreta  (les Llosses, Ripollès Masia i església, de l'antic terme de Palmerola, antiga parròquia de Sant Julià de Palomera.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moreta, Ignasi  (Vic, Osona, s XVII)  Metge. En 1699 publicà un llibre de medicina que fou molt estimat, i que es titula Mercurius compulativus verioris medicinae viam commostrans philotheoro medico peregrino apud nationale tribunale ducto, en el qual impugnava les teories d'un col·lega seu, també de Vic, Fèlix Osona.

Anar a:    More ]    [ Morell, J ]    [ Morella ]    [ Morene ]    [ Morens ]    [ Morera i G ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -