|
|
|
Anar a: [ Cira ] [ Cirera, r ] [ Cis ] [ Cit ] [ Ciutade ] [ Ciutat de P ] Molts dels problemes del món es deuen a que els ignorants estan completament segurs i els intel·ligents plens de dubtes. (B. Russell) 1 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Cirac (Rià i Sirac, Conflent) Poble (ant: Sirac), a la dreta de la Tet, al voltant del castell de Cirac. Prop seu hi ha l'església de Sant Joan de Dossorons (dita també Sant Joan del Pla de Cirac). El lloc és esmentat ja des del 937. 2 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
3 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Cirat, comtat de (País Valencià) Títol senyorial, concedit el 1628 a Bernat de Vilarig, òlim Carròs de Vilaragut de Montcada i Pardo de la Casta, senyor de Cirat i batlle general de València. Passà als Calataiud, als Català, als Villacís i als Martínez de Pisón. 4 CATALUNYA - ESPORT Circuit de Catalunya (Montmeló, Vallès Oriental, 1991 - ) Circuit permanent de velocitat per a curses d'automobilisme i motociclisme. L'any 1984 fou construït el Consorci del Circuit de Catalunya entre la Generalitat de Catalunya, el Reial Automòbil Club de Catalunya, l'Ajuntament de Montmeló i el Consejo Superior de Deportes. Acull una gran quantitat de curses diferents l'any, entre les quals destaquen el Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1 i el Gran Premi de Catalunya de Motociclisme, puntuables pel campionat del món. Les tradicionals 24 Hores de Montjuïc també es disputen al circuit des del 1995. 5 PAÍS VALENCIÀ - ESPORT Circuit de la Comunitat Valenciana - Ricard Tormo (Xest, Foia de Bunyol, 1998 - ) Circuit. Acull proves de motociclisme i d'automovilisme des del final del 1998. Amb una longitud de 4.000 m i una concepció arquitectònica propera als circuits ovals dels Estats Units, té una capacitat per a 90.000 espectadors i la seva construcció costà més de 4.000 milions de ptes. 6 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Circulo Cultural Aparici y Guijarro (València, 1959 - ) Societat. Fundada per un grup carlí, com a plataforma per a les activitats públiques d'aquest sector polític. Fins a la meitat del 1971 hi coexistiren dues tendències, l'una que recollia la ideologia tradicionalista, i l'altra que evolucionava cap a l'esquerra. El 1970 aparegué el butlletí informatiu "Aparici y Guijarro", el qual hagué de canviar el seu contingut en algunes ocasions a conseqüència de la censura governativa. A partir del 1981 publicà la seva revista mensual bilingüe "Tots". Sobretot d'ençà de la reforma política democràtica el Círculo esdevingué una de les institucions més 7 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Circumstàncies, Les (Reus, Baix Camp, mar/1930 – des/1936) Diari. Portaveu d'Acció Catalana. Bé que amb nova numeració i redactat en català, era el continuador de "Las Circunstancias", fundat el 1874 i degà dels diaris republicans espanyols, el qual, des de la posició possibilista d'Emilio Castelar, evolucionà fins a esdevenir plenament catalanista. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Circuns, Jaume (Catalunya, s XVII – s XVIII) Funcionari i religiós. Era receptor depenent de la inquisició el 1705. Es mostrà partidari de Carles d'Àustria. En 1713-14 fou comissari de bescanvis de l'exèrcit català. La seva missió fou duta amb gran dignitat tot i l'actitud dels borbònics, els quals assassinaven tots els presoners sense fer gairebé excepció, excepte al camp de Barcelona, on ell actuà, ja que els assessinats no es produïren. Després de la capitulació, fugí a Mallorca, d'on fou expulsat després de la capitulació de l'illa (1715) i no li fou permesa la tornada al Principat i hagué d'exiliar-se. 9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cirer, barranc del (Camp de Túria) Afluent esquerrà del barranc de Carraixet. Neix a la serra de la Calderona, dins el terme de Serra, i desguassa al seu col·lector dins el Bétera. 10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cirer i Carbonell, Francina Aina (Sencelles, Mallorca, 1781 – 1885) Monja fundadora. De família pagesa i sense cap estudi, el 1851 fundà al seu poble una congregació de germanes de la caritat per tal de servir els malalts, instruir les nenes i ensenyar-los la doctrina. El 1899 en fou iniciat el procés de beatificació. El 1890 les seves monges foren incorporades, per decret del bisbe Cervera, a la Congregació de Germanes de la Caritat de Felanitx. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA
12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cirera (Mataró, Maresme) Barri perifèric, al nord de la ciutat i a la part baixa del veïnat de Cirera, grup de masos dels contraforts de la serra de can Gener. Sorgí el 1955 quan la nova població immigrada hi inicià la construcció de petites cases familiars. El 1965 tenia 888 habitatges; és el barri urbanísticament més mal dotat del municipi i un dels de densitat més elevada. 13 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Cirera, coll de la (Conflent) Coll (1.713 m alt) de la serra del Roc Negre, al massís del Canigó, a la partió d'aigües entre el riu de Lentillà (Conflent) i el riu Ferrer (Vallespir). 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cirera, Jaume (Catalunya, s XV - 1450) Pintor. Residí a Barcelona i a Solsona. Fou deixeble de Jaume Cabrera, amb el qual col·laborà. Té documentats molts retaules, dels quals només es conserven dos: el de Sant Pere i Sant Miquel, pintat per a la Seu d'Urgell, avui al Museu d'Art de Catalunya, i el que féu per a Sant Pere de Ferrerons, actualment al Museu Episcopal de Vic. La mort li impedí de realitzar el retaule de Sant Pere de Pierola, que acabaríen Pere Terrers i Guillem Talarn. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cirera, la (Llorac, Conca de Barberà) Poble (750 m alt), damunt un altiplà, a la dreta del riu Corb, a recer del castell de la Cirera. L'església parroquial actual (Santa Maria) conserva part de la construcció del s XIV. És, probablement, l'origen dels Sacirera, coneguts per les bandositats que sostingueren amb els Oluja. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cirera, la (Lladurs, Solsonès) Veïnat, al sud-oest de la nova església de Lladurs, a l'extrem septentrional dels amples plans de Cirera, on hi ha l'hostal de Cirera. L'església de Sant Miquel del Pla de Cirera ja és 17 CATALUNYA - HISTÒRIA Cirera, la (Rajadell, Bages) Antiga quadra (o Sacirera). 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cirera, la (Cabanelles, Alt Empordà) Masia, al vessant meridional de la serra de la Cirera (592 m alt), que separa la capçalera del riu Manol, al sud, de la vall de la Muga, al nord. Hi ha les restes de l'antiga església parroquial de Sant Miquel de la Cirera (o de Sant Miquel Sacirera), esmentada el s IX com a cel·la benedictina. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cirera, la (Sant Feliu Sasserra, Bages) Casa forta i església (Sant Julià). 20 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Cirera, roca (Areny de Noguera, Alta Ribagorça) Cim (1.757 m alt) de la serra del Cis, a l'antic terme de Cornudella de Valira. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cirera, Tomàs (Catalunya, s XVII) Compositor. Fou mestre de capella de l'església dels Sants Just i Pastor de Barcelona (1628-29) i de la catedral de Girona (1630-43). És autor de diverses nadales a veus. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cirera i Salse, Lluís (Os de Balaguer, Noguera, 1859 – Barcelona, 1936) Metge. Ingressà al cos mèdic de l'armada i serví a l'hospital militar de Cartagena, i posteriorment a les Filipines. El 1892 passà a la comandància de marina de Barcelona, on el 1895 fundà un gabinet d'electroteràpia i radiologia. Dirigí la revista "El Criterio Católico en las Ciencias Médicas"; fou membre de l'Acadèmia de Medicina i de l'Acadèmia de Ciències i Arts i president de la Societat Mèdica dels Sants Cosme i Damià. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cirera i Voltà, Josep (Sabadell, Vallès Occidental, 1891 – Barcelona, 1950) Polític i advocat. Fou president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i un dels promotors de la campanya contra la llei de Contractes de Conreu. Milità a Lliga Catalana i fou un dels fundadors d'Acció Popular Catalana. 25 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Cirerals, serra de (Matarranya) Serra (925 m alt) de la comarca, entre els termes de la Canyada de Beric i Bellmunt de Mesquí, a la partió d'aigües del riu de Mesquí amb el Bergantes. 26 CATALUNYA - HISTÒRIA Cirerencs (Castellgalí, Bages) Antiga quadra (ort. ant: Sirerencs), a la confluència del Llobregat i el Cardener. 27 CATALUNYA - HISTÒRIA Cirerer del Llobregat, el (Sant Climent de Llobregat, Baix Llobregat) Nom donat el 1937 per al municipi. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cirers, Joan Baptista (Ripoll ?, Ripollès, s XVIII - Barcelona ?, s XIX) Fabricant d'indianes. Havia pertangut al col·legi d'adroguers de Barcelona. Des del 1768 ocupà la fàbrica i el prat que foren de Melcior Guàrdia al cerrer de Trentaclaus de Barcelona. El 1772 fou un dels fabricants que constituïren la Companyia de Filats de Cotó; en aquesta data posseïa 30 telers. Les seves nòmines de personal han permès de conèixer el nom de molts dibuixants i gravadors que treballaren per a ell. En el prat de la seva fàbrica tingué lloc el 29 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Cirialots, els (València, 1551 - ) Comparsa de la processó del Corpus a la ciutat, constituïda per vint-i-sis personatges vestits amb albes, cofats amb corones i caracteritzats amb barbes i cabelleres llargues, els quals se situen immediatament davant la custòdia i porten uns grans cirials amb les armes de la ciutat. Originàriament n'eren només vint-i-quatre i representaven els Ancians de l'Apocalipsi (1551). 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cirici i Alomar, Cristian (Barcelona, 1941 - ) Arquitecte. Fill d'Alexandre Cirici i Pellicer. Estudià a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, d'on fou professor (1976-78). També ho fou d'algunes universitats americanes i de l'Escola Eina. Cofundador del Studio Per (1964), col·laborà assíduament amb J. Bonet i ha realitzat molts habitatges particulars i projectes com ara el remodelatge del Museu de Zoologia de Barcelona (1982). Ha dirigit les obres de restauració de la casa Thomas de Barcelona, guardonada amb el Premio Nacional de Restauración (1980). 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA
33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cirici i Ventalló, Domènec (Terrassa, Vallès Occidental, 1870 – Madrid, 1918) Escriptor i periodista carlí. Col·laborà a "El Correo Catalán" i "El Correo Español", del qual fou redactor en cap. Publicà La República en 191... (1911), novel·la política molt popular al seu temps, Sátiras políticas (1913), La Peregrinación de la Lealtad (1913) i Vida de don Jaime de Borbón (sd). 34 CATALUNYA - CULTURA CIRIT Sigla de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cirlot i Laporta, Joan Eduard (Barcelona, 1916 – 1973) Poeta, crític d'art i compositor. Membre del grup Dau al Set i autor de diverses obres de crítica d'art: Morfología y arte contemporáneo' (1955), Diccionario de símbolos tradicionales (1958-69), Tàpies (1960), El espíritu abstracto desde la Prehistoria a la Edad Media (1966), i de llibres de poemes en llengua castellana: Lilith (1949), El palacio de plata (1955), Inger Stevens (1970) i el cicle poètic Bronwyn (1967-72). Sota el guiatge del mestre Ardèvol va iniciar la seva activitat musical i va compondre, entre altres peces una Suite atonal i un Concertino. El 1997 es publicà la tercera edició, pòstuma, del seu Diccionario de símbolos. 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cirujeda i Cirujeda, Francesc (Moixent, Costera, 1850 ? – Madrid, 1920) Militar. Cursà estudis de farmàcia. Participà (1875) en diverses campanyes als Països Catalans i a Navarra (contra els carlins i els cantonalistes), i a Cuba (1876). Després d'una destinació a Filipines, tornà a Cuba (1894), on comandà les tropes en l'acció de Punta Brava (1896), on morí Antonio Maceo. Retornat a la Península Ibèrica (1897), ascendí a general de brigada (1908) i de divisió (1914) i fou nomenat (1918) conseller del tribunal suprem de guerra i marina. 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
38 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Cis, serra del (Franja de Ponent) Serra (1.793 m alt) de la Ribagorça (1.793 m alt al pic d'Amariedo). És una calma de gran superfície (80 km2), allargassada entre les valls de l'Isàvena (Baixa Ribagorça), a ponent, i la Noguera Ribagorçana (Alta Ribagorça), a llevant, i limitada per la vall de Castanesa (als termes de Bonansa i Espés), al nord, i els contraforts de la serra de Berganui, al sud. Correspon a una cobertora hortizontal de conglomerats postorogènics, estesa damunt les estructures alpines de plegament. La xarxa hidrogràfica l'ha fragmentada en una carena principal, composta de nord a sud per la Creu de Bonansa (1.767 m), els Cavallets (1.706 m), el tossal del Cis (1.759 m) i la roca Cirera (1.757 m), amb valls laterals encaixades on hi ha els nuclis de Betesa i de Sant Orenç, a l'est, i de Calbera i Beranui, a l'oest. Al vessant septentrional del tossal del Cis, dins el terme de Beranui, hi ha el santuari del Cis, on és venerada la Mare de Déu del Cis. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cisa, la (Premià de Dalt, Maresme) Santuari de la Mare de Déu de la Cisa, situat a tocar del mas Cisa, entre els pobles de Premià i de Vilassar de Dalt. El lloc de la Cisa és esmentat ja el 995, i la masia, el s XIII; hom té referències del santuari des del 1408; l'edifici construït el 1543 fou cremat el 1713 per les tropes borbòniques (només en restà la imatge gòtica). El nou edifici fou acabat el 1759. Fins al 1936 posseí una gran quantitat s'ex-vots mariners. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ciscar (Tortosa, Baix Ebre, s XIV - Catalunya, s XV) Marí. Fou comanador de les galeres del papa Benet XIII. 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ciscar, Francesc (Catalunya, s XVII) Eclesiàstic. Fou arxiprest d'Àger, al bisbat de Lleida. Publicà un recull sinodal d'Àger partint del s XIII. En aquest treball aportà dades d'interès per a la historiografia eclesiàstica catalana. 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ciscar, Pere de (País Valencià, s XV) Cavaller. el 1465 fou un dels qui procediren contra Jaume d'Arenós, rebel a Joan II. Quan el noble revoltat fou vençut, n'empresonà la muller i els fills a la torre de Torrent. Els captius li fugiren i passaren poc després al Principat, aleshores en guerra contra el monarca esmentat. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ciscar, Ramon de (Catalunya, s XIII – 1245) Prelat. Fou nomenat bisbe de Lleida el 1238. Hi succeïa Pere d'Albalat, que havia passat a ser arquebisbe de Tarragona. Amb la cooperació d'aquest, que exercí arbitratge, resolgué la pugna existent entre el capítol de Lleida i els canonges que continuaven residint a Roda, seu del bisbat primitiu transferit a Lleida quan aquesta fou conquerida a mitjan s XII. El 1243 fou nomenat entre els marmessors del comte Ponç I d'Urgell. Fou enterrat a Poblet, en un sepulcre fràgil que el temps destruí. Hom afirma que les seves despulles foren posades aleshores al sepulcre del príncep de Viana. El succeí a la diòcesi de Lleida el dominicà Guillem de Barberà. 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ciscar i Ciscar, Francesc (Oliva, Safor, s XVIII – Madrid, 1833) Marí i matemàtic. Participà a la lluita contra la invasió napoleònica. Com a diputat, votà la constitució espanyola del 1812. En tornar Ferran VII a Espanya (1814) fou confinat a Oliva fins al 1820. Des d'aleshores ocupà diversos alts càrrecs a la marina de guerra. Publicà bon nombre d'estudis professionals. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA
47 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Cisne, El (València, 17/feb/1840 - 15/oct/1840) Setmanari de literatura. Publicat per Josep Maria Bonilla, amb la col·laboració de Vicent Boix. En sortiren 37 números. Fou la primera publicació valenciana il·lustrada amb litografies. Adscrita al romanticisme. Interrompuda la publicació per Bonilla per editar la segona època d'"El Mole", inicià una nova etapa el 5/mar/1854, amb la col·laboració de Joan Ortiz Máiquez, també com a setmanari; tingué una vida més curta i un caràcter menys abrandat. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cisneros, Garcia Jiménez de (Cisneros, Castella, 1455/56 – Montserrat, Bages, 1510) Eclesiàstic reformador. Fou prior (1493) i abat (1499-1510) de Montserrat. La va anar distanciant de la de San Benito de Valladolid per les seves exigències econòmiques i centralitzadores, i el 1510 sostragué temporalment Montserrat de l'obediència a l'abat de Valladolid. Escriví constitucions per a les cinc seccions de la seva comunitat (monjos, ermitans, preveres, donats i escolans) i un cerimonial monàstic adaptat a les tradicions del santuari. El seu gradual arrelament al país es també palès per una carta adreçada en català als consellers d'Igualada. Construí una nova biblioteca i montà una impremta al monestir, on, entre altres coses litúrgiques i ascètiques, féu estampar el seus Directorio de las horas canínicas i Exercitatorio de la vida espiritual (1500) en doble versió, castellana i llatina, que foren uns dels primers llibres impresos en castellà a Catalunya. 49 CATALUNYA - HISTÒRIA Cissa (Catalunya) Ciutat pre-romana del litoral (o Cissis), de situació incerta, el nom de la qual hom ha relacionat amb el de Cesse per les monedes amb inscripció ibèrica, citada per Polibi i per Tit Livi en relació amb la conquesta romana del territori de l'actual Catalunya durant la Segona Guerra Púnica. L'any 218 aC, poc temps després del desembarcament dels romans a Empúries, Cneu Corneli Escipió hi derrotà les forces 50 CATALUNYA - MUNICIPI
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cisteller, Dídac (Lleida, 1600 - Catalunya, s XVII) Jurista i escriptor. Publicà algunes obres jurídiques, així com un Memorial en defensa de la llengua catalana. L'obra tenia el propòsit d'assegurar almenys l'idioma del país al camp de la predicació religiosa. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cisteller, Moreu (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, s XVI – Barcelona, 18/jul/1543) Bandoler. La seva activitat, ensems amb la de la partida d'Antoni Roca, inicià un dels períodes més violents del bandolerisme popular català a la segona meitat del s XVI. Fou capturat prop de Vilafranca del Penedès (abril de 1543), juntament amb el seu segon, lo Biscaio, i setze dels seus, tots ells foren executats. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cisternes, Vicent (País Valencià, s XVI – s XVII) Jurista. Estudià a Salamanca. Tingué cura de l'edició de part de la Nueva recopilación de les lleis de Castella (edició de 1583-98), a la qual afegí un índex. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Citó, senyoria de (Grècia, s XIV) Feu medieval català, centrat sobre l'actual Làmia (Zituni). Assetjada la fortalesa el 1310 pel duc d'Atenes Gautier de Brienne amb l'ajuda de la Companyia Catalana, el 1319 fou ocupada per Lluís Frederic d'Aragó, comte de Salona (que hi tenia drets com a fill de Marulla de Verona) i fou incorporada al comtat de Salona. 57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cittadini i Podestà, Tito (Buenos Aires, Argentina, 1886 – Palma de Mallorca, 1960) Pintor. Actiu a Mallorca i principalment a Pollença, on és considerat un dels valors més destacats de l'anomenada escola pollencina. Residí a París i el 1913 s'instal·là a Mallorca seguint Anglada i Camarasa, que influí molt en la seva primera època, d'un esteticisme oriental, després tendí cap a una realitat més pregona i més acostada al gust fauve. Rebé nombrosos premis i exposà (1923) a l'Institut Carniege de Pittsburgh. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Citut (Lles, Baixa Cerdanya) Nom tradicional de la coma de Setut. 59 CATALUNYA - POLÍTICA CiU (Catalunya) Sigla de la coalició política Convergència i Unió. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ciuffo, Antoni (Sàsser, Sardenya, Itàlia, 1879 – Barcelona, 1911 ?) Escriptor en català. De família napolitana, és conegut pel pseudònim de Ramon Clavellet. Fou un dels fundadors del Centre Catalanista La Palmavera. El 1906 assistí al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, a Barcelona, i de llavors ençà visqué al Principat, on féu amistat amb Josep Aladern, escriví articles i donà conferències sobre el fet 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ciurana, Jaume Veure> Siurana, Jaume. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ciurana de Prades (Cornudella de Montsant, Priorat) Veure> Siurana de Prades. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ciurana d'Empordà (Alt Empordà) Veure> Siurana d'Empordà. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ciurana i Galceran, Jaume (Barcelona, 1935 – 1986) Enòleg i polític. Doctorat en farmàcia a Barcelona, es diplomà en enologia, en dietètica i en tecnologia galènica i liofilització a la universitat de Talença (Bordeus). Bon coneixedor de les regions vitivinícoles europees, portà la direcció enològica de cases de vins catalanes de gran anomenada. Fou el primer director (1981-84) de l'INCAVI. És autor de treballs científics i de dues obres de divulgació: Els vins de Catalunya (1980) i Els olis de Catalunya i la seva cuina (1981), en col·laboració amb Llorenç Torrado. Fou comissari de la demarcació de Barcelona del moviment escolta, participà activament des de l'inici de la revista "Cavall Fort" i, com a polític, fou un dirigent nacionalista molt considerat, membre fundador de Convergència Democràtica de Catalunya i president del comitè executiu de Barcelona d'aquest partit. 65 CATALUNYA - HISTÒRIA Ciuró (Molins de Rei, Baix Llobregat) Antiga quadra (Castellciuró). 66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
67 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Ciuró, puig (Escorca, Mallorca Septentrional) Cim (930 m alt) de la serra de Tramuntana, unit al puig de ses Moles pel coll Ciuró. 68 CATALUNYA - POLÍTICA Ciutadans pel Canvi (Catalunya, 1998 - ) Moviment polític. Creat per Pasqual Maragall per tal d'agrupar diversos sectors socials aliens a la dinàmica política partidista, però interessats a promoure un canvi de govern a la Generalitat de Catalunya. Funciona a partir de diverses plataformes sectorials i territorials. Pasqual Maragall aconseguí que la formació es presentés en coalició amb el PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya del 1999, i obtingué 16 diputats. A l'oct/2000 creà un govern alternatiu al de la Generalitat, encapçalat pel mateix P. Maragall, amb l'objectiu de dur a terme una política d'oposició més contundent, mitjançant la crítica i la presentació de propostes alternatives davant les actuacions del govern de Jordi Pujol. 69 ILLES BALEARS - MUNICIPI
70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
71 CATALUNYA - GEOGRAFIA
72 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Ciutadella, saqueig de (Ciutadella, Menorca, del 1 al 9/jul/1558) Incursió de corsaris turcs (140 veles). Venien de saquejar diverses viles napolitanes i d'ésser rebutjats davant Maó pels canons de Sant Felip. Desembarcaren davant la vila a la qual posaren setge tot seguit. La defensa fou organitzada pel batlle general Bartomeu Arguimbau i el capità Miguel Negrete (amb 700 homes), que demanaren ajuda, en va, al 73 CATALUNYA - HISTÒRIA
74 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
75 CATALUNYA - MUNICIPI
76 CATALUNYA - HISTÒRIA Ciutadilla, marquesat de (Catalunya) Títol, concedit el 1702 a Josep de Meca-Caçador i de Cartellà, baró de Castellar, sobre la senyoria de Ciutadilla (Urgell) de la seva muller, Elisabet de Cardona-Rocabertí i de Guimerà, baronessa de Sant Morí. El títol passà als Cortés de Andrada (1788), als Sentmenat, marquesos de Sentmenat (1824), i als Sagnier (1971). 77 CATALUNYA - HISTÒRIA Ciutat (la Seu d'Urgell, Alt Urgell) Nom antic i popular de Castellciutat i del quarter de Castellciutat. 78 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
79 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Ciutat, La (Barcelona, gen/1931 – jul/1931) Diari, després setmanari, de coalició d'esquerres. 80 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Ciutat, La (Sabadell, Vallès Occidental, mar/1932 – gen/1934) Diari catòlic i catalanista conservador. Dirigit per Manuel de Montoliu, seguí en política les orientacions de la Lliga Catalana. Desaparegué per fusió amb "Diari de Sabadell". 81 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Ciutat, La (Barcelona, 1934) Títol emprat per "La Humanitat" durant la seva suspensió. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ciutat Badia, la (Barberà del Vallès / Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental) Polígon d'habitatges de protecció oficial situat dins dels dos termes. Envoltada per les autopistes de Barcelona a Terrassa i del Papiol a Montmeló, ocupa una superfície de 63,6 ha, en un territori bàsicament pla. Fou projectada al començament de la dècada del 1960 i fou inaugurada el 1975. A causa de la problemàtica que representava el seu manteniment hom creà la Mancomunitat Intermunicipal Barberà-Cerdanyola. Darrerament hom estudia la possibilitat de convertir-la en municipi independent. És combinen els pisos de construcció tradicional amb els de construcció prefabricada. No hi ha cap tipus d'activitat industrial i només té alguns serveis. La població activa treballa fora del polígon. 83 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ciutat Comtal, la (Barcelona, Barcelonès) Nom donat a la ciutat per la seva condició de ciutat residencial dels comtes de Barcelona. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ciutat Cooperativa, la (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat) Barri perifèric de la ciutat, vora la carretera a Martorell. Fou promogut per una cooperativa dels habitants (en un 95% immigrats), creada el 1963. El 1970 hom havia construït 1.760 habitatges dels 2.500 prevists; hom l'ha anat urbanitzant; té centre comercial cooperatiu. És un barri-dormitori, amb baixador del tren de Barcelona a Martorell. 86 CATALUNYA - CULTURA ciutat cremada, La (Catalunya, 1976) Film. De caràcter emblemàtic per la seva funció de pioner de la producció cinematogràfica nacional després de la mort de Franco. Realitzat per Antoni Ribes sobre un guió d'ell mateix i de Miquel Sanz, el film parteix de l'òptica d'una família burgesa catalana i reconstrueix els principals esdeveniments històrics des de la pèrdua de les colònies espanyoles fins la Setmana Tràgica, encara que la manca de pressupost suficient per tan ambiciós projecte propicia en l'espectador una adhesió més emocional que no pas objectiva. La fotografia és de Teo Escamilla, la banda musical és obra de Manuel Valls i Gorina i fou interpretada principalment per Xavier Elorriaga, Pau Garsaball, Adolf Marsillach i J.L. López Vázquez. 87 CATALUNYA - CULTURA Ciutat de Barcelona, premis (Barcelona, 1949 - ) Premis. Creats per l'ajuntament de Barcelona. Llevat del de poesia catalana, la majoria (novel·la, teatre, investigació, periodisme, cinema, etc) han estat atorgats a obres en castellà. El lliurament té lloc el 26 de gener, en commemoració de l'entrada de les forces franquistes a Barcelona el 1939. 88 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
89 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Ciutat de Mallorca, la (Palma de Mallorca) Altre nom de la ciutat. 90 ILLES BALEARS - CULTURA Ciutat de Palma, premis (Palma de Mallorca, 1955 - ) Certamen anual. Instituït per l'ajuntament per a obres en català i en castellà. Els principals premis, proclamats el dia de Sant Sebastià (20/gen), patró de la ciutat, són de novel·la, de poesia, de teatre i de periodisme, i, amb menys regularitat, d'història, ciències, folklore, pintura, fotografia, música, etc. 91 CATALUNYA - VARIS Ciutat de Repòs i de Vacances, la (Baix Llobregat, 1931 – 1934) Projecte del GATCPAC per tal de bastir una ciutat d'esbargiment a la zona costanera de Viladecans, Gavà i Castelldefels. Tingué ressó internacional, i el congrés d'Atenes del CIRPAC (1934) incorporà els seus principis. Preveia cinc zones: de banys, esports i cinema a l'aire lliure; d'habitatges mínims per a cap de setmana, amb espais per a càmping, pavellons escolars; de residència (hotels, cases de vacances, colònies escolars); de cures de repòs (hotels, sanatoris); de conreu, comuna a les anteriors. La cooperativa formada per a realitzar el projecte era 92 CATALUNYA - CULTURA Ciutat del Teatre (Barcelona, 1997 - ) Equipament cultural. Dedicat a les arts de l'espectacle situat dins el recinte del Mercat de les Flors de Montjuïc. El 1997, l'ajuntament de Barcelona encarregà el disseny i direcció d'aquest projecte al director escènic Lluís Pasqual, que exercí de comissionat durant els dos anys d'elaboració d'aquest encàrrec. El projecte fou acceptat per l'ajuntament, i el 2000 es formalitzà, juntament amb la diputació de Barcelona, la constitució del consorci de la Ciutat del Teatre. Josep Montanyès en fou designat director. Comprèn el Mercat de les Flors -habilitat com a espai escènic municipal-, el Palau de l'Agricultura -nova seu de la Fundació Teatre Lliure- i l'Institut del Teatre de la diputació. Tots tres edificis, aglutinats al voltant de la plaça de Margarida Xirgu, se situen molt a prop d'altres espais escènics com el Teatre Grec o els teatres del Paral·lel barceloní. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ciutat Diagonal, la (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat) Barri residencial de la ciutat. Iniciat després del 1950, d'alt nivell urbanístic, al vessant sud-oest del turó de Sant Pere Màrtir. 94 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Ciutat i la Casa, La (Barcelona, 1925 – 1928) Revista. Creada per l'Associació d'Arquitectes de Catalunya i dirigida per Rafael Benet. Representava una línia noucentista, paral·lela a la de "Les Arts i els Artistes", amb nombroses il·lustracions i una representació tipogràfica molt acurada. El 1928 es fusionà amb "La Gaseta de les Arts". 95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ciutat Jardí, la (Alacant, Alacantí) Barri residencial, 3 km al nord de la ciutat, a la dreta de la carretera a Sant Vicent del Raspeig. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA
97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ciutat Jardí, la (Paterna, Horta) Barri obrer, 3 km al nord de la vila. 98 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Ciutat Jardí, la (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Urbanització residencial. Construïda a partir del 1921 a la platja de sa Paret Blanca, a llevant de Palma, entre es Rotlet i es Coll d'En Rabassa, per la Societat El Progrés Urbà, segons plans de Carles Garau. 99 CATALUNYA - CULTURA Ciutat Jardí, la (Barcelona, 1912 - ) Societat cívica. Constituïda sota la tutela del Museu Social de la Diputació de Barcelona. Inspirada en la teoria de la ciutat jardí d'Ebenezer Howard i en l'anàlisi organicista. L'ànima i el cervell d'aquesta societat fou Cebrià de Montoliu. En exiliar-se voluntàriament el 1920, passà la direcció a Nicolau M. Rubió i Tudurí. La primera junta directiva fou presidida per Joan A. Güell. Els seus objectius eren la descentralització de l'aglomeració urbana de Barcelona, la reintegració del treball humà dins la natura, la protecció del paisatge. Creà una important biblioteca i un arxiu sobre urbanització, habitació i cultura cívica, i una oficina informativa sobre qüestions d'urbanització i construcció; organitzà cicles de conferències, amb la participació d'especialistes estrangers, i edità llibres i la revista "Civitas", informà i féu crítica de projectes de llei i de plans d'urbanització. La vida de la societat tingué el seu punt culminant en l'Exposició de Construcció Cívica i Habitació Popular (1916), primera anàlisi orgànica de Barcelona. 100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ciutat Meridiana, la (Barcelona, Barcelonès) Barri, a l'extrem septentrional del municipi, al límit amb el de Montcada i Reixac, dins l'antiga quadra de Vallbona, agregada el s XIX a Sant Andreu de Palomar. Fou construït a partir del 1965 per iniciativa privada, amb una previsió per a 25.000 hab. És emplaçat, en fort 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ciutat Satèl·lit, la (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat) Veure> Sant Ildefons. 102 CATALUNYA - HISTÒRIA Ciutatfreta (Mataró, Maresme) Antic nom de la ciutat. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Civat, Antoni (Barcelona, s XVIII – Madrid, 1812) Cirurgià (o Cibat). Catedràtic de física experimental al Col·legi de Medicina i membre de l'Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona. On llegí cinc memòries entre 1797 i 1805. En produir-se la invasió napoleònica serví a l'exèrcit francès, on arribà al grau de general de divisió del cos sanitari. Fou metge de Josep I. Escriví Elementos de matemática o bien sea instrucción a la física experimental (1806) i diverses obres de medicina. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Civera, Beatriu Veure> Martínez i Civera, Empar Beatriu. 105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Civera, Manuel (València, s XVIII – s XIX) Escriptor. Conegut popularment per el Fideuer pel seu petit comerç de pasta de sèmola. S'oposà a la invasió dels francesos i defensà el català de València. Fou regidor de València el 1820. Publicà Col·lecció de vàries conversacions al·lusives al nou sistema constitucional (1820) i diàlegs en vers i en prosa, sovint de to humorístic, destinats a propagar les idees liberals, i difosos primer en plecs solts. Encara que els seus versos són mancats de mèrit literari, tenen el d'haver estat una de les poques manifestacions escrites en català que existien a València per la seva època. 106 CATALUNYA - GEOGRAFIA
107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Civera i Martínez, Marí (València, 1900 – Mèxic, 1975) Sindicalista i escriptor. Fou un dels fundadors del partit sindicalista d'Àngel Pestaña. Dirigí els diaris "El Pueblo" i "Mañana" de Barcelona. Exiliat el 1939 a Mèxic. Ha publicat El marxismo, El sindicalismo i Rebelión del hombre (1948), entre d'altres. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Civera i Sormaní, Joaquim (Barcelona, 1886 – 1967) Periodista i lexicògraf. Fou col·laborador d'Antoni Griera en l'Obra de l'Acció Social Popular. Redactor en cap de "Catalunya Social" (1922-36) i membre fundador del diari "El Matí". Signà sovint amb pseudònim (Bellesguard, Maria Bonsoms). Defensà la doctrina social de l'Església a Lleó XIII i la qüestió social i publicà també una traducció de Don Quijote, el Nou diccionari castellà-català i el Nou diccionari català-castellà (tercera edició 1931).
Anar a: [ Cira ] [ Cirera, r ] [ Cis ] [ Cit ] [ Ciutade ] [ Ciutat de P ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Cirat
Cirici i Pellicer, Alexandre
Cistella
Ciutadella
Ciutadella, catedral de
Ciutadella, parc de la
Ciutadella de Barcelona, la
Ciutadilla
Civera, Victòria